EL MUNICIPI MÉS ENLLÀ DEL CASC URBÀ · 2018-09-13 · Tercer, el concepte ecològic, om a...
Transcript of EL MUNICIPI MÉS ENLLÀ DEL CASC URBÀ · 2018-09-13 · Tercer, el concepte ecològic, om a...
EL MUNICIPI MÉS ENLLÀ DEL CASC URBÀ
El tractament de l’espai productiu agrari en la pràctica urbanística i l’ordenació del territori.
Un informe comparatiu i de propostes.
Autors:
Raïmon Roda i Noya, Enginyer Agrònom
i Fundació del Món Rural.
Amb la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalita de Catalunya.
El municipi més enllà del casc urbà – juliol 2012.
Índex
Introducció ........................................................................................................... 1
Objectius.............................................................................................................. 5
Objectius generals ............................................................................................. 5
Objectius metodològics ...................................................................................... 5
Metodologia ......................................................................................................... 6
Resum metodològic ........................................................................................... 6
Legislació actual: el cas de Catalunya ...................................................................... 8
Les construccions en sòl no urbanitzable segons la legislació urbanística ................ 8
Planejament Urbanístic .................................................................................... 23
Planejament Territorial. ................................................................................... 24
Marc normatiu dels territoris analitzats (ordenació territorial i legislació urbanística) 28
Comunitat Autònoma d’Andalusia .................................................................... 28
Comunitat Autònoma de Madrid ...................................................................... 29
Comunitat Autònoma de Galícia ....................................................................... 30
Estat de França ............................................................................................... 32
Respostes a l’enquesta. El municipi més enllà del casc urbà. ................................... 34
Figures de planejament .................................................................................... 34
Figures de planejament sobre el sòl agrari o que l’afectin ................................ 34
Criteris de delimitació dels espais d’alt valor agrari ......................................... 36
Consideració de l’espai productiu agrari en la planificació urbana .................... 39
Existència d’espais de transició entre l’espai urbà i aquell que té un ús agrari .... 40
Delimitació de zones de prohibició d’edificació agropecuària. Tipus de restricció 42
Delimitació de zones amb limitacions sobre la diversitat i la capacitat de producció agrícola o ramadera ..................................................................................... 43
Protecció del paisatge agrari tradicional d’interès cultural i patrimonial ............ 43
Instruments d’avaluació de l’impacte agrari: ...................................................... 44
Existència de mapes sobre el valor agrari del sòl ............................................ 44
Existència d’informació agrària orientada a la presa de decisions urbanístiques, territorials i sectorials................................................................................... 44
Consideració d’elements valuosos de l’espai agrari ......................................... 44
Consideració del sòl forestal enfront del sòl agrícola davant possibles transformacions .......................................................................................... 45
Procediments d’avaluació de l’impacte agrari abans d’una intervenció en el territori ....................................................................................................... 47
Instruments de gestió de l’espai agrari: ............................................................. 48
Figura del banc de terres, o altre instrument similar ........................................ 48
Instruments per a vincular l’autorització de noves edificacions i instal·lacions admissibles en sòl no urbanitzable a la gestió del territori ............................... 50
Figures de gestió: parcs agraris o similars ....................................................... 51
Vinculació dels establiments turístics o de turisme rural i l’activitat agrària? ..... 53
Edificacions i infraestructures agràries: .............................................................. 54
Limitacions a la distància o a la densitat o a la dimensió de les construccions i/o edificacions ................................................................................................. 54
El municipi més enllà del casc urbà – juliol 2012.
Definició proactiva de les àrees que poden acollir possibles edificacions agràries (per raons d’impacte ambiental i paisatgístic, distàncies sanitàries, model territorial, etc.) ............................................................................................ 56
Superfície mínima d’explotació exigida per construir ....................................... 56
Condicionants arquitectònics i paisatgístics en relació a la integració de l’edificació amb l’entorn ............................................................................................... 58
Existència de prototipus homologats per a les diverses necessitats d’edificacions agràries ajustades a les àrees o unitats de paisatge homogènies ...................... 58
Exigència d’enderroc de les edificacions quan queden fora d’ús. Incentius per evitar l’abandonament d’edificacions. ........................................................... 59
Sistemes per a la rehabilitació i/o reutilització d’edificis existents envers l’autorització de noves edificacions agràries ................................................... 59
Admissió de la construcció de nous habitatges en sòl no urbanitzable .............. 60
Conclusions i recomanacions ............................................................................... 61
Planejament ................................................................................................... 61
Espais Agraris .................................................................................................. 63
Construccions ................................................................................................. 66
Disponibilitat de base territorial........................................................................ 69
Proposta d’accions a desenvolupar ....................................................................... 70
Annex: dades bàsiques dels territoris comparats .................................................... 72
Persones Consultades ......................................................................................... 84
Annex: Model d’enquesta .................................................................................... 85
Annex: relació de textos jurídics ........................................................................... 90
Fonts d’informació .............................................................................................. 95
1
Introducció
La planificació territorial es pot definir com el conjunt de criteris, formulats
expressament a través de plans que regulen les actuacions i els assentaments sobre el
territori, amb l’objectiu d’aconseguir una relació adequada entre territori, població,
activitats, serveis i infrastructures.
Des dels diferents àmbits administratius s’han redactat els plans i les normatives per a
mirar d’ordenar els diferents usos del sòl i les activitats que s’hi desenvolupen: la Llei
de Política Territorial, la Llei del Sòl, la Llei d’Urbanisme i altres lleis parcials, el Pla
Territorial General de Catalunya, Plans Territorials Parcials, Plans Directors Territorials,
Plans Sectorials, Plans Comarcals de Muntanya, Plans Especials, Plans Directors
Urbanístics, Plans d’Ordenació Urbanística Municipals, Plans Parcials Urbanístics, Plans
Parcials Urbanístics de Delimitació, Plans Especials Urbanístics, Plans de Millora
Urbana, etc.
D’acord amb la legislació urbanística catalana, la totalitat del sòl es troba classificat en
un dels tres règims de sòl següents: sòl urbà, sòl urbanitzable o sòl no urbanitzable. A
més cada sòl gaudeix d’una qualificació pròpia.
L’activitat agrària (fora d’algunes explotacions encara presents dins de petits nuclis
rurals i aquelles activitats agroalimentàries que s’ubiquen en sòl urbà industrial)
s’esdevé en el sòl que l’urbanisme classifica com a sòl no urbanitzable.
Els plans d’ordenació urbanística de cada municipi (POUM), ara sota la tutela dels
plans territorials i dels plans directors urbanístics, són els instruments que classifiquen
i delimiten el sòl urbà, el sòl urbanitzable i el sòl no urbanitzable.
Malgrat que sovint el sector agrari té la percepció que la pràctica urbanística no el té
en compte i que considera l’espai productiu agrari com un espai residual (és a dir, que
no el planifica proactivament), el cert és que bona part de les preocupacions i
reivindicacions del sector i de les possibles polítiques de foment de l’activitat agrària
no tenen component urbanístic (sinó sectorial i de gestió) i s’escapen de l’àmbit
d’actuació del planejament territorial i urbanístic. L’urbanisme i l’ordenació territorial
2
poden garantir el règim de sòl no urbanitzable i, per tant, assegurar l’espai físic per a
l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura. L’urbanisme, però, no pot obligar a cultivar el
territori ni regula els cultius que es poden fer ni l’activitat agrícola en general. Sí que
regula, en canvi, els equipaments, instal·lacions, infrastructures i construccions que
legalment són admissibles en sòl no urbanitzable, entre les quals les edificacions i
infrastructures agràries.
A l’hora de planificar el territori s’ha reivindicat des del sector primari la necessitat
d’implantar eines de protecció per determinats terrenys agraris i la necessitat de tenir
en compte en aquesta planificació la producció agrària, ramadera o forestal. El fet que
sempre hagi estat la població que subsisteix gràcies al sector primari la que hagi
reivindicat aquest dret, fa que la visió del problema només s’hagi tingut des d’un punt
de vista, l’agrari, i s’hagi pogut considerar més com un interès parcial que com un
interès comú per al desenvolupament equilibrat i sostenible del municipi i el territori.
La responsabilitat de la política municipal ha d’abastar tot el terme municipal, i la
gestió urbanística no acaba a la darrera casa del nucli sinó que continua en el territori i
les activitats que s’hi desenvolupen.
Tradicionalment el tracte que s’ha donat a la vessant productiva del sector primari des
de les diferents eines de planificació territorial ha estat escàs o nul. La ciutadania
demanda un territori endreçat amb un paisatge ric, que li pugui proporcionar un
territori d’esbarjo, un pulmó, una visió plàcida. Un espai lliure. Aquest espai lliure és
fruit de la interacció entre la natura, l’home i les activitats que hi desenvolupa,
principalment agràries. Així, la multifuncionalitat de les tasques que desenvolupen
agricultors, ramaders i silvicultors procura la visió dels diferents paisatges.
L’experiència viscuda en els processos d’elaboració i participació del planejament
territorial posen de manifest que la majoria de qüestions que preocupen al sector
primari tenen més components de caracter sectorial que no pas urbanístic o
d’ordenació del territori. No obstant això, després dels processos de tramitació de
planejament territorial ja esmentats, es podrien identificar algunes qüestions
3
principals que apareixen de forma reiterada i recurrent en les al·legacions presentades
pel sector agrari1:
a) L’espai agrari no es pot ordenar per criteris merament ambientals i paisatgístics:
primer, és un espai productiu i el marc d’activitat d’un sector estratègic (proveeix
d’aliments a la població, evita el despoblament de les zones rurals dinamitzant
l’activitat econòmica i l’ocupació, gestiona el territori, produeix paisatge, afavoreix la
biodiversitat, etc.). Segon, el concepte de paisatge, utilitzat en el planejament
territorial amb esperit conservacionista i d’aparició més recent, provoca un important
rebuig. Tercer, el concepte ecològic, com a limitador de l’anterior, també provoca cert
rebuig, però com a sistema de producció i de valoració dels aliments té una major
acceptació.
Es reivindica la necessitat d’una anàlisis profunda dels aspectes agraris que permetin
determinar quins espais poden ser considerats d’alt valor.
b) El planejament tracta millor i considera més estratègics i prioritàris la resta d’usos
del sòl no urbanitzable (parcs eòlics, parcs solars, camps de golf...) que la producció
d’aliments. Es reivindica que l’activitat agrària sigui valorada com una activitat
econòmica estratègica; que s’estableixin mecanismes de preservació de la continuïtat
dels espais i, especialment, de la seva vocació productiva; que es tractin aquests espais
amb un règim jurídic que empari i fomenti el desplegament de les funcions addicionals
dels espais agraris (externalitats o activitats complementàries).
c) Perquè hi hagi activitat agropecuària s’ha de permetre introduir noves tècniques
productives, modernitzadores i intensificadores per tal de garantir la seva viabilitat,
malgrat transformin el paisatge i portin associada una certa edificabilitat. El concepte
d’agricultura i ramaderia “tradicional” o extensiva en tant que conservadors,
provoquen un important rebuig en molts professionals agraris i es demanen
contraprestacions per les restriccions que es proposen a l’agricultura i a la ramaderia.
En general, el sector en tant que productor i propietari es mostra contrari a les
limitacions que s’imposen en el sòl de protecció especial i territorial.
1 Aquesta informació ha estat facilitada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
4
d) No s’ha de considerar l’activitat agrària intensiva com una activitat que provoca “per
se” degradació paisatgística i que són altres usos periurbans i, precisament,
l’abandonament de l’activitat agrària els que provoquen en major mesura aquesta
degradació paisatgística. El sector defensa que sense una activitat productiva no hi ha
activitat ni hi ha gestió del territori. La consideració de l’agricultura i la ramaderia
intensives com assimilables usos industrials que no aporten qualitat al medi natural,
agrari i paisatgístic, i les limitacions que al seu entendre s’imposen provoquen rebuig.
e) A banda dels problemes conjunturals, la sobrecàrrega de legislació sobre l’activitat
agrària és una de les principals causes de l’abandonament de l’activitat i des del sector
interpreten que el planejament territorial afegeix exigències i limitacions excesives que
un sector amb dificultats no pot afrontar. Entre les limitacions que el sector creu que
afegeix el planejament territorial, destaca especialment l’exigència de l’estudi
d’impacte i integració paisatgística per a totes les edificacions agràries.
Com a resposta inicial a aquestes qüestions es pot considerar que2:
a) Bona part són problemes terminològics més que no pas reals: per exemple, el
reconeixement del valor paisatgístic no invalida la producció d’aliments ni el sistema
productiu.
b) Bona part no són exigències addicionals ni comporten cap sobreesforç, sinó que
provenen de la normativa urbanística o sectorial vigent.
c) Unes mínimes cauteles per fer les coses bé, per garantir una correcta inserció
territorial de les edificacions agràries, són absolutament defensables; i, en qualsevol
altre sector d’activitat o de la propietat del sòl, no suscitarien cap discussió.
Al final del procés d’ordenació territorial, són els ajuntaments, alcaldes i tècnics
municipals qui han de dirimir entre els interessos dels legisladors i planificadors i
aquells dels seus administrats més directes al moment de concretar la planificació
local: empresaris i pagesos, propietaris i constructors, associacions ecologistes i de
veïns, ciutadans en general.
2 Aquesta informació ha estat facilitada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
5
Objectius
Objectius generals
L’objectiu principal d’aquest informe és analitzar com es tracta el sòl agrari en altres
regions i/o països per extreure possibles línies de treball que aniran orientades a
acomplir el següent:
Contribuir als criteris que té en compte el planificador de manera que la
consideració del sector primari al nostre territori es faci des d’una visió no
només de defensa d’allò agrari, sinó també des de la vessant tècnica
urbanística.
Tenir una visió que vagi encarada a tenir un planejament integrat de cada
municipi i que no deixi la planificació del sòl no urbanitzable, i per tant de part
de l’activitat primària, com a residu dels altres usos planificats i previstos.
Fomentar una visió territorial més enllà del casc urbà de cada municipi i
preveure com, enmig de l’expansió urbana que es dóna a Catalunya, es pot
mantenir i preservar no només l’activitat del sector primari, sinó també la seva
productivitat econòmica.
Aportar arguments i eines a tècnics i responsables polítics dels ajuntaments
que ajudin a fomentar el tractament del sòl no urbà i l’activitat agrària com a
elements estratègics pel desenvolupament econòmic, social, ambiental i
cultural de les ciutats petites i mitjanes de Catalunya.
Objectius metodològics
Es proposa analitzar com es tracta l’activitat del sector primari en el sòl no
urbanitzable/sòl rústic en el planejament, la normativa y les actuacions en altres
comunitats autònomes, regions i estats per aportar elements de comparació i reflexió
alternatius a Catalunya.
6
En concret, es pretén analitzar la normativa d’aquests territoris pel que fa a aquesta
qüestió i alguns exemples del planejament (normes urbanístiques, zonificacions, etc.).
Els punts metodològics s’esquematitzen en:
Recollir el tractament que es fa de les construccions i activitats
agràries dins de la normativa urbanística i territorial a Catalunya.
Recollir el tractament que es fa de les construccions i activitats
agràries en la normativa de països i regions del entorn.
Aportar elements de comparació i reflexió alternatius als
utilitzats a Catalunya.
Assolir propostes i recomanacions.
Metodologia
Resum metodològic
Primera fase: recopilació d’informació:
1. Buidat de la legislació actual a Catalunya. Serà objectiu d’aquest primera fase
sintetitzar la normativa, el planejament urbanístic i el territorial en relació a
l’espai productiu agrari i les activitats que s’hi desenvolupen, fent especial
atenció al tipus d’activitats i construccions que s’hi regulen.
2. Enquestes a experts/coneixedors d’altres territoris. Buidat de la legislació en
cada un dels territoris. Serà objectiu d’aquesta fase obtenir informació i
documentació sobre com s’aborda l’espai productiu agrari en la regulació i el
planejament d’altres països o regions.
Es pretén conèixer de quina manera des de l’urbanisme i la planificació
territorial s’impulsen i regulen l’activitat agrària (productiva) i les seves
externalitats (gestió territorial, paisatge, medi ambient, turisme, etc.).
7
La metodologia es basa en una primera recopilació d’informació a partir d’un
qüestionari enviat a tècnics experts en la planificació de França i a les
comunitats autònomes d’Andalusia, Galícia y Madrid.
A partir del buidatge dels qüestionaris es realitzarà un aprofundiment dels
aspectes més destacats, contrastant les informacions rebudes amb la legislació
i amb documents de planejament concrets.
Segona fase: comparativa, conclusions i recomanacions.
1. Detectar exigències i mancances de regulació i de planejament que tinguin
components urbanístics actuals, en relació a l’espai productiu agrari.
2. Elaborar un llistat de propostes i recomanacions per aprofundir en el treball
d’aquesta temàtica.
8
Legislació actual: el cas de Catalunya
Les construccions en sòl no urbanitzable segons la legislació urbanística
Segons la legislació urbanística (Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual
s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU), article 36) els propietaris de sòl no
urbanitzable tenen el dret d'ús, de gaudi i de disposició de llurs propietats, d'acord
amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi
d'utilització racional dels recursos naturals i dins els límits legalment establerts.
L’article 47 del TRLU sobre el règim d’ús del sòl no urbanitzable estableix que es poden
admetre noves construccions i dependències pròpies d'una activitat agrícola,
ramadera, d'explotació de recursos naturals o, en general, rústica. Pel que fa a nous
habitatges unifamiliars, només s’admeten els que estiguin directament i
justificadament associats a aquestes activitats.
Article 47 . Règim d'ús del sòl no urbanitzable:
6. En sòl no urbanitzable, ultra les actuacions d'interès públic a què es refereix l'apartat 4, només es poden admetre com a noves construccions, respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la normativa urbanística i sectorial aplicable:
a) Les construccions i les dependències pròpies d'una activitat agrícola, ramadera, d'explotació de recursos naturals o, en general, rústica. Entre les construccions pròpies d'una explotació de recursos naturals procedents d'activitats extractives, s'hi inclouen les instal·lacions destinades al primer tractament i a la selecció d'aquests recursos, sempre que aquestes activitats de selecció produeixin un impacte ambiental menor si es duen a terme al lloc d'origen.
b) Les construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de persones treballadores temporeres que estiguin directament i justificadament associades a una de les activitats d'explotació a què fa referència la lletra a.
El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei
d'urbanisme en el seu article 48 especifica que: als efectes del que estableix l’article
47.6.a) de la Llei d’urbanisme, es consideren construccions pròpies d’una activitat
agrícola, ramadera o forestal:
a) Les construccions o instal·lacions destinades específicament a la criança d’animals o
bé al conreu d’espècies vegetals.
9
b) Les construccions destinades a la guarda de la maquinària i demés estris al servei de
les activitats forestals, de criança d’animals o de conreu d’espècies vegetals.
c) Les construccions destinades a l’emmagatzematge, la conservació, la manipulació,
l’envasat i la transformació de productes, així com les destinades a la prestació de
serveis, sempre que els esmentats productes i serveis s’hagin originat o tinguin com a
destinació, respectivament i exclusivament, una unitat d’explotació agrícola o
ramadera o un conjunt d’unitats d’explotació, integrades sota una direcció
empresarial comuna i sempre que els terrenys objecte de la construcció formin part
de l’esmentada unitat d’explotació o de l’esmentat conjunt.
d) Les construccions destinades a l’emmagatzematge, conservació i prestació de serveis
propis dels centres de jardineria, sempre que en la finca es desenvolupin les activitats
de conreu o viver d’espècies vegetals.”
En aquest sentit cal remarcar la dificultat que suposaria la implantació en sòl no
urbanitzable de instal·lacions de transformació agrícola no vinculades directament a
l’explotació agrària (per exemple els cellers no vinculats directament a una explotació
vitícola).
L’article 48.2 del Reglament de la Llei d’urbanisme determina que el procediment
d’implantació de construccions i instal·lacions pròpies d’activitats agrícoles o
ramaderes és el següent:
a) Si el projecte supera els llindars fixats d’acord amb els articles 68.8.d) o 93.2.e) del
mateix Reglament, incorpora l’ús d’habitatge o d’allotjament de persones treballadores
temporeres, o afecta restes arqueològiques d’interès declarat, aqüífers classificats,
zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent,
jaciments paleontològics o punts geològics d’interès, es requereix que, amb caràcter
previ a l’obtenció de la llicència urbanística municipal, o bé s’aprovi un pla especial
urbanístic que estableixi l’ordenació i les condicions d’implantació de les construccions i
les instal·lacions, o bé s’aprovi el corresponent projecte d’acord amb el procediment
previst en l’article 48 de la Llei d’urbanisme i en l’article 57 d’aquest Reglament.
10
L’opció entre un o altre procediment correspon a la persona interessada, llevat que el
planejament urbanístic general exigeixi l’aprovació del pla especial urbanístic.
b) En els altres casos, únicament es requereix l’obtenció de llicència urbanística
municipal.
Per altra banda, el TRLU preveu també en el seu article 47 que el sòl no urbanitzable
pot ésser objecte d'actuacions específiques per a destinar-lo a les activitats o els
equipaments d'interès públic que s'hagin d'emplaçar en el medi rural, com ara:
a) Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació en el lleure i
d'esbarjo que es desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i
imprescindibles per a l'ús de què es tracti.
b) Els equipaments i serveis comunitaris que estiguin vinculats funcionalment al medi
rural o que, per llurs dimensions o requeriments funcionals, no sigui adequat que
s'integrin en la trama urbana.
c) Les infraestructures d'accessibilitat.
d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les
telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament
d'energia elèctrica, d'abastament i subministrament d'aigua i de sanejament, el
tractament de residus, la producció d'energia a partir de fonts renovables i les altres
instal·lacions ambientals d'interès públic.
