Joaquim Soler Massana Albert Martínez Silvestre Elisenda Queralt Monsó

Fauna nostra

El gripau comÚ

1. Qui són? . . . . . . . . . . . . . 4Els primers colonitzadorsLa gran família dels amfibisEl gripau comú

2. Com són? . . . . . . . . . . . . 10Apunts d’anatomiaLa vistaGripau o granota?

3. On viuen? . . . . . . . . . . . . 14Distribució al territori i hàbitat del gripau

4. Què mengen? . . . . . . . . . . 17La dietaL’aigua

5. Com es reprodueixen? . . . . 20Mascle o femella?El festeigLa metamorfosiEl cicle de la metamorfosi

6. La seva vida dia a dia . . . 26Comportament i creixement

7. Perill d’extinció . . . . . . . 29

AgraïmentsAgraïm a totes les persones que ens han recolzat en aquest projecte editorial la sevaconfiança, el seu consell i el material gràfic facilitat per tal de tirar endavant aquestprojecte, especialment a: Maria Puiggraciós Villaronga i Anna Estella de la Direcció dePolítiques ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge dela Generalitat de Catalunya, i a Marcos Ferrández Sempere del Centre de Recuperacióde Fauna “Santa Faz” a Alacant. També agraïm la col•laboració de Xavier Sànchez,Anabel Muñoz, Joan Barrull i Isabel Mate, Montserrat Nevado, Josep Fortuny del’Institut Català de Paleontologia, Xavier Sampere, Laura Rossell, José Luis Juàrez,Victòria Agustí, Anna Sàez, Imma Amill, Moisès Valls i als joves naturalistes Àlex,Roger i Noemí.Volem agrair també a l’Ajuntament de Masquefa el seu compromís amb la gestió de lafauna catalana mitjançant el CRARC. Per últim, donar les gràcies a tots els Tècnics delDepartament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, així com alcos d’Agents Rurals, La Unitat Central de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra itambé a l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona pel seu suport en laconservació dels amfibis.

® CRARC. Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya

Disseny i maquetació: Trimatge. Disseny i educacióIl·lustracions: JofreCorreccions: Alba Ambròs

Primera edició: Desembre de 2008Dipòsit Legal: XXXXXXXImprimeix: Nou Color Arts Gràfiques

SolucionsCapítol 1.Qui són?a.La salamandra i c.La granotaHo endevines? El gripauetde puntsCapítol 2.Com són?Siguem observadors! Gripaus:núm.2,núm.4 i núm.6 Granotes:núm.1,núm.3 i núm.5Capítol 3.On Viuen?Siguem observadors! 1-b;2-c;3-aCapítol 4.Què mengen?Ho endevines? No es menjarà les cireres d’arboç:BCapítol 5.Com es reprodueixen?Siguem observadors! Femella:a;Mascle:b Com es reprodueixen? Siguem observadors! Podrà respirar en el dibuix AHo endevines? b.Aproximadamentuna setmanaCapítol 7.Perill d’extinció.Ho endevines? Estan en perill:a.L’ós bru;b.La tortuga mediterrània;c.La llúdriga;i e.El mussol emigrant

El gripau comú

Fa 360 milions d’anys, quan al planeta terra encara no hihavia vida terrestre, un grup d’animals va evolucionardels peixos per emprendre l’aventura de colonitzar elplaneta. Els seus cossos van patir dues grans mutacions:d’una banda, varen desenvolupar unes aletes musculosesamb articulacions òssies que utilitzarien com a “potes” i,d’altra banda, varen començar a desenvolupar un sistemade respiració diferent que actuaria com a “pulmó”. Gràciesa aquestes dues transformacions el seu cos es va poderadaptar a la vida fora de l’aigua.Aquest grup d’animals conegut amb el nom d’amfibis(paraula que significa: animals de doble vida), vaabandonar el medi aquàtic, però des de llavors, hamantingut un vincle molt fort amb l’aigua ja que lanecessiten a prop per a sobreviure.Els amfibis primitius no foren els únics que varentransformar el seu cos, sinó que, encara ara, tots elsamfibis del planeta experimenten un procés de canvi defigura al llarg de la seva vida: neixen dins l’aigua i, quanel seu cos ha canviat, en surten per viure sempre més aterra ferma. El nostre protagonista, el gripau, n’és un d’ells.

granota fòssil de fa 20 milions d’anys(Rana pueyoi)

Quins d’aquests animals són amfibis?

