Les persones tenim un nom diferent segons van passant els anys: infants, joves, adults i vells. No tenim més remei que, després de complir moltíssims aniversaris, arribar a vells.

Les capacitats físiques i mentals, que ens donen la qualitat de vida, es van deteriorant a mesura que passa el temps.

La pèrdua de memòria, la dificultat per a realitzar les activitats habituals i el canvi de comportaments de les persones són indicadors que alguna cosa comença a fallar als nostres cervells.

Algunes capacitats com la memòria, el llenguatge, l’orientació o l’atenció són imprescindibles per a desenvolupar la nostra vida quotidiana i, quan alguna persona major pateix eixe deteriorament, diem que estem davant una demència. Hi ha molts tipus de demències i una d’elles és l’Alzheimer.

QUÈ LI PASSA AL IAIO? SENYALS D’ALERTA

Generalment són els nostres pares els primers que s’adonen que al iaio se li obliden coses que acabem de comentar, que s’equivoca, a vegades, al donar-li un altre nom a les coses, o repetir-les molt sovint, fins i tot a vegades ho passa mal per no trobar les coses que abans havia guardat on no corresponia.

Davant d’aquestos símptomes, que indiquen que alguna cosa no va bé, els pares solen portar al iaio al metge de capçalera.

QUÈ LI PASSA AL MEU IAIO?

El metge fa algunes preguntes al iaio i algunes proves per veure si coneix els noms dels colors, els fills que té…, i després li pren el pols, li mira la nineta dels ulls amb una llanterna i li mana fer una analítica de sang que porten a un laboratori per analitzar, per tal que el metge puga encertar (diagnosticar) quina malaltia té el iaio. Quan més aviat es detecta la malaltia millor podran atendre’l els metges i millor podran cuidar-lo entre tota la família.

LA MALALTIA D’ALZHEIMER

Si el metge de família després d’analitzar els símptomes i els resultats de l’analítica diu que es tracta d’una demència (mal funcionament del cervell), el deriva a l’hospital per a que el tracte el neuròleg que és el metge especialista del sistema nerviós. Aquesta malaltia es produeix perquè fallen les connexions de les neurones, que són les cèl·lules que componen el sistema nerviós i fan funcionar el cervell. El neuròleg és el que després d’aplicar altres proves determina que és definitivament Alzheimer. L’Alzheimer és un deteriorament del teixit cerebral, format per neurones, que es troba associat a l’envelliment de les persones. Molt rarament l’Alzheimer és hereditari i en absolut contagiós. És com si les neurones es desconnectaren poc a poc i és pel que el iaio oblida les coses, repeteix el mateix vàries vegades o diu coses que no entenem.

Aquesta malaltia no es pot curar, però sí es pot retardar amb molta estima i cura per part dels familiars i amb l’ajuda dels metges i altres professionals.

EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA I TRACTAMENTS

Les neurones van deteriorant-se poc a poc al llarg dels anys i en unes persones es produeix més ràpidament que en altres.

Els metges diuen que tot i que no hi ha medicaments per curar sí que poden retardar el deteriorament, per això és bo detectar els símptomes de la malaltia el més aviat possible. La medicació ha d’acompanyar-se amb altres tipus de teràpies no farmacològiques que són activitats que estimulen l’activitat mental (manualitats, jocs de cartes, dominó, escriure, retallar…) i l’activitat física (jugar amb pilotes blanetes, globus, ballar...). Els metges defensen que el més important és informar-nos bé de com evoluciona la malaltia per poder ajudar, comprendre els canvis que es van produint i sempre fer les coses amb paciència i molta estima.

ELS CUIDADORS I LES AJUDES TÈCNIQUES

El cuidador principal és qui més temps s’ocupa de la persona que pateix Alzheimer. A eixe cuidador principal se li ha d’ajudar molt ja que l’Alzheimer desgasta molt física i mentalment les persones que fan eixa tasca. A vegades, és un fill o una filla qui assumeix eixa tasca i altres vegades ho fa una cuidadora externa, perquè

els fills treballen fora de casa. El més recomanable és que tota la família estiga implicada i sobretot ben informada i formada per a atendre’l millor.

S’ha d’adaptar la casa per a evitar accidents (escales, cables pel terra, objectes de vidre o ganivets amb els quals puga tallar-se, guardar els medicaments, productes de neteja i objectes xicotets que puga tragar-se…). També convé senyalitzar, per exemple, amb retolació el bany, l’habitació i altres noms d’objectes que utilitzen molt sovint.

Hi ha plats especials per a que no es tomben mentre menja o gots amb dues anses, calçadors de sabates, pintes per al cabell amb un mànec especial i un munt de coses per a facilitar l’atenció i cura de la persona que pateix Alzheimer.

LES ASSOCIACIONS D’ALZHEIMER I EL VOLUNTARIAT

Les Associacions de Familiars amb Alzheimer (AFA) estan formades per persones que s’uneixen per ajudar els que pateixen aquesta malaltia i sobretot els seus familiars. Organitzen cursos per formar els familiars, cuidadors i voluntaris. També disposen de centres on fan tallers i activitats per a estimular física i mentalment els pacients que pateixen Alzheimer amb els seus treballadors especialitzats (psicòlegs, fisioterapeutes, treballadors socials…)

Aquestes associacions cobren unes quotes als seus socis i organitzen un munt d’activitats per tal de recaptar diners

per pagar els treballadors especialitzats que atenen els que pateixen Alzheimer als seus centres de dia o centres de respir. També hi ha a aquestos centres grups de persones solidàries que col·laboren ajudant de forma desinteressada, sense rebre res a canvi, que s’anomenen voluntaris.

Aquestes associacions (AFA) reben algunes ajudes o subvencions de l’estat espanyol (IRPF) o del govern autonòmic i mai guanyen diners per la seua activitat. La seua finalitat és oferir servicis i activitats a aquells que pateixen Alzheimer; i, a més, orientació i assessorament als familiars, cuidadors i voluntariat.

A la nostra comunitat hi ha associacions (AFA) per totes les comarques i ciutats grans. Més d’una trentena d’elles s’han unit per formar FEVAFA (Federació Valenciana d’Associacions de Familiars de persones amb Alzheimer) que ha sigut la que ha posat a les teues mans aquest llibre, no solament per a que conegues aquesta malaltia, sinó també per a que pugues explicar-li-la als teus amics i familiars.

FEVAFA ALZHEIMER: PER A SABER MÉS

Per a saber quantes AFAS hi ha a la Comunitat Valenciana i a quines localitats només has d’entrar a la web www.fevafa.org. Allí trobaràs la informació de contacte, horaris, servicis i activitats que realitzen les Associacions, i tot el referent a la pròpia Federació, el BLOG i els seus fòrums formatius. També podràs obtindre informació sobre la malaltia d’Alzheimer i els recursos que hi ha a la Comunitat.

FEVAFA Federació Valenciana d’Associacions de Familiars de persones amb Alzheimer

96 151 00 02 - 670.611.207 info@fevafa.org - www.fevafa.org