El voluntariat de Protecció Civil, centrals a prop de la ciutadaniaApunts d’història i patrimoni...

Sant Just Desvern Novembre 2010 Núm. 237

Amb versió adaptada per a persones invidents

Publicació municipalwww.santjust.cat

El voluntariat de Protecció Civil, a prop de la ciutadania

Cursa de Karts el 6 i 7 de novembre

Agenda

d’activita

ts

a les pàgin

es

central

s

➤ Imatges de les Festes de Tardor 2010➤ Més col·laboració entre administracions en matèria educativa

elbutlletí novembre 2010

2

Nota: Aquest BUTLLETÍ MUNICIPAL s’edita men-sualment i es fa arribar, mitjançant una bustiada, a totes les llars del municipi. Si no el rebeu correctament, comuniqueu-nos el carrer i la finca a través de l’Oficina de Gestió Integrada (OGI), telèfon 93 480 48 00.

Butlletí elaborat amb paper reciclat

Coordinació:Servei de ComunicacióCorrecció: Servei Local de CatalàDisseny i maquetació: Albert Espona Fotos: Lluís Tarrés Impressió: T.G. Alfadir, S.ADipòsit Legal: B-1151/81Tiratge: 8.000 exemplarsDistribució: gratuïtaAdreça internet: http:// www.santjust.catE-mail: [email protected]

Telèfons d’inTerès

Atenció Ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 900 102 658Ajuntament (OGI) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 48 00Àrea Bàsica de Salut (ABS) . . . . . . . . . . . . 93 470 06 89Telèfon cita prèvia (ABS) . . . . . . . . . . . . . . 93 567 09 99Arxiu Històric Municipal . . . . . . . . . . . . . . . 93 475 63 35

Atenció a víctimes de maltractaments 93 473 10 92

Biblioteca Can Ginestar . . . . . . . . . . . . . . . 93 475 63 00Camp de Futbol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 499 01 99Can Ginestar . Casa de Cultura . . . . . . . . . 93 480 95 64Casal de Joves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 02 52Cementiri Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 22 29Centre Cívic Joan Maragall . . . . . . . . . . . . 93 470 03 30Correus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 32 99Deixalleria Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . 93 473 31 16El Mil·lenari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 89 87Escola Canigó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 33 36Escola Montserrat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 11 74Escola Montseny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 79 52Escola de Persones Adultes . . . . . . . . . . . . 93 473 97 48Habitatges per a la Gent Gran . . . . . . . . . . 93 473 49 06Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 553 12 00

Institut Sant Just . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 50 50Jutjat de Pau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 470 55 67La Bonaigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 92 73La Vagoneta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 470 50 06Marrecs (Escola Bressol Municipal) . . . . . . 93 371 46 47Mercat Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 473 47 90Notaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 79 50Oficina d’Entitats de La Bonaigua . . . . . . . 93 116 61 77Oficina de Gestió Tributària . . . . . . . . . . . . 93 371 44 61Parròquia dels Sants Just i Pastor . . . . . . . 93 371 12 97Promoció Econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 48 00PROECSA . Empresa Mpal . de Promoció . . . . . . . . . . . . . . Econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 48 40PROMuNSA . Empresa Mpal . Habitatge . . . 93 470 79 30Ràdio Desvern (98 .1 FM) . . . . . . . . . . . . . . 93 372 36 61Recollida de Mobles Vells . . . . . . . . . . . . . 93 685 44 34 Registre de la Propietat . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 34 00Residència-Centre de Dia Vitàlia . . . . . . . . 93 480 95 23Tanatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 90 82

UrgènciesBombers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 085Emergències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112Mossos d’Esquadra . . . . . . . . . . . . . .088 (93 413 99 00)Policia Local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 473 10 92urgències sanitàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 061urgències veterinàries . . . . . . . . . . . . . . . . 93 499 06 48

Apunts d’història i patrimoni

#

➤ El dissabte 23 d’octubre s’han complert 120 anys de la inauguració de les obres del c. del Marquès de Monistrol. L’any 1890 el Ple Municipal del 6 de setembre va acordar posar aquest nom al nou vial. La decisió es prengué arran de la mort de Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, propietari de la Torreblanca, Marquès de Monistrol d’Anoia i de Sant Dionís, baró de Beniparrell i de Prullans, que també formava part de la Comissió Central de Defensa de la fil·loxera. Aleshores Sant Just era un poble eminentment agrari que havia patit l’escomesa de la plaga i la mort de la majoria de vinyes del terme. Al llarg de la seva vida el marquès convertí la seva finca situada als termes municipals de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí en un exemple d’explotació agrària i a ell es deu l’inici de la construcció del Palau i de l’estany de Torreblanca. El seu fill, Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, continuà la tasca del seu pare i va ser el que assistí en representació de la família a l’obertura

simbòlica del carrer el 23 d’octubre. Per recordar-ho, del 2 al 19 de novembre, al Centre d’Interpretació del Municipi, hi haurà la mostra “La Torreblanca: 100 anys d’història fotogràfica”. A la imatge, postal donada a l’Arxiu pel Sr. Lluís Vila Casas.

120 anys del carrer del Marquès de Monistrol


3

➤ A Sant Just Desvern 11.535 persones tenen dret a emetre el seu vot per elegir la composició del Parlament de Catalunya de la pròxima legislatura.

Abans que comenci la cam-panya electoral i amb la finalitat de posar en comú aspectes rela-cionats amb la col·locació de la propaganda i la difusió dels pro-grames electorals, l’Ajuntament convoca les formacions polítiques amb representació parlamentària i registrades al registre municipal.

En aquesta ocasió el regidor de l’Alcaldia, Joan Malagarriga, va explicar als partits la importàn-cia de respectar els emplaçaments disponibles per a la col·locació

gratuïta de cartells i altres ele-ments i va demanar civisme i res-pecte en la campanya, tret que sol caracteritzar les campanyes elec-torals a Sant Just Desvern. Tots els partits assistents a la reunió coincidiexen en aquesta opció i han pactat el nombre de cartells màxim que poden col·locar, el de pancartes i banderoles, alhora que s’han compromès a anar re-duint la publicitat a la via pública. La Junta Electoral de Zona és qui pot actuar en cas d’incompliment de la llei Electoral, i l’Ajuntament fent complir les ordenances mu-nicipals.

Sant Just Desvern se suma a la campanya de publicitat institucio-nal de les eleccions al Parlament de Catalunya —imatge central. Els col·legis electorals estan oberts de 9 a 20 hores.

Els 200 habitatges que presen-tàvem fa uns dies a la ciutada-nia, s’estan ja construint. Ho

fem en un moment difícil i respon a la decisió presa l’any 2009 pel Govern Municipal, conscients ja aleshores de la situació de crisi que patíem. Potser per a altres governs el més fàcil passava per no fer res i esperar èpoques millors. Governar en temps que tot et ve de cara és molt fàcil, però governar en circumstàn-cies com les d’ara és més complicat: cal prendre decisions més compro-meses, valentes i prioritzades.

Ara és el moment d’esforçar-nos més i de trobar els mecanismes que permetin les famílies optar a habi-tatges públics de diferents tipologies i preu, i de facilitar-los l’accés, en aquest cas al lloguer. Com s’informa a les planes d’aquest Butlletí, des de l’empresa municipal d’habitatge, Promunsa, s’han treballat diferents

promocions, tipologies i sectors als quals s’adrecen.

