EL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA POSA A LA ... · Web viewEl va saldar amb Verges 50, i el va saldar...

Temporada 2002/2003

Sala GranDel 19 al 22 de juny de 2003

4 recitals

La cançó a escenaLluís LlachTríadaViatge a Ítaca / Verges 50

Un pont de mar blava

Amb la participació especial de:Amina Alaoui i

Nena Venetsanou

SALA GRAN Del 19 al 22 de juny de 2003Lluís Llach. Tríada _________________________________________

2


Lluís Llach

Tríada3


La cançó a escena

La cançó catalana ha estat una de les plataformes bàsiques de la normalització cultural de la societat catalana en els últims quaranta anys. Gràcies a la cançó i gràcies als seus populars intèrprets, hem pogut disfrutar del cant i hem après a conèixer-nos en la nostra història col·lectiva. Què seria de la nostra identitat com a poble sense la cançó? I més avui, quan encara «ens calen cançons d’ara».

El Teatre Nacional de Catalunya vol retre un sincer reconeixement públic a la funció cultural que exerceix la cançó catalana amb la presència de tres dels seus intèrprets més consolidats: Raimon, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach. Per correspondre a la invitació del TNC, Lluís Llach ha escollit tres peces fonamentals del seu repertori, Viatge a Ítaca, Verges 50 i Un pont de mar blava.

4


Lluís LlachTríada

S’anomena tríada tres notes disposades de manera que constitueixen un acord harmònic. Lluís Llach ha escollit per correspondre a la invitació del TNC tres peces fonamentals del seu repertori:

Viatge a ÍtacaVerges 50

Un pont de mar blava

Les obres d’aquesta Tríada seran interpretades per ordre cronològic i amb la participació de les veus i dels col·laboradors musicals invitats per Lluís Llach especialment per a aquesta ocasió.

5


Lluís LlachTríada

Viatge a ÍtacaLletra: Kavafis, 1a estrofa adaptada per Lluís Llach sobre una versió de Carles Riba. 2a i 3a estrofes: Lluís LlachMúsica: Lluís Llach

Verges 50Tema del ventTema del mercat a la plaçaTema dels carrosTema de l’escolaTema de la processóEls meus ulls aquíPaís petitArran de terra

Lletra i música: Lluís Llach

Un pont de mar blavaUlissesAl carrer dels quatre llitsTanta llum de marLentament comença el cantMaronaEt deixo un pont de mar blava

Lletra: Miquel Martí i Pol – Lluís LlachMúsica: Lluís Llach

6


Lluís LlachTríada

Música ...................................................................................Lluís Llach

Lletres .....................................................Miquel Martí i Pol i Lluís Llach

Amina Alaoui ..........................................................................Cant àrab

Nena Venetsanou ...................................................................Cant grec

Laura Almerich ....................Guitarra clàssica, marimba, acordió i veus

Jordi Armengol ......................................Guitarres acústiques i elèctrica

Pere Benítez ...............................................................................Tenora

Francesc Benítez ............................................................................Tiple

Núria Bonet .....................................................................................Violí

Jorge Cuscueta .............................................................................Saxos

Dani Forcada .......................................................Bateria i percussions

Carles Izaga ......................................................................Cor i bastons

Lucas Jiménez .............................................................................Bateria

Olalla Martínez ..............................................................Violoncel i veus

Jordi Portaz .....................................................Baix elèctric i contrabaix

Xavi Puig ...........................................................................Cor i bastons

Luis Rigou ....................................................Flautes, ocarina i cromons

Lali Rodríguez .......................................Guitarres acústiques i elèctrica

Kyke Serrano ..............................................................................Teclats

Odette Telleria .................................................................................Veu

Jaume Vilà ...................................................................................Tenora

7


Jordi Vilaró ......................................................................................Tiple

8


Direcció escènica i escenografia .........................................Lluís Danés

Disseny d’il·luminació .........................................................Joan Teixidó

Direcció tècnica de so .....................................................Didier Richard

Vestuari .................................................................................Josep Abril

Realització de vídeos:Manuel HuergaMariona OmedesAndrés HispanoDavid CampasolLluís Danés

Producció d’escenografia ................................................Josep Caselles

Ajudants d’escenografia ..................................Marta Forns i Oriol Caba

Ballarina videodansa ...........................................................Anna Marín

Documentació ...................................................................Irina Miranda

Producció de vídeos ...........................E-studi produccions audiovisuals

Backliner .........................................................................Francesc Pujol

Ajudants de muntatge ............................David Trenchs i Jaume Robert

Assistent a la producció ...................................................Rosa Cerarols

Ajudant a la producció ...................................................Jordi de Ramon

ManagementAndréas Claus (Barcelona)Tel.: 93 45 45 005management@andreasclaus.comwww.andreasclaus.comwww.lluisllach.com

Amb la col·laboració de: Aurora, Bayo i Arrossaires del Delta de l’Ebre

Muntatge, assaigs i representacionsEquips tècnics i de gestió del Teatre Nacional de Catalunya

Producció

9

http://www.lluisllach.com/

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]


Teatre Nacional de Catalunya i Andréas Claus

L’espectacle consta de dues parts, amb entreacte.

