INSTITUT PRIVAT D’ESTUDISMÓN JUÏC®

0. PRESENTACIÓ

0.1 Preliminars: Estat de la qüestió

El judaisme català fou present en els territoris de llengua catalana, que s’estenen més enllà del marc geogràfic de la península Ibèrica, en un període de més de 600 anys, i va desenvolupar una pròspera cultura pròpia, amb personatges cabdals, amb una extensa producció literària, religiosa, filosòfica i científica i amb un moviment ideològic propi, i unes relacions i influències amb el poder social i polític concretes i diferents del que massa sovint s’ha volgut englobar dins del terme equívoc de Sefarad. El moment de desaparició de les darreres comunitats jueves en els territoris de llengua catalana de la península Ibèrica, se situa a partir dels avalots de 1391 i la decadència total d’aquella incipient cultura no s’esdevindrà fins l’expulsió oficial del 1492. A partir d’aquesta data, hom ha de cercar els seus vestigis, la rellevància i l'influx sobre la nostra societat, entre els conversos que restaren en aquestes terres catalanes i a la diàspora “judeocatalana” que fou prou notable per a considerar-la com de ben segur és mereix.

La cultura i el pensament jueu són, sens dubte, una de les manifestacions més importants de la història del nostre país, del nostre territori, dels territoris de llengua catalana, molts cops, malauradament, menystinguda. I no rau la seva importància només en l’Edat Mitjana ni en èpoques anteriors o immediatament posteriors. No, la seva prominència també és rellevant a l’actualitat. Entre nosaltres existeixen diverses comunitats jueves, i són prou nombroses, no pas potser per la quantitat d’afiliats sinó per la seva extensió geogràfica, podent-ne constatar la seva presència activa arreu dels nostres territoris: Barcelona, València, Andorra, Mallorca, Perpinyà...

Per altra banda no són poques les institucions o altra mena d’associacions que intenten o han intentat promoure i divulgar, no sempre amb èxit, des de diverses perspectives, la cultura jueva entre nosaltres. Tenim l’exemple de les fundacions com "Baruch Spinoza”, associacions com ARCCI (Associació de relacions culturals Catalunya–Israel), l’Arca del Llegat Jueu a Mallorca, l’Associació del Call Jueu de Barcelona, l’Entesa Judeo-Cristiana de Catalunya, etc., que volen difondre aquest patrimoni i cultura des d’un caire estrictament divulgatiu i majoritàriament actual.

Des d’una altra òptica, més acadèmica, però alhora també amb intenció d’arribar al gran públic, ens trobem institucions amb més pes com l’Institut Nahmànides de Girona que juntament amb el Museu d’Història de la ciutat i el seu Patronat del Call, tenen com objectiu primordial potenciar els estudis i la divulgació de l’herència jueva que es troba a la ciutat de Girona, tot i que periòdicament ofereixen diversos cursos i seminaris de caire més general. De forma equivalent comptem amb l’Institut Maïmonide de Montpeller, que vol difondre la presència jueva del sud de l’actual França i que no cal recordar que

3

són territoris que podem incloure dins el nostre àmbit geogràfic. Aquesta mateixa línia és la que vol dur a terme la regidoria de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Barcelona, que ha creat recentment la Comissió Interdepartamental pel foment del Call de Barcelona, i que té previst, d’aquí un parell d’anys, crear un institut semblant, però enfocat a la ciutat de Barcelona, per recollir, estudiar i difondre el llegat dels jueus a la Ciutat Comtal, quelcom, pensem, que fa temps que ja s’hauria d’haver portat endavant atesa la prominència que la comunitat jueva tingué en aquesta ciutat i en tot l’àmbit dels nostres territoris. No hem d’oblidar, tampoc, l'Institut Europeu de la Mediterrània, que té un interès especial en promocionar aquest camp i que presentà, l’any 2002, l’exposició "Catalunya Jueva", un esdeveniment prou important que va aconseguir mostrar al públic menys entès i profà en la matèria, la importància del patrimoni jueu al nostre país. Aquest institut té la intenció de seguir fomentant i divulgant el coneixement en aquest terreny, però vol avançar dins d’una trajectòria més centrada en èpoques anteriors a l’Edat Mitjana i en temps presents. De manera semblant, l’Institut d’Études Franco-Catalan Transfrontalier de Perpinyà, està portant a terme - sota la direcció del Dr. Joan Becat - rigorosos estudis versats en les comunitats actuals del nostre territori.

La Societat Catalana d’Estudis Hebraics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i el departament de Filologia Semítica, en concret la Secció d'Hebreu i Arameu, de la Universitat de Barcelona, tenen una orientació clarament acadèmica, i haurien de ser el punt de referència de qualsevol altra institució, associació o institut d’estudis, sigui quin sigui els seu caire o orientació.

La Societat Catalana d’Estudis Hebraics ha volgut donar un nou impuls, independent però en conjunció amb l’Institut d’Estudis Catalans, en aquest terreny. Compta amb diversos projectes, com per exemple l’edició de diverses obres i publicacions, entre elles la valuosa i imprescindible Tamid, que substitueix el buit que va deixar la revista Calls de la qual només s’aconseguí editar quatre números. Aquesta societat és un exemple a seguir, que té una sèrie de valuosos propòsits com l’edició d’un diccionari hebreu–català, entre altres. Malgrat tot, veiem, que malauradament no compta amb els recursos econòmics ni logístics necessaris per avançar i desenvolupar-se plenament com alternativa acadèmica.

Pel que fa al Departament de Filologia Semítica, Secció d’Hebreu i Arameu de la UB, no hem d’oblidar que té una llarga tradició i ha estat un punt cabdal i de referència durant molts anys per a la investigació, l’estudi i l’ensenyament dels coneixements dins l’àmbit del judaisme i el món que l’envolta. Hem tingut grans mestres, catedràtics i investigadors i alguns d’ells han intentat incentivar aquesta branca del judaisme en diversos aspectes (literatura, filosofia, ciència...) que més ens interessa per entendre, copsar i donar prou rellevància d’aquella part de la història, la cultura, la societat i el pensament del nostre territori, dels territoris de llengua catalana que anteriorment hem esmentat.

Malauradament, a la Universitat de Barcelona els estudis i la investigació en aquesta direcció no cobreixen les necessitats que

4

estudiants i llicenciats demanen per poder dedicar-se en aquest àmbit exhaustivament. Un detall que ens indica la manca de recursos i d’interès és que aquest departament només ofereix una assignatura bianual i semestral, dedicada al Judaisme Català i no pot cobrir tots els aspectes que aquesta disciplina requereix. Alguns professors i acadèmics d’aquest departament, per pròpia iniciativa, tenen una clara voluntat de revifar la investigació i l’estudi en aquest camp. És el cas del projecte Catalonia Hebraica, projecte on participa el Ministerio de Educación y Cultura, la Universitat Hebrea de Jerusalem, la Biblioteca Nacional d’Israel, la Universitat de Bolònia, el Centre National de Recherche Scientifique CNRS de Paris, l’Institut de Microfilms de Manuscrits Hebreus d’Israel i l’Institut für Romanische Philologie de la Freie Universität de Berlín, el principal investigador del qual és el Dr. J.R. Magdalena Nom de Déu, que està recopilant junt amb els seus col·laboradors tots els manuscrits escrits en hebreu o aljamiats bé en romanç o en d’altres llengües, d’arreu del món, relatius als jueus dels territoris de llengua catalana. El Dr. Josep Ribera Florit va reprendre, sota la seva direcció, la publicació de diverses obres d’autors jueus catalans amb la Biblioteca Judaico Catalana iniciada per Millàs Vallicrosa temps enrera, amb el nom de Biblioteca Hebraico-Catalana i que restà, lamentablement, aturada durant anys. El Congrés per a l’estudi dels jueus en els territoris de llengua catalana, també ha estat una de les poques iniciatives sorgides de membres del Departament −en aquest cas doctorandes, una iniciativa ideada i organitzada per qui us presenta aquest projecte, Mont Porta i Esperança Valls, que amb l’ajuda inestimable de la Dra. Tessa Calders i el Dr. Ribera i Florit− ha obtingut en les dues edicions un gran èxit d’assistència i un bon nivell en les conferències presentades, a més d’assolir els objectius marcats inicialment: Diferenciar el judaisme català vers Sefarad, fer una presentació de tots els àmbits en què es desenvolupà la cultura jueva en el territoris de llengua catalana evitant el localisme, la repetició de teories i tòpics equívocs, i oferir un espai pel diàleg i la discussió on els estudiosos, tant novells com consolidats, puguin presentar les darreres novetats periòdicament i amb continuïtat. Lamentablement aquests projectes no ha trobat tot el suport - que al nostre entendre caldria - per part de la Universitat i, paradoxalment, per part del mateix Departament de Semítiques. Ha estat pel propi esforç i la perseverança personal dels seus iniciadors que ha assolit aquests propòsits de forma desinteressada per tal de potenciar el Judaisme Català.

Així, els alumnes i estudiosos que un bon dia van decidir optar per aquesta llicenciatura o seguir amb els seus estudis de doctorat, es troben, molt sovint, un cop finalitzats els seus estudis acadèmics, mancats d’oportunitats per continuar les seves investigacions i poder canalitzar les seves aspiracions, i no pas per falta de potencial ni preparació, ans el contrari. D’altra banda, podem constatar que hi ha tota una sèrie d’investigadors independents, de gran vàlua, llicenciats

o no, que tenen un autèntic interès en estudiar i aprofundir en la cultura jueva desenvolupada en el nostre país i que sovint no saben on adreçar-se.

0.2 Raó de ser i objectius primordials

5

Tots aquests estudiosos requereixen l’aixopluc, econòmic i intel·lectual, que un institut d’estudis d'aquestes característiques pot aportar, ja que el Departament de Filologia Semítica no és en condicions de fer-ho atesa l’orientació que ha pres fins ara.

Però, a més, creiem que ha d’existir una institució, independent i amb el desig de potenciar l’estudi, la divulgació i la preservació de la cultura jueva en tots els territoris de llengua catalana i no només en una ciutat en concret. Volem crear un punt de referència no només pels estudiosos sinó també per tots els altres instituts, per totes les altres institucions, per les diverses associacions i fins i tot per les comunitats jueves del nostre àmbit geogràfic interessades en divulgar la seva cultura entre nosaltres, i que són imprescindibles per transmetre, cadascuna des de la seva perspectiva i orientació, la cultura jueva, perquè un sol organisme no pot fer una tasca tan complexa com és estudiar amb profunditat i difondre rigorosament el món del judaisme català.

Un institut que té la pretensió d’unir forces i ser el punt de trobada de la resta de centres per tal d’orientar, assessorar, enllaçar i marcar unes pautes d’estudi correctes i rigoroses però sempre consensuades per un grup d’experts i per la resta d’organismes, amb l’afany que sigui obert a noves idees, fresc i innovador.

Massa sovint ens hem trobat que les entitats que treballen en aquest àmbit resten tancades (sigui per mantenir el seu prestigi i preponderància, sigui per motius econòmics, sigui per què no troben un altre suport o sigui per a no acostar idees i conceptes) a propostes exteriors de les altres agrupacions del mateix caire que tenen, com a finalitat, el mateix desig de tirar endavant i de divulgar aquest coneixement. És el nostre anhel que situacions com aquesta no s’esdevinguin més i que tots plegats puguem treballar de forma conjunta, perquè com és ben sabut la “unió fa la força”.

Per tot el que hem dit fins ara, creiem fermament que és necessari i imprescindible un Institut de Judaisme Català que tingui com a objectius bàsics:

Divulgar amb rigor científic el judaisme català, passat i actual, amb la clara idea de marcar la diferència entre el judaisme esdevingut en territoris de llengua catalana del de Sefarad.

Dotar a tots els estudiosos d’aquest àmbit els contactes, l’assessorament, l’orientació, el material i l’aixopluc necessari per a prosseguir o iniciar les seves investigacions.

Ser el punt de referència i enllaç. El punt de trobada i contacte, independent i democràtic, amb prou pes específic i que comprengui tots els territoris de llengua catalana amb el

desig ferm de no excloure cap organisme ni cap poble, ciutat o zona dins la nostra esfera geogràfica per raons econòmiques o altri sense mirar d’acostar prèviament posicions.

Abraçar tot el judaisme català i potenciar el seu estudi englobant totes les temàtiques en què aquest es va desenvolupar en el passat i en el present.