Aquesta és una opció clara del Go-vern que la podem fer per la bona situació financera en la qual es tro-ba tant l’Ajuntament com l’empresa pública Promunsa i, sobretot, perquè hem fet els deures que ens hem anat marcant els últims anys: retornar crè-

dit i reduir l’endeutament en els anys de bonança econòmica.

Aquests dies les famílies interes-sades a optar a algun dels lloguers ja estan fent les gestions oportunes per formalitzar la sol·licitud. Són famílies que creuen en la gestió pública de l’habitatge i que troben la facilitat que necessiten en administracions com la nostra, que prioritzem l’ha-bitatge en l’acció de Govern, en de-triment d’altres inversions.

La gran majoria de municipis han començat tot just fa pocs anys a fa-cilitar l’accés a l’habitatge i ben pocs a fer habitatges de lloguer. Nosaltres ja podem dir que són més d’un mi-ler els habitatges que hem posat al mercat. Som un municipi de 16.400 habitants i cap altre de dimensions similars a Catalunya, ho ha fet. La intenció de l’actual Govern és con-tinuar en aquesta línia de treball de facilitar l’accés a l’habitatge.

Ara és el moment de facilitar el lloguer públicJosep Perpinyà i PalauALCALDE

28 de novembre: eleccions al Parlament de Catalunya

La construcció d’habitatge públic de lloguer és una opció clara d’aquest Govern i que podem fer per la bona situació financera de l’Ajuntament i de Promunsa


4

L ’acte informatiu que es va fer a principi d’octubre per presentar totes les promo-

cions de lloguer i les operacions futures d’habitatges de promoció pública va omplir de gom a gom la sala d’actes de La Vagoneta. Són 200 habitatges de quatre promo-cions diferents. Per optar a qual-sevol d’aquests habitatges, caldrà estar registrat en el Registre de Sol·licitants d’Habitatges de Protecció Oficial.

La construcció de 19 habi·tatges de protecció oficial de lloguer per a la gent gran a El Mil·lenari està en una fase molt avançada i la previsió és que esti-gui enllestida el gener de 2011. El període de presentació de sol·licituds és del 15 de novembre al 21 de desembre de 2010, a les oficines de PROMUNSA. L’im-près de sol·licitud, les condicions que han de reunir les persones sol· licitants i els plànols i preus dels habitatges, es podran reco-llir durant el mateix període a les oficines de PROMUNSA, o descar-regar-ho de la web www.santjust.cat/promunsa.

Promunsa també està constru-ïnt 20 habitatges de lloguer al c. Cadenes 2·8. El període de presentació de sol·licituds i la recollida d’informació són les mateixes que per a la promo·ció d’El Mil·lenari. En aquesta mateixa promoció també hi ha 20 habitatges més de protecció ofi-cial de preu concertat destinats a la venda.

La promoció de la carretera Reial 1·7, són els 45 habitatges per a joves que ara gestiona PRO-MUNSA. En aquests moments, hi ha 6 habitatges buits que s’adjudi-caran seguint la llista d’espera que es va establir l’any 2008, quan es van atorgar els primers habitatges. Quan aquesta llista s’hagi exhaurit es procedirà a fer una nova con-

vocatòria de bases i requisits per optar-hi.

Finalment, la promoció que està construint L’Obra Social LaCaixa al Mas Lluí són 140 habitatges de dues promocions: una, amb 110 de lloguer per a persones grans, joves, i gent amb mobilitat reduïda; i una altra de 30

habitatges, per a famílies i perso-nes majors de 18 anys. Les perso-nes interessades poden consultar tota la informació i presentar sol·licitud fins al 30 de novem·bre al web www.lacaixa.es/obrasocial (apartat Habitatge As-sequible) o a qualsevol oficina de La Caixa.

Bases i presentació de sol·licituds per als 200 habitatges de lloguer

Què és el Registre de Sol·licitants d’Habitatges?

➤ L’Ajuntament de Sant Just està en procés de creació del seu pro-pi registre que estarà integrat en el Registre de Catalunya. A partir d’aleshores, aproximadament cap al mes de desembre, el veïnat de Sant Just podrà fer la seva inscripció a les oficines de PROMUNSA. Mentrestant, però, el veïnat de Sant Just es pot inscriure al registre, anant personalment a les oficines d’ADIGSA, al carrer Diputació, 92 o bé entrant al web d’ADIGSA: http://www.registresolicitants.cat

La Generalitat de Catalunya, a l’empara de la Llei 18/ 2007 del Dret a l’Habitatge, ha creat la figura del Registre de Sol·licitants d’Habitatges de Protecció Oficial. Aquest registre té com a finali-tats bàsiques: conèixer les necessitats reals d’habitatge a Catalunya i establir uns criteris comuns que garanteixin una adequada gestió del parc d’habitages, així com un control públic rigorós en la seva adjudicació.

Des de desembre de 2009, i per a les noves promocions d’habi-tatge, la inscripció al registre és obligatòria per a totes les persones sol·licitants d’habitatge públic.


5

La Generalitat de Catalunya ha declarat Collserola parc natural. D’aquesta manera,

es resol un deute històric que ha de servir per preservar els valors naturals, aconseguir que la pressió urbanística no faci malbé la zona i regular els usos del parc. L’alcalde de Sant Just i vicepresident

executiu del Consorci, Josep Perpinyà, ha declarat a Ràdio Desvern 98.1 fm, la seva satisfac-ció per la notícia i ha afirmat que la declaració de parc natural ajudarà a regular alguns dels problemes de la zona i afrontar alguns reptes.

Amb aquest decret clou un pro-cés que es va iniciar l’any 2002,

quan el Parlament de Catalunya va instar al Govern a establir el grau de protecció d’aquest espai natural.

La proposta que finalment s’ha aprovat inclou la incorporació de 39 sectors d’ampliació del límit del PEIN actual, amb un valor natural rellevant per poder manternir la funcionalitat ecològica de la serra. Amb la nova delimitació, el parc natural passarà a tenir una superfí-cie d’unes 8.300 hectàrees, la qual cosa suposa una amplicació de gai-rebé 800 hectàrees.

El més important, però, és l’entrada de la Generalitat en la gestió del territori, perquè la presència d’aquesta administració en el Consorci del Parc de Collse-rola, on també hi són la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis i els 9 ajuntaments que formen part del parc, també implicarà disposar de més recursos per invertir en millores a la zona. Segons Perpinyà, a partir d’ara, qualsevol cosa que passi al parc —ja siguin actuacions, incivisme, etc— serà evaluada des del Consell de Medi Am-bient de forma molt més rigorosa. El repte és trobar l’equilibri entre la uti-lització adequada del parc per part de la ciutadania sense que vagi en detri-ment de l’entorn.

Actuacions de manteniment i arranjament al Cementiri

➤ El manteniment del Cementiri Munici-pal es fa durant tot l’any, amb la volun-tat d’aconseguir un espai més agradable i prestar un millor servei a la ciutadania. En aquest sentit, darrerament s’ha canviat l’enllumenat, s’han pintat bancs, portes i les façanes dels nínxols, s’ha replantat la gespa del cementiri i s’han renovat les escales per accedir als nínxols.