10


Ítaca (1975)

Va ser cap a la fi de 1974 quan l’escriptor Biel Mesquida –que havia estat guardonat amb el premi Prudenci Bertrana 1973 amb la novel·la L’adolescent de sal– va aconsellar a Lluís Llach que llegís els poemes del grec Konstandinos Kavafis.

Nascut a Alexandria l’any 1863 i educat a Gran Bretanya, Kavafis esdevingué poeta a Istanbul i no visità Grècia fins el 1901. El dia de la seva mort feia setanta anys. Era el 29 d’abril de 1933. Darrere seu deixava una obra poètica ingent i d’una gran càrrega vitalista i sensual, traduïda a moltes llengües. Llach la conegué a través de les versions catalanes de Carles Riba, a partir de les quals bastí el seu disc Viatge a Ítaca i, d’una manera molt més concreta, «Ítaca». Era la seva pròpia versió de la poètica de Kavafis, inspiradora directa, anys després, de la cançó «A la taverna del mar», basada en el poema kavafià «Un vell», que havia estat traduït al català per Alexis Eudald Solà, bon amic i company de viatges mediterranis de Llach.

Per què l’obra de Kavafis va colpir i influir tant Lluís Llach? Sens dubte, per la seva extraordinària força sensual i vitalista, per la seva concepció no gens convencional ni tòpica de la sensualitat, pel seu vitalisme radical i transgressor, a la recerca incessant de la utopia.

Publicat l’any 1975, Viatge a Ítaca va ser un disc decisiu en l’evolució artística de Lluís Llach. Amb unes musicacions d’una mediterraneïtat pregona, «Ítaca», la primera peça d’aquesta Tríada, és una composició simfònica amb la qual Llach trencà radicalment amb el concepte més estricte de cançó i gosà entrar de ple en un terreny molt més complex i ambiciós, on la poètica de Kavafis, passada pel propi sedàs personal de Llach i col·lectivitzada, ens arriba amb influències musicals de Gustav Mahler i Mikis Theodorakis, entre d’altres.

Viatge a Ítaca esdevingué ràpidament un gran èxit de vendes, amb més de 150.000 còpies venudes en pocs mesos. Representà la consagració definitiva de Llach, dins i fora del nostre país. En aquells temps tan obscurs com difícils de la lenta agonia del dictador que precedia a la definitiva mort de la dictadura, però alhora encara amb censures, sancions i prohibicions constants que afectaven el treball de Llach, el cantant apostava amb decisió i fermesa per la utopia: «Més lluny, heu d’anar més lluny / dels arbres caiguts que ara us empresonen, / i quan els haureu guanyat / tingueu ben present no aturar-vos. / Més lluny, sempre aneu més lluny, / més lluny de l’avui

11


que ara us encadena. / I quan sereu deslliurats / torneu a començar els nous passos. / Més lluny, sempre molt més lluny, / més lluny del demà que ara ja s’acosta. / I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.»

Jordi García-Soler

12


Verges 50 (1980)

Empordanès de soca-rel, Lluís Llach tenia un deute personal pendent amb el seu país petit. El va saldar amb Verges 50, i el va saldar amb escreix. Ho va fer l’any 1980, quan la seva cada cop més freqüent llunyania física de l’Empordà i el pas dels anys li van accentuar la nostàlgia del món on havia nascut i on havia viscut tota la infantesa i part de l’adolescència i la joventut. Des del seu casalot empordanès de Parlavà acabat d’estrenar, i per tant lluny encara d’establir la residència a Porrera, en terres del Priorat –que tanmateix no li ha fet renunciar a les seves profundes arrels empordaneses–, Llach s’enfrontava a un repte artístic molt ambiciós: fer el seu propi Amarcord musical.

De la mà del seu bon amic i excel·lent músic Manuel Camp, amb qui ja havia col·laborat en alguns discos anteriors –Viatge a Ítaca, Campanades a morts, Somniem, etc.–, i que solia acompanyar-lo en moltes de les seves actuacions, Lluís Llach va fer del seu Verges 50 –la segona peça d’aquesta Tríada–, un repàs pel seu propi passat personal, un deliciós passeig per la memòria, introspectiu i alhora compartit amb el seu públic.

