Han mort l'Isanta. El van assassinar, sense cap motiu, quan estàvem gaudintd'un concert. A l'Isanta li agradaven els concerts i de fet va ser l'organitza-dor del "Punk al Bosc". Quan encara tenim els ulls vidriosos no podem pararde preguntar-nos el per què de l'agressió que va costar la vida d'un amic iquasi la d'un altre company. Tampoc podem parar de preguntar-nos perquina raó els Mossos d'Esquadra (tant implacables quan volen) no van veniraquella nit tot i ser requerits telefònicament diverses vegades. Per què elssecretes que hi havia no van fer res?

Quan encara teníem els ulls mullats la senyora Montserrat Tura va anar alParlament a insultar-nos i a culpabilitzar els amics de l'Isanta de la sevamort. En comptes d'explicar les raons de l�actuació o la no actuació delsMossos es va dedicar a mostrar-nos la seva ignorància total dels principisdemocràtics. Ja és trist que els "antisistema", que diu ella, li haguem d'ex-plicar en aquesta senyora que en una democràcia, fins i tot en una en tantmales condicions com aquesta, hi ha dret a pensar com es vulgui i associar-se segons les idees i reunir-se... Sí, senyora Tura, no és en absolut preocu-pant que a Berga hi hagi anarquistes o independentistes, de fet vostè, segonsles seves mateixes lleis, no n'ha de fer res.

Al Parlament vam veure com treia un exemplar d� El Pèsol Negre i com dosdies després, a l'edició digital del seu Periódico de Catalunya, se'ns calum-niava. Sembla que a molts i potser també a vostè no els hi agrada la lliber-tat d'expressió. Però no ens fareu callar. També des d�aqui volem mostrar elnostre condol a la familia.

I ara què? Doncs res. Acabarem de plorar si ens deixa la senyora consellerai els i les missaires locals i reflexionarem sobre moltes coses..., però més valque sàpiga tothom que en cap moment se'ns ha passat pel cap tirar la tova-llola. Malgrat la repressió que esperem i se'ns anuncia. La nostra lluita perla llibertat en el seu sentit més ampli no s'aturarà. Els projectes delBerguedà i de l'Alt Llobregat i el Cardener no s'aturaran, com no s'haguésaturat la vida i els projectes de l'Isanta (molts d'ells compartits) si uns des-graciats no l'haguessin assassinat. Que la terra et sigui lleu company. Va pertu Isanta: Salut i anarquia!

Pàgina 3-12. - EL DIVENDRES 28 VAN ASSASSINAR EL NOSTRE COMPANY IAMIC ISANTA

Pàgina 3-5 ELS FETSPàgina 5-7 MOBILITZACIONSPàgina 7 LA VISIÓ DELS COL·LECTIUS ORGANITZADORSPàgina 7 LA FERIDA D�UN POBLEPàgina 8 CARTA OBERTA A LA CONSELLERA MONTSERRAT TURAPàgina 9 LA COMPAREIXENÇA AL PARLAMENT D�UNA MENTIDERA COMPULSIVAPàgina 9 LA CONSELLERA S�EQUIVOCAPàgina 10 PER TU, PEPPàgina 11 DECLARACIONSPàgina 12 DES DE FORAPàgina 12 SÓC UN RADICAL I TAMBÉ UN ANTISISTEMA, AH! I TAMBÉ UN MAMÍFERPàgina 13 ELS FETS DE BERGA: EL SISTEMA AL DESCOBERTPàgina 13 SÍ, EL SISTEMA

Pàgina 14 - MENTIDES, PREPOTÈNCIA I XULERIA DELS MOSSOS A SALLENT

Pàgina 15 - NA BASTARDES SOTA AMENAÇA DE DESALLOJAMENT

Pàgina 16 - LA COLUMNA CLITORIANA OKUPA!

Pàgina 16 - CAN ESCAIOLA VIU

Pàgina 17 - QUIEN LA SIGUE NO SIEMPRE LA CONSIGUE

Pàgina 18 - TOMB ANTIREPRESSIU: DOS MESOS TOMBANT LA REPRESSIÓ

Pàgina 18 - NOTÍCIES BREUS

Pàgina 19 - CALAF EN PERILL D�INDUSTRIALITZACIÓ MASSIVA

Pàgina 19 - ENRIQUE MARCO

Pàgina 20 - EL PROCÉS DE CONTRUCCIÓ DE LA FUTURA PRESÓ DE LACOMARCA DEL BAGES

Pàgina 21 - DICE UN LIBRO QUE LEÍ...

Pàgina 21 - A DISPOSICIÓ JUDICIAL

Pàgina 22 - EL PRMER DE MAIG A DIFERENTES CIUTATS: BERGA,BARCELONA I IGUALADA

Pàgina 22. - CGT I LA REGULARITZACIÓ D�IMMIGRANTS

Pàgina 23. - RESSENYES

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania

núm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça electrònica: alliber-

ga@hotmail.com i ateneullibertari@berguedalliber-

tari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor del pensa-

ment i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal:

apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org

www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines

web dels col·lectius llibertaris berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs

(centre de documentació, recerca i difusió de la història social de la comarca): c/ del

Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça

electrònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l�Alt

Llobregat i Cardener): pesolnegre@berguedallibertari.org *GIRONELLA: Associació

Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on,

08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça elec-

trònica: manre@cgt.es Coordinadora antirepressiva de Manresa:

http://www.nodo50.org/cam/ (en construcció) Na Bastardes (centre social okupat):

c/ Bastardes núm. 13, Manresa. *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anar-

cosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electròni-

ca: cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: carrasclet@gmail.com.

Masia okupada Ca n'Escaiola: canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular

Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica:

amicsagustin@berguedallibertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 -

Sallent (Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sal-

lent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: L'Alternativa (col·lectiu

polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web:

www.surialternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latinmail.com

Directori

Sumari

I recorda...Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el portaveu de cap associació ni enti-tat. El col·lectiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, solament a qui enforma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lectiu només intentem assumir l'edi-torial i les grans línies de la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irres-ponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 13/06/05

En aquest Pèsol Negre han participat:La columna cliteriana, Los del monte, Pep i tu, Algunes, El Tomb, Floreal Ateo, Ile, M., NaBastardes, Lampides boeticus, Cirne, Hiram Gascoine, Gbx, Toni, Barrikada, Milicianu,Ateneu Llibertari del Berguedà, Casal Panxo, Centre d�Estudis Josep Ester Borràs, AteneuColumna Terra i Llibertat, Plataforma per la convivència, Montse, Assamblea contra les pre-sons, Pèsols negres berguedans, Parany 2015, David i Eva, Dc, Sense Veu, Nosaltres,Just&Cia, Juan Pedro, CGT, CNT, Assamblea d�Amics dels Màrtirs de Xicago de 1886, i SeccióSindical CGT-correus Manresa, Col·lectiu les Granges.

Atenció: La premsa anarquista pot erradicar la ignorànciai la submissió al poder.Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això ésimportant que ens feu arribar els vostres articles dedenuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publi-car-ho tot, tingueu paciència.

l dia 27 de maig, diven-dres de Patum, com cadaany a la zona de les barra-ques dels col·lectius cul-

turals, polítics i/o juvenils deBerga es feia un concert perpotenciar la creació dels grupsde música locals. Enguany toca-ven The Mentes (que debuta-ven), Ajos Porros Band iKolumna Metralla.

Tal i com s'havia acordat ambl'Ajuntament de Berga (que vafacilitar l'escenari) el concert vacomençar força d'hora per talque a les 02.30 h hagués finalit-zat. Malgrat els retards propisd'aquests actes, divendres anavamés ràpid que les millors previ-sions. Cap a quarts d'una apro-ximadament va començar atocar Kolumna Metralla, el darrergrup programat. El concert eramolt tranquil i tot i que anavaarribant gent, el gruix del públics'esperava que arribés cap alfinal del concert.

Cap a les 22 h (segons vanassenyalar uns joves testimonisen una de les assemblees ober-tes del jovent berguedà) un grupde joves va començar a provocaraldarulls al Passeig de laIndústria on hi havia la fira. Vanagredir, almenys, dues perso-nes: un noi d'Avià a qui vandonar dos cops de puny i unaltre noi que va fugir cap a laplaça Viladomat. Segons testi-monis presencials, aleshores,algun vianant ja va avisar elsMossos d'Esquadra.

Aquest grup de joves va seguiractuant i cap a les 12 h es va diri-gir a la zona de les barraques onhi havia el concert (a partir d'a-quí els testimonis directes escompten per desenes i cente-nes). De seguida que van arribarja van agredir de manera total-ment gratuïta i absurda a uncompany de Manresa el qualsense ganes de seguir la festa vamarxar minuts després cap acasa seva. Els agressors tambévan marxar durant uns minuts,però cap a les 00.15 h van tornaren major nombre i es vancomençar a passejar pel mig iper fora del concert i la zona de

barraques, com si busquessinalgú. A partir d'aquestsmoments algunes persones deles barraques van començar avigilar què feien aquell grup degent i si hi havia Mossos pelsvoltants com habitualment(dimecres i dijous per exemple),però no hi havia cap efectiu delMossos visible.

Al cap d'uns minuts d'estar vol-tant, alguns dels nanos van fervisibles navalles i cinturons.Seguien entrant i sortint de lazona de barraques ara amb acti-tud clarament amenaçadora.Aleshores ja volien brega ambqui fos. Davant l'exhibició d'ar-mes blanques varies personesvan trucar als Mossos, ja que allàno hi havia cap cotxe ni furgonavisible (al contrari que els dosdies anteriors i que la resta dePatums). Les trucades demanantauxili no van servir de res.Devien ser les 00:30 h aproxi-madament. Es van passejar demanera intimidatoria més devint minuts. En aquest espai detemps es va trucar diversesvegades al mossos i malgrat elque diu la senyora Tura, per allàno vam veure passar cap mossoni en cotxe ni a peu, a part delssecretes, que va dir en Fornasque hi eren, però, en tot cas, nosabem què feien.

De sobte algú dels agressors va

dir: "Estan allí. Vamos a pillarlos"i es van dirigir a les personesque havia fora de la barra delCentre d'Estudis Josep EsterBorràs i també per darrera de laseva barraca. Van ferir una per-sona. Alguns ferits van fugir capal Caprabo i van ser perseguitsper alguns dels agressors, quetot seguit van dirigir-se cap adarrera de l'escenari on estavatocant Kolumna Metralla. Al'alçada del Bar Cati (on habitual-ment passen les hores elsMossos) els joves violents vanagredir quatre persones més,entre elles hi havia el companyPep Isanta. Van tirar-se sobred'ell i el van apunyalar. Amb l'a-juda d'un amic es va poder esca-par direcció al carrer MansoSolà. Mentre fugia va poder dir:"atureu-los que m'han apunya-lat!".

Va ser aleshores quan van arri-bar els Mossos d'Esquadra: mésde mitja hora després de la pri-mera agressió. Ben bé vintminuts després que els agres-sors exhibíssin les navalles i quees donés avís al cos policial,quan els agressors ja havienassassinat el nostre amic, havienferit greument amb arma blancaun altre company i una tercerapersona de Sabadell, i havienagredit a nombroses personespresents al concert. De fet elsMossos no es van ni aturar, però

al sentir les sirenes els assassinsvan marxar corrents. Al cap, arasí, de pocs minuts, arriben defi-nitivament els Mossos i l'am-bulància. Passaven pocs minutsde la una de la matinada.

Els Mossos van detenir algunsdels agressors, però en serrequerits pels testimonis per talque detinguessin altres agres-sors que marxaven, els Mossosvan fer cas omís i fins i tot res-ponien de mala manera, totdient que si tenien res a dir quefessin una denúncia.

La gent encara corria desconcer-tada i les informacions són con-fuses. Els col·lectius van tancarles barraques amb l'ajuda demolts dels espectadors i en pocsminuts restà tot tancat.

Alguns dels presents ens assa-bentem que un company del'Espunyola es ferit i poc desprésens diuen que l'Isanta tambéestà ferit. Dos o tres minutsdesprés de saber que també hanferit l'Isanta, quan s'estan aca-bant de lligar els barrils de cer-vesa, una trucada des del'Hospital Sant Bernabé ens diuque el nostre amic és mort. Vanpassar molts minuts, potser unquart d'hora o més fins que vampoder ser conscients de la notí-cia que ens acabaven de donar.Els rostres paralitzats dels com-

panys ens espantaven. Ningú nos'ho volia creure. Vint minutsdesprés de la notícia, encaraamb l'esperança que no fos veri-tat, pujàvem cap a l'hospital inomés arribar els plors delscompanys que ja hi eren ensconfirmaven allò que feia estonaens resistíem a creure. Va ser undels pitjors moments de la nos-tra vida. Una estona horrible,només trencada per la barroerapresència de l'alcalde i la policialocal, que s'havien desplaçat perfer el "paperot" (quina vergonya).La gent li va exigir que s'aturésla Patum i alguns li van cridarque en comptes d'anar protegitamb els "urbanos" que potserestaria bé que detinguessin elsagressors que estaven fent unacervesa a un conegut bar de laciutat.

La gent va anar marxant pro-gressivament de l'hospital,havent convocat ja una concen-tració per l'endemà a les 12 a laplaça de sant Pere i una assem-blea posterior a l'AteneuColumna Terra i Llibertat. Pocsvan dormir i ningú no es vapoder despertar del mal soncol·lectiu que va començaraquella nit i que encara dura.

PERÒ PER QUÈ?

La veritat és que l'agressió i l'as-sassinat que vam patir durant elconcert de divendres de Patumno tenia cap sentit. I aquestaabsurditat no fa res més queaugmentar el nostre dolor, elnostre desconcert i la nostraimpotència. No hi havia capmòbil polític, malgrat les afirma-cions d'alguns mitjans, ni capenfrontament de bandes ni caprevenja o enfrontament perso-nal. Tampoc cap enfrontamententre berguedans de naixementi berguedans d'adopció ni ressemblant. Tampoc va ser capbaralla. Tothom que hi era vapoder veure que era una agres-sió tan gratuïta i estúpida comfatal.

ALGUNES MANIPULACIONS

Per desgràcia l'assassinat haestat manipulat de manera patè-tica i mesquina pels mitjans de

El divendres 28 van assassinar el nostrecompany i amic Pep Isanta

EBergaPep i tu

4comunicació per poder vendremés, com per exemple Antena3, proposant una lectura delsfets simplista i falsa, basada enla combinació de drogues,jovent, independentisme, espan-yolisme, joves antisistema, etcè-tera.

Però les manipulacions mésgrosses han estat sens dubte lespolítiques. Les de la senyoraTura són miserables però lògi-ques ja que volia tapar qualsevoldels raonables dubtes que hi haentorn l'actuació dels mossosd'esquadra. Al seu servei ha tin-gut gairebé tots els mitjans, delsque destaquem per la seva servi-tud: El Periodico de Catalunya,La Com Ràdio, Catalunya Radio,TV3 i altres.

CIU i PP han fet el paperot fentuna pregunta al Parlament,només per desgastar, ja que noels importa el tema i si gover-nessin farien el mateix. Ja sesap: la porca política. També haestat manipulat el tema en unprimer moment per alguns diri-gents nacionals de partits polí-tics com ERC, tot explotant laidea d'enfrontament entre cata-lanistes i espanyolistes. El colofóés que al Parlament, durant lacompareixença de la Tura, vantornar a demostrar molt pocaindependència i molt poca quali-tat humana. Cal dir però, que lasecció comarcal del Berguedàd'ERC en tot moment s'ha mos-trat respectuosa amb les vícti-mes i fins i tot ha emès un comu-nicat criticant la barroera com-pareixença de la senyora Tura.

Per més desgràcia la mort delnostre amic ha volgut ser mani-pulada també per alguns grupsindependentistes no bergue-dans, com el Moviment deDefensa de la Terra (MDT), totbuscant màrtirs de manera mise-rable. Els independentistes deBerga com la resta de joves i notan joves de la ciutat i la comar-ca i al marge de la ideologia decada un, s'han comportat d'unamanera exemplar.

Totes aquestes manipulacions imés, passant per sobre del dolordels familiars, els amics i elscompanys. Ha estat fastigós.

I ELS MOSSOS, ON EREN?

No ho sabem. El que sí quesabem i sap tothom que aquellanit va estar al concert, és que nohi havia cap efectiu visible d'a-quest cos. La senyor Tura sim-plement menteix en afirmar quehi havia un cotxe patrulla al llocdels fets i que no els van avisar.I les seves mentides, que són pertapar-se les vergonyes i tapar-lesals seus Mossos, ens fan moltmal perquè són un insult a laveritat que van veure els ulls detants i tants berguedans, perquèno parlem de política com volen

fer ells, sinó de fets i de la mortd'una persona a la qual estimà-vem molt.

Dimecres van passar variesvegades voltant la zona debarraques una caravana formadaper tres tot terrenys i dos furgo-nes de Mossos. A més van estarvisibles durant la major part dela nit. Dijous fou el mateix (percert, ningú, que nosaltres sapi-guem, no va tirar res als Mossosni els va insultar tal i com afirmala reina de les mentides de laGeneralitat).

Divendres en canvi no hi eren, ono eren visibles. Divendres, elconcert era l'únic acte de Berga i

si bé es cert que no cal que esti-guin allà al mig, ja que la gents'emborratxa i en aquest país elsuniformes no són ben vistos, nocosta res tenir-los a trentametres, com fan habitualmentcada Patum, de manera quepoden fer la seva feina senseprovocar conflictes inútils ambpersones que puguin anar begu-des o com altres anys provocanta la gent en arrencar pancartes idemés. Però sembla que diven-dres tenien molta feina...

El més greu és que, segons MarcFornas, cap de l'àrea bàsica delsMossos d'Esquadra de Berga, alconcert hi havia dos secretes.Aquesta afirmació feta al Canal 4va ser posteriorment rectificada.Quin cap tenim oi? Potser és quenomés pensa en l'ascens promèsque l'ha de dur lluny de Berga?Tant és. Ara diuen, després d'ha-ver rectificat i canviat de versióvaries vegades, que hi havia dossecretes però que en aquellmoment (50 minuts) no hi erenperquè havien anat a sopar o acagar o alguna altra cosa.Nosaltres ens ho creiem perquèens ho diuen i perquè seria

increïble que haguessin estatpresents i sense fer absoluta-ment res, ni tant sols avisar aningú durant els 20 o 30 minutsen que els assassins es van pas-sejar amb navalles pel concert;oi?

D'acord, no hi eren perquè eraun concert tranquil i estavencontrolant el transit i els secre-tes estaven fent un bocata de 50minuts. Però, ¿i perquè no vanatendre les trucades que dema-naven auxili? Sabem que sónmoltes les persones que ens handit que van trucar als Mossos, icom a mínim hem pogut saberde fonts molt fiables que van servàries: una trucada feta per una

de les víctimes i que simplementno va ser atesa, altres trucadesde testimonis berguedans que síque van ser ateses. A part tambévan trucar persones de Manresai altes espectadors. Davant d'a-questes informacions elsMossos en un primer momentvan negar que ningú hagués tru-cat. Però davant l'evidència, aradiuen que sí, però que no vanentendre el que els hi deien (pot-ser que algú els ensenyi català) ique quan hi van anar (abans delsapunyalaments) ningú els va dirque aturessin el cotxe. En aixòcal respondre clarament: és falsque cap cotxe de Mossos passéspel concert (00:42 h) com ellsdiuen i si ho van fer no sabemper on van passar, ja que per allàningú els va veure, i si haguessinpassat sens dubte que elshaguéssim aturat ja que feiaestona que se'ls estava trucant.

Si encara voleu quedar mésesgarrifats de l'actuació delsMossos heu de saber que van ferel control d'alcoholèmia a perso-nes que havien estat víctimesd'agressions amb arma blancaabans de ser atesos pel personal

sanitari i quan es dirigien a l'hos-pital. Ells ho neguen i diuen quevan fer servir el dispositiu decontrol d'alcoholèmia per no dei-xar marxar els agressors. Aixòés fals: hi ha testimonis que afir-men que se'ls va fer l'esmentatcontrol. I els Mossos que elfeien, quan se'ls deia que els dei-xessin passar que acabaven deser víctimes d'una agressió, notenien ni idea de que els parla-ven.

