Enguany fa trenta anys que el poble deSalt recuperava el seu ajuntamentdesprés d'uns anys d'annexió a Girona.La ciutadania saltenca recuperava, així,una major capacitat de decidir pensanten els seus propis interessos.

Però això no hagués estat possible senseel manteniment de la identitat de poble,sense un fort teixit associatiu, sense laimplicació i la mobilització ciutadana.Aquests són aspectes claus, avui diatambé, per avançar en la millora de Salt,que és la millora de la qualitat de vida deles persones que hi vivim.

Aquest esperit és el que necessitem anivell de Salt i a nivell de tot el poblecatalà. Només serem capaços d'assolirla independència amb una societatfortament compromesa, organitzada,que no delegui les seves responsabilitatsen mans d'uns governants massaacostumats a les compravendes delsanhels del poble.

I alhora cal tenir clar, i més en el contextactual, que només guanyarem laindependència de la nostra nació siaquesta es veu lligada a un veritable

projecte de transformació social idemocràtica. Un projecte col·lectiu querespongui als interessos de la majoria dela població. Un projecte que superil'actual model de desigualtats, dedepredació del territori, de corrupciógeneralitzada, de democràcia de fireta.Sumem complicitats en un projecteil·lusionant, històric. És a les nostresmans.Som-hi doncs!

Ja en tenim una,anem per l'altra!

número 16 - abril 2013

30 anys d’independència de SaltJA EN TENIM UNA, ANEM PER L’ALTRA!

C/ Llarg 41, baixos17190 Salt (Gironès)

www.independentspersalt.cat@gmail.comindependentspersalt

en marxa! - núm.16 pàgina 1en marxa! - núm.16

L'estafa al poble treballador, lespolítiques de saqueig i apropiació delsbens i serveis públics i l'empobriment dela majoria de la població està tensant elclima social i constatant que ja no ensserveixen vells models basats en ladesigualtat. Amb l'agudització de lacobdícia desmesurada el poble estàprenent consciència que només ambl'autoorganització, la unió i la solidaritatde la gent podrem canviar un modelinjust que avui dia ni amb prou feinespermet sobreviure a moltes famíliesmentre assistim al circ de l'estafa i lacorrupció generalitzada.

A Salt, una colla de gent organitzada através de la Plataforma d'Afectats per laHipoteca ha decidit fer un pas més enl'acció. Si ens segresten el dret al'habitatge ens el prendrem. Si enssegresten les nostres possibilitats deprogressar, de sobreviure fins i tot en allòmés bàsic -l'alimentació-, ens laprocurarem. No assistirem impassiblesal drama diari de moltes famílies pensantque no s'hi pot fer res, com si el quesucceeix fossin lleis naturals. I tant quees pot!!!

Demanem al poble de Salt que faci pinyaper frenar aquest segrest dels nostresdrets i de les nostres expectatives devida.

DOS ANYS, A QUATRE MANS

a Salt,tirem pel dret.

independència!

EL POBLE S'ORGANITZAcontra el segrest dels seusdrets i de les seves expectatives

igual el que de veritat necessiti un poblede 30.000 habitants amb més d'un 40%d’immigració. Es governa pensant en eltant per cent que viu al poble "desempre". La resta són transparents,encara que el seu color s'entesti en dirque hi són presents.

No es vetlla per la pobresa, no es vetllapels més febles i desafavorits, fins i tots'aproven ordenances que si es miressinamb lupa potser vulnerarien algun dret iratllarien la il·legalitat.

Els pobres no agraden, no queden bé, i aSalt n'hi ha i n'hi ha molts. A Salt hi hagent que necessita una llar i troba travesadministratives per aconseguir-la. LaPAH està fent una feina importantíssimaque molts volen silenciar i amagar, peròla realitat és tossuda i s'esforça un i altrecop en ensenyar-nos la cara amabled'aquesta entitat. Amable, però dura icontundent i l'exemple més clar n'ésl'ocupació del #blocsalt.