La inicial evocació del vent tramuntanal, l’acolorit i bigarrat record del mercat setmanal, el recordatori de la sonora desfilada dels carros, el bulliciós i sorollós món de l’escola, són un seguit d’apunts instrumentals d’una força memorialista corprenedora, evocadora d’uns temps passats que ja mai més no es repetiran. Constitueixen un conjunt de mescles musicals sorprenents, on sens dubte trobem ecos del Nino Rota més fellinià i del Kurt Weil més brechtià, però també hi ha sonoritats deutores d’alguns fragments d’òperes de Giuseppe Verdi –el final de Nabucco, en concret–, o d’alguna obra de Serguei Prokofiev –Romeu i Julieta–, així com molts ressons de la música popular tradicional mediterrània, passada a vegades pel sedàs de Mikis Theodorakis o Manos Hadjidakis. La mescla de llenguatges musicals esdevé d’una capacitat evocadora extraordinària.

Verges 50 aplega també tres cançons –«Els meus ulls aquí», «País petit», «Arran de terra»–, cadascuna de les quals és una petita joia del gènere. Són cançons alegres, amb una ironia tendra i no gens sarcàstica, des d’una visió infantil, emotiva i ingènua, de tot un món del qual Llach se sentia i se sent encara deutor.

13


Editat i estrenat l’any 1980, novament amb un gran èxit de crítica i públic, Verges 50 marca un altre tomb decisiu en l’obra de Lluís Llach. Amb aquesta evocació del seu propi passat personal, als 33 anys saldava un deute pendent i s’obria a altres importants reptes de maduresa.

Jordi García-Soler

14


Un pont de mar blava (1993)

Al llarg de la seva trajectòria artística, iniciada l’any 1967 amb la incorporació com a setzè membre dels Setze Jutges, Lluís Llach ha musicat un llarg seguit de poemes. Ja l’any 1969 musicava «Temps i temps», sobre un text de Josep Maria Andreu, i cinc anys després, el 1974, feia el mateix amb «Cançó a Mahalta», de Màrius Torres, i amb «La casa que vull», de Joan Salvat-Papasseit. El 1975 ho feia amb la «Ítaca», de Konstandinos Kavafis, partint de la versió catalana que n’havia fet Carles Riba. Va continuar fent-ho, entre 1977 i 1978, amb un parell de poemes de Josep Maria de Sagarra: «Vinyes verdes vora el mar» i «Cançó de rem i de vela». L’any 1979 hi va insistir amb «Criatura dolcíssima», un poema de Joan Fuster. Posteriorment ha musicat també textos com ara les «Corrandes d’exili», de Pere Quart (1984), i també «Shenandoah», de Guillem-Jordi Graells (1994).

No obstant això, és ben clar que, si més no de 1982 ençà, Lluís Llach ha centrat quasi tot el seu interès poètic en l’obra de Miquel Martí i Pol. Aquell any ja va musicar «Ara mateix», i el 1992, «Valset per a innocents». Però és a partir d’Un pont de mar blava, obra editada i estrenada l’any 1993, que la poesia de Martí i Pol esdevé una constant en el treball musical de Llach, que en els últims deu anys s’ha dedicat amb la seva passió característica a recrear musicalment un bon nombre de textos del poeta de Roda de Ter. Amb Josep Maria Espinàs, Joan Fuster i ben poques persones més, Miquel Martí i Pol ha esdevingut per a Llach un referent intel·lectual, cívic i moral permanent.

Un pont de mar blava –la tercera i darrera peça de la Tríada– és una obra creada conjuntament pel poeta i el músic, en llargues i fructíferes sessions de treball facilitades sovint per les noves tecnologies. Es tracta d’una aposta decidida pel mestissatge i la multiculturalitat. El mar, sempre present en l’obra llachiana com escau en un músic eminentment mediterrani, s’obre als dos vessants del Mare Nostrum. És un cant no a la tolerància, que al cap i a la fi sol ser una actitud basada en una mal entesa concepció de superioritat, sinó un cant al respecte a la diferència, un elogi de la diferència, i per tant del mestissatge, com a forma d’enriquiment mutu.

Sobre els textos de Martí i Pol, Llach basteix a Un pont de mar blava una obra musicalment mestissa, amb la fusió constant de les tradicions musicals populars d’una riba i l’altra de la Mediterrània, per exemple amb algunes polifonies d’arrels gregues o marroquines i amb algunes melodies d’afinació temperada. No es limita, però, a la

15


recreació musical de l’esplèndida bellesa del Mediterrani, sinó que l’amplia a la convocatòria d’agermanament entre tots els pobles, en una nova forma del seu constant i utòpic viatge a Ítaca.