6

Proposar, iniciar, recolzar i continuar els projectes de recerca, que són molts i que manquen en moltes àrees, per donar la importància justa i merescuda a aquesta part de la història i cultura del nostre país.

Marcar les pautes d’estudi, la metodologia i el rigor per emprendre qualsevol treball de forma consensuada entre els diversos experts.

Crear espais regulars, continuats i periòdics, pel diàleg i la discussió, oberts a tots els estudiosos, on es pugui deliberar i debatre les diverses hipòtesis i teories, i on es puguin presentar noves línies d’investigació i de divulgació.

Potenciar la interdisciplinarietat en aquest camp d’estudi.

Som conscients que el que acabem d’exposar i presentar en aquestes primeres línies i que ara desenvoluparem a continuació amb més detall, és un projecte ambiciós i que requereix molt d’esforç en molts aspectes i una plena dedicació. Sabem també que no és una iniciativa que es pugui plasmar plenament en pocs anys, sinó que és l'inici d’un propòsit de llarga durada i del treball continuat de diverses generacions. Tenim present que ens trobarem obstacles de tot tipus, essencialment econòmics, però aquest punt, també l’hem tingut en compte i pretenem obtenir els recursos per tirar endavant aquest projecte per mitjà d’un mètode de finançament, creiem que molt innovador i que, ultra no implicar un deute de per vida , fa que el mateix projecte no esdevingui quelcom irrealitzable.

1. ESTRUCTURA I PARTS

1.1. Seu Física del Institut

La seu física hauria d’estar equipada amb:

- Una recepció- Una sala d’estudi- Una sala per a impartir classes, seminaris i cursos- Una sala de reunions- Despatxos pels diferents departaments i membres de l'Institut- Una biblioteca- Una hemeroteca- Un arxiu- Una llibreria- Un magatzem

- Mobiliari per a equipar cadascuna de les seccions (taules, cadires, papereres, làmpades, etc.).

- Material electrònic: Ordinadors (PC i Mac), amb el programari necessari instal·lat (l’habitual per treballar amb qualsevol ordinador a nivell d’usuari i l’específic per aquest tipus d’estudi: Tractament d’imatges, Davka, Soncino, Classical Critical Text, etc), equipats amb càmera per poder realitzar videoconferències, micròfons, impressores, escàner, etc. Projectors: projectors de Power Point i videoconferències,

7

projectors de transparències, projectors de diapositives. Aparell per la reproducció i visualització de microfilms. Material per treballar sobre manuscrits: aparells de raigs ultraviolades, etc. Fotocopiadora. Micròfons i equip d’àudio per les conferències. Fax, telèfon i accés a Internet. Aparells d’audiovisuals: Televisor, DVD, vídeo i reproductors d’àudio.

- Material fungible

1.2 Seu Virtual del Institut

La seu virtual comprèn el que serà la pàgina web de l'Institut i que inclourà:

- Presentació, objectius i raó de ser de l'Institut. - Parts i estructura de l'Institut.- Contactes.- Mapa de la Web.- Buscador intern i extern.- Informació de les activitats del Institut. Agenda i calendari. - Enllaços a d’altres institucions, biblioteques, webs

especialitzades i divulgatives, etc., i enllaços a recursos electrònics d’interès per els estudiosos o interessats en aquest món (seguint la línia iniciada per Pere Casanellas; RAMBI, l'Institut de Microfilms d'Israel, etc).

- Enllaços a recursos i webs especialitzades en altres branques d’estudi i que podem menester per a dur a terme diversos treballs o tesis del nostre camp amb rigor (Interdisciplinarietat).

- Catàleg electrònic de la biblioteca, hemeroteca i arxiu del Institut.

- Llibreria virtual: On es vendran les publicacions pròpies i d’altres editorials i institucions, i on es facilitaran per comanda còpies per mail o per correu postal de parts de llibres o articles. També es podrà accedir, previ pagament o subscripció, a les revistes virtuals que s’editin, e-books i articles en format pdf, etc.

- Fòrum de discussió virtual i de subscripció gratuïta.

1.3 Biblioteca

Una biblioteca que estigui dotada de totes les obres que han estudiat el judaisme català i les afins que ens serveixin pel seu estudi, passat i actual. Que incorpori a més un fons bibliogràfic d’edicions de

les obres d’autors jueus catalans, edicions crítiques, traduccions, facsímils, etc. Dotada també d’un fons bibliogràfic extern al nostre àmbit geogràfic i d’un fons d’obres de consulta externes i internes. També tindrà un fons de material audiovisual i electrònic lligat al judaisme i a d’altres disciplines que puguem requerir. Tot plegat ben classificat i que es pugui consultar per mitjà d’un bon catàleg electrònic, a més de tenir un catàleg editat en paper, que es renovi cada cert temps.

Aquest catàleg hauria d’incloure les cites bibliogràfiques descriptives i, també, fitxes de comentari ràpid, amb la ressenya de cada treball. S’hi podrien afegir les fitxes de lectura redactades per

8

diversos estudiosos, de forma esquemàtica per tal de facilitar la recerca dels investigadors.

La Biblioteca ha de comptar amb ordinadors per poder consultar el catàleg i els llibres electrònics, visualitzador de microfitxes i microfilms, equip audiovisual, fotocopiadora (d’ús restringit: només s’acceptarà fer còpies de parts de llibres, no d’obres complertes) i accés a Internet.

La consulta en sala serà oberta a tothom i, per depèn de quines obres, es pot oferir un servei de préstec als socis o integrants de l'Institut per mitjà d’un carnet d’usuari. Caldrà fer una base de dades de cadascun dels interessats en gaudir d’aquest servei de préstec.

Quelcom important seria tenir els llibres marcats amb xips de seguretat i un detector d’alarma per evitar qualsevol furt.

1.4 Hemeroteca

Organitzada de manera anàloga a la Biblioteca de l'Institut i que reuniria les revistes i publicacions d’articles especialitzats en l’àmbit del judaisme català, a més de les revistes afins o susceptibles de relacionar-se amb el nostre camp d’estudi. L’hemeroteca tindrà com a eina de treball una base de dades electrònica dels sumaris de les diverses revistes i un catàleg informatitzat, semblant al RAMBI, però afegint un resum del contingut de cadascun, i que ofereixi la possibilitat de fer cerques per autor, títol, secció, matèria o paraula clau.

També es pretén tenir el recull d’articles que es publiquin en la premsa actual nacional i internacional (diaris, setmanaris, etc) i que donin qualsevol informació que faci referència a les actuacions, iniciatives, publicacions, etc. dels investigadors, de les troballes, de les comunitats i dels organismes que treballin per la divulgació del judaisme en territoris de llengua catalana.

En aquest cas no es considera aquí l’opció de préstec extern, però si que es donaran les facilitats per obtenir còpies dels articles a qui pugui interessar.

Tant la biblioteca (es pot compartir el mateix material) com l’hemeroteca han de comptar amb ordinadors per poder consultar el catàleg i els sumaris, els articles electrònics, un visualitzador de microfitxes i microfilms i una fotocopiadora. A més s’hauria de poder

accedir a les bases de dades internacionals i nacionals, d’articles, tesis, etc., com l’Arts & Humanities, la base de dades del CSIC, etc.

1.5 Arxiu

L’arxiu de l'Institut vol arribar a posseir tots els manuscrits en format de microfilm i, si és plausible, en format digitalitzat i facsímil, que facin referència i es relacionin amb els jueus en territoris de llengua catalana. Primer s’inclouran els que s’adquireixin al “Institut de Microfilms d'Israel” i als arxius més rellevants dels territoris de llengua catalana (com els de l’antic Arxiu Reial de Barcelona, avui anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó). Potser, si es té l’oportunitat, podrem comptar amb un petit nombre de manuscrits originals. Però el

9

més destacable i interessant d’aquest apartat, és el desig de crear una connexió amb tots els altres arxius dels territoris de llengua catalana (locals, comarcals, provincials, etc.) per tenir localitzat qualsevol manuscrit que pugui ser del nostre interès i, en la mesura que ens permetin les nostres possibilitats, microfilmar cadascun d’aquests documents i integrar-los en el nostre arxiu. Conscients que aquest darrer punt implica un treball de camp important, de llarga durada i laboriós, hem inclòs aquest projecte en el capítol 3 d’aquesta presentació com a Projecte de Recerca per crear, inicialment, una base de dades.

Aquest arxiu de manuscrits estarà dividit en:

- Manuscrits escrits en caràcters en hebreu.- Manuscrits aljamiats en d’altres llengües.- Manuscrits en caràcters no hebreus en altres llengües (llatí,

català, etc).

No només hem pensat en crear un arxiu de manuscrits. L’arxiu de l'Institut té la voluntat d’incorporar un repertori classificat de:

- Ex-libris.- Imatges (fotografies, gravats, litografies, etc).- Arxiu Cartogràfic (mapes, portolans, etc.).

Es crearà un catàleg electrònic, que podrà ser accessible també per Internet, classificat per matèries, localització dels originals, autors, copistes, censor, data, títol, etc. seguint la línia del catàleg electrònic de l'Institut de Microfilms d’Israel. Inclourà els manuscrits microfilmats que posseeixi l’ Institut. Aquest catàleg s’editarà en paper i en cd-rom, i s’actualitzarà periòdicament.

Serà necessari que l’arxiu compti amb el següent material: Aparell per la reproducció i visualització de microfilms. Material per a treballar sobre manuscrits: aparells de raigs ultraviolats, etc. Fotocopiadora. Ordinadors amb el programari de tractament d’imatges requerit per treballar amb facsímils i manuscrits digitalitzats.

1.6 Recursos Electrònics i Base de Dades

Aquest Institut es completarà amb els recursos electrònics de programari que avui dia faciliten els estudis i la investigació dins d’aquest àmbit. Pretenem tenir tots els recursos presentats a la web i a l’article del Tamid núm. 3, classificats i recollits per Pere Casanellas, altres recursos encara no integrats en aquesta exposició i els recursos que sorgeixin de nova creació, des del mateix Institut o de fora. Tots estaran a l’abast de les persones que visitin i treballin a l’ Institut.

L’Institut comptarà també amb una sèrie de bases de dades electròniques que facilitaran la feina tant a investigadors com a institucions. La majoria d’aquestes bases de dades les hem inclòs en l’apartat destinat a projectes de recerca perquè és una feina laboriosa que s’ha d’anar desenvolupant progressivament. Es podran consultar des de la mateixa seu de l'Institut.

10

- Base de dades de calls.- Base de dades epigràfica.- Base de dades d’objectes jueus que podem trobar en el nostre

territori. Objectes que es troben en col·leccions particulars, museus, etc. i les que per mitjà d’un projecte de recerca es puguin localitzar.

- Base de dades d’associacions, instituts, universitats i altres organismes que ofereixin estudis relacionats amb el nostre àmbit.

- Base de dades d’investigadors. S’inclourà aquí, per cada estudiós, l’àrea d’estudi, el seu currículum, la seva bibliografia, les seves activitats i les dades de contacte. Aquesta base de dades es dividirà en dues parts: 1. Hebraistes o estudiosos del judaisme i 2. Investigadors i experts afins, d’altres branques d’estudi que es puguin requerir en un moment concret.

- Base de dades de traductors i d’empreses de traducció, especialitzats en llengua hebrea, amb la mateixa informació que es dóna pels investigadors.

- Base de Dades de contactes o mailing, de possibles interessats en qualsevol curs o activitat que ofereixi l'Institut i d’entitats que puguin recolzar els nostres projectes o que tinguin contactes o afiliats que estiguin motivats per rebre informació de les nostres iniciatives - Base de dades interna.

- Base de dades de possibles treballs de recerca, d’autors per estudiar, de temes, matèries, etc, ampliable i oberta a qualsevol idea o aportació d’altri.

- Base de Dades de tesis i treballs del nostre àmbit no publicats, amb el contacte dels autors.

- Base de Dades de tesis presentades i llegides, o inscrites, a les universitats d’arreu del món, relacionades directament amb l’estudi dels jueus en territoris de llengua catalana.

1.7 Sala d’Estudi i Sala de Docència

Una altra de les parts de la seu física de l’ Institut és una sala d’estudi, que pot o no estar integrada dins la mateixa biblioteca, tot i que preferiblement hauria de ser independent, i que pugui estar dotada d’ espais comuns i reservats, amb l’equipament tècnic (ordinadors amb el programari específic que ofereix l’Institut, escàners, fotocopiadora, etc. de manera semblant a l’ equipament de la biblioteca, l’hemeroteca i l’arxiu) i el mobiliari essencial, i amb endolls i connexions telefòniques amb accés a Internet per qui porti el seu propi ordinador, etc.