Algú pot preguntar-se i vosaltres quèfeu?

La resposta és senzilla i clara però no ésgens simple. Amb els recursos que tenimi gràcies al grup que ens acull, intentemincidir en la planificació del nostre poble,proposem millores i lluitem per preservarallò de bo que encara ens queda.Alhora itenint un peu i mig al carrer, traslladem idefensem tot de reivindicacionslegítimes de moviments socials,culturals, ambientals o educatius alconsistori que sovint, si no és pernosaltres,no hi tenen cabuda.

D’aquesta manera, les quatre mans quetenim dins de l’ajuntament treballenincansablement perquè Salt esdevinguiun millor poble cada dia!

Ja han passat quasi 24 mesos de lesúltimes eleccions municipals i per tant 2anys d’experiència com a personeselectes a l'oposició. Tothom pot entendreque aquesta és una experiènciaimportant, a nosaltres però, personal-ment ens consta trobar-ne els qualifi-catius més escaients. Potser seriaengrescador, motivador, interessant,formatiu,... Segurament qualsevold'aquests lligaria amb la nostraexperiència. Engrescador perquè quanparticipes en una llista electoral ho fasperquè tens ganes de dur a terme gransidees pel teu poble, motivador perquècom a qualsevol procés cíclic i dinàmiccada nova situació, acció, coneixençaobre una porta, una via a una novasituació o una nova tasca a fer i formatiuperquè aprens i creixes com a ciutadàcom a persona, creixes en experiències iconeixements.

Ara bé, en aquests 24 mesos el que síhem d’afegir-hi és el qualificatiu de«DECEPCIONANT». Quanta tristesa espassa a vegades als plens! Pena de veurecom es generen situacions vergonyants.Quanta ignorància, quanta indecència,quanta poca memòria, quina pena veuremes rere mes que se soluciona poc, esdecideix fatal i s'escolta menys!

Hom podria creure que per a governarfarien falta una sèrie de valors i actitudsde les que dignifiquen l'ésser humà:justícia, respecte, responsabilitat,honradesa, transparència, veritat,altruisme,...

Algun dilluns res més lluny de la realitaten el nostre consistori. Retrets, arro-gància, servilisme, incongruència,incoherència, prepotència i sobretotpartidisme, molt partidisme. Molt rèditpolític i de partit és el que es busca. És

pàgina 4

El 6 de novembre de 2012 el govern de laGeneralitat va adjudicar a Acciona laprivatització d’Aigües Ter-Llobregatdavant d’AGBAR. El problema de laprivatització de l’aigua rau en què suposaimpactes soc ia ls , econòmics iambientals greus. Els casos deprivatització de l’aigua als anys 90 al’Amèrica llatina impulsades des d’unaòptica economicista han tingut resultatsnefastos per a les persones i el mediambient.

Aigües Ter-Llobregat és un patrimonicomú de la ciutadania. Té un valor de1481milions d’euros pagats amb elsimpostos dels ciutadans i mitjançantFons de Cohesió Europeus que tenencom a objectiu el finançament deprojectes d’inversió pública i en cap casper facilitar el lucre d’empreses omultinacionals del sector. Es va vendrel’adjudicació com una manera de

recuperar el dèficit d’ATL valorat en649,4 milions d’euros. El més irònic detot plegat és que l’adjudicació inicial esva fer per obtenir 1.000 milions d’euros,400 abonats a l’inici (amb la qual cosa nos’eixugava el deute de 649,4 millonsd’euros) i els 600 restants al llarg dels 50anys que durava la concessió. Si femcomptes ens adonem que tot plegat ésuna irresponsabilitat total ja que fins al2062 no s’eixugaria el deute. Un espoliinacceptable. El 28 de març de 2013 elTribunal superior de Justícia deCatalunya va considerar que laprivatització que va efectuar el govern dela Generalitat a favor d’Acciona no ésvàlida, tot un revés per al govern que la vaimpulsar.