Jordi García-Soler

16


Lluís LlachCronologia

1948Lluís Llach neix el 7 de maig a Girona. Viu tota la seva infància a Verges, un petit poble que no arriba a mil habitants situat al Baix Empordà, comarca de la qual sempre s'ha declarat un enamorat. És el segon fill fruit del matrimoni Llach-Grande. El pare és metge, fill de terratinents i la mare és una mestra nascuda a Porrera (Priorat) que havia rebut una educació burgesa en la Barcelona del anys 30: una ciutat republicana i nacionalista, on les idees anarquistes i d'esquerres dominaven l'ambient cultural.

1949-1966 L'existència d'un piano en el domicili familiar marcaria el jove Lluís Llach, que amb 6 anys començà a composar les seves primeres estructures musicals al mateix temps que aprèn l'abecedari. A l'edat de 9 anys marxa cap a Figueres per continuar els seus estudis. Als 15 anys, es desplaça a Barcelona per cursar estudis d'enginyeria. Dos anys després, es matricula a la Facultat d'Econòmiques.

1967 Immers completament en els ambients universitaris antifranquistes, i a causa de l’interès que des de petit ha mostrat per la música, entra en contacte amb el grup intel·lectual "Els Setze Jutges", antecedent del que després començaria a denominar-se "Nova Cançó" i en la qual molt aviat hi destacaria. Recolzat pels seus companys universitaris, Lluís Llach canta per primer cop el 22 de març d'aquest any a Terrassa, un concert en què, segons ha explicat en repetides ocasions, es passà tot el temps amb els ulls tancats i amb les cames tremolant.

1968 Pocs mesos després, participa amb la cançó "A cara o creu" (composta per Josep Andreu Forns i Lleó Borrell), acompanyat de Dolors Laffite, al Festival de la Cançó de Barcelona i assoleix el segon lloc. Entre els assistents es trobava el president de CBS a Espanya, que li ofereix dos milions de pessetes per fitxar per la multinacional… i cantar en castellà. La personalitat i la prioritat de plantejaments de Llach fan que aquesta oferta quedi en paper mullat. Immediatament després signa un contracte amb la discogràfica Concèntric, un petit segell dirigit per membres de la burgesia catalana amb l'únic objectiu

17


de mantenir vives la llengua i la cultura catalanes enfront la dictadura franquista.El seu primer disc inclouria cançons com "Que feliç era mare", "La barca", "En Quitero" o "El Parc". Aquest mateix any composa "L'estaca" que esdevé himne de totes les reivindicacions als Països Catalans.

18


1969 Grava el seu primer llarga durada: "Les seves primeres cançons". La popularitat del cantant de Verges puja tant ,que el tema "Irene" fa que s'assoleixin les 100.000 unitats venudes del disc que l'integra. Aquest mateix any coneix Laura Almerich, una persona que és per al cantant com una germana, una amiga, una còmplice i part fonamental del seu acompanyament musical durant la seva carrera (canta amb ella per primer cop el 26 de desembre). L'any acaba amb l'actuació el 12 de desembre al Palau de la Música de Barcelona, davant la plana major de la crítica especialitzada del moment, que el consagra com un intèrpret de grandíssima qualitat.

1970 Debuta a Madrid el 8 de desembre al Teatro Español i a resultes d'aquest concert li sorgirien els primers problemes. L'opressió franquista cap a la seva persona arriba a límits absurds, els seus concerts són prohibits (durant quatre anys) sota l'acusació de "revolucionar al público con la mirada". En Lluís decideix exiliar-se a París. La veritat és que la policia el perseguia per quelcom tan banal com "subversió", per estar integrat a un grup polític de la universitat, i per defensar el catalanisme i fer una crítica del feixisme durant un Festival musical celebrat el novembre a la localitat cubana de Varadero. En aquest mateix festival, el cantant espanyol De Raymond, es mostrà molt content de poder representar el Generalíssim. En tornar a Barcelona, els diaris del règim van donar ressò de l'agraïment mostrat per Franco a De Raymond i de "los ataques rojos y separatistas de un cantante catalán". En aquest moment en Llach va entendre la necessitat d'exiliar-se a París, tot i que aprofitaria per tornar en ocasions concretes.

1971 El mes de març s'estrena a París com a cantant, concretament a la Mutualitte. Canta a França, Suïssa, Alemanya...

1972 Es publica el seu tercer disc de llarga durada "Com un arbre nu", després d'un recopilatori dels seus primers temes i del treball "Ara i aquí" que recollia en directe l'actuació al Palau de la Música de finals de 1969.

