L’enterrament del senyor d’Orgaz

Domenikos Theotokopoulos Va néixer el 1541 a Càndia (illa de Creta). Conegut com El Greco, va ser un pintor de finals de l’Alt Renaixement i principis del manierisme que desenvolupà un estil molt personal en les seves obres de maduresa. Fins els 26 anys va viure a Creta, on va ser mestre d’icones dins l’estil bizantí.

Enterrament de Crist, finals de 1560 pintats a Creta

San Lluc pintant la Verge i el Nen, abans de 1567

Després va viure 10 anys a Itàlia, on es va transformar en pintor renaixentista. Primer a Venècia, on assumí l’estil de Tiziano i Tintoreto; i després a Roma, estudiant el manierisme a partir de les obres de Miquel Àngel.

Crist curant un cec, 1570 Pintat a Roma

L’Última Cena, 1568 Pintat a Venècia

El 1577 es va establir a Toledo, on va viure i va treballar la resta de la seva vida. Per aquella època, Toledo era la capital religiosa de la Corona espanyola i una de les ciutats més grans d‘Europa. El pintor aviat es va adaptar i es va identificar amb l'atmosfera religiosa i mística de la ciutat i al fons de moltes de les seves composicions apareixen diferents vistes de Toledo. La seva obra la componen grans teles per a retaules d'esglésies, nombrosos quadres de devoció per a institucions religioses com L’Espoli per la catedral de Toledo, del 1577-79. El retaule major de Santo Domingo el Antiguo va ser el primer encàrrec important que rebé a Toledo, al qual pertany La Trinidad.

Crist portant la creu, 1580 La Trinidad, 1579

Martiri de S. Maurici, 1580-81

La idea de El Greco quan arribà a Espanya era la de treballar a la Cort de Felip II, i a El Escorial, que s’estava acabant en aquella època. Per agradar al rei va presentar dos quadres: Al·legoria de la Lliga Santa (o El somni de Felip II) i el Martiri de San Maurici i la legió tebana. Cap dels dos quadres agradà al rei i no li va fer més encàrrecs. Va quedar-se definitivament a Toledo, on va néixer el seu únic fill, Jorge Manuel. Amb la mare, Jerónima Cuevas, mai s’hi arribà a casar. El 1585 va llogar tres habitacions en un palau subdividit en apartaments, on va viure la resta de la seva vida, tret del període de 1590 al 1604.

La dama de armiño, 1580. S’ha identificat com a Jerónima Cuevas L’Adoració dels pastors, 1614

Tanmateix, aviat va evolucionar cap a un estil personal caracteritzat per: a) Unes figures manieristes extraordinàriament allargades, primes,

fantasmals, molt expressives, espirituals. La roba, molt ampla, sembla surar al seu voltant.

b) Una il·luminació pròpia. c) Escenes ubicades en ambients indefinits. d) Una gamma de colors amb els que cercava contrastos, amb els blaus

freds i clars i els grocs estridents. e) Estil que es va identificar amb l'esperit de la Contrareforma i va

anar adquirint un caràcter més extremat en els seus últims anys. Actualment està considerat un dels artistes més grans de la civilització occidental. Aquesta alta consideració és recent i s'ha anat formant al llarg dels últims cent anys, en què ha canviat la valoració sobre la seva pintura formada als dos segles i mig posteriors a la seva mort; ja que havia arribat a ser considerat com un pintor excèntric i marginal.

http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/greco/

San Andreu i San Francesc, 1595 San Joan Evangelista, 1595-1604

Jerónimo de Cevallos, 1610 Retrato del doctor Rodrigo de la Fuente, 1588-89

Va tenir gran èxit com a retratista de la societat castellana de l’època.

Retrat de cavaller 1580-83 El caballero de la mano en el pecho, 1580-85

La Sagrada Família, 1585

Documentació general Títol: L’enterrament del comte d’Orgaz Autor: El Greco (Domínikos Theotokópulos; 1541-1614) Cronologia: 1586 Estil Renaixement Tècnica: oli Suport: tela Dimensions: 4,8 m x 3,6 m Localització orinal i actual: església de Santo Tomé, Toledo

Anàlisi formal Descripció...

Elements plàstics El quadre està dividit en dues parts i cada una té un estil diferent: - La de baix és un estil més

proper al d’Itàlia, al manierisme de Roma, de l’època en que hi va estar El Greco.

- La part superior és més del manierisme tardà.

http://www.biada.org/web/materies/artsdidactica/analisis/pint/orgaz.html

A la part inferior predomina el color negre i el blanc en els vestits dels personatges que envolten l’escena principal. La part situada en el primer pla és molt més colorista i lluminosa: blanc, groc, durat, amb tocs vermells. El daurat destaca en les vestimentes dels dos homes que aguanten el cos del cavaller mort.

A la part superior trobem figures molt més estilitzades, blanques i espectrals, la llum és artificial i l’aire adquireix ton grocs i blancs platejats molt lluminosos. Els núvols tenen unes formes capricioses molt típiques de l’etapa de maduresa de El Greco.

La pinzellada que aplica El Greco és diferent segons la part del quadre: - a la part inferior,

precisa i dibuixística, - a la superior, més

solta i lliure, més pictòrica.

Els colors són vius en els vestits dels sants i foscos en els dels homes. Hi veiem una àmplia gamma de colors càlids (grocs, taronges, vermells...) sobre un fons grisós i nuvolat.

La part celestial ocupa més espai, tot i que és secundària. Les tres figures centrals formen un triangle, així com l'àngel del centre, entre dos núvols, que s’obren cap a la base.

25 figures, dempeus i de la mateixa alçada, formen com un fris que observen amb expressions admirades l’escena del primer pla.

Composició

El centre d'interès el formen els dos personatges que recullen el cos del mort.