HO ENDEVINES?

a. Salamandra b. Llangardaix c. Granota

QUI SÓN?1

5

Els primers colonitzadors

Gripau tomàquet de Madagascar

Gripau banyut sud-americàgripau marí tres vegades mésgran que un telèfon mòbil

Els gripaus pertanyen a un grupd’amfibis anomenats anurs, paraulaque significa “animals sense cua”.Hi ha també espècies d’amfibis ambformes corporals força curioses isorprenents. Les salamandres i els tritons,per exemple, són amfibis urodels, és a dir,amfibis “amb cua llarga”. Les cecílies, encanvi, són un grup d’amfibis tropicalsàpodes, ja que són “animals sense potes”.

Tots ells, però, tenen duescaracterístiques comunes:

1) la seva pell és nua, és a dir, noestà recoberta de pèls, plomes oescates que la protegirien del sol.

2) el seu cos experimenta unprocés de canvi de formaanomenat: la metamorfosi.

Sabies que......també podem veure gripaus al desert? Viuen prop

dels oasis, on hi troben aigua, refugi i aliment.

1. Amfibi anur

2. Amfibi urodel

3. amfibi àpode

El gripau comúFAUNA NOSTRA

QUI SÓN?

76

La gran família dels amfibisAl món hi ha més de 4000espècies de gripaus. En podemtrobar arreu del planeta, desdels països més freds fins azones de climes tropicals. Ambtot, no trobarem gripaus encap dels dos pols. La majoriad’espècies de gripaus, però,habiten en les zones tropicalsi subtropicals, com ara lesselves. En aquests indrets hi famolta calor i alhora hi ploumolt, de manera que semprehi ha humitat i les condicionsde vida per als gripaus sónòptimes.

Hi ha gripaus de mides i colors ben diferents! El gripau marí americà és el més gran delplaneta. Pot arribar a pesar 3 kg i mesurar 40 cm. El gripau puça sud-americà, en canvi,és el més remenut del món i tan sols mesura 1 cm quan és adult.

1 2

3

A Catalunya hi conviuen 5 espèciesde gripaus. El més nombrós és elgripau comú europeu (Bufo bufo).Aquesta espècie de gripau és lamés gran i abundant d’Europa amb exemplars que poden arribar a mesurar 21 cm.Els gripaus són uns animals completamentinofensius. La seva vida és tranquil·la,solitària i majoritàriament nocturna. Ésper això que són cars de veure! Si tenimla sort de poder-nos topar amb algun

exemplar de gripau comú probablementsigui en l’època d’aparellament, és a dir,a la primavera.Durant els mesos de calor intensa, elgripau passa les hores del dia amagatsota pedres, troncs o dins de caus perprotegir el seu cos fràgil dels intensosraigs del sol i només surt a les nits percercar aliment. Durant els períodes més freds de l’any, en canvi, aquest granamfibi escuat hiverna en un cau sensealimentar-se.

En situacions de perill, un d'aquests gripaus desprèn una olor querecorda a l'olor de l'all. Sabries dir quin és?

HO ENDEVINES?

Gripau corredor (Epidalea calamita) Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)

Tòtil (Alytes obstetricans) Gripauet de punts (Pelodytes punctatus)

FAUNA NOSTRA

QUI SÓN?

El gripau comú 98

El gripau comú A la natura, el gripau pot arribar a viure fins a 30 anys. Tanmateix, són molts elsperills als que s’enfronta i per això només un de cada mil gripaus arribarà asobreviure tants anys.

Altres espècies que podem trobar a Catalunya són:

Gripau comú (Bufo bufo)

La fletxa groga ensassenyala la posició de les glàndules paròtides

Com són?2Apunts d’anatomia

El gripau comú 11

Si observem la part externa del cos d’un gripau,el que més ens cridarà l’atenció és la seva pellfarcida de berrugues i d'aspecte espinós.Una altra característica dels gripaus són les glàndulesparòtides. Es tracta d'unes bosses de pell que tenendarrere els ulls on hi emmagatzemen una substànciablanquinosa i una mica picant. En sentir-se amenaçats,expulsaran aquest líquid en forma de raig per uns petitsorificis (porus). L'animal que se'l vulgui menjar notarà unmal gust a la boca i, amb una mica de sort, el deixaràtranquil! Aquesta substància conté una toxina que irrita elsòrgans sensibles. Si un gos llepa un gripau probablementse li inflamaran boca i llengua i, durant uns minuts, ambprou feines podrà respirar.

