La situació de les valls d’Andorra albell mig dels Pirineus, ha fet quedurant segles la ramaderia ovina, jun-tament amb l’agricultura de mun-tanya, fos una de les principals acti-vitats econòmiques del país. Ambuns orígens que quasi bé podríemremuntar al neolític, aquesta activitatva tenir el seu moment de majorauge entre el segle XVII i la primerameitat del segle XVIII amb un puntmàxim l’any 1730 quan (a partir dela tributació) es comptabilitzen qua-ranta mil caps de bestiar menut. Apartir de llavors el nombre va co-mençar a baixar, en un principidegut a la substitució de la ramade-ria ovina per la cria de bestiar gros,primer mules i després vacum, i apartir de la segona meitat del segleXIX va entrar en un procés de crisifins quasi bé la seva desaparició afinals del XX. A petita escala la ra-maderia ovina constituïa un com-plement de l’agricultura, sobretot sitenim present que les ovelles erenpràcticament l’únic mitja per bogarels camps, i tots els pagesos en majoro menor mesura disposaven d’algunsanimals.Va ser a partir de l’alta edatmoderna que es van començar aconstituir grans ramats de milers decaps en mans de grans propietaris;per exemple l’any 1719 en un docu-ment en que s’autoritza l’entrada aCatalunya dels ramats andorrans entranshumància es fa referència al pasde més de 16.000 caps, propietat denomés set ramaders. A aquesta escalade les ovelles se n’extreien tres pro-ductes: la carn que sovint s’exporta-va mitjançant la venda d’animals viusa les fires catalanes, la llana, destina-da a la industria tèxtil tant local comexterior, i el formatge. És amb aquestdarrer producte amb el qual estanrelacionades les estructures que aquíens ocupen: els orris.

Els orris eren utilitzats pels pas-tors per facilitar la tasca de munyirles ovelles durant el període de cria

d’aquestes, a principis d’estiu, i quecoincidia amb el moment en què elsramats eren conduïts a les pastures,situades en la part alta de les valls demuntanya. Es tracta d’una estructurabastida en pedra seca, que consis-teix en un recinte format per dosmurs de pedra, d’aproximadamentun metre vint d’alçada, que correnparal·lels dibuixant una ziga-zagad’entre quaranta i seixanta metres dellargada. Un dels extrems està obert,mentre l’altre està tancat, i disposad’un compartiment separat per unaparet travessera o bé hi ha un recintequadrangular afegit al lateral. Perl’extrem ample i obert de l’orri, alqual s’afegia una mena d’embut fetamb andàs de fusta, s’hi feia entrarles ovelles que estaven criant i queprèviament havien estat separadesde les encara joves, les bassives, queencara no criaven. El traçat sinuósdel passadís format per les duesparets de l’orri tenia la finalitat d’es-morteir l’empenta de tot el grup

d’animals fent força cap endavant.En el tancat que es deixava a l’ex-trem oposat se situava el pastor ques’ocupava d’anar munyint les ove-lles, les quals anava agafant d’una enuna o en grups reduïts. L’operació esrepetia dos cops per dia. La llet ob-tinguda era utilitzada per elaborarformatges, tasca que efectuaven elsmateixos pastors en una cabana an-nexa a l’orri. La mateixa cabana ser-via d’habitatge als pastors, o bé endisposaven d’una altra d’independentpropera a l’orri. També adossada al’orri o a pocs metres acostuma a ha-ver-hi una pleta. De fet, a vegades,també es considera un orri el conjuntformat pel passadís o «manega», lapleta i les cabanes annexes.

Tots ells estan situats en zoneson està plenament documentadal’activitat ramadera, els cortons, queeren terrenys d’alta muntanya queels comuns de les parròquies andor-ranes llogaven a l’estiu a particularsper a que hi portessin a pasturar els

Cara

mell

a22

MÚSICA I CULTURA POPULAR

48

EL ORRIS DE LES VALLS D’ANDORRA

David Mas

Orri de riu dels Orris.

ramats1. En alguns d’aquests espais hipodem trobar més d’un orri, en

agrupacions de quatre o cinc exem-

plars no massa allunyats l’un de l’al-

tre; molt probablement això es de-

gut al fet que amb un sol orri no

haguessin donat abast al gran nom-

bre d’animals que calia atendre.

De l’ús ramader d’algunes d’a-

questes zones, com les de Perafita i

Claror, on es localitzen diversos or-

ris, ja hi ha constància al segle XIII,

quan la seva propietat va ser objecte

de litigi entre les parròquies d’An-

dorra i Sant Julià de Lòria. Pel que

fa als orris en concret la majoria de

referències històriques es concen-

tren als segles XVII i XVIII, coincidint

amb l’esmentat període d’auge de la

ramaderia. Per exemple J. Riera i

Simó, en el seu llibre Dels vells for-

matges andorrans, cita una pràctica

que hi havia entre els pastors desti-

nada a regular l’ús d’un dels orris de

Claror: consistia en que el primer

dels homes de les parròquies d’An-

dorra o de Sant Julià de Lòria que

posés un senyal en l’orri el matí de

Sant Bernabé, (11 de juny), el po-

dria utilitzar durant tot l’any.Aques-

ta pràctica era vigent almenys l’any

1607, quan la seva aplicació va ser

motiu de litigi i va requerir que el

batlle hi dictés sentència, ja que tant

els uns com els altres afirmaven ha-

ver arribat els primers, haver-hi po-

sat un ram com a senyal i per tant

tenir dret a utilitzar l’orri per a fer-

hi formatges.

