Els ecosistemes de Catalunya - BlinkLearning...Els ecosistemes de Catalunya 252 Ecosistemes...
Transcript of Els ecosistemes de Catalunya - BlinkLearning...Els ecosistemes de Catalunya 252 Ecosistemes...
Els ecosistemes de Catalunya
252
Ecosistemes terrestres
Els ecosistemes terrestres es defineixen, bàsicament, en relació
amb les comunitats vegetals. El clima és el principal determinant
del tipus de bosc que trobem en cada lloc.
Pineda de pi blanc
Alzina
Bosc mediterraniPropi de zones de pluges escasses, estius calorosos i hiverns suaus. Trobem aquesta vegetació a les planes i a la muntanya baixa o mitjana des del Delta de l’Ebre fins al Prepirineu. Els arbres més comuns tenen la fulla perenne.
Els boscos més representatius són les pinedes de pi blanc i de pi negre, els alzinars i les suredes. Entre la fauna més representativa hi ha el porc senglar, la mostela, el ratpenat, la granota, el gaig o el mussol comú.
El principal problema del bosc mediterrani, actual ment, són els incendis forestals, ja que els boscos joves (d’entre 20 i 40 anys) tenen espècies que s’inflamen amb facilitat a causa dels olis i les resines que contenen. A mesura que el bosc maduri (entre els 40 i 80 anys), les alzines començaran a guanyar lloc i ja no es produiran tants incendis.
Mostela
El meuentorn
Bosc caducifoliPropi de zones de pluges abundants, hiverns moderadament freds i estius menys calorosos. Trobem aquesta vegetació al Pirineu i al Montseny.
Els arbres més comuns són les pinedes de pi roig i pinassa, les rouredes, les castanyedes i les fagedes. Entre la fauna més representativa trobem el tritó del Montseny (única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya), el pigot negre, la guineu, l’esquirol, la musaranya o el talpó.
Bosc de coníferesPropi de zones de pluges i nevades abundants, hiverns llargs i freds i estius curts i suaus. Trobem aquesta vegetació a la part alta del Pirineu i al cim del Montseny. Aquests boscos arriben fins a 2.400 m d’altitud; les plantes que hi viuen estan adaptades al fred i a la neu.
Els boscos més comuns són la pineda de pi negre, l’avetosa i els bedollars. Entre la fauna més representativa hi trobem el cérvol, el llop, la guineu o la perdiu blanca.
Castanyer
253
1 Descriu el tipus de vegetació més característic del teu entorn pròxim.
Activitats
Tritó del Montseny
Fageda Avetosa
Cérvol
Ecosistemes litorals
A la zona litoral hi interaccionen el medi marí i el medi terrestre. En
aquesta zona hi trobem ecosistemes molt diferents, com ara els prats de
posidònia, les platges, les dunes o els penya-segats.
És també en aquesta zona on sempre s’han desenvolupat importants activitats
humanes com la pesca, l’agricultura i, més modernament, el turisme.
També cal considerar que qualsevol alteració que es produeix en un
d’aquests ecosistemes repercuteix en tots els altres.
DeltesEls deltes es formen per l’acumulació de sediments a la desembocadura d’un riu. Només es poden formar en mars tranquils, com ara el Mediterrani.
Un dels principals problemes que tenen actualment els deltes és que, amb la disminució del cabal dels rius, disminueixen també els sediments aportats i, per tant, el delta pot perdre superfície.
Els deltes tenen molta importància com a terreny de conreu, per la riquesa del seu sòl, i com a lloc d’estada dels ocells migradors. A Catalunya tenim els deltes de l’Ebre i del Llobregat.
En el Delta de l’Ebre ja han desaparegut algunes espècies autòctones a causa de la presència d’espècies invasores; en són exemples el musclo zebrat, la gambúsia i el cranc vermell.
254
Conreu d’arròs al Delta de l’Ebre
Bec d’alena (Recurvirostra avosetta)
El meuentorn
Aiguamolls de l’Empordà255
2 Per quina raó apareixen espècies invasores?
Activitats
AiguamollsSón terrenys impermeables inundats permanentment, on abunden els joncs i les canyes. Són molt importants com a zona on crien molts animals. La fauna és molt variada; hi podem observar cigonyes, fotges, reinetes, tortugues de rierol, blauets, daines, ratpenats… Fotja
Si vols conèixer la història d’aquest lloc, pots mirarte el documental que trobaràs en www.espaibarcanova.cat.
Canyís (Phragmites australis)Tamariu (Tamarix sp)
RiusSón cursos d’aigua permanent, el cabal dels quals oscil·la segons les estacions. La composició química de l’aigua pot variar al llarg de l’any: a la tardor i a l’hivern la concentració dels compostos orgànics augmenta a causa de la degradació de la biomassa acumulada. A l’estiu el cabal disminueix i, per tant, la concentració de sals dissoltes augmenta.
El meuentorn
L’aigua superficial
Ecosistemes d’aigua dolça
Els ecosistemes d’aigua dolça comprenen tot un conjunt d’ecosistemes amb
característiques molt diferents; alguns són força coneguts, com els rius, però d’altres sovint ens passen desapercebuts perquè
no els veiem: les aigües subterrànies.El Ter
El Llobregat256
Truita de riu
Torrents i aigües salvatgesEls torrents són cursos d’aigua curts i estacionals. L’aigua prové de la pluja o del desglaç i sempre els localitzem en zones de molt pendent. Les aigües salvatges són aigües no canalitzades que només corren quan s’ha produït una pluja forta.
