El PRESENT Preu: 2.5€ DEL BERGUEDÀ JOVE

Dia: 14/6/10

CIUTAT DE BERGA, UN MÓN DE CULTURA

La PATUM

PATRIMONI DE LA HUMANITAT

LA RIERA DE METGE

GUILLEM BANCELL FÍGOLS ROGER CASALS FORCAT PAU AYMERICH BADIA AITOR MARÍN GARCÍA

ALEC FELIP PIÑAR

2

Editorial ................................................................................................................................................................. 3 The turism un Berga .......................................................................................................................................... 4 La Patum ........................................................ ..................................................................................................... . 5 Noticia: Una familia muere en Sallent ............................................................................................................. 9 Entrevista ................................................................................................................................................................ 10 Actividades culturales ........................................................................................................................................... 11 Crucigrama................................................................................................................................................................. 12 Activitats individuals ............................................................................................................................................... 13 Bolets comestibles i no comestibles del Berguedà ........................................................................................ 14 La vegetació del Berguedà .................................................................................................................................... 18 Educació física .......................................................................................................................................................... 19 La industrialització del Berguedà ......................................................................................................................... 20 La Riera de Metge ..................................................................................................................................................... 21 Esquema del molí ...................................................................................................................................................... 22 La Filatura ................................................................................................................................................................... 23 Música .......................................................................................................................................................................... 27 Anunci publicitari ......................................................................................................................................................

3

EDITORIAL En aquest projecte en grup creiem que ha estat molt bé, em après a treballar en grup, i no em tingut cap problema a l’hora de donar indicacions entre nosaltres. Em establert unes normes, i sempre que s’ha pogut hem quedat per poder realitzar el treball. En grup sempre hem treballat correctament a l’hora de fer cadascun alguna cosa que no hem pogut l’hem realitzat les nostres cases individualment: els em connectat el dia següent per veure si estàvem d’acord.

4

THE TURISM IN BERGA

In this report we are going to speak about Berga. Berga is a small town and quiet town of about 17000 inhabitants. Tourist love visiting places, like, bars and restaurants, festivals for example Patum, Fira de Maig…

Every year a lot of tourist come to visit this city or stay in Berga.

The most important place in Berga is Queralt: The mountain has got an amazing view of all Berga and Morever, you can go on excursions around the mountain.

You can visit it every day. In Queralt there is also a sanctuary called Sanctuary of Queralt.

5

The most important festival in Berga is “La Patum”. La Patum has got a lot of comparses there are “Turcs i Cavallets”, “Maces and Angels”, “Guites”, “Àliga”, “Gegants”, “Nans Vells”, “Nans Nous”, “Els Plens” and “Tabal”:

“Tabal”

The “tabal” is a large drum and 18 pounds of weight, consisting of a circular wooden frame is covered by its two ends with goat skin, being touched by Tabaler. The “tabal” is the only element of the Patum participating in any and all acts of the party. The “tabal” heads from a place of honor representing the Patum in St. Peter's Square the day of Corpus Christi and the following Sunday.

Turcs and Cavallets

Is formed by eight people, four foot, dressed in Moorish similarity, and to simulate four horses mounted on cardboard of stone, representing knights and Christians. After a joint parade starts dancing, the two sides take different paths, while drawing two opposite semicircles like a battle that ends after five parts, with the victory of Christians.

6

“Maces and Angels”

The jump of Clubs presents two compositions, depending if the witness or the brilliance of Patum Patum complete.Maces have got a stick over two meters high on top of which there is a box and leather. The maces (demons) were dressed in green and red clothes and face covered by a mask.

THE“GUITA” The two beasts are mule's body, neck giraffe (some documents in the late nineteenth century goes cited as such) and a head like a dragon. the two act Patum Guita, the big and the girl, pursuing with three whips burning in the mouth, the audience participates in the festival. A group of people are loading on the shoulders while someone in front, is a guide and another inside, holding the head on top of a hill, in the case of twine Grossa, reaches exceed four feet in height.

Eagle The Eagle of the Patum is a beast, with a lot of bird of this species, large, with folded wings and open beak. This figure runs the ball with more choreography and musical value of all Patum. The eagle symbolizes power, dignity, peace and justice, so once occupied a prominent position and privileges enjoyed a series of unthinkable in the other starters.

