ELS VERBS

Segons la relació amb el subjecte hi ha

Activa:El subjecte fa l’acció expressada pel verb.

L’alumne estudia mates.

VERBS PERSONALSFormen oracions amb el subjecte: L’alcalde llegia les ordenances.

Vindran a reparar el vídeo. (Subjecte elidit)

Formen oració sense subjecte:-Verbs meteorològics (que fan referència al temps): fa calor,

neva, glaça..--Verb haver-hi (sempre ha d’anar en singular): hi havia tres

professores.-Frases en què no es determina el subjecte: aquí es treballa

poc. En aquest restaurant es menja molt bé

Passiva:L’acció que expressa el verb recau sobre el

que anomenen subjecte pacient.Es formen amb el verb ser + participi

Les mates són estudiades per l’alumne

Es poden trobar en veu

VERBS IMPERSONALS

SEGONS LA RELACIÓ AMB ELS COMPLEMENTS HI HA

VERBS PREDICATIUSEs divideixen en

TRANSITIUS: Porten CDEx: Compro patatesINTRANSITIUS: No porten CDEx: Corren moltPRONOMINALS: afegeixen un pronom de La mateixa persona que el subjecte. Ex: Aquests dies m’he cansat molt.Ens vam perdre per la muntanya.REFLEXIUS: l’acció recau sobre el qui la fa.Ex: Ens pentinem a la moda.RECÍPROCS: l’acció es donada i rebuda pels mateixos que la fan.Ex: No ens em escrit des de fa mesos.Ells dos s’estimen des del primer dia.

VERBS COPULATIUS O ATRIBUTIUS

Enllacen un complement (atribut) amb el subjecte.

El verbs copulatius són: ser, estar i semblar.Ex: La Maria és alta

La pel·lícula era entretinguda

ELS TEMPS VERBALS

Situen l’acció en el temps.

Són: - present (ara)

- passat o pretèrit (abans) - futur (després)

ELS TEMPS VERBALS PRESENTS:

- Indicatiu: jo canto- Subjuntiu: jo canti- Imperatiu: canta (tu)

PRETÈRITS O PASSATS:- Indicatiu formes simples:

- imperfet: cantava- perfet simple: cantí- perfet perifràstic: vaig cantar

- Indicatiu formes compostes:- indefinit: he cantat- plusquamperfet: havia cantat

ELS TEMPS VERBALS

- Subjuntiu formes simples:- Imperfet: cantés

- Subjuntiu formes compostes:

- perfet: hagi cantat

- plusquamperfet: hagués cantat

ELS TEMPS VERBALS

- FUTURS:

- Indicatiu:- simple: cantaré- compost: hauré cantat

- CONDICIONALS:- Simple: cantaria- Compost: hauria cantat

FORMES NO PERSONALS DEL VERB

INFINITIU:

- Equival a un substantiu.- És el nom del verb. Acaba sempre en

-ar, -er o -re i -ir.- S'utilitza en moltes perífrasis verbal

(vaig a menjar, acabo de mirar, torna a pagar...)

L’INFINITIU

- Forma el pretèrit perfet perifràstic. Verb anar + infinitiu del verb conjugat.

- No són correctes els acabats en -guer (*poguer, *sapiguer,capiguer, etc.)

- Moltes vegades els infinitius de la 2a. conjugació els fem acabar en -ir. Concebre (*concebir), admetre (*admitir), permetre (*permitir), rebatre (*rebatir)...

L' INFINITIU

- L' infinitiu no té valor imperatiu, per tant és incorrecte usar-lo amb valor d’obligació o de recomanació.Ex: Empenyeu (no *empènyer).

- L’expressió de + infinitiu en sentit condicional és incorrecta. S’ha de fer servir si + verb.Ex: Si m’ho haguessis dit... (* D’haver

m’ho dit...)

EL GERUNDI

Actua com un adverbi. Pot formar oracions subordinades adverbials.

Ex: escoltava música menjant un gelat. Indica sempre una acció simultània o anterior

a la verb principal. Mai pot indicar accions posteriors.

Ex: *Va caure de l’escala trencant-se la cama (incorrecte→gerundi copulatiu).

Menjant un gelat escoltava música.

EL GERUNDI

Tampoc és correcte el gerundi especificatiu (aquell que pot ser substituït per un relatiu), ja que expressa un temps posterior al del verb principal.Ex: *Hi va haver un gran nombre de visitants, provocant l’enfonsament de la torre. Cosa que va provocar...

Els gerundis no acaben mai en -guent (*poguent, *sapiguent...), s’ha de dir poent, sabent...

EL PARTICIPI

Equival a un adjectiu i per tant ha de concordar amb gènere i nombre amb el substantiu al qual acompanya.

Forma els temps compostos dels verbs: haver + participi.

També actua com a verb auxiliar en algunes perífrasis verbals.

L’IMPERATIU

Denoten una obligatorietat en el compliment d’una acció.

Quan hem d’ordenar farem servir la 2a. persona del plural, mai l' infinitiu.Ex: Passeu per aquí (*passar per aquí)

Una ordre afirmativa fa servir l’imperatiu.Ex:Vine ara mateix.

Una ordre negativa fa servir el present de subjuntiu.Ex: No vinguis fins demà. No fumeu

LES PERÍFRASIS VERBALS

Conjunt de dos verbs que expressen una sola idea.

Consta d’un verb en forma personal i d’un infinitiu, participi o gerundi.

Els dos verbs actuen conjuntament. El verb auxiliar expressa els morfemes de

número, persona temps,... La forma no personal indica el significat lèxic.

Perífrasis d'obligació

Mai (*Tenir que...) SÍ, Haver de... Ex: Heu d’estudiarMai (*Es precís que...) SÍ, Cal que... Ex: Cal que feu els deuresMai (*Hi ha que...) Sí, S’ha de fer... S’ha de fer la feina

PERIFRÀSIS DE PROBABILITAT

Deure + Infinitiu.

Ex: Deuen ser les dues.

Deu tenir gana.

Deu voler alguna cosa.Mai: *Seran les dues.

*Tindrà gana.

*Voldrà alguna cosa.

USOS DEL VERB SER

Indica el mateix que trobar-se en un lloc (ser + CC lloc).

Ex: En Pere és al bar. Expressa qualitats permanents o definitives.

Ex: La Maria és alta. Si el subjecte és inanimat expressa qualitats

transitòries.Ex: La porta és oberta.

Indica el temps en què ha de passar un fet.Ex: L’examen serà dilluns.

USOS DEL VERB ESTAR

Indica el mateix que residir, treballar en un lloc:

Ex: La Maria està al tercer pis.Indica qualitats transitòries dels éssers:

Ex: La Maria està malalta.Indica el temps que dediquem a fer una

cosa:Ex: Estic tot el dia estudiant.