EL GIR CULTURAL EN RELACIÓ A LA

MALDAT HUMANA

ADRIÁN ROMÁN JIMÉNEZHISTORIOGRAFIA

03/11/2016

ÍNDEX• INTRODUCCIÓ• ANTECEDENTS: HISTÒRIA SOCIAL• INICIS DEL GIR CULTURAL• EL GIR CULTURAL ALS ANYS 80• LA HISTÒRIA CULTURAL• LA MALDAT HUMANA• HANNAH ARENDT (1906-1975)• LA MALDAT RADICAL VS LA MALDAT BANAL• EL CONTROL IDEOLÒGIC: ELS EINSATZGRUPPEN• EL CONTROL IDEOLÒGIC: ALTRES EXEMPLES• CONCLUSIONS• TAULA D’IMATGES• BIBLIOGRAFIA• WEBGRAFIA

INTRODUCCIÓ• En aquesta pràctica tractaré la corrent historiogràfica del gir cultural.

• Primera part

• Segona part

• Tercera part

• Quarta part

Antecedents: història social.

El “gir cultural”.

La història cultural.

Relació del corrent historiogràfic amb la Maldat humana.

Hannah Arendt

ANTECEDENTS: HISTÒRIA SOCIAL • Importància a partir dels anys 50 com història “sòcio-científica”

• Influenciada pels Annals i pel Marxisme.

• Escola dels Annals: emfatitzen els enfocs holistes, és a dir, en conjunt, funcionals i estructurals per arribar a comprendre la societat com un organisme total i integrat.

• Marxisme: historiadors marxistes joves van promoure l’interès per l’estudi d’aquesta història i van començar a publicar llibres i articles sobre “la historia desde abajo”.

• Intenta trobar lleis i regularitats socials i s’encarrega d’estudiar els grups socials.• Per exemple: E. P. Thompson i l’estudi de la classe obrera anglesa.

• Als anys 60 i 70 la història social tenia dos projectes bàsics: • Aplicar el paradigma estructuralista dins de l’estudi de les societats antigues o

contemporànies. • La història va ser inscrita dins d’un paradigma de coneixement que Carlo

Ginzburg va designar com “galileano”.

• Per tant, la història social s’havia convertit en un concepte central del revisionisme historiogràfic d’aquelles dècades.• Analitzà prioritàriament alguns fenòmens socials, la naturalesa de les grans

estructures i l’esdevenir dels macro-processos socials. • Simpatia dels historiadors pels interessos de les classes populars i dels

objectius dels moviments socials:• Denuncia de la desigualtat social i injustícies.

Fig 1: Edward P. Thompson Fig 2: La formación de la clase obrera en Inglaterra.

INICIS DEL GIR CULTURAL• A partir dels anys 70 es produeix la crisi de la Història Social. • Desil·lusió: més esforços que resultats. Les preguntes no podien ser respostes

de manera científica deficiències explicatives.

• Això provocà l’impacte conegut com gir cultural en les ciències socials i humanes.

• Els primers “culturalistes” van ser els historiadors anglòfons i els francòfons.

EL GIR CULTURAL ALS ANYS 80• En aquests moments queden assentats

els postulats de la història cultural.

• L’obra més representativa d’aquest període és “The New Cultural History” de Lynn Hunt

Fig 3: The new cultural History

LA HISTÒRIA CULTURAL• Aconsegueix formar el seu propi “espai” història pròpia.

No depèn d’altres nivells d’anàlisi.

• La realitat social s’entén i s’interpreta gràcies a la cultura.

• “La cultura es el conjunto aprendido de tradiciones y estilos de vida, socialmente adquiridos, de los miembros de una sociedad, incluyendo sus modos pautados y repetitivos de pensar, sentir y actuar”.

(Harris, M.- Antropología cultural. Madrid, Alianza Editorial (1990), p. 19-20)

• Història més interpretativa desenvolupa nous mètodes per la investigació històrica.

• La metodologia emprada Estudi històric Estudi antropològic.