1973 Debuta a l'Olympia de París amb un gran èxit i ressò el 21 de gener. Actuacions a Mèxic.

1974 Després de 4 anys d'absència, torna a actuar al Palau de la Música, el 2 de febrer, per presentar en directe les cançons del seu nou disc "I si

19


canto trist", preludi d'un nou tarannà estilístic. Torna a triomfar a l'Olympia. TVE grava un recital ofert al Grec per ser emès el 10 de febrer de 1975, però en arribar aquesta data no s’emet perquè el cantant s'havia dirigit al públic en català.

20


1975 El seu nou treball, "Viatge a Ítaca", es converteix en el seu disc més venut fins aleshores: 150.000 exemplars. La presentació es fa al Palau de la Música. Estaven previstes set actuacions, però finalitzada la cinquena Lluís Llach és detingut i portat a la Comandancia Superior de Policía. La multa de 100.000 pessetes i la prohibició de seguir amb els recitals es justificarien segons el governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, per les reiterades "infracciones al reglamento de espectáculos, que prohibe terminantemente que los artistas se dirijan al público y establezcan diálogo con él, caso que el señor Llach hizo en reiteradas ocasiones, profiriendo expresiones que la autoridad gubernativa ha estimado como atentatorias a las instituciones y a la legislación vigente". Llach torna a ser un cantant prohibit a Espanya i es refugia a l'estranger. A Londres, al Central Westminster Hall, comparteix escenari amb l’encara desconegut Joaquín Sabina. Coincidint amb les actuacions que feia al Teatre de la Ville de París, mor Franco, i s'obren les esperances que tot canviï. Enregistra a final d'any una emissió per a la televisió francesa a Avignon amb George Brassens.

1976 Lluís Llach torna a Espanya, començant així una nova etapa. El seu retorn es celebra amb tres recitals al Palau d'Esports de Barcelona davant la plana major de les noves forces polítiques i socials de Catalunya, el 15, 16 i 17 de gener. Es congreguen unes 30.000 persones. Aquests recitals són recollits en forma de disc sota el títol de "Barcelona, gener del 76", tot un document sonor de la situació i sentiments d'uns moments històrics. Per primer cop totes les seves cançons passen la censura.

1977Al mes de setembre estrena la seva obra "Campanades a morts".

1979 A San Remo rep el premi Luigi Tenco com a millor cantant estranger. Actua per primer cop al Liceu per presentar "Somniem".

1980Participa en un Festival Contra-Eurovisió a Brussel·les. Treu al mercat "Verges 50" un homenatge a la seva terra i a la seva infància. Aquest treball es presenta al Teatre Grec de Montjuïc acompanyat per la Banda Municipal de Barcelona.

1982 La Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi.

21


Fa una gira pel Brasil. A finals d'any presenta al Poliorama de Barcelona "I amb el somriure, la revolta".

1983 Coincideix per primer cop en un recital amb Raimon i Serrat, en un acte a favor dels damnificats per les inundacions que es produïren aquest any. Actua al Quebec.

22


1984 Surt el seu nou treball, "T'estimo", una de les obres més meloses d'en Llach.

1985L'Acadèmia francesa del Disc li atorga el Premi al millor Compositor de l'Any. Surt el disc "Maremar", on es reflecteixen els sentiments que li van sorgir en morir a finals de 1983 la seva mare. Actua el 18 de maig a Clermont Ferrand acompanyat de l'orquestra simfònica de la població i d'un cor de 150 veus. Celebra al Camp del Barça, el 6 de juliol, la major convocatòria musical realitzada per un únic cantant a Europa: 100.000 espectadors es donaren cita en una nit màgica.

1986 Intenta un procés judicial contra el president del govern espanyol, Felipe González per violació de promeses electorals (entrada a l'OTAN).

1987 Presenta el seu nou treball, "Astres". Col·labora en un disc d’homenatge a García Lorca.

1988 S'estrena com a baríton sota la batuta de Jean-Claude Casadesus al Palau de Congressos i de la Música de Lille per interpretar el Rèquiem de Fauré. Ofereix un recital a Barcelona a favor del poble palestí. Presenta al Palau de la Música de Barcelona el seu nou treball, "Geografia".

1989Després de molts anys d'absència, Lluís Llach torna a l'escenari de l'Olympia de París per presentar les cançons del seu últim disc, "Geografia". Participa en les sis hores contra l'OTAN a Barcelona, així com en la tancada de dos dies organitzada per l'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC), a les dependències de la Conselleria de Cultura de la Generalitat juntament amb d'altres representants històrics de la Nova Cançó, en contra del tracte discriminatori que reben per part de les emissores radiofòniques que pertanyen a la Generalitat i de la Televisió de Catalunya TV3. Es presenta la coreografia "Un núvol blanc".

