El sistema nerviós i endocrí

L’evolució per selecció natural Sistema nerviós i endocrí

Comportament animal i humà Herència, medi i desenvolupament

Preparació Prova Grau Superior: Psicologia Professor: Ricard Orgaz

L’evolució per selecció natural

La Pª clàssica o precientífica va suposar que el món i els éssers

vius havien estat creats per un ésser suprem i que sempre, des

dels principis del temps fins a l’infinit, mantindrem la mateixa

forma i els mateixos comportaments.

Duran el s. XVIII, l’evolució de la ciència va començar a

recopilar dades i a establir teories que posaven en dubte

l’existència d’un ésser suprem.

Les teories evolucionistes van canviar el curs dels estudis

científics

L’obra de Charles Darwin (1809-1882) L’origen de les espècies

(1859) revolucionà i modificà la concepció del món i va obrir

nous camins d’investigacions i descobertes


La idea que els éssers vius s’havien anat transformant al llarg

dels temps va fer que la Pª es plantegés l’origen i la gènesi de

l’activitat psíquica humana.

Aspectes més importants de la seva teoria:

• L’evolució: Les espècies varien adaptant-se a l’ambient on

viuen, cosa que fa que hi puguin aparèixer noves espècies.

•L’ascendència comuna: Diferents tipus d’organismes

descendeixen d’avantpassats comuns

•La selecció natural o supervivència del més apte: Aquells

individus amb unes destreses que s’adapten millor als

desafiaments que la natura els planteja tenen més probabilitats

de sobreviure i transmetre aquestes característiques als seus

descendents


videos/Charles Darwin y la Evolucin.wmv




•La teoria de l’evolució de Darwin mostrava un punt dèbil: la

falta d’un mecanisme que expliqués el procés de l’herència.

•Gregor Mendel (1822-1884) va demostrar que els caràcters

hereditaris estaven determinats per factors específics,

anomentat elemente i avui coneguts com a gens.

•Al començament del s. XX, la investigació genètica demostra

que el progrés evolutiu depèn de les mutacions.

•El 1901 Hugo de Vries distingeix dos tipus de variacions:

• mutacions, que són alteracions produïdes en els organismes vius i

transmeses per herència.

• les modificacions, originades pels canvis ambientals i que no

s’hereten.


La teoria sintètica de l’evolució és exposada en l’obra de Th.

Dobzhansky “Genètica i origen de les espècies” de 1937.

•Els mecanismes de l’evolució són:

• les lleis de l’herència de Mendel,

• les mutacions : són les variacions produïdes en el patrimoni

genètic d’una espècie

• la selecció natural: La selecció natural afavoreix l’augment

dels gens que proporcionen als seus portadors una major

eficàcia biològica

Els canvis ambientals determinen variacions genètiques seran

afavorides i quines no. Per tant, l’evolució és determinada

per l’atzar i la necessitat.

Preparació Prova Grau Superior: Psicologia Professor: Ricard

Orgaz


Orgaz

videos/El sistema nervioso.wmv

•En l’antiguitat se li donava poca importància al

cervell.

•LA filosofia grega donaven importància al cor com a

organ de pensament i sentit. Hipocrates va ser el

primer en donar importància al cervell.

•Fins al segle XVII continua la dialèctica: cor – cervell.

•S. XIX el metge alemany Franz Gall va inventar la

frenologia, teoria que sostenia que les protuberàncies

del crani podien revelar les nostres qualitats mentals i

la personalitat.

•En el S.XX ha existit un gran interès per la biologia dels

processos mentals.


Sistema nerviós i endocrí

. El sistema nerviós fa possible tot allò que podem

pensar, fer o experimentar.

La neurociència és l’estudi del sistema nerviós, de la

seva organització, els processos, el desenvolupament

i la patologia.

El cervell és el mecanisme coordinador del sistema

nerviós.

Funciona en harmonia amb el sistema endocrí, les

glàndules que regulen el nostre comportament per

mitjà de missatgers químics anomenats hormones.


Per què hi ha diferències entre els

individus d’una mateixa espècie?

Per comprendre la conducta hem de

comprendre tant els factors innats

(genètics) com els factors ambientals

(aprenentatge, història, cultura, etc.)


Genètica La genètica és la branca de la biologia que

estudia com s’hereten i es transmeten els trets de pares a fills.

Les cèl·lules de què partim contenen gens, que són les unitats bàsiques de l’herència i determinen el nostre tipus de sang, el color dels ulls i molts altres trets.