La sala de docència serà un espai separat de la resta i haurà d’estar equipada amb material audiovisual, tècnic i mobiliari que es precisi (taules, pissarres, projectors, etc). En aquesta sala es faran les conferències, seminaris, cursos i jornades i d’altres activitats que l’Institut plantegi.

11

1.8 Editorial i Publicacions. Disseny i Promoció

Qualsevol institut d’estudis ha de publicar amb continuïtat i periodicitat treballs, tesis i material relatius al seu camp, per no quedar obsolet i mantenir el seu prestigi. El marc ideal seria tenir una editorial pròpia. Sabem que és quelcom econòmicament costós, però és el nostre desig treballar per tal que aquest propòsit es consolidi. Mentre aquesta iniciativa no sigui un fet real, la nostra proposta és la de treballar conjuntament amb d’altres editorials, com a col·laboració o bé amb una inversió econòmica. Tot i que finalment s’assoleixi la nostra pretensió, no descartem pas seguir cooperant i treballant conjuntament amb aquestes editorials, atès que pot ser un bon camí per a obtenir una bona divulgació.

Les publicacions que tenim previstes són:

- Diverses col·leccions de llibres: Traduccions d’obres actuals i antigues, manuals didàctics, treballs especialitzats, etc. En aquest sentit ja comptem amb la Biblioteca Judaico Catalana que ens ha estat cedida per dirigir-la.

- Per una altra banda les edicions de Catalonia Hebraica s’han assimilat a l’Institut Món Juïc, ja que els seus investigadors han considerat que amb la mútua col·laboració el projecte editorial podrà tenir més ressò i serà accessible a més gent, a més de poder augmentar la seva producció.

- Una revista divulgativa i rigorosa, dirigida a un públic no especialista, d’una periodicitat bianual o triennal.

- Una revista especialitzada: Ja hi ha entre nosaltres una revista amb prou pes i continuïtat, la revista Tamid, i no creiem que s’hagi de substituir per cap altra. Pensem que seria bo que aquesta publicació s’edités en format digital. L'Institut té la intenció de poder col·laborar amb aquesta publicació i recolzar-la. Unir forces per consolidar-la i divulgar-la encara més.

- Edicions en cd-rom i DVD, divulgatius i especialitzats: recorreguts dels calls, atles històrics, edició de manuscrits, edició dels catàlegs i base de dades de l'institut, etc.

- Un butlletí mensual o bimensual que informi als socis de l'Institut i a d’altres interessats de les nostres activitats i de la destinació dels fons econòmics.

- Col·laboracions amb la premsa diària, setmanaris dominicals i altres revistes de caire divulgatiu com, per exemple, Sapiens o El Temps. Pensem que és una bona forma de donar a conèixer al gran públic aquesta part de la història catalana, amb la publicació de fascicles, cd-rom o DVD divulgatius.

Les subscripcions a les revistes, a les col·leccions, etc., detallades en aquest apartat són una de les formes d’autofinançament que hem previst.

Aquest departament també s’encarregarà de dissenyar, preparar i editar la informació, els tríptics, els fulletons informatius necessaris per a fer publicitat de les activitats de l'institut. Inclourà, per tant, una

12

subàrea, de màrqueting o promoció, que haurà d’estar sotmesa a l’aprovació de la direcció de l'Institut i que, a més de tenir cura del disseny, haurà de fer-se càrrec de la promoció i publicitat de les activitats de l'Institut. La persona encarregada d’aquesta secció serà necessària, comptem amb una editorial pròpia o no. Caldrà que aquesta persona i els membres del seu possible equip, disposin d’ordinadors amb programari específic pel tractament i edició d’imatges, publicacions i dissenys, i la base de dades de contactes (personals i d’entitats, que podran ampliar) de l'Institut.

1.9 Agència de Viatges

Un departament en col·laboració amb l’agència de viatges Nou Món o bé una de pròpia, que ofereixi viatges i excursions didàctiques i culturals per a conèixer el patrimoni jueu, tant en els nostres territoris com a l’estranger. Es preveuen viatges de diversa durada i varietat de perspectives, alguns més econòmics i altres de preu superior amb dependència de la destinació i les activitats que s’ofereixin. Els socis i integrants de l'Institut podran gaudir d’una sèries de descomptes.

Voldríem que aquesta iniciativa es fes amb la col·laboració d’altres entitats que treballen per la divulgació del patrimoni i la cultura jueva.

Haurem de comptar amb guies especialitzats i estar en contacte amb diverses empreses de transport i destinar una persona entesa en l’organització de viatges per aquest departament.

És, aquesta opció que volem incorporar dins l’estructura del Institut, una altra font d’autofinançament.

1.10 Departament de Mostres i Exposicions

Un departament que s’encarregui de portar a terme mostres i exposicions periòdiques o permanents per a divulgar i fer conèixer el

nostre àmbit a qui és profà en el tema, i que designi els comissaris de cada mostra o exposició. Pensem en exposicions que no sempre es realitzin a les grans ciutats, com Barcelona, per mirar de descentralitzar i poder oferir a la resta de poblacions aquestes activitats sense que obligatòriament hagin de desplaçar-se. Una bona opció, tot i que sabem que és més costosa, són les exposicions itinerants. L’organització d’una bona mostra requereix temps i previsió, però seria interessant poder fer efectiva, al menys, una exposició anual.

Exemples:

- Exposició itinerant, entre les ciutat de Barcelona i Cervera, d’una durada no superior de 90 dies, dels manuscrits hebreus i relatius als jueus dels arxius de cada ciutat. Aquesta exposició ja s’està projectant amb la col·laboració de l'Institut de la Mediterrània, l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Cervera.

- Exposició audiovisual dels diversos calls dels nostres territoris.- Mostra d’objectes jueus actuals i antics.

13

- Fira o mostra d’entitats, associacions, comunitats i altres organismes que volen divulgar i incentivar l’estudi de la cultura jueva.

1.11 Departament de Traducció i Divulgació de la Literatura Hebrea

Traducció i divulgació de la literatura contemporània hebrea: Amb la col·laboració de l'Institut de Traducció d’Israel, l’Institut Ramon Llull i per mitjà de la pròpia editorial o amb col·laboració amb d’altres editorials, volem potenciar les traduccions al català, no només dels autors més notables i famosos dins la nostra societat sinó també d’autors novells i poc coneguts, en diversos gèneres literaris: novel·la, poesia, història, assaig, literatura infantil, etc. Com hem plantejat anteriorment, l'Institut oferirà una base de dades de traductors. Voldríem ser l’enllaç entre l'Institut de Traducció d’Israel, l’Institut Ramon Llull, el traductor i l’editorial. L' Institut Món Juïc buscarà l’ajuda econòmica, farà d’enllaç, incentivarà i donarà promoció a aquestes traduccions.

Això comporta tenir unes línies clares per a divulgar i fer publicitat. Així es pretén fer taules rodones amb escriptors jueus, amb editorials que publiquin literatura hebrea, amb escriptores israelianes, etc. L'Institut mirarà de donar el ressò mediàtic que calgui per mitjà de la premsa i dels mitjans audiovisuals públics i privats. Caldrà fer les presentacions dels llibres i aprofitar dates concretes per dur a terme la promoció, com per exemple la setmana de Sant Jordi, les diverses fires de llibres, etc.

1.12 Departament de Cursos, Seminaris i Congressos

Un departament que s’encarregui de l’organització de cursos, seminaris i congressos. Des de dos punts de vista, però sempre amb rigor científic:

1. Divulgatius: Cultura jueva; Iniciació a la llengua hebrea; Història antiga; Història actual; Història de la religió jueva; Literatura; Càbala; Viatges; Ciència, etc.

2. Especialitzats: Cursos d’hebreu, de diferents nivells i sota un punt de vista filològic i lingüístic (hebreu bíblic, rabínic, medieval, modern, sintaxi hebrea, etc.); cursos de paleografia catalana; cursos de paleografia hebrea (aljamia, teoria i pràctica, recursos actuals necessaris, programari, llums ultraviolades, etc.); cursos de vocalització masorètica; cursos d’abreviatures hebrees i aljamiades; cursos de metodologia; continuació del Congrés per a l’estudi dels jueus en territoris de llengua catalana, més fresc, més modern i reformat. Altres congressos o jornades i seminaris monogràfics (literatura actual, literatura medieval, literatura de viatges, ciència, filosofia, història, etc.).

14

A més de l’àmbit del judaisme català i dels cursos divulgatius o especialitzats generals per entendre i estudiar tot el judaisme en general, que són necessaris, creiem oportú oferir tota una sèrie de cursos que, des de diversos punts de vista -socials, antropològics, religiosos, filosòfics, culturals, etc.- ofereixin una mirada al judaisme que es desenvolupa o es desenvolupà en d’altres indrets –Etiòpia, Namíbia, India, Austràlia, Sudàfrica, etc- i que és poc conegut, fins i tot, entre molts estudiosos. Caldrà, palesa la manca de docència en aquest terreny específic en el nostre territori i, gairebé, arreu d’Europa –potser l’estudi dels jueus a Etiòpia és l’excepció- incentivar alhora el seu estudi com un projecte de recerca més.

A més tenim la voluntat, amb la col·laboració d'altres instituts i universitats, de fer cursos d’estiu (universitat d’estiu), seminaris i jornades fora de la seu física de l'Institut i en diverses ciutats dels territoris de llengua catalana.

Tots aquest cursos, i en concret els més divulgatius, són una altra font d’autofinançament.

1.13 Departament de Beques, Premis i Ajudes a la Recerca

Departament destinat a projectar i atorgar beques d’estudis i dotacions a la recerca dins del mateix Institut, i que són imprescindibles per molts dels estudiants i investigadors que no requereixen de prous recursos econòmics per tirar endavant els seus projectes. També hem previst que s’atorguin premis d’estudis, premis literaris, etc. i que també es poden establir amb col·laboració d’altres entitats. Dins d’aquest departament s’inclourà una Base de Dades on

es podrà consultar altres beques, premis i dotacions que ofereixen els diversos centres d’estudis d’arreu.

1.14 Departament per a la cura del rigor científic i per la direcció i seguiment dels projectes de recerca

Departament amb dues funcions:1. Establir la Metodologia, consensuada pel consell d’experts de

l'Institut, per a la realització de tesis, treballs i investigacions que versin sobre els jueus en territoris de llengua catalana. Marcarà la pauta i el sistema de treball per aquest àmbit. S’hauria d’establir en quins casos s'ha de fer servir la transcripció simple, la rigorosa, la transliteració, o bé s'ha de mantenir l'original hebreu. També s’haurà, entre d'altres, d’establir el sistema de citacions, electròniques i bibliogràfiques, el tractament de manuscrits, etc., i publicar un manual d’estil i metodologia. Serà precís que es facin revisions periòdiques dels sistemes metodològics, de les pautes marcades, etc. per no quedar obsolets ni estancats i evitar, així, que no evolucionem i quedem desfasats. Hem de saber escoltar, discutir i obrir-nos a noves perspectives permanentment.

15

2. Fer el seguiment continuat de tots els treballs de recerca projectats per l'Institut, marcar les línies i les pautes d’investigació d’aquests i donar l’aprovació final.

1.15 Xarxa de Calls

Sense cap mena de discriminació, es pretén formar una Xarxa de Calls que englobi tots els territoris de llengua catalana, tant dels que ja han estat estudiats com dels que encara estan pendents d’estudi, i integrar-los per a recolzar la seva recerca i promoció. Aquí entra un projecte que detallem en el proper capítol i que té la intenció de localitzar tots els calls d’arreu dels nostre territori.

Ens posarem en contacte amb els ajuntaments de cada població per mantenir una relació continuada, col·laborar amb l’estudi del seu call o dels vestigis que puguin quedar dels jueus que hi habitaren. La nostra intenció és recuperar el patrimoni jueu de tot el territori i recollir-ho en una base de dades que inclogui el mapa de cada call, la localització exacte, els vestigis materials que en resten i la documentació relativa per cadascun d’ells.

Personalment, ens costa d’entendre com podem implicar el judaisme català dins d’un altre àmbit territorial del judaisme, com actualment passa amb la Red de Juderías Española, que tot i que valorem el seu esforç per divulgar el patrimoni jueu i la validesa del seu projecte, entenem que els calls catalans i els jueus que hi habitaven, estaven sota un espai polític, social i cultural molt diferent.