23


Puja als escenaris un altre cop com a baríton, aquesta vegada per interpretar el Rèquiem de Xavier Benguerel en homenatge a Salvador Espriu. Composa la banda sonora original per la pel·lícula "Le Voleur d'enfants", dirigida pel cineasta d'origen francès Christian de Chalonge i protagonitzada pels actors Michel Piccoli, Marcello Mastroianni i Àngela Molina (anteriorment, ja havia escrit la música per la pel·lícula "El río que nos lleva"). Posteriorment farà el mateix amb la sèrie de televisió "La forja de un rebelde", que va dirigir Mario Camus.

24


1991 Grava a un estudi mòbil situat a la masia que té a Parlavà el disc "Torna aviat", enregistrat durant la guerra del Golf. En aquest àlbum s'inclou la cançó "Insubmís", en què col·labora una associació d'insubmisos al servei obligatori. En un altre tema del disc, "Au Blanca", hi participa la soprano Victòria dels Àngels.

1992Celebra els seus 25 anys de carrera amb una tanda de recitals anomenada "Ara, 25 anys" on recorda algunes de les cançons més emblemàtiques amb formats modernitzats, i que es recollirien en un doble disc enregistrat en directe. Es celebren les Olimpíades de Barcelona, i Lluís Llach tenia previst participar-hi amb "Cantata a Barcelona", una obra simfònica que intenta ser un cant a la solidaritat i a la fraternitat amb textos escrits pel propi Llach i pel poeta Miquel Martí i Pol i que l'any següent es convertiria en el disc "Un pont de mar blava". Per motius econòmics no s'estrena durant les festes de la Mercè.

1993 Rebutja la nominació al Premi Príncep d'Astúries per evitar inútils polèmiques. Participa al Festival d'Edimburg amb força èxit. Presenta "Un Pont de mar blava" a València (octubre) i en dos concerts multitudinaris al Palau Sant Jordi de Barcelona (25 i 26 de novembre). L'editorial valenciana Tres i Quatre prepara la publicació de la més extensa biografia del cantant de Verges realitzada fins a la data.

1994S'estrena la coreografia "Ballem un pont de mar blava", recreada per l'Esbart Sant Cugat. Actua a Dublín en un Festival anomenat "Les veus dels desapareguts" organitzat per Amnistia Internacional, on pugen a l'escenari artistes com Eleanor Mac Evoy o Bianca Jagger. Surt al mercat un recopilatori de temes i versions inèdites: "Rar".

1995Al març, amb motiu del 50è aniversari de la UNESCO, actua a París per presentar "Un pont de mar blava", obra que també s'escoltaria a l'Estadi de Montjuïc dins del marc de la Gran Festa de la Solidaritat al setembre. A l'octubre estrena a Reus una obra que parla dels sentiments que es viuen i que es desperten des del poble de la seva mare, on resideix des del 1994: "Porrera".

1996

25


Comença a celebrar els seus 30 anys als escenaris amb l'espectacle "Nu". Un seguit de recitals on Llach trenca la línia musical que caracteritza els seus darrers treballs. Es produeix una retrobada amb les seves pròpies cançons. Els temes d'aquest treball són interpretacions molt lliures, basades únicament en la guitarra i el piano. Participa en un recital poètic dedicat a Miquel Martí i Pol al Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Barcelona amb la companyia del futbolista Josep Guardiola i l'actriu Ariadna Gil.

26


1997 El mes d'abril presenta "Nu" al Poliorama de Barcelona, al mateix temps que surt al mercat un disc amb un extracte d'aquest espectacle, gravat en diferents indrets. Acudeix a la seva cita parisenca, en aquest cas al Théâtre Bouffes du Nord, el mes de maig. A l'octubre intervé en la presentació del "Llibre de les Solituds" de Miquel Martí i Pol. Fa duet amb Pedro Guerra en l'actuació del cantant canari el mes de novembre al Palau de la Música Catalana. Els dos temes que interpreten s'editen en un senzill. Realitza durant el mes de desembre un recital en benefici del Casal dels Infants del Raval.

1998Presenta "Nu" al Circulo de Bellas Artes de Madrid del 3 al 8 de febrer.El 5 d'abril la Comissió 0,7 i Més de Lleida organitza un recital on participa Llach amb 4 temes interpretats amb la seva guitarra. Apareix al mercat discogràfic el seu nou treball, "9", que marca una nova etapa musical. "9" conté nou cançons dedicades a nou històries totalment diferents amb temes com l'amor, la política i la crítica social. El nou espectacle arribarà al reobert Teatre Principal de Barcelona el mes de novembre.