Amb el compliment de determinats requisits són admissibles les estacions de
subministrament de carburants i de prestació d'altres serveis de la xarxa viària i les
construccions i les instal·lacions vinculades a l'execució, el manteniment i el
funcionament de les obres públiques; així com les construccions destinades a les
activitats de turisme rural o de càmping si les autoritza el pla d'ordenació urbanística
municipi.
11
Article 47 . Règim d'ús del sòl no urbanitzable:
4. El sòl no urbanitzable pot ésser objecte d'actuacions específiques per a destinar-lo a les activitats o els equipaments d'interès públic que s'hagin d'emplaçar en el medi rural. A aquest efecte, són d'interès públic:
a) Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació en el lleure i d'esbarjo que es desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l'ús de què es tracti.
b) Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.
c) Les infraestructures d'accessibilitat.
d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d'energia elèctrica, d'abastament i subministrament d'aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d'energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d'interès públic.
5. L'autorització de les actuacions específiques d'interès públic a què es refereix l'apartat 4 ha de justificar degudament que l'àmbit d'actuació no està sotmès a un règim especial de protecció amb el qual siguin incompatibles, per raó dels seus valors, per l'existència de riscs o pel fet d'estar subjecte a limitacions o a servituds per a la protecció del domini públic. Així mateix, les actuacions que s'autoritzin no han de disminuir de manera significativa la permeabilitat del sòl ni han d'afectar de manera negativa la connectivitat territorial.
La llei 3/2012 també incorpora noves construccions admeses, com ara les
construccions destinades a l’activitat d’aparcament de caravanes, autocaravanes i
remolcs-tenda, sempre que estiguin expressament previstes pel Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal (POUM) i requerint la tramitació d’un pla especial i les
construccions destinades a turisme rural admeses són les construccions auxiliars a
autoritzar pel procediment de l’article 48 del TRLU, sense necessitar pla especial.
12
Article 47 . Règim d'ús del sòl no urbanitzable:
6. En sòl no urbanitzable, ultra les actuacions d'interès públic a què es refereix l'apartat 4, només es poden admetre com a noves construccions, respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la normativa urbanística i sectorial aplicable:
a) Les construccions i les dependències pròpies d'una activitat agrícola, ramadera, d'explotació de recursos naturals o, en general, rústica. Entre les construccions pròpies d'una explotació de recursos naturals procedents d'activitats extractives, s'hi inclouen les instal·lacions destinades al primer tractament i a la selecció d'aquests recursos, sempre que aquestes activitats de selecció produeixin un impacte ambiental menor si es duen a terme al lloc d'origen.
b) Les construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de persones treballadores temporeres que estiguin directament i justificadament associades a una de les activitats d'explotació a què fa referència la lletra a.
c) Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d'altres serveis de la xarxa viària.
d) Les construccions i les instal·lacions vinculades a l'execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques.
e) Les construccions destinades a l’activitat de càmping i a l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda autoritzades pel pla d’ordenació urbanística municipal, que exigeixen en tots els casos la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic.
f) Les construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural.
Per altra banda l’apartat 3 Article 48, modificat per art. 13 de la LLEI 3/2012, del 22 de
febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu
1/2010, del 3 d'agost, estableix el procediment per a l'aprovació de projectes
d'actuacions específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable:
1. Els projectes de les actuacions específiques d'interès públic a què es refereix l'article
47.4, si no estan incloses en un pla especial urbanístic, han d'ésser sotmesos a
informació pública per l'ajuntament, per un termini d'un mes. Tant el projecte
d'aquestes actuacions com, si s'escau, el pla especial urbanístic formulat per acomplir-
les han d'incloure la documentació següent:
a) Una justificació específica de la finalitat del projecte i de la compatibilitat de
l'actuació amb el planejament urbanístic i sectorial.
b) Un estudi d'impacte paisatgístic.
13
c) Un estudi arqueològic i un informe del Departament competent en matèria de
cultura, si l'actuació afecta restes arqueològiques d'interès declarat.
d) Un informe del Departament competent en matèria d'agricultura si no és comprès
en un pla sectorial agrari.
e) Un informe de l'administració hidràulica, si l'actuació afecta aqüífers classificats,
zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent.
f) Un informe de l'Institut Geològic de Catalunya, si l'actuació afecta jaciments
paleontològics o punts geològics d'interès.
g) Els altres informes que exigeixi la legislació sectorial.
2. L'aprovació prèvia dels projectes a què es refereix l'apartat 1 correspon a
l'ajuntament i l'aprovació definitiva correspon a la comissió territorial d'urbanisme
que pertoqui, que l'ha d'adoptar en el termini de tres mesos des que se li presenta
l'expedient complet. En tots els casos, la resolució ha de fixar les mesures correctores
aplicables a fi d'evitar la degradació i la fragmentació d'espais agraris i de minorar els
efectes de les edificacions, de llurs usos i accessos i dels serveis i les infraestructures
associats sobre la qualitat del paisatge, i també les condicions de caràcter urbanístic
que calgui, el compliment de les quals s'ha de garantir adequadament. El projecte es
pot denegar, si escau, pels motius que estableixen els apartats 3 i 4 de l'article 87.
L'avaluació d'impacte ambiental es tramita d'acord amb la legislació sectorial
específica, quan és preceptiva.
3. L’aprovació definitiva dels projectes d’actuacions específiques d’interès públic no
incloses en un pla especial urbanístic és un requisit per a poder tramitar les llicències o
autoritzacions municipals relatives a l’actuació, que tanmateix poden ésser tramitades
simultàniament, condicionades sempre a l’aprovació del projecte. Això no obstant, es
poden establir per reglament els supòsits en què, atesa l’escassa entitat de les obres o
de la superfície de sòl afectada per l’actuació, no és exigible l’aprovació del projecte. En
aquests supòsits, per a atorgar les llicències o autoritzacions municipals corresponents
14
es requereix l’informe previ favorable de la comissió territorial d’urbanisme que
pertoqui.
Per altra banda, el TRLU estableix en el seu article 47.3 que és permès, amb
determinats requisits, de reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui
preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, mediambientals,
paisatgístiques o socials. Es poden destinar a habitatge familiar, a un establiment
hoteler amb exclusió de la modalitat d'hotel apartament, a un establiment de turisme
rural o a activitats d'educació en el lleure.
Aquests usos es veuen ampliats amb la llei 2/2012 amb les activitats de restauració,
artesanals, artístiques, equipaments o serveis comunitaris.
Article 47 . Règim d'ús del sòl no urbanitzable:
1. Els propietaris o propietàries de sòl no urbanitzable tenen el dret d'ús, de gaudi i de disposició de llurs propietats, d'acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi d'utilització racional dels recursos naturals i dins els límits establerts per aquesta Llei, per la legislació sectorial, pel planejament urbanístic i per la legislació que sigui aplicable a l'exercici de les facultats de disposició d'aquesta classe de sòl.
2. Es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques en sòl no urbanitzable.
3. És permès, en sòl no urbanitzable, amb els requisits fixats pels articles 50 i 51:
a) Reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials.
b) Reconstruir i rehabilitar altres construccions anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament urbanístic general en cada municipi i que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques o històriques.
c) Rehabilitar les construccions rurals en desús per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu.
3 bis. Les construccions a què fa referència l’apartat 3 han d’haver estat incloses pel planejament urbanístic en el catàleg que estableix l’article 50.2
3, amb vista a destinar-les a habitatge familiar; a un
establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament; a un establiment de turisme rural; a activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; a equipaments, o a serveis comunitaris. Tanmateix, per a poder-les destinar a establiment hoteler ha d’ésser previst expressament en el dit catàleg, el qual pot establir un límit en el nombre de places. Les construccions a què fa referència l’apartat 3.b i c en cap cas es poden reconstruir i rehabilitar amb vista a destinar-les a l’ús d’habitatge familiar. En tots els casos, els usos de les construccions a què fa referència aquest apartat han d’ésser compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu.
3 A la pàgina 17 hi ha l’article 50.2 de la llei d’urbanisme en el que s’especifiquen les característiques del catàleg.
15
A més amb l’aprovació de la llei 2/2012 s’amplien en l’article 50 de la TRLU els tipus
d’edificacions susceptibles d’ésser reconstruïdes o rehabilitades incloent-hi altres
construccions diferents a les masies i les cases rurals preexistents a l’entrada en vigor
del primer instrument de planejament general urbanístic de cada municipi, que calgui
preservar o recuperar per raons arquitectònics o històriques, i les Construccions rurals
en desús que s’hagin de rehabilitar per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic
negatiu. La rehabilitació de la construcció afectada pot comportar la reducció del
volum preexistent si això és necessari per a corregir-ne l’impacte ambiental o
paisatgístic negatiu.
L’articulat preveu que no es poden reconstruir o rehabilitar amb vistes a destinar-les a
l’ús d’habitatge i que, en tot cas, els usos que es pretenguin desenvolupar en aquestes
construccions han d’ésser compatibles amb les activitats agràries implantades en
l’entorn immediat.
La nova llei preveu igualment que en absència de catàleg, l’ús hoteler és també
susceptible de ser autoritzat en les edificacions en què es justifiqui, mitjançant el
tràmit de l’article 48, la concurrència de les raons requerides per a admetre la seva
reconstrucció o rehabilitació.
La Llei 3/2012, introdueix que els usos de construccions reconstruïdes o rehabilitades
(masies, cases rurals, altres construccions que calgui preservar i recuperar per raons
arquitectòniques o històriques, i construccions rurals en desús per corregir-ne
l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu) han de ser compatibles amb les activitats
agràries implantades en l’entorn immediat respectiu. Igualment es preveu que en cas
que la reconstrucció o rehabilitació projectada sigui susceptible de pertorbar el
funcionament normal de les explotacions agràries existents en l’entorn immediat,
l’ajuntament haurà de sol·licitar un informe al Departament d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) sobre les eventuals mesures
que s’han d’incloure en el projecte tramitat per a compatibilitzar-lo amb aquestes
explotacions.
Quan es tracta de projectes de reconstrucció o rehabilitació de masies i cases rurals
en sòl no urbanitzable que prèviament hagin estat identificades en un catàleg
16
específic (art. 50 de la Llei d’urbanisme de Catalunya), els projectes han d'ésser
sotmesos a informació pública per l'ajuntament, per un termini de vint dies, i a
l'informe de la comissió territorial d'urbanisme competent, abans de l’obtenció de la
llicència municipal.
Article 50 de la llei d’urbanisme de Catalunya:
Reconstrucció o rehabilitació de determinades construccions en sòl no urbanitzable
1. En el procediment d’atorgament de llicències, la comissió territorial d’urbanisme competent ha d’informar sobre els projectes relatius a la reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals i a la rehabilitació d’altres edificacions singulars en sòl no urbanitzable que preveu l’article 47.3, excepte si aquests projectes només comporten obres de conservació, d’adequació, de millora o de manteniment d’un ús existent admès per l’ordenament urbanístic. La comissió territorial ha d’emetre aquest informe en el termini màxim de dos mesos des que disposa de l’expedient. La llicència corresponent només es pot atorgar si el dit informe és favorable i, si escau, ha de fixar les mesures correctores i les condicions de caràcter urbanístic a què fa referència l’article 48.2.
2. El planejament urbanístic general o especial ha d’identificar en un catàleg específic les masies, les cases rurals o altres edificacions singulars situades en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació i justificar les raons que en determinen la preservació o, si s’escau, la recuperació d’acord amb el que estableix l’article 47.3. Els criteris paisatgístics que determinen la inclusió de les masies i les cases rurals en el catàleg s’han d’adequar a les determinacions que, si escau, estableix el planejament urbanístic o sectorial per a la protecció i el millorament del paisatge.
3. La reconstrucció i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic rural han de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinats. Si no s’alteren les característiques originals de l’edificació, se’n pot admetre la divisió horitzontal, amb les limitacions que estableixi el planejament urbanístic i d’acord amb la normativa reguladora de les condicions objectives d’habitabilitat.”
Els projectes que només comportin obres de conservació, d'adequació, de millora o de
manteniment d'un ús existent admès per l'ordenament urbanístic, i les noves
construccions, pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica, resten
únicament subjectes a llicència municipal quan no superin qualsevol dels llindars
següents: ocupació en planta de 500 metres quadrats, sostre total de 1.000 metres
quadrats o alçada màxima de 10 metres.
Altres aportacions de la Llei 2/2012 en aquest mateix sentit són:
Es simplifica el procediment per a l’autorització d’obres en les masies i altres
edificacions rurals catalogades i de les noves construccions lligades a les
17
activitats rústiques. En aquest darrer cas, la intervenció de l’Administració de la
Generalitat s’instrumenta en el procediment d’atorgament de llicència
municipal, amb control dels aspectes de legalitat i dels aspectes paisatgístics,
atesos els interessos supralocals que concorren en la protecció del sòl no
urbanitzable.
S’admeten les obres provisionals de conservació, adequació, millora i ampliació
necessàries per al correcte desenvolupament de l’activitat en les edificacions o
instal·lacions industrials en sòl no urbanitzable que van ser legalment
implantades i que puguin justificar l’interès social de l’activitat en termes
econòmics i de llocs de treball. Es pretén compatibilitzar l’objectiu de no posar
en risc la continuïtat d’aquelles activitats d’interès reconegut amb l’objectiu de
preservar el sòl no urbanitzable evitant el canvi de règim de sòl, la consolidació
de peces de sòl urbà en localitzacions inadequades i la inducció de punts de
creixement dispersos que puguin comprometre el sistema d’espais oberts
definit pel planejament territorial.
Amb les modificacions introduïdes per la Llei 2/2012 de 22 de febrer de modificació del
Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost en
el cas de projectes que comportin l'establiment o l'ampliació d'activitats ramaderes,
manté la subjecció del projecte a informació pública en un termini de 20 dies i
estableix l'exigència d'un informe del departament competent en matèria de
ramaderia relatiu al compliment dels requisits de distàncies establerts per la normativa
aplicable, amb una important simplificació global del procediment (article 49).
Procediment per a l'aprovació de determinats projectes de noves activitats i construccions en
sòl no urbanitzable modificat per art. 14.3 de la LLEI 3/2012, del 22 de febrer). A més, la
reforma subjecta a llicència municipal sense necessitat de demanar els esmentats
informes, els projectes relatius a activitats ramaderes preexistents que, sense
incrementar la capacitat productiva de les instal·lacions, només comporten obres
d'adaptació a la legislació aplicable en matèria de ramaderia.
18
Article 49 . Procediment per a l'aprovació de determinats projectes de noves activitats i construccions en sòl no urbanitzable (modificat per art. 14 de la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost.)
1. Les determinacions de l’article 48 s’apliquen també a les actuacions següents en sòl no urbanitzable:
a) Els projectes d’activitats i de construccions directament vinculades a l’explotació de recursos naturals.
b) Els projectes de noves construccions a què fa referència l’article 47.6.b, destinades a habitatge familiar o a allotjament de treballadors temporers i als projectes a què fa referència l’apartat 2 en tots els casos en què incorporin aquests usos. En qualsevol cas, aquests usos han d’estar directament i justificadament associats a l’explotació rústica de què es tracti, i les construccions han de constituir un conjunt integrat, adequat al medi rural.
c) L’obertura o la recuperació de vies d’accés, camins i dreceres, en el cas que la recuperació no estigui integrada en un projecte d’actuació admesa en aquesta classe de sòl, tramitat d’acord amb la legislació sectorial.
d) Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària.
e) Les construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural.
f) Qualsevol altra actuació que afecti restes arqueològiques d’interès declarat, aqüífers classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent, jaciments paleontològics o punts geològics d’interès.
2. Els projectes de noves construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica, si superen els llindars que estableixen el planejament territorial i l’urbanístic, llevat del supòsit de l’incís final de l’apartat 3, s’han de sotmetre a l’informe de la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui, que regula l’article 50.1, amb els mateixos efectes vinculants. Aquest informe s’ha de referir als aspectes de legalitat dels projectes i a l’estudi d’impacte i integració paisatgística de la nova construcció que el promotor del projecte ha de presentar.
3. En el cas de projectes que comportin l’establiment o l’ampliació d’activitats ramaderes, s’han de sotmetre a informació pública per un termini de vint dies i a l’informe del departament competent en matèria de ramaderia relatiu al compliment dels requisits de distàncies establerts per la normativa sobre ordenació ramadera. La llicència corresponent només es pot atorgar si aquest informe és favorable. En el cas que aquests projectes superin els llindars a què fa referència l’apartat 2, aquest informe i el projecte tramitat s’han d’aportar conjuntament amb la sol·licitud de l’informe corresponent de la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui. Tanmateix, els projectes relatius a activitats ramaderes preexistents que, sense incrementar la capacitat productiva de les instal·lacions, només comporten obres per a adaptar aquestes instal·lacions a les exigències derivades de la legislació aplicable en matèria de ramaderia no requereixen els informes esmentats, sinó que resten subjectes únicament a llicència municipal.
En els sòls no urbanitzables d’especial protecció per raó dels seus valors, per
l'existència de riscos o pel fet d'estar subjectes a limitacions o a servituds per a la
protecció del domini públic, no són admissibles obres o instal·lacions que hi resultin
incompatibles. Així mateix, les actuacions que s'autoritzin no han de disminuir de
19
manera significativa la permeabilitat del sòl ni han d'afectar de manera negativa la
connectivitat territorial.
En general, estan subjectes a llicència els actes d'edificació, de construcció o
d'enderrocament d'obres i els de transformació o utilització del sòl o del subsòl (la
pràctica agrícola, com ja s’ha explicat en l’apartat 1, no està subjecta a llicència
municipal). Entre els que la llei enumera, estan o poden estar molt relacionats amb el
món agrari la instal·lació d'hivernacles o instal·lacions similars; la construcció o la
instal·lació de murs i tanques; l'obertura, la pavimentació i la modificació de camins
rurals; i la tala de masses arbòries, de vegetació arbustiva o d'arbres aïllats, en els
supòsits en què ho exigeixi el planejament urbanístic.
Les noves construccions estan subjectes (art. 40 LUC) a l’aprovació prèvia d’un pla
especial urbanístic o bé a un procediment que inclogui l'aprovació prèvia del projecte
per part de l'ajuntament, un mes d’informació pública, l'aprovació definitiva per part
de la comissió territorial d'urbanisme que pertoqui i finalment l’obtenció de la llicència
urbanística municipal.
L'autorització d'obres i usos en sòl no urbanitzable segons l’article 47.7 del TRLU
comporta els deures de conservar el sòl i la seva massa vegetal en l'estat legalment
exigible; costejar i executar, si s'escau, les infraestructures de connexió amb les xarxes
generals de serveis per a l'obtenció dels subministraments i l’assoliment de nivells de
sanejament adequats. Igualment el propietari està obligat a costejar i, si s'escau,
executar les mesures correctores que es determinin per tal d'evitar la fragmentació
d'espais agraris i l'afectació greu a les explotacions agràries, a minorar els efectes de
les edificacions i llurs usos, accessos i serveis sobre la qualitat del paisatge, o complir
les condicions que s'imposin per altres finalitats justificades.
20
Article 47 . Règim d'ús del sòl no urbanitzable:
7. L'autorització d'obres i usos en sòl no urbanitzable ha de garantir en tots els casos la preservació d'aquest sòl respecte al procés de desenvolupament urbà i la màxima integració ambiental de les construccions i les activitats autoritzades, i comporta per a la persona propietària els deures següents:
a) Costejar i executar les obres i els treballs necessaris per conservar el sòl i la seva massa vegetal en l'estat legalment exigible o per restaurar aquest estat, en els termes previstos en la normativa que sigui aplicable.
b) Costejar i, si s'escau, executar les infraestructures de connexió de la instal·lació, la construcció o l'edificació amb les xarxes generals de serveis, i cedir a l'administració competent aquestes infraestructures i el sòl corresponent per a la seva incorporació al domini públic, quan n'hagin de formar part.
c) Costejar i, si s'escau, executar les obres o instal·lacions necessàries per donar compliment a la resta de condicions que exigeixi el pla especial o l'acord d'aprovació del projecte, respecte a l'obtenció de subministraments, assoliment de nivells de sanejament adequats o altres serveis.
d) Costejar i, si s'escau, executar les mesures correctores que determini el pla especial o l'acord d'aprovació del projecte per tal d'evitar la fragmentació d'espais agraris i l'afectació greu a les explotacions agràries, minorar els efectes de les edificacions i llurs usos, accessos i serveis sobre la qualitat del paisatge, o per altres finalitats justificades.
8. L'autorització de les obres i els usos en els casos regulats pels articles 48, 49 i 50 està subjecta, prèviament a la tramitació de la llicència urbanística municipal, al procediment que estableixen els dits preceptes.
9. El sòl no urbanitzable no pot ésser dedicat a usos que, atenent els valors que el pla d'ordenació urbanística municipal protegeix o preserva i les finalitats que persegueix, en transformin la destinació o la naturalesa o bé lesionin o impedeixin la realització dels dits valors i l'assoliment de les dites finalitats.