1.16 Xarxa de Centre d’Estudis

Aquest Institut té la pretensió i l’afany de tenir una relació estreta i continuada amb la resta de centres d’estudis, universitats i instituts, del nostre territori i d’arreu del món, que versin les seves investigacions i treballin en l’estudi dels jueus en territoris de llengua catalana. Pensem que és imprescindible que tots aquest organismes tinguin un referent i un punt de contacte per relacionar-se entre ells. Volem, amb aquesta xarxa d’estudis:

1. Ser el punt de trobada dels investigadors d’arreu i no només pels experts dins del nostre camp, on puguin trobar l’assessorament adequat, l’orientació i on se’ls hi pugui facilitar els contactes necessaris per dur a terme els seus treballs.

2. Ser el referent i l’enllaç entre tots els centres d’estudi que treballin per fomentar la investigació del judaisme català.

1.17 Xarxa de Comunitats, Institucions i Associacions

De manera anàloga que en el punt anterior, desitgem formar una xarxa de comunitats, institucions i associacions que pretenen divulgar el judaisme català o estiguin dins del seu territori. Aspirem a ser el punt de trobada per acostar aquestes entitats que molts cops no

16

troben la manera de establir relacions entre elles o precisen d’una institució que els pugui posar en contacte i suavitzar diferències.

Dins d’aquesta xarxa també volem mantenir relacions amb les diverses entitats d’Israel i d’altres parts del món.

1.18. Llibreria

Part de la seu física de l'Institut. Seria bo, si econòmicament és rendible, sinó ja hi ha l’opció de la llibreria virtual, de poder tenir un local per vendre les obres, revistes i llibres publicats pel mateix institut i obres i publicacions d’altres editorials que versin en el món del judaisme.

2. PROJECTES DE RECERCA

No hi ha dubte que el que aquí presentem és una mínima part del que es pot arribar a projectar per a l’estudi del jueus en territoris de llengua catalana. Sabem que aquesta llista és totalment ampliable i estem obertes a qualsevol nova aportació, perquè les mancances en aquesta direcció són moltes. Aquí, presentem, les línies que considerem que primer urgeixen iniciar-se o continuar. També presentem altres projectes més concrets –només uns quants, com exemple perquè la llista en les nostres ments és llarga- que poden començar a estudiar un o dos investigadors sense l’elevat cost que d’altres de les idees proposades comportarà. Molts d’aquest projectes són prou ambiciosos i no podem definir una data exacta per la seva

finalització. Molts, doncs, són treballs que hauran de continuar les pròximes generacions d’estudiosos.

2.1 Projecte de Base de Dades de temes no treballats

Creació d’una base de dades dels molts temes encara pendents per tractar i estudiar i que requereixen una investigació profunda i acurada. Base de dades de possibles temes no estudiats o ni tan sols tractats en totes les matèries i branques en què es desenvolupà el judaisme català. No volem enumerar aquí una llarga llista de les temàtiques que es poden arribar a estudiar, perquè de fet, això, és el projecte en si, un projecte que es definirà i s’anirà ampliant per mitjà del Consell d’experts de l'Institut i amb la col·laboració i les aportacions de diversos investigadors, a partir d’un acurat estat de la qüestió que es realitzarà per cadascuna de les matèries

2.2 Projecte per la interdisciplinarietat a partir d’una Base de Dades d’investigadors no hebraistes

Potencialització de la interdisciplinarietat entre els diversos àmbits i els investigadors de diferents camps (no només hebraistes) perquè qualsevol investigació científica i rigorosa no pot basar-se només en un enfocament únic. Necessitem la implicació d’arabistes, altres filòlegs, lingüistes, historiadors, economistes, matemàtics, estadistes, sociòlegs, etc. La idea és crear una Base de Dades d’investigadors no

17

estrictament hebraistes i que estiguin disposats i interessats a col·laborar, on s’indiqui el seu camp d’estudi, el seu currículum, la seva bibliografia i les seves dades de contacte.

2.3 Projecte de recopilació de la informació i documentació dels tots els arxius dels territoris de llengua catalana

Com ja hem explicat en l’apartat 1.5, aquest projecte té el desig de recopilar la informació i la documentació de tots els arxius dels territoris de llengua catalana que facin referència al judaisme català i arribar a microfilmar-los o digitalitzar-los per incloure’ls en el nostre arxiu i base de dades.

La idea és establir una col·laboració continuada amb tots els arxivers de cada localitat, després d’haver contactat amb els seus ajuntaments i que ens informin de qualssevol document relatiu als jueus del que en tinguin coneixença o d’investigacions en aquest camp o relatives a aquest camp que algun estudiós estigui duent a terme en el seu arxiu.

Per altra banda, tot depenent de la importància de la documentació que es localitzi a cada població, s’incentivarà i es donarà suport al seu estudi des de l’Institut, buscant el finançament i les col·laboracions oportunes.

2.4 Projecte d’Enciclopèdia Digital

Preveiem l’edició d’una enciclopèdia digital, en versió cd-rom o DVD, de totes les matèries i informacions relatives als jueus en territoris de llengua catalana. Un bon model a seguir, en aquest sentit, és l’edició de la Encyclopaedia Judaica. Serà una enciclopèdia digital sobre els jueus en territoris de llengua catalana, sobre el judaisme català, on la consulta es pugui realitzar de forma prou intuïtiva, per matèries, autors i temes, on la recerca es pugui fer de manera fàcil i estructurada amb índexs interrelacionats i que sigui audiovisual ( amb imatges, mapes, músiques, petits documentals...)

2.5 Projecte d’un Atles Històric dels jueus en territoris de llengua catalana

En edició digital, tot i que també es pot pensar en la possibilitat de fer un llibre molt atractiu en paper , que per les característiques del projecte pot ser un tan costós (bones cobertes, un bon format, moltes il·lustracions, etc.), que faci un recorregut diacrònic i geogràfic de la història dels jueus en territoris de llengua catalana, amb varietat d’esquemes, explicacions, imatges, il·lustracions i mapes.

2.6 Projecte de Diccionari Hebreu-Català, Català-Hebreu

Projecte imprescindible ja iniciat per la Societat Catalana d’Estudis Hebraics i que l'Institut podria col·laborar-hi, sigui en la seva redacció,

18

sigui buscant més finançament econòmic o recolzament institucional i promocionant-lo.

2.7 Projecte de glossaris plurilingües i temàtics

Pensem que és essencial un diccionari de correspondències, és a dir, un glossari, de termes en català, provençal, llatí, castellà, àrab, etc. perquè sovint en els documents que estudiem, concretament en els manuscrits medievals, ens trobem molts de termes, sovint aljamiats, que són problemàtics i difícils d’identificar i per reconèixer-los hem d’acudir a d’altres diccionaris especialitzats hebreus o no (terminològics, etimològics, etc. com el Coromines, el Font i Quer, el Corrientes, etc.). Això fa que la investigació s’allargui. Ja hi ha iniciatives en aquest sentit engegades en l’ àmbit del judaisme català, tot i que principalment versades en el camp de la botànica, la medecina i la farmacologia, que potser són les matèries en que la terminologia comporta més problemes d’identificació. Però caldrà crear, igualment, glossaris temàtics en totes les altres matèries perquè els manuscrits hebreus de l’àmbit català, com en els altres àmbits territorials, inclouen veus de la llengua i les seves variants que usaven habitualment els jueus en les terres on habitaven, en aquest cas en els territoris de llengua catalana.

2.8 Projecte de diccionaris, descriptius, diacrònics i temàtics

Anàlogament al punt anterior, és precís engegar l’edició de diversos diccionaris descriptius i de definicions en català, distribuïts per temàtiques (poètics, científics, filosòfics, etc.) i per èpoques (medievals, actuals, etc.). Hem de ser plenament conscients que els termes i els mots, pel canvi lingüístic −i en el cas de l’hebreu també d’una manera voluntària per falta de veus en certs camps lingüístics− evolucionen i adquireixen nous significats amb el pas dels anys.

2.9 Projecte per la realització d’altres diccionaris, glossaris i manuals

A més dels diccionaris i glossaris anteriorment proposats pensem en la necessitat d’altres tipus de diccionaris com d’abreviatures i acrònims (semblant al Notariqon, però en català i per abreviatures i acrònims específics que ens podem trobar en documents no només en hebreu sinó també aljamiats o en caràcters llatins, en català, provençal, llatí, etc.).

Manuals per diverses branques, com per exemple un manual de gèneres literaris i poètics utilitzats pels autors jueus catalans, un diccionari etimològic de termes característics dels manuscrits hebreus catalans, un glossari d’aljamiats usuals, etc.

2.10 Projecte per a l’estudi d’autors i obres de jueus catalans a partir d’una Base de Dades d’obres i autors no investigats, tractats o estudiats.

19

Base de dades per futures investigacions d’autors, tant estudiats com no estudiats i d’obres no analitzades o no estudiades o que requereixen una bona revisió. Engegar l’estudi d’autors no prou coneguts, fins i tot entre els hebraistes, i que tenen una producció pròpia. Incloure en aquesta base de dades totes les dades biogràfiques que tinguem de cada autor, les edicions i traduccions portades a terme, la bibliografia existent, la localització dels manuscrits, obres editades o altre tipus de documentació que faci referència a l’autor i finalment les diverses possibilitats d’estudi.

Engegar aquest projecte el més aviat possible és indispensable. No pot ser, per posar un clar exemple, que les edicions crítiques i la majoria de traduccions de Moixé ben Nakhman s’hagin realitzat en anglès i no pas en català. S’han d’incentivar les traduccions, les edicions, les edicions crítiques en català de les obres dels autors jueus. Tampoc aquí ens posarem a enumerar tots els autors dels que manca un estudi o de les obres que produïren i que fa falta estudiar, això es farà a través del Consell d’experts i en base a un estudi acurat de l’estat de la qüestió per cada un dels autors. El que sí que podem ressenyar són els punts primordials que s’hauria d’incloure per cadascun dels autors proposat i les seves obres:

1. Investigació biogràfica i estudi aprofundit.2. Traduccions.3. Edicions.4. Edicions crítiques.5. Bibliografies.

2.11 Projecte d’epigrafia. Establiment d’una Base de Dades epigràfica

Projecte epigràfic, seguint els estudis iniciats per Jordi Casanovas, al qual hi volem incorporar a més de la localització i la descripció general i la traducció, un estudi aprofundit i acurat de cada peça.

El projecte de recerca també vol localitzar noves restes epigràfiques d’arreu dels territoris de llengua catalana, amb la col·laboració, en aquest cas, de tots els museus de les diverses poblacions i ciutats del nostre país, de manera semblant al projecte de recerca per la localització dins dels arxius, de tota mena de documentació relativa als jueus catalans.

Aquesta iniciativa implica per part de l'Institut donar el suport i l’ajuda per recuperar i, si és precís, restaurar les troballes perquè no es quedin en un magatzem i puguin ser mostrades al públic.

2.12 Projecte per un estudi de la diàspora “judeocatalana”.

Un estudi que s’ha d’iniciar a partir dels avalots del 1391. Ja hi ha petites aportacions centrades en el tema, però s’ha d’aprofundir molt més. No és una recerca fàcil ni econòmica, a més, ha de ser progressiva i molt ben dirigida i estructurada, perquè aquí volem

20

implicar-hi erudits i estudiosos d’altres països interessats a col·laborar en aquesta proposta i que treballin conjuntament.

Aquesta recerca es basa primordialment en la localització de documentació dels arxius de fora del nostre àmbit geogràfic d’on podem tenir la sospita, per estudis ja fets, relats i altre documentació ja treballada, que els jueus que emigraren dels nostres territoris, s’hi establiren.

A la inversa, podem també plantejar la recerca a partir de l’onomàstica dels jueus que ara habiten en d’altres països i seguir la línia enrere.

2.13 Projecte per un estudi genealògic dels jueus que restaren com a tals en territoris de llengua catalana, conversos i emigrats.

Seguiment genealògic dels jueus estants, conversos, fugits, expulsats o emigrats dels territoris de llengua catalana. Treball a partir de la documentació medieval i per mitjà de censos, testaments, donacions, llistes de comptables, etc. fins els nostres dies, prou conscients que molt del nostre patrimoni arxivístic i d’empadronament

ja no existeix, que s’ha perdut o bé va ser cremat. Aquí entra en joc un treball de camp directe que es basa en fer contactes amb persones d’arreu del nostre territori, contacte pels cognoms, localització, etc. i per la consciència històrica col·lectiva i personal (històries que es recorden explicades de generacions en generacions, llegendes, etc.)