1999 Amb Emili Teixidor i Ignasi Pujades intervé el 15 de març en l'acte de presentació de la biografia "L'arrel i l'escorça" del seu amic Miquel Martí i Pol. El Centro Cultural de la Villa de Madrid acull Lluís Llach en la presentació a la capital espanyola de la seva gira de "9". El 27 d'abril participa al Concert Homenatge a Carles Sabater que es fa al Palau Sant Jordi, amb el tema "Cançó de Nadal" del grup Sau.Edita dos temes que es publiquen en un senzill, en benefici dels refugiats albanokosovars.El 28 de maig actua a l'Olympia de París, fent d'amfitrió del canari Pedro Guerra. El 2 de juliol actua en el macro-concert "Catalunya X Kosovo" al Palau Sant Jordi. La UNESCO nomena Llach "Artista per la Pau" el 5 de novembre. Un diploma i un pin que van ser lliurats a París per l’aleshores Director General, Frederico Mayor Zaragoza rubricaven el compromís que el músic utilitzi la seva fama amb la finalitat de servir la pau.

27


2000Actua al gener a la "Nit de la Mediterrània" en el certamen del MIDEM, celebrat a Cannes, amb Maria del Mar Bonet i Marina Rossell. Participa el 19 de març en la cloenda de l'Any Martí i Pol a Roda de Ter, llegint alguns poemes del poeta.

El 6 de maig de 2000 estrena a la Plaça de Bous de València la cantata que titula "Germanies", on col·labora en l'elaboració dels textos Miquel Martí i Pol. L'escenificació destaca pel seu caràcter innovador, amb l'acompanyament d'una banda integrada per 15 músics, la participació de la cantant cubana Lucrecia, el contratenor Xavier Torra i una coral formada por 200 nens de diferents agrupacions corals de Catalunya, el País Valencià, Mallorca, Perpinyà i Fraga. El 28 de maig actua en un Acte Pacifista al Parc de la Ciutadella de Barcelona. A finals de l'estiu entra a l'estudi per treballar el seu nou treball discogràfic, que titula "Temps de revoltes", i que inclou la cantata, i a més temes com "I tanmateix", "Veritat i mentida" i els dos himnes que va composar per recaptar fons a favor del poble de Kosovo.Presenta "Temps de revoltes" a la Sala Apolo de Barcelona el mes d'octubre en una tanda de quatre recitals. Coincidint amb el 25è aniversari de la mort de Franco, el dilluns 20 de novembre, el programa "El matí de Catalunya Ràdio" s’emet en directe des dels calabossos de la Prefectura Provincial de Policia de la Via Laietana de Barcelona. L'especial va servir per recordar la lluita anti-franquista amb personatges il·lustres i va comptar amb les actuacions de Lluís Llach i Raimon. Dins el marc del Festival del Mil·leni, el 30 de desembre al Palau de la Música Catalana es va poder presenciar una proposta de mestissatge cultural del tot inusual: Lluís Llach i Cristina Hoyos junts en un escenari.

2001Lluís Llach per espai de dues setmanes del mes de març torna a la Sala Apolo de Barcelona per a presentar en directe “Temps de revoltes” després de la bona acollida del mes d'octubre de 2000. Llach aprofita aquestes actuacions per recuperar el tema "Campanades a morts", que "va jurar" incloure durant la manifestació en contra de l'assassinat a mans d'ETA d'Ernest Lluch. Aprofitant la Diada de Sant Jordi, el diari Avui va celebrar el seus 25 anys de vida, amb el recital "25 duets". Llach també va estar present en el Macroconcert realitzat al Palau Sant Jordi de Barcelona, compartint escenari amb el grup manresà Gossos. En el marc dels actes de celebració de la Declaració del Misteri d'Elx com a Patrimoni intangible de la Humanitat, Llach va oferir un recital

28


a la ciutat alacantina el dia 20 de maig. En alguns temes l’acompanya l'Escolania del Misteri. Lluís Llach torna a triomfar a Madrid, aquest cop en la presentació de “Temps de revoltes” en el marc de les festes del 2 de maig de la Comunidad de Madrid. Ofereix 4 recitals (del 2 al 5 de maig) i a la tanda de bisos interpreta “Campanades a morts”. Llach torna a posar en escena l’espectacle "Germanies". En primer lloc a la ciutat de Perpinyà el 4 de juliol, dins Les estivales, i després, en el marc dels actes de la Diada organitzats per la Comissió 11 de setembre, al passeig Lluís Companys de Barcelona.

29


2002Lluís Llach incorpora al seu grup la cantant dórigen cubà Odette Telleria. Al novembre dáquest any presenta al Gran Teatre del Liceu el seu disc “Jocs”.Aquest mateix concert el portarà a donar una sèrie de recitals als barris de Barcelona, i posteriorment séditarà en DVD. Amb Josep Carreras prepara el concert “Junts”, on canten temes del mateix Lluís Llach i del repertori habitual del cantant líric. Aquesta col·laboració séstrena el 29 de desembre en un únic concert al Palau Sant Jordi de Barcelona.