A més, com a novetat, per a la comoditat de les persones usuàries a la web de l’empresa concessionària: www.gicdenomber.es, hi ha un servei de floristeria online.

Alguns sectors incorporats al parc

Collserola, ja és Parc NaturalActe informatiu

Dimecres, 10 de novembre a les 19.30 h

Sala Les Golfes de Can Ginestar


6

Inscripció al Cens Electoral per a persones estrangeres

➤ En relació al dret de vot de les persones estrangeres residents a Espanya per a les eleccions mu-nicipals de l’any vinent, l’Insti-tut Nacional d’Estadística ha fet públic que podran votar ciuta-dans/es de la Unió Europea, No-ruega, Xile, Colòmbia, Equador, Nova Zelanda, Paraguay, Perú i d’altres països que estableixin futurs acords. Per poder exer-cir el dret de sufragi és condició indispensable estar inscrit en el Cens Electoral, per la qual cosa s’ha previst un període de sol-licitud d’inscripció des de l’1 de desembre de 2010 fins al 15 de gener de 2011. Les sol·licituds es podran presentar per Internet o per correu postal i, també, als Ajuntaments.Més informació: www.ine.es/prensa/np614.pdf

Calendari de caça 2010-2011 a Sant Just Desvern ➤Les antigues zones privades de caça que gestionaven cadascuna de les Societats de Caçadors dels municipis del Parc de Collserola s’han convertit en Zones de Caça Controlada, gestionades directa-ment per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat. Per a la temporada de caça 2010-2011 s’han establert 5 dies (dis-sabtes) per a la caça major (ba-tudes de porcs senglars). L’horari de cacera permès és de 8 a 15 h. Pel que fa a la caça menor, s’han establert 18 dies (dijous i dissab-tes per a la caça de conill, tudó i tord) —de 8 a 17 h—, tres dels quals també es permet la caça de becada.

L a Policia Local de Sant Just Desvern va presentar la se-va Memòria d’actuacions de

2009 en el marc de la festivitat del seu patró, Sant Miquel. Se-gons les dades recollides es cons-tanten dues tendències. D’una banda la millora progressiva de gairebé tots els indicadors de se-guretat, i el bon posicionament de Sant Just en relació a l’entorn. I, de l’altra, l’alta demanda assis-tencial i d’ajut que presta aquest cos al veïnat.

Durant el 2009 es van reduir un 40% els robatoris a comerços i indústries però van augmentar els robatoris als habitages amb 41 fets, per un repunt de 7 robatoris al setembre va fer que la mitjana per mes fos de 3,4. Cal dir, però que la tendència mostrada durant l’any 2010 és de reducció. El se-guiment de la Policia i els Mossos d’Esquadra va fer que es pogués identificar i, en algun cas detenir, les persones pressumptes autores d’aquests fets.

El regidor de Seguretat Ciu·tadana, Pere Joan Deniel, ex-plica que en temps de dificultats econòmiques es donen més casos de robatoris però la Policia Local de Sant Just Desvern i els Mossos d’Esquadra treballen de forma conjunta i coordi-nada per millorar els resultats.

També s’han reduït els accidents amb un total de 106 accidents (36 menys que al 2008), el valor més baix dels últims 10 anys. No de-

bades, la seguretat viària és un al-tre dels àmbits on la Policia Local de Sant Just incideix més: s’han fet 156 controls sonomètrics i 138 controls d’alcoholèmia. A més, 300 alumnes han rebut classes d’educació viària i s’han gestionat 59.000 euros d’inversions en se-guretat viària. Amb la voluntat de continuar millorant en aquesta línia, és que s’està treballant en el el Pla Local de Seguretat Viària, destaca el regidor.

Més de 3.600 denúncies ad-ministratives i prop d’un miler de serveis de seguretat ciutadana de Sant Just demostren la con-fiança que la ciutadania té en la seva policia. De fet, aquest és un dels principals objectius del cos de seguretat de Sant Just: ser més preventius que reactius i oferir un servei més pròxim al veïnat. En aquest sentit, la seguretat és una de les prioritats del Govern Municipal i per l’any vinent s’hi destinaran més recursos, tenint en compte l’ampliació de territori amb veïnat a Mas Lluí.

La principal funció de la Policia és vetllar per la seguretat ciutadana i el compliment del codi de circula-ció, tot i que per la singularitat del municipi presta especial atenció a la prevenció, l’educació viària escolar, l’àmbit de Collserola, fer controls regulars de sonometria, alcoholè-mia i velocitat, el compliment de les ordenances municipals, entre altres aspectes.

Baixen els delictes i augmenta la prestació de serveis al veïnat

Breus


7

L’actuació en situacions d’emergència —que poden ser de diferent naturale-

sa, com ara incendis, caigudes d’arbres, pluges, vent o neu— és la tasca principal de les associacions de voluntariat de Protecció Civil, i en concret de la de Sant Just Des-vern: una entitat formada actual-ment per una vintena de perso-nes i que va crear-se fa 10 anys. En aquest sentit, els voluntaris i voluntàries de Sant Just Desvern van tenir un gran protagonisme durant la nevada del passat 8 de març i la ventada anterior.

Per celebrar aquesta primera dècada d’existència i de servei al municipi, l’associació ha organit-zat a principi d’octubre diferents activitats adreçades a tot tipus de públic amb la voluntat de donar-se a conèixer i de difondre quines

són les seves funcions. A banda de les propostes més lúdiques, que van congregar molt veïnat, també es van fer activitats de cai-re informatiu en les quals van participar representants de la Generalitat, bombers i tècnics i persones voluntàries de Protecció Civil de diferents municipis.

L’actuació del voluntariat de Protecció Civil durant la nevada del passat 8 de març va ser decisiva L’altra vessant important de

l’associació és col·laborar en di-ferents esdeveniments que es fan

al municipi . Entre aquests serveis or-dinaris que realitza Pro-tecció Civil a Sant Just estan les festes tradicionals (Reis, Carnestoltes, Sant Joan i Sant Pere, Festes de Tardor, Tres Tombs, Festa Major i Castanyada) i activitats puntuals que organitza l’Ajuntament o altres entitats locals, com ara la Volta dels Turons, la Passejada en Bicicleta, els Karts, la Caminada de la SEAS o la Fira del Vehicle, entre d’altres.

L’any 2009, aquests serveis or-dinaris van suposar un total de 1.101 hores, a les quals s’han de sumar 264 hores més en actua-cions d’emergència.

Voluntariat de Protecció Civil de Sant Just: 10 anys a prop de la ciutadania

A l’esquerra, la plaça Camoapa va ser punt de trobada de la jornada de Protecció Civil. A la dreta, un momentdel simulacre a l’escola Madre Sacramento


8 8

L’Ajuntament de Sant Just Desvern continua apostant per les accions en preven·

ció de residus. Amb l’objectiu d’augmentar els nivells de recu-peració, reutilització i valorització dels residus, des del passat mes de maig l’empresa d’inserció Solidan-ça Treball s’encarrega de gestionar la deixalleria de Sant Just Desvern, la recollida municipal de volumi-nosos i altres recollides de residus tals com piles, CD’s, olis de cuina i roba. Una aposta socioambiental de doble impacte: d’una banda, la creació de dos nous llocs de treball per a persones en risc d’exclusió social i del municipi, i de l’altra po-tenciar la reutilització, recuperació i foment de la separació en origen de més fraccions de residus.