Si encara en voleu més, heu detenir en compte que algunes deles persones que participaren enles rodes de reconeixement delsagressors es veieren les cares ala mateixa comissaria. Amb això

(que ha passat amb 4 persones)s'estaven passant pel forro elprocediment legal de seguretatpersonal per aquestes persones.

I si encara us voleu indignar méscal que sabeu que el dia abansde l'agressió que va costar lavida a en Pep, una de les perso-nes que ha entrat a presó provi-sional acusat d'intent d'homicidi,havia estat ja detinguda en unbar de Berga. De la mateixamanera que tenia una ordre derecerca i captura del Jutjat deCadis. Ah! i no oblidem que elsprimers dies de Patum ja havienagredit brutalment al companyPau i que divendres aquestacolla ja corria feia hores, com amínim des de les 22 h, fentdiverses agressions.

SI NO VOLEU MOSSOS ARA NOUS QUEIXEU!

Aquesta frase no ha estat pro-nunciada només per personesde poques llums que desconei-xen el funcionament d'unademocràcia liberal representati-va, tampoc ha estat dita nomésper gent que odia als col·lectius

que organitzaven el concert ique no li importa una merda lamort del Pep. No. També haestat dita, i de fet ha estat intro-duïda en el debat posterior a lamort del nostre amic, perl'Administració, concretamentper la senyora Tura. Però, ¿perquè? Si aquest argument és estú-pid! Qualsevol sap que per moltque no estiguis d'acord amb leslleis t'afecten igualment! Aquestargument és demagògic i ridícul,¿per què l'han fet servir? Doncs,per intentar marejar la perdiu idistreure l'opinió pública, perpoder ocultar les moltíssimesirregularitats que els Mossosd'Esquadra van cometre aquellafatídica nit. Perquè mai ens handemanat si els volem o no, sim-plement estan allà, perquè nique no els volguéssim estarienobligats a fer la seva feina igual ien cap cas aquest hipotèticrebuig no justificaria la negaciód'auxili que aquests funcionarisde l'estat van protagonitzar. I ésque això es gravíssim, ja que sino hagués hagut aquesta deixa-desa en el compliment dels seusdeures el nostre amic potser araseria viu.

El pitjor de tot és que sense capmena de vergonya la senyoraTura i els seus lacais policials imediàtics volen fer de les vícti-mes culpables. Si per això hande mentir ho fan sense capmena de pudor ni remordiment,arribant a una mesquinesaincreïble. Però la Tura nomésconvencerà a qui vulgui ser con-vençut, ja que als centenars detestimonis que érem allà aquellanit no ens pot enganyar, ni a lagran majoria de Berga, que no éstant estúpida per creure menti-des tant grolleres com les ques'han arribat a dir.

VERGONYÓS

L'espectacle que estan donantpolítics catalans, els diferentscàrrecs dels Mossos d'Esquadra,una gran part dels mitjans decomunicació i alguns movimentspolítics és realment patètic, demal gust i insultant. En desta-quem algunes actuacions de:Montserrat Tura, MiquelEsquius, Marc Fornas i elPeriódico de Catalunya. Peròtambé hauríem pogut posar al'Artur Mas i als polítics localsque han fet "la puta i la ramone-ta", i a la super Roser Farràs iuna llarga colla de periodistes,cronistes oficials del govern idels partits i per desgràcia, unllarg etcètera.

LA COMPAREIXENÇA DE LASENYORA TURA I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La compareixença de la senyoraTura va ser vergonyosa. Va expli-car amb molts minuts i segons lasuposada actuació dels Mossos.Els minuts i segons enganyaran

5

La resposta: mobilitzacions

El dissabte de Patum, aBerga el dolor era pertot. Iel poble de Berga vaescampar una cridaespontània que s'escam-

pava per les converses i pels

mòbils: a les dotze concentracióa la plaça. I el poble de Berga varespondre. Un miler de bergue-dans de totes les edats i ideolo-gies omplien la plaça, on el silen-ci fou el crit unànime d'un pobleintel·ligent, el berguedà, querebutja tota mena de violènciagratuïta. Com ho va fer massiva-

ment el novembre passat davantla violència gratuïta dels Mossos,el poble berguedà sortí a protes-tar per aquests actes violents igratuïts que van tenir un desen-llaç fatal. I recorden també lapassivitat dels Mossos, que simesos enrera es delectaven apa-llissant els ciutadans de Berga

sense motiu, el divendres dePatum, amb la seva inoperància,van permetre que un grup vio-lent i armat es passejés impune-ment per tota la ciutat i acabés-sin ferint diverses persones iassassinant al Pep. Berga estavatrista, dolguda, enrabiada, esta-fada. Tot això removia les

entranyes i els cors dels congre-gats a la plaça. I a les sis de latarda, de nou una crida espontà-nia omplia la plaça, ara amb mésgent encara; i de nou el silenci.Un silenci tens, emotiu, trist, dol-gut, enfadat, ensorrat. La plaçaestava a vessar, com si d'unaPatum es tractés; tot el poble feia

EViladaM.

a qui vulgui ser enganyat ja queals qui érem allà aquella nit noens pot enganyar ningú. A part,la senyora Tura va demostrarunes grans dots de demagògiatot barrejant actes certs i altresfalsos de suposades il·legalitatscomeses per suposats grupsanarquistes i independentistesde la comarca. Es va treure de lamàniga com a anècdota diverti-da un reguitzell d'organitzacionssocials i "malèfiques" inexistentsa la ciutat. El seu atreviment vaarribar al grau de qüestionardirectament la democràcia enplantejar com una anormalitat lallibertat de pensament i l'asso-ciacionisme de la comarca delBerguedà. Va semblar ben béque a la Tura la democràcia livingués molt gran, cosa curiosaen una persona que s'omple laboca, constantment, de la sevasuposada lluita per la democrà-cia i contra el franquisme.L'afany desmesurat de volertapar als Mossos i la demagògiaper acusar (amb falsedats quanva caldre) a les associacions mésactives de la ciutat va ser superatper la mesquinesa que aquestasenyora va tenir en acusar elsamics de l'Isanta de ser culpa-bles de la seva mort. Era comacusar-lo a ell mateix. Va fer fàs-tic. En voler culpabilitzar elsorganitzadors del concert vatirar merda sobre l'Ajuntamentde Berga ja que els organitza-dors tenien tot legalitzat segonsles exigències del consistori.Però el deliri de la senyora Turano tenia final. Per acabar unaintervenció plena de mentides,mitges veritats intencionades, laTura va fer una demostració decinísme increïble fent un cant ala veritat, tot dient que els con-flictes no es podien solucionaramb mentides. Té raó i ella hamentit com una veritable cam-piona.

L'endemà de la barroera inter-venció de la senyora Tura, lamajoria dels mitjans, sense capmena de criteri, ni independèn-cia ni esperit crític, tancavenfiles entorn la senyora conselle-ra. El Periodico sabem que éssocialista i que ara és el fullparroquial del govern però quefins i tot el Barril es mostrés tantobedient ens va sobtar. Dels mit-jans públics també era d'espe-rar.

Són molt pocs els mitjans quehagin fet una feina mínimamentdecent. Regió7 ha fet un esforçper apropar-se a la realitat demanera força independent. Peròcal destacar la feina d'algunsmitjans (no tots ho han fet mala-ment), pel que fa a la premsa ElPunt ha fet veritable periodismei a més s'ha posicionat de mane-ra realment independent ambuna línia editorial exemplar(Destaquem la magnífica editori-al del dia 10 de juny). Pel que faals webs destaquem vilaweb,bergueda.org, berguedalliberta-ri.org i malgrat les intoxicacions,barcelona.indymedia.org.

EL REBUIG DELS MOSSOS ABERGA

El rebuig de la policia autonòmi-ca a Berga és fruit única i exclu-sivament de la seva actuació. Éssimplement fruit del que ells hansembrant reiteradament i sobra-dament des del dia que van arri-bar aquí. No és una qüestió ide-ològica ja que una majoria deberguedans estan descontentsamb la seva actuació i demoment la majoria de bergue-dans no són anarquistes. La genta Berga actualment té més malrecord dels Mossos d'Esquadraque de la Guàrdia Civil i això ésun fet. La gent no té mania alsMossos per l'acció dels supera-narquistes berguedans, no sen-yor, els té mania perquè s'hohan guanyat a base dels seus rei-terats abusos d'autoritat i aixòsenyora Tura són FETS, FETS isolament FETS i els berguedansho tenim molt clar.

FETS, FETS I NOMÉS FETS.ALGUNS ABUSOS D'AUTORITAT RECOLLITS ALPÈSOL NEGRE

· Núm. 2 Gener-febrer de2001. "El perquè de tot ple-gat". Els mossos apallisen un noien un portal i provoca una res-posta en forma de llançamentd'un coctel molotov que no vaarribar a esclatar. · Núm. 2. Gener-febrer de2001. "+ policia?". Crítica a lacreació del cos de transit delsmossos i denuncia de varis fets:4 joves detinguts i empresonatssense motiu. Detenció i apallisa-ment d'un indepe a la "volta aEspanya" a Castellar de N'hug.

Detenció agressiva i violentad'un jove imputant-li les destros-ses d'una ETT. Extorsió i interro-gatori d'uns joves arran d'unespintades. Retards en l'apariciódels mossos quan es produeixenagressions gratuïtes.· Núm. 2. Gener-febrer de2001. "Increïble però cert". Elsmossos, cridats per uns com-panys afectats en uns aldarullsarriben amb prepotència i regis-tren a aquests mateixos nois iels hi diuen de declarar els fetsvoluntàriament a la comissaria.Un cop allà llarga espera decla-ració un per un i posterior deten-ció per escàndol pùblic i lesions,amb registre de cos nú i inspec-cións anals previes al tancamental calabos. 15 h. de detencióamb maltracte amb el menjar i elbeure. Després identificació poli-cial -empremptes i fitxa - i porta-da davant del jutge enmanillats,declaració de 5 minuts i al carreramb càrrecs.· Núm. 2. Gener-febrer de2001. "Els mossos d'esquadra,una policia com cal". Reflexiósobre la nova policia i descripcióde nou dels fets de les notíciesanteriors.· Núm. 4. Maig de 2001."Prou repressió policíaca alBerguedà". Descripció dels fetsocurreguts a uns nois que varenser detinguts i portats a comis-saria després d'un escurcollhumiliant i posterior trobadad'un esprai al cotxe d'un dells.Els acusen d'haver fet unes pin-tades i son detinguts més de 16h.· Núm. 9. Febrer-març de2002. "Sospechosos habituales".Descripció d'un registre humi-liant i prepotent d'un noi quantornava a casa seva de nit. Uncotxe policial s'atura a la sevaalçada i mirant d'entxampar-loamb drogues. No en té cap. Larabia dels mossos s'incrementaamb aquest fet i l'identificacióencara es torna més violentaamb registre humiliant pel noi.S'excusen dient-li que última-ment hi han hagut robatoris albarri i els veïs els truquen moltsovint. El noi viu al barri i no tecap noticia de robatoris� Totplegat, inseguretat al barri acausa dels mossos.· Núm. 11. Juny-juliol de2002. "Robatori amb força aPatum". Una pancarta es robadaper un nombrós grup de mossos

a les barraques de Patumal·legant que contenia una fraseofensiva cap a ells. Se l'emporteni amenacen verbalment als com-panys que intenten recuperar-la.· Núm. 12. Agost-setem-bre de 2002. "Més repressió".Uns grup de nois i noies que pre-nen tranquilament el got a lafresca de la plaça de Sant Pereson vigilats per una parella desecretes. De cop apareixen doscotxes de mossos i els secretes iels altres mossos practiquenregistres i identificacións humi-liants i sense sentit a tothom.Mitja hora després d'un registrea un noi, el tornen a identificar ies treuen de la mánega una bos-seta amb marihuana que un delssecretes l'imputa al noi. El noiinsisteix que ell no tenia res aamagar i que la bosseta no eraseva. Els mossos l'amenacen iintenten que inculpi a algún altrecompany amb l'amenaça dedenunciar-lo a ell si no ho fà. · Núm. 13. Gener-febrerde 2003. "El moviment anarquis-ta en el punt de mira de la poli-cia". Durant mes de gener de2003 i arrel del diferents abusosd'autoritat comesos pels Mossosd'Esquadra a Berga des de laseva implantació efectiva a laciutat, es fan unes JornadesAntirepressives a la ciutat. Elsactes inclouen una xerrada ambun advocat que va ser molt con-correguda, l'edició d'un dossier iuna concentració de protesta ala plaça del Forn que va acabarsent una manifestació fins a laplaça de Sant Pere amb una par-ticipació de poc més de cent per-sones.· Núm. 19. desembre2004-gener 2005. "Abusos depoder i mentides dels Mossosd'Esquadra a Berga". La matina-da de dissabte 6 de novembre adiumenge 7, pels carrers deBerga (bàsicament a la RondaMoreta) és va viure una actuaciód'un nombros grups de Mossosd'Esquadra extremadament vio-lenta i indiscrimindada cap alsciutadans que es trobaven a lavia pública. Aquesta actuaciórepresentava un abús d'autoritatextraordinari inquestinoble icentenars de persones en forentestimoni. Arrel d'aquest abúsd'autoritat es van presentar tresdenúncies per lesions, tres quei-xes al síndic de greuges i va serdetingut arbritàriament un noi.

Dissabte 13 de novembre unes1.000 persones sortíen al carrerde Berga per protestar contral'esmentat abús d'autoritat. Lasetmana següent era detingutun noi de manera arbritària, acasa seva, com en altres temps.Dissabte 20 de novembre unes200 persones tornaven a mani-festar-se per mostrar el rebuig ales noves detencions. El judicicontra els Mossos d'Esquadraencara s'ha de celebrar.

I A PARTIR D'ARA QUÈ?

A partir d'ara res. Han mort elnostre amic i company i això resno ho pot canviar. D'una banda,hi haurà vàries acusacions parti-culars (família, col·lectius queorganitzaven el concert,Plataformes, Ajuntament...),també es denunciaran les moltesirregularitats comeses pelsMossos d'Esquadra. Més enllàd'això, a Berga portaran mésMossos, tot i que no en fan faltamés, simplement cal que facin laseva feina ni més ni menys: niabusos d'autoritat ni negaciód'auxili. Malgrat tot, estem con-vençuts que no es "depurarà"cap responsabilitat i que ambtota seguretat es taparan les ver-gonyes entre ells, amb l'ajuda depolítics i jutges (i es que sí, dub-tem de la famosa separació delstres poders). Els polítics deBerga que mai han volgut saberres dels abusos d'autoritat ni dela gestió de conflictes a la ciutat,ara faran programes i comis-sions d'aquelles que es fan pertal que res no canviï però quesembli que sí, de manera quepugin seguir vivint del cuento.Finalment les entitats que ess'autogestionen a través de lesbarraques de Patum hauran d'es-pavilar-se econòmicament demanera molt seriosa per podersobreviure i lluitar molt per evi-tar els esforços de la Tura i lesforces vives locals per mirar quedesapareguin. A més, quan esfaci qualsevol altre acte caldràque comptin amb servei d'ordrepropi per evitar de manera efec-tiva qualsevol agressió vinguid'on vingui i per tal de no depen-dre de la ineptitud o mala fedemostrada pels cossos deseguretat de l'estat.

6

pinya i bategava i sentia almateix ritme, i tots els bergue-dans eren un, i tota la ràbia i latristesa es desprenia de cadamirada, de cada gest. I els ber-guedans sentiren que almenysno estaven sols; que el poble eraun en el seu plany. I es llegí unmanifest denunciant els actesviolents així com la inoperànciapolicial. Un manifest que no es vapoder llegir per megafonia per-què l'Ajuntament no ho va per-metre. La plaça s'anava omplintde pancartes recordant-lo. "Enshas ensenyat que compartir ésviure" acabava el manifest, men-tre podíem llegir en una pancar-ta: "Isanta, mai t'oblidarem". Eldol s'estenia per la ciutat; elscol·lectius desmuntaven lesbarraques; es feien pancartes;alguns bars i comerços tancaven;es decretaven tres dies de dol,les banderes onejarien a mitjaasta amb un crespó negre; essuspenien tots els actes de la jor-nada en senyal de dol; es creavauna Plataforma en assamblea... .

La Patum de Lluïment de diu-menge fou més seguida que mai.Ja des de quarts d'onze hi haviagent concentrada. A la plaça toteren cares llargues; els actes dePatum del diumenge se celebra-rien, però els cors berguedansseguien de dol. I si no era prouevident que la Patum la fa elpoble i n'és expressió, aquestaPatum de Lluïment fou l'expres-sió clara de l'estat d'ànim delsberguedans. Precediren els saltsde Patum la sortida de les autori-tats -amb Maragall i el Consellerde Justícia Josep Maria Vallès- del'església, per anar a acomodar-se al balcó de l'Ajuntament;només van endur-se xiulets icrits de desaprovació. En canvi,se'ls va acostar un grup de ber-guedans amb una pancarta prouexplícita que deia Mossos, ¿onéreu? i van mostrar la pancarta atota la plaça, rebuda per tothomamb aplaudiments desenfrenats.La tensió era a l'aire, i el propiMaragall n'era conscient; nosabia on amagar-se. La pancartaamb el lema Mossos ¿on éreu? -un clam que ha fet fortuna- es vapenjar a la barana; als balcons hihavia també pancartes, moltesd'elles en record del Josep MariaIsanta. Cada cop que sortia algúal balcó per penjar-ne una elspresents mostraven el seu suportaplaudint-los. La Patumcomençà, però fou una Patummuda, desconcertada, trista,melancòlica. La música sonava,més trista que mai, emmandrida,per complir; ningú saltava, ni cri-dava, ni picava de mans. LaPatum, festa de la disbauxa,aquest diumenge fou, per con-tra, escenificació d'un dolcol·lectiu. Per tots els racons dela plaça els sentiments eren a florde pell, i les llàgrimes es conte-nien amb més o menys destresa.Fins i tot les guites, enlloc de

córrer espereitades per la plaça,es van afegir a les denúnciespopulars acostant-se a la pancar-ta de Mossos ¿on éreu? movent elcap aquí i allà. I l'àliga, quesaludà la plaça enlloc de saludarles autoritats, també es va posaral costat del poble. I amb cadas-cun d'aquests actes de les com-parses, el públic aplaudia fer-vorós, i el poble i la Patum s'u-nien més que mai. I va arribarl'hora del darrer salt, el de NansNous, la comparsa de l'Isanta. Isortí al bell mig de la plaça aquellcap de Nan al que l'Isanta haviadonat vida, junt amb el seu ves-tit. El silenci fou absolut durantgairebé deu minuts i acabà ambun sentit aplaudiment. Tot seguites llegí un comunicat de la com-parsa dels Nans Nous; unesparaules molt boniques que vanarrencar més d'una llàgrima i vandeixar més d'un cor encongit.

La plaça es va anar buidant, peròpart de la gent volia veure elspolítics presents i van seguiresperant. En Maragall no va volerfer declaracions i va marxarqüasi corrent; en canvi, Vallès síque ens va oferir, cínic i sensecap mena de respecte, una presóa la plaça de Sant Pere. Els polí-tics, és clar, van marxar acom-panyats d'una merescuda escri-

dassada.

