Els comptes de gestió - spain-s3-mhe-prod.s3-website-eu...
16
Els comptes de gestió En aquesta unitat aprendràs a: 1. Diferenciar el concepte ingrés i despesa. 2. Conèixer els diferents tipus de comptes a partir de la seva classificació. 3. Observar el funcionament dels comptes de gestió: ingressos i despeses. 05
Transcript of Els comptes de gestió - spain-s3-mhe-prod.s3-website-eu...
Els comptes de gestió
En aquesta unitat aprendràs a:
1. Diferenciar el concepte ingrés i despesa.
2. Conèixer els diferents tipus de comptes a partir de la seva classificació.
3. Observar el funcionament dels comptes de gestió: ingressos i despeses.
05
cap 05.qxd 16/6/08 11:24 Página 58
Segons la terminologia comptable, ingrés i despesa es
defineixen de la manera següent:
Ingrés
L’ingrés és un fet comptable a partir d’una variació
patrimonial que representa un augment del patrimoni
net de l’empresa durant l’exercici comptable, sia en
forma d’entrades o augments de valor dels actius o de
disminucions dels passius, sempre que no tingui l’ori-
gen en aportacions monetàries o no dels seus socis o
propietaris. Per exemple: un ingrés per interessos del
compte corrent. Per tant, podem dir que quan una
empresa realitza un servei o ven un bé a altres empre-
ses o persones, està generant una situació d’ingrés, que
es rebrà en forma de diners o en drets de cobrament.
Despesa
S’anomena despesa el fet comptable a partir d’una varia-
ció patrimonial que representa una disminució del patri-
moni net de l’empresa durant l’exercici comptable, sia en
forma de sortides o disminucions en el valor dels actius
o de reconeixement o augment del valor dels passius,
sempre que no tinguin l’origen en distribucions, mone-
tàries o no, als socis o propietaris. Per exemple: un
pagament del rebut del subministrament elèctric. A par-
tir de la rececpció externa de béns i/o serveis, doncs, es
genera una situació de pagament o dret de pagament.
A partir d’aquestes definicions d’ingrés i despesa, tot
seguit observarem quin tractament comptable se’ls
dóna i quins elements nous apareixen dins la teoria
comptable.
59
5. Els comptes de gestió5.2 Els comptes de gestió
Ingrés i despesa5.1
Fent els exercicis relacionats amb els balanços succes-
sius de la unitat 3, hem vist que els moviments patri-
monials que s’anaven produint donaven lloc a l’aparició
dels fets permutatius, modificatius i mixtos.
Mentre que quan es produeix un moviment permuta-tiu no hi ha alteració del patrimoni net, en situacions
de moviments modificatius i/o mixtes sí que es dóna
aquesta variació del patrimoni net de l’empresa (es
guanyen o es perden diners).
Considerarem, doncs, que els augments del patrimoni
net són guanys per a l’empresa i que les disminucionsdel patrimoni net són pèrdues per a l’empresa.
A partir d’aquesta situació, el problema que se’ns plan-
teja és com comptabilitzar-ho. Tenim diverses opcions,
malgrat que només una és definitivament correcta des
del punt de vista de la teoria comptable.
L’opció, que anomenarem opció 1, per comptabilitzar
aquests augments i disminucions, seria la utilització del
compte Capital, que s’abona en cas que es produeixi un
ingrés i es carrega en cas que es produeixi una despesa.
Malgrat que no sigui una solució incorrecta des del fons
o el significat comptable, ho és, però, des de la forma.
És a dir, no seria incorrecte, però no és el mètode ideal
que ens proposa la comptabilitat per dur a terme
aquesta comptabilització de moviments d’ingressos i
despeses.
La segona opció, opció 2, seria la utilització del compte
Resultats de l’exercici, que veritablement hi ha en la
comptabilitat de l’empresa i del qual veurem el funcio-
nament real en la unitat 7.
Utilitzant qualsevol d’ambdues opcions, ens trobaríem
amb un problema semblant, malgrat que si identifiqués-
sim l’existència d’un guany o una pèrdua (ingrés o des-
pesa), no sabríem en cap moment quin és el compte
Els comptes de gestió5.2
• Carregar un compte vol dir fer una anotació d’un
moviment comptable en el deure del compte.
• Abonar un compte vol dir fer una anotació d’un
moviment comptable en l’haver del compte.
cap 05.qxd 16/6/08 11:24 Página 59
que realment produeix l’alteració, és a dir, quin és el
compte que produeix l’ingrés o la despesa en el patri-
moni de l’empresa.
Vegem una situació familiar a tall d’exemple i després
una situació d’empresa per tal de comparar les explica-
cions dels conceptes ingrés i despesa.
60
5. Els comptes de gestió5.2 Els comptes de gestió
Casos pràctics
Una persona cobra un sou pel seu treball durant el mes
d’abril de 2 000 €. Aquest treballador percep una quan-
titat dinerària, per tant, està ingressant uns diners a
canvi d’un servei que ha prestat a l’empresa que l’ha con-
tractat. Així doncs, és dóna la situació següent:
TREBALL → COBRAMENT DEL SALARI (2000 €) =
= INGRÉS (2000 €)
Si aquest treballador viu en un pis de lloguer, i cada mes
ha de pagar la despesa del lloguer (400 €) més les dels
subministraments (100 € de llum, 50 € d’aigua i 100 €
de telèfon), estem parlant d’un total de despeses que
podríem representar de la manera següent:
DESPESES (400 + 100 + 50 + 100) = 650 €
Per tant, podem dir que si al total dels ingressos li
restem les despeses, el guany real que ha obtingut
aquesta persona durant el mes d’abril ha estat el
següent:
INGRÉS (2 000 €) – DESPESA (650 €) = 1 350 €
Així doncs, el benefici real obtingut després de pagar les
despeses és de 1 350 € (ha obtingut un guany).
