El metall es un dels materials utilitzats mes antigament i que es segueix fent servir molt a l’actualitat.

Els aliatges són barreges de metalls, que es preparen mesclant-los en estat líquid a alta temperatura. En

refredar-se i solidificar-se, els aliatges presenten propietats similars a les dels metalls. Per aquesta raó,

agrupem en un mateix conjunt els metalls i els aliatges: són els materials metàl·lics.

Els metalls i els aliatges

El ferro és un metall que es coneix des d’abans de l’any 1000 aC.

El ferro pur, anomenat ferro dolç, és dens(7,87 g/cm3) i té un punt de fusió alt (1535 ºC). Ésde color gris brillant, si bé amb el temps es torna

marronós a causa de la formació d’òxid de ferro. És un material que

s’imanta amb facilitat, i és relativament fràgil i no gaire dur, per la qual cosa

és poc útil en estat pur.

Els metalls es troben a l’escorça terrestre en minerals mesclats amb altres materials terrosos i rocosos que no els contenen. El mineral que conté el metall s’anomena mena, i la resta de materials que hi apareixen mesclats, ganga.

Els acers i el ferro colat són els materials ferris que contenen una petita proporció de carboni(C). En els acers no acostuma a superar el 2% i en el ferro colat se situa entre el 2% i el 4%. Molts acers contenen alguns altres metalls, també en una proporció petita, com ara crom(Cr), Cobalt (Co), Manganès (Mn)...

- Acers dolços, que contenen entre un 0,05% i un 0,40% de carboni. Són molt tenaços i dúctils, però no gaire durs. S’usen per fabricar carrosseries de vehicles i per construir perfils d’acer.

- Acers durs, compostos d’un 0,40% a un 0,85% de carboni. Presenten més resistència mecànica que els anteriors i s’usenper fabricar engranatges, rodes, carrils de tren, eixos i, en general, les parts de les màquines que han de suportar moltsesforços.

- Acers salvatges, que tenen entre un 0,85% i un 2% de carboni. Serveixen per fabricar motlles, eines de perforar, cables d’acer, etc., perquè són els acers més durs i resistents.

PETRIS:

Els materials petris,

s'obtenen de roques i es

utilitzen gairebé patir transformacions

principalment en la

construcció de edificis,

obres públiques i per

ornamentació. Es poden presentar en forma de

blocs o també en forma

de grànuls i fragments de

diferents mides.

Alguns materials petris s'utilitzen gairebé

transformació.

1. Extracció. Les roques s'arrenquen de

l'escorça terrestre en el planter, amb

màquines o explosions controlades.

2. Trituració. S'aconsegueixen trossos

homogenis. 3. Tallat. Els blocs massa grans es tallen per

donar-los la mida adequat.

4. Desbast. Les roques es poleixen.

5. Acabat. S'eliminen irregularitats que

hagin pogut quedar. 6. Emmagatzematge. Es guarden les

roques.

7. Transport. Les roques es porten fins a la

fàbrica transformadora

PROCES:

CERÀMICS:Els materials ceràmics

s'obtenen a partir de

matèries primeres. la

argila se sotmet a un

forn a elevades

temperatures. Depenent de

lanaturalesa i el

tractament de les

matèries primeres, es

distingeixen dos grans

grups: ceràmiques fines i ceràmiques

gruixudes.

CLASSIFICACIÓ:

La classificació dels materials ceràmics es

pot fer atenent diversos paràmetres. Es

poden dividir en:

- Ceràmiques tradicionals: es consideren

ceràmiques tradicionals a les derivades de les argiles, porcellanes, rajoles, rajoles i

els vidres.

1.Ceràmica porosa: la ceràmica porosa

s'obté d'una solució aquosa .

2. Ceràmica compacta: s'obté a partir d'una pasta molt elaborada. El procés de

cocció es realitza en dues etapes.

- Ceràmiques avançades: propietats

especials enfront de metalls i aliatges

metàl · lics convencionals.

Clara Villalobos Gascón

Els plàstics son productes no naturals obtinguts per l’ home. Estan formats per polímers que són molècules que contenen carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i sofre.

