Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Escola-Empresa · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció · Sabies que...

Nú

m.8

8

Oct

ubr

e 20

12È

poc

a II

I

el Cr!t

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .4

Primària . . . . . . . . . . . . . . .8

Secundària . . . . . . . . . . . .13

AMPA . . . . . . . . . . . . . . . .19

Escola-Empresa . . . . . . . . .20

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .24

La Teca de la Mediateca . . .25

Mou-te . . . . . . . . . . . . . . .29

Portes obertes . . . . . . . . . .30

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Núria CanalPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Anna AgustíTeresa SanmartínAnna ArgemíMarina FernándezRamon Bracons

Fotografia portada:

Mestres P-3

3

Ed

itorial

RELLEU

Dels grecs la nostra cultura en varebre la consciència de pertànyer a la ciutati dels il·lustrats n’heretàrem el reconeixe-ment dels drets individuals. El sentit comu-nitari i la dignitat individual. També se sol dirque la democràcia de Pèricles és l’antece-dent de les democràcies actuals. I que elsil·lustrats, amb la idea de progrés semprepresent, varen considerar que es podiaposar l’educació a l’abast de totes les clas-ses socials per col·laborar en l’establimentd’un sistema polític just i democràtic. Totaixò ho agafa el pensament polític contem-porani, construeix les democràcies euro-pees i assumeix la possibilitat d’un conflicted’interessos indefinit que les institucions hande canalitzar a fi i efecte que els seus efec-tes perjudicials es minimitzin.

Tanmateix, aquest sistema d’equilibrisi contrapesos sembla que cada cop grinyolamés: grans forces econòmiques que fan ba-llar els governs dels països; governs quemenystenen el debat parlamentari i la parti-cipació ciutadana; descrèdit d’uns políticsmassa preocupats per les properes elec-cions; mitjans de comunicació al servei degrans interessos corporatius; manca de neu-tralitat del poder judicial; conversió d’una so-cietat del benestar en una societat delconsum superflu; ús malintencionat i reite-ratiu d’argumentacions fal·laces com a ins-trument de manipulació

....Les grans ideologies que donaven espe-rances de progrés s’han ensulsiat; hem des-gastat els instruments col·lectius dels qualsens havíem dotat; sobreviu un individua-lisme que, més que un egoisme pur, s’ex-pressa en una enorme varietat desectarismes, corporativismes que busquenen l’altre només allò que beneficia a un ma-teix, allò que no impliqui reciprocitat de lesconsciències.

I de nou, com a l’època de la il·lus-tració, convé que reconeguem l’enorme im-portància de l’educació com a eina per a latransformació de la societat. John Stuart Milldeia que la força social d’una persona que téconviccions equival a la de noranta-nou quenomés tenen interessos. Aquells JASP delsquals es parlava fa 10 o 15 anys que anavensobrats seran substituïts per una generacióque ens desencallarà la situació, ens recu-perarà el valor de la democràcia, sabrà tro-bar l’equilibri entre l’individual i el col·lectiu,entre el benestar i el consum, entre la críticai la proposta, entre allò efímer i allò essen-cial. I aquesta generació s’està covant a lesnostres escoles i a les nostres universitats.I mica en mica anirà demanant pas.

Xavier AmbròsDirector gerent

4

Infa

nti

lLES NOSTRES MASCOTES

Pares i mares de P-3 ja han arribat les mascotes a les nostres classes!

Estem molt contents perquè tenen una bata, pitet, motxilla, tovalló i got ...com nosaltres!Prepareu les càmeres de fer fotos que la Lina, en Pipo, el Sami i en Pep estan a punt d´arribar a casa vostra.

P-3

5

Infan

tilJA SOM UNA MIQUETA MÉS GRANS

Els nens i nenes de p4 ja som una mica grans i ja som al 1r pis..Hem fet un dibuix de lesnostres mascotes per decorar el passadís i HA QUEDAT XULÍSSIM !

Nens i nenes de P4

6

Infa

nti

lJA TENIM UN NOM...

Els nens i nenes de P5 vàrem començar el curs sense nom a les classes. Ara ja en tenim itots són molt interessants. Hem portat informació, fotografies , notícies, hem après moltescoses noves i ens ho hem passat molt bé fent treballs manuals .Bé! Voleu saber com ensdiem ? Som els submarinistes , els astronautes , els cuiners i els aviadors.Fins aviat.