A les quatre de la tarda escomençava una recollida de fir-mes a la plaça de Sant Pere, pertal de prorrogar el màxim possi-ble la detenció dels agressors. Alllarg del dia i fins a les tres de lamatinada, una colla de gent moltentregada es va moure per acon-seguir firmes i en menys de 12hores, el poble de Berga, total-ment entregat, va aconseguirnou mil firmes; una xifra impres-sionant en tant poc temps i en unpoble de només quinze mil habi-tants. És una dada prou clara decom estaven les coses el diu-menge a Berga. Aquell vespresortia un comunicat de les enti-tats juvenils aclarint els fets, jaque les persones que ho vanviure veien com es distorsionavatot des dels mitjans de comuni-cació; el mateix vespre es convo-cava el poble de Berga a concen-trar-se davant dels jutjats dillunsal matí de vuit a dues. I arribà eldilluns i es presentaren les signa-tures als jutjats, acordonats desde primera hora del matí per cen-tenars de persones. Es van pen-jar pancartes, entre elles la quees preguntava on eren elsMossos durant l'assassinat. Elsànims estaven encesos. A dosquarts de quatre de la tarda hi

havia l'enterrament, on van assis-tir dues mil persones, que vanomplir de gom a gom l'església ila plaça. Foren les hores de dinari de l'enterrament les que mésgent van allunyar dels jutjats.Però tanmateix alguns ens hivem quedar, conscients que espodia aprofitar aquesta estonaper portar els detinguts a decla-rar. També va ser en aquestaestona, cap a les dues, que unaparella de Mossos va intentararrancar la pancarta de Mossos¿on éreu?, que estava al portalgran dels jutjats. Tota la gent vacórrer per evitar que es retirés lapancarta. Un dels Mossos deiaque s'havia de treure perquè perallà havia d'entrar el furgó ambels detinguts, però se'ls contestàque entréssin a peu per la portaprincipal com tothom, i que elshi volíem veure la cara.Finalment, els Mossos van haverde desisitir. Per contra, es vapenjar la pancarta un poc mésamunt perquè es veiés ben bé, ila gent ho va aplaudir. Tot el dia,la població berguedana va mos-trar el seu suport a la famíliaIsanta-Casellas; el seu rebuig al'agressió i la crítica a l'actuaciópolicial. Com en els dies ante-riors, la ràbia, la por, el dol, totun seguit de sensacions i senti-ments van fermentar en cadas-

cun dels presents a la concentra-ció, que va tenir moments tensoscom l'esmentat.

Cap a les cinc de la tarda, elspresents a l'enterrament van arri-bar massivament davant dels jut-jats. Va ser el moment de màxi-ma afluència, amb la presènciad'unes dues mil persones. Alllarg del dia vem veure allà unmunt de gent: els professors del'institut; aquells companys declasse que feia anys que novéiem; els treballadors delMercadona que acabaven de sor-tir de treballar i venien encaraamb l'uniforme; coneguts quemai hauríem imaginat veure enuna manifestació o concentració;etc. Tota Berga es va volcar enaquesta concentració. Ningúvolia que se'ns riféssin, i davantla possibilitat que entréssin peruna petita porta secundària, esva optar per sellar-la amb silico-na i una cadena. L'evidència de lamala actuació dels Mossos els vafer el centre de les crítiques enaquelles hores d'interminableespera. Tot seguit van sortir delsjutjats la família Isanta-Casellas, ides d'una obra pròxima lescàmeres de televisió els van fil-mar. Tothom va passar delsaplaudiments en suport de lafamília als xiulets i escridassadescontra els mitjans de comunica-ció que, apart de manipular elsfets n'estaven fent un espectacle.Així ho denuncia un comunicatque la família va treure el mateixdia més tard, on ens confirmenque el primer tinent d'alcalde deBerga Josep Xoy s'havia com-promès a mantenir la premsaallunyada de la família i de l'ente-rrament. I aquest compromís esva trencar: tant als jutjats com al'enterrament hi havia càmeres.El comunicat denuncia "la trans-formació d'un acte tràgic (ques'hauria d'haver celebrat en lamés estricta intimitat) en unlamentable espectacle mediàtic,que ha vulnerat el dret fonamen-tal a la intimitat, tant la de lafamília com la dels assistents a lacerimònia". Ni polítics, ni Mossosni mitjans de comunicació noestaven a l'alçada del que s'espe-ra d'ells; aquesta era la sensacióque tenien els centenars de ber-guedans concentrats allí. Alguncop va intentar entrar algunfurgó, entre xiulets i crits, i copsal furgó; la pressió era tal que lajutgessa va veure que era impos-sible portar els detinguts a decla-rar als jutjats. Així, mentre eremdavant els jutjats, entorn lacomissaria dels Mossos es creavaun cordó policial de seguretatsense que nosaltres ho sospités-sim. Va ser cap a les set que ensvem assabentar que al final era lajutgessa la que havia anat a pren-dre declaració als detinguts aComissaria mateix. Llavors laconcentració es va anar des-plaçant cap a davant de laComissaria dels Mossos

7d'Esquadra, on un miler de per-sones van continuar fent pressió.Hi havia molts nervis, molta ten-sió; les valles de protecció vananar per terra en alguna ocasió, iels crits contra els agressors i elsMossos (a qui es culpa de latragèdia per acció i omissió, res-pectivament) van seguir. Lamateixa pressió popular que tants'ha fet sentir aquests dies vaaconseguir que l'Ajuntament espresentés com a acusació popu-lar i perjudicat, el que s'aprofitades de l'Ajuntament per milloraruna mica la seva imatge. Aquellamateixa nit el cap de l'oposició al'Ajuntament de Berga, el senyorBadia, va anar a la Comissaria pertenir notícies del que passava, iot seguit sortí a informar la fentque estava concentrada allà. Estracta d'una maniobra oportunis-ta detestable, però si no ensfixem en això, entendrem perquè va ser tan ben rebut per partdels presents; evidentment, tot-hom volia tenir notícies. Fou ales-hores que van avisar a l'alcaldeCamps i aquest va córrer cap a laComissaria per evitar que Badia lipassi la mà per la cara. Va fer

unes breus declaracions als mit-jans i va marxar corrents, davantl'esbroncada general que li vanclavar els presents. Eren passa-des les tres quan van sortir de laComissaria els dos primers detin-guts, que havien d'ingressar a laModel, i després de la inevitableescridassada i algun objectellançat contra el furgó, la gentque quedava (a mitjanit eren unscinc cents) es va retirar.

Però dimarts de bon matí, unatrentena de persones ja tornen aser davant les dependències poli-cials, i al llarg del dia la xifra vaaugmentant. A les vuit del vespreun miler de persones es concen-tren en una cassolada a la plaçaSant Pere, contra la violència ireclamant justícia. El senyorCamps i alguns regidors s'hi vanafegir, en un intent a la desespe-rada de recuperar el lideratged'una ciutat que es sap organit-zar i actuar sola i aquests dies hoha demostrat. Després de vintminuts a la plaça, els presents esvan dirigir cap a la Comissariadels Mossos per mostrar la sevaindignació; encapçalava la comi-

tiva una pancarta que deia "Prouimpunitat". Es parla d'entre un idos milers de persones, i lasituació continuava sent tensacom el primer dia. Perquè Bergaho té molt clar, i no oblida ni per-dona. La ràbia va anar dirigidacap als assassins cap als Mossosi cap als mitjans de comunicació,que aquests dies han demostratal Berguedà la seva manca d'èticai de rigor. A la nit encara hi haviacentenars de persones davant laComissaria. Mentrestant, aquellanit hi havia una assamblea popu-lar, que va culminar amb la crea-ció d'una plataforma cívica for-mada per un centenar d'entitatsberguedanes.

Dimecres continuen les concen-tracions davant de la Comissaria,i de nou hi ha una situació tensaquan surten els sis detinguts peringressar a presó. Davant d'unfort cordó policial de seguretatdestinat als agressors, cinc cen-tes persones llançen objectes alsfurgons i els escridassen."Assassins! Criminals!"... són cinccents crits, però és el clam de totun poble que porta dies ben

mogut. I a les vuit del vespre hiha una nova cassolada a la PlaçaSant Pere (la convocatòria ja ésdiària fins dissabte), al mateixtemps que a Barcelona,Tarragona, Lleida i Girona hi hatambé concentracions. ABarcelona ja el dia abans,dimarts, hi havia hagut una con-centració espontània i moltimprovisada, on es van trobaruna cinquantena de berguedans.La concentració a les vuit delvespre es repetí el dijous, eldivendres, i el dissabte. Aquestdarrer dia, el dissabte 4 de juny,la concentració era convocada atots els pobles de Catalunya a laplaça de l'Ajuntament, i es va ferun nou manifest que es va enviara les diferents localitats perquèel llegíssin arreu. Ens consta quees van fer concentracions, a partde Berga, a Saldes, Gironella,Puig-Reig, Reus, Lleida, Girona,Barcelona, Tarragona, etc. Elmateix dissabte al matí es vaposar una taula informativa a laplaça Viladomat, on es va difon-dre el número de compte percol·laborar amb les despesesd'advocats.

I aquestes són a grans trets lesmobilitzacions que hem viscut.Però la resposta del poble ber-guedà ha sigut tan gran, tanincreïble, que hi ha més a dir iben segur que ens deixaremcoses. El dimarts dia 31 de maig,per exemple, uns veïns van posarun ram de flors i espelmes al llocon morí Isanta, al carrer LluísMillet. Altres han optat perescriure cartes al director, alsdiaris; és el cas de Ferran OctaviMartínez Verdú, nouvingut alBerguedà procedent del PaísValencià, que va escriure unacarta preciosa al Regió7 eldimarts 31 de maig i que, per mi,ja es pot considerar tant ber-guedà com el que més. O aViladomiu es va fer un concert eldivendres 3 de juny i es vanrecaptar diners per als costosdels advocats. Tot el Berguedàs'ha mobilitzat demostrant queés una comarca viva, intel·ligenti sensible, que vol recuperaraquella tranquilitat, respecte iqualitat de vida que semprehavíem tingut. Pots estarorgullós de la teva gent, Pep.

La ferida d�un poble

La visió dels col·lectius organitzadors

omunicat de Premsa04/06/05

Davant dels tràgics fetsdel divendres de Patum elscol·lectius organitzadors delconcert seguim mantenint elnostre suport incondicional a lafamília de l'Isanta. Mantenimtambé el nostre suport als seusamics i propers.

Dit això i en referència al queha passat a partir d'aquellsfets:

- Constatem la mancad'escrúpols de la majoria dels

mitjans de comunicació, no hanrespectat la intimitat de la famí-lia i han convetit l'enterramenten un xou mediàtic. - Els mitjans de comuni-

cació han utilitzat la nostra ide-ologia i una sèrie de fets queno tenen res a veure amb elstràgics successos de la nit deldivendres per criminalitzar els

nostres col·lectius i justificar oamagar una actuació policialplena d'irregularitats (demoraen l'actuació, no protecció de laidentitat de les víctimes, con-trols d'alcoholèmia a ferits encamí de l'hospital, presència depolicies de paisà reconegudapel cap dels mossos d'esquadrade Berga�).- Rebutgem l'augmentd'efectius policials i l'enduri-ment del codi penal com a solu-cions a uns problemes d'arreleconòmica i social que noméses resoldran erradicant la mar-ginació, el desarrelament i laprecarietat. Fenòmens que pre-cisament aquestes mesurescontribueixen a provocar.- No es pot criticar i qua-lificar d'intimidatòria la respos-ta i la mobilització de la gentde Berga, tenim tot el dret amanifestar-nos i exigir justiciasempre i en cada moment.

- Volem manifestar elnostre malestar en referència ales declaracions de laConsellera Montserrat Tura, enla seva compareixença d'ahirdimecres per parlar dels fets dela Patum. La seva intervenció,lluny d'aclarir els fets quedenunciem, confón l'opiniópública. La seva descripció,tant dels fets passats com pres-ents, és plena, al nostre enten-dre, d'imprecisions, mitgesveritats, descontextualitza-cions i exageracions que aca-ben falsejant completament larealitat. Sembla que se'ns vul-gui posar al nivell dels agres-sors quan, recordem que és elnostre amic a qui han assassi-nat i que els fets que despréshan passat, han estat la respos-ta de tot un poble.

l poble de Berga estàferit. Vivim dies de dolor,de por i de ressentiment.Aquest any celebrem

Patum amb la il·lusió de cadaany. Cadascú a la seva maneraens barrejavem als carrers perfer de la festa allò que té derecuperar el carrer per a l'ale-gria, la vida, per ser més nosal-

tres amb els altres, per fer cul-tura popular. Però uns fets trà-gics van atacar el cor d'aquestsanhels per recordar-nos, unavegada més, que vivim en unmón d'absurds i tragèdies. A lesbarraques, joves i no tan jovesens trobàvem per gaudir delconcert que cada any organit-zem alguns col·lectius socials ala comarca. Una manera de fernostre el carrer i compartir-loamb la resta del poble.Una com-

parsa particular que volem fercol·lectiva. Mirar enrera per aconstruír un millor demà (elpoble que oblida la seva històriaestà condemnada a repetir-la). Imentre en gaudiem l'absurd vaarribar, i va atacar alegries iil·lusions. Perquè? Perquè ells? Iperquè a nosaltres? Potser hemestat víctimes al·leatòries (o notant). Vivim en mons diferentsen un mateix poble i potser algún'és responsable. D'un poble

que ara està donant una lliçó dedignitat. Però un cop més estemassaborint el gust amarg delsque censuren, els que temenque un poble aixequi la veu. Hiha qui preten convertir les vícti-mes en botxins. Potser ensrecorden, una vegada més, queni els volem ni els necessitem.Els que administren aquestdrama ens han fallat, una vega-da més. Però podíem esperaruna altra cosa? No hi podem

confiar; es reconforten en lanostra debilitat. Del dolor, laimpotència, la humiliació i la porque sentim ara n'hem de fer for-talesa. La ferida trigarà a curar.Fem costat a la família, a la gentagredida i col·lectius afectats itreballem en tots els fronts per-què una cosa com aquesta no estorni a repetir. Mai més. Poble de Berga, no deixis de llui-tar!"

C

BergaAteneu Llibertari del BerguedàCasal PanxoCentre d'Estudis Josep Ester BorràsAteneu Columna Terra i Llibertat

EBergaPlataforma per la convivència

ncara fa massa poc queens van prendre el nos-tre company. Encaratenim el record a la reti-

na, els fets al concert, el dolora l'hospital. I malgrat el dolor il'angoixa que pot suposar unfet com aquest, la lògica absur-da del nostre món ens empaitacap a direccions que no ensagraden, però s'imposen.

És des d�aquest sentiment quehem de veure com laMontserrat Tura continua elseu deliri, incapaç de la mésmínima autocrítica, enrocadaen el corporativisme, i emprènun camí que ens és desagrada-ble i que ens fereix, encaramés, l'ànima ja dolguda.

Malgrat tot, no perdem l'ús dela raó, i les motivacions de lasenyora consellera s'entenen.Els errors dels mossos van sergreus, molt greus, ni si aquestadona no accepta i investiga lescauses del malestar, no liqueda més remei que conti-nuar, insensible al dolor delnostre poble, la seva croadacega.

Amb el dolor encara al cor emde sentir que nosaltres tambésom delinqüents, somposats almateix nivell que els assassins.Ara, un altre cop, les víctimessóm convertides en culpables.Tot per fer una crítica des queha vist i viscut el que va succeiraquella nit de tragèdies i atroci-tats, de rituals trencats per labogeria.

El debat ja no és el laxisme deles forces de seguretat enverscerts grupúsculs, la incompren-sible demora del cossos deseguretat, no. Ara el debat ésque hi ha un jovent contestata-ri que critica els Mossos per sis-tema.

En part és cert que hem estatcriticant els Mossos. Els vamcriticar per les tortures de Torà.Per la mort d'un noi alBerguedà, quan li van clavar unmatalàs a sobre i el van ofegar.Els vam criticar per la seva polí-tica en contra de les drogues aBerga, quan detenien el joventalternatiu, enlloc de detenir lesfamílies que mouen la cocaïnaa Berga, ja que tothom ho sap.Els critiquem ara per tot plegat,per haver-se equivocat de polí-tica, perquè sembla molt fàcildetenir el jovent del Berguedà

que es fuma elsseus canelos: peròa l'hora d'aturar elsveritables narcotra-ficants, els apre-nents d'assassins,aquells que tren-quen la convivènciai imposen la por alcarrer, sembla quela seva eficàcia dis-minueix incom-prensiblement.

¿Com explicar quel'ambulància que varebre el primeravís, va estar bus-cant durant tantsminuts el jove com-pany encara ferit,sense trobar ningú,(cap dotació poli-cial, cap informaciósobre el lloc exac-te)?. ¿Com explicarque els Mossos depaisà no varenintervenir ni avisardel que estava suc-ceint, Com explicarque a les rodes dereconeixement, vandeixar passar elsacusats davant delstestimonis? (endues ocasions, noés només unaqüestió denegligència). ¿Comexplicar que elsMossos es van pre-sentar, arran de laprimera trucada, allocal de l'ateneu llibertari? (¿quies pot creure que els mossosno sabien que no hi havia unconcert allà, que el concert eraa les barraques?). És difícil d'ex-plicar, però sembla que la sen-yora Tura no necessita explica-cions. No en vol, no vol anar amirar què és el que va passar.

Però els fets són tossuts, i larealitat és que la primera poli-cia que es presenta com ademocràtica és rebutjada per laimmensa majoria del poble, araper ara. No servirà de res dirque som uns exaltats, que sem-pre critiquem els Mossos persistema.

El que no és cert és que els cri-tiquem per sistema: els criti-quem pels seus errors, errorsque no es pot permetre unapolicia suposadamentdemocràtica. Per que no femres d'antidemocràtic assenya-lant les tortures que està prac-ticant, com ho va fer a Torà,quan després de l'interrogatori

a un nano del poble el vanhaver d'ingressar d'urgènciaper una crisi nerviosa. Ni quancritiquem "l'excés de zel" queels va portar a ofegar el noi quepatia una crisis nerviosa alBerguedà nord. Ni quan protes-tem perquè les seves actua-cions van dirigides contra lapoblació, que també pateix lesagressions de grupúsclesdesestructurats. En aquest sen-tit, no hi ha actuació mésdemocràtica que la de denun-ciar els errors que es veuen,que es viuen.

Berga és un poble. Això vol dirque se sap ràpidament el queva passar. Parles amb els assis-tents que eren presents, ambamics dels de Torà, amb quifeia un servei a l'hospital la fatí-dica nit de Patum... En el cas deque la Montserrat Tura estiguimentint conscientment (joencara li atorgo el benefici deldubte, encara vull creure quealgú la està enganyant a ella)no podrà enganyar el poble de

Berga, perquè tothom parla,tothom s'ho explica tot i la veri-tat apareix gràcies a testimonisdirectes de cada situació...

L�única sortida que té la senyo-ra consellera és investigar quèva passar de veritat, que estàpassant des de fa un any alpoble de Berga, i depuri res-ponsabilitats. La realitat és queel poble de Berga no se sentsegur, i se suposa que aquestagent està per servir el poble, noper estomacar-lo o deixar quel'assassinin. Berga és un poble itot se sap: per això sabem quefins i tot cert sector delsMossos no està d'acord amb lalínia política que els fan seguir.

Els Mossos que haurien dedefensar el poble, es trobenamb l�oposició frontal d'aquest.¿No s'han demanat encara per-què? ¿De veritat que la gent essatisfarà amb l'explicació de lasenyora consellera: hi ha unagent que sempre critica elsMossos? Lamento dir-li, molt

honorable consellera, queaquest jovent és una partmassa important del poble comper descartar-la en funció deles seves creences o els seusposicionaments polítics.

Encara que l'engany podriaarribar a passar a la resta delsPaïsos Catalans, a la resta delmón. Però, senyora Tura, ¿queno veu que la veritat és unaforça que no es pot aturar, queles mentides sobre les queintenta recolzar-se no podencalmar-nos, que en realitat estàtallant la branca sobre la queestà asseguda?

I tot això, diria Hamlet, noméssón paraules. La mort del'Isanta ens torna al cor un ialtre cop, ens trenca els ullsencara humits. ¿Com explicarel què sentim, cada dia, quansortim un altre cop als carrersde Berga, encara amb el dol alcor; els carrers ara buits d'unabuidor que no s'entén, ara cris-pats, d'una ràbia que no eranostra? ¿Com explicar el dia adia dels berguedans, els batecsdel cor dolgut, la sensació d'ha-ver sigut ultratjats, d'haver per-dut l'Isanta com si fos el nostrepropi fill?

