INSPIRA28

Els dos costats dE la bàscula

Els dos costats de la bàscula OK.indd 3 10/05/13 17:05

El primer llibre de coaching nutricional escrit entre doctora i pacient

© 2013 Montserrat Folch© 2013 Jordi Cervera

© Mercè Benet, per la foto de Montse Folch© Masdeu fotògrafs, per la foto de Jordi Cervera© iStockphoto, per la imatge de portada

© 9 Grup Editorial, per l’edicióAngle EditorialMuntaner, 200, àtic 8a / 08036 BarcelonaT. 93 363 08 23www.angleeditorial.comangle@angleeditorial.com

Primera edició: maig de 2013ISBN: 978-84-15695-29-5Dipòsit legal: B. 5736-2013Imprès a Romanyà Valls, SA

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre,ni la seva incorporació a un sistema informàtic,ni la seva transmissió en cap forma ni per cap mitjà,sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes,sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Els dos costats de la bàscula OK.indd 4 10/05/13 17:05

Dra. Montse FolchJordi Cervera

Els dos costats dE la bàscula

El primer llibre de coaching nutricional escrit entre doctora i pacient

Els dos costats de la bàscula OK.indd 5 10/05/13 17:05

9

Índex

Pròleg, per la Dra. Montse Folch 13

1. L’obesitatQuè entenem per obesitat? 17Causes de l’obesitat. Per què ens engreixem? 18La composició corporal 19Existeix algun secret per aprimar-se? 20El poder d’escollir 31

2. La importància de la primera visita A l’altre costat de la bàscula 41Com puc saber quants quilos em sobren? 44Quines opcions de tractament hi ha? 57

3. Dieta de la primera visitaPautes generals bàsiques 62Pautes alimentàries saludables 63Organització del dinar i el sopar 64Mètodes de cocció preferibles 65L’exercici físic. A bellugar-se! 66Idees per al canvi d’hàbits 82Què és el metabolisme? Quina importància té en l’aprimament? 83Seguim amb el canvi d’hàbits 88Recomanacions dietètiques per mantenir la salut 94La motivació. El meu compromís per aprimar-me 98Per què perdem pes quan reduïm els hidrats de carboni? 101Podem picar? 107

Els dos costats de la bàscula OK.indd 9 10/05/13 17:05

10

4. Dieta de la segona visitaMalalties relacionades amb l’obesitat 124Pautes contra el colesterol 126Pautes contra els triglicèrids 127Pautes contra l’àcid úric 127Pauta dietètica de la segona visita 129Diferències entre homes i dones a l’hora de fer una dieta 132

5. Dieta de la tercera visitaPauta de dieta equilibrada 150Motivacions per aprimar-se 153Situacions de risc. Què fem? 160Les diferències entre gana i ganes de menjar 164Els principals sabotejadors de la nostra dieta 168Mecanismes mentals. Relació ment-cos 180Què podem picar? 181Aliments «prohibits» o de consum moderat 182

6. Dieta de la quarta visitaConsumir verdura i fruita cada dia 196La carmanyola a la feina 202Postres per acompanyar el dinar 208Consells per a l’hora d’anar a comprar 212

7. Dieta de la cinquena visitaLes dietes hiperproteiques 241 Dieta rígida o flexible? 243

8. Dieta de la sisena visitaQuè va passar amb la dieta hiperproteica? 266

Els dos costats de la bàscula OK.indd 10 10/05/13 17:05

11

9. Dieta de la setena visitaRecomanacions 278

10. Dieta de la vuitena visita

11. Dieta de la novena visitaQuan ha de sonar l’alarma? 292Idees per a una dieta sana 293Uns quants trucs per mantenir el pes 293La diana de l’alimentació 294Exemples de dietes tipus per perdre pes 297