A nivell local i regional la privatitzaciód’ATLL suposaria un augment del’extracció de l’aigua del riu Ter is’incompliria així la promesa de retorn

del cabal ecològic que el govern haviaacordat i que moltes entitats de Salt ipersones rellevants com ara en RamonTorramadé o en Francesc Ferrer havienexigit amb fermesa.

Des de Independents per Salt defensem idefensarem la gestió pública, directa itransparent de tot el cicle de l’aigua,garant int els cabals ecològics,l’optimització dels recursos hídrics i laqualitat ecològica de les reservesnaturals. La propietat i la gestió de l’aigua–i d’altres recursos naturals- han de serdeclarades de titularitat i gestió pública icol·lectiva.

Els recursos imprescindibles (terra, aiguai energia) han d’estar al servei de lespersones, no en mans de l’especulaciódel mercat. L’aigua, com la vida, no ésuna mercaderia.

Foto: Josep Pons

L'AIGUA, COM LA VIDA, NO ÉS UNA MERCADERIA

en marxa! - núm.16 pàgina 3en marxa! - núm.16 pàgina 2

Ja fa molts anys que a Salt ens passen lamateixa pel·lícula, amb actors o actriusprincipals diferents, secundaris ambaspiracions, amb panoràmica, primer pla,molts efectes especials, maquillatge i nousactors que pugnen per sortir-hi a qualsevolpreu. Però la mateixa pel·lícula endefinitiva.

És la pel·lícula d'uns polítics municipalsque no volen reconèixer el seu poble, queobvien els principals problemes ques'haurien d'afrontar o que els utilitzend'arma contra l'adversari. És la pel·lículad'uns representants amb cert complexd'inferioritat davant d'altres municipis ambmés “glamour”. Un complex, o elec-toralisme miop, que s'ha anat concretanten polítiques elitistes a nivell cultural od'equipaments diversos mentre no s'éscapaç d'afrontar les principals necessi-tats o de valorar la riquesa i el potencial realque té el poble.

És la pel·lícula del creixement urbanístic,demogràfic, de les grans superfíciescomercials, de la ciutat de pas, etc. És lapel·lícula del pa per avui i gana per demà.El problema és que ja som demà!TALLEU!!!

Ja vivim aquest demà amb cada vegadamés famílies desnonades, amb cadavegada més infants que van a l'escolasense menjar, amb joves senseexpectatives, amb petits negocis quetanquen, amb l'increment de situacions depobresa extrema, de marginalitat social itot el que comporta.

Davant de tot això ja no podem simplement

anar a votar cada quatre anys i esperar quesurti un govern municipal que vulgui girarla truita. Hem d'anar construint dia a dia elpoble que volem. Cal potenciarl'autoorganització de la gent, les entitats detots tipus (socials, culturals, esportives,veïnals,polítiques,ecologistes, juvenils,...).Necessitem una xarxa popular ben fortaque faciliti la cohesió, la democràcia debase, la solidaritat, la vida social, laidentitat de poble i el reconeixement delsnostres drets.

Cal prioritzar les principals necessitats,problemes i reptes que tenim des del puntde vista del conjunt de la ciutadania.Quants més saltencs i saltenques visquin

Farts de veure la mateixa pel·lícula. SALT NECESSITA UNA ALTERNATIVA

l'exposició pública d'aquests, encara queaquest any d'una manera un pèl diferent.

L'any passat vam explicar amb molt dedetall l'estructura d'uns pressupostos isobretot el contingut dels de l'Ajunta-ment de Salt. Recordem que aquest anys'han negat, un cop més, a explicar-lospúblicament. A l'acte vam fer una breupinzellada d'aquelles partides mésrellevants i alhora vam aprofitar percompartir les nostres propostes, escoltarles opinions de la gent i experiènciesd'altres municipis. Per fer-ho vamconvidar els alcaldes de dos municipis(governats per la CUP) significats per lesseves experiències de participacióciutadana i defensa dels serveis públics.Si poguéssim resumir l'acte en una fraseseria que, «fins i tot en petites coses, hiha altres maneres de fer políticamunicipal i en definitiva, de fer entre totsel poble que volem».