7

“ Nans vells” or Old Dwarf

The Old Dwarf tadpoles are four relatively similar between them. Representing all four men wearing hats and long wigs collected three points behind with a rope, according to the custom of the time, were dressed in blue and red robes and dance playing the castanets. They have a neat cardboard structure with a layer of plaster.

The “Nans Nous” or new Dwarfs

New Dwarfs are four figures representing two different couples, one couple and one of old, dancing in an airy arrangements and playful melody that is probably the most publicized and popular music of the Patum. Are introduced in the last masquerade Patum.

THE GIANTS

The Giants are involved in Patum two pairs known popularly as the Old and New. These four figures and four hundred meters kilograms each, were dressed Saracens and running a graceful dance in waltz time.

8

THE TIRABOL

takes place every day in the Patum end, the Giants are involved, the Guita, the Devils (without fire) and all people, assistant always accompanied by the necessary drums, which marks the rhythmic.

9

LENGUA CASTELLANA

UNA FAMILIA MUERE EN SALLENT

El mes pasado un accidente atroz nos entristeció a

todos. El accidente tuvo lugar en Sallent, una familia

murió tras golpear con un camión en la carretera. Una mujer de 28 años, su marido de 31 y sus dos hijas de 1 y 3

años. Los policías investigaron el suceso y descubrieron que el

conductor del camión se quedó dormido en medio del trayecto.

La familia esta destrozada, iba a visitar la casa de los abuelos.

Se conoce el motivo por el qué el conductor se quedó dormido,

fue por conducir demasiadas horas sin descansar y dormir poco

el día anterior a la tragedia.

Los vecinos afirman que la familia era feliz y tranquila. Vivian

en una buena casa, salían a pasear en el parque de las afueras y

tenía buena relación con todo el mundo.

10

ENTREVISTA A UNA PROFESORA DE FRANCÈS: L profesora de francés del instituto INS Guillem de Berguedà. Esperanza, una mujer cuyo objetivo es facilitar la educación francesa de los alumnos para así mejorar su futuro. ¿Te costó mucho trabajo conseguir el oficio de profesora de francés? No, unos cinco años de estudio en la universidad y empezar en las listas de educación. ¿Por qué eres profesora de francés? Me gusta el idioma i el país, estudié en la universidad de St.Étienne, cerca de Lyon.

¿Cuántos años llevas en este instituto? No llevo ni un año, solo llevo pocos meses. ¿Te afecta mucho la crisis? Sí, porque estoy viviendo fuera de casa y tengo más gastos y nos han reducido el sueldo un 5%. Explícanos por qué quisiste ser profesora.

En un principio porque me gusta trabajar con gente joven y, educar y enseñar valores. ¿Te gustaría cambiar de oficio? De vez en cuando, sí. ¿Qué es lo que más te gusta de tu profesión? Conozco a mucha gente que siempre está en movimiento y son jóvenes, están siempre al día. ¿Qué es lo que menos te gusta de tu profesión? Los problemas de disciplina que hay con muchos adolescentes. ¿Has trabajado en otro centro escolar? En muchos: En Cerdanyola, Granollers, Tarragona, Lleida, Mont Blanc… ¿De pequeña siempre quisiste trabajar como profesora? No, nunca pensé que lo que haría sería algo relacionado con la educación.

11

SÁBADO Fiesta Mayor (homenaje a los vecinos centenarios) Lugar: Pabellón viejo Berga homenajeará las personas mayores de 100 años. El acto, organizado por el ayuntamiento de Berga tendrá lugar el próximo día 12 de junio a las 5 de la tarde en el Pabellón de viejo, con el nombre de La Fiesta Grande. La celebración contará con un homenaje a las personas que este año cumplen 100 años y seguidamente habrá concierto y baile a cargo de la orquesta Rosaleda. TALLER CREATIVO DE PINTURA Hora de inicio: 15:00 Hora de finalización: 18:00 Lugar: Hogar de ancianos Doctor Lleveria ACTIVIDAD DEL PLAN DE IGUALDAD DEL BERGUEDÀ.

DOMINGO: XXIII CAMINATA POPULAR Hora de inicio: 08:00 Hora de finalización: Lugar: En la Plaza de El Ayuntamiento El domingo 13 de junio ven a participar en la XXIII Caminata popular de La Pobla de Lillet. Punto de salida y llegada: Plaza del Ayuntamiento Hora de salida: Las 8h. de la mañana Inscripción: 1/2h. antes de empezar la caminata.