Grups que no formen part de l’elit.

• Dones, immigrants, marginats socials, etc.

ESTUDI DE LES MINORIES

Les tradicions populars contes, cançons populars, poemes, etc.

Elements culturals vinculats a les relacions humanes

• Principals conceptes històrics poder, ideologia, classe, cultura, identitat, raça, percepció, actitud.

També s’encarrega de: IdeesCiènciaArtTècnicaNacionalismes i patriotismes

LA MALDAT HUMANA• El tema del meu TFG va relacionat amb la maldat humana. Aquesta

maldat, com he acordat amb el meu tutor, l’he de tractar des dels diferents punts de vista de les disciplines següents:

• La maldat humana segons

Filosofia

Psicologia

Antropologia

TeològicaNo teològica

• Com he explicat anteriorment, la historia cultural es fonamenta en la metodologia de l'antropologia cultural i de la historia.

• Com diu Marvin Harris, dins de l’estudi de la cultura trobem els modes pausats i repetitius de pensar, sentir i actuar.

• Per tant, com bé indica el títol del treball i, relacionat amb aquesta pràctica, l’estudi tractarà sobre les formes de pensar, sentir i actuar dels Einsatzgruppen amb la població de Polònia i, principalment, de Rússia.

• L’estudi d’aquests grups anirà en base a la teoria d’Hannah Arendt.

HANNAH ARENDT (1906-1975)• Filòsofa alemanya de descendència jueva.

• Va haver d’exiliar-se al 1933 a Paris Hitler Führer.

• Al 1940 exili a Nova York Ocupació de França pels nazis.

• Obres importantso Los orígenes del totalitarismo (1951)o La condición humana (1958)o Eichmann en Jerusalén (1963)o Hombres en tiempos sombríos (1968)o Sobre la violencia (1970)o La crisis de la república (1972)

Fig 4: Hannah Arendt Fig 5: Los orígenes del Totalitarismo

• Segons el que ens diu l’autora a la seva obra.

• La idea principal gira entorn als dos tipus de mal: el radical i el banal.

• L’acció dels Einsatzgruppen és difícil de situar dins d’aquesta línia de “maldat”.

Los orígenes del totalitarismo (1951)

LA MALDAT RADICAL VS LA MALDAT BANALMALDAT RADICAL

• És la maldat com la coneixem nosaltres, la que va més enllà del comportament humà. Que no es pot perdonar i que s’ha de castigar.

MALDAT BANAL

• Es podria definir com aquella actitud “malvada” vista des d’una perspectiva exterior, ja que el subjecte de l’acció no té consciència que els seus actes són negatius i malvats.

EL CONTROL IDEOLÒGIC: ELS EINSATZGRUPPEN• Segons els estudis realitzats en base a l’actitud

dels Einsatzgruppen, des de la perspectiva històrica cultural, hem d’entendre que ells actuaven segons unes idees i unes ideologies basades en l’ antisemitisme i el racisme.

• Imposades pel règim totalitari nazi.

• Per tant, ells no eren conscients de la magnitud dels seus actes i molt menys que eren dolents.

Fig 6: Einsatzgruppen executant a una víctima.

Tot pel “bé” del país (III Reich).

• Tot això ho va arribar a conèixer l’autora quan va poder presenciar, en directe, el judici a Adolf Eichmann, oficial de les SS.

• Va observar en el seu rostre a una persona normal, que havia actuat de manera “natural”, com si fossin unes màquines manades des de dalt. Fig 7: Adolf Eichmann al judici de 1961

EL CONTROL IDEOLÒGIC: ALTRES EXEMPLES• El control ideològic que van exercir els

nazis, des de les cúpules superiors del règim, no només va afectar als Einsatzgruppen.

• Un clar exemple d’aquest sistema d’adoctrinament nazi el tenim a les Joventuts Hitlerianes

Fig 8: Adolf Hitler i els futurs nazis: les Joventuts Hitlerianes.