Respecte als orris de Perafita,

una acta del Comú d’Andorra ens

proporciona informació sobre la da-

tació del seu ús i sobre el nombre

d’animals que hi accedien. Es tracta

d’una sanció imposada pel Comú

l’any 1789 al ramader Guillem Ba-

bot, per haver portat 725 ovelles a

«l’orri de Perafita», quan la corpo-

ració feia poc havia establert el límit

en 500 caps. Un dels orris que hi

havia a Perafita acostumava a ser llo-

gat pels propietaris de la casa Gui-

llemó d’Andorra la Vella, per un

preu que podia anar dels sis als vuit

formatges. L’any 1625 el van arren-

dar per un termini de set anys, i en

la contractació s’estipulava que havia

de retornar-lo en perfectes condi-

cions a menys que es cremés sense

que fos culpa seva (es deurien referir

a la cabana). En la documentació de

la parròquia d’Ordino hi ha diverses

referències a l’ús dels orris, que da-

ten de mitjans del segle XVII, entre

les quals té particular interès una que

ens informa de l’existència d’un orri

de fusta (el normal és que estiguin

bastits en pedra seca), a la zona del

Brug. L’any 1723 una ordinació

del Comú d’Andorra la Vella esta-

blia que estava prohibit que les bas-

sives s’acostessin a més de 25 passes

Cara

mell

a22

PA

RL

EM

DE

…

49Orri de la Coma

del Forat.

Orri de Setut.

a fi de no d’estovar la difícil ope-ració de munyir les ovelles. Aquestaés la darrera referència documentalque tenim de l’ús dels orris a la valldel Madriu, a partir de llavors deixad’haver-hi cap noticia. És força pos-sible que de forma paral·lela la de-cadència de la ramaderia ovina, quea la parròquia d’Andorra s’inicia alsegon quart del segle XVIII, els orrisanessin quedant en desús.

Des del punt de vista arqueo-lògic i etnològic els orris, consti-tueixen el principal testimoni mater-ial de l’activitat ramadera en l’altamuntanya, i el gran nombre d’exem-plars conservat ens dóna testimoni dela gran importància que aquesta vaarribar a assolir. En les diverses cam-panyes de prospecció, en les que avuien dia encara no està inclosa la tota-litat del territori2, s’ha localitzat untotal de trenta-sis orris, que són elssegüents distribuïts per parròquies:

Parròquia d’Encamp:– L’orri dels Cortals d’Encamp (re-

lativament mal conservat)– L’orri del Cubil (actualment en

procés de restauració)– L’orri d’Engait (a l’extrem nord

de la vall de la Llosa, que va a do-nar a la Cerdanya)

– L’orri de Montmalús (que està jadins la Vall Civera, a la Cerdanya)

– L’orri del llac de Pessons– Dos orris a Ensagents– L’orri dels Agols (poc conservat)

Parròquia d’Ordino:– L’orri del Castellar (del qual no-

més queda una lleugera traça)– L’orri del Brug (del qual sobretot

es conserva la cabana)– L’orri de la Serrera

– L’orri de la Coma del Forat (queha estat restaurat, així com les ca-banes annexes)

Parròquia de Sant Julià de Lòria– L’orri de les Cabanes (acompanyat

d’un important conjunt de ca-banes i pletes en pedra seca)

– Els dos orris del Forat de l’Olla– L’orri del Planell Gran– Els dos orris de Claror

Parròquies d’Andorra la Vella i Es-caldes-Engordany3

– Els dos orris de Prat Primer– Els dos orris de Perafita– L’orri del port de Perafita (se’n

conserva tan poc que quasi bé noes distingeix)

– L’orri de Mateu (és el de majorllargada de tots, aproximadamentuns cent metres)

– L’orri de pas de la Maiana– L’orri de l’Estall Serrer (reaprofitat

com pleta)– Els cinc orris de Setut (el major

conjunt)

– L’orri del riu dels Orris (dels mésespectaculars pel seu traçat sinuós)

Parròquia de Canillo– Dos orris de la Vall del Riu– Dos orris de les Pletes del Siscaró

Notes

1. El principat d’Andorra està dividit enset unitats administratives anomenadesparròquies. L’entitat que gestiona cada par-ròquia és el Comú, que sense ser exac-tament el mateix, es podria dir que ésl’equivalent a l’ajuntament.

2. Els treballs de prospecció s’han centrata la vall del Madriu-Perafita-Claror arrande la seva candidatura a la declaració coma patrimoni de la humanitat per part de laUNESCO.A més s’han fet prospeccions ales parròquies d’Encamp, Ordino i SantJulià de Lòria, però disposem de pocs co-neixements de les parròquies de Canillo ila Massana.

3. Les dues parròquies d’Andorra la Vella iEscaldes Engordany, formaven, inicial-ment, una sola i es van separar l’any 1978.No obstant la partició del territori en lamuntanya encara no ha estat feta; per aixòles tractem conjuntament.

Cara

mell

a2

2MÚSICA I CULTURA POPULAR

50

Orri de la Serrera.