Epíleg, de Jordi Cervera 299

Els dos costats de la bàscula OK.indd 11 10/05/13 17:05

13

Pròleg

«I si les aprimes...?» Tot va començar així! Gràcies al meu admiradís-sim doctor, i per damunt de tot amic, Javier Foncillas, cirurgià gene-ral i digestiu a qui jo ajudava en les seves intervencions quirúrgiques. Encara no havia acabat d’estudiar medicina i ja em vaig quedar amb ell (o, més ben dit, ell em va donar l’oportunitat de quedar-me al seu costat). Abans d’operar de cirurgia digestiva algunes de les pacients amb sobrepès, li va semblar que seria interessant reduir la seva capa de greix per facilitar el moment quirúrgic i la seva posterior recupe-ració. Al cap del temps, ell va ser el primer a fer intervencions de by-pass gàstric a Espanya per reduir la mida de l’estómac i l’absorció de certs nutrients, amb l’objectiu d’ajudar a aprimar-se les persones que ho tenien més difícil, els pacients amb obesitat mòrbida, és a dir, amb un índex de massa corporal superior a 35. El que vaig aprendre en aquell temps va ser tan important que ho recordo cada dia a la meva consulta. Si aquests pacients s’aprimen, com no s’ha d’aprimar una persona amb un sobrepès de deu, vint o trenta quilos?

Abans d’acabar la carrera de medicina, vaig començar a estudiar nutrició. Sí, sí... Fins aleshores només en tenien unes nocions su-perficials. Amb la importància que té la nutrició per al nostre orga-nisme! Els aliments són la gasolina del nostre organisme: com més qualitat tinguin, més sans estarem.

«Que el menjar sigui el teu aliment, i l’aliment la teva medecina.» (Hipòcrates)

«Ets el que menges.» (Hipòcrates)«No hi ha cap amor més sincer que l’amor pel menjar.» (George

Bernard Shaw)

Els dos costats de la bàscula OK.indd 13 10/05/13 17:05

14

Jo ja tenia consulta de nutrició oberta abans d’acabar els meus estudis de medicina; paral·lelament, ajudava el doctor Foncillas en les intervencions quirúrgiques i feia guàrdies a diferents hospitals: al Sagrat Cor, a l’Hospital de Barcelona, a Molins de Rei, a Andor-ra (on vaig estar gairebé dos anys). Al final vaig decidir que el que m’agradava més era el tracte directe amb els pacients que es volien aprimar. Era el meu camí. Ho vaig veure molt clar. El tracte directe, humà i sensible. No és cap frivolitat, voler perdre pes. És millor voler controlar els tres primers quilos que s’han apoderat de nosal-tres sense que ens n’haguem adonat, que no pas haver-se d’enfron-tar més endavant amb deu, quinze o més quilos, amb l’agreujant que cada vegada ens costa més decidir-nos a perdre’ls. Tot i que mai no hem d’oblidar que perdre pes no és cap obligació: hem de res-pectar la persona que, encara que tingui uns quants quilos de més, se sent bé amb si mateixa, tant físicament com psíquicament, i no es vol aprimar.

Em sento com un peix a l’aigua, amb la meva feina. Qualsevol problema es minimitza i me’n distancio quan sóc a la consulta, quan parlo amb els meus pacients, molts dels quals amb el temps s’han convertit en els meus amics i amigues. Quina sort, poder dir això!

«Sí, però quan deixes la dieta et tornes a engreixar...», és el que diu la majoria de gent que lluita per estar més prima. És cert! Comple-tament cert! Per què? Perquè el més important no és la dieta. Hi ha molts camins, per aconseguir perdre pes, però el més important és aprendre a mantenir el pes saludable, i això s’ha d’aprendre mentre ens aprimem. Sí! El dia que comencem una dieta per aprimar-nos, ja hem de pensar en el manteniment. Per tant, el que importa és la motivació que tinguem i el canvi d’hàbits alimentaris i de salut que hem d’anar adoptant en el procés d’aprimament fins a arribar al nostre pes ideal. A mi m’agrada dir que el pes ideal és el que no ens costa de mantenir i aquell amb el qual ens sentim a gust.