Els nens i nenes de P5.

7

Infan

tilJA HA ARRIBAT LA TARDOR

1r de primària

8

Pri

màr

iaARRIBA LA TARDOR

Ja som a la tardor!!!Els nens i nenes de 2n hem començat la tardor molt contents tot fent uns treballs manuals.Mireu que bonic ens ha quedat.

2n Primària

9

Prim

ària

Aquests curs hem canviat de cicle, mestres,companys i tenim moltes novetats.

Us volem explicar que ara ja tenim DELE-GATS.A principis d’octubre hem escollit els delegatsi ara ja comencem a funcionar.

Primer,abans de ser escollits ,vàrem fer lacampanya tots els que ens volíem presentar,explicant les nostres propostes i què volíemperquè el nostre curs funcioni molt bé.També, vàrem portar propaganda amb cartellsque ens vàrem preparar. Alguns es van esfor-çar i varen presentar cartells molt treballats iben divertits.Ara que ja hem estat escollits, estem molt sa-tisfets però ens adonem que és una feina demolta responsabilitat.Intentarem fer-ho molt bé i tenim molta il·lusióperquè tots siguem molt feliços.Tenim moltes propostes perquè tots agafemresponsabilitats, i fem les coses cada dia unamica millor.Les propostes són les següents:-A les assemblees intentarem resoldre tots elsproblemes de tothom.

-Hem de fer les files ben fetes i amb silenci,per no molestar les altres classes.

-Quan la mestra parli, tots hem d’escoltar, iper parlar hem d’aixecar el dit.

-Ens esforçarem per treballar en silenci i con-centració i moltes més coses.

Volem desitjar a tots: nens,nenes i mestres unbon curs.

Les delegadesde 3r A

ELS DE TERCER ENS FEM GRANS

10

Pri

màr

ia “ Un curs més comencem l’escola. Per la majoria segueix sent la mateixa però, tot i així, elsulls i el cor dels nostres alumnes sempre ens regalen perspectives diferents, interessants iúniques. Les voleu descobrir? Llegiu i observeu amb atenció.”

Jo crec que l’escola és bonica. Hi hamolt espai, el pati és genial, el men-jador és prou gran i el menjar estàmolt bo. S’hi treballa en silenci, tran-quil. S’aprèn molt, els professorss’esforcen molt per millorar no nomésa la classe sinó que també a l’escolai en tota l’escola hi ha molt bon am-bient i molt ordre. L’agenda és gran,la carpeta fa goig, els bancs són cò-modes i les cadires no et dic. L’horariestà bé, els ordinadors tenen moltsjocs. Mare meva, quin luxe!

Marc Colomé, 4t B

Aquesta escola és una de les escoles que jo conec queés més gran i fabulosa. Té el pati molt, molt gran. Atotes les classes hi tenen pissarres, el gimnàs és bas-tant gran, hi ha un pati una mica petit a dalt de l’escola,hi ha vuit classes a cada pis. En aquesta escola hi hamolts, molts nens i nenes. Hi ha cinc pisos, les profes-sores ajuden als nens i nenes que tenen problemescom d’escriptura. I a partir de tercer fem assemblea.

Martí Hernández4tB

LA MEVA ESCOLA

Clàudia VilarPaula del Bas

Laura González

11

Prim

àriaPer fi som a 5è.Això significa que som més grans i treballemmés. Però ho farem amb moltes ganes!!!Ens hem trobat uns quants canvis. Per exem-ple, baixem més tard al pati, anem al pis mésalt de l’escola, hem de portar una caixa plenade material i altres coses que fins ara no te-níem.Hem fet unes eleccions i hem triat els dele-gats, els escollits faran una formació per talde tenir més coneixements sobre les feines afer.

I, aquest curs treballarem els pollets. Tindremincubadores i veurem tot el procés de forma-ció i naixement. Tenim ganes que ens neixin ivisquin molts!!!.Esperem que aquest curs sigui el millor detots.

Els delegats de 5è!

PER FI A 5è

L’ÚLTIM CURS

El nostre últim curs de primària.Sembla que ahir vam començar.

Fa 9 anys que vam arribari d’aquí poc haurem de marxar.

