� DOM

opinión

Hablándole al agua

ISABEL COIXET

Mi herMOsa lavanDería

directora de cine

el investigador japonés Masaru Emoto afirma, tras realizar según él múltiples y diversas pruebas, que el agua a la que le hace “escuchar” canciones románticas o palabras tiernas cuando se congela da lugar a hermosos y perfectos cristales hexago-nales. Por el contrario, si le hace escuchar temas de heavy metal o insultos, da lugar a cristales irregula-res. Muchos científicos rebaten sus experimentos con argumentos con más o menos sentido. Otros c o r r o b o r a n l a s teorías de Emoto. Supongo que todos podríamos hacer el experimento en casa, con un par de botellas a las que hacemos escuchar Mozar t y Judas Priest respectiva-mente y metemos en el congelador al lado de las tarri-nas de helado y los cubitos, pero la ver-dad es que asusta un poco saber que el agua habla, escucha y reaccio-na. Como a mí, de pequeña, los experimentos de las clases de física se me daban muy mal (recuerdo que cuando quise elaborar tinta invisible, acabé haciéndole unos agujeros enormes a un jersey), creo que no voy a perder mucho tiempo ponién-dole canciones de Melody Gardot a una jarra de agua. Y tampoco voy a castigar con Bisbal a otra. Igual el agua que utilizo es una fan de Operación triunfo y me hace unos cristales hermosísimos con Bustamante y unos espantosos con Eddie Vedder, que nunca se sabe. Ya decía Eugenio d’Ors que los experimentos hay que hacerlos con gaseosa, que en el fondo, también es agua.

la teoría de la reacción emocional del agua a los estí-

mulos exteriores tiene también algunos inconve-nientes. No en vano, estamos rodeados de agua y sin ella estamos perdidos. Piensen por un momen-to en estar tan solo un par de horas sin agua corriente. Por la misma regla de tres, podríamos pensar que los tsunamis son la venganza del mar a la contaminación, la pesca indiscriminada, los bañadores de estampados animales y los cruceros con todo incluido. O que si el arroz no sale bueno

es que teníamos m a l o s p e n s a -mientos cuando vertimos el agua de la cocción (por c i e r to , Emoto tambien ha hecho e x p e r i m e n t o s h a b l á n d o l e a l arroz).

Masaru emoto par-te de la base de que el 80% de nuestro cuerpo es agua. Y que si nos

hablamos a nosotros mismos con palabras tiernas y de ánimo y no de insulto o culpa, reaccionamos de la misma manera. Eso tiene un cierto sentido. Los pensamientos negros generan más pensamien-tos negros. Y es bien sabido que si uno se esfuerza en tener pensamientos alegres, al final una cierta alegría se contagia. No hay nada mejor para depri-mir al más pintado que salir a la calle y escuchar los negros comentarios de todos los transeúntes conocidos con las consabidas conversaciones que inevitablemente terminan en “... con la que está cayendo”. Y sí, es verdad, está cayendo una de órdago, pero repetir incesantemente la frasecita como un mantra solo va a hacer que nos hunda-mos más en la miseria. Y que el agua nos llegue al cuello.

Schloss gobelsburg es la bodega más antigua de Kamptal. Fue fundada en 1171, dirigida por monjes hasta 1995 y actual-mente la dirige Michael Moosbrugger. en esta región al oeste de Viena, las variedades blancas grüner veltliner y riesling llegan a su máximo esplendor. Schloss gobelsburg grüner Veltli-ner Tradition 2008 es un homenaje a la manera de elaborar de su familia. es de color amarillo intenso con reflejos dorados. Perfume de caramelo de limón, flores secas, laurel... y en la boca tiene una entrada sedosa, deslizante y fresca. delicadas notas de alba-ricoque, flores blancas y un ligero recuerdo tánico. un estilo más maduro que los otros vinos de la casa y que recuerda a algunos godellos de guitián. Magnífico con quesos cremosos de vaca. – quim vila