Una nova imatge, amb nou per-sonal més sensibilitzat amb una correcta gestió dels residus, més atents a les persones usuàries i amb voluntat d’ajut en la descàrrega i classificació dels residus. Es pretén també dinamitzar la deixalleria com a punt d’informació, comunicació i sensibilització ambiental permanent i de referència al municipi, destaca el regidor de Gestió de Residus, Pere Orriols.

El servei de recollida de volumi-nosos combina la prestació d’aquest servei amb la màxima reutilització

i recuperació de materials. Aquells objectes en bon estat s’aprofiten i se’ls dóna un segon ús. Aquells re-collits que estan molt malmesos, es desballesten i classifiquen en les diverses fraccions per fomentar la recuperació. Des del maig fins a l’1 d’octubre s’han recollit 66.750 Kg de voluminosos i se n’han reutilit-zat 1.590 kg.

Coincidint amb la Setmana Eu·ropea de Prevenció de Residus, amb l’objectiu de promoure la pre-venció i conscienciar que el millor residu és el que no es genera, està previst començar aquesta tardor

un cicle de tallers, La merceria de les reparacions, adreçats a tots els públics i que permetran allargar la vida dels nostres objectes, des del manteniment, reparació o el redis-seny, tot aprenent senzilles tècni-ques de bricolatge, restauració de mobles i de reciclatge de roba.

També, dins la Setmana Europea de Prevenció, el Punt Net oferirà una mostra d’objectes reciclats, re-parats i de segona mà, el dia 24 de novembre al Punt Net del mercat ambulant a la plaça Camoapa i el 26 de novembre davant el Mercat Municipal.

Prioritzar la prevenció per pal·liar l’impacte ambiental dels residus

Malgrat les facilitats i els recursos que s’hi destinen, ENCARA VEIEM IMATGES COM AQUESTA

Stop als excrements de gossos➤ Els excrements de gossos a la via pública és un dels comportaments incívics que més enbruten l’espai públic. L’Ajuntament esmerça molts recursos per millorar aquesta situació i, fins i tot, imposa sancions econòmiques a les persones propietàries de gossos per no recollir els seus excrements. Però, tot i que bona part de la ciutadania actua de forma cívica i responsable, encara hi ha persones que se salten les regles més fonamentals de convivència veïnal. A la imatge, el parc del Mil·lenari.


9 9

La proposta de les Ordenances Fiscals per a 2011 tenen com a principal objectiu disposar

de recursos públics suficients per al finançament de serveis que con-tribueixin a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. Tot i així, aquest Equip de Govern és sensible amb la situació de crisi econòmica que patim i del que això suposa per les famílies i el sector econòmic. És per aquesta raó, que s’ha treballat amb un increment general contingut dels impostos, els preus públics i les taxes. I és que l’objectiu polític prio-ritari ha estat garantir els serveis mu-nicipals, tot i que apropant el preu al cost real dels serveis que no són d’ús universal.

El conjunt dels tributs per a 2011 s’ajusta a l’increment de l’IPC que es preveu del 2%. Pel que fa a l’IBI, tot

i que aquest any els valors cadastrals es mantenen, s’incrementa un 4%. Altres impostos com l’IAE, l’ICIO i les taxes d’obres s’incrementen un

3%. En aquests tributs s’ha fet un especial esforç perquè l’augment fos el mínim indispensable.

Quant a les taxes i preus públics, com a tònica general, s’incrementen

el 2%. L’excepció destacada és la taxa d’alarmes que puja un 10%, ja que segueix sent molt inferior a la de l’oferta privada i un servei no obliga-tori per l’Ajuntament.

Els preus de l’escola bressol, esco-les esportives i atenció domiciliària no es modifiquen en aquestes orde-nances. S’aprovaran posteriorment, amb efectes per al curs 2011-2012. Tot i això, s’està estudiant introduir-hi criteris de major progressivitat, és a dir, que pagui més qui més in-gressos tingui. Amb la voluntat de mantenir les polítiques de benestar que hem prioritzat al llarg dels anys, considerem que la ciutadania gau-deix d’un ampli règim d’exempcions i/o subvencions al pagament de la quota per a les persones socialment més desfavorides o per a les entitats i associacions locals.

Tributs sensibles amb la situació de crisi econòmicaPere Joan Deniel i Barnola (PSC)Regidor de Serveis Generals, Hisenda i Seguretat Ciutadana

Polítiques prioritàries per al pressupost 2011

El 22 de novembre està previst l’acte públic de presentació de la proposta de pressupot municipal que fa el Govern per a 2011. La principal prioritat d’aquest pressupost és la que determina els recursos per a les famílies i les persones en situació de risc social, d’atur i amb situacions econòmiques complicades per fer front als serveis i a l’atenció bàsica. S’incrementa també la dotació pressupostària destinada al foment de l’ocupació. Els recursos municipals que es destinen a facilitar habitatge públic, especialment de llo-guer, contribueix també a pal·liar la situació econòmica d’un important nombre de famílies.

A més, el pressupost presta especial atenció a l’educació, amb programes que contribueixen a detectar i reduir el fracàs escolar, i amb la millora de serveis que es presten als infants i a la família, tant des de l’escola com d’un equipament. L’ampliació de places d’escola bressol és una de les inversions que continuen formant part del treball amb la Generalitat, igual que la que es refereix a l’ampliació de l’ambulatori. La seguretat ciutadana ve incrementada per l’augment de la plantilla de policia local i per actuacions al territori que millorin especialment la mobilitat urbana. En aquest sentit també s’inclou una nova línia urbana d’autobús que donarà servei al nou veïnat del Mas LLuí i millorarà la mobilitat en transport públic al sector de La Bonaigua.

Concursos de lloguer de locals comercials i oficines

L’empresa municipal de Promoció Econòmica, PROECSA, de Sant Just Desvern convoca:

Concurs de lloguer de dos locals comercials a •l’edifici “Sant Just-PROECSA”, de 440,55 m2, situats al c. Constitució 2. (Destinats a Bar-Restaurant)Concurs de lloguer de l’edifici d’oficines “Sant Just-•PROECSA”, de 2.183,45m2, situats al c. Constitució, 2

Informació i entrega de documentació a partir del 15 de novembre a PROECSA (C. Can Padroseta s/n. Tel. 93 480 48 40. Web: www.proecsa.cat Recollida d’ofertes del 15 al 30 de novembre a la notaria Sant Just, c. Bonavista, 66, baixos. Tel. 93 372 72 61

L’objectiu polític és garantir els serveis municipals, tot i que apropant el preu al cost real dels serveis que no són d’ús universal

ProecsaEmpresa de Promoció Econòmicade Sant Just Desvern


10

E l 6 i 7 de novembre tindrà lloc la XXXIV Cursa de Karts als carrers Creu del Pedró i

Freixes. Aquesta activitat va néixer l’any 1976, quan un grup de nois i noies de l’Agrupament Escolta Martin Luther King van crear un nou joc per divertir-se. Els vehi-cles que construïen eren artesanals i molt senzills: amb 4 travessers i 4 coixinets, que serveixen per des-plaçar el kart. Amb ells baixaven pel pendent del carrer Freixes fent curses entre ells. A les primeres competicions hi participaven pocs karts, però el nombre de vehicles va anar augmentant ràpidament. en vista de l’èxit i del ressó de la cursa, el 1983 es va crear una co-missió organitzadora independent i es van millorar aspectes de se-guretat.