D’aquest exemple en podem treure les conclusions
següents:
Ingressos > Despeses = Benefici
Ingressos < Despeses = Pèrdua
Ingressos = Despeses = Saldo nul o zero
El mateix que fan les persones per calcular el que guanyen o
perden ho fan les empreses per veure quins beneficis o pèrdues
obtenen en la gestió del seu negoci durant un període que nor-
malment és anual. Vegem a continuació un exemple d’aquest
tipus.
Una empresa rep el rebut del subministrament elèctric i
decideix pagar-lo mitjançant un xec contra el seu comp-
te corrent bancari. L’import és de 250 €.
Observa quina en seria la comptabilització, segons les
opcions anteriors:
• Opció 1
Podem observar que el compte Capital recull la disminució
observada en el patrimoni de l’empresa, és a dir, la despesa
originada pel subministrament elèctric, i que el compte
Bancs recull el pagament d’aquesta despesa amb xec.
• Opció 2
El compte Resultats de l’exercici recull la pèrdua o la
despesa originada pel subministrament elèctric i el
compte Bancs comptabilitza el pagament de la despesa
efectuat amb un xec.
Veurem el funcionament del compte Resultats de l’exer-
cici en la unitat 7, però podem avançar que el deure del
compte recull les pèrdues o les despeses que ha tingut
l’empresa i que l’haver recull els guanys o els ingressos
obtinguts.
21
250
X xx/xx/xx
(100) Capital a (572) Bancs, c/c 250
250
X xx/xx/xx
(129) Pèrdues
i guanys a (572) Bancs, c/c 250
• S’anoten en el deure dels comptes de patrimoni
net les disminucions que aquests comptes expe-
rimenten.
• S’anoten en l’haver dels comptes d’actiu les dis-
minucions que aquests comptes experimenten.
cap 05.qxd 16/6/08 11:24 Página 60
61
5. Els comptes de gestió5.3 Els comptes d’ingressos
Com podem observar en la solució que dóna l’opció 1,
apreciem la disminució del capital o el patrimoni net,
mentre que en l’opció 2 observem que apareix el
compte Resultats de l’exercici, el qual recull en el deure
la pèrdua o la despesa generada pel pagament del sub-
ministrament elèctric.
Ara bé, malgrat això, cap de les dues opcions no dóna
una informació real i clara de quin ha estat veritable-
ment l’origen de la despesa que s’ha produït en la comp-
tabilitat de l’empresa.
És per aquest motiu que la comptabilitat facilita una
eina que permet observar realment què és el que pro-
dueix la despesa o l’ingrés en una empresa. Aquesta
eina és el que s’anomena comptes de gestió.
A Característiques
Anomenem comptes de gestió aquells que s’utilitzen
per representar i comptabilitzar els augments i les dis-
minucions del capital que es produeixen a partir de la
gestió empresarial. Tenen les característiques següents:
a) Només apareixen en la comptabilitat de l’empresa
durant l’exercici en curs. Això vol dir que cada any,
en finalitzar l’exercici comptable, es tanquen i els
seus saldos passen a formar part d’un únic compte,
el compte Resultats de l’exercici, a partir de l’ano-
menat procés de regularització (ho veurem en la
unitat 7).
b) Qualsevol moviment patrimonial que comporti una
disminució del capital o patrimoni net es registra
en el deure d’aquests comptes.
c) Qualsevol moviment patrimonial que impliqui un
augment del capital o patrimoni net es registra en
l’haver d’aquests comptes.
D’aquesta manera, podem concloure que hi ha dos tipus
de comptes de gestió: els comptes de despeses i els
comptes d’ingressos.
Representen els augments del capital o el patrimoni net.
Aquests comptes registren totes les vendes i els ingres-
sos derivats de l’activitat o la gestió de l’empresa. El Pla
general de comptabilitat els inclou dins del grup 7, lle-
vat de les excepcions que veurem més endavant.
En el moment en què es produeix, el fet comptable s’a-
nota en l’haver del compte. El seu saldo és creditor.
Els ingressos comporten un augment dels comptes de
tresoreria o dels drets de cobrament (deutes o quan-
titats per cobrar a favor de l’empresa pendents de
cobrament).
Aquests comptes només resten en la comptabilitat de
l’empresa durant l’exercici comptable, normalment d’un
any. En finalitzar aquest període se’n traspassa el saldo
al compte Resultats de l’exercici mitjançant el procés
de regularització.
A Principals comptes d’ingressos i exemples de comptabilització
Aquesta llista que indiquem tot seguit és un extracte
dels comptes d’ingressos del Pla general de comptabili-
tat (abreujat, PGC), que veurem en la unitat 8. Natural-
ment, aquesta llista és molt més extensa; si més no,
tots els comptes tenen la nomenclatura utilitzada en el
PGC.
Relacionats amb les vendes de mercaderies o serveis
700/704 Vendes de...
Són les transaccions que impliquen una sortida o el lliu-
rament dels béns o dels serveis objecte del tràfic de
l’empresa mitjançant un preu (vegeu-ne un exemple al
Cas pràctic 3).