el vinoAUSTRIA

Tel: + 43 (0)2734 2422 PVP: 26,95 €

� DOM

opinió

Parlant-lI a l’aIgua

ISABEL COIXET

la Meva preciOsa bugaDeria

directora de cine

l’investigador japonès Masaru Emoto afirma, des-prés de fer segons ell múltiples i diverses proves, que l’aigua a la qual li fa “escoltar” cançons romàn-tiques o paraules tendres quan es congela dóna lloc a preciosos i perfectes vidres hexagonals. En can-vi, si li fa escoltar temes de heavy metal o insults, dóna lloc a vidres irregulars. Molts científics reba-ten els seus experiments amb arguments amb més o menys sentit. Altres corroboren les teories d’Emo-to. Suposo que tots podríem f e r l ’ expe r i -ment a casa , amb un parell d ’ampol les a les quals fem escoltar Mozart i Judas Priest respectivament i l e s p o s e m al congelador a l co s t a t de les terrines de gelat i els glaçons, però la veritat és que espanta una mica saber que l’aigua parla, escolta i reacciona. Com que a mi, de petita, els experiments de les classes de física m’anaven molt malament (recordo que quan vaig voler elaborar tinta invisible vaig acabar fent-li uns forats enor-mes a un jersei), crec que no perdré gaire temps posant-li cançons de Melody Gardot a una gerra d’aigua. I tampoc en castigaré una altra amb Bisbal. Potser l’aigua que utilitzo és una fan d’Operación Triunfo i em farà uns vidres la mar de macos amb Bustamante i uns d’espantosos amb Eddie Vedder, que no se sap mai. Ja deia Eugeni d’Ors que els experiments s’han de fer amb gasosa, que, en el fons, també és aigua.

la teoria de la reacció emocional de l’aigua als estí-muls exteriors també té alguns inconvenients. No en va, estem envoltats d’aigua i sense ella estem perduts. Penseu per un moment a estar només un parell d’hores sense aigua corrent. Per la matei-xa regla de tres, podríem pensar que els tsunamis són la venjança del mar a la contaminació, la pesca indiscriminada, els banyadors d’estampats animals

i els creuers amb tot inclòs. O que si l’arròs no surt bo és que teníem mals pensaments en e l moment d’abocar l’aigua de la cocció (per cert, Emoto tam-bé ha fet experi-ments parlant-li a l’arròs).

Masaru emoto par-teix de la base que el 80% del n o s t r e c o s é s

aigua. I que si ens parlem a nosaltres mateixos amb paraules tendres i d’ànim i no d’insult o culpa, reaccionem de la mateixa manera. Això té un cert sentit. Els pensaments negres generen més pensa-ments negres. I és ben sabut que si un s’esforça a tenir pensaments alegres, al final una certa alegria s’encomana. No hi ha res millor per deprimir el més pintat que sortir al carrer i sentir els negres comentaris de tots els transeünts coneguts amb les conegudes converses que inevitablement s’acaben en “...amb la que està caient”. I sí, és veritat, n’es-tà caient una que déu n’hi do, però repetir sense parar la maleïda frase com un mantra només farà que ens enfonsem més en la misèria. I que l’aigua ens arribi al coll.

Schloss gobelsburg és el celler més antic de Kamptal. Fou fundat el 1171, dirigit per monjos fins al 1995, i actualment el dirigeix Michael Moosbrugger. En aquesta regió a l’oest de Viena, les varietats blanques grüner veltli-ner i riesling arriben a la seva màxima esplendor. Schloss gobelsburg grüner Veltliner tradition 2008 és un homenatge a la manera d’elaborar de la seva família. És de color groc intens amb reflexos daurats. Perfum de caramel de llimona, flors seques, llorer... i a la boca té una entrada sedosa, lliscant i fresca. Delicades notes d’alber-coc, flors blanques i un lleuger record tànnic. un estil més madur que els altres vins de la casa i que recorda alguns godellos de guitián. Magnífic amb format-ges cremosos de vaca. – quim vila

el viÀUSTRIA

tel: + 43 (0)2734 2422 PVP: 26,95 €