Perquè això és el que no potviure en la seva pròpia carn lasenyora consellera: al pobleque diuen defensar i protegir,l'han estat perseguint. Per uncostat ens detenen, i per l'altreens assassinen. Ara, a més, ensassassinen. Aquest és un fet,del que ella és directament res-ponsable, i que a nosaltres maiens podrà treure del cap.Perquè hi érem, perquè hi som,i perquè la mort de l'Isanta, pera nosaltres, no és un qüestió depolítica, sinó de tristesa; no ésuna qüestió de paraules, sinód'existència; no és una qüestióque ens queda lluny del cor,sinó que hem vist com a la gentque estimem, li va la vida.

Hi ha actuacions i declaracions,senyora consellera, que ens fanmolt de mal. I vostè, potser undia, accedeixi a la humanitatnecessària per comprendre-ho.

Francament, li desitjo sort enaquesta recerca: a vostè li va lacredibilitat, però a nosaltresens hi va la vida...I el descansdels que hem estimat i que arano hi són.

*Escrit abans de la compareixença de la consellera al Parlament

Carta oberta a la conselleraMontserrat Tura

8

EBergaPesols negres berguedans

9

La compareixença al parlament d�unamentidera compulsiva

imecres 8 de juny al ves-pre quelcom insòlit suc-ceïa als companys queens anàvem trobant pelcarrer. Tots estaven

extremadament grocs, ambclars símptomes d'haver vomi-tat en abundància poca estonaabans...les declaracions de laTura no havien deixat indife-rent al poble de Berga: I és queels nostres estómacs tenen unlímit, i no són capaços de dige-rir tanta infàmia, mentida i ter-giversació sintetitzada en 2hores dignes del surrealismemés kafkià.

La nostra "estimada" Consellerava fer una acurada descripciódel "medi hostil" en el què elsMossos d'Esquadra han de dura terme les seves tasques deseguretat: És evident que no hade ser fàcil cobrant 1.500euros cada mes i duent unapipa a sobre, haver-se d'enfron-tar a intimidadores pintadescom "Mossos Karakuls"(literal),pancartes com "Mossos espan-yols" o als 7 "temibles" col·lec-tius (és curiós aquí Berganomés en comptem 4) quesembren el poble d'odi i discòr-dia contra els agents de la llei.Algun oient accidental podriapensar que s'està parlant de

Derry o Hernani i no de la nos-tra tranquil·la vila al sentirtotes les accions que la prodi-giosa memòria de Tura aconse-guia recopil·lar des de 1998,inclòs un còctel molotov queels rumors populars assegurenque estava format per anís imoscatell.

La Sra. Consellera en la sevaintervenció va demostrar una"gran capacitat d'anàlisiautocrític". Evidentment elsMossos van tenir una actuacióimpecable tot i els nombrosostestimonis que asseguren unallarga relació de negligènciesde les quals tots i totes somconscients (retard en l'actuació,violació de la confidencialitatdels testimonis, controls d'alcoholèmia de ferits i de facul-tatius que es dirigien a l'hospi-tal...) o del desenllaç fatal de latràgica nit de divendres deCorpus. On està el seu jura-ment hipocràtic, no és vostèmetge?

Per altra banda l'amiga Montseha posat de manifest quepateix un greu problema dedaltonisme ja que oblidant quel'Ajuntament de Berga, del seumateix color polític ens va con-cedir l'autorització pel concert iun formidable escenari de 6per 8 metres que va muntar labrigada municipal per a la rea-

lització de l'acte, va acusar-nosen la seva intervenció de notenir les mesures de seguretatconvenients... fins on arriba l'e-goisme polític de la Sra. Turaque per salvar el seu indefeca-ble cul a la poltrona de laConselleria és capaç de mentir itrair els seus propis companysde partit? Sra. Consellera ons'ha deixat el "talante" del quetant ens parlen, és aquesta lacara menys amable del PSOE?

Creiem que es troba immersaen un greu episodi de"Deliriums Tremens" substi-tuint potser milers d'escarabatsper "rojos-separatistas" o per"Kaleborroquistas" i joves radi-cals. La mentida també és unadroga tant o més nociva que lesque vostè ens insinua.

Ha caigut en l'error de la gene-ralització i sense pensar en lesmúltiples conseqüències quepoden comportar les sevesdeclaracions al Parlament, s'hacomportat com un rosegadorde claveguera urbanita i fred.Ens ha fet partíceps de la mortdel nostre amic, no ha respec-tat ni la simplicitat de la pena iel dol, ha utilitzat tots els mit-jans, fins i tot els de comunica-ció, per desacreditar, no nomésal jovent combatiu d'aquestavila, sinó també la veu de tot unpoble que sols demana justícia.

DBergaParany 2015

La consellera s�equivocaontserrat Tura va com-parèixer al Parlament iva parlar molt i detalla-dament dels fets deBerga durant la Patum.

La consellera va defensar afe-rrissadament l'actuació delsMossos d'Esquadra i es va refe-rir àmpliament al problema derelació entre el cos policial iuna part important de bergue-dans. Tura va decidir fer pinyaamb l'actuació dels Mossossense permetre's ni un bri d'au-tocrítica a la feina feta per lanostra policia al Berguedà iencara va anar més enllà, quanva decidir derivar cap als orga-nitzadors del concert la respon-sabilitat dels fets per no haverdisposat d'un servei d'ordre iperquè els assistents a la festano hi volien policia. I es va per-metre unes consideracionsperilloses quan es va preguntarsi és normal que en un poblecom Berga hi hagi tants casals

llibertaris, anarquistes i el queva qualificar d'independentis-tes radicals.Es va equivocar la consellera:volent carregar només cap auna de les parts la mala relacióentre Mossos i uns ciutadansals quals han de servir; i perquèno va aprofundir sobre el per-què d'aquest problema d'imat-ge, estima i identificació delsMossos a Berga. S'ha volgutderivar responsabilitats i aixòno pot ser. Si al concert deBerga li calia un servei d'ordre,per què els Mossos no el vanexigir? Si calien policies a dinsdel recinte, ni que fos de paisà,per què no hi eren? No perquèun ciutadà vulgui deixar depagar impostos, l'administracióli ho permetrà. Fa l'efecte queen el terreny de la informació ila prevenció, alguna cosa no esva acabar de fer bé i la compa-reixença de la consellera noajudarà a resoldre aquesta frac-

tura oberta entre policia i partdel poble de Berga. Hi ha situa-cions enquistades que calresoldre. Si hi ha problemesd'ordre públic, i la mateixa con-sellera els reconeix quan diuque el que dóna cohesió algrup agressor és la provocació,la violència gratuïta i la brutali-tat, el que cal és posar els mit-jans per minimitzar-los. I si esprodueixen i acaben tràgica-ment, és millor analitzar-losper aprendre'n sense voler tras-lladar la culpa als que en reali-tat n'han estat les víctimes.

*Hem reproduït l�editorial deldiari El Punt de divendres 10de juny. No acostumem acopiar textos de la premsaburgesa ni de cap altra, peròen aquest cas i degut a l�en-cert d�aquesta editorial i a laindependència demostradahem decidit fer una excepció.

M

El periódico de catalunyaÉs un dels mitjans que ha demostrat més submissió al govern, al PSC i bàsica-ment a la senyora Tura: editorials, tractament de notícies, articles d'opinió... .Destaquem però, per la seva extravagància, fragments de la notícia aparegudaa la seva versió digital del dia 10 de juny:

"Ciutadans de Berga van denunciar al febrer davant la Generalitat el riscque suposava un grup llibertari. Berga.-- Ciutadans de la ciutat de Berga (...)van denunciar el febrer d'aquest any a la Conselleria d'Interior de laGeneralitat que o els Mossos actuaven contra una banda d'anarquistes os'acostaven greus desordres públics, segons ha pogut saber Europa Pressde fonts veïnals. Els mateixos veïns van donar a conèixer la seva preocu-pació per la crisi d'ordre públic a Berga davant la Fiscalia del TribunalSuperior i davant la Delegació del Govern a Catalunya. Aquests ciutadans,que es qualifiquen de "normals, pacífics i catalans", van demanar a la con-sellera d'Interior, Montserrat Tura, i al secretari general d'Interior, JordiParto, que actuessin contra... Els veïns es lamenten des de fa mesos de ladistribució gratuïta d'una revista a la ciutat (...) anomenada Pèsol Negre,que s'autoqualifica de "llibertària", i que es distribueix als comerços de laciutat..."

Un exemple de notícia: fulanet diu que ja va denunciar a no sé quins anarquis-tes perquè com que són anarquistes ja se sap... i a sobre escriuen i s'expressenlliurement. Els suposats veïns (tot i que algun no viu a Berga), i fins i tot m'a-treviria a dir que alguna veïna, us els podríem dir amb noms i cognoms (no sónmés de tres) i pel que fa al Periódico..., què voleu que us diguem... . Per cert,els veïns "normals, pacífics i catalans" no sé perquè em recorden als pistolersdel sindicat lliure. Per cert, l'endemà la notícia ja no hi era.

Montserrat Tura, consellera d�interior

"La llei atribueix responsabilitats als organitzadors de concerts i d'a-questes encara no n'he sentit a parlar" (Els organitzadors disposaven de totallò que des de l'Ajuntament de Berga se'ls va demanar i exigir. No està béatacar als amics. En Ramon Camps ha sigut lleial a la consellera i vostè li pagaaixí...)

"Teníem prou efectius, i si els organitzadors ens haguessin ajudat, pot-ser hauríem evitat la punyalada". "Teníem un cotxe patrulla al lloc delsfets i ningú ens va requerir" (Vostè està segura d�això? Estaven parats al llocdels fets? Exactament on? Estaven voltant pel lloc dels fets? Segur? Tants ullsno es poden equivocar. Si no és que té en compte els famosos secretes. Percert, què feien i què van fer els secretes?)

"No sé si és normal que en una ciutat de 16.000 habitants hi hagi setcasals llibertaris, quatre d'anarquistes i tres d'independentistes radicals"(No n'ha de fer res llesta! En principi vostè es cuida de que es persegueixinels delictes i no les idees! O potser no és així?)

Ramon Camps, alcade deBerga

Senyor Ramon Camps: la Tura s�ha passat molt i tothom ho sap; tambévostè.

¿Pensa dir o fer alguna cosa davant de les paraules de la senyoraMontserrat Tura al Parlament? ¿Potser ja li sembla bé el que va dir? ¿I lamesquina criminalització de les víctimes?

Ha de triar a qui és fidel, si a la senyora Tura i al partit del qual tots dossón membres, o bé al poble de Berga. Faci el que hagi de fer, però nooblidi que un alcalde ha d�obeïr al poble i no a cap partit.

"Al concert hi havia dos policies de paisà" Declaracions a Canal 4Televisió. (I per què no van fer res?)

Marc Fornas Cap de l�àrea bàsica dels Mossos d�Esquadra de Berga (esperantl�ascens i el trasllat)

10

Des de fora

Sóc un radical i també un antisistema, Ah! i també un mamífer

l divendres de Patumtambé érem a Berga idavant de tot el què s'haestat dient sobre els fets

d'aquella nit, volem expressar elnostre punt de vista, tenint encompte que la resta de tempshem estat a 40 kms de distànciai per tant ens hem pogut mirarles coses des de fora.

Pretenem plantejar-nos els fetsanalitzant per sobre àmbits tandiversos com l'autodefensa ol'autoorganització, la recerca deles possibles causes d'una agres-sió que en principi sembla inex-plicable, la funció que ha jugat el"triangle maleït" (les Forces iCossos de Seguretat, els mass-media i la classe política)...

En un primer moment ens plan-tegem els motius pels quals unsxavals són capaços d'utilitizar laviolència contra persones que noels han fet res. Cal dir que nosal-tres no pretenem jutjar-los, perquè no hem viscut les sevesvides i per tan no ens veiemcapaces de fer-ho. Tampoc pre-tenem justificar-los. Pensar quesón persones amb una maldatinnata és fer un anàlisi gens acu-rat de la realitat, que ratlla laignorància. Per intentar enten-dre'ls es fa necessari analitzarun cúmul de circumstàncies quepodríem englobar dins de laseva realitat social i econòmica.Circumstàncies com el rebuigsocial, la violència entesa com aforma de solucionar els conflic-tes diaris, la normalització delmón punitiu com a factor implí-cit de les seves vides (i per tantno eficaç), la força que en uncert moment et dóna el grup i lavoluntat de mostrar-se fortdavant de tothom, la ràbia deviure en un sistema ple de pro-meses que mai no es satisfan, la

por al desconegut, el consum dedrogues, el poder que et dónaveure que tú fas el què vols iningú dóna una resposta,....Característiques totes elles de larealitat de la pobresa i/o de lamarginació. Una realitat violentaen si mateixa, que molts demò-crates no han hagut de patir ique per tan no han intentat can-viar. El problema ha estat queaquesta violència s'ha canalitzatd'una forma inadequada, cap alssectors més febles de la pobla-ció (com sempre sol passar).

En segon lloc, aquests fetsdemostren la vulnerabilitat i lainmaduresa de factors impor-tantíssims com l'autodefensadins dels moviments socials.Aquí podem veure una grandiferència entre la teoria i lapràctica. Parlem de què existeixun conflicte social, però quanens trobem amb algunes situa-cions límit en les què es fa

necessària una reacció inmedia-ta, se'ns fa difícil respondre. Enaquest cas les persones que enshan agredit han sigut personesque no situàvem com a enemi-gues i amb les què nosaltres noens hi hauríem volgut enfrontar.Però si apostem per la autorga-nització i per la auto-resoluciódels conflictes com a forma deviure i de relacionar-nos, hem deprendre consciència del què aixòcomporta. Estem acostumats aaquesta pseudo-pau amb alts ibaixos repressius i/o conflictiusque ens enganya i ens fa abaixarla guàrdia. No podem delegar encap cas factors tan importantscom la nostra seguretat als apa-rells policials que el què prete-nen és desactivar les nostres llui-tes com a forma de mantenir l's-tatus quo.

En tercer lloc i seguint aquestalínea, no té sentit demanar-seperquè els mossos no varen

intervenir. És sistemàtic en lesseves actuacions esperar que lesbaralles es resolguin soles abansde passar a l'acció.

Que la parella de mossos depaisà que es van passar tota lanit a la plaça no moguéssin ni unsol dit per aturar les diferentsagressions, no fa més que corro-borar una vegada més aquestalògica. Però és que repetim-ho:la seva raó de ser no és la deprotegir a les persones, sinó alsinteressos del capitalisme i delpoder.

Les veus crítiques amb l'actuaciódels mossos han reforçat el cor-porativisme existent entreaquest cos policial, polítics i mit-jans de comunicació. Els políticsresponent de bones a primeresque els Mossos han actuatcorrectament i que les mesuresque realitzaran per tal d'afrontarels conflictes serà l'increment

dels cossos de seguretat a lapoblació. Un detall curiós: elspolítics que ni tan sols han estatals llocs dels fets, són els quèacaben explicant a la resta depoblació com ha anat tot i elsquè acaben imposant la sevaveritat. Amb tot la molt honora-ble consellera d'interiorMontserrat Tura, ha utitlitzat latípica estratètgia de convertir elsagredits en agressors al culpabi-litzar, davant del Parlament deCatalunya als organitzadors delconcert de divendres, entre elsquals molts companys del'Isanta, de no haver evitat l'as-sassinat al no cumplir certesnormes de seguretat .

Per la seva banda, els mitjans decomunicació, han mostrat laseva típica complicitat amb laclasse política i els cossos poli-cials. A més, s'han recreat (comés habitual en ells) en els detallsmés intims del dolor de les per-sones properes a la victima pas-sant per sobre la voluntat d'a-questes, invaint vides de perso-nes com si per ells només comp-tessin els índex d'audiència,comportant-se com a veritablescarronyers.

Tots aquests aspectes han pro-vocat una forta pressió sobre lagent dels col·lectius i jovent engeneral de Berga, en som cons-cients. El dol sentit, sentir lesbestieses que surten pels mit-jans de comunicació, les desa-fortunadíssimes declaracions depolítics no ajuden a tirar enda-vant. Amb aquestes ratlles novolem crtitcar ni jutjar ningú, ésuna autovaloració, una reflexiófeta des dels 40 Km que ensseparen. Des d'aquí enviem unaforta i sentida abraçada a tots itotes les companyes de Berga iun munt d'ànims que us perme-tin recomposar el dia a dia. Salut i força!

'adreço a vostè per-què vaig veure alParlament que és lec-tora d'aquesta publi-cació llibertària, anti-

sistema i radical.

Senyora mamífera i conselleraTura. Vostè i jo som mamífers.

Jo ja ho sabia perquè m'ho vadir el bon amic Lizano, peròem penso que vostè es creuque és consellera. També emsembla que vostè es creu queés socialista i demòcrata i finsi tot està convençuda de queva ser antifranquista; però totaixò només s'ho creu vostè.

Sóc i vull ser radical, sí.Radicalment diferent a vostè

perquè a mi em repugna lainjustícia, la desigualtat, lamesquinesa, la demagògia i lamentida. Adjectius que a vostèl'omplen i li donen sentit.

Sóc i vull ser antisistema per-què jo intento no participar enallò que trobo injust, perquèno vull participar en el festí dela ignomínia i perquè hi hamolts altres sistemes socials

més justos i lliures que al quevostè s'aferra tot defensantinteressos bastards. Vostè diumolt del que s'entén avui persocialisme.

Vostè és una dona d'Estat (uninvent molt masclista, percert) i jo als Estats no els hiveig cap virtut. De fet vostè haassumit la Raó d'Estat tant ínti-mament que ha esdevingut

més papista que el papa, finsal punt que faria enrojolir almateix Maquiavel. Pel seu bécom a persona, per la sevasalut i la seva felicitat, i sobre-tot per la meva i la de les per-sones que estimo; senyoraTura, faci el favor de dedicar-se a alguna cosa que no facitant de mal als altres. O sim-plement vagi-se'n a cagar.

EManresaNosaltres

MBergaPep i tu

11

Per tu, Pep

óc incapaç de recordarquan ens vam conèi-xer� deviem tenir unstres anys. De fet des

que tinc ús de raó, et recordoal meu costat. Sempre� De cop i volta m'he trobat soldavant de la pantalla, mirantfotos, recordant; Tot és moltcontradictori� Quan et veig,no puc evitar que un somriu-re se m'escapi de la boca,mentre les llàgrimes mésamargues que han tastat lesmeves galtes, baixen senseque res ni ningú no ho puguievitar. Et trobo a faltar.És molt dur fer-se a la ideaque no ens tornarem a veure.Molt. El meu cap no para dedonar voltes endintsant-se enels records. Quantes històriesque hem passat, eh? Emvénen al cap un munt demoments, plens de rialles, itambé d'alguna llàgrima.Segur que tu també els portesben guardats, com jo.Recordo un munt de convers-es. Per mi era molt reconfor-tant parlar amb tu, com unabossa d'aire fresc quan etcosta respirar. Sempre inten-tant ajudar a tothom�Sempre estimant. Semprecompartint. Generós com nohe conegut mai ningú� Te�nrecordes quants cops t'hohavia dit? Que de bo que eresque et deixaves prendre elpèl? Mai em vas dir que no,perque sabíes que a vegades,era veritat� Tampoc mai emvas dir que sí. Eres massahumil per reconèixer-ho.Simplement encongies lesespatlles amb un somriure,com només tu sabies fer-ho, illavors demanaves un parellde cerveses més, que mai emvolies deixar pagar�La teva alegria contagiosa,s'ha esvaït des de divendres�I em fa mal. Sento una buidora dins que em cou. Com una

ferida oberta que mai cicatrit-zarà del tot. I et prometo quetiraré endavant, que recupe-raré aquesta alegria que tum'has ensenyat a viure a mi ia tants d'altres, perquè sé queaixí ho voldríes. Però és difícil.Perdre tant, en tant poctemps, és una cosa que nopuc assimilar de cop. Te�n recordes de la casa vella?Amb aquells núvols i aquellesflames de cartró, que tumateix havies fet? Allà sí queestaves a la teva salsa� lesparets de pedra, rodejat debosc� Envoltat sempre pelsteus. Era màgica aquella casa.Tenia un encant especial.Aquella pau de les tardes d'hi-vern a la vora del foc, amb elteu fantàstic "xoriço cremat",o la bojeria absoluta d'aque-lles nits de festa que munta-vem, que acabaries transfor-mant en el "punk al bosc"�Era genial. Com tu� Perquèeres tu el que feia que aquellacasa fos màgica� Ara m'ha

vingut al cap la temporada enque buscaves una casa depagès per anar a viure, abansde trobar la casa vella. Me'nrecordo que provaves de con-vençe'm per què me'n anés aviure amb tu, però només vasaconseguir que t'acompanyésa buscar cases. Vam anar amirar-ne una que estava apa-rentment abandonada, i encomptes d'esbrinar qui n'eral'amo, vas deixar un paperescrit amb llapis, en aquellaporta vella plena de malesherbes, dient que t'interessa-va llogar la casa, i deixant elteu telèfon. Mai et van trucar.Qui sap si encara hi és elpaper, un dia d'aquests hoaniré a mirar� Alguna vegada m'havia imagi-nat com seríem de vells�Asseguts en un banc a la fres-ca recordant velles històries.Repassant records. Mai m'ha-gués imaginat trobar-me enaquesta situació. Diuen quesempre se�n van els millors�

Desgraciadament aquest copés veritat. Sóc incapaç d'en-tendre com ha pogut passar.Sento una rabia tremenda,una impotència terrible quem'estreny i em porta sempre auna mateixa pregunta� per-què?Com pot ser algú tant desgra-ciat? Com pot algú assasinar auna persona, que basa la sevavida en els demés? Es inexpli-cable per a mí� Son ells elsque no mereixen viure.Pep, tu m'has donat molt.Molt més del que és possibleescriure en aquestes pàgines.Els records que tinc de tu, elsguardaré com un tresor, i t'as-seguro que mentre els meuspulmons bombejin aire, maino moriràs del tot. Et porto adins. I t'hi vull portar per sem-pre. I els dos sabem que moltsaltres també pensen i sentencom jo. Ens has ensenyatmolt. Gràcies Pep. Una abraça-da i dos petons. Arreveure.