Quan en Jordi Cervera, periodista, em va proposar escriure aquest llibre, em va semblar molt interessant, perquè precisament no hi ha

Els dos costats de la bàscula OK.indd 14 10/05/13 17:05

15

cap dieta màgica que vagi bé a tothom, sinó que en cada moment cal adaptar la dieta a les necessitats, tant psicològiques com laborals o socials. També és cert que no sempre s’aconsegueix a la primera. És com tot a la vida! Per tant, aquesta obra intenta desmitificar les dietes i, en canvi, dóna importància a la motivació personal per perdre pes i, sobretot, mantenir-lo. Això sí, mantenint un control de la salut.

Últimament es parla molt del coaching, però què és? És l’ajuda que, en aquest cas, oferim els metges perquè cadascú descobreixi el potencial de l’autoconeixement que té respecte a la seva salut. A través de l’experiència d’en Jordi Cervera s’exposen idees tant de dietes per aprimar-se com de tècniques que faciliten el procés fins a arribar al pes ideal, sempre tenint en compte que, insisteixo, hi ha molts camins i que no són els mateixos per a tothom.

Aquest llibre, per tant, és un manual en el qual, a través de l’ex-periència del meu pacient, i ja amic, Jordi Cervera i les seves refle-xions es pot entendre més fàcilment com funciona el procés de canvi. «Un acte val més que mil paraules»: potser aquesta màxima explicaria l’objectiu d’aquestes pàgines.

Aquest llibre va enfocat a les persones, tant homes com dones, que es volen aprimar, sigui pel motiu que sigui: per millorar l’aspec-te físic, per sentir-se millor amb elles mateixes i apujar l’autoestima, per millorar la seva salut (mal d’esquena, colesterol alt a la sang, hiperuricèmia, hiperglucèmia, dolors articulars als genolls, fetge gras, etc.), tenint sempre present que moltes vegades l’enfocament nutricional no és suficient, sinó que és més important començar per l’aspecte psicològic o personal. En definitiva, empatitzar amb el o la pacient, amb l’amic o l’amiga que tenim davant: posar-nos a la seva pell és l’única manera d’entendre-ho tot.

Dra. Montse Folch

Els dos costats de la bàscula OK.indd 15 10/05/13 17:05

17

caPÍtol 1

l’obesitat

Què entenem per obesitat?

L’obesitat és l’augment de la quantitat de teixit adipós o greix. Les cèl·

lules d’aquest teixit adipós poden fer·se més grans i/o nombroses a

causa d’un desequilibri entre el consum de calories i la despesa ener·

gètica del nostre organisme durant un període prolongat.

D’on prové, aquesta energia? Doncs dels hidrats de carboni, les pro·

teïnes i els greixos de l’alimentació. Quan es produeix un excés d’aquests

nutrients, s’acumulen en el nostre organisme en forma de greix i això es

tradueix en un augment de pes corporal. Per contra, quan consumim

menys quantitat d’energia de la que necessitem, perdem greixos corpo·

rals i reduïm el pes.

Podem dir que existeix una «tendència» al sobrepès i a l’obesitat, i

la seva manifestació és la persona amb sobrepès i obesa:

•Lapersonaambsobrepèsoobesitatques’aprimaésunapersona

obesa controlada.

•La persona obesa o amb sobrepès que aprèn a viuremenjant

d’una altra manera, canviant els seus hàbits alimentaris, és una

persona obesa recuperada, tot i que també és cert que mai dei·

xarà de tenir una tendència a l’obesitat, a recuperar de nou el

pes. Ha d’estar sempre alerta perquè mai s’acabarà de recuperar

definitivament.

Els dos costats de la bàscula OK.indd 17 10/05/13 17:05

18

Sienacabarladietatornaamenjarcomhofeiaabansdecomen·

çar·la, recuperarà el pes que tenia al començament.