Deixarem aquesta escola, començarem una nova etapa. Potser alguns no continuaran,però sempre els recordarem.Però mentrestant a gaudir,de tot el que aprendrem.

Amb un obrir i tancar d’ulls, ja ens trobarem a final de 6è.

Marta Castells 6èD

12

Pri

màr

iaELS ARBRES DELS DESITJOS

Els alumnes de 6è hem construït un arbre amb fruits i fulles. En la fruita hem escrit un desigque volem aconseguir al llarg de tot el curs. I en les fulles hi ha escrit el que necessitem perpoder complir el nostre desig.

Els delegats de 6è

13

Secu

nd

àriaQuan vam acabar primària estava molt con-tent. Els pares ens van fer una festa de fi decurs. Va ser genial, però jo ja sabia que aca-bar primària volia dir... començar secundària!Tot i això vaig seguir gaudint de la gran festa.Vaig pensar que això ja ho pensaria més en-davant.A mesura que s’anava apropant el dia de co-mençar el nou curs, jo ja estava cada cop mési més nerviós. Hi havia estones de l’estiu enquè m’ho passava tan bé que no hi pensava,però quan m’avorria, no parava de pensar-hi.Recordo que em feia preguntes jo mateix:-Com seran els tutors?-Ens exigiran molt?-Com serà la relació amb la classe?Fins que, sense adonar-me’n... va arribar elgran dia! Quan vaig ser ja a l’entrada, em vaigajuntar amb un grup d’amics que estaven perallà.

Ens van fer entrar i posar-nos al pati. La co-ordinadora va dir les classes i tots vam anar ala que ens havia tocat. Vaig pujar per les es-cales, les vaig trobar molt fosques i petites.En arribar a la classe em vaig quedar boca-badat, era una classe gegant. En Jordi, eltutor, ens va explicar quatre coses de comaniria aquest nou curs i tot seguit vam co-mençar a fer classe normal. Com que era di-mecres, a la tarda no teníem classe i vaiganar a dinar a casa amb la meva mare. Ara que ja he vist com és l’ ESO, crec que ésmolt dur però divertit, tot i que el meu pro-blema més gran serà llevar-me d’hora els ma-tins!

Joel Soler1r ESO D

COMENÇO 1r D’ESO!

ARRIBADA A L’ESCOLA DE SECUNDÀRIA

El primer dia se’m va fer molt diferent. El canvide primària a secundària em semblava moltimportant i portava tot l’estiu pensant que jano anava a primària i que ja res seria igual. Elcas és que vam arribar una mica perduts, quesi dues escales: la nova i la vella, que si no séquè ... però en arribar a la classe (que des-prés em va costar tornar trobar) vam seure i latutora va començar a explicar de nou. Però elmillor dia va ser quan ens van donar l’ordina-dor, tothom estava molt content, jo inclosa, i elPepe ens va explicar les normes de l’ordina-dor: que cada dia l’havíem de carregar i totesaquelles coses típiques que has de fer quantens un ordinador nou.

En definitiva la primera setmana ens van ex-plicar normes de totes les assignatures i elque havíem de portar, per exemple tecnolo-gia, una assignatura que no havíem fet maiabans i molt divertida, vam aprendre a serrari encara estem aprenent moltes coses així. Fi-nalment el que he de dir és que encara que lasecundària (ESO) és més difícil estic contentaper tot, des del canvi de classes fins als pro-fessors.

Paula Grau

1r ESO A

14

Sec

un

dàr

iaPOEMES I MATEMÀTIQUES

Els alumnes de 1r d’ESO han començat el curs de matemàtiques escrivint o buscant poe-mes relacionats amb els nombres naturals.Aquí en teniu una mostra:

Dotze mesos fan un anydotze ous una dotzenadotze fores fan migdia

dotze nombres té un rellotgedotze campanades per cap

d’any.

Després ens arriba el tretzeun nombre que ningú no vol,

divendres i dimarts tretzesón mals dies per apostar,ningú vol casar-se el tretzeper la mala sort que tindrà.

Marina Pérez 1r A ESO

El meu amic té 2 mandarinesi jo amic 5 paperines.

El meu germà es compra uncamió

i també un io-ió.

La meva àvia tenia 2 gossosi el meu pare 3 ossos.

La mare d’en Jan té 1 galeta i jo m’acabo de comprar 2

maletes.