LA RABIA SE VA ACUMULANDO

Apareció la oscuridad,al filo de un adiós forzado,

sin tiempo a despedir,a no querer olvidarlo.

Miles de corazones partidos,cada uno en mil pedazos,

unidos en uno solo que llora por su encanto.

Voces ahogadas en llantosescuchados en lo más alto,

solo intentando asumirque partió en el viaje más largo.

Y cada recuerdo se clavaen lo más profundo del alma,promesas de vidas cercanas

matadas por una navaja.

Perdimos una batallaque nos ha dejado exhaustos,pero almenos nos da la fuerzapara poder seguir luchando.

La rabia se va acumulando.

ELS AMICS DE L�ISANTA ESTEMMOLT DOLGUTS

Dolguts perquè ens han pres amb unaviolència desmesurada, aleatòria igratuïta la presència d'una gran per-sona, de la seva pau i del seu perma-nent somriure. Dolguts perquè s'havolgut classificar a una persona quel'unic que era és ell mateix, que esti-mava la terra i sobretot a les perso-nes, que ho donava tot a canvi de resi sense distingir races o ideologies.Estem dolguts per l'absurda especula-ció i poca sensibilitat per part de ter-tulians, polítics i mitjans de comuni-cació, que ni tan sols van deixar-nosdespedir del Pep en la nostra intimitati dolor; que divaguen especulacionssense sentit i que barrejen fets pas-sats que no tenen res a veure amb elnostre estimat amic ni amb la sevafamília. Només volem alçar la veu perquès'imposi el respecte. Respecte a lamemòria, respecte a la intimitat, res-pecte a la convivència i, sobretot, res-pecte a la vida. Perquè, com deia sem-pre el Pep, compartir és viure.

David i Eva

ES PREGA LA COL·LABORACIÓ ECONÒMICA DE TOTHOM PER DONARSUPORT ECONÒMIC ALS AFECTATS I FER FRONT AIXÍ A LES DESPESES

DERIVADES DELS TRÀGICS FETS DE DIVENDRES DE PATUM:

Nº COMPTE: 2041-0032-78-00-40055209

Entitat: Caixa de Manresa

BergaD.C.

S

12

Sí, el sistema

El sistema al descobertai m'oblidaré de lescares llargues, els ullsvidrosos mirant al nores, els plors desenfre-nats d'aquella nit de

divendres. La notícia havia arri-bat, una trucada ens informavadel pitjor. Ningú no s'ho podiacreure, ningú s'ho volia creure.Un company va arribarcorrents de l'hospital golpejàla barra del centre d'estudis i ,no sense embarbusar-se, aixíens ho confirmà. En Pep eramort.

Vint minuts, potser mitja horapassà i seguiem sense poderno-sho creure. Vam deci-dir apropar-nos a l�hospital i ladesesperació, el plor i laimpotència col·lectiva hi erenpresents com mai havia vistabans.

Va ser llavors quan vacomençar tot, quan aquest sis-tema ens deixaria veure la sevacara més cruel i inhumana.

Les mobilitzacions espontàne-as van pendre carrers i places,el dol, la impotència i la ràbiavan ser l'expressió més nota-ble de tot un poble. Ningúentenia com tot allò haviapogut passar. I tampoc ningúentenia com la policia no haviaevitat que tot plegat passés.

Primer van ser els mossos d'es-quadra. Aquests personatges,farts de registrar i intimidar agent normal i corrent no

havien evitat que la gent real-ment perillosa actuessin de lamanera com van actuar i ambel final que tots coneixem.

Després va ser el poder polític.L'alcalde, més preocupat dedesvincular la mort d'en Pep dela Patum per aconseguir nose-qué de la UNESCO, que de lamort del company i amic en simateixa. Arribant fins hi tot aintentar desmobilitzar a lagent, per tornar a la "normali-tat democràtica". No presen-tant-se com a acusació particu-lar fins que tot el poble era alcarrer, exigint justícia. En defi-nitiva, en Ramón Camps voliafer com si res, calmar elsànims d'un poble que demana-va justícia, no fos cas que lacosa se li escapés de les mansi la seva poltrona perillés. EnCamps tancà files amb els seuscaps i també afirmà que la poli-cia havia actuat correctament.

Però el colofó va arribar amb lasenyora Montserrat Tura queamb una mostra de cinisme ifalta d'humanitat increïble nofeu cap autocrítica i arribà aassenyalar-nos a nosaltres, elsamics d'en Pep de culpables dela seva mort. Convertint les víc-times amb culpables.

Llavors va ser el poder medià-tic. Els voltors van arribar ambles seves furgonetes per ferd'una mort una notícia, el mésmorbosa possible. Amb unafalta de rigor periodíscticincreïble van agafar les fontsdel poder i les van plagiar enels seus diaris i telenotícies.

Parlaven de baralla, de motiusideològics, de tribus, de dro-gues i un no parar de bajana-des més que encara no sabemd'on les van treure. Senseescoltar la veu del carrer, laveu de les víctimes. Copiant ienganxant tot allò que els hideien des del poder.Mediatitzant l'enterrament,convertint així una cosa ques'havia de dur a terme en lamés estricte intimitat amb unxou mediàtic sense escrúpols.

I tornant a la senyoraMontserrat reprouïnt el seudiscurs com si de portaveusdel govern es tractéssin.Desinformant a tot Catalunya ia tot l'Estat Espanyol.I enmig de tot això hi somnosaltres, les víctimes, impo-tents davant tantes mentides ifalses acusacions escupidespels mitjans de comunicació.Intimidats diàriament per lapolicia que no apareix quanens ha d'ajudar. Representats

per uns polítics més preocu-pats per conservar el poderque per fer justícia.

Jo ja no creia en tot aquest sis-tema molt abans de que totaixò passés. Però ara m'hatocat viure el seu costat méscruel de manera molt mésintensa que la que visc diària-ment i sento odi i ràbia però ala vegada una impotència tantgran que em fa replantejar lalluita. Rabiós de veuer quementres les declaracions de lasenyora Tura aparèixien a por-tada de molts diaris la nostraresposta a tanta mentida ésarraconada de manera tantindiscriminada. Rabiós deveure com els polítics ens acu-sen a nosaltres de responsa-bles de la mort del nostre com-pany i no poder fer res perquèla gent de fora sàpiga la veri-tat. Rabiós contra els mitjansde comunicació, perquè comhem pogut veure son verita-bles portaveus del poder.

El sistema, basat en la divisiósocial crea aquesta situació demarginació i delinqüència.Llavors quan la gent normalrep atacs d'aquest delinqüents,és el sistema el que utilitza elmateix monstre que ell hacreat per retroalimentarse, perlegitimarse (necesitem méspolicia). Però aquest cop tambévol intentar acabar amb tot elteixit social contestatari pres-ent a la ciutat que en Pep com-partia.

No ho sé, són dies molt difícilson un es sent tant trist per laperdua d'un amic i impotentdavant la megamàquina alveure que ho tenen tot tant lli-gat i ben lligat que donenganes d'abandonar la lluita.

Espero no fer-ho.

Pep mai t'oblidarem.

n aquest sistemasocial que ens hanimposat i que hemacceptat de més omenys grat sempre

perd el poble. La societat,dividida i malalta, té engan-xat l'estat, les grans empre-ses i les grans religions queactuen com un paràsit. I asobre han propagat aquestamanera de fer, que tothomexploti a tothom i així és, ien diferents mesures imaneres aquestes relacionssocials es van extenentarreu del món.

D'aquesta manera els assas-sins, sorgits d'una classesocial determinada i margi-nal (han d'haver marginats

perquè hi hagi super rics ipoderosos) assassinen gentdel poble. De vegadesaquest assassins han estat"formats" a les diverses pre-sons catalanes (on es des-humanitza les persones i onmoltes passen a ser assas-sins). Les institucions queens han imposat creenaquest malalts -molts d'ellsirrecuperables- que assassi-nen als fills del poble. I laresposta del sistema és méspolicia que actui amb mésduresa, ara sí suposada-ment amb més legitimitat,contra el mateix poble, jaque no està per protegir elpoble sinó per defensar elsinteressos d'uns quans queja no són poble (i als fetsem remeto). Senyors quetant us agrada manar:vosaltres creeu els assas-

sins que ens maten i creeula policia que ens reprimeixamb la falsa excusa dedefensar-nos. El cercle estanca i aquí sempre perdemnosaltres. El colofó de totplegat: els insults i les men-tides de la senyora Tura i elsilenci dels demés. Ja estrist que els "antisistema"us haguem de recordarconstantment als "demòcra-tes" el funcionament del sis-tema de la democràcia par-lamentària representativa,que de fet rebutgem.

BergaBarrikada

GOSSOS DE TURANo s'atura la penuria d'entomar la seva furia,

la teúrgica centúria fa abatre amb injuries l'unanimitat,d'un comportament condescendent sense embocament.Quan afirma els tetrics axiomas ens surten hematomes,la censura de la matrona ens fa pagar la manca d'usura,

amb turgida ubiqüitat capturant la partitura que s'escapa del compàs.

Quid pro quo senyora Tura si s'escapen els gossos no culpi a les ovelles.

ABSENCIES ENYORADESM'agradaria conversar amb tu,

sense parlar d'amargues absències,hores duradores carents de pressa.

M'agradaria que els braços estesos de l'arbre,on van ensenyar-nos, i vam aprendre a créixer,

no s'estellessin just quan donen fruit.

M'agradaria parlar-te sense anomenar la tristor,la ràbia, la incúria, la buidor, o l'impotència,

sense humitejar l'ambient de llagrimes.

M'agradaria trobar la saba de la vida,provar-la i alimentar-nos del seu suc.

sense pensar que per primera vegada estàs lluny.

On és la saba si no la portes tu ???Pel Pep

M

BergaPep i tu

E

13

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Centred�EstudisJosepEster iBorràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerre.

Berga.

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga C

./ P

insa

nia

s/n

. B

erga

a policia Autònoma

de la Generalitat

(Mossos d'Esquadra)

exercirà les funcions

següents:

a) La protecció de les persones

i béns i el manteniment de l'or-

dre públic."

Això és el que diu el vigent Estatutde Catalunya, doncs bé, ara quesembla que els polítics treballenen un nou Estatut, m'agradariaque pensessin en qui ens prote-girà dels Mossos als ciutadans???Si, ho heu entès bé, qui ens prote-girà als ciutadans d'aquest paísdavant una mala actuació delsMossos d'Esquadra?. Qui ens pro-tegirà davant les seves agres-sions?. Qui ho farà quan utilitzinl'abús de poder?. Qui ens prote-girà davant les seves mentides?.No us heu demanat per què quasimai perden un procés judicial?

Històries de Catalunya era un pro-grama que feien a la tele no fagaire, havent sopat, a TV3. On,suposo que molt ven documen-tats, ens explicaven diversos epi-sodis de la nostra història.

Jo me'ls mirava sense parar gaireatenció, doncs sempre, un cop alsofà, distès, et relaxes ja que s'haacabat el dia , etc... , però enrecordo un que el vaig trobar, simés no, curiós... Ens expilicavacom van néixer els mossos d'es-quadra... I vaig quedar parat!

Resulta que eren els macarres, elsxulos, els guardaespatlles delsmafiosos de l'època, que teniendiverses cases de putes, presta-mistes, i altres negocis il.legals...Ostia com ara! Ni més ni menys,com ara. La diferència com a moltradicaria en que els mafiososactuals ho són per majoria abso-luta o per aliances entre ells, jasiguin polítiques o econòmiques.

Qui en pugui arribar a dubtar,crec que ara hi ha a la web de TV3un programa on revisionar elsespais ja emesos. I per als nomi-nats a no voler saber la realitataqui va una història de fa pocsdies... Encara que el comença-ment d'aquesta si que es remontauna mica més en el temps. L'iniciés el 14 de Juny del 2002, eldivendres del primer carnaval tro-pical de Sallent, on després de l'a-rribada del carnestoltes i el seuconseqüent cercatasques, tingue-ren lloc els següents fets:

La història va començar en unaplaça al centre del poble. Ambtota normalitat i com de costumen una nit on hi ha festa al poble,la gent entrava i sortia d'un bar.Recordo com, entre grups ques'havien format allà fora, de copvam veure com dos personescomençaven a empentar-se ini-ciant una baralla. Després d'atu-rar i separar els dos personatgesen qüestió, la cosa semblava quees calmava tot i que, al cap d'unaestona, es va iniciar una picabara-lla similar a l'altre extrem de laplaça, amb un dels anteriors dostambé implicat. En aquestmoment va aparèixer diversagent de l'organització delCarnaval i espontanis per mirard'apaivagar la disputa en unasituació on, en un poble comSallent, tothom es coneixia. Era,per tant, una qüestió de tempscalmar la situació quan, de cop ivolta, va començar el veritableproblema.

De sobte, vam veure com aparei-xia un cotxe patrulla dels Mossosd'Esquadra. Va arribar per l'altrapunta de la plaça, en van baixardos agents uniformats i, com enun Western, creuaren l'espai apeu amb els guants posats i la maarrepenjada al cinturó, on duienla porra. S'ha de dir que un d'a-quests dos és de Sallent i queconeixia a molta de la gent de laplaça. L'actitud dels mossos alcreuar la plaça era, se'ns dubte,de xuleria i prepotència i, de fet,

seguidament va quedar claríssim.En arribar al lloc de la baralla,abans de preguntar res i amb laporra als dits, un dels dos va col-pejar a la primera persona que vatrobar dins la disputa, quanaquesta en realitat estava sepa-rant la baralla. Aquest, en un actereflex es va girar tornant-se alcop del mosso i aquí va començaruna baralla entre aquests dos.Davant d'això, tota la gent de laplaça (que no era poca) va córrercap al lloc en qüestió i en unmoment es va crear un clima detensió crispant.A partir d'aquest punt, recordo ipuc assegurar que els únicsesforços per calmar al jove deSallent, com és lògic molt indig-nat per la situació, van ser perpart de gent allà present, i nodels Mossos d'Esquadra. L'altre,el mosso de Sallent, no va inter-venir en la disputa. Un cop algu-nes persones es van aconseguirendur el noi per finalitzar el con-flicte (no sense l'oposició delMosso que ho havia començat toti que el volia identificar) no vaacabar el problema. Diversespatrulles dels mossos arribavenen aquell moment al poble (arri-bant a ser 5 o 6 com a mínim) iparlant amb alguns d'ells vanquedar que no anés a més. Peròun cop reunits els mossos acaba-da la situació va quedar clar quesí, que aniria a més. Un policialocal de Sallent els va facilitar elsnoms de persones presents a laplaça, entre elles una que aquellanit, curiosament, estava a Sitges.Amb aquests noms van fer unadenuncia d'obstrucció a l'autori-tat i, amb l'implicat en la barallaamb el Mosso una d'atemptat al'autoritat. Més tard, es va anar abuscar el jove implicat en un altrepunt del poble i el van detenir,havent de passar tot el cap de set-mana a la comisaria de Manresa.

Un cop al calabós, el jove deSallent no va rebre un tractemenys humiliant que en el de lanit anterior. Dormia directamental formigó i l'aigua i el menjar

eren escassos i en precari. Li ser-vien el líquid bullent en un got deplàstic dels petits i molt de tan entan. Tampoc no van permetre a lafamília del retingut de veure'l, iquan li portaven roba neta ellsvan mentir dient que ja n'hihavien proporcionat, mentre ellva dur la mateixa roba bruta de labaralla en els dies que va estartancat. Un altre fet significatiu vaser la pressió psicològica a la queva estar sotmès quan, sense avi-sar i en qualsevol hora del dia ode la nit, els guàrdien apareixienfent ressonar de manera estridentla porra entre els barrots i cridantla significativa frase: "Aquí si etdiem blanc és blanc i si et diemnegre és negre!".

El 28 d'Abril del 2005 va tenir llocel judici, en el qual el jove estavaacusat de lesionar el genoll delMosso de Sallent que no haviaestat implicat en la baralla.Aquest, curiosament, arrossegavaun problema al genoll des de feiatemps. També estava acusat demossegar un dit de l'altre mosso,fet que va ocórrer en la barallaque va iniciar l'agent. En un pactefinal amb els mossos davant lapossiblitat d'ingressar a presó,l'acusat haurà de pagar una multade 15.000 Euros. Per tal de dur aterme aquest pagament s'organit-zaran diverses activitats al pobleels dies 10, 11 i 12 de Juny. Lesaltres 4 persones acusades d'obs-trucció a l'autoritat hauran depagar 60 Euros per cap més cos-tos d'advocats.

El que és molt evident en aquestsfets és, sobretot, que si ells nohaguéssin aparegut no hauriapassat res de tot això.Quedaclar,per tant que el problema elvan portar ells i la seva prepòtèn-cia quan van demostrar de quèsón capaços per tal de "vetllar perla seguretat ciutadana i protegir-nos". D'esprés d'arribar, iniciaruna baralla i no fer absolutamentres per calmar-la, armats ambporres i contra gent del poble,encara es poden justificar d'algu-

na manera? A part, a més desaber tot això, ja que ho van pro-tagonitzar, lluny de reconèixercap mena d'error encara entreuen un benefici econòmic!Amb l'agreujant que un d'ells, deSallent i conegut per molts delspresents, és el que s'endú elsuculent botí per una lesió algenoll que ja tenia abans de labaralla en la qual ni va estarimplicat directament! No cal dirque els diners que cobraràhauràn de sortir de la butxaca dela principal víctima aquella nit,qui, després de rebre injustifica-dament i per l'esquena mentreposava pau en una baralla, passàun cap de setmana al calabós.

La pregunta és: 1a. qui ens prote-geix d'ells? 2a. De què ens han deprotegir sinó és d'enemics odelinqüents que s'esforcen a exa-gerar o que són creats directa-ment des dels mitjans i en elscomunicats oficials? 3a. Els fa porque la gent no els necessiti i nopuguin imposar la seva autoritat?