Els projectes, a més de la documentació tècnica exigible, han d’incorporar la
documentació següent:
a) Una justificació de la finalitat del projecte, la seva compatibilitat amb el planejament
i la concurrència dels requisits legalment exigits.
b) Un estudi d'impacte i integració paisatgística, amb una diagnosi raonada del
potencial impacte i una exposició de les mesures correctores que es proposen. Aquest
estudi ha de ser informat preceptivament per l'òrgan competent en matèria de
paisatge.
21
c) Altres informes sectorials, entre els quals un del Departament d'Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM). (També per exemple, un
informe del Departament de Cultura, si l'actuació afecta restes arqueològiques
d'interès declarat; o de l'administració hidràulica, si l'actuació afecta aqüífers
classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la
legislació vigent; informe de risc d’inundabilitat; o informe del Servei Geològic de
Catalunya, si l'actuació afecta jaciments paleontològics o punts geològics d'interès).
En el cas de granges ramaderes, a més de la llicència urbanística s’ha de seguir una
tramitació ambiental i es necessita, segons la seva grandària, una autorització
ambiental del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi
Natural o bé una llicència ambiental municipal (Fins ara Llei 3/1998 d’intervenció
integral de l’administració ambiental i texts legals que la despleguen, revisada
mitjançant la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les
activitats, que entra en vigor a l'agost de 2010).
La documentació ha de contenir l’anàlisi dels efectes i els resultats mediambientals de
l’activitat feta, la descripció, les instal·lacions, les matèries primeres i auxiliars, els
processos, els productes i el consum de recursos naturals i energia, i les emissions de
tota mena i llurs repercussions en el medi considerat en conjunt. Ha de contenir també
les repercussions que puguin resultar de condicions de funcionament anormals,
incidents i accidents.
Les granges han d’acreditar el compliment de la legislació sectorial d’agricultura i
ramaderia (autonòmica i bàsica del estat), que regula les explotacions ramaderes
establint, entre altres, mesures sanitàries i de benestar animal. També han d’aportar
un pla de gestió de les dejeccions ramaderes que valida el DAAM, en relació amb la
contaminació difusa per nitrats procedents de fonts agràries.
22
Article 51 de la llei d’urbanisme:
Directrius per a les llicències d'edificació en sòl no urbanitzable
1. Els materials, els sistemes constructius, el volum i la tipologia aparents de les edificacions en sòl no urbanitzable han d'ésser els propis de l'àmbit territorial on siguin emplaçats. El planejament territorial i el planejament urbanístic han d'establir els criteris o les condicions necessaris per fer efectiva aquesta directriu.
2. Les llicències municipals per a l'edificació en sòl no urbanitzable han de fixar les condicions especials que s'han d'adoptar, a càrrec de les persones interessades, per a l'obtenció dels subministraments necessaris i l'assoliment dels nivells de sanejament adequats, amb les degudes garanties de seguretat, salubritat i no-contaminació que tinguin en compte els riscs geològics, naturals i tecnològics. En tot cas, s'aplica a aquestes condicions d'edificació el que estableix per a les edificacions en sòl urbà l'article 41.3.
Cal finalment fer esment a l’addicional Tercera del DECRET 305/2006, de 18 de juliol,
per la qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme. L’Informe del Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural respecte a les actuacions
específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable estableix que, de conformitat amb
el què estableix la disposició addicional cinquena de la Llei 18/2001, de 31 de
desembre, d’orientació agrària, l’informe del DAAM previst en l’article 48.1.d) de la Llei
d’urbanisme i 57.1.d) d’aquest Reglament, en la tramitació dels plans especials o en
l’aprovació dels projectes d’actuacions específiques d’interès públic en sòl no
urbanitzable no compresos en un pla especial agrari, té caràcter vinculant per a l’òrgan
competent (DAAM?) per a llur aprovació definitiva en el cas que sigui desfavorable a
l’execució del projecte.
Per altra banda la disposició addicional Setena de la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de
modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010,
del 3 d'agost estableix que el Govern, en el termini d’un any a partir de l’entrada en
vigor d’aquesta llei, ha d’iniciar els treballs per a l’elaboració del Pla Territorial
Sectorial Agrari.
23
Planejament Urbanístic
Els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), a banda de classificar el sòl no
urbanitzable, com ja s’ha explicat, estableixen qualificacions. Subdivideixen el sòl no
urbanitzable en zones, com ara espais naturals protegits, sòl d’alt valor agrícola, sòl
rural convencional, etc...
Els plans poden fer una regulació dels usos permesos i prohibits, d’entre els
admissibles per la legislació urbanística en aquesta classe de sòl (a vegades depenent
de la zonificació i d’altres amb independència d’aquesta), definir les seves
característiques i establir les condicions i els requisits per a la seva admissibilitat.
Els POUM estableixen una regulació normativa que fa referència a les superfícies
mínimes de finques susceptibles de segregació, respectant la normativa agrària i
forestal aplicable. Les parcel·lacions estan prohibides en sòl no urbanitzable. També
poden regular les condicions per a la construcció de tanques que limitin l’accés o
delimitin l’abast de la finca.
Els plans poden establir normes de protecció, millora i recuperació dels àmbits o
valors objecte de protecció, com ara fonts, camins, elements patrimonials, etc.
Els plans defineixen per a les noves construccions paràmetres edificatoris, que fan
referència a conceptes com ara finca mínima, alçada màxima, sostre màxim,
dimensions màximes, localització en relació amb la topografia, posició en relació als
límits de propietat, als camins, cursos d’aigua o infraestructures lineals, etc.
Els POUM defineixen condicions arquitectòniques i paisatgístiques en relació amb la
integració de l’edificació amb l’entorn, com ara característiques de la volumetria
(pendent de la coberta, composició dels volums), materials d’acabat o colors en
façanes, i de la localització (evitar punts prominents, fragmentar els volums molt
grans...).
Els POUM també han d’incloure el catàleg de les masies i les cases rurals susceptibles
de reconstrucció o de rehabilitació, i els usos i les intervencions admissibles en els
elements catalogats.
24
També poden contenir la previsió o obligació de formulació de plans especials
urbanístics per a determinats àmbits o per a la implantació de determinats usos i
activitats.
Per a les edificacions i usos existents –que s’ajustin o no als permesos en aquesta
classe de sòl- poden regular les ampliacions admissibles, fixant les condicions i
dimensió.
Planejament Territorial.
El planejament territorial reconeix explícitament les activitats agràries com a
estratègiques per al futur de la col·lectivitat social, en tant que garanteixen la
producció d’aliments, ajuden a fixar població al territori i contribueixen a la
preservació de la qualitat del paisatge.
En primer lloc, el planejament territorial, mitjançant les directrius que estableix per al
desenvolupament urbanístic dels assentaments, assegura un espai per a la producció
agrària. En efecte, com a principi general només permet la classificació de nou sòl urbà
o urbanitzable en contigüitat amb els nuclis històrics existents i per sota d’uns llindars
d’extensió que estableix. Excepte en casos singulars que s’assenyalen explícitament,
les urbanitzacions i polígons industrials aïllats no poden créixer i fins i tot s’insta a
reduir-ne les previsions de creixement quan és possible. Només de forma excepcional,
per actuacions d’interès territorial provat i mitjançant el procediment i les garanties
que estableix l’article 1.14 de les normes4, es pot arribar a admetre la classificació
d’una nova peça de sòl desconnexa dels nuclis històrics existents. Si el sòl ha estat
qualificat com de protecció especial aquesta excepció no és possible. Per tant, es
restringeixen fortament les localitzacions on és possible la urbanització, s’acota la
dimensió dels creixements i es minimitza l’impacte en la resta del territori, que és el
majoritari.
En segon lloc i pel que fa al sòl no urbanitzable, el planejament territorial admet el
desenvolupament d’activitats agrícoles, ramaderes i silvícoles i la implantació
d’edificacions derivades d’aquestes activitats en els tres tipus d’espais oberts que
4 Del reglament de la llei d’urbanisme.
25
diferencia (protecció especial, protecció territorial i protecció preventiva), amb les
condicions que el propi planejament estableix (bàsicament un estudi d’impacte i
integració paisatgística) i sense perjudici de les disposicions sectorials que siguin
d’aplicació.
El planejament considera que les edificacions agràries són majoritàriament del tipus A,
és a dir, que aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic i, en conseqüència,
les considera admissibles d’acord amb la parcel·lació i la morfologia de l’espai. És el cas
de les edificacions i instal·lacions pròpies de l’agricultura a cel obert, la ramaderia i la
silvicultura extensives, però també de les instal·lacions de les activitats agràries
intensives o determinades activitats complementàries a l’agricultura que formen part
de l’explotació a cel obert d’una finca molt més gran que l’espai que ocupen i que
contribueixen a la viabilitat del conjunt de l’activitat agrària, que manté la qualitat de
la finca.
El planejament territorial considera actuacions classificades com a tipus B, és a dir,
activitats que no aporten qualitat al medi natural i paisatgístic, les edificacions per a
activitats agràries intensives no associades a l’explotació i la gestió territorial d’una
finca gran i altres edificacions o instal·lacions d’interès privat i un ús intensiu del sòl,
aquelles que comporten, en definitiva, una ocupació inusualment alta de la finca
agrària. En aquests casos, per tal de garantir l’evolució, modernització i intensificació
pròpia del sector de forma compatible amb una correcta inserció territorial, s’estableix
l’exigència que s’incorpori un estudi d’impacte i integració paisatgística en el projecte
de les edificacions agràries quan es tracti d’edificacions aïllades que hagin de
romandre indefinidament en aquesta situació, cosa que no comporta ni un tràmit nou
ni una autorització addicional. Quan l’edificació es pretengui ubicar en sòl de protecció
especial, aquest estudi haurà d’afegir un capítol que analitzi els efectes de la inserció
de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la
preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.
En uns pocs casos, és exigible la sol·licitud d’un informe preceptiu d’impacte i
integració paisatgística a la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge. La normativa
urbanística vigent l’exigeix per a les construccions i dependències pròpies d’una
26
activitat agropecuària quan se superen els 500 m² d’ocupació en planta o els 1.000 m²
de sostre o els 10 m d’alçada total; les edificacions destinades a habitatge familiar o a
allotjament de treballadors temporers; l’obertura i recuperació de vies d’accés, camins
i dreceres; o els plans especials urbanístics per a la ubicació de construccions de nova
planta destinades a activitats de turisme rural. El planejament territorial, a més dels
supòsits assenyalats a l’apartat anterior, també exigeix l’informe preceptiu d’impacte i
integració paisatgística per als canvis de paisatge rural motivats per concentracions
parcel·làries que afectin un àmbit de més de 100 ha; les tanques de finques, parcel·les
o àmbits d’activitat de més de 1.000 metres de longitud; i totes les construccions
visibles que se situïn en les proximitats dels penyasegats, de les riberes fluvials,
marítimes i de les làmines d’aigua de llacs o embassaments.
El planejament territorial estableix una bateria de condicions generals per a les
edificacions aïllades, entre les quals les agràries, que inclouen:
l’exigència d’avaluar diverses alternatives d’emplaçament.
preservar les línies del relleu que defineixen els perfils panoràmics.
mantenir unes proporcions ajustades a la dimensió i escala del paisatge.
evitar l’ocupació dels terrenys amb major pendent.
ocupar la mínima part possible de la parcel·la.
separar-se de les lleres dels rius i les vies de comunicació (més enllà de la
normativa sectorial).
tractar com a façana tots els paraments exteriors de les edificacions i amb
colors i textures que harmonitzin amb el caràcter del paisatge i no introdueixin
contrastos estranys.
El planejament territorial, òbviament, considera un argument favorable la utilització
d’edificis existents per davant de l’autorització de noves edificacions agràries.
Les regulacions que al planejament territorial estableix per a les edificacions agràries
no han de ser cap impediment per autoritzar les ampliacions de les instal·lacions
d’explotacions existents que hagin d’incrementar el seu espai en compliment de la
Directiva Europea sobre benestar animal o altres exigències d’obligat compliment.
27
El planejament territorial insta el planejament urbanístic a preservar els terrenys
edafològicament valuosos; els terrenys més planers i amb unitats productives més
extenses i aptes per al seu maneig; els terrenys de regadiu o que poden ser-ho, i molt
especialment aquells que han estat objecte d’inversions importants en infraestructures
de regadiu per part de l’Administració; els espais de transició entre l’espai urbà i aquell
que té un ús agrari, per a què el primer no pressioni el segon i el segon no molesti els
residents en el primer; els espais agraris de valor: aquells amb infraestructures agràries
creades per al maneig de sòls que identifiquen un paisatge, que tenen valor històric i
que resulten fonamentals per a la conservació de sòls i aigües, com ara terrasses i
feixes, infraestructures de rec i drenatge, estructures i closes de paret de pedra seca o
altres elements patrimonials d’interès; o els espais amb mines d’aigua o altres
elements d’interès per a la gestió de l’aigua.
28
Marc normatiu dels territoris analitzats (ordenació territorial i
legislació urbanística)
En aquest apartat es vol fer un breu resum sobre la normativa vinculant amb el tema
que tractem. Això servirà per comprendre millor el següent apartat de l’informe, que
conté la resposta a l’enquesta. Aquesta informació ens la van facilitar els diferents
experts que van respondre la nostra enquesta, però hem considerat oportú separar-ho
per a la seva millor comprensió.
Comunitat Autònoma d’Andalusia
A Andalusia l’ordenació del territori està regulada per la Ley 1/1994 de Ordenación del
Territorio i la Ley 7/2002 de Ordenación Urbanística. La protecció del sòl d’interès
agrari està inclosa en un dels supòsits que la Llei 7/2002 estableix pel sòl no
urbanitzable (que es defineix en els Plans Generals d’Ordenació Urbanística de
competència municipal), és a dir: considerarse necesaria la preservación de su carácter
rural, atendidas las características del municipio, por razón de su valor, actual o
potencial, agrícola, ganadero, forestal, cinegético o análogo.
En els Plans d’Ordenació del Territori (POT) d’àmbit subregional (desenvolupament de
la Llei 1/1994 i del Plan del Ordenación del Territorio de Andalucía) també s’inclouen
consideracions estratègiques i normatives per conservar espais agraris, declarant
Zones de Protecció Territorial que tenen caràcter de sòl no urbanitzable d’especial
protecció. Un exemple són els Espais Agraris d’Interès en l’Aglomeració Urbana de
Sevilla (POTAUS, aprovat el 2009) que val la pena conservar per tal de preservar la
seva multifuncionalitat i el seu caràcter paisatgístic.
29
En el cas del POT de l’àmbit de Màlaga, per exemple, s’aposta pel manteniment del sòl agrari la vall del Guadalhorce (com a espai lliure estructurant i com a activitat econòmica estratègica) i per l’existència infrastructures i teixit empresarial de servei a l’agricultor perquè l’activitat pugui ser efectivament competitiva. En les disposicions normatives dels plans és possible incloure limitacions a aspectes constructius, entre altres. Un exemple d’aquest punt pot ser el POT de la Campiña de Còrdova que prohibeix per normativa l’establiment de plantes termosolars a la zona regable del Genil-Cabra.
En els documents d’ordenació territorial, el medi rural agrari es tendeix a concebre
com l’espai buit que queda entre els espais urbans i els naturals amb una funcionalitat
bàsica d’espai lliure, de suport de valors naturals i paisatgístics i d’infrastructures de
transports. La planificació ho considera com un espai continu, de manera que no se sol
tenir en compte les necessitats d’articulació territorial que exigeixen les explotacions
agràries per a la seva viabilitat (necessitats d’accessos, infrastructures i serveis).
La legislació medioambiental andalusa (Ley 2/ 989, de 18 de julio, Inventario de
Espacions Naturales Protegidos de Andalucía) estableix mesures addicionals per a la
protecció dels espais lliures, mitjançant el desenvolupament dels instruments de
planificació dels espais protegits (Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals i Plans
Rectors d’Ús i Gestió) que també poden establir limitacions als usos en sòl agrari,
sobretot pel que fa a edificació.
Comunitat Autònoma de Madrid
En matèria Urbanística, el sòl agrari es regula mitjançant la la Ley de 9/1995, de 28 de
marzo, de Medidas de Política Territorial, suelo y Urbanismo i les seves modificacions
(bàsicament per Llei del Sòl de la Comunitat de Madrid (Ley 9/2001, de 17 de julio, del
Suelo de la Comunidad de Madrid), que estableix els usos i activitats en el sòl no
urbanitzable d’especial protecció. Es pot trobar un Sòl de Protecció Agrícola, establert
per la Normativa Urbanística Municipal i en el sòl urbanitzable no sectoritzat (antic sòl
no urbanitzable comú).
A la Comunitat de Madrid, no hi ha cap regulació específica respecte al sòl agrari. La
legislació mediambiental (Plans d’ordenació de recursos naturals (PORN) o els Plans
30
rectors d’ús i gestió) sobre els espais naturals existents fan referència al valor agrari de
paisatges tradicionals com ara la devesa, però en si mateixos, no estan protegits per
una legislació exclusivament agrària.
Només la normativa mediambiental considera reiteradament en les seves lleis, el valor
paisatgístic del sòl agrari, i en poques ocasions es considera l’ús agrari com a funció
productiva.
Cal citar igualment el Decret 65/1989, d’11 de maig (desenvolupat per l’Ordre
701/1992, de 9 de març) pel qual s’estableixen les unitats mínimes de cultiu per al
territori de la Comunitat de Madrid i les condicions en què es permeten construccions
en sòl no urbanitzable. Les construccions vinculades als sectors agrícola i ramader,
venen regulades pel planejament municipal, i si no, per la Llei del Sòl de la Comunitat
de Madrid, o legislacions sectorials (mediambientals únicament i exclusivament) .
Comunitat Autònoma de Galícia
En el cas de Galícia el Sòl d’Interès Agrari i els usos del sòl agrari estan regulats
principalment a la normativa urbanística i la Ley 9/2002, de 30 de diciembre, de
Ordenación Urbanística y Protección del medio rural (LOUGA), amb les seves
modificacions posteriors.
El tractament del sòl agrari com a tal es contempla a la LOUGA com a sòl rústic,
concretament com a sòl rústic d’especial protecció agropecuària.
Pel que fa a la regulació de la construcció de granges i altres edificacions relacionades
amb el sector primari, només es té constància de la que es realitza a la pròpia
normativa urbanística, a la LOUGA aquesta regulació es realitza en els articles 42 i 44.
Les Directrius d’Ordenació del Territori de Galícia (DOT) aprovades per Decret 19/2011,
de 10 de febrer, són l’instrument marc del model territorial de Galícia i contemplen
determinacions específiques per a les activitats productives del medi rural (apartat
3.3). Concretament, les DOT realitzen la funció de les Directrius estratègiques
d’ordenació del medi rural que preveu la Llei 45/2007, de 13 de desembre, de
desenvolupament sostenible del medi rural.
31
A les pròpies DOT es contempla l’elaboració d’un Pla d’ordenació del medi físic (en
desplegament de la Llei 10/1995, de 23 de novembre, d’ordenació del territori de
Galícia), que inclourà la definició de les àrees amb idoneïtat actual o potencial per a
l’explotació agrícola, ramadera o forestal per a la seva integració al sistema
d’ordenació territorial.
L’únic instrument d’ordenació del territori integral d’àmbit subregional aprovat per ara
és el Pla d’Ordenació del Litoral de Galícia (POL), d’aplicació al seu àmbit de gestió, que
abasta de manera majoritària el territori rural. Estableix diverses categories de
protecció en funció dels valors del territori i principis, criteris i normes generals per a la
protecció del medi litoral.
Està prevista l’elaboració de Plans territorials integrats (PTI), que poden tenir
equivalència amb l’abast dels Plans territorials parcials i amb els plans directors
territorials de Catalunya, per a les àrees d’influència dels nodes del sistema urbà
identificats en les DOT.
D’altra banda hi ha normativa específica per a la gestió de terres (Llei 7 / 2007, de 21
de maig, de mesures administratives i tributàries per a la conservació de la superfície
agrària útil i del Banc de Terres de Galícia, modificada per la Llei 15/2010 , de 28 de
desembre, de mesures fiscals i administratives) i diversa normativa per a alguns tipus
d’explotacions agràries i forestals.
La Llei 7 / 2008, de protecció del paisatge de Galícia, preveu l’elaboració de Catàlegs i
directrius de paisatge, per a la seva protecció, gestió i ordenació. En aquests moments
s’han delimitat les grans àrees paisatgístiques de Galícia i estan en procés d’elaboració
els Catàlegs i Directrius de 3 d’elles.
32
Estat de França
Els dos documents de referència per abordar els temes d’urbanisme i agricultura són:
Code de l’urbanisme et de l’habitation. Reagrupa les disposicions legislatives i
reglementàries relatives al dret urbanístic francès.
Code rural et de la pêche maritime, Ordonnance nº 2010-462 du 6 mai 2010. Conté una
part legislativa i una part de reglament.
Des del punt de vista de l’ordenació del territori i de l’urbanisme, és la Loi n° 2000-
1208 du 13 décembre 2000, relative à la solidarité et au renouvellement urbains (Loi
SRU) la que estableix l’estructura general actual del planejament a França, que es
compon bàsicament de:
Els Esquemes de Coherència Territorial -Les Schémas de Cohérence Territoriale
(SCoT)
Els Plans Locals d’Urbanisme -Les Plans Locaux d’Urbanisme (PLU)
Els Sistemes de Coherència Territorial (SCOT) com a documents de planificació es
desenvolupen per iniciativa dels municipis o del établissement public de coopération
intercommunale (EPCI).