Calpensaramenjariactuarcomunapersonaprima.Sitornemapensar,menjariactuarcompersonesobesesoambsobre·pès, tornarem a recuperar tot el que hàgim perdut.

causes de l’obesitat. Per què ens engreixem?

Podem afirmar que el desenvolupament de l’obesitat no es produeix per

una sola causa sinó per una combinació de factors genètics, am bien tals i dels nostres hàbits alimentaris.

Factors genètics

Factors ambientals: sedentarisme

Hàbits alimentaris: excés de... •greixos •sucres •sal

OBESITAT

+

=+

Els factors genètics són molt importants, però també és veritat que

espodenmodificar(atenuaroagreujar)amblaconducta o els hàbits alimentaris de cada persona i, al mateix temps, amb la influència de

l’ambient que ens envolta, és a dir, l’ambient obesogènic.

Els factors genètics són els que participen en l’aprofitament, l’em·

magatzematge i l’ús de l’energia procedent dels nutrients que ens

Els dos costats de la bàscula OK.indd 18 10/05/13 17:05

19

aporten els aliments, com ara els canvis hormonals (que regulen la

gana),elmetabolismeil’exerciciquefem.

El nostre cos està fisiològicament programat per mantenir un pes

concret sense dificultat quan hem acabat el desenvolupament.

En la persona obesa, l’equilibri en el pes que podem denominar fi­siològic està alterat i, per tant, s’instal·la en un sobrepès que pot ser de

deu, vint, trenta, quaranta quilos o més, en funció de cada organisme.

Així,quanlapersonas’hainstal·latenaquestpesmàxim,janos’en·

greixarà més. És com si hagués assolit el seu pes de comoditat, això sí,

essent una persona «grassa».

Per modificar aquest equilibri podem:

•Adoptar nous hàbits alimentaris. Disminuir la quantitat de greixos

engeneral(peròsobretotelssaturats),elssucresilasal,iaug·

mentar el consum de peix blanc, lactis descremats, verdura, frui·

ta, llegums i cereals integrals, tenint en compte que la pauta die·

tètica cal que estigui marcada per un professional de la nutrició

per fer·la el més exitosa possible en cada cas i en cada moment.

•Realitzar més activitat física. Per exemple, augmentar els exerci·

cis aeròbics de forma regular (caminar, córrer, nedar, anar en bici·

cleta,etc.).

En definitiva, podem modificar el nostre pes canviant d’estil de vida (dieta/pautaalimentària+exercicifísic).

la composició corporal

Podem dividir el nostre organisme en dues parts:

•Teixit adipós. És on es troba el greix, situat als adipòcits. Gairebé

no conté aigua ni proteïnes.

Els dos costats de la bàscula OK.indd 19 10/05/13 17:05

20

•Resta del cos (músculs,diferentsòrgans,ossosipell).Estanfor·

mats fonamentalment per aigua, proteïnes i minerals, i gairebé no

tenen greix.

Aproximadament un 50% del teixit adipós està situat en el teixit

subcutani. La resta es troba a l’interior del cos, especialment al voltant

de les vísceres.

Pel que fa a la distribució del greix, l’home té entre un 12 i un 15% de

greix corporal, mentre que la dona en té entre un 25 i un 28%.

Elnostrecosnecessitaunaquantitatjustadegreix,jaqueésl’en·

carregat de realitzar diferents funcions vitals: formació d’hormones se·

xuals, reserva d’energia... Però si aquesta quantitat se sobrepassa fins

a un nivell determinat, apareix l’obesitat.

El percentatge d’aigua i proteïnes, tant en l’home com en la dona,

cal que es mantingui inamovible perquè l’organisme funcioni correcta·

ment.

Existeix algun secret per aprimar-se?

La teoria de les calories va aparèixer l’any 1930, quan es van començar

a recomanar dietes que seguien l’esquema que teniu a continuació:

•Peraprimar­se, les calories que entren han de ser inferiors a les

calories que surten.

•Permantenir el pes, les calories que entren han d’igualar les calo·

ries que surten.