2.14 Projecte per un estudi definitiu per esbrinar l’assentament dels primers jueus i les primeres comunitats jueves en territoris de llengua catalana

Projecte de recerca i estudi per resoldre o mirar de resoldre finalment el controvertit tema dels inicis de la presència jueva, els primers vestigis de jueus i les primeres comunitats formades en els nostres territoris. Aquest estudi vol partir d’una recerca que es basi en la toponímia (Vilajuïga, etc.) i la recerca en pobles rurals i no pas en les concentracions urbanes per veure si podem trobar restes materials i documentals jueves, deixant de banda el tòpic, que molt bé han desfet David Romano i Yom Tov Assis, que els jueus no es dedicaven a l’agricultura.

Volem buscar aquests primers vestigis en totes les zones rurals, en cada un dels petits pobles, de l'interior, costaners, etc., d’arreu del territori, en comptes de buscar directament les primeres notícies en les zones urbanes. Molts dels jueus que vingueren aquí no fou per voluntat pròpia, sinó per una diàspora obligada. Així, quan arribaven, com qualsevol immigrant, el més fàcil, i encara més per a l’època, l’Alta Edat Mitjana com a mínim, era dirigir-se a les zones rurals on podien trobar més facilitats per obtenir els recursos per viure.

2.15 Projecte d’estudi de les conversions i conversos en territoris de llengua catalana

21

Estudi aprofundit sobre els conversos i els seu seguiment: Quins cognoms adoptaren, quins oficis seguiren, quina fi tingueren, quins foren conversos reals i quins no, quins se sotmeteren a processos inquisitorials, quina és la quantitat estimada de conversos abans i després dels avalots de 1391, etc.

2.16 Projecte per a establir la metodologia correcta per l’estudi dels jueus en diversos àmbits

Projecte que ja hem detallat a l’apartat 1.14 i del que es farà càrrec el Departament per a la cura del rigor científic i per la direcció i seguiment dels projectes de recerca.

2.17 Projecte de localització i estudi de tots els calls dels territoris de llengua catalana

Estudi dels Calls d’arreu dels territoris de llengua catalana: Mapes, localitzacions, classificació de les restes (sinagogues, banys, cementiris...), entorn geogràfic i social. S’inclouran els calls de diversa

importància, però que a la llarga es pugui obtenir una base de dades completa i acurada dels calls reals que existiren en els nostres territoris i de quin en tenim veritables vestigis reals. Aquest és un projecte lligat a la Xarxa de Calls que pretenem crear.

2.18 Projecte per localitzar totes les restes materials dels jueus en territoris de llengua catalana

Cerca arreu del territoris per localitzar les restes materials no epigràfiques ni monumentals, sinó les restes d’objectes materials que es conservin arreu de la geografia dels territoris de llengua catalana (objectes litúrgics, vestimenta, etc.) i crear una base de dades, on per cada una de les peces es mostri la seva imatge i es detalli la seva procedència, la localització i el seu ús.

2.19 Projecte per a la realització de tots els mapes dels calls dels territoris de llengua catalana

Mapes de Calls: Comparació amb mapes antics de les ciutats amb els estudis realitzats ara en el tema, amb mapes o dissenys antics de calls amb els d’ara, i incloure tota aquesta informació en una base de dades i fer-ne una edició en Cd-rom i, si DVD amb imatges tridimensionals.

Revisar les dades dels mapes de calls actuals, comprovar la veracitat d’aquests mapes per mitjà de la col·laboració d’estudiosos del judaisme amb geògrafs i cartògrafs.

2.20 Projecte cartogràfic per la recopilació i estudi de mapes, atles, portolans, rutes de viatges, etc., dibuixats i dissenyats per jueus de territoris de llengua catalana.

Cerca arreu dels territoris de llengua catalana i fora d’ells de les cartes de navegar, mapamundis, mapes geogràfics, portolans, atles,

22

etc. dissenyats, creats i dibuixats pels jueus catalans, individualment o en col·laboració amb altres especialistes (astrònoms, geògrafs, etc) per incloure’ls en una bases de dades i en el nostre arxiu en format de microfilm o en reproducció digital. Per cadascun d’aquests documents caldrà fer un estudi aprofundit i acurat des de diversos punts de vista: autoria, estudi cartogràfic, estudi naval, estudi artístic, ús, procedència i destinació, propietats, etc.

La recerca es pot iniciar en els diversos arxius cartogràfics existents, com l’arxiu cartogràfic de Barcelona, i també dels de fora dels nostres territoris perquè són documents que tingueren difusió i passaren per moltes mans.

A més, seria bo aprofundir més en l’estudi de l’anomenada “Escola cartogràfica mallorquina”. Una escola que no hem d’entendre des d’un punt de vista actual, perquè més aviat eren petits tallers o personatges que es dedicaren a produir aquests documents com a conseqüència de l’emplaçament del seu territori, una illa amb un intens comerç marítim, i esbrinar quins eren els coneixements

científics reals de jueus, com Cresques Avraham i Iafudà Cresques, ben coneguts per ser els creadors del famós Atles Català, i dels que alguns estudiosos, com Jaume Riera, afirmen que només eren simples “dibuixants o pintors de cartes navals”.

2.21 Projecte per aprofundir en l’estudi de les comunitats actuals dels territoris de llengua catalana

Aprofundir i recolzar l’estudi amb la col·laboració de l’Institute Franco-Catalan Transfrontalier (projecte iniciat i que duen a terme Martine Bertheloth i els seus col·laboradors) de la situació, els moviments migratoris, etc. de les comunitats jueves actuals, amb més intensitat sobre les comunitats de Mallorca i València de les que encara no se n’ha fet un estudi rigorós.

2.23 Projecte per a la recerca i creació de programari especialitzat per a l’estudi dels jueus en territoris de llengua catalana

Cerca ja iniciada per Pere Casanellas, al qual ja ens hem referit anteriorment en el primer capítol de la presentació d’aquest projecte, i que s’ha d’anar ampliant amb els nous recursos electrònics que van apareixent , o ja existents en d’altres matèries i que es puguin adaptar a les necessitats del nostre camp d’estudi i d’investigació.

Es requereix una persona entesa en el tema, un informàtic, al servei de l'Institut, que pugui dissenyar nous programes o adaptar-ne altres d’existents, que pensem que podrien facilitar la feina dels investigadors del nostre camp, i que programi les bases de dades, els catàlegs electrònics, etc.

Exemples de programes que es poden crear per a les nostres necessitats:

- Programa que identifiqui les diverses escriptures hebrees.

23

- Processador de textos tipus Davka en català, compatible amb Word i altres processadors i que inclogui els signes de transcripció per a l’hebreu–català en el mateix teclat, i que, com el Davka, inclogui una opció de traducció, però al català, a més de sinònims, antònims en hebreu, etc.

2.24 Projecte d’un catàleg d’articles i obres digitals, exclusiu per a la bibliografia dels estudis dels jueus en territoris de llengua catalana, de manera semblant als existents RAMBI i KIRIAT SÉFER

Projecte que ja hem detallat en l’apartat 1.4 d’aquest projecte. Pot ser un projecte organitzat de forma semblant al RAMBI o a la base de dades Philibon de bibliografia catalana, castellana i gallega, i que

també pugui ser accessible per Internet per mitjà de la nostra pàgina web.

2.25 Projecte de publicació d’un llibre d’entrevistes i relats de les dones jueves de les actuals comunitats

Publicació d’un llibre que reculli les opinions, les vivències, els pensaments de les dones jueves de les diverses comunitats en territoris de llengua catalana. Amb la intenció que sigui una petita col·lecció, aquesta s’iniciarà amb les comunitats jueves de Barcelona. Es vol ressaltar i donar veu a la llavor i base del judaisme.

2.26 Projecte d’estudi del paper de les dones a l’EM: dones prestamistes.

Estudi i recull a través de la documentació arxivística de les dones que donaren préstecs o bé els autoritzaven: Regesta documental, índex onomàstic, estat civil, ocupació i valoració del rol que tenien dins de la comunitat jueva.

2.27 Projecte per a l’estudi de les inscripcions que apareixen en els documents referits als jueus de l’Arxiu Capitular de Barcelona.

Dins la gran quantitat de documents d’aquest arxiu, majoritàriament en llengua llatina (tot i que en trobem en hebreu, ja estudiats, i en romanç), n’apareixen diversos referits als jueus (testimoniatge de préstecs, ventes, àpoques, etc) al dors o sota dels quals i solen aparèixer molt sovint petits textos en hebreu que caldria transcriure, traduir i editar. També moltes de les signatures són en caràcters hebreus i seria important fer-ne un estudi.

2.28. Projecte de Regesta documental dels registres referits als jueus de la Cancelleria Reial i dels Protocols Notarials de l’ACA dels regnats d’Alfons III, Pere III , Joan I i Martí l’Humà.

24

Tenim, òbviament, la gran obra documental de Baer, però encara és necessari indagar més en aquest límit temporal sovint desatès, sobretot pel que fa al regnat de Pere III ja que la seva llarga durada implicà la producció d’una gran quantitat de documents encara no estudiats. Els regestos de Jacobs i Régne no abracen aquest període, Regné el finalitza el 1327. Escrivà i Mañé, sota la direcció editorial de Iom Tov Assis han portat a terme els regestos de les Cartes Reials del ACA i dels documents del ACB. Rubió i Lluch va incloure en la seva gran obra Documents per a l’ història de la cultura catalana mig-eval part dels documents de l’ACA d’aquest període. Però no es tracta d’una obra específica documental jueva. Tot i que troben diversos articles i fragments dins d’altres publicacions d’alguns d’aquests documents, és necessari editar-los en una sola obra.

2.29. Projecte de filmació i elaboració de documentals dels calls i restes de calls jueus dels territoris de llengua catalana.

Recull audiovisual dels calls que tenim constància i de les restes d’aquests amb la intenció d’elaborar diversos documentals, i fer-ne formar part de l’ arxiu.

2.30. Projecte d’estudi de la Scuola Catalana de Roma.

A Roma han arribat a existir 5 sinagogues una de les quals és la Scuola Catalana que es diferenciava de, per exemple, d’ una de les altres sinagogues de la ciutat com és la Scuola Castellana. Evidentment, aquest fet és una prova més de la diferència entre Sefarad i el judaisme català que es manté i se’n té consciència fins i tot a l’exili, després de la fugida dels jueus de les nostres terres.

2.31. Projecte d’estudi del judaisme en d’altres indrets.

Com ja hem comentat en l’apartat de cursos i docència creiem oportú iniciar projectes de recerca i estudi en l’àmbit del judaisme, des de diversos punts de vista -socials, antropològics, religiosos, filosòfics, culturals, etc.-, que es desenvolupa o es desenvolupà en d’altres indrets – Etiòpia, Namíbia, India, Austràlia, Sudàfrica, etc. - i que és poc conegut fins i tot entre molts estudiosos del camp hebraista i jueu.

2.32. Projecte de xarxa cultural i empresarial

Projectem consolidar una xarxa que esdevingui el centre que faciliti la relació empresarial i cultural amb Israel, font i objectiu d’importants actius tecnològics, que doni el lligam entre passat i futur mitjançant l’estudi del present per tal que els empresaris puguin establir contactes comercials sòlids amb el suport del coneixement de la societat jueva i israeliana, de la llengua, i dels contactes socials i culturals que l’Institut aportarà.

3. PROJECTES EN CURS

25

3.1. Congrés per a l’estudi dels jueus en els territoris de llengua catalana

S’han realitzat dues edicions d’aquest congrés amb bon índex de participació d’assistents i ponents, d’àmbit nacional i internacional, que han potenciat els estudis i el coneixement dins l’àrea del judaisme català, actual i passat, que és una part de la història i de la cultura catalanes, molts cops menystinguda.

1r Congrés: del 15 al 17 d’octubre de 2001. Barcelona – Girona.

2n Congrés: del 25 al 27 d’octubre de 2004. Barcelona – Cervera.

3r Congrés: En preparació. Octubre del 2007. Barcelona – Perpinyà.

3.2. Biblioteca Judaico Catalana (Judaico Catalonia)

La seva tasca principal és la ferma voluntat d’oferir al públic català les obres més significatives de la vastíssima literatura que el poble jueu ha produït al llarg dels segles, centrant-se en la força rellevant dels jueus catalans de l’Edat Mitjana.

Títols publicats:

MOSSÉ BEN NAHMAN. El llibre de la redempció i altres escrits. Barcelona: 1993.