Els ulls del gripau comú tenen l'iris de colorcoure vermellós i la seva pupil·la és de colornegre i horitzontal.Mentre que a d'altres indrets del planeta hi ha gripausamb colors brillants, les tonalitats dels gripaus comunssón bàsicament brunes o rogenques en el dors iblanquinoses o grisenques en el ventre.

pell farcida deberrugues

iris amb pupil·lahoritzontal

coloració típica del gripau comú

Sabies que...... l’esquelet del gripauté la capacitat depoder-se reconstruiren cas de patir unaamputació? Aixídoncs, si un gripauperd una pota en unaccident, al cap depoques setmanes,n’hi sortirà una altra.

Gripau o granota?Contràriament a la creença popular, el gripau no és el mascle de la granota. Gripaus igranotes s’assemblen, certament, però són espècies diferents. És per això que a lanatura hi trobarem gripaus mascles i gripaus femelles, així com granotes mascles igranotes femelles. Observem les diferències entre el gripau i la granota:

Diferències entre gripau (esquerra) i granota (dreta):

De l’anatomia interna dels gripaus, en destaca el seu sistema respiratori. És remarcableobservar com, tot i tenir uns pulmons ben desenvolupats, els gripaus poden estarmoltes hores sota l’aigua sense sortir a respirar. Això és degut a què respiren a travésde la pell. En efecte, la seva pell és tan fina que pot actuar com a “filtre” permetentd’aquesta manera que la sang aprofiti l’oxigen de l’aigua que envolta el gripau.

Premisses en el seu món visual:1. Quelcom més gran que jo i es belluga:un enemic, cal amagar-se!2. Quelcom més petit que jo i es belluga:un insecte, cal menjar-se’l!3. Quelcom de la mateixa mida que jo i esbelluga: la meva parella, aparellem-nos!No ens ha d’estranyar, doncs, trobar-nosun gripau abraçat a una sabata que esbelluga sobre la superfície de l’aigua. Lasabata era de la seva mateixa mida i elll’ha confós amb una parella!

pulmó

cervell

cor

fetge

ovari/ous

ronyons

estómac

intestí

greix

Generalment és més gran i robust.La seva pell és gruixuda, plena de berrugues i poc humida.Les seves potes posteriors són curtes.No salten, sinó que caminen.Tenen les glàndules paròtides moltpronunciades.El seu timpà és poc visible.

Generalment és més petita i esvelta.La seva pell és prima, llisa i molthumida.Les seves potes posteriors són moltllargues. Salten.No tenen glàndules paròtides.El seu timpà és molt evident.

Siguem observadors!Qui són les granotes i qui els gripaus?

FAUNA NOSTRA

COM SÓN?

El gripau comú 1312

La vistaEl sentit de la vista dels gripaus és molt senzill i rudimentari ja que només els permetveure els volums i els moviments.

1.

GRIPAU GRANOTA

2. 3.

4. 5. 6.

on viuen?3

Distribució al territori i hàbitat del gripau

Mapa deCatalunya

Girona

Barcelona

Tarragona

Lleida

Riu Montsant al seu pas perMargalef (comarca del Priorat)

Bassa de Sant Antoni (Parc Natural dela Serra de Montsant)

El gripau comú 15

A Catalunya podem trobar gripaus comuns a totes les comarques. Són uns animalsmolt adaptables al medi i, mentre tinguin aigua a prop, els gripaus viuran vora el mar oa l’alta muntanya. Per això habiten des dels boscos costaners fins a les serraladespirinenques. Amb tot, a les zones d'horta cada cop se n’observen menys, probablementa causa de l'ús desmesurat d'insecticides i herbicides que els priven de les seves presesi alhora els afecten directament emmetzinant-los.

El gripau comú viu atot Catalunya, desdels Pirineus fins alDelta de l'Ebre i desde les Planes deLleida fins alMontseny

4què mengen?