PARLEM DEL POBLE QUE VOLEMparlem d’actualitat, d’economia, de participació,...

millor al seu poble menys en marxaran capa altres indrets. És l'única manera defrenar l'enorme mobilitat de població quepatim des de fa anys. Per això necessitemuna alternativa al camí que s'ha seguit finsa dia d’avui:

Un model econòmic basat en una activitatpotser de mida més modesta, deprogressió més lenta però més estable, deproximitat, més lligada a la demanda delterritori proper i d'estimulació de projectescooperatius.

Un desenvolupament que ja no busqui méshabitants ni nous plans urbanístics. Novolem ser més sinó viure millor els que ja hisom. No volem noves zones de creixementsinó millorar les que ja tenim,especialmentles més degradades.

Una ciutat educadora en tots els àmbits iedats. No cal reclamar més planseducat ius desl l igats. Necessitemdissenyar el model educatiu que volem iactuar amb coherència.

Una relació amb l'entorn naturalequilibrada, integrada al nucli urbà, a lamobilitat, etc.Un entorn que és part del quesom i del que volem deixar a les novesgeneracions.

Un model de poble compromès i actiu desde la base amb els drets socials, amb elsdrets nacionals del poble català i per tota lagent que lluita per un mon més just.

Volem i necessitem començar a veure unaaltra pel·lícula que ens il·lusioni i queprotagonitzem tots plegats.

econòmic que s’està vivint tant a Saltcom al nostre país.

També, en motiu de l'aprovació delspressupostos municipals per a l'exercicid'enguany i aprofitant que fa gairebé dosanys que va començar el darrer mandat,vam pensar que era bona idea repetir

Una manera de fer arribar les nostresidees a tota la població, és realitzar actespúblics que acostin posicionaments,projectes i reivindicacions diverses.

En aquest sentit al mes de setembre vamportar l’Arcadi Oliveres per exposarreflexions sobre el moment social i

SALT 30.000 HABITANTS, 0 CENTRES CÍVICSSalt, 30.000 habitants, 0 centres cívics.Aquestes dades reflecteixen quina és lapolítica d'equipaments que ha seguit elnostre Ajuntament i per tant el seu ordrede prioritats. Es va projectar un pavelló degimnàstica de prop de 6 milions d'euros,sense acabar, quan es podien cobrir lesnecessitats per una tercera part del cost.

Es va projectar un Ateneu Popular a laComa-Cros amb locals per a les entitats,espais comuns, locals d'assaig per agrups de música, de teatre, bar,... però esva abandonar ja que hi havien projectes

més "prestigiosos". D'aquesta manerales entitats van anar saltant al nord de laSèquia Monar amb provisionalitats,improvisacions i falta de projecte.

Des d'IPS també vam reclamar avançarcap a la creació de locals socials veïnalsper a la dinamització comunitària. Nonomés no s'ha fet sinó que han sobratbona part dels diners consignats per aaquestes polítiques.

I del centre cívic fa temps que se'n parla:Ara es situa aquí, ara es situa allà. Ladarrera era per aprofitar-lo per una

operació urbanística al costat del'Ajuntament.No n'hem sabut res més.

És molt greu que un municipi de la midade Salt, amb les necessitats que tenim,no disposem de mil i un espais detrobada que provoquin i potenciïn laconeixença entre les persones, de localsque permetin realitzar activitats grupalscom cursos, reunions, xerrades, etc. endefinitiva, que permetin la creació dexarxes ciutadanes i donin cabuda tambéa les repetides reivindicacions d’entitatssaltenques que no disposen d’espais.

TALLEU!!!