Un dels grans avenços de la genètica va ser el descobriment de l’estructura de la molècula ADN el 1953, per J. Watson i F. Crick.

Els gens estan situats en el nucli de cada cèl·lula del cos i es componen d’àcid desoxiribonucleic (ADN), que conté les ordres de construcció bàsica per a la vida.


Genètica

Cada cèl·lula conté entre 20.000 i 125.000 gens organitzats en grups de mil o més.

Estan disposats com cadenes anomenades cromosomes. Cada cèl·lula del nostre cos té 46 cromosomes, disposats en 23 parells.

Els gens es transmeten de generació en generació a través de cèl·lules sexuals, denominades gàmetes.

Un gàmeta femení rep el nom d’òvul i un masculí el d’esperma. L’òvul i l’esperma combinen els seus cromosomes quan s’uneixen i formen una cèl·lula denominada zigot.

Els zigots contenen 46 cromosomes, que determinen el nostre genotip, o herència genètica, per a la resta de la nostra vida.


Genètica

L’espècie humana presenta 22 parells de cromosomes autosòmics, no relacionats amb el sexe, i un altre parell de cromosomes sexuals, anomenats X i Y, que corresponen al parell 23. El parell 23 determina el sexe, l’home té un cromosoma en forma de X i un altre en forma de Y, mentre que la femella en té dos en forma de X.

Avui dia diversos laboratoris del món treballen en el Projecte Genoma Humà, a fi de desxifrar la informació genètica continguda en les nostres cèl·lules. Aquest projecte ha de permetre conèixer les bases genètiques de les malalties, diagnosticar-les i curar-les. Però hi ha el perill de discriminar una persona si algú sap que té una predisposició genètica a patir una malaltia.


Orgaz

De vegades es produeixen errors en la transmissió genètica

d’una generació a la següent i els nens neixen amb estructures

cromosòmiques anormals, anomenades mutacions.

•Alteracions cromosòmiques: repartiment defectuós en la

formació dels gàmetes.

•Un altre tipus de mutació es produeix quan la persona té 47

cromosomes, un de més en el parell 21.

•Herència lligada al sexe. L’hemofilia i el daltonisme són

exemples típics de malalties genètiques lligades al sexe, és a dir

són determinades pels gens presents en el cromosoma X però

absents en el cromosoma Y.


Orgaz

El sistema nerviós és un sistema electroquímic de comunicació que ens

permet pensar, sentir i actuar. Els components cel·lulars del SN són les

neurones (cèl·lules nervioses) i les cèl·lules glials. L’activitat elèctrica es

correspon amb l’impuls nerviós i l’activitat química cerebral es produeix per

les sinapsis de les neurones

El SNC funciona com un centre regulador de l’organisme. Selecciona i

processa la informació sensorial que rep, controla les reaccions corporals,

des dels reflexos més simples fins a les respostes motores més complexes.


El sistema nerviós es divideix en el sistema nerviós central,

compost per l’encèfal i la medul·la espinal, i el sistema nerviós

perifèric,


Orgaz

És l’òrgan més protegit del cos, està situat en l’interior del crani i flota en el líquid cefaloraquidi. Consta d’una gran massa de neurones, glies i altres cèl·lules de sosteniment, rep una irrigació sanguínia i està protegit químicament per la barrera hematoencefàlica

•Segons una teoria molt estesa, el cervell humà es va desenvolupar quan l’home es va transformar en bípede.

•L’ésser humà és el més desenvolupat en l’escala evolutiva, però no té el cervell més gran.

•L’encèfal sol dividir-se en tres regions:

• el cervell posterior (bulb raquidi, protuberància i cerebel),

• el cervell mitjà

• el cervell anterior (el diencèfal i els hemisferis cerebrals). El cervell mitjà i posterior (excloent-hi el cerebel) formen el tronc cerebral.


Orgaz

videos/Componentes del cerebromov.wmv

L’encèfal, l’òrgan més complex de l’ésser humà, té algunes

facultats que ens converteix en únics:

•Plasticitat cerebral: els nens mostren més plasticitat, flexibilitat

de l’organització cerebral, que els adults.

•Processament en paral·lel: cadascuna de les principals

funcions sensorials, motores i altres d’integració se serveixen, en

general, de més d’una via neural. Quan es lesiona una regió, o

una via, sovint unes altres poden compensar la pèrdua.