Al llarg d’aquests 34 anys hi ha hagut èpoques menys i més bones. En la trentena edició els karts sem-blaven ferits de mort: el nombre de participants havia baixat conside-rablement i no hi havia relleu a la comissió organitzadora. Però, una vegada més, un grup de joves que havien participat des de petits a les curses van revifar l’entitat. Just Fosalva, una d’aquestes persones

que actualment integra la comissió organitzadora ens ho explica:

—Què us va animar a posar·vos al capdavant dels Karts?

—Vam veure que si no feiem alguna cosa l’entitat podia desa-parèixer i ens sabia molt greu que una tradició tan genuïna i singu-lar es perdés. Ara som una desena de persones amb moltes ganes i molta il·lusió i intentem que entri gent nova i aprengui per tal d’as-segurar la continuïtat.

—L’espectacle ha variat molt?

—Es treuen coses i es posen al-tres de noves perquè és un espec-

tacle viu i per tal de fer-lo més atractiu. Enguany, la novetat és que entre les semifinals i les fi-nals es farà una baixada d’exhibi-ció amb karts disfressats.

—Quin és el principal en·cant de la cursa?

—Hi ha gent molt veterana que porta a la seva esquena més de 30 curses i encara s’ho passa d’allò més bé. La nostra força és que tenim gent molt fidel, tant participant com mirant. De fet, entre una cosa i l’altra, movem més de 3.000 persones i hi ha pocs actes que tinguin aquesta participació.

Les notícies de Ràdio Desvern més visitadesa www.santjustcat durant el mes d’octubre

Sant Just comptarà l’any que ve amb 200 pisos públics més de lloguer.

Sant Just va sortir al carrer ahir, en l’últim dia de les Festes de Tardor 2010.

Pasqualet, el gall de l’escola Montseny, és viu, es troba bé i l’estan cuidant a la Masia Can Roldan.

A l’octubre s’han registrat 4105 consultes a les diferents notícies de Ràdio Desvern.

“La força dels Karts és que tenim gent molt fidel, participant i mirant”

Nou llibre del poeta i veí Joan Margarit ➤ Des de final d’octubre ja es pot trobar a les llibreries el nou llibre de poesia de l’escriptor santjustenc Joan Maragarit. A “No era lluny ni difícil” els te-mes principals són l’amor, la soledat o el descobriment dels altres, així com el pas del temps des de la perspectiva lúcida que donen els anys.

Margarit s’ha convertit en el poeta català més llegit dels úl-tims temps.


11

És un privilegi per a Sant Just Desvern acollir la mos-tra d’un reconegut fotògraf

i que, a més, és veí del poble. L’exposició “Música pels ulls”, de Francesc Fàbregas, ha estat una de les activitats significatives d’aquestes Festes de Tardor 2010.Altres activitats on la ciutadania

ha participat activament han es-tat la II Fira del Comerç, organit-zada per la Unió de Botiguers, les activitats de la CAL, la Festa de l’Arbre i la tradicional jornada de Sant Just al Carrer, amb 211 pa-radistes, diferents activitats i una exhibició castellera com a nove-tat.

elbutlletí octubre 2010

12

Les diferents actuacions de millora que s’estan fent al Complex Esportiu Municipal

i al Camp de Futbol estan pràcti-cament enllestides. A La Bonai-gua s’han reformat els vestidors i banys, s’ha instal·lat un sistema de megafonia a la pista interior i s’està ultimant l’ampliació de l’espai des-tinat a sala d’entitats esportives. I pel que fa al Camp de futbol, la instal·lació d’una marquesina so-bre les grades es preveu que esti-gui enllestida a final d’aquest mes de novembre.

També al Complex Esportiu ha finalitzat la instal·lació de la plan-ta d’energia solar per a la gene-ració fotovoltaica a la coberta de la piscina. Aquesta actuació ha comportat també el reforçament de l’estructura.

Tots aquests projectes s’han sufra-gat íntegrament amb la darrera in-versió extraordinària de l’Estat.

Finalitzen les obres de millora a La Bonaigua i al Camp de Futbol

Nou accés al súper del Mercat Municipal a les tardes➤ A partir del mes de no-vembre, a les tardes també es podrà accedir al supermercat “Consum” per la porta prin-cipal del Mercat Municipal al carrer Bonavista, amb la fina-litat de facilitar l’accés de les persones que vulguin fer les seves compres en aquest esta-bliment. Per tancar el Mercat s’han instal·lat unes persianes. L’actuació s’ha fet amb inver-sió municipal i amb l’acord dels paradistes.

L’accés del carrer Mercat seguirà obert com fins ara. Aquesta facilita l’accés al sú-per amb ascensor.

➤ L’arranjament del camí de la Muntanya avança a bon ritme: durant el mes d’octubre s’han fet dos trams de pavimentació, a més de cunetes, vorades i la instal·lació d’uns calaixos de formigó per al pas de l’aigua a l’altura de la riera de Can Carbonell. A mitjan de novembre es farà la darrera fase de la pavimentació de formigó i després es procedirà a ultimar els acabats i la plantació.

Aquesta actuació —un cop enllestida a final de novembre—, haurà suposat la pavimentació d’uns 600 metres de vial, amb pas segregat per a vianants i bicicletes, així con la restauració de la font, pou i bas-sa de can Marlès, la neteja de rieres, canalització d’aigües i plantació d’arbres i arbustos. Els treballs s’inclouen en el projecte de restauració de la Vall.

Pavimentació del camí de la Muntanya

A la imatge, ampliació de l’espai destinat a sala d’entitats esportives

elbutlletí octubre 2010

13

El conseller d’Educació, Er-nest Maragall, i l’alcalde, Josep Perpinyà, han signat

un protocol de compromís de col·laboració en l’àmbit educatiu entre el nostre municipi i la Ge-neralitat de Catalunya per al pe-ríode 2010-2014. La conselleria va iniciar el programa de descen-tralització del departament l’agost passat, la qual cosa ha suposat l’establiment dels àmbits territo-rials d’algunes zones educatives. Així, Sant Just Desvern, Sant Jo-an Despí, Esplugues i Cornellà formen la denominada zona del Baix Llogregat Est.

El protocol signat estableix uns objectius de treball, entre els quals hi ha la creació d’una me-sa de planificació en els àmbits de l’oferta educativa, escolarització i obres, mesures d’educació com-plementària, participació i entorn, educació no obligatòria i projecte de zona educativa. A més, aquest ajuntament ha definit un annex amb els aspectes que considera més importants i que es correspo-nen amb les estratègies polítiques educatives que ha marcat aquest municipi i que ha estat propo-sat pel regidor d’Educació, Lluís Monfort. Aquestes línies d’actu-ació van encaminades a avançar en la qualitat i equitat del sistema educatiu a Sant Just, la millora de

la cohesió social i la millora dels equipaments i infraestructures del municipi.