INAGURACIÓN DE LA RUTA RAMADERA Hora de inicio: 08:00 Lugar: Domingo día 13 de junio a las 8h de la mañana, desde Avià paseo a caballo, desde Olvan marcha nórdica, desde Sagàs caminata y desde el Espunyola pedalada en BTT. Precio 3 €, incluye desayuno y recuerdo.

CICLO DE TEATRO Y MÚSICA DE PRIMAVERA Hora de inicio: 18:00 Hora de finalización: Lugar: CASAL DE LA VILA

12

MI MUJER ES EL FONTANERA Asociación Compañía de Teatro Maripili Organiza: Ayuntamiento de Bagà y Grupo de Teatro la Faia Colabora: Diputación de Barcelona Duración 1h y 15 min. Comedia de enredos Autor: Hugo Daniel Marcos Dirección: Juan Carlos González

PROYECCIÓN PELÍCULA: “ EL SUEÑO” Hora de inicio: 18:00 Hora de finalización: 19:00 Lugar: Sala de Exposiciones del Ateneo Dentro de los actos de la inauguración de la Ruta Ganadera, a las 18h en la Sala de Exposiciones del Ateneo, proyección de la película "El Sueño" sobre un pastor que hace la trashumancia. EXPOSICIÓN OLVANEJA EN AVIÀ. Lugar: Sala de Exposiciones del Ateneo. Del día 13 al 20 de junio en la Sala de Exposiciones del Ateneo exposición "Olvaneja". Horario de apertura días festivos de las 18 a las 20 horas y los días laborables se puede pedir la llave en el Ayuntamiento.

CRUCIGRAMA

12 13 1 2

3 16 4 14

5 6 7 18 8 17 19 9 10 15 20 11

13

HORITZONTAL

1. Se dice del insecto con dos pares de alas membranosas. 2. Persona que tiene alteradas sus facultades mentales. 3. Planta perenne de tallos carnosos. 4. Raza de perro muy pequeña. 5. Sinónimo de orina. 6. En correlación con fulano o mengano. 7. Pequeño tumor sanguíneo que se forma en la parte externa del ano. 8. Colocar algo en un canasto. 9. Industria dedicada a la cría de gusanos de seda. 10. Sinónimo de ciruela. 11. Hoja tierna del nabo.

VERTICAL

12. Con ardor y pasión. 13. Confianza a que ocurra aquello que se desea. 14. Pechos femeninos. 15. Mamífero roedor, parecida a la ardilla, de tamaño pequeño, apreciado por un pelaje, muy

usado en peletería. 16. Lucense. 17. Persona que comercia con objetos robados. 18. Acción de acotar. 19. Persona que habla mucho. 20. Inflamación de un ganglio linfático

ALEC FELIP

EL MODERNISME A CATALUNYA

Cap a finals del segle XIX es comencen a donar en diversos països d’Europa i als Estats Units, una sèrie d’actituds culturals amb una clara intenció modernitzadora. Aquest nou procés de canvis rebrà diversos noms segons el lloc on sorgeix, com per exemple el Modernisme a Catalunya. El nucli ideològic del Modernisme a Catalunya és la revista “L’Avens”, que atraurà tots els escriptors i artistes a partir de 1892, moment en el qual creadors de totes les disciplines decideixen seguir un mateix programa. Un programa de canvis que abastarà tots els estaments de la cultura. Els modernistes prenen de la Renaixença la voluntat de restablir una cultura autònoma, unes normes lingüístiques pròpies de Catalunya, però volen fer-ho partint d’uns criteris diferents.

14

El modernisme està caracteritzat per la seva temàtica naturalista, la seva preferència pels ritmes musicals i curvilinis, el seu cromatisme fet de tintes fredes i assonants.

L'actitud dels modernistes és una actitud oberta als canvis, volen canviar la societat degut als trasbalsos socials culturals que aquesta sofreix amb la industrialització.

Catalunya va reunir i barrejar les diferents tendències ideològiques i artístiques del moviment, i va formar amb totes elles un conjunt que és el modernisme català. A la ciutat de Barcelona és on es concentra el modernisme català, a més de a Sitges, per la voluntat de Santiago Rusiñol. La vocació artística de Sitges s'ha mantingut al llarg del segle XX. Santiago Rusiñol representa el perfil perfecte del que ha de ser un home modernista. Per a ell la vida es justifica només a nivell artístic.Hi van haver Les Festes Modernistes, que tingueren lloc al Cau Ferrat de Sitges durant tres anys consecutius, 1892, 1893 i 1894. Aquestes festes eren l’espai ideològic del Modernisme català i s’hi desenvolupaven totes les manifestacions artístiques. Les organitzava Rusiñol i sempre començaven amb un discurs inaugural que feia ell mateix i que servia com a declaració dels principis modernistes.