El 6 de novembre de 2012 el govern de laGeneralitat va adjudicar a Acciona laprivatització d’Aigües Ter-Llobregatdavant d’AGBAR. El problema de laprivatització de l’aigua rau en què suposaimpactes soc ia ls , econòmics iambientals greus. Els casos deprivatització de l’aigua als anys 90 al’Amèrica llatina impulsades des d’unaòptica economicista han tingut resultatsnefastos per a les persones i el mediambient.

Aigües Ter-Llobregat és un patrimonicomú de la ciutadania. Té un valor de1481milions d’euros pagats amb elsimpostos dels ciutadans i mitjançantFons de Cohesió Europeus que tenencom a objectiu el finançament deprojectes d’inversió pública i en cap casper facilitar el lucre d’empreses omultinacionals del sector. Es va vendrel’adjudicació com una manera de

recuperar el dèficit d’ATL valorat en649,4 milions d’euros. El més irònic detot plegat és que l’adjudicació inicial esva fer per obtenir 1.000 milions d’euros,400 abonats a l’inici (amb la qual cosa nos’eixugava el deute de 649,4 millonsd’euros) i els 600 restants al llarg dels 50anys que durava la concessió. Si femcomptes ens adonem que tot plegat ésuna irresponsabilitat total ja que fins al2062 no s’eixugaria el deute. Un espoliinacceptable. El 28 de març de 2013 elTribunal superior de Justícia deCatalunya va considerar que laprivatització que va efectuar el govern dela Generalitat a favor d’Acciona no ésvàlida, tot un revés per al govern que la vaimpulsar.

A nivell local i regional la privatitzaciód’ATLL suposaria un augment del’extracció de l’aigua del riu Ter is’incompliria així la promesa de retorn

del cabal ecològic que el govern haviaacordat i que moltes entitats de Salt ipersones rellevants com ara en RamonTorramadé o en Francesc Ferrer havienexigit amb fermesa.

Des de Independents per Salt defensem idefensarem la gestió pública, directa itransparent de tot el cicle de l’aigua,garant int els cabals ecològics,l’optimització dels recursos hídrics i laqualitat ecològica de les reservesnaturals. La propietat i la gestió de l’aigua–i d’altres recursos naturals- han de serdeclarades de titularitat i gestió pública icol·lectiva.

Els recursos imprescindibles (terra, aiguai energia) han d’estar al servei de lespersones, no en mans de l’especulaciódel mercat. L’aigua, com la vida, no ésuna mercaderia.

Foto: Josep Pons

L'AIGUA, COM LA VIDA, NO ÉS UNA MERCADERIA

en marxa! - núm.16 pàgina 3en marxa! - núm.16 pàgina 2

Ja fa molts anys que a Salt ens passen lamateixa pel·lícula, amb actors o actriusprincipals diferents, secundaris ambaspiracions, amb panoràmica, primer pla,molts efectes especials, maquillatge i nousactors que pugnen per sortir-hi a qualsevolpreu. Però la mateixa pel·lícula endefinitiva.

És la pel·lícula d'uns polítics municipalsque no volen reconèixer el seu poble, queobvien els principals problemes ques'haurien d'afrontar o que els utilitzend'arma contra l'adversari. És la pel·lículad'uns representants amb cert complexd'inferioritat davant d'altres municipis ambmés “glamour”. Un complex, o elec-toralisme miop, que s'ha anat concretanten polítiques elitistes a nivell cultural od'equipaments diversos mentre no s'éscapaç d'afrontar les principals necessi-tats o de valorar la riquesa i el potencial realque té el poble.

És la pel·lícula del creixement urbanístic,demogràfic, de les grans superfíciescomercials, de la ciutat de pas, etc. És lapel·lícula del pa per avui i gana per demà.El problema és que ja som demà!TALLEU!!!

Ja vivim aquest demà amb cada vegadamés famílies desnonades, amb cadavegada més infants que van a l'escolasense menjar, amb joves senseexpectatives, amb petits negocis quetanquen, amb l'increment de situacions depobresa extrema, de marginalitat social itot el que comporta.