El més significatiu del cas és queno és una casualitat ni moltmenys un fet aïllat el que van pro-tagonitzar els "cossos de segure-tat" a Sallent. De fet, van sumantles històries heroiques d'aquests,pels pobles a Catalunya, que ensdelaten la seva manera d'actuar,així com a quins interessos ser-veixen i a qui, en realitat, prote-geixen. No ens serveix de res que es nete-gin la cara mostrant la seva face-ta sospitosament amable quansurten pels mitjans de comunica-ció oficials. La seva funció quedamés clara quan veiem que, en rea-litat, s'esforcen en fer-nos posarde genolls davant la seva autori-tat, dirigida des del govern (enaquest cas català). El principalobjectiu del qual no és millorar nigarantir la situació de la gent aqui governen, sinó mantenir-seen el poder a costa de fer creurea la gent la seva cara neta i res-ponsable.

Mentides, prepotència i xuleriadels mossos a SallentSallentJust & Cia!

�L

14

l maig del 2004 es cel-ebra als jutjats deManresa el judici contra11 persones acusadesde no pagar el lloguer

de l'immoble del carrer NaBastardes nº 13 de Manresa,(una forma particulard'assenyalar l'okupació....cosa de magistrats): Elsactors es col·loquen lestogues (disfresses que elsatorga el poder de decidir ladirecció que prendrà el nostredestí), el públic una micanerviós s'ho mira tot ambincredulitat, s'escapen lesprimeres rialles... Comença lafunció!! La trama es començaa desenvolupar com la majo-ria d'aquestes farses, elsadvocats presenten indicisque permetin anular el judici,però Sa Senyoria té ganesd'enllestir ràpid i entrebadalls els diu que al gra, queaixò no ho para ningú sinó Ellmateix. Agafa la batuta de lasituació. Ens comunica que lapropietat ens ofereix unpacte: 6 mesos de temps perpoder quedar-nos a NaBastardes i després l'hauríemd'abandonar ambtranquil·litat (sense més con-seqüències), que si volem ensdeixa sortir de la sala perreflexionar. No cal. No tenimres a pactar, ni amb la propi-etat que va comprar la casa,ja okupada, moguda perl'afany de treure'n bonsguanys amb operacionsespeculatives, ni amb eljutge, que executa lleis afavor de la propietat privadaen contra de l'ús que se'npugui fer sigui habitatge ocentre social, (per nomenaruna de les mil injustícies quedicten quotidianament). L'espectacle continua, ambbadalls i mofes incloses, hi hatots els ingredients, fins i totsorpreses d'última hora: l'ad-

vocada de l'acusació s'ha obl-idat de presentar les escrip-tures de la propietat, i eljutge decideix que noreconeix a la immobiliàriaComerium com a legítimspropietaris. La funció no hau-ria pogut tenir un final mésapoteòsic, les mofes esdeve-nen riallades, el descontroldomina la sala.

Però l'alegria no ens ha duratmolt temps. La propietat hapresentat un recurs al'Audiència Provincial deBarcelona, i sense badalls, nimofes ni dubtes, aquesta hadictat sentència a favor deComerium (immobiliària

especuladora), contradient aljutge de Manresa però d'a-cord amb l'agermanamentinseparable entre propietatprivada i el poder legislatiu.Una vegada més la justíciademostra de quin materialestà feta (no ens ha sorprès).Reconeixen com a legítimspropietaris a les màfies quepretenen fer negoci amb elshabitatges mentre la gent esveu hipotecada per pagar unacasa on viure, quan milers dejoves no poden ni somiaraccedir a un pis de lloguer, almateix moment que hi ha mil-ers de cases abandonades.Aquesta situació és un delsmotius que ens va dur a grup

de joves de Manresa el passat18 de maig de 2002 a okuparun espai: a vegades l'hem util-itzat com a Centre Social, d'al-tres com a lloc per viure.Portem tres anys d'activitats,debats, xerrades, jornades,tallers, sopars vegetarians,etc. Tres anys construint(amb els nostres alts i baixos)un espai per a la reflexió, eldebat i la lluita, donant unaalternativa al pensament únici a les formes de convivènciaoficials, intentant trencar ambles dinàmiques autoritàries ijeràrquiques.Però l'Audiència Provincial hadecidit que prou. Que voldesallotjar Na Bastardes. Queés més legítim permetre queuna immobiliària de Barcelonapugui enriquir-se amb opera-cions especulatives i no pasque un grup de personescreïn un espai antagonista.Aquesta decisió és irrevoca-ble, ja no es pot presentar caprecurs (potser tampoc elsol·licitaríem, no em de dem-anar permís a ningú, per moltjutge que sigui, per ser lli-ures).Estem a l'espera que ensdonin cita, ja us avisarem deldia i l'hora. De moment tenimintenció de continuar real-itzant activitats: debats, pas-sis de vídeo, festa d� aniver-sari etc. No marxarem de NaBastardes. No ens farancreure. Continuarem okupant,continuarem preokupant,continuarem resistint, contin-uarem insistint.

Na Bastardes sota amenaça dedesallotjament

AManresaNa bastardes

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d�Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: info@ladrogueriamanresa.com

C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor

Reconèixen com a legítimspropietaris a les màfies quepretenen fer negoci amb elshabitatges mentre la gent esveu hipotecada per pagaruna casa on viure, quan mil-ers de joves no poden nisomiar accedir a un pis delloguer, al mateix momentque hi ha milers de casesabandonades. Aquestasituació és un dels motiusque ens va dur a grup dejoves de Manresa el passat18 de maig de 2002 a okuparun espai

Imatge del centre social ocupat Na Bastardes de Manresa situat alcarrer Bastardes

15

a n'escaiola era unamasia que havia estatdedicada a la vinyadurant molts anys. Fa

més de 25 anys que va quedarabandonada i ara farà un anyque un grup de persones vàremcomençar un projecte per recu-perar i restaurar la casa. La nos-tra idea era impedir el seu esfon-drament conservant així unpatrimoni comarcal i poder-hiviure buscant una alternativa alspreus desorbitats, al consumis-me i a la falta de llibertats de lanostra societat.

Per culpa de l'abandonament dela casa ens la vàrem trobar total-ment malmesa pel temps, sense

portes ni finestres, mig sostreensorrat i l'altre mig amb serio-sos problemes de goteres quefeien perillar les bigues queencara aguantaven la masia; elscorrals els vàrem anar desco-brint mentre netejàvem tots elsvoltants de la masia de malesherbes i esbarzers que mesura-ven més d'1 metre i mig d'alçadai que feien impossible veure mésenllà de la porta d'entrada.

Vàrem començar apuntalant lesbigues i canviant una a una totesles teules trencades per aturar ladeterioració de la casa; vàremtreure tota la runa de la teuladaque havia caigut més una plantaque ja havia cedit; vàrem poderrecuperar un corral en el que hifaltava mig sostre per tenir-hi unparell de cabres i algunes galli-nes.

Passa't l'estiu vàrem començar apreparar la casa per l'hivernposant portes, finestres, escales,fent envans i tapant els foratsque la gent havia fet a les paretstot saquejant el que tingués elmés mínim valor per buscar ferfortuna... sense adonar-se'n quela fortuna no estava amagadaenlloc sinó que era tota la masia.

Fa uns 2 mesos el jutge va dero-gar per falta de proves unadenuncia per usurpació de bensimmobles. Malgrat els impedi-ments legals i de no disposar nid'aigua ni de llum nosaltresseguim endavant en aquest pro-jecte.

Per tal de poder autogestionar-nos i anar restaurant la masiaestem arreglant un galliner,ampliant l'hort i actualment ja

tenim 5 cabres per ferformatge.

Sabem que no ésfàcil però moltmés difícil ésviure sota la pres-sió d'una hipotecaque cada cop pesamés a causa de laespeculació ferotge a laque tots contribuïm com-prant des delpis méspetit ip a t è t i cfins a lamansió ambcamp de golf. Ladiferéncia és que mentreuns s'ofeguen per pagar lahipoteca els altres la cobren.

eient com les urpes del'especulació immobilià-ria s'han clavat en totsels pobles i ciutats amb

gran força, destruint els nos-tres barris, expropiant les nos-tres cases i arrasant els nostresparcs, convertint-ho tot endeserts sense vida que seranfuturs blocs de pisos- ratoneresi grans superfícies comercials.Aniquilant així els espais dereflexió i debat del pensamentantiautoritari.La columna clitoriana hem oku-pat! El C.S.O. La Tremenda és elresultat d'un procés de reflexióinacabat, d'una història que escomençà a escriure ara fa pocmés d'un parell d'anys,moment en que un grup dedones diverses de Manresa vamcomençar a trobar-nos, ja quecompartíem la necessitat decrear un espai d'ajuda mútua,una xarxa entre dones per tald'intercanviar investigar iactuar contra la lògica del sis-tema que ens ofega. D'aquestamanera s'anà formant uncol·lectiu anomenat ColumnaClitoriana. Des de la trajectòria d'aquestsescassos dos anys ens ha sorgitla necessitat de disposar d'unespai propi on poder-nos auto-gestionar i experimentar desd'altres perspectives. Peraquest motiu i antagònicamenta l'ordre patriarcal, mercantil imoral del sistema estem oku-pant un espai. Un espai on laseva finalitat última no és el

seu habitatge. En aquest cas elC.S.O. La Tremenda és un espaialliberat on poder-nos qüestio-nar els fonaments polítics,econòmics i culturals que ensprecaritzen la vida.D'aquesta manera, l'okupacióva tenir lloc a la matinada del21 al 22 de març d'aquestmateix any. La titularitat de lapropietat recau sobre FECSA,empresa que des de tempsenllà l'estava deixant malmetre.Remetent-nos en la història de

l'empresa FECSA trobem que vaser propietat pública durant uncurt període de temps, des del'expropiació posterior al 18 dejuliol (aixecament militar del1936) fins que el govern deNegrín la va tornar als seuspropietaris. PosteriormentFranco la va entregar als Marchcom a forma de pagament acanvi dels diners que aquestshavien lliurat al servei de lacausa nazional. Els aleshoresamos de l'empresa emparats en

l'autarquia van utilitzar mà d'o-bra esclava de presoners polí-tics republicans per ampliar ifer rentable l'empresa. A més, actualment FECSA-ENDESA emet anuncis per TVpromocionant "l'energia verda"i intentant vendren's que sónecologistes mentre aSudamèrica estan fent fora iassassinant a pobles indígenes,com el Mapuche.Aquests són alguns dels moltscapítols protagonitzats per

FECSA on un altre cop el poderdel lliure mercat passa perdamunt de la llibertat i la vidade les persones.D'aquesta manera ens posicio-nem en contra d'una empresamultinacional contra l'especula-ció urbanística (que aquestatambé fomenta) i d'aquestamanera alliberem un espai coma mitjà d'expressió del col·lec-tiu de dones ColumnaClitoriana. Per això el C.S.O. La Tremendaés un espai okupat i gestionatper dones no per quedar-nosatrapades per la diferència,sinó per experimentar a travésde nosaltres mateixes, percrear un espai sociopolític ontreballar per aniquilar els pilarsde la raó que tot ho mou: elpatriarcat. Okupem desafiant lapropietat privada, la legalitat ila legitimitat del poder esta-blert.Actualment ens trobem habi-tuant l'espai, ja que a causa del'abandonament han estat i sónmoltes les reformes que hemde fer per poder-hi dur a termeidees que tenim en ment(debats, xerrades, vídeos,tallers, un espai de contrainfor-mació, un arxiu...)Ens trobem a la cantonadaentre el c/ St. Salvador i el c/Hospital al nº 24-26, al barriVic-Remei de Manresa.Us convidem a passar-hi!!Perquè mirem que el presentque construïm s'assembli alfutur que volem!!OKUPA I ROSTEIX!!!!!<<¡¡¡MUJER, NI SUBMISA NIDEVOTA, LIBRE, LINDA ILOCA!!!>>

ManresaLa columna clitoriana

La columna clitoriana okupa!

Can escaiola viu

V

Navarcles-TalamancaLos del monte

C

16

l'anterior Pèsol, us vamexplicar com ens va anarl'okupació de laCoktelera, una casa deManresa que volíem uti-

litzar com a vivenda. No portà-vem ni un dia quan un desplega-ment dels Mossos ens va desa-llotjar il·legalment sent detingu-des les 6 persones que es troba-ven a dins. Els acusen d'usurpa-ció, però el més greu és que a undels detinguts l'acusen d'atemp-tat a l'autoritat, ja que s'haninventat que va trencar el dit aun dels mossos i han presentatinformes mèdics (la petició fiscalper atemptat pot ser de 2-4anys).

Ja que ens havíem quedat sensecasa i amb la ràbia a dins, vamcomençar a buscar una llar.Després de bastantes assemble-es i visites a diferents cases, vamdecidir que el millor era tornar-hi, reokupar la Coktelera. Elsmotius que ens van empényer aprendre aquesta decisió van serper una banda perquè la casas'ho mereixia i per altra perdonar resposta a l'actuació delsmossos i de la propietària.Sabíem que era una aposta arris-cada ja que pensàvem que elsmossos s'ho podien prendrecom un atac directe a la sevaautoritat, per això vam decidircanviar d'estratègia. La casa esva ocupar la nit de l'1 al 2 d'abrili el dissabte 2 d'abril al matí esva convocar penya. Durantaquestprimer dia es va assegurar lacasa.

La trobada amb els Mossos vaser més tranquila del quèhavíem previst, al migdia es vapresentar un cotxe patrulla, queva identificar a dues persones, iamb ells van venir la propietàriai el seu "querido".

A la tarda vam tenir una visiteta,aquest cop es van presentar el"queridu" i el servil fill de la pro-pietària (la nostra estimada Anna

Maria Pujol i Devant). Venien aportar un missatge, ens vanestar menjant l'orella durant unahora, dient-nos que ells s'estima-ven la casa, que eren una famíliahumil i que ens n'anéssim,sobretot que ells estaven ambnosaltres i que si ells fossinespeculadors ens donarien unacasa, bla, bla, bla... (Uff!! Estavenmillor calladets).

Durant la setmana que vam viurea la Coktelera no vam estarsoles, quasi sempre hi havia visi-tes, que van ajudar a que les per-manències fossin més distretes.Durant el dijous 7, vam veuremés moviments de secretes delshabituals, vam treure part delmaterial que teníem a dins i vamdecidir convocar a la gentetadavant de la casa. La concentra-ció va durar fins a les 11h de lanit.

A les 6 del matí del divendres 8d'abril als ocupants de la casaque estaven dormint ens va des-pertar el crit dels dos que esta-ven de guàrdia: Ja són aquí!!

Aquest crit significava que unpetit desplegament de 8 furgo-netes dels Mossos, sis cotxespatrulla, cotxes de secretes idues ambulàncies, havien arri-bat a la casa, i sense previ avís,van rebentar la porta de baix i ladel pis de dalt (en 3 minuts). Enun moment al pis de dalt ja nos'hi cabia, el "jefazo" va ordenarque no pujéssin més antidistur-bis i en va fer baixar uns quants.

Es van quedar una vintena demossos, amb càmeres i fins i totalgun secreta amb passamun-tanyes. Després de tantapel·lícula, d'haver-nos agenollatamb lesmans al cap, allí mateix ens vanllegir l'ordre de desallotjament(aquest cop la duien de veritat!!)i l'ordre d'allunyament de l'im-moble, de la propietària, del seudomicili i lloc de treball (prohibi-ció d'acostar-se a menys de 200metres, tot i que viu i treballa enllocs cèntrics de Manresa, ambl'amenaça de presó preventivaen cas d'incompliment). Un copidentificats vam anar firmantconforme rebiem les ordres judi-cials, i ens van deixar anar.

Fora la casa ens esperava la gen-teta (gràcies macos, aquest copus hem fet matinar!!).

Al llarg de la setmana següentens vam anar assabentant delquè havia passat durant aquellasetmana als jutjats. El mateix diade l'okupació, cap al migdia,l'Anna Maria Pujol Devant vaanar a posar una denúncia als

mossos i al veure la negativadels mossos de tornar a desa-llotjar il·legalment, va posardenúncia al jutjat de guàrdia. Aljutjat li van dir que per aconse-guir un desallotjament s'havia deseguir un procés judicial. Aixòdel judici li semblava massa lent,va ser llavors quan amb el seuadvocat van idear un plamalèfic. El pla consistia en auto-lesionar-se o deixar que lapiquessin, o per ser menysrecargolats aprofitar un cop queja tenia, per dir que els okupesl'havien agredit. El mateix dis-sabte al vespre es va presentarals jutjats amb un parte mèdic iamb còpies de cartells i articleson sortia el seu nom i s'explica-

va els fets del primer desallotja-ment. Amb tot això va al·legarque patia assetjament i que sesentia amenaçada i va aconse-guir engatussar al jutge, que alcap de 5 dies va dictar l'ordre dedesallotjament i d'allunyament.

La propietària va mentir, ja queva dir que havia tornat a la tarda,cosa que no va fer, i tot i queafirma que estava molt espanta-da, diu que va tornar SOLA arecollir coses de l'hort (un hortque ni tan sols és seu, que elporta un home gran). Desprésafirma que els okupes li vandonar un cop a la cara i desprésla van fer caure, de manera queli va sortir un blau a la cuixa.

Evidentment afirma que estavatant nerviosa que no recorda quila va agredir (no fos cas que lacagués). I aquesta no és la únicamentida que surt a la carpeta delprocés, està plena de mentidesde la propietària i dels mossos,fins al punt que en l'atestat poli-cial hi figura una persona denun-ciada, que diuen que va ser iden-tificada allí, però que en realitatningú de nosaltres coneix.

I què en queda de tot això...

De moment l'acusat d'atemptatja està citat a declarar, i s'hanobert diligències per investigarel tema de l'agressió a la pro-pietària.

La casa continua tapiada per totscantons, i ni els mateixos quediuen que se l'estimen hi podenentrar, i de nits la vigila un guàr-dia de seguretat, no fos cas quealgú li donés vida...

I nosaltres que sempre enshavien dit que quien la sigue laconsigue, ens hem quedat altrecop sense projecte i amb unsquants marrons a les butxa-ques...

Però com hem dit altres vega-des, hem perdut una batalla,però no la guerra!!

Quien la sigue no siempre la consigue

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI i KAWASAKI

Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de contacte: Pep.e-mail:bi.cilindrics@retemail.es

C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50

ManresaAlgunes

A

17

Ha mort un company de la Pobla de LilletPep i tu (Berga)

El passat 18 de març moria SalvadorCatllà Cortina, amb 89 anys.Salvador Catllà va ser un obrer cons-cient de la Pobla de Lillet, un delsmolts que van formar part de l'im-portant moviment llibertari que hi vahaver el passat segle vint a la Poblade Lillet, on hi havia una fortaimplantació de la Confederació Nacional del Treball (CNT), de lesJoventuts Llibertaries (JJLL), de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) ide Mujeres Libres (ML). En Salvador era de la CNT i en arribar la guerra civil i la revoluciósocial de 1936 va anar voluntari al front. La majoria de poblatans ipoblatanes, com la resta de berguedans, van anar voluntaris a lacolumna anarquista Terra i Llibertat. Tanmateix, alguns com elmateix Salvador van anar al front d'Aragó amb la Columna Durruti.En acabar la guerra va patir la duríssima i sempre injusta i cruelrepressió franquista, com tants d'altres. Ha mort un altre home lliu-re. Que la terra et sigui lleu company! Salut i anarquia!

HA MORT ANTONIO TÉLLEZPep i tu (Berga)

Ha mort el nostre company i amicAntonio Téllez. Aquest anarquistacatalà ha estat sens cap mena dedubte un dels millors historiadorsde la resistència llibertària de la queva formar part. Que la terra et siguilleu. No t'oblidarem mai company!

EXPLOTACIÓ DE LES PERSONS PRESESAlgú (Algun lloc)

Fa unes setmanes, va aparèixer al diari Regió7 que l'Associaciód'Empresaris de Solsona s'adheria a la Patronal Vallesana CECOT,cosa que segons diuen possibilitarà als seus 110 associats accedir aserveis que ofereix aquesta patronal en àmbits com ara l'assessora-ment i la formació. El què no sabem és si això permetrà també aaquests nous associats explotar a les persones preses mitjançant elconveni que té CECOT amb el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció.Un conveni que segons va dir el Conseller de Justícia Josep M. Vallèsha de facilitar la reinserció de les persones preses, però que a lapràctica serveix per enriquir a unes empreses que a més a més d'ex-plotadores, es faran passar per solidàries.