2003Continua la gira “Jocs”, amb més de 50 concerts per tota la geografia de l’Estat Espanyol. Èxit de públic i de crítica en els cinc concerts consecutius a principis de juny al Teatro Albéniz de Madrid. Preparació de “Tríada”, que comprèn tres de les seves obres més emblemàtiques –“Viatge a Ítaca”, “Verges 50”, “Un pont de mar blava”- per la seva presentació al TNC de Barcelona, en 4 concerts.

30


Lluís LlachTríada

Teatre Nacional de CatalunyaSala GranLa cançó a escenaDel 19 al 22 de juny de 20034 recitals

Horari de les representacions: de dijous a dissabte ................................21.00 horesdiumenge ...............................................18.00 hores

Preu de les localitats:Zona A ................................................................24 €Zona B ................................................................22 €

31


32


EntradesPer Servicaixa•Les 24 h al Servicaixa de “la Caixa ”•al tel. 902 33 22 11•per internet a www.servicaixa.es

Al web del TNCwww.tnc.es

A les taquilles del TNCDirectament a les taquilles (plaça de les Arts,1) o per telèfon, facilitant les dades personals i el número de targeta de crèdit.933 06 57 06

Horari de taquillesDilluns, de 12 a 15 h i de 16 a 21 h.De dimarts a dissabte, de 12 a 21 h.Diumenges, de 12 a 18 h.La venda anticipada es farà fins a una hora abans de començar larepresentació.

Abonats•Directament a les taquilles (plaça de les Arts, 1)•Trucant, en horari de taquilles, al telèfon d’abonats: 933 06 57 20

GrupsPer reserva telefònica (transferència bancària o targeta de crèdit), al telèfon de grups: 933 06 57 07

Centres d’ensenyamentPer reserva telefònica (transferència bancària o targeta de crèdit), als telèfons Connecta’t al TNC: 933 06 57 40933 06 57 49

Atenció especialA totes les sales del TNC hi ha espais reservats per a persones que utilitzen cadira de rodes. Per tal que el personal del TNC pugui garantir una atenció adequada a les seves necessitats, és recomanable trucar al 933 06 57 06 en el moment d’adquirir les localitats.

Audiodescripció amb l’ONCESeguint la col·laboració amb l’ONCE, hi haurà sessions adaptades amb audiodescripció per a persones invidents a diferents produccions durant la temporada.

Activitats i serveisRestaurant del TeatreDijous, divendres i dissabte des de les 21.30 h. fins que s’acabi l’última representacióInformació i reserves: tel. 933 06 57 29 / 31Llibreria del TNCEspecialitzada en teatre, amb textos i programes de les obres programades en totes les temporades del TNC.Horari: des d’una hora i mitja abans de les representacions i fins després del darrer entreacte.Tel. 93 306 57 00 (ext. 243)VideotecaArxiu de més de 270 enregistraments de teatre, òpera i dansa.Hores de visionat concertades. Tel. 93 306 57 00 (ext. 312)Visites guiadesDimarts, dimecres i divendres, 10, 11 i 12 h.Reserves al tel. 933 06 57 44Preu: 1,20 € per persona. Centres d’ensenyament, gratuït. Grups reduïts (de 20 a 30 persones)Espais al servei de les empresesLloguer d’espais per a actes. Tel. 933 06 57 00 (ext. 337)Relació amb l’espectadorAbonats al TNC. Tel. 933 06 57 20Programa Connecta’t per a públic joveTel. 933 06 57 40Col·loquis i taules rodones.Tel. 933 06 57 07Com accedir al TNC Autobús Línies 6, 7, 10, 56, 62

33


Nocturns N2, N3, N7 i N0MetroLínia 1 (Glòries i Marina) Línia 2 (Monumental)Bus de les ArtsServei de transport que enllaça la plaça de les Arts i la plaça de Catalunya per facilitar l’accés dels espectadors al transport públic al final de les representacions de nit. L’autobús llançadora té la sortida entre el Teatre Nacional i L’Auditori després de les funcions/concerts de nit. Trajecte sense parades fins a la plaça de Catalunya. Preu del bitllet 0,60 €. CotxeAparcament al carrer de Padilla (preu especial) amb accés directe al teatre. Accés a la Sala Tallers i a les taquilles d’aquesta sala pel carrer Padilla, cantonada carrer de Ribes.

34

EL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA POSA A LA ... · Web viewEl va saldar amb Verges 50, i el va saldar...

Documents

Transcript of EL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA POSA A LA ... · Web viewEl va saldar amb Verges 50, i el va saldar...