Davant de tot això ja no podem simplement

anar a votar cada quatre anys i esperar quesurti un govern municipal que vulgui girarla truita. Hem d'anar construint dia a dia elpoble que volem. Cal potenciarl'autoorganització de la gent, les entitats detots tipus (socials, culturals, esportives,veïnals,polítiques,ecologistes, juvenils,...).Necessitem una xarxa popular ben fortaque faciliti la cohesió, la democràcia debase, la solidaritat, la vida social, laidentitat de poble i el reconeixement delsnostres drets.

Cal prioritzar les principals necessitats,problemes i reptes que tenim des del puntde vista del conjunt de la ciutadania.Quants més saltencs i saltenques visquin

Farts de veure la mateixa pel·lícula. SALT NECESSITA UNA ALTERNATIVA

l'exposició pública d'aquests, encara queaquest any d'una manera un pèl diferent.

L'any passat vam explicar amb molt dedetall l'estructura d'uns pressupostos isobretot el contingut dels de l'Ajunta-ment de Salt. Recordem que aquest anys'han negat, un cop més, a explicar-lospúblicament. A l'acte vam fer una breupinzellada d'aquelles partides mésrellevants i alhora vam aprofitar percompartir les nostres propostes, escoltarles opinions de la gent i experiènciesd'altres municipis. Per fer-ho vamconvidar els alcaldes de dos municipis(governats per la CUP) significats per lesseves experiències de participacióciutadana i defensa dels serveis públics.Si poguéssim resumir l'acte en una fraseseria que, «fins i tot en petites coses, hiha altres maneres de fer políticamunicipal i en definitiva, de fer entre totsel poble que volem».

PARLEM DEL POBLE QUE VOLEMparlem d’actualitat, d’economia, de participació,...

millor al seu poble menys en marxaran capa altres indrets. És l'única manera defrenar l'enorme mobilitat de població quepatim des de fa anys. Per això necessitemuna alternativa al camí que s'ha seguit finsa dia d’avui:

Un model econòmic basat en una activitatpotser de mida més modesta, deprogressió més lenta però més estable, deproximitat, més lligada a la demanda delterritori proper i d'estimulació de projectescooperatius.

Un desenvolupament que ja no busqui méshabitants ni nous plans urbanístics. Novolem ser més sinó viure millor els que ja hisom. No volem noves zones de creixementsinó millorar les que ja tenim,especialmentles més degradades.

Una ciutat educadora en tots els àmbits iedats. No cal reclamar més planseducat ius desl l igats. Necessitemdissenyar el model educatiu que volem iactuar amb coherència.

Una relació amb l'entorn naturalequilibrada, integrada al nucli urbà, a lamobilitat, etc.Un entorn que és part del quesom i del que volem deixar a les novesgeneracions.

Un model de poble compromès i actiu desde la base amb els drets socials, amb elsdrets nacionals del poble català i per tota lagent que lluita per un mon més just.

Volem i necessitem començar a veure unaaltra pel·lícula que ens il·lusioni i queprotagonitzem tots plegats.

econòmic que s’està vivint tant a Saltcom al nostre país.

També, en motiu de l'aprovació delspressupostos municipals per a l'exercicid'enguany i aprofitant que fa gairebé dosanys que va començar el darrer mandat,vam pensar que era bona idea repetir

Una manera de fer arribar les nostresidees a tota la població, és realitzar actespúblics que acostin posicionaments,projectes i reivindicacions diverses.

En aquest sentit al mes de setembre vamportar l’Arcadi Oliveres per exposarreflexions sobre el moment social i

SALT 30.000 HABITANTS, 0 CENTRES CÍVICSSalt, 30.000 habitants, 0 centres cívics.Aquestes dades reflecteixen quina és lapolítica d'equipaments que ha seguit elnostre Ajuntament i per tant el seu ordrede prioritats. Es va projectar un pavelló degimnàstica de prop de 6 milions d'euros,sense acabar, quan es podien cobrir lesnecessitats per una tercera part del cost.

