1. Cooperaci Internacional i Ajuda Humanitria Cooperaci Internacional: - Poltica de cooperaci i d'ajuda humanitria regulada. - La UEt competncies compartides: Competncies perdesplegar accions i una poltica comuna. - Poltica de desenvolupament: Objectiu , s erradicar la pobresa, tenint en compte el desenvolupament sostenible. - L'actuaci de la UE es bassa en el Concens Europeu per alDesenvolupament signat al 2005 pels estats menbres.

2. L'acci de la UE L'acci de la UE es centra en tres zones geogrfiques: frica, sia i Amrica llatina 3. Instruments que financen l'accio de la UEEls instruments que financen l'acci de la UE sn: -El fons de desenvolupament : Instrument principal per a l'ajuda i la cooperaci al desenvolupament i t com a objectiu reduir la pobresa i contribuir al desenvolupament econmic , social i cultural dels pasos. -Instruments de finanament de la cooperaci al desenvolupament:L'objectiu s erradicar la pobresa mitjanant la democrcia, el bon govern i el respecte delsdrets humans. -Instrument financer de venatge i partenaritat:Dona suport al desenvolupament d'una rea de prosperitat i de bones relacions de venatge entre la UE i els pasos socis. 4. Principal proveedor d'ajuda humanitria al mn La UE s el principal proveedor d'ajuda humanitaria i est present en totes les zones de conflicte al mn: - Iraq - Afganistan - Territoris palestins - Distintes zones d'frica - La UE disposa d'un presupost de 11200 milios per al periode 2007-2013. El presupost anual de la UE en ajuda humanitaria s de 700 milions . 5. Ajuda humanitaria enviada per la UE L'ajuda enviada per la UE, s enviada en forma de: - Financiacions. - Subministre de bns i serveis. - Asistncia tcnica per a poder fer front en condicions d'emergncia. . 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. LA POLTICA EXTERIOR I DE SEGURETAT COMUNA (PESC) La Poltica Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) s una de les dues plataformes o mitjans d'actuaci en qu s'estructura l'Acci Exterior (AE) de la Uni Europea. 18. La poltica exterior i de seguretat comuna abasta potencialment tots els mbits de la poltica exterior i de les relacions internacionals(s'exceptuen els especficament subjectes a altres poltiques comunes), aix com totes les relatives a la seguretat de la Uni, inclosa una poltica comuna de seguretat i defensa (PCSD) que podr conduir a una defensa comuna. La poltica exterior i de seguretat comuna est dirigida per l'Alt Representant de la Uni per a Afers Exteriors i Poltica de Seguretat, crrec en l'actualitat posset per la socialista britnica Caterhine Ashton 19. Primera estratgia de seguretat El desembre de 2003 el Consell Europeu reunit a Brusselles va aprovar la proposta que contenia la primera Estratgia Europea de Seguretat. El document adoptat es proposava identificar els principals reptes als quals havia d'enfrontar-Europa en els prxims anys, entre els quals destaquen el terrorisme, el crim organitzat de dimensi transfronterera i la viabilitat dels "estats fallits", com amenaces de primer ordre a la seguretat del continent i que requereixen d'un tractament coordinat a escala europea. Tamb s'establien els objectius concrets que havien d'arribar la Uni i els seus estats membres per confrontar adequadament a un entorn mundial canviant, i per tant sovint inestable. 20. Situaci actual Ha resultat de complexa activaci en lmbit com, malgrat haver estat una de les rees que primer es va perseguir unificar en els inicis de la construcci europea .No obstant aix, el rellanament exterior que es va produir primer a Maastricht, i posteriorment a Amsterdam, aconseguint la matria de la defensa, ha procurat gestionar-se, especialment en aquest darrer punt, amb la mxima cautela i un alt grau de discreci, intentant no aixecar susceptibilitats nacionals ni meditiques en pasos on l'opini pblica o sectors d'influncia sn particularment reticents, com s el cas del Regne Unit o Irlanda.. 21. Alguns dels casos de les missions armades que va dur a terme la Uni Europea son a la franja de Gaza (vigilncia fronterera), la Repblica Democrtica del Congo (supervisi electoral civil i de seguretat), els Balcans (on va succeir a l'OTAN en les seves funcions de supervisi de reconstrucci i seguretat), etc ... FRANJA DE GAZABALCANS 22. De moment la PESC ha experimentat un desenvolupament desigual en funci de les rees geogrfiques i dels diferents moments poltics. La regla de la unanimitat que regeix per a les decisions ms rellevants fa molt difcil arribar a acords de pes en les matries ms sensibles o que ms divisions d'enfocament comporten. Aix, assumptes de la mxima importncia global, com sn les guerres a l'Afganistan o a l'Iraq, continuen avui en dia vedades a l'acci comuna europea per ra de la distncia que enfronta les diferents perspectives i sensibilitats nacionals al respecte. FIN