CRÍTICA DE LA PEL.LÍCULA “PRINCEP OF PERSIA,

LAS ARENAS DEL TIEMPO”

Em va agradar molt i vaig tenir una boníssima impressió en sortir de la sala de cinema d'una pel.lícula esperada i amb moltes expectatives que ara puc dir, les compleix i fins a les supera. Molt bon paper de Jake Gyllenhaal, que sap desenvolupar-se com a personatge d'acció. La seva companya d'acció Gemma Arterton, a més de ser agradable per a la vista compleix el seu

objectiu i realitza un paper decent, que també hem va agradar molt.

També hem d'agrair al director Mike Newell, i fins i tot agrair els detalls acrobàtics del personatge que són clarament característics del videojoc. aconsegueix entretenir durant la projecció, no es fa lenta, els seus personatges són correctes en les seves interpretacions i el seu final no arriba a ser del tot previsible, cosa que s'agraeix. El que més m'ha agradat és l'actuació dels personatges, com es mouen i com fan tantes acrobàcies.

15

CARTA AL DIRECTOR

Volia fer-li saber dels problemes dels autobusos a Catalunya. Els autobusos normalment van molt tard, i en pèsimes condicions. Per exemple, l’últim divendres quan un familiar meu anava a entrenar, l’autobús va arribar 35 minuts tard, i en canseqüència va tenir que anar corrent, quan ell ja estava a la parada 7 minuts abans. Per altra banda, a l’hora punta,els autobusos que van cap a l’hospital o altres zones de mes interes general, els autobusos van plens. Les condicions dels autobusos, també son deplorables, a més dels retards o els autobusos plens, amb molta brossa pels terres, i amb molts xiclets enganxats a baix dels seients (això és culpa dels usuaris del servei). A veure si els responsables dels autobusos deixan de pujar els preus i milloren la qualitat.Espero que aquest servei sigui millorat, perque actualment, aquest servei deixa molt que destijar.

BOLETS COMESTIBLES I NO COMESTIBLES DEL BERGUEDÀ

En el Berguedà hi ha diferents tipus de bolets en el Berguedà, comestibles i no comestibles: - Comestibles � hi ha molt tipus de bolets comestibles en el Berguedà: La Llenega : Es tracta d'un bolet propi de les pinedes calcícoles, on viu associat. Fructifica a la tardor, sovint en forma gregària, i localment és força abundant. Es caracteritza per tenir un barret gran de fins 15 cm. El Rovelló: Aquesta espècie la podem trobar distribuïda a moltes de les pinedes del Berguedà, on viu associats a les diferents espècies de pins, des d'ambients propis de la terra baixa mediterrània, fins a les pinedes muntanyes de pi negre, en tota mena de sòls. És, de ben segur, un dels bolets més populars a Catalunya. El rovelló d’avet: Aquesta espècie, que sovint es cull sense diferenciar-la del rovelló, viu associat principalment als boscos d'avet, a l'estatge muntà. És comestible tot i que de menys qualitat que el rovelló, doncs és força insípid.

16

El Rossinyol: És un fong que viu associat principal ment a planifolis, i a coníferes, des de la terra baixa mediterrània fins als boscos del Pre-pirineu. Viu en tot tipus de sòls, i pot fructificar tant a la primavera, si és plujosa, com a la tardor. És un bolet considerat també un excel·lent comestible. És un fong El Cep: En primer lloc és una espècie que destaca p er les seves dimensions, amb un barret que pot arribar als 25 cm de diàmetre, essent primer hemisfèric, desprès convex i finalment aplanat. Presenta un peu robust de fins a 20 cm d'alçada. Viu associat a planifolis i a coníferes.