Els plàstics proporcionen el balanç necessari de propietats que no poden aconseguir amb altres materials per exemple: color, poc pes, tacte agradable i resistència a la degradació ambiental i biològica, es un material aïllant, es flexible i mal·leable.

D’ ORIGEN NATURAL

D’ ORIGEN VEGETAL: cel·lulosa i làtex.

D’ ORIGEN ANIMAL: caseines.

D’ ORIGEN ARTIFICIAL

Derivats del carbó

Derivats del gas natural

Derivats del petroli

Segons com reaccionen al calor n’ hi han dos tipus:

Termoplàstic: es el tipus de plàstic que quan es troba en una temperatura elevada es transformaen estat líquid, i quan es torna a refredar torna a ser sòlid.

Termostables: son plàstics que una vegada es fonen, quan es refreden no tornen a fondir-se.

TERMOPLÀSTIC TERMOESTABLES

Que són?

Són un tipus de plàstics amb una característica que es la seva elasticitat, es poden deformar i tornen a la seva forma original.

Aplicacions en el sector industrial: peces de motors, aparells elèctrics i electrònics, carrosseries, aïllants elèctrics, etc.

En construcció: canonades, impermeabilitzants, escumes aïllants de poliestirè, etc.

Indústries de consum i altres: embolcalls, joguines, embolcalls de joguines, maletes, articles esportius, fibres tèxtils, mobles, bosses d'escombraries, etc.

FUSTA

La fusta que tots coneixem és el material de dins dels troncsdels arbres. Com tots els materials vegetals, està format per un percentatge elevat de cel·lulosa, lignina i la resta de composició de la fusta està format per resines, midó i sucres diversos.

Parts d’un tronc• Si mirem el tronc...

• És poden distingir cinc parts

Mèdula: És el cor de l’arbre

Duramen: Ocupa en concret la part que ja s’ha desenvolupat totalment.

Fusta jove: és la part que envolta l’exterior del duramen

Líber: És un teixit molt prim que envolta la fusta jove

Escorça: part exterior o «pell» del tronc.

FUSTA NATURAL• La fusta natural s’obté directament dels troncs

desbrancats i repelats, i serrats.

• La fusta natural es divideix en dos grans grups, tenint en compte la seva densitat: fustes toves (poc

denses) En canvi els mobles amb fustapoc densa triguenmolt poc a fer-se malbé

fustes dures (denses) Elsmobles amb fusta dura triguen molta fer-se malbé.

FUSTA MANUFRACTURADA Anomenem fusta manufacturada aquells materials que són el

resultat d’un procés de transformació a partir de la fusta obtinguda del tronc dels arbres. Entre aquests materials

La xapa: fusta tallada en làmines molt primes.

L’aglomerat: material elaborat amb una pasta de serraduresde fusta i cola que actua d’aglomerant.

El contraplacat o contraxapat: està format per un seguit de tres o cinc làmines de fusta tova.

El DM: són plaques o taulers elaborats amb una fusta molttriturada enriquida amb cel·lulosa procedent de paperreciclat.

LES PROPIETATS DE LA FUSTA La fusta té una densitat molt variable. Una fusta lleugera (el pi) pot

tenir una densitat equivalent a la meitat de la de l’aigua, mentreque altres fustes (l’iroko)

Tota la fusta és inflamable a una temperatura elevada.

La fusta té una notable resistència a la tracció i, en alguns casos, també a la flexió, però en cap de les dues propietats no arriba a tenir la resistència de l’acer.

La fusta, en general, no és prou dura. Es treballa bé amb unes eines relativament senzilles.

Tota la fusta és porosa, si no és que se la recobreix d’algunmaterial plàstic.

La fusta és un material aïllant tèrmic, acústic i elèctric.

EL SURO És l’escorça d’alguns arbres, entre els quals destaca l’alzina

surera. El suro és un material porós però impermeable.

Se’n fan taps (perquè és porós i impermeable) i elements de flotació del material de pesca.

En forma de planxes d’aglomerat, d’aspecte similar al de la fusta, el suro serveix per a recobriments aïllants i embalatgesdiversos.

FET PER: CLARA VILLALOBOS, LAURA CATALÀ, SONIA POL, DEYSI PALLASCO,