ON VIUEN?

FAUNA NOSTRA16

Siguem observadors!Observa atentament de quin color i de quina forma són

els iris i les ninetes dels ulls de les cinc espècies de

gripaus que hi ha a Catalunya.

Gripaucomú

1.

Gripaucorredor

Gripauparidor

Gripau d’esperons

Gripauet de punts

Mira atentament les fotografies i digues quin és quin?

(a) de gripau corredor (b) de gripau comú (c) de gripau paridor

2. 3.

A la península Ibèrica i a les illes Balears hi viuen fins a 12 espècies de gripaus. Elsgripaus més grans són el gripau comú i el gripau corredor. Els més petits són el gripauparidor i el gripauet de punts.Si volem aprendre a distingir-los haurem de fixar-nos en dues coses: el color de l’iris i laforma de la nineta dels ulls, ja que en tots ells són diferents.

QUÈ MENGEN?

Gripau hidratant-se en un bassal

L’aiguaEls gripaus, com tots els amfibis, necessiten tenir aigua a l’abast, però nopas per beure-la, sinó per a hidratar-se. Això ho fan a través dels porus dela pell. L’aigua també els és imprescindible per a la reproducció.

Sabies que......el principal aliment del gripau corredor són les

formigues? És ben fàcil de comprovar. Observant els seus excrements hi veurem els caps i altres restes del cos d’aquests insectes!

Quin d’aquests aliments no es menjarà un gripau?

HO ENDEVINES?

a. b. c. d.

Gripau banyut caçant un ratolí

e. f. g.

La dieta

Totes les espècies de gripaus són carnívores i s’alimenten, principalment, d’insectes.Per aquest fet es diu que els gripaus són animals insectívors. La seva dieta estàformada per mosques, mosquits, saltamartins, papallones, escarabats i formigues.Ocasionalment, poden capturar algun invertebrat, com el cuc de terra, i les espèciesmés grans poden caçar cries de ratolí.

FAUNA NOSTRA El gripau comú18 19

Com esreprodueixen?5

Siguem observadors!Qui és qui?

A. B.

durícia a la pota anterior d’un gripau mascle

El gripau comú 21

Esbrinar si un gripau és mascle ofemella no és gens fàcil!

Si observem exemplars adults, ladiferència més visible quetrobarem és la mida: la femellasempre és més gran que el mascle.Si som bons observadors, podremapreciar unes durícies a les potes delsgripaus mascles. Aquestes durícies elsajuden a aferrar-se millor a les femellesquan s’enfilen al seu damunt a l’hora del’aparellament.

Mascle o femella?

COM ES REPRODUEIXEN?

Finalment, la femella ha triat un delsmascles per aparellar-s’hi. Tots dos entrendins l’aigua. El mascle s’enfila damunt lafemella i s’hi aferra amb força.L’abraçada del mascle estimula l’aparellreproductor de la femella i fa que aquestaexpulsi els seus ous. Llavors, el masclecol·loca l’orifici anal ben aprop del de lafemella i en l’instant en què surten elsous, el mascle allibera l’esperma perfecundar-los.Aquest tipus de fecundació es coneix ambel nom de fecundació externa. Els gripausno tenen penis. Si en tinguessin,dipositarien l’esperma a l’interior de lafemella, com fa la resta de vertebrats.

Sabies que......els gripaus poden arribar a fer postes de milers d’ous?

Els gripaus corredors fins a 4000 i els gripaus comunsfins a 8000!

Els ous queden dins l’aigua amagats entre les algues. Segons l’espècie de gripau, elsous poden restar enganxats en fileres molt llargues de fins a 5 metres o amagatsescampats entre la vegetació d’un en un.Els ous de gripau no tenen closca. Són tous i tenen un tacte semblant al de la gelatina.Mesuren dos mil·límetres i s’incuben dins l’aigua. Aproximadament quinze diesdesprés de la posta naixeran.

Ha arribat la primavera i el bosc s'omplede color i de vida. La immensa majoriadels seus habitants comencen a buscarparella.

