EL SALADAR I LES SALINES DE XABIA

I Saladar es una partida situada al sud-est de la platja de l'Arenal, separadade la mar pel cord6 de dunes fossils del Muntanyar. EI toponim que identificaaquestes terres, aixi com els altres noms menors de la partida, indiquen ben

clarament el seu caracter singular, marcat per la presencia d'aigues salmalles.

AI marge de I'enorme interes botanic i faunisticd'aquesta area lacustre, les caracteristiques geo-grafiques tan especials del Saladar, han condicio-

.nat el seu us i aprofitament pels homes que desd'antic han ocupat aquest territori. Hem de suposarque aquesta zona, plana i deprimida, originariamentformaria una zona marjalenca que s'alimentava perles fonts i barrancs que des de cap de Marti i l'Atzu-bia aportarien importants cabals d'aigua dolya desdel sud-oest. Ben segurament, els desguassos na-turals que I'home va canalitzar, abocarien les aiguesacumulades al Saladar cap a la Fontana ii' Arena!.D'aquelles obres d'enginyeria hidraulica tradicionalara nomes resta la sequia del Saladar, que ha estatrestaurada en temps recents. Aquestes intervenci-ons, realitzades possiblement en epoca medieval,estaven destinades a aprofitar uns terrenys amb unaenorme potencialitat agricola, tal com ens han expli-cat tots els Ilauradors que hi han treballat al Saladar.

Precisament, la primera vegada que trobemaquest toponim a la documentaci6 escrita corres-pon a un protocol notarial de Sebastia Xulvi, notarixabienc que va treballar cap al 1470. En aquest do-cument podem Ilegir: "Item hun trot;: de terra franche quiti situat e posad en 10 dit terme en la partidadel Saladar -" (R44; R67. Protocol notarial de Se-bastia Xulvi,cap al 1470. Arxiu Municipal de Denia.Transcripci6 de Josep Andres). Sense dubte, aquestdocument fa referencia a una parcel·la 0 propietatd'us agricola, per la qual cosa hem de suposar queja en aquells temps gran part del Saladar hauriaestat parcel·lat i aprofitat agricolament. Probable-ment, aquells primitius parcel·laris s6n els matei-xos que encara s'aprecien ales fotografies aeriesdels anys seixanta, que corresponen a camps ambuna orientaci6 dominant nord-sud, estrets i Ilargue-ruts, amb una tipologia que es repeteix en altresambits mediterranis i que caracteritzen els espais

amb aiguamolls i marjals que han estat dessecatsper a I'aprofitament agrTcola. Aquest parcel·lari esconcentra a I'ambit ocupat per les antigues salines,pero tambe a la zona mes amplia situada al sud-oest del camT de la Morera, tot i que aquT les parcel-les mostren una orientaci6 de component quasinord-sud, mentre que dins les salines, les parcel-les mostren una orientaci6 amb un component mesnord-est / sud-oest, fet que demostraria la seua mo-dernitat respecte les parcel·les situades a I'oest isud-oest de la partida. EI que sembla clar, es que laparcel·laci6 agrTcola de les salines, d'aproximada-ment unes 9,40 Ha de superfTcie total, correspon aun plantejament unitari, fet quan els processos na-turals de colmataci6 d'aquest espai, amb dipositsargilencs, ja les havien inutilitzat.

Cal suposar que aquestes salines, alimentadesamb aigua de la mar a traves de la sequia de la No-ria estarien dividides en els tres espais que carac-teritzen aquestes estructures: una primera bassa 0

diposit per a I'aigua marina (normalment, es I'espaimes gran i mes fonda de les salines), la bass a 0

diposit de concentraci6 (on j'evaporaci6 de I'aiguava propiciant una alta concentraci6 de sail i el darrerespai que correspon a la bassa de cristal·litzaci6 (si-tuat en la cota mes baixa de les salines, pero ambescassa profunditat).

Tanmateix, s6n ben escasses les notTcies quen'hem pogut arreplegar a la documentaci6 escrita.EI document mes antic on apareixen esmentadeses el testament del V marques de Denia, FranciscoG6mez de Sandoval-Rojas y Borja (Tordesillas, 1553

Perimetre aproximat

de les antigues salines.

Fotografia de 1961

- Valladolid, 1625): "...En la mi villa de Jabea, lassalinas y una casa que IIaman Chanca1 que estaadonde dicen la ffonttana, con dos heredades y unatorrejunto a la dicha cassa ... ", (Garcia, E. i Sebasti-an, R., Analisis Hist6rico del Testamento del Duquede Lerma V Marques de Denia. Pp 313. Ajuntamentde Denia. Alacant 1983).

Tanmateix, les modificacions i alteracions que hapatit al Ilarg del temps la sequia, I'estructura mesimportant conservada de les antigues salines, fanque siga complicat reconeixer les seues caracterls-tiques originals, ben especialment en la zona decaptaci6 de I'aigua marina. En aquest sector, I'obraoriginal constaria d'una obertura cap a la mar, solsIleugerament eixamplada, que comunicava direc-tament amb el lIarg canal rectilini de mes de 280metres de longitud que travessa el Muntanyar en di-recci6 sud-oest. Per aquI, de manera natural, I'aiguamarina entraria a la depressi6 del Saladar. Proba-blement, aquesta seria I'estructura mes antiga deles salines, aquelles que podrlem considerar comd'epoca Romana.