Els comptes d’ingressos5.3
cap 05.qxd 16/6/08 11:24 Página 61
705 Prestació de serveis
Són els ingressos percebuts per la prestació de serveis
origen de l’activitat normal de l’empresa (vegeu el Cas
pràctic 4).
754 Ingressos per comissions
Són les quantitats fixes o variables percebudes com a
contrapartida dels serveis de mediació fets de manera
accidental. Si la mediació és l’objecte principal de l’ac-
tivitat de l’empresa, els ingressos es comptabilitzen en
el compte Prestació de serveis (vegeu el Cas pràctic 7).
755 Ingressos per serveis al personal
Són els ingressos per serveis diversos facilitats per l’em-
presa al seu personal; per exemple: menjadors, trans-
ports, habitatges, etcètera (vegeu el Cas pràctic 8).
759 Ingressos per serveis diversos
Són els ingressos originats per la prestació eventual de
determinats serveis a altres empreses o a particulars,
sense que aquests serveis siguin l’origen principal de
l’activitat de l’empresa (vegeu el Cas pràctic 9).
Excepcions
A continuació assenyalem un seguit de situacions comp-
tables on apareixen comptes del grup 6 que malgrat ser
un grup reservat per a despeses, conté comptes que
representen guanys per a l’empresa (606, 608 i 609).
606 Descompte sobre compres
per pagament immediat
Són els descomptes i les operacions semblants conce-
dits pels proveïdors a l’empresa per pagament immediat.
Poden ser inclosos en factura o no inclosos en factura.
Si el descompte està inclòs en factura, sigui quin en
sigui el motiu, es considera una disminució del valor de
la compra realitzada (vegeu el Cas pràctic 10a).
Si el descompte no s’inclou en factura, minorarà direc-
tament el compte del deute (vegeu el Cas pràctic 10b).
608 Devolucions de compres i operacions
similars
Són les remeses tornades als proveïdors, normalment
per l’incompliment de les condicions de la comanda.
També s’hi comptabilitzen els descomptes i les opera-
cions similars per aquesta mateixa causa que siguin
posteriors a la recepció de la factura (vegeu el Cas pràc-
tic 11).
62
5. Els comptes de gestió5.3 Els comptes d’ingressos
Cas pràctic
Hem venut mercaderies per valor de 1000 €, cobrades el 50 % en
efectiu i la resta amb un xec, que ingressem en un compte
corrent.
500
500
X _____________ xx/xx/xx ____________
(570) Caixa
(572) Bancs, c/c a (700) Vendes de
mercaderies 1 000
3
Cas pràctic
Facturem al client Sr. Ramos 1900 € per la presentació d’un pres-
supost per refer uns plànols de planta de la seva casa arrengle-
rada d’Arbúcies, a la província de Girona. L’import ens el pagarà
durant els vint dies següents.
1 900
X _____________ xx/xx/xx ____________
(430) Clients a (705) Prestació
de serveis 1 900
4
De tipus general o de gestió
752 Ingressos per arrendaments
Són els ingressos obtinguts pel lloguer de béns mobles
o immobles cedits per a l’ús o per a la disposició de ter-
cers (vegeu el Cas pràctic 5).
753 Ingressos de la propietat industrial
cedits en explotació
Són les quantitats fixes o variables que es reben per la
cessió en explotació, pel dret a l’ús o per la concessió
de l’ús de les diferents manifestacions de la propietat
industrial (vegeu el Cas pràctic 6).
cap 05.qxd 16/6/08 11:24 Página 62
63
5. Els comptes de gestió5.3 Els comptes d’ingressos
Casos pràctics
Cobrem de Martínez i Navarro, SA 7600 € pel rebut men-
sual en concepte de lloguer del nostre local situat al
carrer de Sant Hilari, 35. Ho ingressem en un compte
corrent al Bancsaler.
Hem obtingut de Kasa, SA 1 000 € per la utilització de la
nostra marca comercial en la comercialització d’un dels
seus serveis.
El cobrament s’ha fet en efectiu.
Un proveïdor ens ha pagat 300 € en efectiu per recoma-
nar els seus productes en una campanya publicitària que
hem realitzat a la nostra empresa durant aquest mes.
Facturem 700 € als treballadors en concepte de menús
del restaurant que l’empresa té als locals de Sabadell.
Queden pendents de cobrament.
Hem dut a terme un estudi de mercat per a un client que
ens ho ha demanat com una atenció especial. Cobrem en
efectiu 600 € per aquest servei, que no està relacionat
amb l’activitat normal de l’empresa.
a) Hem comprat mercaderies per valor de 1 200 € que
hem pagat en efectiu en el moment de fer la compra. El
proveïdor ens concedeix un descompte de 100 € per no
demorar el pagament inclòs en factura.
b) Ens han concedit un descompte fora de factura per
un import de 175 € que ens descompten del deute que
teníem.
Retornem al nostre proveïdor Llibres Ona exemplars valo-
rats en 900 € que ens han arribat tarats. Ens ho des-
compta del deute que teníem, ja que la factura encara
no estava pagada.