Es va projectar un Ateneu Popular a laComa-Cros amb locals per a les entitats,espais comuns, locals d'assaig per agrups de música, de teatre, bar,... però esva abandonar ja que hi havien projectes

més "prestigiosos". D'aquesta manerales entitats van anar saltant al nord de laSèquia Monar amb provisionalitats,improvisacions i falta de projecte.

Des d'IPS també vam reclamar avançarcap a la creació de locals socials veïnalsper a la dinamització comunitària. Nonomés no s'ha fet sinó que han sobratbona part dels diners consignats per aaquestes polítiques.

I del centre cívic fa temps que se'n parla:Ara es situa aquí, ara es situa allà. Ladarrera era per aprofitar-lo per una

operació urbanística al costat del'Ajuntament.No n'hem sabut res més.

És molt greu que un municipi de la midade Salt, amb les necessitats que tenim,no disposem de mil i un espais detrobada que provoquin i potenciïn laconeixença entre les persones, de localsque permetin realitzar activitats grupalscom cursos, reunions, xerrades, etc. endefinitiva, que permetin la creació dexarxes ciutadanes i donin cabuda tambéa les repetides reivindicacions d’entitatssaltenques que no disposen d’espais.

TALLEU!!!

Enguany fa trenta anys que el poble deSalt recuperava el seu ajuntamentdesprés d'uns anys d'annexió a Girona.La ciutadania saltenca recuperava, així,una major capacitat de decidir pensanten els seus propis interessos.

Però això no hagués estat possible senseel manteniment de la identitat de poble,sense un fort teixit associatiu, sense laimplicació i la mobilització ciutadana.Aquests són aspectes claus, avui diatambé, per avançar en la millora de Salt,que és la millora de la qualitat de vida deles persones que hi vivim.

Aquest esperit és el que necessitem anivell de Salt i a nivell de tot el poblecatalà. Només serem capaços d'assolirla independència amb una societatfortament compromesa, organitzada,que no delegui les seves responsabilitatsen mans d'uns governants massaacostumats a les compravendes delsanhels del poble.

I alhora cal tenir clar, i més en el contextactual, que només guanyarem laindependència de la nostra nació siaquesta es veu lligada a un veritable

projecte de transformació social idemocràtica. Un projecte col·lectiu querespongui als interessos de la majoria dela població. Un projecte que superil'actual model de desigualtats, dedepredació del territori, de corrupciógeneralitzada, de democràcia de fireta.Sumem complicitats en un projecteil·lusionant, històric. És a les nostresmans.Som-hi doncs!

Ja en tenim una,anem per l'altra!

número 16 - abril 2013

30 anys d’independència de SaltJA EN TENIM UNA, ANEM PER L’ALTRA!

C/ Llarg 41, baixos17190 Salt (Gironès)

www.independentspersalt.cat@gmail.comindependentspersalt

en marxa! - núm.16 pàgina 1en marxa! - núm.16

L'estafa al poble treballador, lespolítiques de saqueig i apropiació delsbens i serveis públics i l'empobriment dela majoria de la població està tensant elclima social i constatant que ja no ensserveixen vells models basats en ladesigualtat. Amb l'agudització de lacobdícia desmesurada el poble estàprenent consciència que només ambl'autoorganització, la unió i la solidaritatde la gent podrem canviar un modelinjust que avui dia ni amb prou feinespermet sobreviure a moltes famíliesmentre assistim al circ de l'estafa i lacorrupció generalitzada.