AMRAM GAÓ. Ritual de pregaries jueves. Barcelona: 1995. IOSSEF BEN ISAAC BEN SAMBARI. Le séfer divré Iossef.

Barcelona: 1996. IONÀ BEN AVRAHAM DE GIRONA. Les portes del penediment.

Barcelona: 2001. XEM TOB BEN SAPRUT. La pedra de toc. Barcelona: 2002.

Treballs en curs:

VALLS PUJOL, Esperança. Cap Estrella per Israel: 1. Astrònoms jueus a la cort de Pere III “El Cerimoniós” i Joan I “El Caçador”. 2. L’astrologia juevomedieval catalana. Exemple d’un manuscrit medico i astrològic del S. XIV. BIBLIOTECA JUDAICO CATALANA VI

VERNET , Eulàlia; FONT, Jordi. L’amor a les dones i l’odi a les dones. Dos tractats jueus medievals oposats. BIBLIOTECA JUDAICO CATALANA VII

La Biblioteca Judaico Catalana s’integra alhora dins el projecte de recerca Catalonia Judaica, l’objectiu del qual és editar i estudiar les obres del jueus catalans, per tant, la publicació d’aquesta col·lecció, però també inclou la direcció de tesis doctorals:

Elisabeth Giralt: Estudi dels textos targúmics d'Amós i Miqueas.

26

Esperança Valls: L’astrologia conreada pels jueus catalans medievals.

Pere Casanellas: Estudi dels textos targúmics de Zacaries. Iolanda Antín: Estudis sobre textos cabalístics.

3.3. Catalonia Hebraica

La voluntat d’aquest projecte és recuperar, estudiar i editar el patrimoni literari documental dels jueus medievals de l’àmbit català

de l’antiga Corona d’Aragó, escrits en grafèmica hebraica i en llengua hebrea, o qualsevol aljamia judeoromans o judeoàrab.

Títols publicats:

a) Llibres:

BLASCO ORELLANA, Meritxell. Manuscrito hebraicoaljamiado de la Biblioteca Nacional de Cataluña "Codex Soberanas" (ms. nº 3090, siglo XIV), CATALONIA HEBRAICA I, Barcelona 2003. ISBN 84 477 0849 7.

FORCANO I APARÍCIO, Manuel. La lletra apologètica de Rabí Iedaià ha-Peniní. Un episodi de la controvèrsia maimonidiana a Catalunya i Provença. CATALONIA HEBRAICA II, Barcelona 2003. ISBN 84 475 2728-X.

QUERALTÓ I BRATRÉS, Alexandre. Un vocabulari català-maltès manuscrit del segle XVIII. Edició, transcripció i estudi de - CATALONIA HEBRAICA III Barcelona 2004. ISBN 84 477 0826 8.

AYALA [COTS], Amor. Fonts per a l´estudi de la comunitat jueva de Lleida. CATALONIA HEBRAICA IV, Barcelona 2003. ISBN 84 477 0791-1.

BLASCO ORELLANA, Meritxell- MAGDALENA NOM DE DÉU, José Ramón. Fuentes para la historia de los judíos de la Corona de Aragón. Los responsa de Rabí Yishaq bar Séset Perfet de Barcelona (1368-1408). CATALONIA HEBRAICA V, Barcelona 2004. ISBN 84 477 0872 2.

PÉREZ I PONS, Eduard. Fonts per a l´estudi de la comunitat jueva de Mallorca. Regesta i blibliografia. CATALONIA HEBRAICA VI Barcelona 2005, ISBN 84-477-0892-6. M

BLASCO ORELLANA, Meritxell; MAGDALENA NOM DE DÉU, José Ramón. Aljamías hebraicorromances en los responsa de rabí Yishaq bar Séset (RYba"S) de Barcelona. : CATALONIA HEBRAICA VII Barcelona 2005, ISBN 84-477-0895-0.

b) Articles:

MAGDALENA NOM DE DÉU, José Ramón: Un curiós hebraïsme a L'auto da Barca do Inferno de Gil Vicente (en colaboración con Tessa Calders i Artís).- "Col.lecció Homenatges. 18. Professor Basilio Losada" Barcelona 2000, pp. 238-241.

MAGDALENA NOM DE DÉU, José Ramón: Los judíos en la Corona de Aragón durante la Baja Edad Media. Organización de las aljamas y' las

27

controversias juldeocristianas.- "Judíos entre árabes y cristianos. Luces y sombras de una convivencia" Córdoba 2000, pp.145-156.

MAGDALENA NOM DE DÉU, José Ramón: A Fifteenth-Century Hebrew Manuscript from the Aljama of Perpinya -"HISPANIA JUDAICA BULLETIN" 3, Jerusalem 5760/2000, pp. 145-183.

MAGDALENA NOM DE DÉU, José Ramón: Notes hebraiques en manuscrits llatins de Catalunya: un element codicogràfic menystingut.- "ACTES DEL I CONGRÉS PER A L´ESTUDI DEL

JUDAISME EN TERRITORI DE LLENGUA CATALANA (Barcelona-Girona) 2002, pp. 266-284. [En colaboració amb ANTONI IGLESIAS i MARC MAYER].

MAGDALENA NOM DE DÉU, José Ramón: Textos hebreus del poble jueu a Catalunya: una petita antologia miscel·lània.- “La Catalunya Jueva” (Barcelona 2002, pp.161-177. [capítol de llibre]

BLASCO ORELLANA, Meritxell i MAGDALENA NOM DE DÉU, José Ramón: Una ketubbah inédita catalana de Santa Coloma de Montbui (siglo XIV).-“JUDAÍSMO HISPANO: ESTUDIOS EN MEMORIA DE JOSÉ LUIS LACAVE RIAÑO” (Madrid) 2002, pp. 1-10.

MAGDALENA NOM DE DÉU, José Ramón: Aspectos de la vida de los judíos valencianos reflejados en los “responsa” de Rabí Yishaq bar Séset Perfet (segunda mitad del siglo XIV).- “JUDERÍAS Y SINAGOGAS DE LA SEFARAD MEDIEVAL” (Toledo) 2002, pp. 145-157.

BLASCO ORELLANA, MERITXELL i MAGDALENA NOM DE DÉU, José Ramón: “Excursiones de ´Eres-Yisra´el” por un discípulo anónimo de Rabí Moseh ben Nahmán (finales del siglo XIII o comienzos del siglo XIV).- “ANUARI DE FILOLOGIA” (Barcelona) XXIV-XXV (2002-2003), pp. 69-95. 65)

MAGDALENA NOM DE DÉU, José Ramón: Viajes de rabí Yishaq ibn al-Farh de Málaga por ´Eres-Yisra´el y Siria (1441). Texto hebreo y traducción.- “ANUARI DE FILOLOGIA” (Barcelona) XXVI (2004), pp. 59-65.

BLASCO ORELLANA, Meritxell: A Manuscript from the XVth Century in Hebrew-Aragonese Script.- HISPANIA JUDAICA BULLETIN (Jerusalem) 4 (2004), pp. 152-165.

BLASCO ORELLANA, Meritxell: Estudio diplomático y paleográfico de los fragmentos hebraicos extraídos del protocolo notarial de Ramon de Peradalta (Arxiu Històric de Girona).- ANUARI DE FILOLOGIA XXV (2005), pp. 30-45.

c) En premsa:

Llibres:

TOUATI, Florence: Profiat Duran, Maassé Efod. Préface de l´auteur. Traduction d´après le texte édité par J. Friedländer et J. Kohn (Vienne, 1865). [CATALONIA HEBRAICA VIII]

FONT I ESTRELA, Jordi: Tres sátiras de Maimón Gallipapa: traducción y estudio. [CATALONIA HEBRAICA IX]

d)Treballs en curs:

Transcripció i estudi dels següents mss.:

28

Ms. Heb-8º-85 de la Biblioteca de Jerusalem (Glosari trilingüe de productes farmacològics, segle XV) a càrrec de J. R. Magdalena Nom de Déu i F. Castelló de Moxó.

Ms. Heb. 8º-4344 de la Biblioteca de Jerusalem (fragment d´un llibre de botànica, segle XV) a càrrec de J. R. Magdalena i M. Blasco.

Ms.Pabordia de Xungla (Arxiu Diocesà de Girona), ms. hebraicocatalà (s. XIV) avui extraviat, però del que conservem fotografies de fragments) a càrrec de J. R. Magdalena i M. Blasco,

Ms. hebraicocatalà d´un prestamista anònim gironí (s. XIV). a càrrec de J. R. Magdalena i M. Blasco.

Testament de na Oro, jueva de Monçó (s. XV) en hebreu i judeocatalà (Archives Departamentales de Perpignan). a càrrec de J. R. Magdalena i M. Blasco.

Documents hebraicoaljamiats del regne d´Aragó (inclou un extens i interessant ms. de la Sisa del Vino de Saragossa, (1456), a càrrec de J. R. Magdalena , M. Blasco, M. A. Motis i Coloma Lleal.

Mss. Sasson 823, de la Col·lecció Lawrence de la Universitat de Pensylvania (Edició, traducció, estudi cientificotècnic i glossari), a càrrec d’Esperança Valls.

e) Compilació de bibliografia (llibres, articles, etc.) de jueus i judaisme de l’Estat Català Medieval, especialment de Catalunya, València, Balears i Rosselló) a càrrec de M. J. Estañol y T. Calders.

f) Tesis doctorals en marxa dirigides i vinculades al projecte:

Estudi del ms. Fírkovitch Heb-I-338 de la Biblioteca Nacional de Rússia (s.XIV), a càrrec de la Lda. i professora del Dept.. Meritxell Blasco Orellana.

Estudi del ms. nº 122 de l´Arxiu del Regne de Mallorca (s. XIV) a càrrec del Lt.. Eduard Pérez i Pons, actualment becari a la Universitat Hebrea de Jerusalem.

Estudi de la documentació romanç de l´Arxiu de Cervera i del ms. aljamiat "Zikron ha-Yamim", per establir la genealogia completa de la família judeocatalana Cavaller-Caballero, a càrrec del doctorand D. Mordekay Ben-Abir (Caballero), de Be´er Sheva (Israel)

Estudi dels responsa de rabí Shelomoh ben Abraham ben Adret de Barcelona com font per a la història dels jueus de Lérida, a càrrec de la Lda. Amor Ayala, becària en la Freie Universität de Berlin

Estudi de la documentació de l´Arxiu Municipal de Tàrrega, a càrrec del Lt.. Josep Montaner.

Estudi del tractat Soferim, a càrrec de la Lda. Dª Verònica Vives.

3.4. Altres projectes que s’integren mitjançant col·laboracions

Arxiu de Tradicions de l’Alguer. Projecte sobre els jueus de Sardenya i l’Alguer. Investigadors principals: Joan Armangué i Luca Scalla.

Institut d’Études Trasfrontaliers Franco-Catalan. Projectes sobre les comunitats actuals i medievals dels territoris catalans. Investigadora principal: Martine Bertheloth.

29

Freie Universitat de Berlín. Institut für Romaniche Language. Reconstrucció de la terminologia mèdica occitanocatalana medieval jueva. Investigadors principals: Guido Menshing i Frank Savelsberg.

4. ORGANIGRAMA

A més, sota la direcció, s’estableixen els següents càrrecs:

1. Informàtic2. Gestor de l’agència de viatges3. Secretaria4. Recepció5. Encarregat de la llibreria física5. Conserges

L’organigrama de govern de l’Institut es pretén que sigui equitatiu, és a dir que tant el Consell, la Direcció, la Presidència, el Secretariat i l’Administració i Tresoreria, treballin conjuntament sense que cap part ostenti més poder que una altra. El que sí que es farà és marcar i delegar a cada un dels que ostentin un càrrec les seves funcions.

Així:- Presidència o direcció general: Càrrec que arbitrarà la resta de

components del govern de l'institut.- Direcció: Serà múltiple, com a mínim composada per dues o

tres persones, amb igual poder de decisió, de manera consensuada. Dins d’aquesta estructura es pot incloure el càrrec de president o director general i dirigirà i mirarà pel bon correctament de l'institut. Primordialment s’encarregarà de dirigir els caps dels departaments i les altres estructures, sota el seu càrrec, de l'Institut.

- Consell d’experts: que avaluarà, proposarà i avaluarà tots els projectes i les funcions de cada departament de investigació i recerca i les accions que es vulguin portar a terme culturals i acadèmiques.