900
X __________ xx/xx/xx __________
(400) Proveïdors a (608) Dev.
compra i
operacions
similars 900
11
175
X __________ xx/xx/xx __________
(400) Proveïdors a (606) Dte. s/
compres ppi 175
1 100
X __________ xx/xx/xx __________
(600) Compres de
mercaderies (valor
de la compra –
descompte ppi
aplicat) a (570) Caixa 1 100
10
600
X __________ xx/xx/xx __________
(570) Caixa a (759) Ingressos per
serveis diversos 600
9
700
X __________ xx/xx/xx __________
(440) Deutors a (755) Ingressos
per serveis
al personal 700
8
300
X __________ xx/xx/xx __________
(570) Caixa a (754) Ingressos
per comissions 300
7
1 000
X __________ xx/xx/xx __________
(570) Caixa a (753) Ingressos
de la propietat
industrial 1 000
6
7 600
X __________ xx/xx/xx __________
(572) Bancs, c/c a (752) Ingressos
per arrendaments 7 600
5
cap 05.qxd 16/6/08 11:24 Página 63
64
5. Els comptes de gestió5.3 Els comptes d’ingressos
609 Ràpels per compres
Són els descomptes, les bonificacions i les operacions
similars basades en el fet d’haver assolit un determinat
volum de comandes (vegeu el Cas pràctic 12).
Cas pràctic
El proveïdor Saman, SA ens ingressa en el compte corrent 800 €
en concepte de descompte per volum per haver arribat a una fac-
turació mensual de 6 000 €.
800
X _____________ xx/xx/xx ____________
(572) Bancs, c/c a (609) Ràpels per
compres 800
12
renda fixa aquells que donen un benefici fixat en el
mateix moment de realitzar-se l’operació financera i
mentre aquesta duri (vegeu el Cas pràctic 13).
762 Ingressos de crèdits
Recull l’import dels interessos de préstecs i altres crè-
dits acreditats en l’exercici (vegeu el Cas pràctic 14).
Ingressos no previstos
778 Ingressos excepcionals
Són els beneficis i els ingressos de quantia significativa
que no s’han de considerar periòdics en avaluar els
resultats futurs de l’empresa. Normalment es consideren
així els ingressos que s’originen per fets o transaccions
que compleixen les dues condicions següents:
a) No han de formar part de les activitats ordinàries i
típiques de l’empresa.
b) Normalment, no s’espera que es produeixin.
Vegeu el Cas pràctic 15.
El Bancsaler ens ingressa 3 000 € en el compte corrent,
corresponents als interessos de les obligacions a deu
anys que tenim contractades.
El crèdit a tres anys concedit a Barnasa, SL ha generat
uns interessos de 1 200 €, que hem cobrat amb un xec i
ingressat en un compte corrent.
Hem fet l’arqueig de caixa d’una quantitat de 100 € que
ens han pagat per error i de la qual no podem identificar
la procedència per poder tornar els diners. Ho comptabi-
litzem com a ingrés extraordinari.
100
X __________ xx/xx/xx __________
(570) Caixa a (778) Ingressos
excepcionals 100
15
1 200
X __________ xx/xx/xx __________
(572) Bancs, c/c a (762) Ingressos
de crèdits
a llarg termini 1 200
14
3 000
X __________ xx/xx/xx __________
(572) Bancs, c/c a (761) Ingressos
de valors de
renda fixa 3 000
13
Casos pràctics
Financers
761 Ingressos de valors representatius
de deute
Són els interessos acreditats en l’exercici de valors de
renda fixa a favor de l’empresa. Entenem per valors de
cap 05.qxd 16/6/08 11:25 Página 64
• Cànons: són quantitats fixes o variables que se
satisfan pel dret a l’ús o a la concessió de les dife-
rents manifestacions de la propietat industrial
(vegeu el Cas pràctic 17).
622 Reparacions i conservació
Són les despeses de manteniment i sosteniment dels
béns compresos en l’immobilitzat de l’empresa (vegeu
el Cas pràctic 18).
65
Representen les disminucions que es produeixen en el
capital o el patrimoni net.
Aquests comptes registren totes les despeses que s’ori-
ginen a l’empresa com a conseqüència de la seva ges-
tió, i s’inclouen al grup 6 (llevat de les excepcions que
veurem més endavant).
En el moment en què es produeix, el fet comptable s’a-
nota sempre en el deure del compte. El seu saldo és
deutor.
Les despeses comporten una disminució dels comptes
de tresoreria o un augment de les obligacions o dels
deutes de l’empresa amb tercers.
Aquests comptes només resten en la comptabilitat de
l’empresa durant l’exercici comptable, normalment d’un
any. En finalitzar aquest període se’n traspassa el saldo
al compte Resultats de l’exercici mitjançant el procés
de regularització.
A Principals comptes de despeses
Aquesta llista que exposem a continuació és un extracte
dels comptes de despeses del Pla general de comptabi-
litat (PGC), que veurem en la unitat 8. Naturalment,
aquesta llista és molt més extensa; si més no, tots els
comptes tenen la nomenclatura utilitzada en el PGC.
Relacionats amb les compres i les existències
600/602 Compres de...
Són compres de mercaderies i altres aprovisionaments
fets per l’empresa (vegeu el Cas pràctic 16).
De tipus general o de gestió
621 Arrendaments i cànons
• Arrendaments: són els acreditats pel lloguer de béns
mobles i immobles en ús o a disposició de l’empresa.
5. Els comptes de gestió5.4 Els comptes de despeses
Els comptes de despeses5.4
Casos pràctics
Hem comprat mercaderies per valor de 1 600 €. Paguem 600 € al
comptat i la resta la deixem a deure a quinze dies.