El primer que es farà és una diag-nosi del territori per conèixer la nostra realitat i saber quins sons els aspectes i els àmbits on cal incidir per avançar en les línies d’actuació marcades. Després d’això es progra-maran i es temporalitzaran les acci-ons per tal d’assolir els objectius.

El conseller Ernest Maragall tam-bé va ser-hi present a la inaugura·ció del curs escolar de l’Escola d’Arts Gràfiques Antoni Algue·ró. Un centre pioner a Espanya i que, enguany, compta amb 8 cursos per a persones en situació atur que vulguin formar-se en l’àmbit de les arts gràfiques i el disseny.

D’altra banda, La Vagoneta va acollir la conferència inaugural del curs 2010·2011, a càrrec del doctor en ciències de l’educació i catedràtic de la Universitat de Mà-laga, Miguel Ángel Santos. Amb el títol “Invitació a l’optimisme”, el ca-tedràtic va explicar a les persones assistents —fonamentalment pro-fessorat de les escoles i l’Institut de Sant Just i famílies— la importància de la motivació en qualsevol àmbit i, especialment, en l’educació.

Eleccions al Consell EscolarA final de novembre es faran vo-

tacions per renovar els membres dels Consells Escolars. El calendari es podrà consultar a les webs dels centres i a santjust.cat.

Més col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament en matèria educativa

Oferta de cursos de formació ocupacional 2010 a l’Escola d’Arts Gràfiques Antoni Algueró

Tècnic Auxiliar en disseny gràfic (210 hores)•Preparador d’imatges (240 hores)•Impressió digital (210 hores)•Programes de retoc digital i escaneig d’imatges (200 hores)•Impressor/a d’Offset (320 hores)•Tècnic/a de producció editorial (395 hores)•Preimpressor/a (250 hores)•Preparador de textos (120 hores)•

Aquests cursos van adreçats a persones aturades (cal aportar: fotocòpia DNI i fotocòpia Targeta d’atur) i persones en actiu que prèviament es donin d’alta en l’OTG i diguin que ho fan com a millora de la seva feina. Més informació a: www.escolaalguero.net. El centre està situat a les Basses de Sant Pere.

A l’esquerra, un moment de l’acte de signatura del protocol amb el conseller Ernest Maragall.A la dreta, conferència inaugural del curs 2010-2011


14

Una ciutat negra feta amb materials reciclables per l’alumnat del Taller Muni-

cipal de Plàstica Carrau Blau que, en un moment donat, comença a prendre color. Aquest joc col-lectiu d’arquitectura lliure, sota el lema “30 anys de Festes de Tardor a la plaça” és la proposta amb la qual el Carrau ha encetat les acti-vitats per celebrar el seu 30è ani-versari.

La responsable del Taller, Soledat Sans, explica que la ciu-tat negra és una excusa per treballar materials de reciclatge del Carrau Verd, amb els quals l’alumnat ha fet construccions individuals que presen-tades en conjunt formen una ciutat de nit. A la plaça Verdaguer el que hem fet és convidar els nens i les nenes a donar color a aquesta ciutat amb cai-xes, fustes i globus de colors.

Però això només és una avanç de la festa grossa que el Carrau prepa-ra per a la primavera. Es farà una exposició al mes d’abril amb tre-balls actuals i antics de l’alumnat a El Celler, es farà un gran mun-tatge a la façana de Can Ginestar i es penjaran banderoles pintades pels nens i les nenes del Carrau. I

tot girarà entorn a l’eslogan “En 30 anys, ha plogut molt”.

En aquest muntatge també hi haurà un núvol gegant fet per mestres durant l’escola d’estiu de Rosa Sensat. I és que, com asse-nyala Sans, la formació de mestres també ha estat una constant al llarg d’aquests anys.

El Carrau Blau enceta el seu 30è aniversari amb un joc col·lectiu


15

És una entitat de recent crea-ció i la ciutadania ha respost molt bé a les activitats que

ha organitzat en aquests mesos. L’associació Amics del barri Sud, està bàsicament formada per veï-nat del barri compromès i dispo-sat a participar amb il·lusió, i amb projectes en ment que tenen per objectiu dinamitzar i millorar la cohesió social, destaca el seu pre-sident, Lluís Martínez.

La primera d’aquestes activi-tats va ser el sopar que es va fer a final de setembre per celebrar un simbòlic aniversari: l’entitat ha agafat la data de 1960 com a referència de l’arribada dels primers veïns i veïnes proce-dents de tot l’Estat (especialment d’Extremadura i Andalusia) i de diferents punts de Catalunya a causa de la immigració. Aquesta activitat va aplegar més de 300 persones i l’acte va esdevenir un petit homenatge a totes les per-

sones que van “fer barri” durant molts anys i que ja no hi són. Un col·lectiu que, durant els primers anys, van reivindicar millores ur-banístiques i de serveis, van crear associacions com la de Joves barri Sud i van lluitar contra la molesta pols que aleshores produïa la ci-mentera Sanson.

Seguint el fil dels orígens d’aquest barri, l’associació va con-vidar l’historiador, polític i veí de

Sant Just Desvern, Ferran Masca-rell, el qual va fer un interessant repàs de la progressió del barri i va recordar la seva infància i joventut amb el veïnat i la interacció entre les famílies i la botiga familiar que els seus pares tenien. Mascarell també va parlar de l’evolució i els cicles migratoris a Catalunya i va incidir en la importància de les fa-mílies vingudes de fora per al pro-grés d’un país com el nostre.

L’entitat Amics del barri Sud recorda els orígens del barri

CONEIX LES NOSTRES ENTITATS

Amics del barri Sud

Adreça: Centre Cívic Salvador Espriu

Any de fundació: 2010

Persones associades: Prop de 200

Objectiu: Dinamitzar la vida al barri amb actes que serveixin per a una millor cohesió social

Horari d’atenció: Els dilluns de 6 a 7 de la tarda

Correu electrònic: [email protected]

Activitats: Convida el veïnat a fer propostes i a participar-hi


16 16 16

EN FLAIX

Activitat organitzada per les AMPES de les tres escoles públiques —Montseny, Montserrat i Canigó— adreçada a famílies amb infants de 3 a 12 anys. Es va parlar del joc com a forma d’aprenentatge a la vida.

A la 15a Caminada Popular de la SEAS per Collserola han participat 287 persones, les quals han fet un itinerari per la Salut (esmorzar), can Ferriol, Santa Creu d’Olorda (opcional) i coll de C.Solanes.

Foto

: Leo

nci C

anal

s


17 17

EN FLAIX

La veïna Miracle Martí Coderch ha fet 101 anys. Va néixer el dia 22 de setembre de 1909, i el dia del seu aniversari van fer-li una visita l’alcalde i la regidora d’Acció Social. La Miracle estava acompanyada per la seva família.

La Casa Regional d’Extremadura ha viscut una nova edició de la seva Setmana Cultural, en el marc de la qual s’han fet diferents activitats com concursos, ball, missa, teatre i la concorreguda paella per als socis i sòcies.

Cuina Miracle s’ha implicat activament en aquestes Festes de Tardor organitzant, amb la col·laboració de l’Ajuntament, un concurs de pintura ràpida sobre el Walden. La intenció d’aquest establiment és tornar a repetir l’experiència.