Les carrioles: Com totes les espècies de bolets localment és conegut amb altres noms com el de cama -sec o caramenyola. A diferència de les altres espècies descrites, aquest és un fong sapròfit, és a dir que viu de fer descomposar restes de matèria orgànica i no viu directament associat a cap espèci e vegetal. El podem trobar en els prats, jardins, camins i clarianes amb herba. El moixeró: És una espècie sapròfita que viu en prats i marges de bosc, en sòls calcaris. Té un barret carnós de 5-12 cm de diàmetre, que presenta una cutícula seca i mat. Fructifica a la primavera des de l'abril, fins al juny, a les zones més altes dels Pirineus. Forma importants erols, tot i que és una espècie que és poc comú i molt localitzada. El fredolic: hi trobem diferents espècies del mateix gènere. El seu nom popular n'indica l'aparició tardana, a finals de tardor i a principis d'hivern, en els boscos de pins, sovint entre la pinassa mig podrida entre la qual despunta el seu barret gris, gairebé negre, de 4 a 8 cm, amb una mamella central, a sota del qual, porta làmines d'un blanc brut, grisenc.

També hi ha bolets verinosos a la nostra comarca, els més característics són: El cortinari: Hi ha diferents espècies dins del grup dels cortinaris que són molt tòxics, concretament Cortinariua orellanus, és una espècie que pot resultar mortal. Aquest fong micorrizogen viu associat a planifolis i també a coníferes, en

17

ambients termòfils, especialment amb alzines, casta nyers i faigs, en sòls silícics. Afortunadament, són poc abundants i difícils de confondre amb cap bolet comestible d'ús habitual.

El matagent: F ructifica de forma molt primerenca a finals de l'estiu, i és poc abundant. Bolet tingut popularment per molt tòxic, com indica el seu nom, tot i que no és mortal. És una espècie de bolet molt gran, similar al cep, però que es pot diferenciar pel fet que la seva carn de color blanc o groc pàl·lid, canvia lleugerament a blau en ser tallada.

El Reig bord: Fructifica a finals d'estiu i a la tardor. La toxicitat que presenta no el fa mortal. caracteritzat per un gran barret, amb la cutícula de color vermell viu, recobert de restes de vel en forma de granulacions blanques o groguenques, que formen cercles més o menys concèntrics. És un bolet estès àmpliament pels boscos de la muntanya mitjana i l'alta muntanya.

La cabra de beç: Es tracta d'un fong micorrizogen que viu associat a bedolls, fructifica a l'estiu i a la tardor, és comú a l'alta muntanya. És tòxic. És una espècie que a primer cop d'ull es pot arribar a confondre amb el rovelló

FESTES O CONCURSOS POPULARS AL BERGUEDÀ: La penya boletaire de Berga: és un concurs dedicat a fer les millors fotografies dels bolets de la nostra comarca, per així donar a conèixer totes les espècies del Berguedà. L’any 2008 va complir 52 anys, actualment en té 54 anys, és a dir, és alguna de les més antigues de la comarca.

Primer premi, Antoni Pastor Segon premi, Pere puig Bo.

18

Festa del bolet: La Festa del Bolet del Berguedà és una gran oportunitat per a tots els interessats en el món de la mitologia i, especialment, per a aquelles persones que gaudeixen buscant bolets en els boscos de Catalunya.

VEGETACIÓ DEL BERGUEDÀ

El Berguedà, és una comarca amb un important gradient altitudinal, que porta a la diferenciació de dues parts: l'Alt i el Baix Berguedà.

Pel que fa referència a la vegetació hi trobem un gran nombre de formacions vegetals entre les que hi destaquem les formacions forestals. Els boscos varien a mesura que avancem cap a les zones més enlairades de la comarca, de manera que es poden diferenciar en l'àmbit més baix i més pròpiament mediterrani. L'Alt Berguedà, per la seva banda, és caracteritzat per una vegetació de tipus submediterrani. Per sobre dels 1600 m d'alçada fa aparició el paisatge subalpí.

De paisatges vegetals n’hi ha de cinc tipus:

19

-Prats alpins dels nivells culminats.

-L’estatge subalpí o alta muntanya.

-L’estatge muntà o muntanya mitjana.

-L’estatge basal.

-Altres formacions.