Tenint en compte un diagnòstic del territori formulat al SCOT i en relació amb el
pronòstic de l’evolució de les funcions i necessitats d’aquest territori, s’estableixen les
línies bàsiques i les orientacions generals de l’organització de l’espai i es determina
l’equilibri general entre les zones urbanes i els espais naturals i agrícoles.
Aquests principis s’expressen en el projecte de desenvolupament territorial proposat i
de desenvolupament sostenible (PADD) i un document d’orientació (DOG).
Pel que fa als plans de desenvolupament local (PLU), aquests inclouen una planificació
de projectes i el de desenvolupament sostenible (PADD) que defineix les directrius
generals per al desenvolupament i la planificació aprovada per a tot el municipi
33
Al PLU s’estableix el diagnòstic pel que fa a les projeccions econòmiques i
demogràfiques i s’identifiquen les necessitats identificades per al desenvolupament
econòmic, l’agricultura, l’ordenació del territori, l’equilibri ambiental, social,
d’habitatge, el transport, equips i serveis.
Una vegada que el PLU s’aprova, les seves disposicions substitueixen les regles
nacionals d’urbanisme (RNU), amb l’excepció dels articles anomenats d’ordre i
enumerats en l’article R.111-1 del codi d’urbanisme, que resten bloquejades davant
qualsevol sol·licitud d’ús del sòl.
Els PLU delimiten la bonificació del municipi en zones immediatament construïbles
(zones « U »), zones « d’urbanització futura » (zones « AU »), zones « agrícoles » (zones
« A ») i zones naturals (zones « N »).
Segons el potencial agronòmic, biològic o econòmic dels territoris, que es defineixin, el
municipi delimita les àrees agrícoles (ZA), l’ocupació de les quals està reservada per a
l’agricultura o els serveis públics.
Un altre instrument de planificació urbanística són les “Cartes comunals” que
delimiten les zones construïbles i les zones naturals. És un document que no inclou una
normativa específica, tant sols la delimitació de sectors. S’apliquen en les municipis
rurals que no tenen PLU, amb poc desenvolupament o que tenen poques limitacions.
Les llicències urbanístiques es basen en la reglamentació estatal (Règlement National
d’Urbanisme (RNU)). En tot cas la “Carte comunale” ha de ser coherent amb la resta de
documents urbanístics que afectin el municipi com l’SCOT, o el Schéma Directeur
d’Aménagement et de Gestion des eaux (SDAGE)…)
34
Respostes a l’enquesta. El municipi més enllà del casc urbà.
Es presenta a continuació una síntesi de les respostes rebudes dels especialistes i
experts consultats de les Comunitats Autònomes de Madrid, Galícia i Andalusia i de
França, contrastades i si s’escau complementades amb l’anàlisi de les fonts legislatives
de cada àmbit territorial corresponent.
Ens interessa conèixer de quina manera des de l’urbanisme i la planificació territorial
impulsen i regulen l’activitat agrària (productiva) i les seves externalitats (gestió
territorial, paisatge, medi ambient, turisme, etc.).
Figures de planejament
Figures de planejament sobre el sòl agrari o que l’afectin
En el cas d’Andalusia les figures de planejament urbanístic que afecten directament el
sòl agrari són els Plans Generals d’Ordenació Urbanística (dels 771 municipis
andalusos). Dins de la categoria de planejament general trobaríem també els plans
d’Ordenació Intermunicipal que estableixen l’ordenació d’àrees concretes amb
terrenys conlindants pertanyents a dos o més municipis. Com ja hem vist també cal
considerar el Pla D’Ordenació del Territori aprovat al 2006 i els Plans d’Ordenació
Subregionals (en l’actualitat s’han aprovat 12 dels 27 previstos).
Altres plans que poden afectar el sòl agrari serien els Plans d’Ordenació de los Recursos
Naturales i els Planes Uso y Gestión de Espacios Naturales Protegidos (PORN i PRUG)
derivats de la legislació ambiental i els Planes de Protección del Medio Físico y de
Conjuntos Históricos.
Finalment d’entre els Plans de desenvolupament cal considerar com a incidents en els
sòls agraris els plans especials que segons la Ley de Ordenación Urbanística de
Andalucía (LOUA) desenvolupen algunes previsions del planejament general o
territorial, sent el seu àmbit inframunicipal, municipal o supramuncipal, quant són
redactats amb la finalitat d’implantar Actuacions d’Interès Públic en SNU o Conservar,
protegir o millorar el medi rural.
35
En l’actualitat no existeix cap llei de paisatge a Andalusia, encara que sí que hi ha
confeccionat un Mapa dels paisatges d’Andalusia (2005).
En el cas de Madrid no existeix un planejament supramunicipal a nivell territorial ni
regional, tot i que la normativa urbanística sí que contempla la possibilitat de redacció
d’un Pla Regional d’Estratègia Territorial que mai s’ha arribat a aprovar. Aquest
mandat ve recollit en el Títol III de la Llei 9/1995, de 28 de març, de mesures de política
territorial, sòl i urbanisme que no ha estat derogat per la Llei 9 / 2001, de 17 de juliol,
del Sòl de la Comunitat de Madrid.
Tampoc existeixen catàlegs de paisatges de la Comunitat de Madrid, encara que sí que
podem trobar experiències locals de preservació per motius paisatgístics de certs
espais.
Com el cas andalús y com marca la Ley 42/2007 de 13 de diciembre del Patrimonio
Natural y de la biodiversidad, la Comunidad de Madrid té aprovats diferents PORNS i
PRUGS amb incidència al sòls agraris.
La figura de planejament que marca la distinció entre les classes de sòls és el Pla
General d’Ordenació, que, dins dels Sòls No Urbanitzables Protegits poden contenir
terres de Protecció Agrícola (o de denominació similar com d ’Alta Productivitat,
Hortes, Secà Cerealista, etc.), encara que això no és el més habitual. Les recents
modificacions de la Llei del sòl de la Comunitat han possibilitat la implantació de
dotacions esportives en Sòl Rural agrícola (article 29.4), destinades a la creació de
camps de golf entre altres. Igualment tindrà incidència sobre el sòl el plans de
desenvolupament així com el plans especials.
Pel que fa a Galícia la figura de planejament que regula el sòl agrari és de nou el
planejament urbanístic municipal -i el seu planejament derivat. En aquest sentit es
preveu la redacció d’un pla general d’ordenació municipal (PGOM) per a cada municipi,
tot i que actualment el percentatge d’ajuntaments amb planejament adaptat a la
LOUGA és molt baix (315 a Galícia).
36
En el cas Gallec la llei de paisatge està en redacció. En tots els casos afecataria la
legislació ambiental i sectorial, principalment la Ley 19/1995 de modernización de las
explotaciones agrarias.
En el cas del estat francès i segons la intenció del legislador (art. L-121-1 du Code de
l’Urbanisme), són els Schémas de Cohérence Territoriale, els plans locals d’urbanisme i
les cartes comunals els que determinen les condicions, permetent assegurar l’equilibri
entre la renovació urbana, el desenvolupament urbà i el desenvolupamen rural, d’una
part i d’altra part la preservació dels espais afectats per les activitats agrícoles i
forestals i la portecció dels espais naturals i dels paisatges, respectant els objectius de
desenvolupament sostenible. Cal tenir en compte però que la majoria de municipis
rurals no tenen document d’urbanisme i que de fet apliquen el Reglement Nacional
d’Urbansime francès aparentement més permisiu, ja que permet tota urbanització en
continuïtat a l’urbanització existent.
Criteris de delimitació dels espais d’alt valor agrari
En el cas d’Andalusia els criteris de delimitació dels espais d’alt valor agrari són
principalment la seva importància pel que fa al valor paisatgístic, la consideració del
seu caràcter històric i cultural i els seus atributs netament productius (fertilitat,
existència de reg, etc) que són considerats en els apartats d’anàlisi i diagnòstic però no
tenen rellevància en els apartats dispositius.
En general es detecta una certa manca de recerca de protecció del caràcter productiu dels sòls agraris, havent-se, per contra, reconegut la necessitat de protecció d’altres serveis i externalitats lligats a l’activitat agrària.
Recentment per part del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí s’ha proposat una delimitació d’espais d’alt valor natural des del punt de vista agrari.
Pel que fa a la Comunitat de Madrid no existeixen uns criteris de delimitació dels
espais d’alt valor agrari (de fet alguna normativa com la que fixa les unitats mínimes de
conreu és d’aplicació en els sòls rurals “ordinaris”).
37
En la redacció dels plans generals regionals, es fixa però , amb el criteri dels tècnics i la
voluntat municipal, aquells sòls No Urbanitzables que mereixen la Protecció Agrícola.
De fet però, el sòl agrari està inclòs pràcticament en la seva totalitat dins de la
classificació de sòl urbanitzable, ja que les categories de la Llei del sòl de la Comunitat
de Madrid s’han vist simplificades en la seva última modificació (Ley 3/2007, de 26 de
juliol, de Medidas Urgentes de Modernización del Gobierno y la Admnisitración de la
Comunidad de Madrid) 2/2005 de modificació de la Llei 2 / 2001) a sòl urbà, sòl
urbanitzable o sòl protegit.
Així, segons l’article 13 de la Llei del Sòl sobre classes de sòl i categories el
planeamiento general classifica el suelo del término municipal en todas o algunas de
las siguientes clases: a) Suelo urbano; b) Suelo urbanizable y c) Suelo no urbanizable de
protección.).
L’article 16.1 defineix el sòl no urbanitzable de protecció com los terrenos en que
concurran alguna de las circunstancias siguientes:
a) Que deban incluirse en esta clase de suelo por estar sometidos a algún régimen
especial de protección incompatible con su transformación de acuerdo con el
planeamiento regional territorial o la legislación sectorial, en razón de sus valores
paisajísticos, históricos, arqueológicos, científicos, ambientales o culturales, de
riesgos naturales acreditados en el planeamiento sectorial, o en función de su
sujeción a limitaciones o servidumbres para la protección del dominio público.
b) Que el planeamiento regional territorial y el planeamiento urbanístico consideren
necesario preservar por los valores a que se ha hecho referencia en el punto
anterior, por sus valores agrícolas, forestales, ganaderos o por sus riquezas
naturales.”
L’article 16.2 estableix que el planeamiento regional territorial clasificará directamente
los terrenos que, en todo caso, deban pertenecer a esta clase de suelo, que será
completado, en su caso, por la clasificación realizada por el planeamiento general.
38
Com a criteri de valoració, l’únic que existeix és un Mapa Agrològic de la Comunitat de
Madrid, elaborat per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrícoles per encàrrec de la
Direcció General d’Urbanisme, que estableix de forma genèrica a nivell regional les
classes i subclasses agrològiques. Però aquest mapa només inclou recomanacions, no
té valor vinculant.
En el cas de Galícia els criteris més emprats són els referits a la normativa urbanística
(LOUGA, article 32.2.a): Suelo rústico de protección agropecuaria, constituido por los
terrenos de alta productividad agrícola o ganadera, puesta de manifiesto por la
existencia de explotaciones que la avalen o por las propias características o
potencialidad de los terrenos o zonas donde se enclaven, así como por los terrenos
objeto de concentración parcelaria a partir de la entrada en vigor de la Ley 9/2002 y
por los terrenos concentrados con resolución firme producida en los diez años
anteriores a esta fecha, salvo que hayan de ser incluidos en la categoría de suelo
rústico de protección forestal.
De totes maneres el mateix article marca que el plan general podrá excluir
justificadamente de esta categoría los ámbitos colindantes sin solución de continuidad
con el suelo urbano o con los núcleos rurales que resulten necesarios para el desarrollo
urbanístico racional, que serán clasificados como suelo urbanizable o incluidos en la
delimitación de los núcleos rurales, respectivamente.
Des de l’aprovació de les DOT, s’esmenten alguns altres criteris en la seva
determinació 3.3.2, a partir de les quals la Xunta de Galícia cartografiarà les zones del
territori de major aptitud agroramadera i forestal, tenint en compte, entre altres
criteris, les condicions edafoclimàtiques, orografia, usos actuals i evolució passada, els
valors culturals associats a estructures i usos, així com la presència d’explotacions
agroramaderes i forestals, i la consideració dels diferents aprofitaments forestals
(fusta, fruits i pastures, entre d’altres).
39
Consideració de l’espai productiu agrari en la planificació urbana
En el cas d’Andalusia la normativa té en compte l’espai agrari, però no tant pels seus
aspectes productius, sinó per mantenir el caràcter de l’espai rural o per estar vinculat a
externalitats i serveis culturals, ambientals o paisatgístics.
En la filosofia de la Llei del Sòl andalusa, el sòl no urbanitzable està considerat com un
bé escàs i protegit. Per això no té la consideració de resta, sinó d’actiu en el mateix
grau que el sòl urbà, sent el sòl residual l’establert per al sòl urbanitzable i en especial
el sòl urbanitzable no sectoritzat.
El sòl agrari en el cas de la Comunitat de Madrid no es té en compte activament i, per
tant, sovint queda definit com el contrari de sòl urbà. No es té en compte en la
planificació urbanística o més aviat es té en compte com a sòl amb major potencialitat
de canvi a urbà (i per això se li dóna la qualificació d’urbanitzable, llevat que hi hagi
alguna altra legislació sectorial mediambiental).
En aquesta comunitat la major part del sòl agrari, abans de 2001, estava classificat com
a sòl no urbanitzable comú. Amb l’entrada en vigor de la Llei del Sòl aquest sòl passa a
ser considerat urbanitzable no sectoritzat. A més, el 2007, la Ley 3/2007, de 26 de
juliol, de Medidas Urgentes de Modernización del Gobierno y la Admnisitración de la
Comunidad de Madrid) va introduir (a travers del seu article 14) una modificació en la
Llei del Sòl (art. 29.4) perquè en el sòl rústic agrícola, es poguessin implantar activitats
esportives (camps de golf per exemple) amb llicència municipal. A més s’han aprovat
plans de gestió de ZEC, al sud-oest de la regió que permeten passar zones agràries a
camps de golf.
40
Article 29 de la Llei del Sòl de la Comunitat de Madrid modificat per l’article 14 de la Ley 3/2007, de 26 de juliol, de Medidas Urgentes de Modernización del Gobierno y la Admnistración de la Comunidad de Madrid:
3. Previa comprobación de la calificación urbanística, los Ayuntamientos podrán autorizar en los suelos rurales dedicados al uso agrícola, ganadero, forestal o cualquier otro vinculado a la utilización racional de los recursos naturales, por ser de interés público o social, por su contribución a la ordenación y el desarrollo rurales o porque hayan de emplazarse en el medio rural las siguientes construcciones e instalaciones con los usos y actividades correspondientes:
a. Las de carácter agrícola, forestal, cinegético o análogos, así como las infraestructuras necesarias para el desarrollo y realización de las actividades correspondientes. Los usos agrícolas, forestales, cinegéticos o análogos, que deberán ser conformes en todo caso con su legislación específica, comprenderán las actividades, construcciones o instalaciones necesarias para las explotaciones de tal carácter, incluidas las de elaboración de productos del sector primario, así como el accesorio de vivienda.
4. Asimismo, los Ayuntamientos podrán autorizar instalaciones de carácter deportivo en los suelos rurales destinados a usos agrícolas.
En el cas de Galícia l’espai productiu agrari, almenys a nivell normatiu i dels
instruments d’ordenació, es té en compte de forma positiva i activa, definit pels seus
propis valors. No obstant manca encara la integració de la gestió de les polítiques
sectorials del sector primari a la gestió dels instruments d’ordenació del territori i
urbanisme, a més d’unes eines (estudis) sobre la vocació productiva dels terrenys, fet
que dificulta la consideració de l’espai agrari de manera més activa.
Existència d’espais de transició entre l’espai urbà i aquell que té un ús agrari
En cap dels casos analitzats s’estableixen específicament espais de transició entre
l’espai urbà i l’espai amb ús agrari a la normativa o a l’instrument de planificació,
encara que algunes figures de planejament i protecció poden incloure espais de
caràcter mixte en la transició urbà-rural, com els parcs periurbans en el cas andalús. En
algunes aglomeracions, com la de la Vega de Granada a Andalusia, s’està produint un
debat intens amb formulació de propostes per a definir el futur dels espais rurals
periurbans amb la proposta de figures similars als parcs agraris –no reconegudes per la
legislació vigent. El que estableix la legislació actual és la figura dels Parcs Periurbans,
com a espais naturals situats a les proximitats d’un nucli urbà, hagin estat o no creats
41
per l’home, que atenen a les necessitats recreatives de la població. La declaració d’un
espai com a Parc Periurbà es fa, en el cas d’Andalusia per Ordre de la Conselleria de
Medi Ambient de la Junta (Llei 2/1989 de 2 de juliol).
Pel que fa a Madrid, normalment al sòl urbà l’envolten el sòl urbanitzable sectoritzat o
el sòl no sectoritzat, essent aquesta classificació la que estableix una mena de zona de
transició, però que en ser sòl sectoritzat i transformable a Urbà en una actuació que
pot ser directa, no estableix una transició efectiva.
Per altra banda la Comunitat de Madrid té un suprograma específic dins del seu Pla de
Repoblacions per a la creació de parcs forestals periurbans –amb vocació bàsicament
d’oci- als entorns desforestats del voltant de les grans concentracions urbanes de la
comunitat de Madrid.
Pel que fa a la Galícia, considerant el seu model d’assentament característic (dispers),
l’estructura de la propietat predominant (minifundi) i l’arrelament d’allò rural, es
fadifícil distingir-hi la major part dels casos la frontera entre el rural (agropecuari
sobretot) i l’urbà. De fet, hi ha una classificació de sòl anomenada Sòl de nucli rural,
que es podria entendre com un “sòl urbà” (per als assentaments) en el medi rural.
Recordem de nou, a més, que fins i tot en el cas dels sòls agraris d’especial interès el
plan general podrá excluir justificadamente de esta categoría los ámbitos limítrofes sin
solución de continuidad con el suelo urbano o con los núcleos rurales que resulten
necesarios para el desarrollo urbanístico racional, que serán clasificados como suelo
urbanizable o incluido en la delimitación de los núcleos rurales, respectivamente
(article 32.2.a la LOUGA).
En el cas francés no sembla que hi hagi un dispositiu específic pels « espais urbans i
aquells que tenen un ús agrari », tot i que existeixen alguns documents de referència
sobre la gestió dels fronts urbans. Per altra banda, existeixen figures específiques de
gestió d’espais agraris i naturals periurbans (veure punts següents).
42
Delimitació de zones de prohibició d’edificació agropecuària. Tipus de
restricció
De forma explícita en cap cas es delimiten zones exemptes d’edificació agràries a la
normativa autonòmica, encara que té cabuda en el planejament urbanístic municipal.
En el cas d’Andalusia, són els plans generals regionals a través de la seva Normativa
Urbanística els que marquen la possibilitat d’usos, edificacions i instal·lacions en tot
tipus de sòl, inclòs el de protecció agrícola. No obstant això si la protecció efectiva
exigís impedir l’edificació, podria establir-lo. Igualment el compliment de la normativa
de prevenció ambiental (Llei 7/2007, de 9 de juliol de Gestió Integrada de la Qualitat
Ambiental) marca en l’actualitat restriccions a la instal·lació d’edificacions en el cas
Andalús.
De la mateixa manera algunes edificacions agropecuàries es veuen delimitades per la
Ley 2/2002 de Evaluación ambiental de la Comunidad de Madrid (art.28.m.1).
Per tant de manera general aquest tipus d’activitats es veuen restringides a les unitats
de desenvolupament urbà, i estan obligades a desenvolupar-se sempre a les zones
perifèriques, encara no classificades, pendents de modificacions o ja classificades com
a zones protegides per la legislació sectorial mediambiental i en les que s’estableix la
compatibilitat.
En aquest sentit existeixen instruments d’incentivació pel trasllat d’explotacions
ramaderes fora del casc urbà (Ordre de la Conselleria d’Agricultura i Pesca
d’Andalusiad’1 de juny de 2005, BOJA n º 111).
En el cas de Galícia, les zones on no es permet l’edificació relacionada amb
l’agricultura i la ramaderia són aquelles categories de sòl del planejament urbanístic i
aquelles altres definides pels instruments d’ordenació del territori i d’ordenació i
gestió dels recursos naturals on aquesta edificació figura com un ús prohibit o
incompatible. En el cas de les categories de sòl que estableix el planejament urbanístic,
es tractaria de les següents dins de la classificació de sòl rústic d’especial protecció: de
costes, paisatgística, d’espais naturals i del patrimoni cultural.
43
Respecte als instruments d’ordenació del territori, en aquest cas, es tractaria del POL,
per al seu àmbit de gestió. No permet aquestes edificacions totalment o parcialment
en les següents àrees proposades en el seu model territorial: Protecció intermareal,
Protecció Costanera, Corredor, Espais d’interès.
La Llei del Parc de la Conca Alta del Manzanares, per exemple, estableix per a una de
les seves àrees la impossibilitat d’edificacions
Delimitació de zones amb limitacions sobre la diversitat i la capacitat de
producció agrícola o ramadera
Excepte en el cas d’Andalusia, no s’ha fet referència a l’existència de zones amb
limitació de producció agrícola. En aquest darrer s’assenyala que hi ha limitacions en
els models d’agricultura de tipus més intensiu, en concret a l’agricultura sota plàstic,
que pot estar prohibida o sotmesa a regulació en els plans urbanístics municipals, en
espais naturals protegits o en determinats àmbits territorials on hi pugui haver col·lisió
entre diversos usos.