INSTITUT

DIRECCIÓ ADMINISTRACIÓI

TRESORERIACONSELL

ARXIVER

SECRETARIAT

BIBLIOTECARI

PRESIDENCIA

DEPARTAMENT LEGAL

CAPS DELSDEPARTAMENTS

CAPS DELSDEPARTAMENTS

EDITOR I PROMOTOR

30

- Secretariat: Registrarà les actes de cada reunió i de cada acció de l'Institut i es cuidarà del bon funcionament del bon funcionament dels òrgans de govern.

- Administració i Tresoreria: Portarà la comptabilitat i el finançament de l'Institut i presentarà informes mensuals, semestrals i anuals de la gestió de les finances. Es pretén que aquest càrrec l’ostenti més d’una persona.

S’hauran d’establir reunions setmanals, reunions mensuals, semestrals i anuals, pel finançament i del correcte funcionament de l'Institut, per seguir els projectes, per la cura del bon funcionament, per discutir sobre les línies d'investigació, etc.

5. ESTATUTS

Capítol I. La denominació, les finalitats, el domicili, l'àmbit, la durada i l'idioma.

Article 1Amb la denominació "Institut d'Estudis Món Juïc" es constitueix l’associació, que regularà les seves activitats d’acord amb la Llei 7/1997, de 18 de juny, d'associacions (DOGC 2423, d'1 de juliol), la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació (BOE núm. 73, de 26 de març) i els seus estatuts.

Article 21. Els fins de l’associació són:

Divulgar amb rigor científic el judaisme català, passat i actual, amb la clara idea de marcar la diferència entre el judaisme esdevingut en territoris de llengua catalana del de Sefarad.

Dotar a tots els estudiosos d’aquest àmbit els contactes, l’assessorament, l’orientació, el material i l’aixopluc necessari per prosseguir o iniciar les seves investigacions.

Ser el punt de referència i enllaç. El punt de trobada i contacte, independent i democràtic, amb prou pes específic i que comprengui tots els territoris de llengua catalana amb el desig ferm de no excloure cap organisme ni cap poble, ciutat o zona dins la nostra esfera geogràfica per raons econòmiques o altri sense mirar d’acostar prèviament posicions.

Abraçar tot el judaisme català i potenciar el seu estudi englobant totes les temàtiques en què aquest es va desenvolupar en el passat i en el present.

Proposar, iniciar, recolzar i continuar els projectes de recerca, que són molts i que manquen en moltes àrees, per

31

donar la importància justa i merescuda a aquesta part de la història i cultura del nostre país.

Marcar les pautes d’estudi, la metodologia i el rigor per emprendre qualsevol treball de forma consensuada entre els diversos experts.

Crear espais regulars, continuats i periòdics, pel diàleg i la discussió, oberts a tots els estudiosos, on es pugui deliberar i debatre les diverses hipòtesis i teories, i on es puguin presentar noves línies d’investigació i de divulgació.

Potenciar la interdisciplinarietat en aquest camp d’estudi.

2. En queda exclòs tot ànim de lucre.

Article 31. El domicili de l’associació s’estableix a Barcelona, i radica al carrer Avinyó, núm. 34, 3r 4a. 2. L'àmbit d'activitat principal de l’entitat l'assenyala el domicili social. No obstant això, també es considera indicativa de l'àmbit d'activitat qualsevol altra referència geogràfica (sigui de caràcter local, estatal o internacional) relacionada amb les activitats de l'associació.3. L' associació es constitueix per un temps indefinit.4. Els idiomes oficials de l'associació són el català i l'hebreu. La junta de govern està facultada a fer traduccions dels texts entre ambdues llengües oficials de l'associació o bé a obligar a la presentació de tota mena de documentació en una de les dues llengües.

Capítol II. Els membres de l’associació, els seus drets i les seves obligacions

Article 41. Poden formar part de l’associació totes les persones de més de 18 anys. Han de presentar una sol·licitud per escrit, segons el formulari establert per la pròpia associació, a la Junta Directiva, la qual deliberarà en la primera reunió que tingui lloc sobre les sol·licituds presentades, acordarà la seva admissió si les considera pertinents i lliurarà als interessats l'alta com a membre honorífic, actius o associats, segons la seva condició i la comunicarà a l'Assemblea General més immediata. Contra la negativa de la Junta Directiva o de l'Assemblea General a lliurar l'alta es podrà presentar recurs a l'Assemblea General mitjançant dos membres actius.2. Els socis menors d’edat, si n’hi ha, no tenen vot en les assemblees ni poden elegir ni ser elegits membres de la Junta Directiva.3. L'associació es composa per tres categories de membres: membres actius, membres associats i membres d’honor.

32

4. Tenen la categoria de membres actius de l'associació, aquelles persones físiques o jurídiques, admeses per la junta de govern, que desenvolupin estudis relatius al judaisme català o diferents tasques en benefici de l'associació.5. Tenen categoria de membres associats aquelles persones físiques o jurídiques, admeses per la junta de govern, que mostrin un interès particular en l'àmbit del judaisme català.6. Tenen categoria de membres d'honor els fundadors de l'associació i les persones físiques o jurídiques, proposades per la junta de govern i proclamades com a tal per l'assemblea general. Aquests són alhora membres actius amb els mateixos drets.

Article 51. Són drets dels membres actius i d'honor de l’associació:1.1. Assistir amb veu i vot a les reunions de l’Assemblea General.1. 2. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius. 1. 3. Exercir la representació que se'ls confereixi en cada cas.1.4. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de l'associació, d'acord amb les normes legals i estatutàries.1.5. Exposar a l'Assemblea i a la Junta Directiva tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de l'associació i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics.1.6. Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l'administració i la gestió de la Junta Directiva o dels mandataris de l'associació.1.7. Ésser escoltats prèviament a l'adopció de mesures disciplinàries.1.8. Rebre informació sobre les activitats de l'associació.1.9. Fer ús dels serveis comuns que l'associació estableixi o tingui a la seva disposició.1.10. Formar part dels grups de treball.1.11. Posseir un exemplar dels estatuts.1.12. Consultar els llibres de l’associació.2. Són drets dels membres associats de l'associació:Els expressats en els articles núm. 1.1, 1.5, 1.6, 1.7, 1.8, 1.9, 1.10, 1.11 i 1.12.

Article 6Són deures dels membres de l'associació:1. Comprometre's amb les finalitats de l'associació i participar activament per assolir-les.2. Contribuir al sosteniment de l'associació amb el pagament de quotes, derrames i altres aportacions econòmiques fixades pels estatuts i aprovades d'acord amb aquests.3. Complir la resta d'obligacions que resultin de les disposicions estatutàries.4. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de l’associació.

Article 7Són causes per ser donat de baixa de l'associació:

33

1. Que ho decideixi la persona interessada, que ha de comunicar per escrit la seva decisió a la Junta Directiva.2. No satisfer les quotes fixades quan hagin transcorregut 6 mesos sense satisfer la quota. Es podrà readmetre un soci si regularitza la seva situació. 3. No complir les obligacions estatutàries o anar en contra dels principis i les finalitats de l'associació.4. Defunció o falta d'enteniment.5. No concórrer durant 2 anys consecutius sense causa justificada a les assemblees generals. 6. En qualsevol cas que la Junta Directiva cursi una baixa d'algun membre honorífic, actiu o associat, per alguns dels casos esmentats anteriorment, es pot presentar un recurs a l'Assemblea General mitjançant dos membres actius.

Capítol III. L'Assemblea General

Article 81. L'Assemblea General és l'òrgan sobirà de l'associació; els seus membres en formen part per dret propi i irrenunciable.2. Els membres de l'associació, reunits en Assemblea General legalment constituïda, decideixen per majoria els assumptes que són competència de l'Assemblea.3. Tots els membres queden subjectes als acords de l'Assemblea General, incloent-hi els absents, els qui en discrepen i els presents que s'han abstingut de votar.

Article 9L'Assemblea General té les facultats següents:a) Modificar els estatuts. b) Elegir els membres de l'òrgan de govern i controlar-ne l'activitat.c) Aprovar el pressupost anual i la liquidació de comptes anuals, i també adoptar els acords per a la fixació de la forma i l'import de la contribució al sosteniment de l'associació i aprovar la gestió feta per l'òrgan de govern.d) Acordar la dissolució de l'associació. e) Incorporar-se a altres unions d'associacions o separar-se'n.f) Sol·licitar la declaració d'utilitat pública.g) Aprovar el reglament de règim interior.h) Acordar la baixa o la separació definitiva, amb un expedient previ, dels associats i les associades.i) Conèixer les sol·licituds presentades per a ésser soci o sòcia, i també les altes i les baixes d'associats i associades per una raó distinta a la de la separació definitiva.j)Resoldre sobre qualsevol altra qüestió que no estigui directament atribuïda a cap altre òrgan de l'associació. La relació

de les facultats que es fa en aquest article té un caràcter merament enunciatiu i no limita les atribucions de l'Assemblea General.

34

Article 101. L'Assemblea General es reuneix en sessió ordinària com a mínim un cop l'any, entre Iom Kippur i Roix haXanà.2. L'òrgan de govern pot convocar l'assemblea general amb caràcter extraordinari sempre que ho consideri convenient, i ho ha de fer quan ho sol·liciti un nombre d'associats no inferior al 10%; en aquest cas, l'assemblea ha de tenir lloc dins el termini de trenta dies a comptar de la sol·licitud.

Article 111. L'assemblea és convocada per l'òrgan de govern mitjançant una convocatòria, que ha de contenir, com a mínim, l'ordre del dia, el lloc, la data i l'hora de la reunió.2. La convocatòria s'ha de comunicar quinze dies abans de la data de la reunió, individualment i mitjançant un escrit adreçat al domicili que consti en la relació actualitzada d'associats i associades que ha de tenir l'associació.3. Les reunions de l'Assemblea General, les presideix el president de l'associació. Si no hi és, l'han de substituir un altre membre de la junta directiva. Hi ha d'actuar com a secretari, qui ocupi el mateix càrrec a la Junta Directiva. En el cas que el secretari no pugui assistir la reunió el substituirà un altre membre de la junta directiva.4. El secretari redacta l'acta de cada reunió, que han de signar ell mateix i el president o la persona de la Junta directiva que substitueixi aquest darrer, amb un extracte de les deliberacions, el text dels acords adoptats, el resultat numèric de les votacions i la llista de les persones assistents.5. Al començament de cada reunió de l'Assemblea General es llegeix l'acta de la sessió anterior a fi que s'aprovi o s'esmeni. Cinc dies abans, de tota manera, l'acta i qualsevol altra documentació ha d'estar a disposició dels socis al local social.

Article 121. L'assemblea general es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de persones associades presents o representades. 2. El 10% dels associats pot sol·licitar a l'òrgan de govern la inclusió en l'ordre del dia d'un o més assumptes per tractar i, si ja s'ha convocat l'assemblea, sempre que ho facin dins el primer terç del període comprès entre la recepció de la convocatòria i la data de la reunió d'aquella. La sol·licitud també es pot fer directament a l'assemblea, que decideix el que considera convenient, però únicament pot adoptar acords respecte als punts no inclosos en l'ordre del dia comunicat en la convocatòria, si així ho decideix una majoria de les tres quartes parts de les persones presents.

Article 131. En les reunions de l'Assemblea General, correspon un vot a cada membre de l’associació.2. Els acords es prenen per majoria simple de vots dels socis presents, atès que no es pot delegar el vot.

35

3. Per adoptar acords sobre la separació i/o sanció dels membres, la modificació dels estatuts, la constitució d'una federació amb associacions similars o la integració en una de ja existent, cal un nombre de vots equivalent a les dues terceres parts dels assistents. En qualsevol cas, l'elecció de la Junta Directiva, si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la majoria relativa dels socis presents o representats.4. Les candidatures que es presentin formalment tenen dret a una còpia de la llista dels socis i dels seus domicilis certificada pel secretari amb el vist-i-plau del president.

Capítol IV. La Junta Directiva

Article 141. Regeix, administra i representa l'associació la Junta Directiva formada, inicialment, per la presidència, la secretaria i la tresoreria. Aquests càrrecs han de ser exercits per persones diferents. En un futur la Junta Directiva es pot composar dels següents càrrecs: una presidència honorífica, una direcció formada per un mínim de dues persones i un màxim de quatre persones, un secretariat, una tresoreria i un consell d'experts. La presidència honorífica, el secretariat i la tresoreria poden formar part de la junta directiva i/o el consell d'experts.2. L'elecció dels membres de la Junta Directiva, que han de ser membres actius, es fa per votació de l'Assemblea General. Si s'esdevé que en el moment d'iniciar l'assemblea general no ha estat presentada cap candidatura, el mandat de la junta directiva quedarà renovat automàticament. Les persones elegides entren en funcions després d'haver acceptat el càrrec.3. El nomenament i el cessament dels càrrecs han de ser certificats pel secretari sortint, amb el vist-i-plau del president sortint, i s'han de comunicar al Registre d'Associacions.4. Els membres de la Junta Directiva són l'òrgan de representació de l'associació i poden dur a terme activitats retribuïdes per l'associació, segons consta en el capítol III, article 11.5 de la Llei orgànica 1/2002, del 22 de març, reguladora del dret d'associació.