Per tant, si consumim més calories de les que gastem, augmenta·

rem de pes, i si gastem més calories de les que consumim, ens podrem

aprimar.

En general, la distribució de calories en els nutrients és la que s’in·

dica tot seguit:

Els dos costats de la bàscula OK.indd 20 10/05/13 17:05

21

+ Greix 9calories/gram(cal/g)

Alcohol 7 cal/g

Hidrats de carboni 4 cal/g

Proteïnes 4 cal/g

Fibra 2 cal/g

– Aigua 0 cal/g

Ara bé, actualment sabem que no tot és tan senzill, que també hi ha

altres factors que hi influeixen, com la distribució dels aliments al llarg

del dia o el tipus d’hidrats de carboni i de greixos que es consumeixen.

També influeix en les calories aportades per cada aliment la manera

decuinar-lo(fregit,alaplanxa,alvapor,alforn,alapapillota,etc.).

Moltes vegades, les persones amb quilos de més són persones que

se senten poc valorades o angoixades, per ells mateixos o pels altres,

sobretot si aquestes altres persones són primes.

A causa del boom de la dieta de la carxofa, molta gent que es vol

aprimar ve a la meva consulta esperant una solució miraculosa. Procuro

treure’ls aquesta idea del cap de seguida. No n’hi ha cap, de dieta mi·

raculosa!Hihauna«pauta»ques’ajustamésacadapersonaencada

momentconcret.M’agradadirquel’objectiuésundesol:aprimar-se. O,

mésbendit,elsobjectiussóndos:aprimar-se i mantenir el pes assolit.

Pertant,vallapenaquedesdel’inicidelprocésjacomencemapen·

sar en el manteniment. Com? Doncs és ben senzill: incloent, des del

primer dia, les pautes bàsiques d’una dieta equilibrada (per estar tran·

quilsquenoensfaltaràcapnutrientessencial,etc.)imarcant-noscom

aobjectiuunritmedecincingestesdiàries,progressantenfunciódel

que estiguem fent actualment. Si en aquests moments només en fem

dues(perexemple,dinarisopar),passarematres(incloureml’esmor·

zar).Si jaen fem tres,n’inclouremunaaltra (amigmatí oamitja

tarda),etc.Quantinguem«computada»aquestaaltraingestaaddicio·

nal, anirem per la cinquena, afegint un refrigeri, etc.

Els dos costats de la bàscula OK.indd 21 10/05/13 17:05

22

No es tracta només de perdre pes sinó de practicar, quan ho hàgim

aconseguit, uns hàbits més saludables, un estil de vida sa, o com a

mínim molt més sa que abans. Aquest estil de vida també inclou pen·

saments i conductes que tindran una influència positiva. D’això depèn

en gran mesura el control del nostre pes. Val la pena canviar els cos·

tums que ens allunyen de la salut!

Jordi Cervera

Vivim en una època veloç, complexa i de canvi. La manca de temps, les presses, la necessitat més aviat falsa de ser a tot arreu al mateix temps, l’obligació de fer més coses en menys temps ens convertei-xen en éssers molt més frenètics i accelerats que els nostres avant-passats més propers. Tot això, unit a un culte renovat i creixent a l’hedonisme, al plaer en totes les seves accepcions i varietats, ha permès la proliferació d’una línia de negoci editorial que fa pocs anys no ens hauríem ni pogut imaginar: els llibres d’autoajuda, aquests manuals delicats, subtils i pràctics on tothom és millor que nosaltres i que, afortunadament, ens vol transmetre la seva experi-ència personal a fi de bé i ens ajuda a superar-nos cada dia amb els seus consells amables i desinteressats, només pel preu de venda al públic del llibre, que, no ens enganyem, és una fotesa si el compa-rem amb la felicitat intensa i duradora que ens promet.