Protecció del paisatge agrari tradicional d’interès cultural i patrimonial
Està en període d’elaboració l’Estratègia de Paisatge d’Andalusia, que també
considera la protecció del paisatge agrari. Addicionalment a la protecció derivada dels
instruments de planejament urbanístic, es pot emparar la protecció d’elements bàsics
constitutius dels paisatges agraris com en el cas de les figures de protecció del
patrimoni cultural, com el Lugar Historico de la Alpujarra Mediana y La Tahá (Llei 14 /
2007 de 26 de novembre, de Patrimoni Històric d’Andalusia).
Així mateix, alguns dels plans d’ordenació del territori d’àmbit subregional consideren
la preservació del paisatge agrari tradicional, com per exemple les hortes tradicionals
del Llevant Almeria, considerades al Pla subregional per a aquesta zona (aprovat el
2009) com a Àrees d’Interès Agrícola amb caràcter de sòl no urbanitzable.
En el cas de Madrid és habitual establir les Proteccions, Paisatgística, Cultural,
Arqueològica, Patrimonial, etc., tant per a àmbits com per a elements, encara que no
sempre aquestes es fan efectives.
44
A Galícia actualment s’estan elaborant els Catàlegs i Directrius de Paisatge, que
contindran uns objectius de qualitat paisatgística que poden suposar la protecció dels
paisatges caracteritzats per l’ús agrari tradicional.
Instruments d’avaluació de l’impacte agrari:
Existència de mapes sobre el valor agrari del sòl
Andalusia posseeix els Mapes de Caracterització agrològica del Ministeri d’Agricultura
dels anys 70, que van ser actualitzats entre 1999 i 2003 per a les províncies de Màlaga i
Jaén. Addicionalment, dins de la Xarxa d’Informació Ambiental d’Andalusia es compta
amb informació geogràfica rellevant sobre aspectes concrets relacionats amb
l’avaluació de sòls
Pel que fa a la Comunitat de Madrid existeix el Mapa Agrològic de la Comunitat de
Madrid, elaborat per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrícoles per encàrrec de la
Direcció General d’Urbanisme, que estableix de forma genèrica a nivell regional les
classes i subclasses agrològiques. Però aquest mapa només inclou recomanacions, no
té valor vinculant.
A Galícia hom pot trobar el Mapa de Capacitat productiva dels sòls de Galícia. Mapa
1:200.000. Díaz-Fierros Viqueira, F. (1984).
Existència d’informació agrària orientada a la presa de decisions
urbanístiques, territorials i sectorials
En tots els casos analitzats la informació agrària utilitzada per la presa d’orientacions
és escassa o poc específica, reduint-se a la classificació de conreus i usos del sòl i a les
estadístiques del cens agrari o cens ramader.
Consideració d’elements valuosos de l’espai agrari
A Andalusia i des del punt de vista territorial i de manera sintètica es poden considerar
els elements de l’espai agrari amb especial valor :
45
Espais agraris tradicionals amb significació cultural, paisatgística i
històrica, freqüentment de caràcter marginal des del punt de
vista productiu;
Espais agraris de gran fertilitat, la protecció dels quals és
necessària amb vista a la seguretat alimentària i que sovint estan
sotmesos a tensions territorials (hortes periurbanes, agricultura
de litoral, etc.).
Espais agraris amb elements particulars imprescindibles per a
mantenir la trama ecològica i paisatgística del territori (corredors
entre espais naturals protegits d’alt valor, xarxa de sèquies i
camins ,...)
Espais agraris d’alt valor natural: deveses, zones estepàries, etc.
A la Comunitat de Madrid, donades les seves característiques orogràfiques, tindrien
especial valor:
les zones d’horta dels rius principals i les zones cerealistes de
l’altiplà.
els sistemes de devesa fonamentalment, pel valor tan singular
que suposen en el paisatge mediterrani.
A Galícia es consideraria d’element valuós l’estructura morfotipológica dels conjunts
de nuclis rurals i els seus “Agras”, el paisatge construït entorn a ells, els seus
tancaments, intervals i bancals ...
Consideració del sòl forestal enfront del sòl agrícola davant possibles
transformacions
A Andalusia el sòl forestal està molt més tutelat pels poders públics que l’agrícola, en
la mesura que hi ha una legislació d’ampli recorregut històric de protecció: Llei 2 /
1992, Forestal d’Andalusia i Llei 43/2003 de Montes. En aquest sentit, cal remarcar
l’article 4 de la Llei 43/2003: Les muntanyes, independentment de la seva titularitat,
46
exerceixen una funció social rellevant, tant com a font de recursos naturals com per ser
proveïdors de múltiples serveis ambientals, entre ells, de protecció del sòl i del cicle
hidrològic, de fixació del carboni atmosfèric, de dipòsit de la diversitat biològica i com a
elements fonamentals del paisatge. El reconeixement d’aquests recursos i externalitats,
dels quals tota la societat es beneficia, obliga les administracions públiques a vetllar en
tots els casos per la seva conservació, protecció, restauració, millora i ordenat
aprofitament.
Donades les característiques orogràfiques de la Comunitat de Madrid, i des de
l’aspecte urbanístic, el sòl forestal té una protecció més gran, amb una legislació
específica, que els sòls agrícoles, que com s’ha indicat anteriorment, estan poc
valorats. Normalment aquest sòl forestal està localitzat en una zona amb valor
ambiental per la seva alta diversitat, etc., de manera que els sòls agraris associats a
sòls forestals tindran més possibilitats de ser protegits davant de les transformacions
del sòl.
Per altra banda, el sòl forestal està protegit per la Llei Forestal (Ley 16/1995, de 4 de
mayo, forestal y de protección de la naturaleza de la Comunidad de Madrid) i encara
que pot transformar-se si no està protegit per lleis sectorials, en aquest cas cal fer
repoblacions per compensar el sòl forestal que es transforma.
En el cas de Galícia des de la perspectiva de la normativa territorial i urbanística i els
respectius instruments d’ordenació, tots dos sòls es consideren pels seus valors de la
mateixa manera, i segurament només s’inclini la balança a favor del sòl forestal en
aquelles zones amb espècies autòctones o formacions de major naturalitat. En tot cas,
un dels continguts que s’estableixen a les DOT per al Pla d’ordenació del medi físic és
precisament la determinació de les condicions pertinents perquè es produeixi un canvi
d’ús entre els usos productius primaris.
47
Procediments d’avaluació de l’impacte agrari abans d’una intervenció en el
territori
En tots els casos els estudis d’impacte agrari s’inclouen en els processos d’impacte
ambiental de projectes i d’avaluació ambiental de plans i programes, i no es coneixen
guies metodològiques o orientatives de com realitzar aquests estudis d’impacte. Així
ho marquen la ley 7/2007 de 9 de juliol de Gestión Integrada de la Calidad Ambiental,
la ley 2/2002 de Evaluación de Impacto Ambiental de la Comunidad de Madrid y el
Decreto 442/1990, de 13 de septiembre de Evaluación de Impacto Ambiental de
Galícia.
Cal destacar però que en una de les determinacions de les DOT a Galicia es fa
referència a l’especial consideració de l’impacte sobre l’activitat agrària que han de
realitzar ambdós procediments en aquells projectes o plans potencialment més
impactants sobre ella: La planificación territorial y urbanística que afecte a la
estructura agraria o al marco formal definitorio de los usos agrarios, como grandes
obras de infrastructura, explotaciones mineras, instalaciones de producción energética,
planes urbanísticos, entre otros, en su procedimiento de evaluación ambiental
estratégica o de evaluación de impacto ambiental, según corresponda, podrán incluir
un análisis específico da afección sectorial sobre las actividades agrarias, con sus
respectivas medidas correctoras y compensatorias si procediese, además de incluir a la
Consellería competente en materia de medio rural entre las Administraciones públicas
interesadas para la fase de participación pública y consultas.
Cal fer notar també, però, que la llei 2/2002 preveu informe favorable previ de la
conselleria pertinent per aprovar determinats usos en el sòl rústic d’especial protecció
d’espais naturals o de costa, però no en el cas dels sòls rústics d’especial protecció
agrícola.
A nivell de l’estat francès la legislació no preveu explícitament un estudi d’impacte
agrari, que queda inclòs en el estudis d’impacte ambiental de certs projectes
(aménagements, installations, travaux et ouvrages (IOTA)). Els projectes susceptibles
d’elaborar un estudi d’impacte per a la seva execució estan definits en el le code de
48
l'environnement, en els articles R.122-1 à 16. A la informació que ha de contenir
l’estudi dimpacte ambiental, definida a l’article R.122-3 no se cita explíctament l’estudi
d’impacte agrari, però en realitat si que s’elabora per la Cambra d’agricultura
corresponent i sol ser inclòs a la informació.
Instruments de gestió de l’espai agrari:
Figura del banc de terres, o altre instrument similar
No existeix cap figura de banc de terres ni a la Comunitat Autònoma d’Andalusia ni en
el cas de Madrid –on sí que existeixen certes iniciatives de caràcter social com
l’agrupació per a la gestió de terres o les hortes comunitàries.
En el cas d’Andalusia i arran de la Ley 1/2011, de 17 de febrero, que en seu Capítul III
estableix mesures per a la dinamització del patrimoni agrari d’andalusia, es contempla
la posada en valor del bens de l’antic Instituto Andaluz de Reforma Agraria (IARA) que
estiguin vacants o que puguin ser-ho en un futur, bàsicament a traves de la seva
venda.
En canvi sí que existeix a Galícia la figura del Banc de Terres, regulat per la Llei 7/2007,
de 21 de mayo, de medidas administrativas y tributarias para la conservación de la
superficie agraria útil y del Banco de Terras de Galicia, modificada per la Llei 15/2010,
de 28 de diciembre, de medidas fiscales y administratives. La norma pemet la
possibilitat de redistribuir la terra, però es basa en gran mesura en la gestió de les
terres per part de la pròpia administració. Preveu igualment, però, una fórmula
semblant a la d’arrendament rústic per a la cessió de finques a agricultors i ramaders.
De fet, la normativa espanyola sobre patrimonis de sòl públics està encapçalada per la
legislació aragonesa sobre Banc de Terres (Ley 3/87, de 10 de marzo del Banco de
Tierras) o l’actual del Patrimoni Agrari Aragonès (Ley 6/91, de 25 de abril, reguladora
del Patrimonio Agrario de la Comunidad (derogada per 14/1992) i Ley 14/1992, de 28
de diciembre, de Patrimonio Agrario de la Comunidad Autónoma de Aragón y de
medidas específicas de reforma y desarrollo agrario) que va ser pionera a la normativa
autonòmica.
49
Posteriorment, Astúries també va legislar sobre la matèria donant més emfàsi a la
temàtica de la gestió dels terrenys, preveient entre altres la possibilitat d’atorgament
de concessions (ley 4/1989 de Ordenación Agraria y Desarrollo Rural). De totes
maneres, i igual que passa amb el cas d’Aragó, la normativa té per objecte més la
distribució de la titularitat de la propietat que el seu ús temporal. Així el Banco de
Tierras del Principado de Asturias constitueix el patrimoni inmobiliari de la Comunitat
Autònoma, integrat per les finques d’interès agrari, que té per finalitat fomentar la
modernització i el desenvolupament agrari i social, així com el conreu racional, directe
i personal de la terra.
La mateixa llei preveu la creació d’una Comissió Regional del Banc de Terres, com a
organisme autònom adscrit a la Consejería de Medio Rural y Pesca. Entre les seves
funcions hi ha la d’assegurar l’adminsitració del Banc de Terres, procurar l’increment
del Banc de Terres adquirint nous inmobles i intervenint en els procediments sobre
ampliació i exclusió de béns afectats, vetllar per la conservació de l’entorn ecològic del
Banc de Terres, exigint especialmente una explotació racional dels seus recursos
naturals.
Pel que fa al cas francès, cal indicar que la legislació permet l’adquisisó de terrenys per
part d’una comunitat, sigui directament o sigui mitjançant el dret de retracte de la
SAFER5 (Art. L. 143-2 du Code rural). Un cop comprada l’admnistració pot tornar-la a
vendre o gesionar-la mitjançant un “arrendament rural”, sota la fórmula d’explotació
comunal.
Existeix la possibilitat que una col·lectivitat apel·li a un organisme especialitzat en
transaccions de sòl com la SAFER i un Établissement Public Foncier (EPF).
Una col.lectivitat pot igualment récorrer a la SAFER per a la gestió temporal de terres,
confiant-li la gestió mitjançant un conveni de “Posada a disposició”. En aquest cas la
SAFER pot exigir el compromís de l’agricultor de conrear els terrenys durant un període
màxim de 6 anys (renovables un cop), sense que aquest darrer pugui reclamar cap dret
sobre els terrenys.
5 Les Sociétés d’aménagement foncier et d’établissement rural (SAFER) permeten instalar en el medi rural qualsevol
projecte viable. Aquest projecte han de ser coherents amb les polítiques locals i ser d’interès general.
50
Cal destacar igualment en el cas francès, la possibilitat d’obligar a propietaris a
explotar directament o mitjançant tercers les seves parcel·les, mitjançant el
Procediment de posada en valor de les terres no conreades o manifestament sub-
explotades (Code rural et de la pêche maritime, Chapitre V: La mise en valeur des terres
incultes ou manifestement sous-exploitées; Articles L125-1/14)
Efectivament l’Article 125 estableix que tota persona física o moral pot demanar
l’autorització d’explotar una parcel·la suceptible de ser posada en valor agrícola o
ramader i que hagi estat erma o manifestament subexplotada durant com a mínim 3
anys (2 anys en zona de muntanya).
En el cas de l’estat espanyol existeix la Ley 34/1979, de 16 de noviembre, sobre fincas
manifiestamente mejorables encara vigent però no aplicada en cap cas a Catalunya.
En el cas d’Astúries a la ley 4/1989 de Ordenación Agraria y Desarrollo Rural hi figura
un impost sobre explotacions infrautilitzades (Capítol VI del Impost sobre finques o
explotacions infrautilitzades, articles del 66 al 74), encara que no ha estat
desenvolupada. El fet imposable és “la infrautilización de las fincas o explotaciones
agrarias, por no alcanzar en el período impositivo el rendimiento óptimo fijado para
cada zona por el Consejo de Gobierno".
L’articulat desenvolupa la natura del impost, la definició de finca o explotació, el fet
impositu, els subjectes pasius de l’impost, així com les exempcions i la base imponible,
l’escala del tipus de gravamen i les sancions per impagament.
Instruments per a vincular l’autorització de noves edificacions i instal·lacions
admissibles en sòl no urbanitzable a la gestió del territori
En el cas de Madrid, la Llei del Sòl estableix una de les vies d’autorització d’usos,
edificacions i instal·lacions en SNU, l’establiment d’activitats que afavoreixen el
desenvolupament rural sostenible, les activitats cièntifiques, docents o divulgatibes i el
turisme rural. (artículo 29)
51
Pel que fa a Galícia el Pla d’Ordenació del Litoral i els Catàlegs i les Directrius del
paisatge en elaboració determinen en certa manera els criteris per a l’autorització de
noves instal·lacions.
Figures de gestió: parcs agraris o similars
La figura del Parc Agrari no és present a la legislació vigent de cap dels territoris
analizats, no obstant hi ha diverses iniciatives a Andalusia per posar en marxa
projectes d’aquestes característiques com poden ser el Parque Agrario y Cultural de la
Vega de Granada, el Parque del Milenio o el parque agrícola del Valle del Guadelhorce.
A Madrid trobem la proposta de el Parque Agrario Soto del Grillo al Parque Regional
del Sureste.
En el cas francès cal destacar les figures de Zona Agrícola Protegida (ZAP) i de
Perímetre de Protecció i posada en Valor dels Espais Agrícoles i Naturals Periurbans
(PAEN) com a eines reglementàries concebudes per garantir la vocació agrícola de
certs espais més enllà de les determinacions del PLU. Es podrien considerar
instruments de “sobreprotecció”.
La figura de Zona Agricola Protegida (ZAP) que sorgeix de la Loi d’Orientation Agricole
de 1999 (Art. L. 112-2, R. 112-1-4 e. del Code rural), és una servitud d’utilitat pública
annexada al PLU. Un municipi (o reagrupament de municipis) i/o el Prefecte6 poden
proposar una ZAP. Posteriorment a un període d’exposició pública, el Prefecte aprova
la seva classificació i delimitació per un mandat. La protecció és superior a la simple
zonificació del PLU, ja que aquesta no pot ser eliminada sinó és per acord del Prefecte.
Contràriament al que passa en una zona Agrícola del PLU, tota afectació o modificació
dels sòls que alteri el potencial agrícola, biològic o econòmic d’una ZAP ha de ser
valorada per la Cambra d’Agricultura i per la Comissió Departamental d’Orientació
Agrícola (a excepció dels casos de permisos de construcció en terrenys situats en
municipis que disposin d’un POS o d’un PLU aprovat). Cal advertir que si bé les ZAPs
ofereixen una protecció de les terres agrícoles força eficaç amb una forta agilitat en la
6 La figura del Prefecte és el Delegat de l’Estat Francés a cada regió. És l’equivalent al Delegat del Govern espanyol a
Catalunya.
52
seva aplicació, són un instrument mancat de projecte d’actuació, ja que es protegeix el
sòl, però no les activitats agràries que s’hi desenvolupen.
Per altra banda els PAEN, com a instrument de protecció i valorització dels territoris
periurbans sorgeixen de la Loi de développement des territoires ruraux du 23 février
2005 (Art. L. 143-1 et R. 143-1 i següents del Code de l’Urbanisme), i deriven de les
competències dels Conseills Generaux (equivalent a les diputacions). Són aquests els
que poden, després d’acord amb els municipis afectats, establir un perímetre de
protecció d’espais agraris i naturals, dotat d’un programa d’actuació. El PAEN ha de ser
compatible amb l’SCOT i afecta tan sols les zones Agrícoles i Naturals definides en els
documents d’urbanisme. Un cop aquestes zones definides, el canvi de destí és
impossible si no és per revisió del PAEN pel Consell d’Estat. L’objectiu d’aquest
instrument és de limitar la especulació, de fer perenne l’activitat agrícola i de valoritzar
els espais naturals i agrícoles. A l’interior d’un PAEN, el Departament (equivalent a la
Província) pot adquirir terrenys, per compra, per expropiació o per exercici del dret de
retracte mitjançant el SAFER. El perímetre de protecció només es pot veure reduït per
un decret interministerial, que el converteixi el PAEN en una figura de protecció
potent. Els EPFL intervenen igualment en aquestes figures per sol·licitud del Conseil
Général per donar suport a les adquisicions de sòl, en cooperació amb els municipis
afectats i amb la SAFER. En definitiva la figura dels PAEN (molt poc aplicada encara)
està pensada com un projecte territorial amb instruments d’acció per a la posada en
valor i la gestió des espais agrícoles i naturals periurbans. No obstant cal tenir en
compte que és una figura menys àgil que les ZAP i que en tot cas requereix d’un
pressupost important per poder executar el programa d’actuacions. Cal notar
igualment que el legislador no defineix clarament què entén per espais “periurbans”.
Per altra banda existeix a França la figura de la Carta Agrícola (i Forestal) entesa com
un compromís entre agents públics (de diferents nivells de l’adminsitració) i privats i
entre sector agrari i urbanisme, per impulsar un projecte de gestió dels espais agraris
d’un determinat territori (sigui una mancomunitat de municipis o un Parc Regional).
Existeixen bastants exemples de redacció i aplicació d’aquest instrument. El document
de carta sorgeix sovint a partir d’una diagnosi compartida entre els agents del territori,
i sobretot del debat i de la corresponsabilitat dels diferents actors.
53
Cal destacar també, més com a metodologia que com a figura legal, els “programes
agriurbans” com a instrument de “conservació” dels espais oberts –especialment dels
espais agraris al voltant de les grans aglomeracions franceses. Aquesta metodologia va
ser experimentada de forma informal a partir dels anys 70, però van rebre el
reconeixement oficial al 2001, quan el comitè interministerial d’ordenació territorial i
desenvolupament del territori (CIAD en francès) va crear un programa de suport
financer per a la seva aplicació i la redacció d’un manual. A més algunes a les
actuacions i conclusions extretes de la seva aplicació van ser recollides en les
disposicions relatives a la protecció dels espais agrícoles i periurbans de la Llei Rural de
2005. Actualment s’aplica aquesta metodologia a bastants territoris.
Vinculació dels establiments turístics o de turisme rural i l’activitat agrària?
Els establiments de turisme rural freqüentment es limiten a fer ús i gaudir de l’espai
agrari (paisatge), però estan desvinculats del seu funcionament. Adopten una actitud
passiva de consumidors actius d’un recurs, però, no col·laboren explícitament a la seva
conservació, de la qual depèn la seva pròpia subsistència. No obstant això, hi ha
iniciatives que sí vinculen l’establiment rural amb l’activitat agrària de manteniment de
l’explotació, fins i tot actuen com a dinamitzadors del paisatge rural.