Capítol VI. El tresorer i el secretari

Article 22El tresorer té com a funció la custòdia i el control dels recursos de l'associació, com també l'elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes. Porta un llibre de caixa. Signa els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria. Paga les factures

aprovades per la Junta Directiva, i ingressa el que sobra en dipòsits oberts en establiments de crèdit o d'estalvi.

Article 23El secretari ha de custodiar la documentació de l'associació, aixecar, redactar i signar les actes de les reunions de l'Assemblea

36

General i la Junta Directiva, redactar i autoritzar els certificats que calgui lliurar, i també portar el llibre de registre de socis.

Capítol VII. Les comissions o grups de treball

Article 241. Les comissions o grups de treball que s'hagin de constituir seran prioritàries d'entre les que consten en el projecte de l'institut. En el cas que algun membre actiu o honorífic en vulgui presentar alguna de nova, la seva creació i constitució haurà de ser presentada a la Junta Directiva que haurà d'aprovar-la.2. La Junta Directiva s'ha de preocupar d'analitzar les diferents comissions o grups de treball, els encarregats dels quals li han de presentar un cop al mes un informe detallat de les seves actuacions.

Capítol VIII. El règim econòmic

Article 25Aquesta associació no té patrimoni fundacional.

Article 26Els recursos econòmics de l'associació es nodreixen de:a) les quotes que fixa l'Assemblea General per als seus membresb) les subvencions oficials o particularsc) les donacions, les herències o els llegatsd) les rendes del patrimoni mateix o bé d'altres ingressos que puguin obtenir-see) les activitats remunerades que l'associació pugui portar a terme.

Article 27Tots els membres de l'associació tenen l'obligació de sostenir-la econòmicament, mitjançant quotes o derrames, de la manera i en la proporció que determini l'Assemblea General, a proposta de la Junta Directiva.L'Assemblea General pot establir quotes d'ingrés, quotes periòdiques mensuals - que s'abonaran per mesos, trimestres o semestres, segons el que disposi la Junta Directiva- i quotes extraordinàries.

Article 28L'exercici econòmic coincideix amb l'any natural i queda tancat el 31 de desembre.

Article 291. En els comptes corrents o llibretes d'estalvis obertes en establiments de crèdit o d'estalvi, hi han de figurar les signatures del president, el tresorer i el secretari.2. Per poder disposar dels fons n'hi ha prou amb dues firmes, una de les quals ha de ser la del tresorer o bé la del president.

Capítol IX. El règim disciplinari

37

Article 30L'òrgan de govern pot sancionar les infraccions comeses pels socis que incompleixen les seves obligacions. Aquestes infraccions es poden qualificar de lleus, greus i molt greus, i les sancions corresponents poden anar des d'una amonestació fins a l’expulsió de l'associació, segons el que estableixi el reglament intern.El procediment sancionador s'inicia d'ofici o bé com a conseqüència d'una denúncia o comunicació. En el termini de 10 dies, la Junta Directiva nomena un instructor, que tramita l'expedient sancionador i proposa la resolució en el termini de 15 dies, amb audiència prèvia del presumpte infractor. La resolució final, que ha de ser motivada i aprovada per dues terceres parts dels membres de la Junta Directiva, l'adopta aquest òrgan de govern també dins d'un període de 15 dies.Contra les sancions per faltes greus i molt greus acordades per la Junta Directiva, les persones interessades hi poden recórrer, si el reglament intern estableix el procediment per fer-ho, davant la primera assemblea general que tingui lloc.

Capítol X. La dissolució

Article 31L'associació pot ser dissolta si ho acorda l'Assemblea General, convocada amb caràcter extraordinari expressament per a aquest fi. La dissolució ha de ser decidida per votació i per majoria absoluta.

Article 321. Un cop acordada la dissolució, l'Assemblea General ha de prendre les mesures oportunes tant pel que fa a la destinació dels béns i drets de l'associació, com a la finalitat, l'extinció i la liquidació de qualsevol operació pendent.2. L'Assemblea està facultada per elegir una comissió liquidadora sempre que ho cregui necessari.3.Els membres de l'associació estan exempts de responsabilitat personal. La seva responsabilitat queda limitada a complir les obligacions que ells mateixos hagin contret voluntàriament.4. El romanent net que resulti de la liquidació s'ha de lliurar directament a l'entitat pública o privada sense afany de lucre

que, en l'àmbit territorial d'actuació de l'associació, hagi destacat més en la seva activitat a favor d'obres benèfiques.5. Les funcions de liquidació i d'execució dels acords a què fan referència els apartats anteriors d'aquest mateix article són competència de la Junta Directiva si l'Assemblea General no confereix aquesta missió a una comissió liquidadora especialment designada.

Barcelona, 10 de gener del 2005.

38

Socis fundadors

Tessa Calders i Artís Esperança Valls i Pujol Montserrat Porta i Millàs

6. MÈTODES DE FINANÇAMENT

6.1. Finançament exterior

1. Es demanaran les subvencions diverses que es troben a l’abast de qualsevol institució i organisme per la recerca i l’estudi i que ofereixen de forma anual la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cultura i Educació, la Generalitat Valenciana, etc., és a dir els organismes que entrin dins el nostre àmbit geogràfic i també els que ofereix la Comunitat Europea.

2. Contactes amb multitud d’institucions i organismes, públics i privats, que vulguin aportar qualsevol ajuda pel manteniment del nostre institut. En aquest cas, presentem aquí la part mes innovadora. Proposem un sistema de finançament que impliqui, a canvi dels nostres serveis i del nostre compromís a promocionar, donar recolzament i efectuar els estudis oportuns (per exemple estudiar un call d’una població, estudiar un tema concret per una comunitat, etc.), petites donacions voluntàries, de quantitats que no trasbalsin els pressupostos d’aquestes entitats i que elles mateixes proposin, però amb la seguretat de rebre-les periòdicament (semestralment, anualment, etc.)

3. Donacions materials i econòmiques de col·lectius o de persones individuals no implicades o que no pertanyin a cap organisme públic.

6.2. Autofinançament.

1. Socis que paguin una subscripció anual.2. Guanys de cursos, seminaris i congressos realitzats.3. Guanys de la venta de llibres.4. Guanys dels viatges i excursions realitzades.

5. Subscripcions a les col·leccions, revistes i publicacions.6. No socis que vulguin gaudir de part dels serveis del Institut i

que poden pagar una mena de subscripció menor que els socis.

7. Xarxa de Calls.

7. IDEA I CONTACTES

7.1 Idea i composició del projecte

Tessa Calders i Artís

39

Mont Porta i MillàsEsperança Valls i Pujol

7.2 Contactes

Institut d’Estudis Món Juïc - IEMJTessa Calders: 620.993.796Esperança Valls: 639.44.08.68Mail: institutmonjuic@gmail.comWeb: http://institutmonjuic.googlepages.comContacte Postal: Apartat 33226; 08080 BarcelonaTel: 93.403.57.03Fax: 93.697.93.64

Núm. registre entitats: 30.309CIF: G64106941Compte: 2100-3642-13-2200089206

8. ÍNDEX

0. Presentació del Projecte.................................. 30.1 Preliminars: Estat de la Qüestió.0.2 Raó de Ser i Objectius Primordials.1. Estructura i Parts............................................. 71.1 Seu Física del Institut.1.2 Seu Virtual del Institut.1.3 Biblioteca.1.4 Hemeroteca.1.5 Arxiu.1.6 Recursos Electrònics i Base de Dades.1.7 Sala d’Estudi i Sala de Docència.1.8 Editorial i Publicacions. Disseny i Promoció.

40

1.9 Agència de Viatges.1.10 Departament de Mostres i Exposicions.1.11 Departament de Traducció i Divulgació de la Literatura

Hebrea.1.12 Departament de Cursos, Seminaris i Congressos.1.13 Departament de Beques, Premis i Ajudes a la Recerca.1.14 Departament per a la cura de la rigorositat científica i

per la direcció i seguiment dels projectes de recerca.1.15 Xarxa de Calls.1.16 Xarxa de Centre d’Estudis.1.17 Xarxa de Comunitats, Institucions i Associacions.1.18 Llibreria2. Projectes de Recerca........................................ 172.1 Projecte de Base de Dades de temes no treballats.2.2 Projecte per la interdisciplinarietat a partir d’una Base de Dades d’investigadors no hebraistes.2.3 Projecte de recopilació de la informació i documentació dels tots els arxius dels territoris de llengua catalana.2.4 Projecte d’Enciclopèdia Digital. 2.5 Projecte d’un Atles Històric dels jueus en territoris de llengua catalana.2.6 Projecte de Diccionari Hebreu-Català, Català-Hebreu2.7 Projecte de glossaris plurilingües i temàtics.2.8 Projecte de diccionaris, descriptius, diacrònics i temàtics. 2.9 Projecte per la realització d’altres diccionaris, glossaris i manuals.2.10 Projecte per a l’estudi d’autors i obres de jueus catalans a partir d’una Base de Dades d’obres i autors no investigats, tractats o estudiats.2.11 Projecte d’Epigrafia. Establiment d’una Base de Dades Epigràfica.2.12 Projecte per un estudi de la diàspora “judeocatalana”.2.13 Projecte per un estudi genealògic dels jueus que restaren com a tals en territoris de llengua catalana, conversos i emigrats.

2.14 Projecte per un estudi definitiu per esbrinar l’assentament dels primers jueus i les primeres comunitats jueves en territoris de llengua catalana.2.15 Projecte d’estudi de les conversions i conversos en territoris de llengua catalana.2.16 Projecte per establir la metodologia correcta per l’estudi dels jueus en diversos àmbits.2.17 Projecte de localització i estudi de tots els calls dels territoris de llengua catalana.2.18 Projecte per localitzar totes les restes materials dels jueus en territoris de llengua catalana.2.19 Projecte per a la realització de tots els mapes dels calls dels territoris de llengua catalana.2.20 Projecte cartogràfic per la recopilació i estudi de mapes, atles, portolans, rutes de viatges, etc., dibuixats i dissenyats per jueus de territoris de llengua catalana.

41

2.21 Projecte per aprofundir en l’estudi de les comunitats actuals dels territoris de llengua catalana.2.22 Projecte per a la recerca i creació de programari especialitzat per a l’estudi dels jueus en territoris de llengua catalana.2.23 Projecte d’un catàleg d’articles i obres digital, exclusiu per la bibliografia dels estudis dels jueus en territoris de llengua catalana.2.24 Projecte d’un catàleg d’articles i obres digital, exclusiu per la bibliografia dels estudis dels jueus en territoris de llengua catalana, de manera semblant als existents RAMBI i KIRIAT SÉFER2.25 Projecte de publicació d’un llibre d’entrevistes i relats de les dones jueves de les actuals comunitats.2.26 Projecte per l’estudi del paper de les dones a l’EM: dones prestamistes.2.27 Projecte per l’estudi de les inscripcions que apareixen en els documents referits als jueus de l’Arxiu Capitular de Barcelona.2.28 Projecte de Regesta documental dels registres referits als jueus de la Cancelleria Reial i dels Protocols Notarials de l’ACA dels regnats d’Alfons III, Pere III , Joan I i Martí l’Humà.2.29 Projecte de filmació i elaboració de documentals dels calls i restes de calls jueus dels territoris de llengua catalana.2.30 Projecte d’estudi de la Scuola Catalana de Roma.2.31 Projecte d’estudi del judaisme en d’altres indrets.2.32 Projecte de xarxa cultural i empresarial entre XTT i XPPI.3. Projectes en curs............................................. 26 4. Organigrama .................................................. 315. Estatuts ......................................................... 326. Mètodes de Finançament. ................................ 406.1 Finançament exterior.6.2 Autofinançament.

7. Idea i Contactes............................................. 417.1 Idea i Composició del Projecte.7.2 Contactes.8. Índex............................................................. 42

Projecte Registrat ®

42