257
La Noguera Pallaresa
3 Hi ha cap riu que passi per la teva població o per la teva comarca? Descriulo. Hi ha indústries a la seva riba? Quina és la qualitat de l’aigua actualment? Pregunta als teus pares o als teus avis si la qualitat de l’aigua d’aquest riu ha millorat o ha empitjorat en els darrers quinze anys. Justifica la teva resposta.
Activitats
258
El meuentorn
Llacs, embassaments i canalsEn el Pirineu hi ha molts estanys d’origen glacial; acostumen a ser de petites dimensions i es nodreixen de les aigües de desglaç. En són exemples l’estany de Sant Maurici i l’estany Gento.
El llac més gran de Catalunya és l’estany de Banyoles, que s’alimenta d’aigües subterrànies.
Els embassaments són construccions antròpiques que tenen per finalitat regular el cabal d’aigua per evitar les avingudes, subministrar aigua a les poblacions i produir energia elèctrica. En són exemples l’embassament de Sau i el de Susqueda, el pantà d’Escales i el de la Baells...
Les aigües d’alguns rius són desviades per canals amb la finalitat de subministrar aigua a conreus de regadiu. En són exemples la Séquia de Manresa i el canal d’Urgell.
Estany de Sant Maurici
Estany de Banyoles
Séquia de Manresa
259
Són les aigües que s’infiltren en el subsòl a través dels porus de les roques i del sediment fins a arribar a una capa impermeable, on s’acumulen. El volum de les aigües subterrànies és més elevat que el de les aigües superficials.
AqüífersLa seva composició és molt variable i depèn de la localització i de la profunditat.
L’explotació de les aigües subterrànies comporta impactes en el medi, com ara els següents: la contaminació per abocament de substàncies d’origen agrícola, ramader, urbà o industrial; la sobreexplotació provocada pel fet que s’extreu més aigua de la que es recull, i la salinitat per sobreexplotació dels aqüífers costaners.
A Catalunya hi ha molts aqüífers: per exemple, a la Vall Baixa i al delta del Llobregat, al baix Ter i a la Muga.
Els carstA Catalunya hi ha moltes roques calcàries i carbonatades solubles; quan l’aigua s’infiltra, forma coves, avencs i dolines.
Alguns exemples de carsts són el massís del Garraf, el massís de Montserrat o Sant Llorenç del Munt i el Montgrí. Entre les coves, algunes visitables, destaquen les del Salnitre de Montserrat o la Cova Meravelles de Benifallet.
Les aigües subterrànies
4 Hi ha cap aqüífer a la teva comarca? Situa els principals en un mapa.
Activitats
Sant Llorenç del Munt
Coves del Salnitre o coves de Montserrat
Massís del Garraf
CostaEl litoral català va des del Cap de Creus fins a Alcanar.
Podem distingir diferents tipus de costa:
• Costa rocosa i abrupta. Es tracta d’una costa retallada amb molts entrants i sortints, com és el cas de la Costa Brava.
• Costa rocosa mitjanament abrupta. Així són el litoral del Garraf i el cap de Salou.
• Costa poc abrupta i poc retallada, en què les platges es formen a partir de les aportacions dels torrents i per la deriva continental. En són exemples la zona central del Maresme, Vilanova i la Geltrú o l’Ametlla de Mar.
• Sectors influenciats per l’acció humana. Són aquells sectors en què la costa s’ha modificat molt, per acció antròpica. En són exemples la costa de Barcelona i la de Tarragona.
El meuentorn
Gairebé tres quartes parts del nostre planeta estan cobertes pel mar. Cal considerar dos aspectes
importants d’aquest ecosistema: la profunditat i el fons marí.
Pel que fa a la profunditat, com més distància fins al fons, menys llum solar hi ha, fins que
desapareix; la temperatura també baixa, però sense tantes oscil·lacions com en els
ecosistemes terrestres.
Pel que fa al fons marí, aquest pot ser de dos tipus: la plataforma continental i les planures
abissals.
Costa del Garraf
Costa Brava
260
Ecosistemes d’aigua salada
Cap de Creus
PosidòniaÉs una planta superior (amb arrel, tija, fulles, flors i fruit) endèmica de la Mediterrània. La podem trobar, com a màxim, fins a uns 50 m de profunditat, ja que necessita la llum per fer la fotosíntesi.
Ocupa els fons marins formant grans praderies. És molt important ja que constitueix l’hàbitat de moltes espècies animals, però també perquè fixa el substrat, té una elevada producció primària i afavoreix la formació de les platges.
És una planta molt sensible a la contaminació; per això és un bon indicador de la qualitat ambiental.
A Catalunya trobem praderies de posidònia a les Illes Medes, a la zona litoral entre Sitges i Tarragona (degradada a causa de la pesca d’arrossegament), a l’Ametlla de Mar, a Mataró i des de Blanes fins al cap de Creus (en zones aïllades).
5 Per què la posidònia també és coneguda amb el nom d’«alga dels vidriers»?
6 Quant temps necessita la posidònia per regenerarse?
Activitats
L’Ametlla de Mar Costa de Tarragona (Salou)
261