En el cas d’Andalusia l’activitat del turisme rural vé regulada pel Decreto 20/2002, de
29 de enero, de Turismo en el Medio Rural y Turismo activo, deroga el Decreto
94/1995, de 4 de abril, sobre ordenación de los alojamientos en casas rurales
andaluzas i l’ORDEN de 19 de septiembre de 2003, por la que se aprueban los
distintivos de los alojamientos turísticos en el medio rural y de los mesones rurales.
En el cas de la Comunitat de Madrid la regulació dels establiments de turisme rural es
contempla en el Decreto 191/2004, de 29 de juliolo sobre Establecimientos de turismo
rural (DOGA 10 agost 2004, núm. 154/200). Els establiments vinculats a l’existència
d’activitat agrària són un tipus concret d’establiments de turisme rural, els denominats
del grup C.
En el cas de Galícia, el POL permet noves construccions destinades al turisme sense
esmentar si es tracta d’activitats relacionades amb explotacions agràries:
54
Construcciones y rehabilitaciones destinadas al turismo en el medio rural y que sean
potenciadoras del medio donde se ubiquen.
e1. Nuevas construcciones destinadas al turismo en el medio rural y que sean
potenciadoras del medio donde se ubiquen.
e2. Rehabilitaciones destinadas al turismo en el medio rural y que sean
potenciadoras del medio donde se ubiquen.
Edificacions i infraestructures agràries:
Limitacions a la distància o a la densitat o a la dimensió de les construccions
i/o edificacions
En el cas de la Comunitat Andalusa les limitacions en distància estan marcades en els
instruments de planejament (Plans subregionals i Plans d’Ordenació del Territori i
Plans Rectors d’Ús i Gestió dels Espais Naturals Protegits)., a més de la normativa
sectorial.
En el cas de Madrid, les limitacions a la distància de construcció de certes edificacions
agropecuàries venen marcades per les Normes Urbanístiques Municipals però tenen
origen a la normativa sectorial.
Fer especial esment al Decret 65/1989, de 11 de maig, pel qual s’estableixen les
unitats mínimes de cultiu per al territori de la Comunitat de Madrid, que regula la
superfície mínima de cultiu i forestal per a poder segregar una propietat, però també
les condicions d’edificació de construccions agropecuàries.
En el cas gallec, és la normativa urbanística, mitjançant la LOUGA en els articles 42 i 44
i en les determinacions que s’extreuen del POL pel que fa als criteris generals
d’integració paisatgística (art. 75), la que preveu certes limitacions pel que fa a les
distàncies a complir en certes construccions ramaderes.
55
LOUGA Artículo 44. Condiciones adicionales para otras actividades constructivas no residenciales.
4. Las nuevas explotaciones ganaderas sin base territorial no podrán situarse a una distancia inferior a 1.000 metros de los asentamientos de población y a 250 metros de la vivienda más próxima. Cuando se trate de nuevas explotaciones con base territorial, la distancia mínima a los asentamientos de población y a la vivienda más aproxima será de 100 metros.
El planeamiento urbanístico o los instrumentos de ordenación del territorio podrán reducir o aumentar estas distancias dentro de su ámbito territorial de aplicación, respetando en todo caso lo establecido por la legislación sectorial que sea de aplicación.”
La reglamentació francesa preveu des de fa temps distàncies d’allunyament dels
edificis agrícoles respecte a construccions de tercers, però aquesta regla fins fa poc
només s'aplicava respecte a les explotacions agràries.
Amb l'augment de l'expansió urbana, el veïnatge entre edificis agraris i les àrees
urbanitzades va esdevenir un problema a tenir en compte amb precisió pels actors del
planejament urbà.
Així la Llei d'Orientació Agrícola de 9 juliol 1999 va introduir un principi de reciprocitat,
exigint també a les noves construcció d'habitatge i edificis ocupats habitualment per
tercers una distància a les construccions agràries perquè les explotacions puguin dur
normalment la seva activitat. El seu àmbit d'aplicació es va ampliar posteriorment als
requisits que es demanen per poder fer un canvi de destí de les edificacions ja
existents.
Les distàncies a respectar entre els explotacions agràries i tercers venen marcades per
L’article L 111-3 du Code Rural que indica que quan disposicions legislatives o
reglamentàries sotmeten a condicions de distància la implantació o ampliació de
construccions agràries respecte a vivendes o edificis habitualment ocupats per tercers,
la mateixa exigència ha de ser imposada a aquests darrers a tota nova construcció i a
tot canvi de destí vinculat a usos no agraris necessitant un permís de construcció,
exceptuant l’ampliació a construccions ja existents.
Aquests requisits d’allunyament solen tenir un impacte significatiu sobre les opcions
de desenvolupament urbanístic realitzats en l'elaboració o revisió de PLU, incloent els
límits de les zones urbanitzades.
56
Definició proactiva de les àrees que poden acollir possibles edificacions
agràries (per raons d’impacte ambiental i paisatgístic, distàncies sanitàries,
model territorial, etc.)
En tots els casos analitzats de comunitats autònomes, les àrees que poden acollir
edificacions agràries estan marcades implícitament en els instruments i figures
d’ordenació territorial i urbanístic mitjançant, els plans subregionals, el POT i el PRUG
en el cas andalús i les diferents classificacions i qualificacions del sòl, en les que
s’estableixen els usos (entre aquests les edificacions agràries) permesos, autoritzables
o compatibles i els prohibits o incompatibles.
Superfície mínima d’explotació exigida per construir
A Andalusia els instruments de planejament (Plans subregionals, els Plans d’Ordenació
del Territori i el PRUGS en els Espais Naturals Protegits) fixen les superfícies mínimes
per poder construir.
En el cas de Madrid les Normes Urbanístiques Municipals poden establir una parcel·la
mínima per permetre l’edificació.
Existeix igualment el Decreto 65/1989 de Unidades Mínimas de Cultivo de la
Comunidad de Madrid i l’Ordre que el desenvolupa, que fixen certs requisits per a la
construcció.
En el cas de Galícia la LOUGA en el seu article 44.1.a sí que marca una superfície
mínima de parcel·la per a poder edificar, però no d’explotació agrària (o unitat mínima
de conreu).
En el cas de França, és la planificació a nivell local (pla d’ús de sòl, més rarament de
planificació local o carta municipal), la que pot determinar la superfície mínima de
parcel·la edificable per a cada zona, i fins i tot cada sector. La zona mínima edificable
també es pot deduir de les limitacions d’ocupació. De fet, des de la Loi de Solidarité et
renouvellement urbain, que va crear el PLU, que aquests rarament preveuen mida
mínima de parcel·la. La llei preveu no obstant que el municipi pot fixar una mida
57
mínima dels terrenys construibless quan aquesta regla estigui justificada per preservar
l’urbanització tradicional o l’interès paisatgístic de la zona.
En el cas francès es planteja que en la zona A (agrícola) dels PLU tan sols les
construccions i instal·lacions necessàries per a l’explotació agrària estan autoritzades, a
més de les d’interès col·lectiu o de serveis públics (article R123-7 del Codi de
l’Urbanisme), però en realitat no existeix una definició legal precisa del que s’enten per
explotació agrària. El Code Rural tan sols defineix el que s’enten per activitat agrària.
Així doncs un sol·licitant de llicència de construcció per a justificar el seu projecte ha
d’argumentar la naturalesa agrària del projecte i la necessitat de fer la construcció pel
funcionament de la seva activitat.
Per tant, la mida de l’explotació esdevé important per a definir l’explotació agrària i
diferenciar les activitats professionals i les activitats de plaer. I per a definir l’estatus
d’agricultor “professional” el Codi rural a l'Article L 312-6 preveu dos nocions,
precisades per cada Departament en el corresponent Schéma Directeur Départemental
des structures agrícoles supervisat pel Prefecte, amb informe del Conseill Général, de la
Chambre d'Agriculture i de la CDOA :
L'unité de référence (UR) és la superfície que permet assegurar la viabilitat
econòmica de l’explotació tenint en compte la tipologia dels conreus i de les
instal.acions fora sòl així com altres activitats agràries.
La surface minimum d'installation (SMI) fixada per a cada regió natural del
Departament i per a cada tipus de conreu.
Per exemple la superfície d’instal·lacio en poli-conreu-ramaderia no pot ser inferior al 30% de la superfície d’instal·lació nacional, excepte les zones de montanya o desfavorides en les que el limít inferior pot arribar al 50% ; la superfície d’intal·lació nacional es fixa cada 5 anys per decisió del ministre d’agricultura.
58
Pel que fa els conreus en hivernacle, és per decisió del ministre d’agricultura que es
fixen els coeficients d’equivalència aplicables uniformement al conjunt del territori,
sobre la base de la superfície mínima d’instal·lació nacional.
Condicionants arquitectònics i paisatgístics en relació a la integració de
l’edificació amb l’entorn
Els condicionants arquitectònics i paisatgístics a Andalusia venen marcats en tot cas
pels instruments de planejament (Plans subregionals, els Plans d’Ordenació del
Territori i el PRUGS en els Espais Naturals Protegits). En certs àmbits es proposa en
l’actualitat la redacció de guies orientatives.
A Madrid són les Normes Urbanístiques Municipals les que en tot cas estableixen
condicions estètiques o paisatgístiques per permetre l’edificació. Igualment, els plans
rectors dels espais naturals (i certs casos en la legislació sectorial) poden establir
condicionants.
Pel que fa al cas gallec, els condicionants en relació a la integració de l’edificació amb
l’entorn responen a allò establert a la LOUGA, en el seu article 42 i en els criteris
d’integració paisatgística del POL (75), específicament en la necessitat d’elaboració de
l’estudi d’impacte i integració que s’hi exigeix segons l’àrea del model territorial on
s’implanti cada ús (inclòs l’agrari).
Existència de prototipus homologats per a les diverses necessitats
d’edificacions agràries ajustades a les àrees o unitats de paisatge homogènies
En cap cas hi ha en l’actualitat propostes de prototipus homologats d’edificacions. A
Andalusia, però, en alguns àmbits (Sierra Morena) s’han establert guies orientatives.
En el cas de Galícia tot i que fins ara no existeix aquest instrument, en el procés
d’elaboració dels Catàlegs i Directrius de paisatge de Galícia, es podria establir criteris
o directrius per aquest tipus d’edificació en funció de la unitat de paisatge en la que es
trobi.
59
En el cas francè, existeixen diverses guies de recomanacions d’integració paisatgística
de les edificacions agràries, però no existeix legislació que marqui prototipus
homologats. En aquest sentit tant els Conseils Générals com el Conseil en Architecture,
Urbanisme et Environnement (CAUE) dels Departaments i les cambres d’agricultura-
són força actius amb l’edició de Guies pràctiques sobre com construir en una zona
agrícola, guies adreçades tant a professionals agraris com a l’administració local pels
passos que cal seguir en un projecte de construcció agrària en sòl no urbanitzable. La
informació d’aquestes guies va més enllà d’aspectes paisatgístics i tracta també temes
de projecte, de legislació i de tràmits administratius.
Exigència d’enderroc de les edificacions quan queden fora d’ús. Incentius per
evitar l’abandonament d’edificacions.
En els casos d’Andalusia i Madrid no s’exigeix l’enderroc en el cas que les edificacions
quedesin fora d’ús. No consta tampoc que hi hagi establert cap tipus de mecanisme
d’incentiu per a evitar el seu abandonament. En el cas de Galícia tampoc no es coneix
cap mecanisme en aquest sentit.
Pel que fa a l’exigència d’enderroc, a la comunitat de Galícia, es podria exigir per
exemple l’enderrocament després del cessament de l’activitat, en el marc del que
s’estipuli en el procediment d’avaluació d’impacte ambiental dels projectes d’aquestes
edificacions que ho requereixin i / o en el marc del procediment d’autorització
ambiental integrada.
Sistemes per a la rehabilitació i/o reutilització d’edificis existents envers
l’autorització de noves edificacions agràries
En el cas d’Andalusia no es coneix cap sistema per la rehabilitació i/o reutilització
d’edificis existents per davant de l’autorització de noves edificacions agràries.
L’article 29 de la Llei 9 / 2001, del Sòl de la Comunitat de Madrid, conté un punt f)
que autoritza la rehabilitació per a la seva conservació, fins i tot amb destinació
residencial i hostaler, d’edificis de valor arquitectònic, tot i que es trobessin en situació
60
de fora d’ordenació, podent excepcionalment incloure les obres d’ampliació
indispensables per al compliment de les condicions d’habitabilitat.
Finalment a les DOT de la Comunitat Autònoma de Galícia es contempla una
determinació general (3.1.4.) en què s’insta a l’estímul de la rehabilitació, però en el
marc de l’ordenació dels assentaments, no específicament de les edificacions agràries.
El mateix es recull en els principis i criteris generals del POL.
En el cas de França l’article L123.3.1 (i l’article R 123-12.2) del Code de l’urbanisme
permet al Reglament dels PLU d’identificar a les zones Agricoles (A), “els edificis agraris
que pel seu interès arquitectònic o patrimonial, poden ser objecte d’un canvi de destí
(d’ús) sempre que aquest canvi de destí no comprometi l’explotació agrària”. A través
de la pràctica es poden designar aquestes construccions. Caldrà redactar un estudi que
indicarà la metodologia i de criteris a utilitzar per efectuar la “rehabilitació” d’aquestes
construccions que apareixeran en els documents gràfics del reglament. Les
prescripcions arquitectòniques específiques (rehabilitació del volum existent,
tractament del entorn, materials) hauran de ser desenvolupats en el reglament.
En aquest sentit, per exemple alguns PLU determinen 3 grups de criteris per autoritzar
el canvi de destí: l’interès arquitectònic o patrimonial; l’absència de perjudicis a les
explotacions agràries veïnes (aplicant el criteri de reciprocitat) –per tant un edifici
formant part d’una explotació en actiu no podria ser objecte d’un canvi d’ús- i la
integració urbana (capacitat de les xarxes actuals de respondre a les necessitats
provocades pel canvi d’ús: clavegaram, aigua, llum, etc). Tan sols si es compleixen a la
vegada els tres tipus de requisits es podria autoritzar un canvi de destí.
Admissió de la construcció de nous habitatges en sòl no urbanitzable
En tots els casos la legislació urbanística i el planejament municipal admeten nous
habitatges sempre vinculats a l’activitat agrària (o una altra permesa) i amb
restriccions en algunes àrees.
61
Conclusions i recomanacions
Planejament
1. Convindria evitar la regulació pel planejament general o derivat d’aspectes ja
regulats per la legislació sectorial. (Exemple: Dejeccions ramaderes o les distàncies
d’explotacions agràries).
Per exemple l’abocament de purins es troba regulat pel Decret 136/2009, d'1 de
setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en
relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de
les dejeccions ramaderes.
Pel que fa l’obligació de mantenir distàncies mínimes entre les explotacions ramaderes
i altres elements (carreteres, camins, vivendes, torrents,...), aquestes venen ja
determinades per la normativa sectorial: Ordre de 7 d’abril de 1994, sobre regulació de
les explotacions porcines, avícoles cunícoles i bovines; Reial Decret 324/2000, de 3 de
març, pel que s’estableixen normes bàsiques d’ordenació de les explotacions porcines i
Reial Decret 1547/2004, de 15 de juny, pel que s’estableixen les normes d’ordenació de
les explotacions cunícoles; Reial Decret 804/2011, de 10 de juny pel qual es regula la
ordenació zootècnica, sanitària i de benestar animal de les explotacions equines i
s’estableix el pla sanitari equí i Reial Decret 1084/2005, de 16 de setembre, d’ordenació
de l’avicultura de carn.
En el cas de la implantació de noves explotacions ramaderes no cal establir més
restriccions que les previstes a la Llei de Prevenció i Control Ambiental de les activitats
20/2009, del 4 de desembre (modificada per la Llei Òmnibus 9/2011, del 29 de
desembre, de promoció de l’activitat econòmica), i la Llei d’Urbanisme (article 14.3 de
la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme,
aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, que modifica l’article 49 del Text
refós de la Llei d’Urbanisme per a la implementació de noves explotacions ramaderes).
62
Pel que fa als projectes relatius a activitats ramaderes preexistents la Llei 3/2012, del
22 de febrer, preveu que només queden subjectes a llicència municipal les accions que
no incrementin la capacitat productiva de les instal·lacions i només comportin obres
per adaptar-se a les exigències derivades de la legislació aplicable en matèria de
ramaderia, com és el cas del benestar animal.7
2. A partir de l’exemple existent en la legislació francesa, es podria estudiar la manera
de com es pot introduir a la legislació urbanística catalana el concepte de
reciprocitat. És a dir, que s’apliqui el mateix criteri quan disposicions legislatives o
reglamentàries sotmeten a condicions de distància la implantació o ampliació de
construccions agràries respecte a vivendes o edificis habitualment ocupats per tercers i
quan es preveu una nova construcció no agrària i/o tot canvi de destí vinculat a usos
no agraris. En qualsevol dels dos casos s’hauria de tenir un permís de construcció, cosa
que ara només passa en el primer.
Això té implicacions no tan sols en l’aprovació de noves construccions en el sòl no
urbanitzable, sinó també en el planejament i la qualificació i classificació del sòl. 8
3. Seria interessant afegir el concepte de superfície d’explotació d’una parcel·la o
finca als criteris utilitzats per definir si es pot construir en sòl no urbanitzable i si el seu
titular pot ser considerat professional agrari. Cal desvincular aquest concepte del de
Unitat Mínima de Cultiu (UMC) i el d’Unitat Mínima Forestal (UMF) regulades pels
decrets 169/1983, de 12 d’abril 35/1990, de 23 de gener.
A la legislació francesa la dimensió de l’explotació (superfície cultivada o forestal) pot
ser un factor considerat a l’hora de definir si un titular és pot considerar un
professional agrari i per tant si li és permès construir en sòl no urbanitzable.
7 Aquest apartat està vinculat amb la proposta de treball sobre reciprocitat.
8 Aquest apartat està vinculat amb el punt 1.
63
Espais Agraris
1. Elaboració d’una Llei d’Espais Agraris, que ha de fer una definició jurídica
d’“espai agrari” i ha d’incloure unes finalitats generals per a l’ordenació dels
espais agraris, l’establiment dels continguts mínims del Pla d’espais d’interès
agrari, mecanismes de gestió per a la totalitat dels espais agraris de Catalunya –
permetent eines particulars per a casos concrets– i la definició del règim
general dels estudis i informes d’impacte agrari.
2. Identificar i delimitar els espais d’alt valor agrari (sòl més fèrtil, possibilitat de
reg, possibilitats de mecanització, dimensió adequada de la finca, etc.) i la
infraestructura que els sustenta (regs, camins, etc.).
En aquest sentit la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de
la Llei d'Urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost estableix
que en el termini d’un any des de la seva aprovació, el Govern haurà d’iniciar
els treballs d’elaboració del Pla territorial sectorial agrari, definit a la Llei
23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, en el Pla Territorial General
de Catalunya de 1995 i en la llei 18/2001 d’Orientació Agrària de 31 de
desembre.
Aquesta delimitació ha d’incloure, com a mínim, els següents elements:
Cal establir, definir i consensuar els criteris de valoració a partir dels
establerts en el mateix Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), i les
implicacions de la classificació d’un sòl com d’alt valor agrari.
La definició, clara i mesurable de què es considera un sòl d’alt valor
agrari, hauria d’ajudar a harmonitzar les diferents qualificacions de sòl
no urbanitzable entre el planejament (POUM) i els diferents Plans
Territorials.
64
Les determinacions generals necessàries per a la protecció bàsica dels
espais agraris de Catalunya i, en qualsevol cas, l’establiment d’uns
espais agraris de protecció especial derivats de l’aplicació de criteris
com els següents (establerts en el PTGC):
- La presència de regadius tradicionals.
- Les superfícies agràries que han estat objecte de concentració
parcel·lària i/o de transformació recent en regadiu.
- La inclusió dels espais en denominacions d’origen (qualificades o
no), indicacions geogràfiques protegides o figures assimilables.
- Els espais que ja estan considerats d’alt valor agrari per part del
planejament territorial i urbanístic.
- La biodiversitat cultural existent, els valors paisatgístics presents
i la connectivitat ecològica/biològica.
- L’alta productivitat.
La cartografia adequada i l’estudi de cadascun d’aquests espais
considerats estratègics: descripció, justificació de la inclusió, informació
sobre el règim urbanístic vigent, mesures específiques de planificació i
gestió a implantar, etc.
Alhora, ha de valorar la conveniència, l’oportunitat, el sentit i la manera
de tornar a conrear els espais que històricament havien estat agraris, no
només en termes de producció agrària domèstica, sinó també a efectes
de biodiversitat, connexió ecològica i/o biològica, varietat paisatgística, i
lluita contra els incendis forestals.
3. Establir eines i criteris de valoració des del punt de vista agrari, pels estudis i
informes d’impacte agrari previstos a l’addicional tercera del decret 305/2006,
de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme sobre
l’Informe del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, respecte a les
actuacions específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable.
65
Això es pot dur a terme, entre altres, amb les següents propostes:
Incorporar als documents de planificació urbanística un estudi
addicional d’Anàlisi d’Afeccions Agràries. Valorar els efectes negatius
de plans i projectes sobre els sòls de valor agrari, l’estructura de les
parcel·les agràries i la infraestructura necessària per garantir la
continuïtat de l’activitat agropecuària.
L’informe ha de ser vinculant, emès o aprovat per l’administració i
preventiu, és a dir, previ a l’aprovació del projecte (i idependent de
l’informe d’impacte ambiental).