A la part de baix, molt plena, només dues figures miren a l’espectador, el vuitè personatge per l’esquerra, identificat tradicionalment amb el propi pintor, i el nen del primer pla a esquerra, identificat amb Jorge, el fill de El Greco.

L’escena mostra un petit desplaçament cap a l’esquerra, de manera que el centre l’ocupa el Sant més gran (Sant Agustí), el personatge més important de la part terrenal, i està enllaçat amb el sant jove (S. Esteve) per la figura horitzontal del mort (el comte)

Als dos extrems, la postura del monjo de l’esquerra s’aparella amb la dels sacerdot que llegeix la Bíblia del costat oposat. Acoten l’acció pels dos costats. És la part més realista.

Interpretació A la part del cel trobem Crist, i als seus peus la Verge que atansa el braç per rebre l’ànima del comte de mans d’un àngel de cabells daurats. Davant Maria hi ha Sant Joan Bautista, amb una blancor espectral, que ret homenatge a Crist. La gran religiositat de el Greco queda palesa als seus quadres. En la primera època usava colors violents i intensitat dramàtica.

A l’última etapa preferí figures espectrals i llums com d’un altre món. El Greco vivia el seu misticisme a la seva manera, poc sintonitzat amb l’Església de la Contrareforma.

L’àngel que puja cap el cel l’ànima del comte, com un nen gairebé transparent. El misticisme del pintor era més semblant al dels místics espanyols contemporanis seus, com Santa Teresa i Sant Joan de la Creu.

Els personatges que apareixen són: 1-Senyor d'Orgaz, Gonzalo Ruiz de Toledo: al moment de dipositar el seu cos al sepulcre. Porta armadura d'acer molt luxosa com les que feien a Toledo en època del Greco —sorprèn perquè mai aquest cavaller havia mostrat en vida signes de riquesa—. 2-Sant Agustí: considerat un dels pares de l’Església. Ricament vestit porta casulla i mitra de bisbe amb representacions dels sants Pau, Jaume i Caterina. A l‘agustinina el senyor d'Orgaz havia donat almoines per el trasllat i nova edificació d'una altra església. Per la resta seguir el vincle:

http://ca.wikipedia.org/wiki/L%27enterrament_del_comte_d%27Orgaz

http://auparte.blogspot.com/2011/01/enlaces-sobre-el-entierro-del-conde-de.html

Personatges de la part celestial

1. Jesucrist: apareix de manera gloriosa, vestit de blanc i com a jutge dels vius i dels morts. Sembla que ordeni a sant Pere que obri les portes del cel. 2. Verge Maria: és la que presenta els colors més brillants de tota la composició, allarga el braç per rebre l'ànima del comte i manté per tant un paper d'intercessora davant el seu fill. 3. S. Joan Baptista: ret homenatge a Crist i suplica per l'ànima del difunt. 4. S. Pere: porta les claus pròpies del seu atribut. 5. S. Pau: es troba entre sant Joan Baptista i sant Jaume. 6. Felip II: és l'únic personatge que encara es trobava viu i que el pintor va representar entre els benaurats del cel. 7. S. Tomàs: titular de la parròquia on s'està produint l'enterrament, sosté en la seva mà l'escaire, símbol que se l'atribueix a aquest sant. 8. Rei David: tenia afició per la música i sabia tocar molt bé el que en aquesta pintura sembla que és una arpa. 9. Moisés: rebé de las mans de Déu unes taules de pedra amb els Deu Manaments, amb elles es veu al quadre. 10. Noè: es representa amb l’arca 11. L’àngel central: presenta una figura en escorç la més violenta d'aquesta pintura conduint l‘ànima del mort en forma esfumada d'un nen. 12. Maria Magdalena: a Maria Magdalena se l'identifica també amb Maria de Betània, germana de Marta de Betània i Llàtzer. Apareix pintada amb els cabells desparionats i duent un flascó de perfum, símbol amb què se la representa per haver ungit i eixugat amb els seus cabells els peus de;. Segons Marc y Mateu, la unció va tenir lloc a Betània, "a casa de Simó el leprós". Marta de Betània és un personatge bíblic que apareix al. 13. Llàtzer de Betània: és un personatge bíblic que apareix només en el Nou Testament, germà de Maria i Marta de Betània. Va ser reviscut per Jesús. Sembla que és aquest el moment que es mostra a la pintura

Funció El quadre l’encarregà Andrés Núñez, el capellà de Santo Tomé, per celebrar el triomf en un judici conta la família del comte, que no volia pagar els diners que aquest havia llegat a l’Església. Es pensa que apareix al quadre a la dreta.

El Greco decidia que les seves pintures estaven acabades quan reflectien el que ell volia dir, independentment de que tots els detalls quedessin resolts. Per això, moltes vegades, al fons dels seus quadres predominen el grisos. Un altre tret és que a les seves obres no hi ha espai lliure.

Models i influències Va rebre la influència en primer lloc de les icones bizantines de la seva terra natal, sobretot en el misticisme que desprenen els seus personatges. També a Itàlia hi afegí el dinamisme i el cànon allargat de les figures de Miquel Àngel, i el ric cromatisme dels pintors venecians, sobretot de Tintoretto i Ticià, així com els gravats de Durer. Va dur l’estètica manierista fins les últimes conseqüències. Avui és considerat un dels màxims pintors de la història de l’art, però durant molt temps va estar oblidat, ja que no s’entenien les seves formes allargades i espectrals. Fou redescobert a principis del segle XX i molt valorat amb l’expressionisme. La part inferior de l’Enterrament del senyor d’Orgaz ha inspirat l’Enterrament a Ornans de Courbet.

Tintoretto, L’Ascensió de Crist

Gustave Courbet, Enterrament a Ornans (1849-50)