Educació Física El Tossalet: el tossalet és troba a les afores de la ciutat de Berga. És un espai força gran on es pot practicar molts esports com per exemple: natació, pàdel, tenis, un ampli gimnàs, futbol sala, basquet, handbol, sauna, jacuzzi, etc. Berga Resort: Es troba situat dins del càmping Berga, que està a les afores de Berga. És un espai molt gran i molt luxós on es pot trobar des d’exercicis de relaxació, jacuzzi, sauna, massatges, aquagym, natació, tenis, pàdel, futbol, frontó, basquet, ciclisme, gimnàs, etc. Gimnàs el Park: El Gimnàs el Park és molt petit que pertany al Berga Resort, al centre de Berga, es practiquen pocs esports, per exemple: la natació, exercicis gimnàstics, aquagym,etc. Club Esportiu Berga: Es un club dedicat al futbol, és dels millors equips de Berga que te com a membres els millors jugadors de Berga. Bàsquet Berga: És un club dedicat a l’esport de bàsquet és l’equip per excel·lència més bo de la comarca i dels millors de la Catalunya central i està formant jugadors molt bons.

20

LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL BERGUEDÀ La xerrada de la Dolors Santandreu sobre el tema “la industrialització del Berguedà”.

- Primer apartat: Introducció.

- Segon apartat: Grans canvis en el Berguedà.

- Tercer apartat: Energia gratuïta, carbó i aigua.

La industrialització del Berguedà és molt antiga, del segle XIX al segle XX. Els molins i les fàbriques aprofitaven els rius per obtenir energia gratuïta. La comarca era un ampli territori amb crisis per la manca de comunicacions i no hi havien molts camins. Gironella va fer un informe de les infraestructures i van fer un pont a Cal Rosal fonamental que va unir punts molt importants com el de Vic -Gironella, Solsona - Ribes,... Un governador es va reunir amb l’alcalde de Berga i un periodista va gravar una conversació en castellà per tal de decidir si construirien carreters per unir Berga amb el Ripollès, perquè per viatjar es necessitaven moltes hores i el transport eren mules. La comarca vivia en economia agrària de subsistència com el cereal i la patata les zones eren molt poblades, la més poblada era Berga amb cinc mil habitants, desprès venia Borredà i la Pobla de l’Illet en canvi el Baix Berguedà hi vivia molt poca gent. Més endavant les fàbriques van comprar moltes màquines per dedicar-se a la indústria del cotó i la gent va començar a marxar a les zones mes poblades i industrialitzades, perquè la gent estaven farts de les guerres i de les fams i la industrialització els hi va donar esperança per treballar de paletes, de fusters, de filadors, de teixidors, etc.

21

La industrialització els hi va donar la possibilitat d’habitatge i serveis amb feina cobrant un sou. Les famílies eren molt nombroses i les cases molt petites. El 1832 el carbó mineral va ser crucial per obtenir energia. Al Berguedà va ser ric en carbó i jugarà un paper molt important en la segona part de la industrialització amb l’energia hidràulica. Les fàbriques es van modernitzar per així explotar millor les mines de carbó utilitzant destrals i pólvora. Les fàbriques van invertir diners en temps crucial, política, ... Va començar la crisis i el preu del carbó va augmentar 15 vegades. Catalunya importava el 40% del carbó, però la guerra va aturar-ho. Més endavant la fusta començava a valdre més i el compte de Fígols va comprar i explotar boscos, construint carreteres per poder accedir al transport. El carbó ja nomes era important a la mina de Cercs. Va ser una època important per el Berguedà.

LA RIERA DE METGE 1-La riera de metge neix a la vessant oriental de la Creu de Capllong, al peu mateix de la serra dels Lladres i el Cim d’Estela, divisòria de les aigües de l’Aiguadora i la vall d’Espinalvet. Continua el seu recorregut solcant els peus de la serra de Blancafort,

Tossal de la Guardia, al serrat del Gall i la Tossa pel costat nord. Pel sud, la serra de la Petita que la recolza en la seva davallada a la recerca del riu Llobregat, prou de la presa de la Baells. Actualment el seu curs és molt irregular.

La industrialització de Berga, va lligada a la utilització del cabal d’aquesta riera, però cal remarcar, ensems, la seva canalització cap a la Vila o perduren els molins medievals moguts per les seves aigües.