Hem ingressat al compte corrent de Burgios, SA 1 200 € en con-
cepte de lloguer del seu local, situat al carrer del Dos de Maig,
de Sabadell. L’import restant de 300 € queda pendent de paga-
ment.
Ens han tramès la factura per les reparacions i el manteniment
efectuats a la xarxa intranet de la nostra empresa. De l’import de
3 000 €, se n’ajorna el pagament del 50 % un mes i la resta es
paga amb un xec contra el nostre compte corrent del Bancsaler.
3 000
X _____________ xx/xx/xx ____________
(622) Reparacions
i conservació a (410) Creditors
a (572) Bancs, c/c
1 500
1 500
18
1 500
X _____________ xx/xx/xx ____________
(621) Arrendaments
i cànons a (570) Caixa
a (410) Creditors
1 200
300
17
1 600
X _____________ xx/xx/xx ____________
(600) Compres
de mercaderies a (570) Caixa
a (400) Proveïdors
600
1 000
16
cap 05.qxd 16/6/08 11:25 Página 65
623 Serveis de professionals independents
És l’import que se satisfà als professionals pels serveis
prestats a l’empresa. Comprèn els honoraris d’economis-
tes, advocats, auditors, notaris, etcètera, com també les
comissions d’agents mitjancers independents (vegeu el
Cas pràctic 19).
66
5. Els comptes de gestió5.4 Els comptes de despeses
626 Serveis bancaris i similars
Són quantitats satisfetes en concepte de serveis banca-
ris i similars que no tenen la consideració de despeses
financeres (interessos de l’operació). Vegeu el Cas pràc-
tic 22.
627 Publicitat, propaganda i relacions
públiques
Són els imports satisfets pels conceptes indicats en
l’epígraf (vegeu el Cas pràctic 23).
628 Subministraments
Són despeses originades per subministraments que no
són emmagatzemables; per exemple: electricitat, aigua,
gas, etcètera (vegeu el Cas pràctic 24).
629 Altres serveis
Es comptabilitzen, entre altres, les despeses de viatge
del personal de l’empresa i, fins i tot, les de transport i
les d’oficina no incloses en altres comptes (vegeu el Cas
pràctic 25).
Per pagament de tributs
631 Altres tributs
Despeses originades per tributs que no tenen cap
compte específic en la comptabilitat de l’empresa
(vegeu el Cas pràctic 26).
De personal
640 Sous i salaris
Són les remuneracions fixes i eventuals al personal de
l’empresa.
642 Seguretat Social a càrrec de l’empresa
Són les quotes de l’empresa a favor dels organismes de
la Seguretat Social per les diverses prestacions que els
esmentats organismes efectuen (vegeu el Cas pràctic
27).
Cas pràctic
Un despatx d’advocats ens ha cobrat 20000 €. Girem un xec con-
tra el nostre compte corrent.
20 000
X _____________ xx/xx/xx ____________
(572) Bancs, c/c a (609) Ràpels per
compres 20 000
19
624 Transports
Són despeses originades per transports a càrrec de l’em-
presa realitzats per tercers, quan no correspon inclou-
re’ls en el preu d’adquisició de l’immobilitzat o de les
existències. En aquest compte es registren, entre altres,
els transports de les vendes (vegeu el Cas pràctic 20).
Cas pràctic
Els transports de la venda realitzada a Sertex Ibèrica són de 240 €
al nostre càrrec. Ho paguem en efectiu.
240
X _____________ xx/xx/xx ____________
(624) Transports a (570) Caixa 240
20
625 Primes d’assegurances
Són quantitats satisfetes en concepte de primes d’asse-
gurances, tret de les referides a personal de l’empresa
(vegeu el Cas pràctic 21).
cap 05.qxd 16/6/08 11:25 Página 66
67
5. Els comptes de gestió5.4 Els comptes de despeses
Casos pràctics
Hem adquirit un element de transport i a la vegada hem
negociat l’assegurança que puja a 1 500 €. El valor total
de la compra del vehicle i de l’assegurança és de
35000 €. Girem un xec per pagar l’assegurança i la resta
queda pendent de pagar en dos anys.
El banc ens ha facturat 70 € pel manteniment de les tar-
getes de crèdit, quantitat que ens ha descomptat del
compte corrent.
Hem deixat a deure a quinze dies l’import de la campa-
nya publicitària que ens ha realitzat l’empresa Odilvy i
Gerter, SA per valor de 37 000 €.
Hem pagat les despeses d’aigua, 300 €, i llum, 230 €,
que estaven domiciliades al Bancsaler.
Un comercial de l’empresa ens presenta els rebuts corres-
ponents a les despeses de transport (taxi i tren) per
valor de 360 €. Paguem en efectiu.
El rebut de la contribució urbana és de 1 240 €, que
paguem a través del compte corrent.