Més de cinc-centes persones van participar en l’acte de presentació de la nova temporada del Club de Bàsquet Sant Just, que va tenir lloc el passat 17 d’octubre al Complex Esportiu Municipal La Bonaigua.

El Dr. Larraz, director mèdic de l’Hospital psiquiàtric Sagrat Cor de Martorell, va parlar del suïcidi a la xerrada organitza-da per l’Associació Familiars Salut Mental del Baix Llobregat amb el suport de l’Ajuntament a La Vagoneta.


18

El perquè d’una vagaUn dia de vaga com el del passat 29 de

setembre és una escaramussa. Forma part d’una “guerra” innominada i no declarada però que certament existeix. La inevitable guerra entre les persones que tenen tot el po-der (i es queden la major part de les riqueses que van produint cada dia els qui treballen) i les qui (treballant o no) veuen com la nostra vida queda condicionada que tot funcioni com convé als que tenen el poder.

Curiosament, les víctimes no són d’aquesta “guerra”. Les víctimes són totes les persones que pateixen les conseqüències d’un siste-

ma econòmic (el que convé als poderosos i poderoses) que expulsa els que no s’hi ajusten, que pressiona tothom a convertir-se en màquina de consumir i que, per si fos poc, és totalment insostenible (en aquest cas, insostenible vol dir que si no hi posem remei, acabarem amb el planeta com a lloc per a la vida humana).

És precisament l’existència de les víctimes el que ens condueix ineludiblement a l’en-frontament. No ens queda més remei que dir PROU.

Per això tantes persones vam fer vaga el dia 29.

Em sap greu per a tots aquells que es pen-saven que la història s’havia acabat, aquells que creien que la lluita de classes era una invenció dels esvalotats. Estaven estrepito-sament equivocats.

Ara mateix ho estan veient. Qui no veu ara que els poderosos (“mercats”, bancs, grans empreses) imposen els seus interessos per davant dels del conjunt de la societat?

No dic que calgui recuperar antigues i

fracassades fórmules (les assajades pels diferents països socialistes) però sí que cal constatar que després de cent cinquanta anys del naixement d’aquestes propostes —que, sigui dit de passada, van forçar el desenvo-lupament de les societats del benestar que ara ens estan retallant— tornem a estar en una situació semblant a la que hi havia en aquells moments, quan el poder econòmic es creia omnipotent.

Dit això, no puc sinó sentir ràbia i impo-tència quan, aquests dies, he sentit tants comentaris sobretot de periodistes, però també d’amics, amigues i altres persones conegudes, en el sentit de qüestionar la va-ga per qüestions anecdòtiques i intranscen-dents: que si s’havia d’haver fet abans, que si els piquets eren mal educats, que si em descompten el sou del dia de vaga, que si no vull afavorir el Rajoy, que si no confio en el sindicats, etc.

Deixeu-vos de punyetes. De quina banda esteu?www.iniciativa.cat/santjust

Pere Orriols Tubella Grup Municipal d’ICV-EuiA

El paro en Sant JustLa economía atraviesa la mayor crisis

económica de la democracia, y podemos

comprobar con los últimos datos que Sant Just Desvern es un municipio pequeño pero con un aumento considerable de desem-pleados en este último año.

Si analizamos el aumento del paro en nuestro municipio, desde 2007 hasta la actualidad observamos que hemos pasado de 344 personas en 2007 a 742 personas en 2010. Este aumento supone más del 50% ; concretamente han sido 398 veci-nos los que han perdido su empleo en el último año.

Particularmente el colectivo que se ha visto más afectado por el paro han sido las

mujeres de entre 25 y 44 años con un total de 213 y el colectivo menos afectado ha sido el de mujeres con menos de 25 años, con un total de 19. Si analizamos el total destaca que 261 mujeres de más de 45 años también han perdido su empleo.

En Sant Just el paro en los hombres no es tan numeroso como el de las mujeres, aún así tenemos 349 vecinos desempleados respecto a los 151 en 2007. De estos 349 hombres, 29 son menores de 25 años, 166 estarían entre la franja de los 25 a los 44 años y 154 con más de 45 años.

Si hacemos una comparativa de datos en

On van a parar els impostos i les taxes que ens cobra l’Ajuntament?Un cop més, sembla que l’Equip de Govern Municipal jugui amb els santjustencs i sant-justenques quan ens parla del pressupost municipal. No és el primer cop que passa, i és una pràctica que Esquerra denunciem des de fa molt de temps. L’evidència del joc ve d’una pregunta d’interès ciutadà que el nostre Grup Municipal va fer al darrer Ple Municipal i que incomoda l’Equip de Govern.

El passat mes de setembre vàrem demanar al Sr. Alcalde si, com de costum, el Ple Mu-

nicipal d’octubre estaria centrat en l’aprova-ció provisional de modificacions d’impostos, taxes i preus públics de cara al 2011; però si, a més a més, aquestes estarien acom-panyades també per l’aprovació del pressu-post de l’any 2011. La resposta va ser que no, que aquestes ambdues informacions serien tractades a part ja que, segons es va entendre, “per qüestions tècniques”, no podrien presentar-ho de manera conjunta. És la resposta de sempre i, per repetida i desgastada, ja no ens la creiem.

Des d’Esquerra pensem que abans d’apro-var qualsevol modificació de les ordenances fiscals, i per tant, abans de tocar la butxaca del contribuent, cal saber com repercuti-rà això a nivell econòmic en el pressupost municipal. El més normal seria que, quan s’aproven aquests increments, es digui en el mateix moment a què pensen destinar-ho. A tall d’exemple: cada augment d’un 1,00% del coeficient de l’IBI, representa per a les arques municipals un augment aproximat en els ingressos de 61.500 €.

A què es destinen aquests diners? A pagar els augments dels serveis? A millo-rar la neteja viària? A amortitzar deute? A

cobrir transport públic? A millorar les politiques socials? Per a nosaltres és fonamental. Volem saber a què es destinen exactament els ingressos provinents dels augments dels impostos, taxes i preus públics; perquè ai-xò és, entre d’altres, un dels fets que diferencia els uns dels altres com a opcions polítiques diferents.

Creiem que l’equip de Govern no vol que els ciutadans ho sapiguem. Si no, no s’ex-plica com es volen debatre ambdues coses per separat. Ja estem cansats de demanar, any rere any, poder tractar conjuntament aquelles informacions que van interrelacio-nades, sobretot si es tracta d’on van a parar els diners que entre tots i totes paguem. I aquest és un dels motius pels quals ERC dubta sempre a l’hora de donar suport o no a les modificacions de les Ordenances Fiscals. Desconfiem i, de nou, demanem més transparència econòmica.www.esquerra.org/santjust/grup_municipal.htm

Núria Galofré Arcas Grup Municipal d’Esquerra

Lydia Vargas GonzálezGrup Municipal del PP


19

El Govern més transformador

La legislatura s’acaba. El camí traçat pel Govern d’Entesa arriba al seu final i és el moment de fer balanç. I malgrat que al-guns voldran aprofitar ara per desacreditar la molta i bona feina feta, és el moment de defensar-la i donar-la a conèixer.

No som el guirigall del tripartit que di-uen alguns. Som un govern de coalició, el Govern de Catalunya més transformador i

proper que han tingut els catalans en molts anys i que ha fet un gran servei al PAÍS.