La idea fonamental que l’autèntic poder és a la ment i que res ens impedeix d’arribar a ser el que desitgem, sempre que ho desitgem amb la força suficient i seguim els consells d’algú que ja ho ha acon-seguit, s’ha convertit en una mena de divisa universal de superació lloada pels gurus de l’autoconeixement personal i, de passada, en una màquina ferotge de generar frustracions. Aquesta idea, malgrat tot, resulta altament atractiva i exerceix una fascinació irresistible en milions de persones. Personalment, i encara que signifiqui con-tradir la majoria de llibres i publicacions del ram, em resisteixo a creure que tothom ho pugui aconseguir tot pel simple fet de desit-

Els dos costats de la bàscula OK.indd 22 10/05/13 17:05

23

jar-ho amb prou intensitat i vehemència, però així i tot passa com amb les meigas gallegues, que «no existeixen, però d’haver-n’hi, n’hi ha» i, qui sap, posats a dubtar, no farem un lleig a l’autoajuda si la tenim al sac i aquest està ben lligat.

Escalar l’Everest amb una mà lligada a l’esquena; Vèncer els fantas-mes interiors amb l’escombreta del vàter; La princesa que es converteix en gripau; Com guanyar la loteria, el bingo i el rasca-rasca amb l’aju-da del control mental; Les plantes d’interior t’estimen... Les opcions literàries i de negoci que ofereix aquest món complex poden ser infinites i variades, i de fet ho són. N’hi ha que fins i tot han acon-seguit convertir els seus autors en prescriptors de modernitat en càpsules, reputats i milionaris, la qual cosa sempre deixa un bri d’esperança, encara que sigui només estadística.

I, igual que amb qualsevol de les activitats humanes, hi ha en-certs i exageracions, però, bromes a part, en el món de les dietes s’ha d’anar amb compte. No tot és vàlid. Una mala dieta et pot tirar la salut per terra, i fins i tot una bona dieta sense el control mèdic personalitzat convenient es pot convertir en una enemiga implaca-ble capaç de minar el cos més sa. Atenció amb què es llegeix, i so-bretot amb què es posa en pràctica. No tot és vàlid i, per descomp-tat, no tot s’hi val.

Perduda entre aquest gran magma de poder interior i escassetat de fronteres, l’ambició humana, que tots sabem que no té límits, un bon dia et porta a fer-te una d’aquelles preguntes que et canviarà la vida si la saps reconduir i projectar amb prou destresa i encert. Què pots fer per canviar la humanitat i, de passada, canviar-te a tu ma-teix i, per què no dir-ho, el teu compte corrent?

Al cap d’uns moments, dies o mesos de reflexió, la pregunta ini-cial deriva ràpidament a una segona pregunta, complementària i molt més fonamental i bàsica: què saps fer? La porta oberta, el camí al futur, el primer gran pas per a l’home i, de rebot, per a tota la humanitat, que espera l’aparició de valents emprenedors capaços de dur a terme grans projectes als quals unir-se amb entusiasme.

Els dos costats de la bàscula OK.indd 23 10/05/13 17:05

24

I jo, que personalment encara no em resigno a ser menys que la resta del món, sucumbeixo a la temptació i un dia decideixo plan-tejar-me aquests dos interrogants en privat. I per estrany que sem-bli, la resposta a totes dues preguntes és la mateixa, una única pa-raula en majúscules i neó parpellejant: res.

Quin present més trist, el meu. La solució als interrogants vitals resulta decebedora. Què aconsellaria un bon llibre d’autoajuda en una cruïlla fatal com aquesta? Què cal fer en un moment de baixa autoestima i bioritmes descompensats? Canalitzar la negativitat i descobrir un camí positiu al fons de l’obscuritat, treure a la llum les claus que impedeixin que l’experiència negativa es converteixi en un trauma irreversible i, fins i tot molt més, que aconsegueixin restituir el procés i arrencar positivisme de la negativitat, alegria de la tristesa, moviment de l’apatia, llum de l’obscuritat.