S’abona pel banc la nòmina del personal:
• Una nòmina de 15 000 €
• Una quota empresarial de 4 000 € de Seguretat
Social
• Una quota del treballador de 2 000 € de Seguretat
Social
• 3 000 € d’IRPF
15 000
4 000
X _________ xx/xx/xx _________
(640) Sous i salaris
(642) Seguretat Social
a càrrec de
l’empresa a (476) Org. de la
SS, creditors
a (475) HP creditora
per conceptes
fiscals
a (572) Bancs, c/c
6 000
3 000
10 000
27
1 240
X __________ xx/xx/xx __________
(631) Altres tributs a (572) Bancs, c/c 1 240
26
360
X __________ xx/xx/xx __________
(629) Altres serveis a (570) Caixa 360
25
530
X __________ xx/xx/xx __________
(628) Subministr. a (572) Bancs, c/c 530
24
37 000
X _________ xx/xx/xx _________
(627) Publicitat, propaganda
i relacions
públiques a (410) Creditors 37 000
23
70
X __________ xx/xx/xx __________
(626) Serveis bancaris
i similars a (572) Bancs, c/c 70
22
1 500
33 500
X _________ xx/xx/xx _________
(625) Primes d’assegurances
(228) Elements
de transport a (572) Bancs, c/c
a (173) Proveïdors
d’immobilitzat
a llarg termini
1 500
33 500
21
Financeres
662 Interessos de deutes
És l’import dels interessos dels préstecs rebuts i altres
deutes pendents d’amortitzar o de retornar (vegeu el
Cas pràctic 28).
665 Interessos per descompte d’efectes
i operacions de facturatge
Són els interessos que cal satisfer en les operacions de
descompte de lletres i altres efectes comercials (vegeu
el Cas pràctic 29).
cap 05.qxd 16/6/08 11:25 Página 67
68
5. Els comptes de gestió5.4 Els comptes de despeses
Excepcions
A continuació indicarem un seguit de situacions comp-
tables on apareixen comptes del grup 7 que, malgrat ser
un grup reservat per a ingressos, conté comptes que
representen despeses per a l’empresa.
706 Descomptes sobre vendes
per pagament immediat
Són els descomptes i les operacions semblants conce-
dits als clients de l’empresa per pagament immediat.
Poden ser inclosos en factura o no inclosos en factura.
Si el descompte està inclòs en factura, sigui quin en
sigui el motiu, es considera una disminució del valor de
la venda realitzada (vegeu el Cas pràctic 30a).
Si el descompte no s’inclou en factura, minora directa-
ment el compte del deute (vegeu el Cas pràctic 30b).
Casos pràctics
El banc abona els interessos del préstec a curt termini per valor
de 250 €.
El banc ens factura 120 €, en concepte d’interessos bancaris, per
haver cobrat un efecte abans del termini mitjançant la seva
mediació.
120
X _____________ xx/xx/xx ____________
(664) Interessos per
descompte d’efectes
i operacions
de facturatge a (572) Bancs, c/c 120
29
250
X _____________ xx/xx/xx ____________
(662) Interessos
de deutes a (572) Bancs, c/c 250
28
708 Devolucions de vendes i operacions
similars
Són les remeses tornades pels clients, normalment per
l’incompliment de les condicions de la comanda.
També hi comptabilitzem les operacions i els descomptes
similars originats per aquesta mateixa causa que són pos-
teriors a l’emissió de la factura (vegeu el Cas pràctic 31).
709 Ràpels sobre vendes
Són descomptes, bonificacions i operacions similars
basades en el fet d’haver assolit un determinat volum
de comandes (vegeu el Cas pràctic 32).
No previstes
678 Despeses excepcionals
Són les pèrdues i les despeses de quantia significativa
que no s’han de considerar periòdiques en avaluar els
resultats futurs de l’empresa.
Fig. 5.1. Els descomptes s’han de comptabilitzaradequadament.
cap 05.qxd 16/6/08 11:25 Página 68
69
5. Els comptes de gestió5.4 Els comptes de despeses
Casos pràctics
a) Fem una venda al comptat per valor de 3600 € i apli-
quem un descompte per pagament immediat en factura
de 100 €.
b) Un client abona el deute que tenia pendent amb un
xec, que ingressem en un compte corrent. El deute és de
250 €, però li concedim un descompte per pagament
immediat de 50 €.
Ens retornen, perquè no estan en condicions, mercade-
ries valorades en 300 € que havíem venut fa quinze dies
i que encara estaven pendents de cobrament. Ho des-
comptem del deute dels clients.
Concedim al nostre client Sr. Remal 300 € com a des-
compte per volum per haver assolit unes comandes
durant aquest mes de 5 000 €. L’hi descomptem del seu
deute.
S’ha produït un curtcircuit al magatzem i s’han cremat
mercaderies sense assegurar per valor de 1 000 €.
Amortitzem l’immobilitzat material a raó del 10 % del
seu valor (10 000 €).
1 000
X __________ xx/xx/xx __________
(682) Amortització
immobilitzat
material a (282) Amortització
ac. immobilitzat
material 1 000
34
1 000
X __________ xx/xx/xx __________
(678) Despeses
excepcionals a (300) Exist.
de merc. 1 000
33
300
X __________ xx/xx/xx __________
(709) Ràpels sobre
vendes a (430) Clients 300
32
300
X __________ xx/xx/xx __________
(708) Devol. vendes
i operacions similars a (430) Clients 300
31
200
50
X __________ xx/xx/xx __________
(572) Bancs, c/c
(706) Dte. s/v per
pagament immediat a (430) Clients 250
3 500
X __________ xx/xx/xx __________
(572) Bancs, c/c
a (700) Vendes (valor de la
venda – descompte aplicat)
3 500
30
Normalment, es consideren així les despeses que s’ori-
ginen per fets o transaccions que compleixen les dues
condicions següents:
a) No han de formar part de les activitats ordinàries i
típiques de l’empresa.
b) Normalment, no s’espera que es produeixin.
Vegeu el Cas pràctic 33.