•Regeneració neuronal: el cervell adult pot generar noves

neurones. Han observat neurogènesi en tres àrees de l’escorça:

la regió prefrontal, la temporal inferior i la parietal posterior.


El sistema nerviós central té set regions anatòmiques principals:

•La medul·la espinal

•El tronc cerebral

•El bulb raquidi

•La protuberància

•El cerebel

•El cervell mitjà (mesencèfal)

•El diencèfal és compost:

• el tàlem

• l’hipotàlem.

•Els hemisferis cerebrals

• Hipocamp.

• Amígdala.


Medula espinal: › La seva funció principal és recollir

la informació somatosensorial

que ha de ser enviada al cervell i

distribuir les fibres motores cap als

òrgans efectors del cos

(glàndules i músculs).

› Està protegida per la columna

vertebral i està unida al tronc

cerebral, que porta informació

en tots dos sentits entre la

medul·la espinal i l’encèfal.

› És composta de dos tipus de

substàncies anatòmicament i

funcionalment diferents: la

substància grisa (formada pels

nuclis de les neurones) i la

substància blanca (composta

pels axons neuronals).


El tronc cerebral consta de diversos

grups de cossos cel·lulars, els nuclis dels

nervis cranials. El tronc consta de tres

parts: el bulb raquidi, la protuberància i

el cervell mitjà.


El bulb raquidi està situat a sobre la

medul·la espinal, inclou alguns nuclis

que controlen funcions vitals com la

digestió i la respiració, la regulació del

sistema cardiovascular i el to dels

músculs esquelètics.


La protuberància (també anomenada

pont de Varoli) està situada a sobre del

bulb raquidi i conté un gran nombre de

neurones que distribueixen informació des

dels hemisferis cerebrals fins al cerebel.


El cerebel és un òrgan complex perquè té un gran

nombre de plecs i circumvolucions.

Tradicionalment es considera que regula la força i

la disposició del moviment i l’aprenentatge

d’habilitats motores. Aquesta estructura rep

informació visual, auditiva, vestibular i

somatosensorial, i també informació sobre els

moviments musculars individuals dirigits pel cervell.

El cerebel integra aquesta informació i modifica el

flux motor, exercint un efecte coordinador dels

moviments.


El cervell mitjà (mesencèfal) és el

component més petit del tronc cerebral i

està situat a sobre de la protuberància.

Diverses regions del mesencèfal controlen

els moviments oculars, la coordinació dels

reflexos visuals i auditius i participen en el

control motor de músculs esquelètics.


El diencèfal és compost de dues estructures importants: el tàlem i l’hipotàlem. › El tàlem processa i distribueix gairebé tota la

informació sensorial i motora que accedeix al còrtex cerebral. També es pensa que regula el nivell de consciència i els estats emocionals.

› L’hipotàlem regula el sistema nerviós autònom i el sistema endocrí i organitza conductes relacionades amb la supervivència de les espècies: lluita. Ingestió, fugida i apariament, és a dir, ajusta certes condicions físiques al cos a fi que s’adapti a l’entron en condicions òptimes.


Els hemisferis cerebrals (telencèfal) són les regions més grans de l’encèfal. Són compostos :

› còrtex cerebral.

› els ganglis basals: Es creu que els ganglis basals estan relacionats amb els moviments automàtics i rítmics.

› el sistema límbic: situat en la zona profunda dels lòbuls temporals, té un paper important en la motivació i l’emoció. És format per diverses regions subcorticals, entre les quals destaquen:

L’hipocamp: que està implicat en processos d’emmagatzemament de la informació (memòria).

L’amígdala coordina les respostes autònomes i endocrines amb els estats emocionals.

•El cervell es divideix en dos hemisferis cerebrals, dret i esquerre,

connectats per una banda gruixuda denominada cos callós

•Anatòmicament són diferents.

•L’hemisferi esquerre controla l’habilitat lingüística, la numèrica i el

pensament analític,

•L’hemisferi dret dirigeix les habilitats espacials complexes i

aspectes de l’execució artística i musical

.

El lòbul frontal està associat amb les funcions

mentals superiors: pensar, conceptualitzar, planificar. També té una funció important en la percepció conscient de les emocions.

El lòbul temporal és en la part inferior, a prop de les oïdes, rep sons i impulsos olfactius i té

centres que controles la parla i la memòria.