Molts anys despres, I'algament localitzat de labarrera de pedra tosca 0 potser, les oscil·lacionspuntuals del nivell de la mar, dificultarien I'entradade forma natural de I'aigua marina cap al Saladar.Probablement vinculat amb aixo, es va construir, ta-lIat sobre la raca de pedra tosca, un canal esbiaixatsituat al nord de I'embocadura del canal principal.Aquesta construcci6 te una longitud de 35 metres,que permetia I'entrada de I'aigua fins a una menade bassa d'uns 5,5 x 2 metres i 3,5 metres d'altura,aproximadament, on es va instal·lar una roda verti-cal de cinc metres de diametre amb una mecanisme

La Sequia de la Noria. Detail de l'escal6 d'una modificaci6 pos-terior.

menat per un animal que pujava I'aigua i la vessavaen direcci6 sud cap al canal principal de la sequia,des d'on entraria cap al Saladar per tal de mantin-dre el nivell d'aigua optim a les salines.

En moments posteriors, i probablement com aconsequencia d'aqueixes alteracions del nivell marl,es va construir un nou canal aprofitant I'embocadu-ra del que portava I'aigua a la noria. Aquesta novacanalitzaci6, d'uns quaranta metres de longitud,abocava I'aigua de la mar a la conducci6 principal.Mes tard, segurament per la necessitat d'abastird'aigua les salines, I'embocadura del canal principalva ser eixamplat en el seu costat nord-oest uns 260metres quadrats, amb la qual cosa obria I'emboca-dura sobre la Iinia de la mar, uns 16 metres mesrespecte de I'anterior i modificava I'estructura talcom ara la coneixem. Posteriorment, quan les sali-nes ja haurien estat abandonades, els pedrapiquersde la tosca van anar arrancant blocs de pedra i mo-dificant les estructures originals. Aquestes accionshan dificultat considerablement la seua comprensi6.

Ben segurament, la major part de la sal produ'ldaa les salines del Saladar estaria destinada a la pre-paraci6 i conservaci6 de les tonyines capturades aI'almadrava de Xabia, art de pesca que va perdurarfins a mitjans del segle passat, tot i que I'explota-ci6 salinera ja havia deixat de funcionar molts anysabans. Ales darreries del segle XVIII, el botanic Ca-vanilles escriu sobre la sequia i les salines: "... AIsur de la Fontana se conser van vestigios de 10queallT IIaman Noria, que sirvio en otro tiempo para in-troducir las aguas del mar en canales, y guiarlas porestos a unas IIanuras hondas, donde evaporadasse cristalizaba la sal comun. Note que los largos

I.F'__··O...-.....,... •.• _ •. __ ~

~ !

l r~Abl~"~~ f;P ~ ~---::;,~-=-'ii.":.,;~~.::..!="~-~,-~~

sillares de que se form6 el edificio estaban unidosentre si por pedazos de piedra labrados a manerade cola de gabilan, y ajustados en las excavacioneshechas en las junturas de 105 sillares. Lejos de ha-ber alterado el tiempo y la intemperie dicha union, lahan fortificado de modo, que todos aquellos sillaresparecian un solo cuerpo, y sus junturas como line-as figuradas. Son de piedra caliza, fuerte y porosa,parecida algun tanto a la piedra tosca que veremosdespues en 105 banos de la Reyna.... ". Gracies alseu testimoni, sabem que a finals del segle XVIII(Cavanilles fa el seu peri pie pel paTsValencia entre1791 i 1793), les salines de Xabia ja feia anys queno funcionaven, tot i que es mantenien encara lesrestes de I'edifici (?) de la Noria, estructura de laqual encara es conserven els fonaments excavatssobre la raca de tosca.

Si be les salines i I'activitat salinera van seren el passat un dels trets mes caracterTstics delSaladar, I'aprofitament agrTcola de la partida haestat tambe un aspecte ben rei levant d'aquestesterres, caracteritzades tots temps, per I'abundanciad'aigCtes al subsol. Eixa circumstancia va fer queen aquesta zona foren ben abundants les senies

per al reg. Potser per aixo, un altre dels veils docu-ments que ens parlen del Saladar fac;;areferencia aaquests enginys: "... once anegadas de tierra conuna noria en el termino de esta villa, y Partida delSaladar ... " (A.R.V., Bailia A 1340, Clero - Amortitza-ci6. Any 1746). Encara als anys seixanta del segleXX se'n conservaven mes d'una desena de seniesen aquesta partida. Les senies presenten una es-tructura senzilla formada per dos elements, el pou,sempre de forma el·lTptica i en la major part delscasos situat al mig d'un andador 0 mota (plataformasobrealc;;ada de forma circular), i la bassa, estructu-ra generalment quadrangular, de poca altura, querecollia I'aigua que anava traient I'animal que me-nava el mecanisme de la senia. En alguns casos, hitrobem junt ales senies uns casu pets que serviriend'aixopluc i magatzem al lIaurador i la cavalleria.

Diverses circumstancies han fet que el Saladarhaja conservat moltes de les seues peculiaritatsi que siga possible encara, recuperar alguns delsseus trets mes genu'lns com s6n ara I'espai queocupaven les antigues salines 0 les seues carac-terTstiques d'espai lacustre, convertir-Io aixT en unmagnTfic parc cultural i natural.

NOTES

1 La casa de la Xanca era una mena de magatzem i espai de treball on eren dessagnades, tallades, salades i envasades les tonyines

que havien estat capturades a I'almadrava.