Emergències, urgències i llits de crítics a la ciutat de Barcelona
description
Transcript of Emergències, urgències i llits de crítics a la ciutat de Barcelona
Emergències, urgències i llits de Emergències, urgències i llits de crítics a la ciutat de Barcelonacrítics a la ciutat de Barcelona
Situació actual i recomanacions dels llits de crítics
Els malalts crítics des de la perspectiva Els malalts crítics des de la perspectiva de les UVI no terciàriesde les UVI no terciàries
J. Masip i J. Páez - UVI Hospital Creu Roja de Barcelona
Experiència d’una UVI polivalent no terciàriaHospital Creu Roja de Barcelona
Nombre de llits UVI : 6 Relació llit/metge : 2.4Nombre de llits hospital: 225 Relació llit/infermera : 2Ingressos/any: 400 VM : 20 % VMNI : 7 %Mortalitat : 9-10 % Estada mitjana : 4 dies
UCC
UCI
Quirúrgica
IAM 25 % Angina inestable 12 % ICC/EAP/taponament 10 % Arítmies 10 %
Diagnòstics Postoperatori 20 % Insuf. respiratòria 10 % Hemorràgia 5 % Pneumònia/sèpsia 5 % Altres 4 %
Diagnòstics Trasllats Total (% relatiu)IAM 4 50 (8 %)IAM no Q 3 45 (7 %)Angina Inestable 11 46 (24 %)Hemoptisi 1 3 (33 %)Aneurisma aòrtic 1 - -HSA 2 2 (100%)
Experiència d’una UVI polivalent no terciàriaHospital Creu Roja de Barcelona - Any 2001
Trasllats urgents : 22 pacients (6 %) (17 via SEM)
Altres hospitals no terciaris amb UVI polivalentTrasllats via SEM Any 2001Hospital Emissor CR PR NR IR TR AR
HCR Barcelona 17 7 2 2 0 0 6HCR Hospitalet 38 20 0 9 1 4 4H Granollers 196 79 4 39 1 59 14CH Manresa 83 34 0 16 0 22 11HG Manresa 48 4 2 10 3 21 8
Hospital Receptor CR PR NR IR TR ARHCR Barcelona 61 55 1 2 0 0 3HCR Hospitalet 62 50 5 3 2 0 2H Granollers 66 45 12 2 2 3 2CH Manresa 73 52 7 0 1 5 8HG Manresa 12 8 1 2 0 0 1
Les UVI dels centres no terciaris
Totes són polivalents Tenen disponibilitats diferents en funció del centre,
existint totes les combinacions El més determinant sembla ser la disponibilitat de:
Depuració extrarrenal Hemodinàmica-Cirurgia cardíaca Serveis de suport (c. vascular, c. toràcica, ecografia, neurocirurgia, angiorradiologia, TAC-RNM)
sol dependre de múltiples factors :
De la indicació clara del trasllat en cada cas individual De l’habilitat, contactes i disponibilitat de temps (pel “peregrinatge”) del metge solicitant. De les disponibilitats del servei receptor contactat. De la predisposició del metge receptor contactat. Del moment en què es sol·liciti. En menor grau, de la capacitat del SEM per procedir al trasllat immediat.
La possibilitat d’una derivació adequada
Malalts que precisen trasllat
En l’actualitat no existeix una sectorització o xarxa. Els lligams més o menys regulars amb centres d’alta tecnologia es solen establir per criteris històrics o personals, no sectorials. El SEM sol resoldre els trasllats dels malalts coronaris però en la resta de patologies, en general és el metge emissor qui sol fer la gestió L’opinió, en general, és que en los casos greus, sense dubtes en quant a les alternatives, s’aconsegueix traslladar els malalts a temps
Propostes
Cal potenciar els sistemes de transmissió de dades i imatges via mòdem en tots els centres Cal disposar de guies clíniques de procediments i de tractaments susceptibles de trasllat Pot ser útil disposar d’un llistat de les capacitats i disponibilitats de tots els centres de Catalunya Cal dissenyar una xarxa de centres de referència cap a un verdader mapa de sectorització