L’Administració ha de justificar l’adequació del pla a la legislació
sectorial agrària aplicable i a les directrius i prioritats del DAAM
establertes per la disposició addicional 5a de la Llei 18/2001, de 31 de
desembre, d’orientació agrària i la legislació urbanística.
Es proposa que l’estudi incorpori un anàlisi de la situació del territori,
una delimitació i justificació de les demandes de sòl urbanitzable, una
anàlisi comparativa de les alternatives possibles, una justificació de les
solucions proposades i una previsió de mesures compensatòries si fos
necessari.
Identificar, proactivament, les àrees més adequades per acollir
possibles edificacions agràries (per impacte ambiental i paisatgístic,
distàncies sanitàries, model territorial, etc.). Cal entendre que la
correcta inserció territorial de les edificacions agràries multiplica el
potencial (la multifuncionalitat) de l’espai agrari i garanteix que el propi
sector agrari no hipotequi d’altres oportunitats econòmiques de futur:
per exemple l’agroturisme.
66
Construccions
1. Cal Concretar des d’un punt de vista urbanístic els elements que estimulen
l’activitat agrària que es permeten instal·lar en SNU i en quines condicions.
Infraestructures i instal·lacions agroalimentàries o de transformació (cellers,
escorxadors...), infraestructures de distribució i comercialització, elements de
paisatge que generen marca de qualitat, etc.
Així cal clarificar alguns aspectes confusos o no ben resolts en la legislació
vigent:
Aclarir quan es considera que una instal·lació de protecció de conreu
(hivernacle) és considerada edificació i per tant computa com a sostre
edificable. En aquest sentit caldria introduir la definició en la legislació
urbanística i no evitar fer-ne referència a la legislació sectorial.
Aclarir si són admeses en SNU les construccions destinades a
l’emmagatzematge, la conservació, la manipulació, l’envasat i la
transformació de productes, així com les destinades a la prestació de
serveis, quan els esmentats productes i serveis NO s’hagin originat o
tinguin com a destinació, respectivament i exclusivament, una unitat
d’explotació agrícola o ramadera o un conjunt d’unitats d’explotació,
integrades sota una direcció empresarial comuna i sempre que els
terrenys objecte de la construcció formin part de l’esmentada unitat
d’explotació o de l’esmentat conjunt. (Per exemple els cellers que no
posseeixen vinya.)
Aclariment sobre les condicions de funció de vigilància, assistència i
gestió o control exigides per les característiques de l’explotació que ha
de complir la construcció de nous habitatges en sòl no urbanitzable
vinculats a una explotació rústica, especialment en entorns
67
metropolitans o rurals periurbans on existeixen àrees urbanes
d’habitatge a prop de les explotacions.
L’article 47.6.a i b, del Decret Legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, pel qual
s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, estableix que: En sòl no
urbanitzable, ultra les actuacions d’interès públic a què es refereix
l’apartat 4, només es poden admetre com a noves construccions,
respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la
normativa urbanística i sectorial aplicable: a) (...); b) Les construccions
destinades a habitatge familiar o a l’allotjament de persones
treballadores temporeres que estiguin directament i justificadament
associades a una de les activitats d’explotació a què fa referència la
lletra a.
Crear les condicions perquè construccions agràries o de transformació
puguin ser ubicades en sòl urbà (polígons industrials en el cas de cellers
per exemple). O en el cas de primeres transformacions en sòl no
urbanitzable.
2. Pels casos previstos per la legislació urbanística actual de vincular usos no
agraris de les edificacions en sòl no urbanitzable a la gestió de territori
(restauració, artesans) cal desenvolupar normativa que especifiqui en quines
condicions es permeten aquests nous usos. (Exemple de legislació francesa).
3. Estudiar possibles mecanismes que permetin superar els condicionants de
l’estructura de la propietat que impedeixen poder analitzar alternatives de
localització i escollir les ubicacions més adequades per a les construccions
agràries. Estudiar, per exemple, possibles mecanismes per posar en joc terrenys
quan el propietari no els utilitza.
En el mateix sentit, desenvolupar figures com els bancs de recursos o
mecanismes d’intermediació, que ja s’estan duent a terme a nivell local, per
68
superar els condicionants de l’estructura de la propietat que impedeixen posar
en joc construccions agràries existents, i en l’actualitat sense activitat com a
mecanisme per minimitzar la construcció de noves edificacions.
Vinculat a això, avançar en els mecanismes i garanties de desmuntatge o
enderroc d’aquelles construccions no incloses en el catàleg de masies i cases
rurals destinades a activitats subjectes a intervenció ambiental, quan aquestes
cessin definitivament l’activitat.9
4. Desenvolupar normativa (i redactar un manual o guia) que fixi les condicions
per a la reconstrucció o rehabilitació de patrimoni agrícola (masies, cases
rurals, altres construccions que calgui preservar i recuperar per raons
arquitectòniques o històriques, i construccions rurals en desús per corregir-ne
l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu) i el seu canvi d’ús, com poden ser el
valor patrimonial i arquitectònic de l’edificació, la compatibilitat amb les
activitats agràries preexistents i potencials o el seu encaix en l’estructura
urbana (accés a xarxes d’abastament, transport, etc) seguint per exemple
lareglamentació de certs municipis francesos.
En el mateix sentit, desenvolupar normativa que fixi les condicions per a la
instal·lació dels usos admissibles en masies i cases rurals i altres construccions
sense afectar les activitats agrícoles preexistents. (Exemple de la normativa
aplicada a França.)
Especialment desenvolupar els criteris de valoració a tenir en compte pel
Departament competent a l’hora de redactar l’informe de compatibilitat dels
nous usos amb les activitats agràries tal i com estableix la Llei 3/2012, del 22
de febrer.
9 Aquest punt està vinculat amb el punt 2 de l’apartat de Disponibilitat territorial.
69
Disponibilitat de base territorial
1. Redacció d’una llei de Banc de Terres (o altres instruments similars) que
garanteixin la gestió del territori, seguint el que estableix la Llei 18/2001, de 31
de desembre, d’orientació agrària que conté els següents propòsits que van en
aquesta direcció:
Adequar i afavorir els mecanismes que contribueixin a la transparència en el
mercat de la terra i la gestió de les terres de conreu on s’ha cessat l’activitat
agrària, i que permetin l’ampliació de la base territorial de les explotacions amb
qualsevol modalitat de titularitat. Crear un òrgan administratiu que promogui
la millora de la dimensió i la reestructuració de les explotacions agràries
(apartats g) i h) de l’article 4).
2. Estudiar mecanismes de posada en joc obligatòriament de finques quan el
propietari no les explota, amb la redacció d’una llei seguint el model de la llei
estatal vigent o de la legislació francesa que estableix que ”tota persona física o
moral pot demanar l’autorització d’explotar una parcel·la susceptible de ser
posada en valor agrícola o ramader i que estigui erma o manifestament
subexplotada des de fa com a mínim 3 anys (2 anys en zona de muntanya).”
En el mateix sentit, estudiar la possibilitat de la creació d’un impost que
s’apliqui a les finques o explotacions per la seva infrautilització, per no tenir
activitat durant un període fixat per l’administració competent.10
10
Aquest punt està vinculat amb el punt 3 de l’apartat de construccions.
70
Proposta d’accions a desenvolupar
1. Per tal d’aplicar les figures d’Avaluació d’afectació Agrària i l’informe d’impacte
agrari descrits amb anterioritat elaborar un manual o decàleg que contingui
els aspectes que s’han de prendre en consideració; entre d’altres, les
afectacions a:11
Els sòls agraris.
Les infraestructures agràries (drenatge, regadiu, camins...).
Les superfícies de les explotacions i l’estructura parcel·lària.
Les explotacions agràries, i la seva competitivitat, viabilitat i possibilitats
d’expansió – prenent en consideració la situació jurídica i administrativa
de les explotacions afectades, amb referència particular als casos
diferents al domini directe (arrendament, parceria, masoveria, etc.).
2. Introduir en la legislació catalana la necessitat de realitzar informes
d’avaluació de l’impacte sobre terrenys agraris en tota modificació territorial i
de les construccions i edificacions que hi estiguin relacionades.
3. Definir, prioritzar i generar un sistema d’informació d’espais agraris, públic,
orientat a la presa de decisions en la planificació territorial, urbanística i
sectorial.
La seva plasmació cartogràfica, hauria de contenir:
Els perímetres d’especial protecció derivats de la llei d’espais agraris (o
del PTSEA)
La cartografia completa dels espais agraris de Catalunya
La catalogació i caracterització edafològica dels sòls agraris de Catalunya
11
Aquest punt està vinculat amb tot el descrit a l’apartat d’espais agraris.
71
Es poden posar igualment a disposició els estudis d’impacte agrari i l’avaluació
d’Afectació Agrària ja elaborats i les guies existents.12
4. Elaborar Guies de criteris per a l’autorització d’edificacions i infraestructura
agrària per part, especialment, dels ajuntaments, però també per part de la
comissió territorial d’urbanisme corresponent.
Elaborar manuals d’integració paisatgística de les construccions agràries, que
poden proposar condicions específiques o homologar prototipus, per a les
diverses necessitats d’edificacions agràries ajustades a les àrees o unitats de
paisatge homogènies que permetin eliminar els costos d’estudiar l’impacte i la
integració paisatgística cas per cas.
Elaboració de guies per als professionals sobre la legislació i tràmits per la
construcció en sòl agrícola (tema llicències, legislació a aplicar, recomanacions
en el projecte, etc).
5. Introduir en la legislació catalana el concepte de reciprocitat, que reguli, entre
altres, què s’ha de tenir en compte a l’hora de construir al voltant d’edificacions
agràries ja existents.
6. Estudiar mecanismes per posar en funcionament un servei que permeti
utilitzar edificacions i terres agràries no explotades per persones
interessades.13
12
Aquest punt està vinculat amb tot el descrit a l’apartat d’espais agraris. 13
Aquest punt està relacionat amb el punt 3 de l’apartat de construccions i amb l’apartat de disponibilitat territorial.
72
Annex: dades bàsiques dels territoris comparats
Per què hem seleccionat els països i comunitats autònomes analitzats? Atesa la diversitat territorial de Catalunya, tant en la seva orografia com en la gran varietat de tipologies productives agràries i ramaderes, calia trobar zones que per la seva diversitat territorial fossin possibles fonts de legislacions o regulacions al voltant de la planificació urbana vinculada amb la productivitat agrària i ramadera, i que poguessin tenir elements diferents que a Catalunya de manera que la seva anàlisi pogués aportar informació i propostes de millora.
Catalunya té una diversitat geogràfica molt marcada, tenint en compte la superfície relativament petita del seu territori. La geografia està condicionada pel litoral mediterrani, amb 580 quilòmetres de costa, i les grans unitats de relleu dels Pirineus al nord. El relleu català presenta, a grans trets, tres unitats generals: els Pirineus, la formació muntanyosa que connecta la Península Ibèrica amb el territori continental europeu, el Sistema Mediterrani Català, una alternança d'elevacions i planes paral·leles a la costa mediterrània i la Depressió Central Catalana, unitat estructural que configura el sector oriental de la Vall de l'Ebre. Per tant, podem entendre que Catalunya és un conjugació de muntanyes i planes que explica la diversitat productiva que presenta.
Font: Imatge satèl·lit. Atles de la nova ruralitat. Fundació del Món Rural.
73
El clima de Catalunya és en general mediterrani encara que, durant l'hivern, hi ha una diferència notable de temperatures entre el litoral costaner (clima pròpiament mediterrani) i l'interior (per sota dels 1.000 m d’altitud). Les temperatures d'estiu són més homogènies al voltant dels 25 °C a la costa i entre 21 i 25 a l'interior. El clima de muntanya (per sobre dels 1.000 m d’altitud) es caracteritza per una disminució de la temperatura i un increment de les precipitacions. El fet que a Catalunya predomini el clima mediterrani també explica la varietat productiva del seu sector primari.
Font: Precipitació mitjana anual. Universitat Pompeu Fabra.
A Catalunya, el 2009, el 64 % de la superfície era considerada forestal (Boscos, prats, pastures, matollars...), el 30 % de la superfície eren conreus, de secà o de regadiu, i només el 6 % era superfície urbanitzada. Pel que fa a la implantació demogràfica en el territori, destaca tot un país interior poc densament poblat i de caràcter rural, amb una gran diferència de densitat entre l’àmbit metropolità de Barcelona i la resta del territori.
74
Font: Atles de la nova ruralitat. Fundació del Món Rural
Dins el 30% de superfície dedicada a l’agricultura, centrada principalment a les zones de plana, podem trobar produccions d’una gran varietat de conreus: cereals, vinya, olivera, fruita dolça, fruits secs, horta, farratges... En funció de la presència i disponibilitat d’aigua, del pendent, de les característiques del sòl i del clima, s’han desenvolupat especialitzacions productives amb cultiu més o menys intensius en les diferents zones del territori. També cal destacar la gran i diversa activitat ramadera que hi ha a Catalunya, en la que podem destacar el porcí, el boví i l’aviram. El desenvolupament de l’activitat ramadera ha anat estretament lligat a les possibilitats del propi medi, com en el cas de les zones de muntanya, però també al desenvolupament d’una important indústria agroalimentària a partir de sistemes de producció intensius. La ramaderia ha estat també un element fonamental a l’hora de complementar les rendes de moltes explotacions agrícoles, fins a esdevenir gairebé l’activitat principal; el seu ampli desenvolupament en bona part del territori català ha implicat la major presència de granges i edificacions agràries en el medi, motivada també per la normativa urbanística que obliga a distanciar-les dels nuclis urbans.
75
Font: Atles de la nova ruralitat. Fundació del Món Rural
Font: Atles de la nova ruralitat. Fundació del Món Rural
76
La majoria d’explotacions agràries a Catalunya tenen una dimensió d’entre 5 i 10 hectàrees, mentre que la mitjana l’any 2009 se situava a les 19,5 hectàrees. Aquesta dada va en augment degut a la dinàmica de reestructuració i redimensionament de les explotacions per assolir nivells de rendibilitat i competitivitat, i que alhora ha portat a un descens continuat del nombre d’explotacions agràries. El desenvolupament de les produccions agropecuàries va estretament lligat a la disponibilitat d’aigua, sobretot a través dels sistemes de regadiu. De fet les produccions agrícoles i ramaderes amb més rendiments i amb major valor afegit històricament, s’han ubicat en les zones afectades per regadius. Per aquest motiu, i per les mateixes inversions en les infraestructures de regadiu, aquestes terres acostumen a ser més valorades. També cal considerar els espais que estan afectats per alguna figura de protecció, en els quals l’activitat agropecuària està condicionada a determinats límits i requeriments, però que alhora ofereixen possibilitats de desenvolupar estratègies de diferenciació i de generació de rendes complementàries. Repassem breument les característiques de les zones escollides: Galícia: A la geografia gallega destaca el contrast entre el relleu costaner i el de l’interior, molt més elevat. L’orografia que presenta Galícia en el seu interior és de muntanyes baixes amb una gran quantitat de rius tant a la vessant atlàntica com a la cantàbrica. La seva costa, de 1.500 km es caracteritza per la presència de les rias, les quals podem classificar en rias altas i rias baixas. Aquestes tenen una gran importància per al sector pesquer gallec.
Font: Relleu de Galicia. El rincon de la experiencias.
77
El clima de Galícia és oceànic. Les seves principals característiques són la regularitat de les precipitacions durant l’any i les temperatures suaus amb poca variabilitat durant l’any. Al mateix temps, la distribució d’aquestes precipitacions no és uniforme en tot el seu territori, cosa que fa que hi hagi diversitat en el clima depenen de la zona interior o costanera. Al nord hi ha un clima de tendència marítima i al sud un clima de tendència mediterrani. Les temperatures mitjanes se situen entre els 7 i els 24 graus encara que a les zones de muntanya poden ser més extremes.
Font: Precipitació mitjana anual. Instituto Nacional de Meteorologia.
Històricament les activitats relacionades amb el sector primari han estat predominants a l’economia gallega però amb el pas dels anys aquesta importància va disminuint com a la majoria de països de la Unió Europea. A Galícia trobem que aproximadament el 53 % de la seva superfície està ocupada per boscos, prats i pastures i que pràcticament el 12 % són terres cultivades. Els cultius herbacis ocupen unes 325.000 hectàrees, el 78% de la superfície cultivada de Galícia, i els cultius llenyosos s’estenen pel 14%. La superfície de prats naturals arriba a gairebé 300.000 hectàrees. També es cultiven gairebé 18.000 hectàrees de patata, de les quals el 20% són de regadiu, així com més de 15.000 hectàrees d’hortalisses i unes 26.000 hectàrees de vinya. I pel que fa al sector forestal, és la principal comunitat productora a nivell nacional. Galícia compta amb més de 88.000 explotacions agràries, amb predomini d’orientació ramadera: les d’herbívors suposen gairebé el 40% i dins d’aquestes, les de boví lleter
78
són el 16% i les de boví de carn l’11%. També és destacable la cria aviram, tant per producció d’ous com per carn. D’altra banda, que el sector pesquer gallec és dels més potents de la Unió Europea i és una de les principals activitats econòmiques de la comunitat. Pel que fa a la agroindústria relacionada, destaca la de transformació de peix (35%), la lletera (19%), la càrnica (16%) i la d’alimentació animal (10%). El petit tamany que històricament han tingut les explotacions gallegues implica que tinguin majors dificultats per competir en un mercat global com l’actual, cosa que també passa amb les explotacions d’alguns territoris catalans. A les 3 darreres dècades del segle XX el nombre d’explotacions a Galícia s’ha vist reduït a la meitat, cosa que causa un augment lent però continu del tamany mig de les explotacions que actualment és d’aproximadament 8 hectàrees, molt per sota de la mitjana espanyola que se situa a les 23 hectàrees Galícia té una gran diversitat de medis naturals per la seva posició geogràfica i la seva orografia. La varietat de microclimes afavoreixen ambients oceànics, de muntanya o mediterranis, que permeten el desenvolupament de molts ecosistemes diferents. La xarxa gallega d’espais naturals protegits representa més del 12% de la superfície total de la comunitat: costes i ries, ecosistemes fluvials, boscos i serralades d’interior, etc. Andalusia: La geografia andalusa és un dels elements que donen singularitat a la comunitat autònoma. Podem distingir tres grans àrees ambientals, Sierra Morena, que separa Andalusia de la Meseta, els Sistemes Bètics i la Depressió Bètica, que representen respectivament l’Alta Andalusia i la Baixa Andalusia. El relleu andalús es caracteritza per la gran quantitat de contrastos existents des de les cotes més altes de la Península Ibèrica fins a planes inferiors als 100 metres d’alçada.
Font: Relleu d’Andalusia. Kalipedia.com
79
Andalusia se situa dins del clima mediterrani, amb hiverns plujosos i estius secs i càlids. El relleu accidentat hi produeix fortes variacions, amb illes de clima de muntanya a les serres més elevades i zones de tendència més continental. Les precipitacions disminueixen d'oest cap a l'est; el punt que rep més precipitacions és la Serralada de Grazalema (2.218 mm anuals) i el menys plujós és al Cap de Gata, que alhora és el punt més sec d'Europa (amb 117 mm anuals). La temperatura mitjana anual d'Andalusia és superior als 16 °C, encara que amb variacions geogràfiques, oscil·lant entre els 18,5 °C a Màlaga fins als 15,1 °C a Baeza. El mes més fred és el gener (6,4 °C de temperatura mitjana a Granada) i el més calorós és l’agost.
Font: Climes d’Andalusia. Wikipedia.
La societat andalusa ha estat predominantment agrària fins fa ben poques dècades el que explica que el 45 % del seu territori siguin terres cultivades. Entre els seus cultius cal destacar la producció de cereals, gira-sol, oliveres de secà i de regadiu, el cotó, fruiters i ametllers. Els espais forestals ocupen pràcticament el 50 % del territori.
80
Font: Usos del sòl a Andalusia. Junta de Andalucia.
La ramaderia és una activitat d’una llarga tradició i en podem destacar la producció de productes derivats de l’oví i cabrum com la carn, la llet i el cuir. La dimensió territorial mitjana de les explotacions era de 18,19 hectàrees al 2009 i ha augmentat en els darrers 10 anys, en una tendència similar a la seguida a Catalunya i Galícia. D’alta banda, Andalusia és la comunitat autònoma espanyola amb més espais naturals protegits. La xarxa d’espais protegits engloba els ecosistemes més representatius de la comunitat i abasta 247 espais, amb una superfície total d’uns 2,8 milions d’hectàrees, de les que 2,7 milions són terrestres (el que representa aproximadament el 30,5% de la superfície d’Andalusia), i la resta són marítimes. França:
França posseeix una gran varietat de paisatges, que van des de les planes costaneres del nord i l'oest, on França toca amb la Mar del Nord i l'Oceà Atlàntic, fins a les serralades del sud (els Pirineus) i el sud-est (els Alps) on es troba el pic més alt d'Europa occidental, el Mont Blanc. Entremig es troben altres regions elevades com el Massís Central i grans conques fluvials com les dels rius Garona, Loira i Sena, que desemboquen a l'Atlàntic; el Rin, que serveix de frontera amb Alemanya, i el Roine, que desemboca al Mediterrani.
81
Font: Relleu de França. Wikipedia.