Per amortitzacions
681/682 Amortització de l’immobilitzat
intangible i immobilitzat material
És l’expressió de la depreciació sistemàtica anual efec-
tiva experimentada per l’immobilitzat material i imma-
terial per la seva aplicació al procés productiu. Compta-
bilitza, doncs, la pèrdua de valor de l’immobilitzat de
l’empresa (vegeu el Cas pràctic 34).
cap 05.qxd 16/6/08 11:25 Página 69
70
5. Els comptes de gestióActivitats
Activitats
A partir de la llista de comptes d’aquesta unitat obé del PGC, indica quins comptes es podrien utilit-zar per comptabilitzar els supòsits següents:
• Assegurança de vehicles• Pagament pel transport d’una mercaderia com-
prada• Telèfon, fax, Internet• Impost sobre transmissions patrimonials i actes
jurídics documentats• Lloguer d’una maquinària per a ús de l’empresa• Rebut de l’aigua• Impost de circulació de vehicles• Quota patronal de la Seguretat Social• Depreciació experimentada per les màquines• Anuncis a la premsa i a la ràdio• Despeses d’assessoria i notari• Pèrdues originades per un incendi• Remuneracions mensuals del personal• Lloguer d’un pis per a oficines de l’empresa• Electricitat i gas• Descompte d’un proveïdor per pagar abans de
temps• Interessos a favor de l’empresa per préstecs
concedits• Manteniment dels equips informàtics• Cobrament per cedir la utilització de la marca
per part d’una altra empresa• Cobrament pel lloguer d’un local de propietat• Cobrament per la venda d’unes mercaderies• Cobrament pel servei del menjador de l’empresa
per al personal• Realització eventual d’un servei a una empresa• Concessió d’un descompte als clients per pagar
abans de temps• Presentació per part d’una comercial de l’em-
presa d’uns rebuts de taxi perquè els hi siguinabonats
Una empresa acabada de constituir duu a terme elsmoviments comptables següents (atenció: per de-fecte, els pagaments es fan amb un xec contra elcompte corrent):
1. S’inicia l’activitat comercial de l’empresa ambl’aportació per part de l’empresària de 25000 €en el compte corrent.
2. Lloga un local i el primer mes paga 1 000 €.
3. Compra mercaderies per valor de 8 000 € acrèdit per pagar en tres mesos.
4. Retira 500 € del compte corrent per tenirefectiu.
5. Contracta un treballador al qual pagarà men-sualment 1 300 €.
6. Contracta el servei de llum, aigua i gas; pagapels serveis de contractació 300 €, 150 € i120 €, respectivament.
7. Contracta els serveis d’una companyia telefò-nica per valor de 300 €.
8. Paga el deute que té per l’assentament 3; lifan un descompte del 10 % per pagar abansdel venciment del deute.
9. Paga 120 € perquè li facin una revisió de lescanalitzacions de l’aigua.
10. Rep una factura per serveis de neteja realit-zats durant el primer mes de 300 €. Els deixaa deure parcialment i en paga 120 €.
11. Paga el sou del mes al treballador.
12. Fa una transferència bancària per pagar eldeute pendent de l’assentament 10; el banc licarrega 20 € per comissions.
a) Fes els assentaments de diari (sistemaamericà).
2
1
cap 05.qxd 16/6/08 11:25 Página 70
71
5. Els comptes de gestióActivitats
Activitats
b) Comptabilitza el llibre major (utilitza elsistema de T).
c) Elabora el balanç de comprovació.
Fes una llista dels comptes d’ingressos i despesesque han sortit a l’activitat anterior i calcula si l’em-presa hauria obtingut fins aleshores pèrdues oguanys (no és necessari utilitzar el compte Resul-tats de l’exercici, ja que encara no l’hem introduït).
A partir del balanç de comprovació de l’activitat 2,reobre la comptabilitat tenint en compte les ope-racions següents (els pagaments es fan amb unxec):
1. Demana un préstec al banc, que li és conce-dit, per valor de 20 000 € i ho ingressa en uncompte.
2. Paga 2 000 € per anunciar l’empresa en unestanques al carrer.
3. Compra mercaderies per valor de 8 000 €, quepaga el 20 % al comptat amb un xec i la restaes compromet a fer-ho en dos mesos.
4. Ven mercaderies per 10 000 €, que cobra alcomptat amb un descompte del 12 %.
5. Compra un ordinador a crèdit valorat en 2 300 €. Pagarà en divuit mesos.
6. Contracta una assegurança per a l’ordinadoradquirit, amb una prima de 340 € anuals perpagar trimestralment. En paga el primer tri-mestre.
7. Paga interessos per valor de 190 €, relacionatsamb el préstec sol·licitat anteriorment,corresponents al mes en curs.
8. Ha trobat a la caixa de l’empresa 200 € falsos.
9. Compra una màquina per a la producció pervalor de 1 230 €. En paga el 10 % amb un xeci deixa a deure la resta a tres mesos.
10. Ven mercaderies per 1 300 €, dels quals li dei-xen a deure la totalitat.
a) Fes l’assentament d’obertura.
b) Comptabilitza el llibre diari (model italià).
c) Comptabilitza el llibre major (model real).
d) Elabora el balanç de comprovació.
e) Calcula quin ha estat el resultat obtin-gut per l’empresa comptabilitzant eltotal d’ingressos i de despeses.
Amb la finalitat d’adquirir pràctica comptable d’as-sentaments, comptabilitza mitjançant el mètodeque vulguis (l’americà o l’italià) el llibre diari d’unaempresa a partir de les operacions comptables quetens a continuació. No cal que traspassis els comp-tes al llibre major.