Prop de les basses i rius els gripaustambé emprenen la seva recercad’una companya per aparellar-se. Iho fan d’una manera molt peculiar:cantant! Els gripaus fan veritables“concerts” per atraure les femelles.És clar, sovint es troben diversosmascles festejant una sola femella,i la competència és gran! En aquests casos el que acaba passant ésque els “pretendents” o bé s’enfilen un aun damunt la femella per a intentaraparellar-s’hi tots alhora (comportamentanomenat amplexus), o bé es posen tots

HO ENDEVINES?

en fila, formant un “tren de gripaus” on la“màquina” seria la femella i els “vagons”els mascles.

Amplexus

FAUNA NOSTRA El gripau comú22 23

Amplexus de gripau corredor

El festeig

Una parella de gripau comú solquedar-se en posició d'amplexusdurant:a. Unes horesb. Aproximadamentuna setmana c. Més de dues setmanes

COM ES REPRODUEIXEN?

FAUNA NOSTRA El gripau comú24 25

Siguem observadors!En quin moment del cicle de la metamorfosis el petit

amfibi pot respirar fent servir els pulmons? Encercla el

dibuix adequat?

El cicle de la metamorfosi

a. b. c.

La metamorfosiEls gripaus, com la resta d'amfibis,experimenten un procés de canvide forma anomenat: la metamorfosi.Al néixer de l'ou, el cos dels petits gripausés molt diferent al cos que tindran al capde pocs mesos. Un gripauet acabat denéixer mesura aproximadament 1 cm inomés té un cos arrodonit i una cuallarga. Popularment se'l coneix amb elnom de cap gros o cullereta. En aquestmoment de la seva vida el futur gripaus'alimenta d'algues i matèria endescomposició que troba dins l'aigua. Elcap gros respira dins l'aigua mitjançant lesbrànquies. Fora de l'aigua es moriria.Passats uns dies, al cap gros li comencen aaparèixer les potes del darrera i la cua se licomença a escurçar. A mesura que el

procés de metamorfosi avança, el cos del cap gros canvia tant externament cominternament, i mica en mica, se li vanformant també els pulmons. Quan les potesdel darrere mesuren aproximadament 1 cm,li començaran a aparèixer les potes deldavant i en poc temps la cua li hauràdesaparegut.El cos del petit cap gros ha canviat. Ara tépotes al davant i al darrera, té pulmons ija pot sortir fora de l’aigua i començaruna vida a l’exterior. En aquest momentel petit gripau tan sols mesura 1 cm. Totaquest procés de metamorfosi ha duratentre 60 i 120 dies, depenent de latemperatura ambiental i de la disponibilitatd’aliment. A partir d’ara, el gripau canviaràtambé la seva alimentació i cercaràbàsicament insectes per alimentar-se.

...la femella de gripau partidor no diposita els ous a l’aiguasinó que els dóna al mascle?

Ell els durà enganxats al’esquena fins que els petitscapgrossos estiguin apunt pernéixer. En aquest moment elmascle els deixarà dins l’aigua.

Sabies que...

La seva vida dia a dia

6

Sabies que......la pluja fa que elsgripaus que estavenamagats sota terrasurtin de cop i esfacin molt visibles?D’aquí ve la ditapopular que “plouengripaus”

No és fàcil veure gripaus al bosc perquèsurten a passejar i a buscar aliment alcapvespre o de nit. La seva pell ésdelicada i cal que sempre la protegeixindels raigs del sol. Per això, durant el dias’amaguen sota troncs d’arbres o fullesseques. Els dies de pluja, quan el solescalfa poc i l’ambient és molt humit, elsgripaus sovint surten dels seus caus enple dia i recorren el sotabosc en buscadels seus insectes preferits. Passegen perentorns coneguts prop de rius o basses.

Si bé els gripaus necessiten viure prop dezones amb aigua, només hi van quan ésl’època de reproducció. Cada any podenfer varis quilòmetres per tornar a lamateixa zona de posta.

El creixement dels gripaus durantel primer any de vida, quan ja hancompletat la metamorfosi, és moltràpid.

Comportament i creixement

Gripau comú passejant de nit per una carretera

El gripau 27

7

28

perill d’extinció

PrimaveraQuan l’hivern ja s’acaba i arribentemperatures una mica més suaus, elsgripaus mascles surten dels seus caus ies dirigeixen als bassals, llacs o rierolson comencen a cantar per atreure lesfemelles. Elles trien la seva parellasegons el to del seu cant. El principi dela primavera es converteix en unfestival d’aparellaments i,consegüentment, de postes.