CONCLUSIONS• La història cultural és necessària

• Les persones, si creixem amb uns ideals, per molt que aquests siguin dolents, els trobarem correctes. Si adoctrinen a les persones amb la idea d’assassinar jueus, aquestes ho veuran com una cosa normal i bona i ho faran amb total normalitat.

• Per tant, el control ideològic d’una persona o d’un grup és molt perillós. Actualment estem patint les conseqüències del jihadisme. Aquest podria ser un altre exemple de maldat banal, ja que ells actuen segons uns ideals, fan el seu “bé”.

Gràcies als seus principals punts d’estudi es poden arribar a fer investigacions molt més obertes que no les arcaiques dels segles passats.

TAULA D’IMATGES• FIG 1: Edward P. Thompson

• Font: https://introduccionalahistoriajvg.wordpress.com/2012/06/26/edward-palmer-thompson-1924-1993/• FIG 2: La formación de la clase obrera en Inglaterra

• Font: https://www.google.es/search?q=la+clase+obrera+inglesa&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiu8rOa_YrQAhVC2RoKHUlqDaQQ_AUICCgB&biw=1536&bih=760#tbm=isch&q=la+clase+obrera+inglesa+libro&imgrc=iYvgyuT9i3MHzM%3A

• FIG 3: The new cultural History• Font: https://www.google.es/search?

q=the+new+cultural+history&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjZse2F_orQAhWC1BoKHWI0AeEQ_AUICSgC&biw=1536&bih=760#imgrc=st0c_iof8jl3BM%3A

• FIG 4: Hanna Arendt• Font: https://sagradaanarquia.wordpress.com/2010/05/05/hannah-arendt-sobre-el-problema-del-juicio-v/

• FIG 5: Los orígenes del Totalitarismo.• Font: https://www.google.es/search?

q=el+origen+del+totalitarismo&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiRxvHx_YrQAhXIcBoKHWU2AHMQ_AUICCgB&biw=1536&bih=760#imgrc=gXft3V32_QfNWM%3A

• FIG 6: Einsatzgruppen executant a una víctima.• Font: http://www.thejc.com/comment-and-debate/analysis/123934/repentance-germany-offers-new-hope-justice

• FIG 7: Adolf Eichmann al judici de 1961• Font: https://www.pinterest.com/pin/516577019735903409/

• FIG 8: Adolf Hitler i els futurs nazis: les Joventuts Hitlerianes.• Font: https://traslanubedeoort.com/las-juventudes-hitlerianas-el-adoctrinamiento-nazi-de-ninos-y-jovenes/

BIBLIOGRAFIA• Fantauzzi, Stefania.- Pensar el mundo y actuar en el mundo del mal radical a la banalidad del mal en el pensamiento de

Hannah Arendt. Lectora: revista de dones i textualitat (Nº 9). Seminari Filosofia i Gènere. 2009.• Font: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2229567 - [26/10/2016]

• Marvin, Harris.- Antropologia cultural. Madrid, Alianza Editorial, 1990.

• Moreyra, Beatriz.- La Historia Social más allà del giro cultural: algunas reflexiones, en Interpretaciones. Revista de Historiografía y Ciencias Sociales (Nº 1). Universidad Nacional de Quilmes (Buenos Aires), 2006.

• Font: https://edgargomezbonilla.files.wordpress.com/2008/10/15-hs-mas-alla-del-giro-cultural.pdf - [26/10/2016]

• Philippe, Poirrier.- La Historia Cultural ¿un giro historiográfico mundial?. Universidad de Valencia, 2012. • Font: http://www.unizar.es/historiografias/numeros/10/borgognoni.pdf - [26/10/2016]

WEBGRAFIA• http://www.huffingtonpost.es/jose-luis-perez-trivino/el-buen-nazi-o-la-banalidad_b_4294968.html - [28/10/2016]

• http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/arendt.htm - [28/10/2016]

• https://traslanubedeoort.com/las-juventudes-hitlerianas-el-adoctrinamiento-nazi-de-ninos-y-jovenes/ - [29/10/2016]