No amaguem alguns errors, que n’hi ha hagut. Reconèixer les equivocacions ens legitima més encara per reclamar amb el cap ben alt tot el que hem fet i hem fet bé amb un únic objectiu: servir Catalunya.

Malgrat que no ha estat una legislatura fàcil, sobretot per la conjuntura econòmica global, la gestió d’aquest Govern no desa-pareixerà. És una obra que deixa pòsit, que marca camins de futur i que en molts sentits és irreversible i que ha estat guiada per tres objectius: fixar les bases perquè Catalunya tingui una economia d’alt valor afegit, una societat més sòlida i un país equilibrat i vertebrat.

L’L9 del Metro, l’aeroport de Lleida, la dessalinitzadora d’El Prat, els nous hos-pitals de Sant Pau, Sant Joan Despí, Sant Boi, Santa Coloma, Mollet o Reus; el des-doblament de l’AP-7 i de l’Eix Transversal,

l’autovia Platja d’Aro-Palamós, el túnel de Bracons, el nou pont sobre l’Ebre, el sincro-tó Alba, la seu de Barcelona de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions i de la Secretaria per la Unió per la Mediterrània, les noves lleis d’Educació, Serveis So cials, d’Habitatge, el nou model de finançament, el traspàs de Rodalies... són alguns exem-ples de projectes transformadors que des-taquen.

Aquestes són algunes de les frases més significatives del president Montilla a l’acte de balanç de l’obra de Govern i convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya.

Els socialistes de Sant Just Desvern va-lorem molt positivament aquesta obra de Govern pel que fa referència a la nostra vila: mai un Govern de la Generalitat havia estat tan a prop del món municipal i mai havíem rebut tants recursos en inversions i aportacions directes. www.socialistes.cat/sectorials/política-municipal

Joan Malagarriga i FigaGrup Municipal del PSC

el Baix Llobregat las cifras serían de 27.676 parados en el 2007 frente a 62.345 en 2010, un crecimiento del paro de 34.669 personas más desempleadas en nuestra co-marca y el municipio con mayor número de paro sería Cornellá con 7.404 parados, y el menos afectado de la comarca Castellví de Rosanes con 101.

Las propuestas del PPC para las próximas elecciones autonómicas referentes al paro

serían las siguientes:-Considerar como no consumida la per-

cepción de la prestación por desempleo para aquellos afectados por EREs

-Fomentar el empleo autónomo para jó-venes menores de 30 años

-Modificar el programa de Fomento del Empleo para incentivar la recolocación de los trabajadores afectados por la crisis.

-Permitir la colaboración público-privada

en los servicios estatales y autonómicos de empleo en tareas como la recolocación, la búsqueda de empleo y la formación.

-Promover en el marco del Diálogo Social una reforma laboral similar a la acordada en 1997 que tenga como objetivo prioritario la creación de empleo y, en especial, el fomen-to de la contratación indefinida bonificando las cotizaciones de los nuevos [email protected]

Convergència i Unió, el vot de la il·lusió

Catalunya necessita un canvi, un can-vi que va més enllà de les persones i el seu govern. Catalunya necessita un canvi d’actituds, idees, principis i lideratge per afrontar el reptes presents i futurs, sortir de la crisi i redreçar el rumb. Un canvi a Catalunya que representa CiU, enfront de la coalició de perdedors del tripartit, un canvi que pretén recuperar valors perduts, que han forjat la nostra identitat, com ara el valor de l’esforç, del treball, de l’empre-nedoria i la feina ben feta.

Cal assenyalar. que si som on som —congelació de les pensions, pujada d’im-postos, retallada dels sous dels funciona-ris—, és per no haver fet la feina que calia quan era necessari. I aquí, els socialistes

hi tenen una enorme responsabilitat. La factura que s’està pagant és en bona part la del partit socialista, perquè els seus dirigents no han sabut estar a l’alçada de les circumstàncies: han actuat amb por, amb manca de coratge, han enganyat la gent, a l’Estat espanyol i a Catalunya. I, ara tots, paguem les conseqüències de la seva inoperància i manca d’iniciativa per afrontar la crisi.

Des de CiU defensem que per combatre la crisi i aixecar Catalunya, cal emprendre mesures que fomentin l’ocupació i la re-cuperació econòmica. Hem de ser capaços de sortir del “cercle de l’empobriment” on ens han portat el govern socialista a Madrid i el tripartit a Catalunya: menys consum - menys activitat econòmica; menys empre-ses - més atur; i canviar-lo per l’”espiral de la prosperitat”, el “cercle del canvi”: congelació d’impostos - més crèdit; menys morositat - més infraestructures; reforma del mercat laboral - reforma de l’Admi-nistració pública; millor educació - més exportació; menys dependència energètica - més productivitat. Només amb l’augment de l’activitat econòmica aconseguirem que aquest país vagi endavant. Malaurada-ment, sembla ser que els governs català i espanyol no ho han entès i la pujada d’im-

postos i de l’IVA, el mes de juliol, suposarà una nova pèrdua de poder adquisitiu que ens afectarà a tots.

La nostra co-marca, el Baix Llobregat , és una de les que pateix més durament la cri-si econòmica. Hem d’aturar aquest procés de decadència que ens ha portat a patir un 18% d’atur, que és del 40% entre els joves, i el 30% de fracàs escolar. El Baix necessita un govern amic de l’activitat econòmica i que sigui capaç de posar en marxa els engranatges per generar riquesa i ocupació: posar les condicions perquè es torni a crear feina, i que la gent que es vol guanyar la vida pugui fer-ho.

Mentre d’altres apel·len al vot de la por: la por al PP, la por als independentistes…, des de CiU volem apel·lar el vot de l’espe-rança i la il·lusió.

Ara més que mai, si volem sortir de la crisi i aixecar Catalunya, necessitem un govern fort i sòlid presidit per l’Artur Mas. Comença el canvi!www.ciu.cat/santjust

Candi Casademont Ferrer Grup Municipal de Ciu

L’acord de govern de la Generalitat de Catalunya del 19 d’octubre, declara parc natural la serra de Collserola, el pulmó verd de l’Àrea Metropolitana compartit entre 9 municipis i visitat per més de 2 milions de persones a l’any.

La declaració de parc natural, a banda de delimitar de forma definitiva l’espai de la superfície protegida —s’inclouen 779 ha més— implica la incorporació de la Generalitat de Catalunya al Consorci del Parc de Collserola. Aquesta incorporació aporta més recursos econòmics i reforça la gestió del Parc, amb competències no només sobre la gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits sinó també en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col•laboració en la gestió del medi ambient.

La Vall de Sant Just, ja és Parc Natural

Collserola, ja és Parc Natural

Dimecres, 10 de novembre, a les 19.30 hSala Les Golfes de Can Ginestar

Acte informatiu amb Josep Perpinyà,vicepresident executiu del Parc de Collserola i alcalde de Sant Just Desvern. Organitza: Consorci del Parc de Collserola i Ajuntament

El voluntariat de Protecció Civil, centrals a prop de la ciutadaniaApunts d’història i patrimoni...

Documents

Transcript of El voluntariat de Protecció Civil, centrals a prop de la ciutadaniaApunts d’història i patrimoni...