A Salt, una colla de gent organitzada através de la Plataforma d'Afectats per laHipoteca ha decidit fer un pas més enl'acció. Si ens segresten el dret al'habitatge ens el prendrem. Si enssegresten les nostres possibilitats deprogressar, de sobreviure fins i tot en allòmés bàsic -l'alimentació-, ens laprocurarem. No assistirem impassiblesal drama diari de moltes famílies pensantque no s'hi pot fer res, com si el quesucceeix fossin lleis naturals. I tant quees pot!!!

Demanem al poble de Salt que faci pinyaper frenar aquest segrest dels nostresdrets i de les nostres expectatives devida.

DOS ANYS, A QUATRE MANS

a Salt,tirem pel dret.

independència!

EL POBLE S'ORGANITZAcontra el segrest dels seusdrets i de les seves expectatives

igual el que de veritat necessiti un poblede 30.000 habitants amb més d'un 40%d’immigració. Es governa pensant en eltant per cent que viu al poble "desempre". La resta són transparents,encara que el seu color s'entesti en dirque hi són presents.

No es vetlla per la pobresa, no es vetllapels més febles i desafavorits, fins i tots'aproven ordenances que si es miressinamb lupa potser vulnerarien algun dret iratllarien la il·legalitat.

Els pobres no agraden, no queden bé, i aSalt n'hi ha i n'hi ha molts. A Salt hi hagent que necessita una llar i troba travesadministratives per aconseguir-la. LaPAH està fent una feina importantíssimaque molts volen silenciar i amagar, peròla realitat és tossuda i s'esforça un i altrecop en ensenyar-nos la cara amabled'aquesta entitat. Amable, però dura icontundent i l'exemple més clar n'ésl'ocupació del #blocsalt.

Algú pot preguntar-se i vosaltres quèfeu?

La resposta és senzilla i clara però no ésgens simple. Amb els recursos que tenimi gràcies al grup que ens acull, intentemincidir en la planificació del nostre poble,proposem millores i lluitem per preservarallò de bo que encara ens queda.Alhora itenint un peu i mig al carrer, traslladem idefensem tot de reivindicacionslegítimes de moviments socials,culturals, ambientals o educatius alconsistori que sovint, si no és pernosaltres,no hi tenen cabuda.

D’aquesta manera, les quatre mans quetenim dins de l’ajuntament treballenincansablement perquè Salt esdevinguiun millor poble cada dia!

Ja han passat quasi 24 mesos de lesúltimes eleccions municipals i per tant 2anys d’experiència com a personeselectes a l'oposició. Tothom pot entendreque aquesta és una experiènciaimportant, a nosaltres però, personal-ment ens consta trobar-ne els qualifi-catius més escaients. Potser seriaengrescador, motivador, interessant,formatiu,... Segurament qualsevold'aquests lligaria amb la nostraexperiència. Engrescador perquè quanparticipes en una llista electoral ho fasperquè tens ganes de dur a terme gransidees pel teu poble, motivador perquècom a qualsevol procés cíclic i dinàmiccada nova situació, acció, coneixençaobre una porta, una via a una novasituació o una nova tasca a fer i formatiuperquè aprens i creixes com a ciutadàcom a persona, creixes en experiències iconeixements.

Ara bé, en aquests 24 mesos el que síhem d’afegir-hi és el qualificatiu de«DECEPCIONANT». Quanta tristesa espassa a vegades als plens! Pena de veurecom es generen situacions vergonyants.Quanta ignorància, quanta indecència,quanta poca memòria, quina pena veuremes rere mes que se soluciona poc, esdecideix fatal i s'escolta menys!

Hom podria creure que per a governarfarien falta una sèrie de valors i actitudsde les que dignifiquen l'ésser humà:justícia, respecte, responsabilitat,honradesa, transparència, veritat,altruisme,...

Algun dilluns res més lluny de la realitaten el nostre consistori. Retrets, arro-gància, servilisme, incongruència,incoherència, prepotència i sobretotpartidisme, molt partidisme. Molt rèditpolític i de partit és el que es busca. És

pàgina 4

En Marxa n16_1En Marxa n16_2En Marxa n16_3En Marxa n16_4