EstiuA principis d’estiu, pràcticament totesles espècies de gripau han completat lametamorfosi. Amb una mida d’entre 1 i2 centímetres els petits gripauetss’enfronten a nombrosos perills. Ladepredació és molt alta. Les serpsd’aigua, els ocells aquàtics i moltsmamífers se’ls mengen. Només un decada mil gripaus arribarà a adult. Ambmolta sort, els gripaus aconseguiranviure entre 20 i 30 anys.

TardorA la tardor, tots els gripaus, siguinpetits o grans, s’han de preparar per apassar el període hivernal. Per aquestmotiu hauran de menjar tant compuguin i acumular grasses per asobreviure durant els mesos de fred.

HivernDurant el període hivernal de fred més intens, el gripau resta amagat en un causubterrani o dins de troncs d’arbres mig podrits, on la temperatura és més suau ila humitat és alta. No menja i espera l’arribada de l’època més calorosa.

LA SEVA VIDA DIA A DIA

Amplexus de gripauets de punts

serp d’aigua capturant un gripau comú

Gripau comú just acabada la metamorfosi

El gripau comú

PERILL D’EXTINCIÓ

FAUNA NOSTRA30 31

Quins d’aquests altres animals estan també en perill d’extinció?

HO ENDEVINES?

a. ós brú b. tortugamediterrània

c. llúdriga d. ratolí e. mussolemigrant

Quan queden pocs exemplars d’una espècie a lanatura, es diu que aquesta està en perilld’extinció. El gripau n’és una d’elles.Els perills als que s’enfronten els gripaus a la natura sóndiversos. Una de les pitjors amenaces d’aquests animals,i de tots els amfibis en general, és la destrucció dels seushàbitats naturals. Els espais humits com ara els llacs,bassals, fonts i rierols sovint s’assequen o es contaminen.Aquesta situació fa que l’espècie es quedi sense elsúnics espais naturals on es poden reproduir.Algunes espècies de gripaus estan també en perill d’ex-tinció degut a la introducció d’espècies depredadoresforànies, és a dir, espècies que no són pròpies del seuentorn. Un exemple n’és el ferreret, un gripauet únic del’illa de Mallorca, que és depredat per les serps d’aiguaintroduïdes des de ben antic per les persones.

Molts gripaus troben la mort a les carreteres. Enèpoques de reproducció, els gripaus intenten creuar lesvies de comunicació per tal de poder accedir a les zoneshumides on fer la posta. No tots ho aconsegueixen iacaben la seva aventura xafats pels cotxes.

Encara ara, l'home sovint mata elsgripaus per culpa de pors i tradicions que no són certes. Hi ha qui creu, perexemple, que els gripaus poden escopirverí. Això és totalment fals.

En realitat, en situació de perill i desentir-se amenaçat, el gripau fuig,tal i com faria qualsevol animal.Si el gripau veu que no pot escapar-se,agafa aire i s’infla per aparentar ser mésgran i espantar l’agressor. Si, malgrat tot,l’enemic persisteix en l’atac, com a últimrecurs, el gripau orina expulsant ambgran potència un raig de pipí enversl’agressor. Aquesta darrera conducta és laque sovint ha fet pensar a molta gentque els gripaus escopien verí.Darrerament ha sorgit un altre factor queamenaça a tots els amfibis del planeta:el canvi climàtic. La temperatura de laterra està patint alteracions importants.Els raigs del sol són cada cop mésintensos i, per tant, més perillosos. Aixòha afavorit que uns fongs malignes i moltfàcils d’encomanar s’hagin anat

propagant per la pell dels gripaus, n’haginimpedit el seu creixement i els causin lamort. El fong ha extingit ja alguns gripaustropicals.

Els gripaus estan protegits per la llei i està prohibit agafar-los imatar-los. Tots els amfibis juguenun paper importantíssim en elcontrol d’insectes perjudicials per a l’ésser humà.La millor manera de preservar totesles espècies de gripaus és tenir curadels mitjans aquàtics. La destrucciódels seus hàbitats els condemna ala desaparició.

contaminació

Ferreret

senyal d’advertència

Fauna nostra

el gripau COMÚ

Amb el suport de: Amb la col·laboració de:

Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya

CRARC