22

SORTIDA A LA RIERA DE METGE

3 Tipus de molins dela riera de Metge: Molí del Guix: Està situat entre Guiu i Sant Marc, es va construir l’any 1856, però hi ha un gravat de l’any 1840, per això no ho sabem exactament. Es dedicava a la fabricació del guix, tenia produccions molt importants.L’any 1925 es va enrunat i actualmente està inactiu. El Garrigar: Va ser una fàbrica textil situada més al nord de la riera i més allunyada de Berga. El van edificar l’any 1894. El 1949 ja va restar inactiu quan la Guerra Civil va exclatar, perquè la van cremar. Actualment serveix per a granja i habitatge. Molí del Baró: És un molí fariner, la seva construcción data de l’any 1791. Al 1920 va restar inactiu. Actualment serveix per habitatge. ESQUEMA DEL MOLÍ

1. Tremuja (embut per on cau el blat), al sostre n'hi habia una altre i estaven connectades amb el canó (tub). 2.Riscle (receptacle de les moles).

23

3.Farinera (caixa on queia la farina). 4. Alleujament. 5.Canal (lloc per on baixa l'aigua a pressió). 6.Arbre (eix que mou les moles). 7.Rodet (roda que gira amb la força de l'aigua). 8.Agulla (peça que suporta tot l'arbre).

LA FILATURA

La filatura és la transformació de les fibres tèxtils en fils, per després, poder fer teixits i roba.Per a convertir-les en fil cal disposar-les de manera que formin un conjunt prou prim, llarg i resistent per a poder-lo teixir sense que es trenqui, això és especialment important. Mitjançant la filatura, les fibres es retorcen sobre elles mateixes i queden enllaçades, cosa que permet obtenir un fil prou llarg per a fer-ne la tela.

Cada tipus de fibra rep un tractament específic que depèn de la seva procedència i les seves característiques. En general, la filatura de les fibres naturals se segueixen els passos següents:

· Netejar les fibres.

· Pentinar-les perquè quedin paral·leles.

. Estirar, torçar i cargolar les fibres.

Aquestes diverses operacions es fan en màquines adaptades a les fibres treballades.

Màquina de cardar

Maquinària de la filatura

24

EL TEIXIT es coneix el gènere obtingut en forma de làmina més o menys resistent, elàstica i flexible, mitjançant l'enllaç de dues sèries de fils: una longitudinal anomenat ordit i l'altre transversal anomenat trama. Tots els telers funcionen sobre el mateix principi: una sèrie de fils paral·lels molt junts anomenats ordit, que es travessen perpendicularment per sobre i per sota, alternativament, per un altre fil anomenat trama. Aquest encreuament de fils es diu lligament. Cada columna de quadrets representa un fil de l'ordit i cada fila d'aquests quadrets representa una passada; si el fil d'ordit passa per sobre es representa amb una x i es diu que el fil pren i si el fil de trama passa per sobre es representa amb una quadrícula en blan i es diu que el fil deixa. Segons el lligament dels fils de l'ordit i de la trama es poden obtenir diferents tipus i aspectes de teixit:

Tafetà: És el lligat més simple, cada fil d'ordit s'entrellaça amb un de trama, que passa un cop per sobre i un per sota del fil de l'ordit.

Sarja: En aquest tipus de teixit els punts de lligament es desplacen un espai cap al costat en cada passada que fa la trama.

Setí o ras: El fil de l'ordit passa per sobre de quatre passades de trama i en el cas del ras es la trama la que passa per sobre de quatre fils de l'ordit.

25

Els primers telers

Els primers telers es van inventar en el neolític. Sembla que eren verticals i l'ordit anava en un bastiment dret. L'ordit es va posar horitzontal a Europa a l'edat mitjana. Tot i ser telers manuals permetien fabricar teixit continu.

Parts del teler: - Plegador d'ordit: tambor on s'enrotllaven els fils d'ordit, situat a la part del darrera del teler. - Plegador de tela: tambor on s'enrotllava el teixit, situat a la part de davant del teler. - Lliços: bastiments de fusta per on passava l'ordit i que el feien pujar i baixar alternativament per poder passar millor el fil de trama. - Llançadora: peça de fusta acabada en punta pels dos extrems amb una obertura al mig on hi havia la bitlla. - Bitlla: una mena de pal de fusta que tenia el fil de trama enrotllat. - Calada: obertura que quedava en baixa i pujar els fils d'ordit i per on passava la llançadora.

Les primeres màquines que van aparèixer són:

El teler d'espasa: colpejar la llançadora per passar per la calada. El garrot va ser substituït per l'espasa, braços mòbils verticals a cada costat del teler que impulsaven directament la llançadora. El teler va guanyar en rapidesa i seguretat.