El lòbul parietal està situat en la secció superior i està associat a les sensacions corporals: el tacte, la temperatura, la pressió i altres sensacions aromàtiques.

El lòbul occipital es troba en la part posterior i és la zona de processament visual de l’escorça


•L’escorça cerebral envolta els hemisferis cerebrals de

manera semblant a l’escorça d’un arbre.

•El funcionament del cervell és holista, tot i que

continuem mantenint una divisió artificial del còrtex

en tres àrees bàsiques: sensorial, motora i associativa.

•L’escorça motora és en el lòbul frontal, en la zona

anterior de la cissura central, i participa en la iniciació

dels moviments voluntaris.

•L’escorça sensorial està situada en el lòbul parietal,

en l’àrea posterior de la fissura de Roland. Aquesta

regió cortical rep informació sobre els sentits

corporals: tacte, pressió, temperatura, dolor.

•L’escorça auditiva està en el lòbul temporal, on es

processen els senyals enviats per les neurones

sensorials a l’orella.

•L’escorça visual és en el lòbul occipital. Cada zona de l’escorça visual, on es projecten diferents àrees de

la retina, és constituïda per diverses cèl·lules, que

responen als estímuls visuals.


Les principals diferències que marquen el sexe en la funció

intel·lectual sembla que són en els models de capacitat i no en

el coeficient intel·lectual :

Homes: tasques espacials, raonament matemàtic, el recorregut

d’una ruta i les proves d’habilitats motores.

Dones: velocitat perceptiva i tenen una fluïdesa verbal més

gran.

La neurona és la unitat anatòmica i funcional del cervell humà; la seva funció consisteix a enviar missatges.

•El cos cel·lular o soma conté el nucli, el magatzem d’informació genètica, i els orgànuls,.

•L’axó és la principal unitat conductora de la neurona

•Les dendrites, dividides com les branques d’un arbre, serveixen d’aparell receptor dels senyals procedents d’altres cèl·lules nervioses.


videos/La neurona.wmv

•Els impulsos nerviosos són els senyals que utilitza l’encèfal per

rebre, analitzar i transmetre la informació.

•L’impuls nerviós o potencial d’acció és una ona elèctrica que

avança per la superfície de la membrana de la neurona i les

seves prolongacions.

•La neurona en repòs, quan no està transmetent missatges, està

polaritzada, quan arriba un estímul a la cèl·lula nerviosa o a les

seves prolongacions, s’altera l’ordre de les molècules que hi ha

a un costat i a altre de la membrana, per tant, es despolaritza.


La sinapsi és el lloc de transmissió entre dues cèl·lules que

interactuen; està constituïda per tres elements: el terminal

presinàptic, la cèl·lula postsinàptica i la fenedura sinàptica. Hi

ha sinapsis elèctriques i químiques, que es poden observar amb

el microscopi electrònic.


Les diferents classes de cèl·lules secreten diferents

neurotransmissors. Cada agent químic del cervell actua en llocs

específics, encara que circulin per tot arreu i tinguin efectes

diferents segons on actuïn. D’entre els neurotransmissors coneguts

destaquen:

•Dopamina: Regula l’activitat motora i els nivells de resposta en

molts llocs del cervell.

•Serotonina: Intervé en la regulació dels estats d’ànim, en el

control de la ingestió, el son i en la regulació del dolor.

•Noradrenalina (NA): Aquest transmissor dels nervis simpàtics del

SNA (sistema nerviós autònom) intervé en les respostes

d’emergència: acceleració del cor, dilatació dels bronquis i

pujada de la tensió arterial.

•Acetilcolina (Ach): Actua com a missatger en totes les unions

entre la neurona motora i el múscul.

•Encefalines i endorfines: Són opiacis endògens que regulen el

dolor i la tensió nerviosa i aporten una sensació de calma


Per comprendre com actua l’ésser humà respecte el seu

ambient, a més de les bases fisiològiques s’han de tenir en

compte els receptors (òrgans dels sentits) i els efectors o

mecanismes de reacció

•Els receptors són les cèl·lules nervioses especialitzades que

permeten que l’ésser humà contacti amb l’ambient i senti els

canvis que s’esdevenen en el seu propi cos. Són estructures que

transformen o converteixen els diferents tipus d’energia física

(llum, so, pressió, etc.) en impulsos nerviosos.

•Els efectors: la resposta als estímuls és deguda a determinats

mecanismes de reacció de l’organisme.