NEGRES TEMPESTESAmb aquest nom neix a Sants un grup que pensa que és erroni l�es-tereotip que fa que una part important de les persones organitzadestendeixin a pensar que una bona "indepe" vol la consecució d'unestat, amb el que això implica d'autoritarisme, i que tota bona "anar-ka" menysprea la cultura i la llengua des d'un fals internacionalisme.Els pots trobar cada diumenge al CSA Can Vies, C/ Jocs Florals, núm.42. Sants. El seu correu electrònic: negrestempestes@gmail.comSalut companys! I endavant amb el projecte!

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Barri AnticBarri Antic

S a n t a M a r i a , 2 8 M a n rS a n t a M a r i a , 2 8 M a n r e s ae s a

noticies breus

urant elsd a r r e r smesos def e b r e r ,

març i abril ha tin-gut lloc la campan-ya unitària cone-guda com a TombAntirepressiu. Unainiciativa pensadade forma horitzon-tal i descentralit-zada on han parti-cipat diferents col·lectius i lluites socialsque han patit la repressió política durant elsúltims temps. Okupes, llibertaris i indepen-dentistes, entre altres col·lectius sensibles ala repressió, han confluït en un marc quepretenia denunciar els diferents casos queafecten els moviments populars, així comamplificar i estrènyer els llaços de solidaritatenvers els que pateixen el pes de la repres-sió i els que lluiten i treballen per fer-li front.

D'aquesta manera, el Tomb '05 ha passat permultitud de pobles i barris fent-se visible através de nombrosos actes en forma dexerrades, taules rodones, tallers, sopars,passis de pel·lícules i pintades de murals,entre altres, i on s'han tractat temàtiquescom la tortura i l'aïllament, la repressió polí-tica, el control social, la impunitat policial ol'augment de les polítiques securitàries o lasituació de les presons, per posar algunsexemples. Els diferents actes del Tomb hanservit, a més, per posar de relleu i aprofun-dir en casos concrets (i en seva indisociabletasca antirepressiva) com ara el dels Tres deGràcia, els detinguts de l'Hospitalet, la situa-ció dels anarquistes empresonats el 2003,l'Operació Estany i la criminalització de laimmigració a terres gironines, el cas delFranki, la construcció d'una nova presó alBages, els fitxers il·legals de la PoliciaNacional barcelonina, la repressió a la lluitacontra el pla Caufec a Esplugues i un llargetcètera. Tots aquests casos i més han que-dat recollits en una publicació disponible enforma de revista a la qual també es pot acce-dir des de la pàgina web http://www.movi-

ment.net/tomb.

El Tomb va donarel tret de sortidael 16 de febrer aManresa, en unacte al CentreCultural El Casinoon es va oferiruna petita mostradel que seria lacampanya, ambintervencions deRamon Piqué(represaliat del92 en l'anomena-da Operació

Garzon i un dels 15 demandants al judicicontra l'Estat Espanyol per tortures), JaumeAsens (col·lectiu d'advocats Layret), que ensva oferir un ric discurs sobre l'augment depolítiques securitàries i del paper de laConstitució Europea en el context de la "gue-rra global", i una membre de l'AssembleaContra les Presons de Manresa, que ens vaexposar el projecte de construcció d'unanova presó al Bages des d'una òptica anti-carcerària. Des d'aquest dia fins el 16 d'abril,els actes de caire antirepressiu s'han succeïta Barcelona, Lleida, Girona, Sabadell,Terrassa, Vic, Cornellà, Hospitalet, València,Castelló, Vilafranca del Penedès, Ribes iIgualada, entre altres indrets, culminant lacampanya amb una manifestació a Barcelonaque va acabar amb la crema d'una falla decinc metres que representava un mosso d'es-quadra, al bell mig de la Plaça Sant Jaume.

En definitiva, han estat dos mesos d'iniciati-ves antirepressives fruit de la voluntat decoordinació de molta gent en una temàticaon la creació de xarxa i l'establiment de com-plicitats són indispensables per a donar res-postes al salt quantitatiu i qualitatiu que, entermes de repressió, estem patint elscol·lectius i individualitats que qüestioneml'estat de les coses i lluitem per canviar-lo.S'ha d'avançar encara molt més i ser autocrí-tics amb les moltes coses que poden milloraren una iniciativa com aquesta, però amb lavoluntat i treball de tots i totes els que patimla repressió i lluitem per combatre-la, de bensegur que sorgiran més i millors Tombs.

Tomb antirepressiu:dos mesos tombant

la repressióEl tombManresa

D

18

iversos pobles deCatalunya estan patintun forçat creixement

industrial amb la filosofia de:desenvolupament és igual acreixement econòmic i indus-trial.

Calaf és una vila de la comar-ca de l'Anoia que vol passar aser una capital de comarca(Alta Segarra) i un puntestratègic dins el sector ter-ciari. Aquí és on entren enacció un grup reduït de jovesque volem i tenim ganes d'in-tentar tirar per terra totaaquesta estafa immobiliària idefensar el nostre poble talcom sempre ha estat.

El passat 10 de desembre es

va convocar a tot el pobleinteressat, en una reunió onel nostre ajuntament conver-gent ens va informar que por-tarien a terme un projecte detransformació del poble des-proporcionat, on la nostra veuno havia estat tinguda encompte.

El nou pla urbanístic que ensvolen implantar consta de:

· La construcció de trespolígons industrials amb unaembargadura de 900 hectàre-es. Actualment la vila de Calafocupa 939ha. És a dir, igua-larà el poble amb númerod'hectàrees... D'aquestes 900,una única empresa anomena-da Campa ja en té compradesmés de 400 per construir unmacro aparcament de cotxesde la casa Seat.

· Dues rondes d'entra-da i sortida fora del poblequan només som 3.200 habi-tants.

· L'edificació massivadins el centre urbà de pisosde lloguer sense dret a com-pra.

· Tot això i un seguitd'altres punts referents a laindustrialització tanquen lapresentació del nou plaurbanístic al poble ignorantels factors mediambientals,sanitaris i socials...que com-portarà, donant un trist mesde temps als habitants perpresentar al·legacions.

A la porta d'aquesta reunió,espontàniament va sorgir ungrup de joves anomenats�Veïns i veïnes preocupats pelfutur de Calaf�. Després de

dues setmanes intenses d'as-semblees i posada en comúde les diferents idees, es varedactar un fulletó molt treba-llat explicant la situació delnostre poble, deixant la portaoberta a la reflexió. També esfacilità una plantilla d'al·lega-ció on el veí indignat noméshavia de signar i portar-la al'ajuntament. A part d'aquestfulletó s'ha portat a terme unacampanya d'informació i sen-sibilització mitjançant les fes-tes nadalenques.

Ara tan sols estem a l'esperade la resposta de les al·lega-cions rebudes per l'ajunta-ment, i la nova presentaciódel pla cobrint les peticionsde tots els veïns de Calaf. Nosom els únics que estempatint aquest grans creixe-ments industrials, diversespoblacions també han estat

víctimes d'aquesta especula-ció. Convidem a tothom queestigui patint aquesta situacióen el seu poble, a formar unaplataforma en contra de laindustrialització massiva, permantenir vives les zonesrurals i defensar el dret detota persona amb diferentsopinions envers el poble.Nosaltres ja hem alçat la veu ino callarem. Units intenta-rem, si més no, reordenar elpla urbanístic per una millorconvivència en un futur.Salut i ànims a tots els quilluiten per quelcom!!!

e conocí en el entierro deAgustín Rueda, era el secreta-rio de la CNT de Catalunya y

fue la persona que lanzó el parla-mento en el cementerio de Sallent,tomado por los antidisturbios, en unclima de odio y rabia contenida porel asesinato de Agustín.

Le he visto en otras luchas en elmundo laboral o en el de la enseñan-za, dentro de la FAPAC. Su vida hasido de compromiso y entrega paracon los débiles y los oprimidos.

Actualmente había sido reelegidopara el tercer mandato al frente deAmical Mathausen y casualmente enlos actos de conmemoración del 60aniversario de la liberación de loscampos de exterminio nazis - ni tresmeses antes ni tres meses después -se descubre que él no estuvo en esoscampos, y toda la prensa y todos losmedios de comunicación - que ante-riormente la gran mayoría de elloshabían tenido un nulo interés porAmical Mathausen y por EnriqueMarco - se ceban como perros depresa sobre él. Esperemos que algúndía sepamos los motivos e interesesque hay detrás de ello.

Enrique no estuvo en ningún campode concentración pero sí que fue tor-

turado por la Gestapo y tuvo un pro-ceso con petición de pena de muerte,pasando por un penal en la Alemanianazi y por campos de trabajo. Noestuvo en los campos de exterminiopero anduvo cerca. Por consiguiente,algún conocimiento del tema tenía.

Si era necesario o no mentir para darmás verosimilitud y credibilidad enlas conferencias y charlas que díatras día daba, sobretodo en institu-tos, intentando concienciar a lajuventud, hay que tener en cuentaque cuando él acepta la responsabili-dad de Amical no queda ningúnsuperviviente en condiciones físicaspara este trabajo. Por tanto, como éldice, intenta ser la voz de los sin vozy, en definitiva, luchar por el NuncaMás, lema y consigna que se impu-sieron los que salvaron el pellejo enlos campos de exterminio nazis.Contar a todo el mundo lo que allísucedió para que nunca más la huma-nidad tenga que pasar por lo mismo.¿Era necesario mentir?, según el sí,cada cual que haga su valoración.

Pero que no pretendan descalificartoda una trayectoria de vida, que esejemplar, con sus 84 años a su espal-da y muchos palos en ella. Ya quisié-ramos los que somos más jóvenestener la actividad, la energía y lacabeza tan lúcida.

Desde aquí solo puedo decirle:¡ánimo, Enrique!, ¡y la cabeza bien

alta!. Ya quisieran los que intentanhumillarte tener un poco de tu dig-nidad.

Y es que estos medios de comu-nicación que se han cebado con-tigo, ¡ojalá pusieran el mismoempeño en denunciar a los queen nuestros días siguen mon-tando guerras y nuevoscampos de extermi-nio en nombrede la "liber-tad"!.

Juan PedroSallent

L

Col·lectiu les GrangesCalaf

D

Enrique Marco

Calaf en perill d�industrialitzaciómassiva!

19

El procés de construcció de la futurapresó de la comarca del Bages

n bon exemple del rendi-ment econòmic que es pottreure del sistema punitiuel trobem amb totes aque-

lles empreses que directa o indirec-tament participen del procés deventa (de terrenys), disseny i cons-trucció de noves presons. Senseanar més lluny, a la comarca delBages, la construcció de la futurapresó dels Lledoners està suposanti suposarà uns beneficis importantsper vàries empreses que no dubtenen treure profit de la difícil situacióque estan passant tantes personespreses.

El procés de compra dels terrenys

de "Les Torres del Bages"

La notícia de la possible construcciód'una nova presó a la comarca delBages apareix a la llum pública mit-jançant el diari Regió 7 el dia 15 deGener de 2004. El lloc on s'havia deconstruir: uns terrenys protegitsd'interès natural d'unes 40 ha. queel govern de la Generalitat haviaadquirit sota mandat convergent:els terrenys anomenats de "LesTorres del Bages". Mesos abans, concretament des delfebrer del 2002 al març del 2003,l'empresa Activitats i Territoris SAhavia anat adquirint diferents fin-ques al Pla de Bages. Aquestaempresa, propietat de Ricard Torras(aleshores president de PTB i vice-president de Caixa de Manresa)havia pagat per aquests terrenys unpreu molt superior al normal:72.000 euros/ha, uns 12 milions deptes/ha. Cal apuntar que el preu delsòl rústic a la nostra comarca costa-va aleshores entre 18.000 i 30.000euros la ha. (de 3 a 5 milions deptes). Segons la versió de l'empre-sa, compraven aquests terrenys pertal de poder construir indústries. Elmes de juliol de 2003 però, justa-ment quatre mesos després de quèActivitats i Territoris acabés d'ad-quirir aquests terrenys, les conselle-ries de Justícia i Política Territorial iObres públiques, amb Núria deGispert i Felip Puig al cap davant,compren aquests terrenys mit-jançant Incasol (Institut Català delSòl) per tal de construir una novapresó. El preu total que paguen ésde 5,2 milions d'euros (uns 875milions de pessetes) a costa de120.000 euros/ha (uns 20 milionsde ptes/ha.). És a dir, que amb unany i 5 mesos aproximadament elpreu es revaloritza un 60 %. La possibilitat de construir la presóal Pla de Bages va crear molt rebom-bori entre la ciutadania: alguns esqueixaven per què la volien cons-truir al costat de casa seva; altres

per què no s'havia demanat la opi-nió a la gent de la zona sobre el llocindicat on s'havia de construir; unstercers per què a la zona del Pla deBages queden pocs llocs d'interèsnatural i un d'aquests és el terrenyde Les Torres del Bages. Totaaquesta gent s'aglutina i forma enun primer moment la "Plataforma elBages diu No a la Presó". Diferentsforces polítiques de la comarcatambé es posicionen en contra de laubicació de la presó (és el cas del'alcaldessa de Santpedor i de CiU,ERC, PSC i ICV a Sant Joan deVilatorrada per exemple). Cal res-

saltar el caire discriminatori vers lespersones preses que van mostrardurant aquest període alguns sec-tors de la població. Sobretot lesparaules del President del'Associació de Veïns de Pineda deBages (una de les urbanitzacionsamb més diners de la comarca),Emili Alvàrez, que esgrimia argu-ments tan "interessants" com queno trobaria malament que es cons-truís qualsevol altre tipus d'infras-tructura als terrenys de les Torres,però que no acceptaria de capmanera una presó, per què els veïnsde Pineda viuen en una urbanitza-ció molt llaminera per el tipus degent que hi hauria (declaracionsfetes al Regió7 el 17 de Gener de2004).

L'operació del govern tri-partit

Davant de l'oposició d'aquesta partde la ciutadania, el nou GovernTripartit diu que estudiarà si elsterrenys de les Torres són els ade-quats per a construir la presó.Durant aquests mesos fan tot unseguit de declaracions encamina-des a buscar la simpatia del ciuta-dans com ara que la presó que esvol construir serà de reduïdesdimensions i que el municipi que latingui rebrà diverses compensa-

cions (com si d'un abocador estractés o de alguna cosa per l'estiles tractés). Justifiquen la necessitatde noves presons amb excuses decaire humanista: que les ara exis-tents (com pot ser la Model) s'estanquedant obsoletes, malmeses i queés necessari construir-ne de novesper la qualitat de vida de les perso-nes preses. Més reprimits, més con-trolats, més mal tractats, més tortu-rats,.... però amb les parets impe-cables!El dia 30, apareix un altre cop aldiari Regió 7 que la Generalitat hacomprat una nova finca, la dels

Lledoners, d'unes 15 ha. Aquestafinca estava, abans que l'adquirís elnou govern, en mans de tres pro-pietaris: Jordi Mas (empresari de laconstrucció), el propietari de l'em-presa d'electrodomèstics Màrquez iuna tercera persona que desconei-xem. Havien comprat aqueststerrenys per construir-hi indústries ide fet portaven un temps presio-nant a l'alcalde de Sant Joan deVilatorrada, Ezequiel Martínez, peraconseguir-ho. Finalment però, arri-ben a un acord que beneficia a lesdues parts: uns aconsegueixen ven-dre's els territoris i treure'n un clarbenefici i els altres troben un lloc onconstruir una nova presó, amb lescompensacions que això comporta.El preu que paga la Generalitat perla finca, és el de 1,08 milions d'eu-ros (uns 180 milions de pessetes),uns 67.000 euros per ha. (una micamenys de 11 milions i mig per ha.),un preu que segueix sent moltsuperior al què se sol pagar peraquest tipus de terreny.Aquesta operació va comportar laindignació de la Plataforma el Bagesdiu No a la Presó (l'actualPlataforma Cívica Respectem el Plade Bages), que veia com laGeneralitat havia adquirit una fincasituada a una distància d'uns 50metres de l'anterior (separades tansols per una via de tren). Per tal de

justificar la ubicació de la novapresó, es fan servir arguments comara que els nous terrenys que hancomprat no estan protegits ni sónd'interès medioambiental. A la pràc-tica, uns i altres terrenys són idèn-tics. A més a més, actualment enca-ra estan considerats de sòl rústic, iper tan en principi no podrien serurbanitzables. Amb tot, alguns alcaldes com el deSant Joan, han passat d'oposar-setotalment a la construcció d'unapresó a les Torres del Bages, a posi-cionar-se a favor de la construcciód'una presó just al costat. I és que

els alcaldes socialistes coml'Ezequiel Martínez no es volen opo-sar a les directrius que dicta el seupartit; vol rebre les prometedorescompensacions que atorgarà elgovern de la Generalitat, que con-sistiran en: - l'aportació de l'1% del costtotal de l'obra al municipi; - l'aportació de l'equivalenta l'impost de béns i immobles quehauria de percebre l'Ajuntamentper la instal·lació en els terrenys del'equipament (impost que no s'hau-ria de pagar per què un centre peni-tenciari és un equipament públic); - la cessió dels terrenys deles Torres del Bages. Suposem també que això servirà al'Ezequiel per anar pujant posi-cions.

Per tal de poder construir la novapresó dels Lledoners, el govern dela Generalitat va aprovar el 25 deFebrer passat un Pla Especial. I ésque el projecte ja havia superat laComissió d'Urbanisme i només lifaltava passar l'avaluació medioam-biental. A la pràctica ha estat unaavaluació únicament cosmètica:permet que s'edifiqui en unsterrenys qualificats de sol rústic(amb tota la xarxa d'accessos viarisi de clavegueram que l'edifici supo-sarà) però aconsellen que les

màquines no facin soroll en les èpo-ques que hi hagi ocells criant.Aprovat el Pla Especial ja es potcomençar el procés: el 05-04-2005l'empresa pública GISA (Gestiód'Infrastructures SA) va adjudicar al'empresa Fabré i TorrasArquitectes i Associats, la redacciódel projecte bàsic i d'execució (plà-nols, i posterior direcció d'Obra) dela nova presó.Es pagarà per aquest servei l'as-tronòmica xifra de 2.788.734 euros(464 milions de ptes aproximada-ment) si aconsegueixen tenir-ho totenllestit en sis mesos i mig.

La Plataforma Cívica Respectem elPla de Bages s'ha queixat de les for-mes que han tingut els governantsdurant tot el procés d'ubicació i deplanificació de la nova presó, perconsiderar-lo poc participatiu isense cap tipus de transparència;dels danys irreparables que potcomportar pel medi ambient aques-ta infrastructura; i de l'estratègiaque han seguit els polítics, saltant-se tot tipus de lleis per tal de tenirenllestida la nova presó el més aviatpossible.

A nosaltres tampoc ens ha agradataquest estratagema, però sorprèn aalgú? Quan els polítics han dema-nat l'opinió als ciutadans respecte ala gestió del territori? Quan les per-sones podem decidir sobre elsaspectes que afecten al nostremunicipi i a les nostres vides? Quans'ha paralitzat un projecte, encaraque hi hagi impacte ambiental o béoposició veïnal, si hi ha beneficieconòmic pel mig? Quan pels polí-tics ha sigut un problema saltar-seles lleis per assolir un objectiu?Quan han prioritzat la dignitat deles persones enfront del negoci? Volem anar més enllà, no volemque construeixin la presó ni a lesTorres del Bages, ni als Lledoners,ni a Odena ni enlloc. Critiquem laseva hipocresia que justifica lanecessitat de construcció de novespresons per la massificació i lesmales condicions de vida, quan sisimplement complissin les lleis queells mateixos redacten haurien d'a-lliberar a la majoria de les personespreses. Ens oposem a aquest siste-ma que ens precaritza, ens esclavit-za, i empresona a qui lluita per can-viar-ho. Les persones i empreses que con-tribueixen en el procés de construc-ció de noves presons, són còmpli-ces dels assassinats, les tortures iels maltractaments que es produei-xen a les presons, i contribueixen amantenir aquest estat que utilitza elsistema punitiu com a principalforma de fer front a la dissidència ia la pobresa. Passem a l'ofensiva!