A França podem trobar quatre tipologies climàtiques. A l’oest, a prop de la costa, hi ha un clima marítim templat amb hiverns suaus, estius frescos i molta pluja. A l’interior del país el clima és continental, amb estius càlids, hiverns més extrems i poca pluja. A les zones de muntanya els hiverns són molt més extrems i amb precipitació abundant. Finalment, a la costa del mediterrani predomina el clima mediterrani tipic també de casa nostra.
82
Font: Climes de França. Jmj41.com
La distribució de la població en el territori mostra 2 grans centres metropolitans, al nord i al sud-est, i aglomeracions repartides en els diferents departaments. Les zones menys densament poblades coincideixen amb les afectades pels principals accidents de la geografia i l’orografia, en zones de muntanya o humides. La producció agropecuària a França representa el 56 % del sòl del qual el 36 % està dedicat a cultius. En aquesta superfície agropecuària s’hi desenvolupa una rica i diversa quantitat de produccions.
83
Font: Diferents cultius de França. Ministeri d’Agricultura de França
Els principals cultius que podem trobar a França són grans extensions de cereals, el sucre, la vinya, fruites i hortalisses. I pel que fa a la ramaderia les principals produccions són destinades a carn (principalment d’ovi i porcí) i productes làctics, amb zones especialitzades en sistemes de producció intensiva i altres en sistema extensiu vinculat a pastures. Com a Catalunya, l’agricultura sustenta una part important del sector secundari dedicat a l’alimentació. El tamany mitjà de les explotacions a França és de 52 hectàrees i ha doblat la seva superfície en els últims 30 anys.
84
Persones Consultades
Nom Càrrec Entitat Àmbit
territorial
Mariano Trias Chueca
Dirección General de urbanismo y Estrategia Territorial
Consejería de Medio Ambiente, Vivienda y Ordenación del Territorio
Comunidad de Madrid
Jesús Carpintero Hervás
Subdirección General de Recursos Agrarios
Comunidad de Madrid
Enrique Menéndez Sanjurjo
Subdirección General de Política Agraria y Desarrollo Rural
Comunidad de Madrid
Alberto Leboreiro Amaro
Subdirector General de Planificación Regional
Dirección General de Urbanismo y Estrategia Territorial
Consejería de Medio Ambiente, Vivienda y Ordenación del Territorio
Comunidad de Madrid
Verónica Hernández Jiménez
Investigadora Observatorio para una cultura del territorio
Marian Simón Grupo de Investigación Arquitectura Urbanismo y Sostenibilidad
Departamento Urbanística y Ordenación del Territorio de la Universidad Politecnica de Madrid
Comunidad de Madrid
Mª Angeles Nieto Ecologistas en Acción Comunidad de Madrid
Nathalie Galand Chargée de mission agriculture
Syndicat Mixte de Gestion du Parc Naturel Régional des Alpilles
França
Marijke Pols Directrice de Environnement, des Espaces naturels et du Climat (DENEC)
França
Pacôme Elouna Eyenga
Afdeling Platteland - Dienst Ontwikkeling
Bèlgica
José Ramón Guzmán Álvarez
Dirección General de Gestión del Medio Natural
Consejería de Medio Ambiente Junta de Andalucía
Comunitat d'Andalusia
José Ramón Garijo Consejería de Obras Públicas y Vivienda Comunitat d'Andalusia
Andreas Hildenbrand Scheid
Consejería de Obras Públicas y Vivienda Comunitat d'Andalusia
Manuel Borobio Sanchiz
Comunitat de Galicia
Melania Payán Pérez
Comunitat de Galicia
Miquel Baldi Departament Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Catalunya
85
Annex: Model d’enquesta
EL MUNICIPI MÉS ENLLÀ DEL CASC URBÀ
El tractament de l’espai productiu agrari en la pràctica urbanística i d’ordenació
territorial. Qüestionari.
Introducció:
La planificació territorial es pot definir com el conjunt de criteris, formulats expressament a
través de plans, que regulen les actuacions i els assentaments sobre el territori, amb l’objectiu
d’aconseguir una relació adequada entre territori, població, activitats, serveis i
infraestructures. Des dels diferents àmbits administratius s’han redactat plans i normatives per
a mirar d’ordenar els diferents usos del sòl i les activitats que s’hi desenvolupen: la Llei de
Política Territorial, la Llei del Sòl, la Llei d’Urbanisme i altres lleis parcials, el Pla Territorial
General de Catalunya, Plans Territorials Parcials, Plans Directors Territorials, Plans Sectorials,
Plans Comarcals de Muntanya, Plans Especials, Plans Directors Urbanístics, Plans d’Ordenació
Urbanística Municipals, Plans Parcials Urbanístics, Plans Parcials Urbanístics de Delimitació,
Plans Especials Urbanístics, Plans de Millora Urbana, etc.
A l’hora de planificar el territori s’ha reivindicat des del sector primari la necessitat d’implantar
eines de protecció per determinats terrenys agraris i la necessitat de tenir en compte en
aquesta planificació la producció agrària, ramadera o forestal. El fet que sempre hagi estat la
població que subsisteix gràcies al sector primari la que hagi reivindicat aquest dret, fa que la
visió del problema només s’hagi tingut des d’un punt de vista, l’agrari, i s’hagi pogut considerar
més com un interès parcial que com un interès comú per al desenvolupament equilibrat i
sostenible del municipi i el territori. La responsabilitat de la política municipal ha d’abastar tot
el terme municipal, i la gestió urbanística no acaba a la darrera casa del nucli sinó que continua
en el territori i les activitats que s’hi desenvolupen.
Amb aquest projecte pretenem contribuir als criteris que té en compte el planificador de
manera que la consideració del sector primari al nostre territori es faci des d’una visió no
només de defensa de lo agrari, sinó també des de la vessant tècnica urbanística. Pretenem
assolir una visió que vagi encarada a tenir un planejament integrat de cada municipi i no deixi
la planificació del sòl no urbanitzable, i per tant de part de l’activitat primària, com a reducte
dels altres usos planificats i previstos. Pretenem fomentar una visió territorial més enllà del
86
casc urbà de cada municipi i preveure com enmig de l’expansió urbana que es dóna a
Catalunya es pot mantenir i preservar no només l’activitat del sector primari, sinó també la
seva productivitat econòmica.
Al mateix temps pretenem aportar arguments i eines a tècnics i responsables polítics dels
ajuntaments que ajudin a fomentar el tractament del sòl no urbà i l’activitat agrària com a
elements estratègics pel desenvolupament econòmic, social, ambiental i cultural de Catalunya.
Per poder dur a terme el projecte cal analitzar com s’ha tractat i/o es tracta l’activitat del
sector primari en el sòl no urbanitzable en el planejament, la normativa i les actuacions
d’altres comunitats autònomes, regions o països, per tal d’aportar elements de comparació i
reflexió alternatius als utilitzats a Catalunya. És el que pretenem amb el següent qüestionari
que adrecem a tècnics i/o experts en la planificació urbana dels països França, Alemanya,
Itàlia, Anglaterra i Estats Units i de les comunitats autònomes d’Andalusia i Galícia.
Qüestionari:
Marc normatiu i legislació:
A Catalunya disposem d’una llei d’urbanisme que regula els usos admesos en el sòl no urbanitzable
(entre el qual l’agrari) i d’una llei de política territorial que obliga a fer plans d’ordenació
supramunicipals i a protegir el sòl agrari d’especial valor, però que encara no s’ha desenvolupat. A
banda tenim legislació relativa al medi natural, al paisatge, a la política agrària...
A la seva regió o país:
Existeix alguna normativa que reguli la protecció del sòl d’interès agrari? I els usos del sòl
agrari? I la construcció de granges i altres edificacions relacionades amb l’agricultura i la
ramaderia?
Hi ha una llei que englobi el tractament del sòl agrari o són diferents lleis?
Si és possible ens agradaria poder disposar dels enllaços per poder accedir a aquesta informació.
Figures de planejament:
Catalunya està dividida en 946 municipis i cadascun d’ells té un pla urbanístic que delimita i regula els
creixements urbans i el sòl no urbanitzable. El país s’ha dividit en set regions i cadascuna d’elles té un
pla territorial que delimita i protegeix diferents categories d’espais oberts i un catàleg del paisatge
(algun d’ells encara estan en procés de redacció).
87
A la seva regió o país:
Quines figures de planejament hi ha sobre el sòl agrari o l’afecten?
Quins criteris s’utilitzen per delimitar els espais d’alt valor agrari? (Ex: Sòl més fèrtil, possibilitat
de reg, possibilitats de mecanització, infraestructura agrària existent, dimensió de la finca,
etc...).
L’espai productiu agrari es té en compte activament en la planificació urbana o queda definit
com el contrari del sòl urbà?
S’estableixen espais de transició entre l’espai urbà i aquell que té un ús agrari? Per quin/s
motiu/s?
Es delimiten zones on no es permet l’edificació relacionada amb l’agricultura i la ramaderia?
Existeix algun tipus de restricció per aquestes edificacions?
Es delimiten zones on es limita la diversitat i la capacitat de producció agrícola o ramadera?
Es protegeix el paisatge agrari tradicional d’interès cultural i patrimonial?
Instruments d’avaluació de l’impacte agrari:
A Catalunya s’han implantat diferents instruments d’avaluació de l’impacte ambiental dels plans
urbanístics i dels projectes d’edificació i infraestructura. En canvi, la valoració de l’espai agrari i la seva
infraestructura i els instruments d’avaluació de l’impacte de plans i projectes sobre el mateix encara és
molt pobra.
A la seva regió o país:
Existeixen mapes sobre el valor agrari del sòl?
Existeix informació agrària orientada a la presa de decisions urbanístiques, territorials i
sectorials?
Quins elements de l’espai agrari consideren més valuosos?
En general, es considera el sòl forestal com un recurs més valuós que el sòl agrícola en front de
les possibles transformacions de sòl?
Disposen d’estudis d’impacte agrari o procediments d’avaluació de l’impacte agrari abans d’una
intervenció en el territori, com per exemple en la implantació d’infraestructures?
88
Si és possible ens agradaria poder tenir accés a aquesta informació.
Instruments de gestió de l’espai agrari:
A Catalunya estem perdent acceleradament l’activitat agrària i l’espai agrari s’abandona. L’urbanisme i
l’ordenació territorial poden garantir el règim de sòl no urbanitzable i, per tant, assegurar l’espai físic
per a l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, però hi ha dificultats per garantir la conservació de
l’activitat del sector agrari i la gestió de l’ús del sòl.
A la seva regió o país:
Existeix un banc de terres, o altre instrument similar, per posar el sòl a disposició quan el
propietari no l’explota?
Disposen d’instruments per vincular l’autorització de noves edificacions i instal·lacions
admissibles en el sòl no urbanitzable (usos turístics, agraris intensius, energètics i altres usos no
agraris) a la gestió del territori?
Han utilitzat figures de gestió com parcs agraris o similars?
Els establiments turístics o de turisme rural es vinculen sempre a l’existència d’activitat agrària i
com a complement de la mateixa?
Edificacions i infraestructures agràries:
A Catalunya l’urbanisme regula els equipaments, instal·lacions, infraestructures i construccions que són
admissibles legalment en sòl no urbanitzable, entre les quals les edificacions i infraestructures agràries.
Bona part de les regulacions que afecten el sector agrari, però, no provenen de la disciplina urbanística
sinó sectorial (agrícola i ramadera, sanitària, ambiental, econòmica, etc.)...
A la seva regió o país:
Existeixen limitacions en la distància o en la densitat o en la dimensió de les construccions i/o
edificacions?
Es defineixen proactivament les àrees que poden acollir possibles edificacions agràries (per
raons d’impacte ambiental i paisatgístic, distàncies sanitàries, model territorial, etc.)?
S’exigeix una superfície mínima d’explotació per poder construir quelcom?
Existeixen condicionants arquitectònics i paisatgístics en relació a la integració de l’edificació
amb l’entorn?
89
Existeixen prototipus homologats per a les diverses necessitats d’edificacions agràries ajustades
a les àrees o unitats de paisatge homogènies que permetin eliminar els costos d’estudiar
l’impacte i la integració paisatgística cas per cas?
S’exigeix l’enderroc de les edificacions quan queden fora d’ús?Hi ha incentiu per evitar
l’abandonament?
Existeix algun sistema per la rehabilitació i/o reutilització d’edificis existents per davant de
l’autorització de noves edificacions agràries?
S’admet la construcció de nous habitatges en sòl no urbanitzable? En el cas dels vinculats a
l’activitat agrària?
Opinió com expert en la matèria:
Quines assignatures pendents creuen que tenen al seu país o regió en relació a l’espai agrari?
Quines qüestions els preocupen més de la protecció, ordenació i gestió de l’espai agrari?
(màxim 5 temes).
Moltes gràcies per la seva col·laboració.
90
Annex: relació de textos jurídics
Estat Espanyol
Ley 6/1998, de 13 de Abril de Régimen de Suelo y Valoraciones. Boletín Oficial del
Estado (BOE), 14 de abril de 1998.
Ley 10/2003, de 20 de mayo, de medidas urgentes de liberalización en el sector
inmobiliario y transportes. Boletín Oficial del Estado (BOE), 21 de mayo de 2003.
Ley 34/1979, de 16 de noviembre, sobre fincas manifiestamente mejorables.
Sentencia del Tribunal Constitucional 61/1997, de 20 de marzo, por la se resuelven los
recursos de inconstitucionalidad contra la Ley 8/1990, de 25 de julio, de Reforma del
Régimen Urbanístico y Valoraciones del Suelo. Boletín Oficial del Estado (BOE), 25 de
abril de 1997.
Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de Junio, por el que se aprueba el Texto
Refundido de la Ley de Suelo. Boletín Oficial del Estado (BOE) 26 de junio 2008.
Comunidad de Castilla la Mancha
Decreto Legislativo 1/2004, de 28-12-2004, por el que se aprueba el Texto Refundido
de la Ley de Ordenación del Territorio y de la Actividad Urbanística. Diario Oficial de
Castilla-La Mancha (DOCM.), 19 de enero de 2005.
Decreto 242/2004, de 27 julio, por el que se aprueba el Reglamento de Suelo Rústico
de la Ley 2/1998, de 4-6-1998 (LCLM 1998/143), de Ordenación del Territorio y de la
Actividad Urbanística. Diario Oficial de Castilla-La Mancha (DOCM), 30 de julio de
2004.
91
Comunidad de Madrid
Decreto 65/1989, de 11 de mayo, del Consejo de Gobierno, por el que se establecen
las unidades mínimas de cultivo para el territorio de la Comunidad de Madrid. (BOCM
de 20 de junio de 1989. Corrección de errores: BOCM de 28 de julio de 1989)
Ley 9/2001, de 17 de julio, del Suelo de la Comunidad de Madrid. Boletín Oficial del
Estado (BOE), 12 de octubre de 2001.
Ley 7/2007, de 21 de diciembre, de Medidas Fiscales y Administrativas (modifica Ley
9/2001 y Ley 16/1995)
Orden 701/1992, de 9 de marzo, de la Consejería de Economía, por la que se desarrolla
el Decreto 65/1989, de 11 de mayo, por el que se establecen las Unidades Mínimas de
Cultivo para el Territorio de la Comunidad de Madrid. (BOCM de 1 de abril de 1992)
Comunidad Autonoma de Galicia
Ley 10/1995, de ordenación del territorio de Galicia,
Ley 9/2002, de 30 de diciembre, de Ordenación Urbanística y Protección del Medio
Rural de Galicia. Boletín Oficial del Estado (BOE), 21 de enero de 2003.
Lei 7/2007, do 21 de maio, de medidas administrativas e tributarias para a
conservación da superficie agraria útil e do Banco de Terras de Galicia.
Ley 15/2004 de 29 de diciembre (DOG 31/12/2004); por la Ley 6/2007 de 11 de mayo,
de medidas urgentes en materia de ordenación del territorio y del litoral de Galicia
(DOG 16/05/2007);
Ley 3/2008, de mayo, de ordenación de la minería de Galicia (DOG 6/06/2008)
Ley 6/2008, de 19 de junio, de medidas urgentes en materia de vivienda y suelo (DOG
30/06/2008)
Ley 18/2008, de 29 de diciembre, de vivienda de Galicia
Ley 2/2010, de 25 de marzo (DOG 31/03/2010).
92
Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio, por el que se aprueba el
texto refundido de la ley de suelo (TRLS).
Lei 9/2002, do 30 de decembro, de ordenación urbanística e protección do
medio rural de Galicia (DOG 31-12-2002), modificada pola Lei 15/2004 (DOG 31- 12-
2004) y la Lei 6/2008 (DOG 30-06-2008) (LOUGA).
Lei 7/2008, do 7 de xullo, de protección da paisaxe de Galicia (DOG 18-07-
2008).
Orden ECO/805/2003, de 27 de marzo, sobre normas de valoración de bienes
inmuebles y de determinados derechos para finalidades financieras (BOE 09-04-2003),
con sus modificaciones posteriores.
Lei 3/2007, do 9 de abril, de prevención e defensa contra os incendios forestais de
Galicia (LIFGA) (DOG 17-04-2007). (derrogada per la llei 6/2011)
LEI 6/2011, do 13 de outubro, de mobilidade de terras.
Ley 45/2007, de 13 de diciembre, para el desarrollo sostenible del medio rural (BOE 14-
12-2007), en consonancia con lo dispuesto en el Reglamento (CE)1698/2005:.
Lei 7/2007, do 21 de maio, de medidas administrativas e tributarias para a
conservación da superficie agraria útil e do Banco de Terras de Galicia (BANTEGAL)
(DOG 31-05-2007).
Decreto 242 /2007 de 13 de decembro, polo que se desenrola o aproveitamento da
enerxia eólica en Galicia.
Decreto 80/2000 de 23 de marzo, regulador dos plans e proxectos sectoriais de
incidencia supramunicipal.
93
País Vasc
Ley 2/2006, de 30 de junio, de Suelo y Urbanismo del País Vasco. Boletín Oficial del
País Vasco (BOPV), 20 de julio de 2006.
Orden de 8 de Noviembre de 2010 por la que se aprueba provisionalmente el Plan
Territotial Sectorial Agroforestal.
Principat d’Asturies
Ley 4/1989 de Ordenación Agraria y Desarrollo Rural
Decreto Legislativo 1/2004 del Principado de Asturias, de 22 de abril, por el que se
aprueba el Texto Refundido de las disposiciones legales vigentes en materia de
ordenación del territorio y urbanismo. Boletín Oficial del Estado (BOE), 31 de mayo
de 2004.
Decreto 278/2007, de 4 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de
Ordenación del Territorio y Urbanismo del Principado de Asturias. Boletín Oficial del
Principado de Asturias (BOPA), 15 de febrero de 2008.
Comunidad Autonoma de Andalucia
Ley 8/2007, de 28 de mayo, de suelo
Ley 7/2003, de 20 de marzo, de modificación de la Ley 6/1994, de 28 de junio, de Creación del
Parque Regional en torno a los ejes de los cursos bajos de los ríos Manzanares y Jarama.
Decreto 20/2002, de 29 de enero, de Turismo en el Medio Rural y Turismo activo, deroga el
Decreto 94/1995, de 4 de abril, sobre ordenación de los alojamientos en casas rurales
andaluzas.
ORDEN de 19 de septiembre de 2003, por la que se aprueban los distintivos de los
alojamientos turísticos en el medio rural y de los mesones rurales.
94
Catalunya
Llei 2/2012 de 22 de febrer de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme,
aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
d’urbanisme. (TRLU)
Decret 169/1983, de 12 d’abril, sobre unitats mínimes de conreu
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme.
Estat Francès
Loi n° 99-574 du 09 juillet 1999 d’orientation agricole
Loi n° 2000-1208 du 13 décembre 2000 relative à la solidarité et au renouvellement
urbains
Loi n° 2005-157 du 23 février 2005 relative au développement des territoires ruraux
modifié
Loi n° 2006-11 du 05 janvier 2006 d’orientation agricole
Loi n° 93-24 du 8 janvier 1993 sur la protection et la mise en valeur des paysages et modifiant
certaines dispositions législatives en matière d’enquêtes publiques
95
Fonts d’informació
http://habitat.aq.upm.es/eacc/a-marcolegal.html#13
http://www.ub.edu/montesp/norma/ncmadrid.htm
http://ddaf.ain.pref.gouv.fr/dgeaf/textes/outils/outils.html
http://www.experimentation-paen.fr/,
http://www.cg66.fr/438-le-dispositif-p-a-e-n-.htm
http://www.paca.ecologie.gouv.fr/Directive-paysagere-des-Alpilles
http://www.localtis.fr/cs/ContentServer?pagename=Mairie-conseils/Page/ListePublications
http://www.bergerie-nationale.educagri.fr/sos/fr/pdf/page%20outils/fiche%20ZAP.pdf
http://www.bergerie-nationale.educagri.fr/sos/fr/pdf/page%20outils/fiche%20PLU.pdf
http://www.bergerie-nationale.educagri.fr/sos/fr/pdf/page%20outils/fiche%20SCOT.pdf
http://www.bergerie-nationale.educagri.fr/sos/fr/pdf/page%20outils/fiche%20ENS.pdf
http://www.bergerie-
nationale.educagri.fr/sos/fr/pdf/page%20outils/fiche%20cartes%20communales.pdf
http://draaf.rhone-alpes.agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/presentation_LMA_cle424cfe.pdf
http://jaramadirecto.com/noticias/normas_urbanisticas/normasurbanisticascapitulo9.htm