1. Compra a crèdit un camió per valor de 50000 €.
2. Ven gènere al comptat per 200 €.
3. Compra gènere per 500 € i accepta una lletrade pagament.
4. Paga el lloguer d’un local per 530 €.
5. Paga a través del compte corrent bancari des-peses d’electricitat per 50 €.
6. Paga 300 € als proveïdors amb un xec.
7. Compra un local per 120 000 €, dels qualspaga 5 000 € amb un xec i la resta al cap d’unmes.
5
4
3
cap 05.qxd 16/6/08 11:25 Página 71
72
5. Els comptes de gestióActivitats
Activitats
8. Per despeses de transport paga la quantitat de50 € en efectiu.
9. Ingressa en el compte corrent bancari 20 € enefectiu.
10. Paga per despeses de publicació d’un anuncial diari 200 € amb un xec.
11. Retira del compte corrent bancari 500 € pertenir efectiu.
12. Paga una lletra per 1 000 € amb càrrec alcompte corrent.
13. Compra mobles que pagarà en tres mesos per5 000 €.
14. Les despeses corresponents a la revisió i elmanteniment d’una màquina pugen a 1 500 €,que no paga en el mateix moment de presen-tar la factura.
15. Paga al personal 5 100 € amb un xec.
16. Ven mercaderies per 1 600 €, dels quals cobra1 300 € en efectiu i la resta a 30 dies.
17. Paga 220 € per despeses de llum, aigua i gas.
18. Retorna als proveïdors gèneres per 120 € queestaven pendents de pagament.
19. Compra un terreny valorat en 50 000 €.
20. Sol·licita un préstec de 5 000 € que retornaràen sis mesos.
21. Gira lletres per valor de 200 € als clients, queaccepten.
22. Paga pel banc el rebut del compte del servidord’Internet per valor de 120 €.
23. Accepta lletres als proveïdors per valor de 2 000 €.
24. El banc li cobra 20 € pel manteniment delcompte corrent, que retira directament.
25. Paga el rebut de la contribució urbana pervalor de 124 €.
Una empresa acabada de constituir duu a termedurant els primers mesos les operacions següents:
1. S’inicia l’activitat de l’empresa amb l’aporta-ció per part de l’empresari de 150 000 € en elcompte corrent.
2. Compra mercaderies per 8 000 €, dels qualspaga el 50 % amb un xec i la resta a crèdit.
3. Sol·licita un préstec al banc per valor de 20 000 €, que retornarà en dos anys.
4. Paga 130 € en concepte d’interessos del prés-tec.
5. Ven gènere per valor de 2 000 € a crèdit.
6. El client anterior li paga el deute al comptatabans del seu venciment. Li fa un descomptedel 10 % per avançar el pagament.
7. El rebut de la companyia elèctrica puja a 200 €, que paga amb un xec.
8. Compra un ordinador per 3 300 € que pagaràen dos anys.
9. Subscriu una assegurança pel 60 % del valorde l’ordinador de l’assentament anterior coma prima. Paga amb un xec.
10. Un proveïdor ingressa en un compte corrent200 € per un descompte per volum per haverassolit una quantitat pactada anteriorment.
6
cap 05.qxd 16/6/08 11:25 Página 72
73
5. Els comptes de gestióActivitats
Activitats
11. Repara el ratolí de l’equip informàtic. L’importés de 40 €, que paga amb un xec.
12. Ven mercaderies per 3 400 €, dels quals pagaal comptat en efectiu el 30 % i la resta a crèdit.
13. El client anterior li retorna mercaderies per valorde 300 €, els quals li descompta del deute.
14. Amortitza (retorna) el 10 % del préstec que vasol·licitar amb un xec.
15. Cobra del client de l’assentament 13 el totaldel deute que quedava pendent. Fa un des-compte per pagament immediat del 12 % i laresta la ingressa en un compte corrent.
a) Fes els assentaments de diari.
b) Comptabilitza el llibre major (real, no T).
c) Elabora el balanç de comprovació. Deter-mina el total d’ingressos i de despesesde l’exercici.
Respon a les qüestions següents:
a) Quina diferència hi ha entre un ingrés per ob-tenció d’un benefici i un ingrés en un comptecorrent?
b) Com actuen els comptes de gestió en generalsobre el patrimoni de l’empresa?
c) Quin element patrimonial queda més afectatpels comptes de gestió i per què?
d) Posa cinc exemples de situacions que puguincomportar un benefici per a l’empresa i fes elsassentaments corresponents.
e) Posa cinc exemples de situacions que impliquinuna pèrdua per a l’empresa.
f) Ordena un balanç per masses patrimonials d’ac-tiu i passiu.
g) Inventa un assentament incorrecte i explica perquè ho és.
h) Quin és l’objectiu del balanç de comprovació?
i) Quina diferència hi ha entre un inventari i unbalanç de comprovació?
j) Per què s’utilitza el llibre major?
k) Quin és l’objecte del llibre diari? Quins sistemesconeixes?
l) Explica la diferència que hi ha entre el passiu exigible i el no exigible. Posa’n un exem-ple.
m) Quina diferència hi ha entre el compte de deu-tors i el compte de clients?
n) Quina diferència hi ha entre el compte de pro-veïdors i el compte de creditors?
o) Quin és l’objecte dels comptes d’ingressos i dedespeses?
7
cap 05.qxd 16/6/08 11:25 Página 73