En comptes de preguntar-se si puc escalar l’Everest sense oxigen i amb una mà lligada a l’esquena, un interrogant de resposta evi-dent i igualment negativa i decebedora per a algú que fa servir l’as-censor fins i tot per baixar de l’entresòl a la planta baixa, he de canviar el to i la intensitat de la qüestió per evitar que el resultat aconseguit em fereixi novament l’epicentre de l’ànima. La pregunta final, molt més dolça i propera als meus interessos i possibilitats, podia ser: vull escalar l’Everest sense oxigen i amb una mà lligada a l’esquena? La resposta és igual de contundent, però molt més ama-ble i sens dubte positiva: no!

Una simple pregunta aconsegueix que tingui el control de la meva vida. Anem per bon camí.

Ja que sóc jo qui ha decidit que no vol escalar l’Everest, no m’ha de resultar cap trauma que el resultat final del problema sigui la rotunda i intel·ligent decisió de no escalar l’Everest. Assumpte re-solt i tots contents. Això sí que és autoajuda i positivisme.

Un cop assolit aquest primer grau de satisfacció íntima, es torna amb la força renovada al punt de partida. Què pots fer per canviar la humanitat i, de passada, canviar-te tu mateix i el teu compte corrent?

Els dos costats de la bàscula OK.indd 24 10/05/13 17:05

25

Aquest cop, abans d’abocar un «res» a la lleugera i sense cap re-flexió prèvia, convé estudiar la jugada i aprofundir més en les deli-cades i complexes arestes del tema en qüestió.

Perquè no sigui dit que em dono per vençut a la primera de can-vi, decideixo sotmetre’m a una bateria de preguntes més profunda i completa amb la convicció íntima que aquesta tasca prèvia servirà per trobar la solució a l’enigma i per traçar el camí veritable.

El primer pas està resolt. Hem quedat que d’escalar l’Everest res de res. Ni amb una mà ni amb totes dues. Haurem de buscar altres camins.

Puc crear una xarxa social per a mascotes, però no sé res d’infor-màtica, i encara que tot sigui només cosa de posar-hi ganes, po-sar-me a estudiar enginyeria a aquestes altures alentiria molt el pro-jecte. També desconec si els terriers se’n sortirien, de fer anar el Twitter.

Ho puc abandonar tot i dedicar-me a la cria de meduses en cap-tivitat, però què mengen, les meduses? Com s’hi parla? De quants tipus n’hi ha? No sé res de meduses.

Podria guanyar el Premi Planeta i convertir-me en un autor d’èxit respectat, però molt em temo que, encara que ho desitgi amb totes les meves forces i hi posi molta voluntat, si no escric una bona novel·la, tinc el suport del senyor Lara, del jurat del premi i de l’Editorial Planeta, el meu futur és una mica negre.

Què puc fer?Estic començant a veure que assolir la felicitat és més complicat

del que s’explica als llibres. Com es pot trobar un objectiu a la vida i la satisfacció final d’aconseguir-lo?

Tot d’una, m’envaeix la sensació que el progrés de la humanitat no porta incorporat cap plus de felicitat; al contrari, em sembla que com més avancem més complicat resulta el camí paral·lel del ben-estar interior. Segur que el nostre avi, l’home d’Atapuerca, a més de ser corpulent, gran caçador, omnívor, carnívor, amb trets neander-tals i hàbil, devia ser raonablement feliç, o fins i tot molt feliç, ja

Els dos costats de la bàscula OK.indd 25 10/05/13 17:05

26

que no tenia llibres d’autoajuda que li causessin angoixa, frustració ni desencís. I encara que en tingués, no els sabia llegir, i ja se sap que en la ignorància rau el germen de la felicitat.

Aquesta conclusió, que no es podria qualificar de descobriment històric de transcendència, no serveix per satisfer l’ego maltractat, i em sembla que la comunitat científica internacional tampoc no aplaudiria amb gaire entusiasme la meva teoria sobre la felicitat de l’Homo sapiens, comparada amb la nostra. Contemplo davant meu una reconstrucció del nostre avantpassat i penso que, tot i que la bellesa és un concepte relatiu, una cosa està clara: sóc més ben plan-tat que no pas ell, però... sempre, sempre hi ha un però en tot.