El sistema endocrí regula la

química dels cos.

És constituït per òrgans

anomenats glàndules

endocrines, situades per tot

el cos.

Aquestes glàndules

produeixen hormones

(missatges químics) que van

directament al flux sanguini,

i aquest les transporta a uns

altres teixits dels cos.


•La glàndula pituïtària, situada a la base del cervell, és la glàndula rectora

del sistema endocrí. Està connectada a l’hipotàlem, el qual la controla.

Produeix l’hormona del creixement

•Les gònades, denominades ovaris en les femelles i testicles en els

mascles, produeixen hormones sexuals.

•La glàndula tiroïdal, situada als costats de la gola, produeix tiroxina, una

hormona que origina el ritme metabòlic al qual el cos transforma l’aliment

en energia.

•Les glàndules paratiroïdals produexen l’hormona paratiroïdal (PTH), que

regula els nivells de calci de la sang i és important per al funcionament de

nervis i músculs.

•Les glàndules suprarenals, situades sobre els ronyons, produeixen adrenalina i noradrenalina que tenen un paper important com a resposta

a l’estrès

•El pàncrees, situat darrera de l’estómac, controla el nivell de sucre de la

sang i secreta dues hormones: la insulina i el glucagó


Els principals mètodes d’exploració són:

•Tomografia axial computada (TAC)

•Electroencefalografia (EEG): Un electroencefalograma o EEG es una

exploració neurofisiològica basada en el registre de l'activitat

bioelèctrica cerebral en condicions basals de repós, en vigília o somni,

o en situacions d'activació (hiperpnea, estimulació lumínica

intermitent...)

•Tomografia d’emissió de positrons (TEP)

•Ressonància magnètica nuclear (IRM)


http://ca.wikipedia.org/wiki/Neurofisiologia

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bioel%C3%A8ctric&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cervell

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hiperpnea&action=edit&redlink=1

Quan fallen el cervell i el SN es produeixen algunes lesions

cerebrals amb greus conseqüències per a la integritat de la

personalitat i a conducta.

•L’autisme és un trastorn caracteritzat per un desenvolupament

comunicatiu i social anormal, poc interès, patrons de conducta

repetitius i imaginació limitada.

•L’epilèpsia és una malaltia de l’activitat elèctrica cerebral

(atacs) i pot ser hereditària.

•La malaltia d’Alzheimer es caracteritza per una progressiva

pèrdua de la memòria, que condueix a una demència severa i

afecta la capacitat de pensar, parlar o fer les tasques bàsiques

d’higiene personal.

•La malaltia de Parkinson es caracteritza per símptomes de

debilitat, tremolors i rigidesa de les extremitats, equilibri precari i

dificultats per iniciar els moviments


Luria proposava tres trets fonamentals que limitaven

la conducta individualment variable dels animals:

•Les motivacions biològiques són les que estimulen el

comportament dels animals.

•La conducta animal sempre està determinada per

estímuls directament perceptibles o per rastres

d’experiències anteriors

•El comportament dels animals es crea a partir dels

codis genètics hereditaris o de l’experiència directa

d’un determinat individu

•les espècies animals transmeten informació de

generació en generació mentre tenen cura de les

seves cries Preparació Prova Grau Superior: Psicologia Professor: Ricard

Orgaz

L’activitat conscient de l’ésser humà es diferencia

per les particularitats següents:

•La conducta humana no està necessàriament

lligada a motivacions biològiques.

•L’activitat conscient humana no està determinada

forçosament per impressions vives o pautes rebudes

directament de l’entorn.

•La conducta humana es crea a partir dels codis

genètics i, fonamentalment, a partir dels

coneixements acumulats que es transmeten en el

procés d’ensenyament.


La conducta complexa és el resultat d’una interacció entre el

codi genètic i el medi ambient, en què es desenvolupen els

éssers vius.

Els comportaments innats

•una successió complexa de respostes a pautes d’estimulació

interna i d’estimulació ambiental. Actualment existeix l’acord

general de definir la pauta conductual instintiva com aquella

que té un patró produït per la maduració i no per

l’aprenentatge.

•La pauta conductual innata es diferencia del reflex de formes

vàries, bàsicament pel fet que són conductes complexes que

comprenen la coordinació de molts sistemes motors, una

successió temporal d’activitats que actuen davant l’exigència

de l’entorn proper.


El sistema nerviós i endocrí

Education

Transcript of El sistema nerviós i endocrí