La llançadora volant

Va ser un invent fonamental. La llançadora, amb el fil de trama situat al seu interior, es feia passar a través de l'ordit, colpejada per un sistema de cordes i no calia passar-la a mà. El teler va guanyar en efectivitat i rapidesa.

26

El teler jacquard

Permetia fer dibuixos amb la manera com s'entrecreuen diferents fils de colors. Es tractava de fer pujar i baixar els lliços de manera combinada per mitjà d'unes tires de cartró. Els cartrons tenien uns forats que permetien seleccionar els fils d'ordit que havien de pujar o baixar perquè quan passes el fil de trama quedés el dibuix desitjat. La disposició dels forats de la tira de cartró constituïa el programa de dibuix per fer la tela.

Fus:El fus és un objecte que serveix per a filar fibres tèxtils. En la seuaforma més simple és un tros de fusta llarg i arrodonit, que s'agusa en els seus extrems i que en un d'ells, normalment l'inferior, duu una peça rodona de contrapès i topall, dita nou.El fus, és les seves diverses formes, és una eina que data de el neolític i que s'utilitza fins a l'actualitat. Varien principalment en les seues dimensions i materials, però també pel lloc que se situa la nou (dalt o baix) i per la presència o no de ganxos per a sostenir el bri que s'està filant.

Llançadora: Peça de fusta dura o material sintètic en forma de barca amb les extremitats amb puntes de ferro que conté el fil de trama. Dins el teler te un

moviment de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta per sobre de les taules.

La filatura en l'actualitat

Ara, el conjunt d'operacions que feien diferents màquines, està molt automatitzat. Les fibres passen d'una fase a una altre arrossegades per corrents d'aire. Es netegen, s'espongen i es barregen adequadament. A continuació es carden i es fan les madeixes, que serveixen per alimentar les filadores, segons la qualitat i la varietat del fil que es vol obtenir. El procés es du a terme sense la intervenció humana. Un operari es limita a controlar les diferents fases amb procediments electrònics i informàtics.

27

MÚSICA

Ball de l’àliga El seu ball és el de major valor coreogràfic de tota la representació, i la seva música la més distingida i monumental. Aquesta extraordinària partitura presenta moltes semblances amb una dansa típica del Renaixement, que podria tenir el seu origen al segle XVI, bé

que la seva línia melòdica sembla derivar d'un himne gregorià. L’Àliga de la Patum és una bèstia, de cartró pedra i fusta, que representa un ocell d’aquesta espècie; de grans dimensions, amb el cap cenyit per una corona comtal, amb les ales plegades i el bec obert. En el bec porta branques de llorer, olivera i clavells. Aquesta figura executa el ball amb més valor coreogràfic i musical de tota la Patum. L’Àliga simbolitza el poder, la dignitat, la pau i la justícia, motiu pel qual antigament ocupava una posició preeminent i gaudia d’un seguit de privilegis impensables en els altres entremesos. Li era permès de ballar al presbiteri de l’església i, moltes vegades, figurava a la Processó immediatament davant la custòdia.

28

ELS GEGANTS

Els Gegants de la Patum són una comparsa que consta de quatre gegants, la parella dels Gegants Vells, y la parella dels Gegants Nous. Els Gegants Vells solen sortir a ballar el dimecres amb forma d'un passacarrers, el dijous a la plaça de Sant Pere al migdia i a la nit surten les dues parelles de Gegants, el dissabte

a la nit es torna a fer el passacarrers amb els Gegants Vells i el diumenge a la plaça de Sant Pere al migdia i a la nit tornen a sortir les dues parelles.

29

TECNOLOGIA: ANUNCI D’UN CONCURS PUBLICITARI

Memòria:

La destinació de la sala es situarà al centre Berga en un carrer on hi passa

molta gent, a prop del

passeig de la indústria i del

carrer major i del passeig

de la Pau. La finalitat

d’aquesta sala és poder

augmentar la diversió en la

ciutat de Berga, per

adolescents. Hi ha sales de

piano, sales de joc i un

pati.

S’han utilitzat mobles molt

diversos fins a cadires amb

taules, llits, una llar de

foc, unes quantes

bombetes per il·luminar

totes les habitacions.

Hem utilitzat l’escala

1:100.

El disseny de la planta és

molt simple i la seva

situació és la ideal per a la

gent més jove, però

hauríem de silenciar-lo.

Consta de 7 habitacions i un lavabo, també té un pati exterior on es pot

parlar i realitzar diferents tipus d’activitats.