Sóc més ben plantat que no pas ell, però estic més gras!Això sí que és una bona teoria. Som més feliços que l’home

d’Atapuerca però estem més grassos que ell! Per aquí anem bé. Les meves investigacions teòriques comencen a trobar el camí empíric de la veritat. Què tinc jo que no tingui el senyor d’Atapuerca? Ara sí que tinc la resposta: greix!

Quantitats innecessàries, supèrflues i fins i tot diria que molestes i abundants de greix acumulat.

I, arribat a aquest punt, torna el mateix interrogant del comen-çament, la primera pregunta del milió. Què pots fer per canviar la humanitat i, de passada, canviar-te tu mateix i, per què no dir-ho, el teu compte corrent?

I ara la resposta ja no és un «res» buit i desesperançador, és un verb lluminós i carregat d’esperança: aprimar-me.

Aprimar-me? Aprimar-me pot servir per canviar la humanitat, per canviar-me a mi mateix i per canviar el meu compte corrent?

Anem a pams. Segons tots els estudis del món, un dels pitjors mals de la humanitat és el desequilibri, els excessos del denominat Primer Món davant de l’escassetat del Tercer Món. I els excessos es paguen, no pas amb la suor que pregonava la professora exigent de la sèrie Fama, sinó amb acumulacions constants de teixit adipós als perfils del nostre organisme. Mengem molt i bé, i ens movem poc i

Els dos costats de la bàscula OK.indd 26 10/05/13 17:05

27

malament, una combinació perniciosa i poc saludable destinada a carregar-nos amb sobrepès, obesitat, colesterol, problemes cardíacs i complicacions de salut de tot tipus i condició.

Així doncs, aprimar-se és, sense cap mena de dubte, una cosa que la humanitat persegueix amb una fortuna desigual, i per això segur que agrairà un mètode savi i coherent per aconseguir-ho. Per tant, anem per bon camí.

Un mirall de cos sencer ajuda a resoldre el segon dubte. Em pot canviar a mi? Una ullada ràpida respon tots els interrogants. Sens dubte. El perfil cilíndric es podria convertir en un perfil recte que no vessés pels costats. Jo, personalment, crec a cegues en la teoria de Miquel Àngel que afirmava que un bloc de marbre ja conté a l’in-terior l’escultura més bonica del món; només cal alliberar-la de la pedra que li sobra i descobrir les meravelles que amaga. Penso exac-tament igual. El meu cos abundant en elements superflus conté una barreja subtil i equilibrada de Brad Pitt, Michael Phelps, An-drés Velencoso, George Clooney i Johnny Depp, per citar només uns quants exemples, i només fa falta retirar tot el material inneces-sari per descobrir-la i mostrar-la en la seva glòria. Els magnífics abdominals rajola de xocolata són al seu lloc, abrigats per una capa gruixuda de greix protector que els lliura de qualsevol mal, d’agres-sions externes i de mirades indiscretes. Els pectorals rotunds es pro-tegeixen amb prudència, però hi són, ho sé del cert.

I pot canviar el meu compte corrent?En aquest món de psicologia pràctica, no hi ha res millor, més

valorat ni desitjat que les experiències personals, els patiments i les virtuts impresos a foc en la pròpia pell. Si tot d’una aparec fet un figurí i puc mostrar aquella fantàstica seqüència de l’abans i el des-prés, que a més corroboren sense enganyifes familiars, amics, cone-guts i saludats, serà tot un èxit.

I si aquest èxit es pot convertir en un patró modelable, adaptable i aplicable a la resta de la humanitat més aviat pleneta, millor que millor i garantia d’objectiu assolit.

Els dos costats de la bàscula OK.indd 27 10/05/13 17:05