UAssamblea contra les presonsManresa

20

Col·labora amb elpèsol negre!!

Dice un libro que leí...

A disposició judicial

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

C./ Clos, 5. 1r pis. 08605Sallent

tel. 938370724sallent@cgt.es

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D�ACTIVITATSDIVERSES

SALLENT

21

ue no se puede gobernarun país capitalistamoderno sólo por la fuer-za, disponiendo tanquesen todas las esquinas. Lo

mismo ocurre para mantener elorden en las cárceles.Un estado moderno está obliga-do a mantener todas las liberta-des formales necesarias para labuena marcha de los negocios.Un país capitalista no puedeprosperar abriendo fuego contralos pobres en cuanto se muevan,necesita su participación en lariqueza de la sociedad a travésde su trabajo, hacerles hablar sumismo lenguaje.La sociedad pretende introducirel principio de actividad capita-lista entre los mismos pobres. Sepropone simplemente asociarlosa la riqueza del dinero, delmismo modo que pretende conla democracia asociarlos al deba-

te sobre el poder.Se trata de encargarse de que losasalariados se vean atrapadospor la fiebre capitalista o almenos que crean que ganandinero. Es necesario que se iden-tifiquen con el interés general deesta sociedad y en haberlo con-seguido reside la victoria históri-ca de la burguesía. Para el pobreel dinero ha sido siempre unanecesidad, para el burgués eldinero ha sido siempre una acti-vidad intentar trazar un a rallade unión entre ambos es unaquimera. El dinero no es algoinfinito.Todo estado moderno ha de civi-lizar imperativamente a esos sal-vajes de los pobres incluyendo aaquellos que ha aislado de lasociedad en las cárceles en prin-cipio por medio de la fuerzabruta y después por el pseudo-diálogo y la mentira. Como decíaun ex -preso a propósito de laadministración penitenciaria"buscan siempre hacerte partici-par en tu castigo: este es el diá-

logo, no hay otros posibles".Incluso hay gente especializadaen la tarea: los trabajadoressociales. Aquello que llaman tra-bajo social tiene su origen en lasprácticas de la iglesia, nacióhistóricamente del intercambiode las limosnas por las peniten-cias. Los trabajadores socialesson curas laicos que predicanpara el estado. Conservan detodos modos las bases del siste-ma de encierro y la violencia queeste implica (muere muchagente en las cárceles).

Ciertamente la democracia bur-guesa proclama que cada uno eslibre de ganar dinero. Reconocea cada uno el derecho a montarsus negocios. Todo individuopuede ocupar así su sitio en elmundo. No existe más que unmundo: el de los negocios. Y lasociedad burguesa moderna talcomo la vemos en Europa, USA oJapón permite creer a muchospobres que ganan dinero. Elreino más salvaje de la necesi-

dad es transformado mágica-mente en su contrario, y por esoexisten trabajadores motivados,consumidores satisfechos oreembolsados, electores respon-sables e incluso presos quepagan su deuda a la sociedad.

Con la llegada de la llamada"izquierda" al poder las demo-cracias modernas permiten alcapitalismo franquear oportuna-mente un mal paso y particular-mente someter a la mayoría delos trabajadores con la ayuda delos sindicatos domados. Se havisto hasta qué punto los socia-listas saben burlarse de la gente,¿pero qué se puede esperar deun estado si no palos y menti-ras?

Los proletarios no están unidosen nada, están absolutamenteseparados. La miseria general dela gente, ese aislamiento organi-zado es su vida cotidiana, semanifiesta a menudo a través dela indiferencia y otras veces a

través de la hostilidad. Sólo loslacayos del estado se acojonancon la realidad de la misteriosa,pues son ellos los responsables.

La libertad de expresión seresume en que se imponenmiles de mentiras a la gente. Sepuede decir y escribir lo que sea,incluso las teorías más subversi-vas acaban amortizándose entrela inercia que las rodea comocuriosidad cultural que unopuede procurarse en determina-das librerías. Allí se las tolera entanto que no son más que pala-bras. Cuando el sentido de laspalabras se vuelve perceptibleen los hechos y a la recíproca (yes esto lo que constituye la ver-dad de una teoría), acaban tardeo temprano por topar con algúnobstáculo en su difusión.

De esta realidad ha de partir lasuperación.

n la declaració davant deljutge tenim els mateixosdrets que a comissaria. Pertant tenim dret a no decla-rar-nos culpables i no

declarar en contra nostra. Per talde fer efectiu el dret de defensa,l'advocat (ja sigui d'ofici o particu-lar) demanarà les actuacions quehi ha en contra teva abans d'ini-ciar-se la diligència.

Si has declarat davant la policia, set'ha de deixar veure la declaraciópolicial abans de la declaració judi-cial, per si vols modificar o afegiralguna cosa. És aleshores quanhas de fer constar qualsevol irre-

gularitat (especialment amenaces imaltractes), produïda a comissa-ria.

Un cop finalitzada la declaració,estudiat l'atestat de la policia i lesal·legacions del Ministeri Fiscal(en cas que sigui un cas de relleuimportant), el jutge ordenarà:

· Llibertat sense càrrecs:quan es consideri que no hi hadelicte. El jutge arxiva les diligèn-cies i el procediment acaba aquí.Es tanquen les acusacions contratu, tot i que és un fet poc habitual.Aquesta llibertat pot ser provisio-nal, és a dir, es queda a l'espera del'aportació de noves proves quereobrin el cas, o bé pot ser defini-tiva, opció que impossibilita el

desenvolupament de qualsevolaltre denúncia sobre el mateix cas.

· Lllibertat amb càrrecs: esconcedeix la llibertat condicionalfins a l'espera de la data del judicion es dictarà la resolució. Quedeslliure però les acusacions es man-tenen. Significa que hi ha unprocés formal obert contra teva. Hiha indicis de la comissió d'undelicte, però no són clars, i la penaper la qual se't pot condemnar nosupera els sis anys de privació dellibertat.

· Presó provisional: quan eljutge creu que hi ha indicis sufi-cients d�haver comès un delicte iquan cregui que existeixen impe-diments per al normal desenvolu-

pament del procés judicial. Lapresó serà per als casos en que lapena per la comissió d'un delictepugui superar els sis anys de pri-vació de llibertat. El temps potoscil·lar entre els tres mesos i elsdos anys. En casos de terrorismeaquest temps amb pròrrogues deljutge pot allargar-se fins a dosanys més. El jutge pot declarartambé presó preventiva en elscasos en que cregui que són d'altrelleu i que poden crear alarmasocial, sense necessitat que la con-demna pugui ser major al sis anysesmentats.

· Fiança: quan el jutge hoconsideri oportú podrà imposaruna fiança a la persona detingudacom a condició per no entrar a la

presó. La fiança es fixarà en funcióde la natura del delicte, l'estatussocial (en aquest cas, la manca deproporcionalitat és escandalosa) iels antecedents de la personadetinguda.

Cal tenir present que també es potdonar el cas que t'hagin detingut ifinalment només hagis comès unafalta (cosa que implica no constaren antecedents penals). Així doncses duu a terme un judici de faltes.En aquests judicis no és necessàriala presencia d'un advocat però, siho vols, tens dret a tenir-lo. No hiha fase d'instrucció. Les sentèn-cies solen correspondre a penes -multa, caps de setmana d'arrestdomiciliari, o de treballs per a lacomunitat.

QFloreal AteoAlt Llobregat

EGBXBerga

El primer de maig a diferents ciutats

CGT i la regularització d�immigrantsl procés de normalitza-ció que ha finalitzat elpassat 7 de maig, deixaun saldo negatiu d'inde-

fensió, marginació, explotaciói exclusió permanents per aun milió llarg de persones queno han aconseguit quealgun/a empleador/a tramitésla seva sol·licitud.

Segons les dades oficials,entorn de 700.000 estran-gers/es han aconseguit pre-sentar el seu expedient deregularització, el que significaque almenys un altre milióllarg de sense papers (segonscàlculs de l'INE de gener de2005) no ha pogut fer-ho. Amés, caldrà esperar a saber

quantes altes es produeixenen la Seguretat Social, fruitd'aquesta "normalització",sense oblidar que l'autoritza-ció aconseguida dura nomésun any, després del qualcal tornar a sol·licitar la sevarenovació.

L'economia submergida quees pretenia eliminar segueixtant o més consolidada queabans, puix que les úniquesvies obertes a partir d'ara pera la regularització són l'arrela-ment social i laboral, i amb-dues només són possible si lapersona estrangera demostrauna estada continuada de 2-3anys - il·legal i per tant sobre-vivint en l'economia informalo submergida- i un compromísde contracte per una any.

Resulta indigne, per no dirinhumà, que només els/lesempresaris/es tinguessin lapotestat de tramitar lessol·licituds de regularització.Això ha provocat en moltscasos l'extorsió i l'abús, ambacomiadaments, compra-venda de contractes, paga-ment previ de l'alta pel/la tre-ballador/a estranger/a, fins ales escandaloses escenes desubmissió dels/les immi-grants fent cua durant horesdavant les oficines de la segu-retat social perquè el seuempleador/a arribés just alseu torn.

Per a la CGT, el procés de nor-malització ha estat purademagògia institucional i sim-ple neoliberalisme aplicat,que va arribar al seu major

extrem quan a dues setmanesde finalitzar, el govern va pos-sibilitar l'empadronament peromissió, amb la finalitat d'ac-celerar l'augment de sol·lici-tuds presentades. Això sí,amb la prepotència de fer casomís de les mobilitzacions itancaments del col·lectiu desense papers que demanavenmajor flexibilitat en els proce-diments, criteris i temps per ala regularització.

La CGT, doncs, seguirà lluitantamb els treballadors i treballa-dores estrangeres per a acon-seguir el reconeixement de laseva existència, la seva digni-ficació, la seva integració il'assoliment de tots els seusdrets humans, socials, labo-rals i sindicals.

l passat diumenge 1de maig, va tenir lloca Igualada la"Bicicletada contra laPrecarietat", en motiu

del dia de les treballadores iels treballadors.

La Bicicletada va començar ala plaça de la Masuca i durantdues hores els assistentsvam fer una ruta pels princi-pals causants de la precarie-tat laboral a la ciutat (ETT's,la Patronal, les seus dels sin-dicats majoritaris, la UnióEmpresarial, les fàbriquesque han tancat en els últimsmesos, les cases dels seuspatrons...) i, més tard, ensvam concentrar a la plaçadels Porcs on va tenir lloc lalectura del manifest del'Assemblea d'Amics dels"Màrtirs de Xicago" de 1886.

L'Assemblea està compostaper col·lectius d�ideologiesdiferents (llibertaris, anar-quistes, independentistes-socialistes) els quals, veientla necessitat de fer frontcomú en un dia com aquest,vam unir esforços per mourela ciutat el dia dels treballa-dors/es. Cal dir que desprésde l'experiència de diumen-ge, valorem molt positiva-ment el fet d'haver treballatjunts i estem convençuts queen els fronts de lluita que ens

uneixen, no dubtarem aunir esforços quan calgui.

Així doncs, durant tot elmatí de diumenge, mésd'una cinquantena de ciclis-tes vam reivindicar que lasituació de la classe obreraempitjora dia a dia i vam dei-xar clar que no ens queda-rem amb els braços plegats;vam evidenciar la identitatdels principals culpables delmalestar de la classe treballa-dora i vam deixar clar qui iquè no volem a Igualada.

La bicicletada va transcórrerd'una manera festiva i senseincidents, però tot i així vamcomptar amb la presència(durant l�última mitja hora)de les denominades "forcesde l'ordre"; Policia Local iMossos d'Esquadra van assis-tir a la concentració i ens vandedicar, suposem que donatel goig que feia la bicicletada,un reportatge fotogràfic.Esperem que ens enviïncòpies!

Donem les gràcies a tothomque va assistir a la bicicletadai us animem a tots a no que-dar-vos callats quan les cosesno van bé. Ens agradaria moltque l'any que vé per l'1 demaig ja no s'hagi de sortir areivindicar res, però lluny detrobar-ho realista, i tenintmolt clar que la lluita de laclasse obrera ha de ser dià-ria, des de l'Assemblead'Amics dels "Màrtirs deXicago" de 1886, ens acomia-dem amb un : FINS AVIAT!

�1 de Maig no és cap festa,és un dia de lluita.

Com tots/es sabeu, el pas-sat 1 de maig va ser el dia del/latreballador/a i com cada any, ensvam reunir els/les companys/es dela Confederació Nacional delTreball (CNT) de la regional deCatalunya i Balears. La trobada vaser a l'Arc de Triomf de Barcelona.

Els actes van començar al voltant deles 12h del matí amb un míting perdenunciar la problemàtica quesofrim la classe treballadora en eldia a dia, en tots els àmbits de lavida, tals com la precarietat laboral,problemàtiques que sofreixen

els/les companyes immigrants,sexisme, etc. Els ponents van ser:José Corrales (Secretari General del"Comitè Regional de Centro"), JoanMuñoz (Secretari General delComitè Regional de Catalunya iBalears), Just Casas (Federació Localde Terrassa) i Jordi Vega (FederacióLocal d'Hospitalet de Llobregat). Apart, també van participar com-panys/es d'altres col·lectius afinsconvidats a l'acte.

Al finalitzar el míting, es va proce-dir a fer la manifestació pels carrersde Barcelona, que es va caracterit-zar pel seu caire combatiu (no hoconfonguem amb aldarulls oviolència, si us plau). En el seu pasper la Plaça Sant Jaume (Plaça de laGeneralitat) es va formar un cercleal centre i, tot seguit, uns quantscompanys/es es van estirar al migdel cercle per tal que d'altres com-

panys/es els pintessin les siluetes,representant així els morts en acci-dent laboral. Mentre es feia això unaltre company explicava amb unmegàfon el perquè de l'acció idenunciava públicament la sinistra-litat laboral que patim la classeobrera, i el silenci per part de lesadministracions, així com dels sin-dicats traïdors UGT i CCOO, enversaquest tema.

Al final del recorregut de la mani-festació (Arc de Triomf) es va fer undinar popular.En tots els actes hi va haver moltaassistència i durant tot el dia hihavia un seguit de parades per al'autogestió de la CNT i d'altrescol·lectius afins com "MujeresLibres" i el Centre d'EstudisFederica Montseny.

Cal remarcar que a nivell regionaltambé es van feractes locals aIgualada, Palma deMallorca i Lleidaorganitzats per lesFederacions Localscorresponents; i aBerga, col·lectiusanarquistes i/o lli-bertaris també vanfer actes relacio-nats amb aquestdia.

Cada dia és 1 deMaig!

Visca la lluita obrera!

Barcelona

Berga

Igualada

A part del Primer de Maig a Barcelona (Cotxeres de Sants, Arc del Triomf, Urquinaona,May Day), també es va celebrar la diada a altres llocs. A Berga es va celebrar per quar-ta vegada. Enguany, entre d�altres coses, amb la poesia de l�amic i poeta Jesús Lizano.

LCNT

EAssamblea d�Amics dels �Màrtirs de Xicago� de 1886

ECGT

22

Aquest petit volum és una breu selecció de 12 exposicions deMiguel Amorós, realitzades entre el maig de 2002 i el febrer de2004 en actes organitzats per diferents col·lectius d'arreu de laregió ibèrica, en especial de Catalunya i el País Valencià.

A diferència d'altres textos de títol semblant, l'objectiu d'aquestno és criticar directament la societat o el mode de desenvolupa-ment capitalista, sinó que les "armes de la crítica" estan pensa-des i orientades per generar el debat intern dels col·lectius ques'oposen al sistema imperant. Els diferents textos, a més, respo-nen a aquelles inquietuds dels col·lectius amfitrions, però que, i com demostra el fet que hagin estatpublicats conjuntament en aquest llibre, aquestes inquietuds poden fer-se extensives a un conjunt majord'individualitats i col·lectius.

Així doncs, aquestes 12 exposicions pretenen desbrossar el terreny de l'anàlisi de les qüestions tracta-des per a aportar eines d'actuació i comprensió que realment serveixin per al seu debat intern. Per tant,aquest volum no ha de ser llegit com un catecisme ideològic, sinó més aviat com una sèrie de guions ointroduccions a temes que són objecte d'atenció. I no ens deixem enganyar per la seva curta extensió:no obstant les seves escasses cent pàgines, cada un dels textos mereix una lectura cuidadosa. La sevacomprensió és la clau per a la crítica. Els textos estan ordenats per un criteri cronològic, tot i que hagués trobat més interessant haver-losagrupat pels temes, i així haver dotat al volum d'una major facilitat de comprensió. Els principals temesque sorgeixen, és a dir, les principals inquietuds de l'anarquisme actual, són la crítica a la societat del'espectacle, a la tecnologia, al treball, a l'ecologia de la por i la societat de control i a l'ordenació delterritori. Cada individualitat i col·lectiu pot destacar-ne aquell que li procuri un major debat intern.

El volum encara va més enllà. No només ofereix eines per a la crítica en aquestes qüestions, sinó quetambé rebutja el discurs cientifista que recolza i justifica la tecnologia, l'ordenació del territori, el con-trol,... El que Richard Peet anomena el discurs hegemònic, en definitiva. És una crítica, doncs, a aquellespersones i institucions que es consideren posseïdores de la veritat única, de la certesa, del valorintel·lectual i teòric.

Per últim, podeu trobar algun d'aquests textos publicats en aquest volum i d'altres del mateix autor (comel celebrat "Primitivismo e historia") a la biblioteca on-line del col·lectiu anti-civilitació Re-evolución(http://es.geocities.com/anticivilizacion/biblioteca_virtual.htm).

Agenda llibertàriaressenyesMontcortès, Pallars Sobirà

Divendres 8 de juliol- 19.00: Al Particular del Comú, La Pobla de Segur, xerrada �lapedagogia Llibertària en el primer terç del segle XX� a càrrecd�Emili Cortavitarte (sindicat d�ensenyament de CGT) - 22.00: Montcortès, Cinema a la fresca: �el Oro de las Californias�+ pelìcul·la

Dissabte 9 de juliol

- 10.00: Trobadade les Secretariesd�Acció Social deles diferents fede-racions de CGT deCatalunya. - 12.00: TaulaRodona: �Lluitesen defensa delterritori, experièn-cies i projectes� - 16.30: TaulaRodona: �Mitjansde comunicacióalternatius deCatalunya�

- 19:00 Tallers:Danses del món. Plantes Medicinals - 23:30: Nit de contes Pallaresos

Diumenge 10 de juliol

- 11.00: Xerrada: �La repressió a Catalunya, el tomb antirepres-siu� - 14.00: Dinar Popular (cal el bo d�ajut) - 16.00: Tertùlia-té verd �la realitat del poble amazigh� a càrrec de l�Associació Averroes.

Dissabte 9 de juliol

- a les 20:00 a Navarcles (Bages) (Cal Carrasclet, C/St.Benet, 15) :passi del vídeo: Ramon Vila Capdevila: l'últim maqui català,seguit d'un col·loqui-xerrada a càrrec d'un historiador navarclí.

http://sindominio.net/marxa-maquis/programa.php

LAS ARMAS DE LA CRÍTICAde Miguel AmorósBilbao: Likiniano elkartea, 2004NavarclesHiram Gascoine

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació973 37 01 89Plaça Major, 6

25716 GósolLleida

C./ Talamanca 4. Manresa. 93 872 54 59

23

Un arbre, una branca creix,

sola, distant, seguint el camí més planer a la llum.

Lligant i deslligant. Vivint i abandonant. Milions de rametes com tu

que cedeixen davant la telaranya invisible de la vida.

Totes tenen el seu camí, soles!!

Però totes beuen la mateixa saba. ¡Quina saba!! L'has provat?

Josep Maria Isanta Caselles, ens has ensenyat que compartir és viure.