El meu cosí Joaquim tindrà 2motxilles

i el Michael Jackson 5 illes.Quin morro que tenentampoc s’ho mereixen.

El meu tiet té 1 arofamília s’anirà a Platja d’Aro.

El meu gos tindrà un llitper poder dormir.

Cédric Córdoba 1r D ESO

No faig res al sumari qui per mi multiplicadesapareix una mica,

però qui em sap aprofitardarrera de les altres xifres em

posa.Donat que encara no sóc ressempre afegeixo a la bossa.

Marina González 1r A ESO

El dos, quatre,el sis i el vuit,

parells tots ellsper la finestra miraven

com marxavenels tres, els cinc,

el set i el nousenars tots ells.

Sumant-te’ls tots vuiti dividit per dos

animals del llac veuràsi t’hi entretindràs.

Meritxell Clos 1r C ESO

15

Secu

nd

àriaEL GUERRERO PACÍFICO

Els primers dies de Tutoria, a totes les clas-ses de 3r d’ESO, hem estat mirant la pel·lí-cula de El guerrero pacífico.La pel·lícula tracta de la història d’en Dan, unnoi de cabells castanys i d’ulls verds que ésgimnasta. Tot comença quan una nit té unmalson, en una prova important d’una com-petició cau malament i una de les sevescames es fa miques. En aquest somni, hi veiaun home (més concretament les seves saba-tes, les quals eren diferents) que estava es-combrant els trossos de la seva cama. No potdormir i, aleshores, decideix anar a fer un volamb moto. Pel camí para en una benzinera acomprar una beguda, i és allà on coneix enSòcrates, un home gran que té una visió de lavida molt diferent de la seva.

Quan va a pagar, veu que el venedor portales mateixes sabates desaparellades que ha-vien aparegut en el seu somni aquella ma-teixa nit. A part d’això, quan ja se’n va, sent lanecessitat de girar-se i veu, a la teulada, enSòcrates.Des d’aquell precís moment, sent curiositatper saber més coses sobre en Sòcrates i comva aconseguir fer aquell salt per pujar a lateulada; i només per això, va unes quantesvegades a la benzinera per a que li expliquimés coses d’ell (encara que al principi no hofa).Per saber què passa a partir d’aquí haureude veure la pel·lícula; nosaltres dos us la re-comanem, és una pel·lícula que et fa pensarmolt sobre la vida i que espera la gent de tu.

Maria Cayuela, Marina Díaz3r ESO C

NOVA ETAPA

Hola, som tres alumnes que hem vingutaquest any a l’escola a 1r ESO. Les tresanem a la USEE, que és una classe on femels estudis escolars més a poc a poc i en ungrup més reduït cosa que fa que puguemaprendre millor. Aquests primers dies enssentim molt bé i ens agrada rebre l’ajuda queens donen els companys i els professors. Japodem dir que de moment, l’escola ensagrada molt i que hem fet molts amics cosaque ens posa molt felices.

Pensem sincerament que ens anirà molt bé iaprendrem molt, ja que tenim molta il·lusióper millorar en les coses que més ens costeni que no sabem.Esperem que en aquests anys aprenguem

totes les coses que ens volen ensenyar a l’es-cola. En tenim ganes!!

Judit DoncelClàudia FayaNúria López

16

Sec

un

dàr

iaVISITA AL LICEU

Els alumnes de 4t d’ESO de l’optativa de mú-sica han pogut gaudir de l’òpera Cosí fun tutte

de Mozart.En entrar al gran teatre del Liceu tranquil·la-ment hem pogut visitar-lo i recórrer diferentsespais, el més impressionant ha estat la de-coració romàntica de color daurat amb ins-cripcions escrites, té una gran capacitat per a2.292 persones. Cal destacar el 5 pisos i asota una platea rodejava per la llotja.En finalitzar l’òpera hem vist que no s’haviafet pesada com pensàvem ja que hi havia mo-ments divertits, el tema tractat anava de duesparelles enamorades de classe alta.

Al cap d’una estona un home se’ls apareix iels hi proposa un repte, que era que en 24hores les dones fossin infidels als homes. Elsmateixos homes es disfressen d’estrangers hiintenten conquistar les dones. Finalment hoaconsegueixen i s’acaben casant amb la pa-rella contrària.

Ha estat més entretingut del que ens pensà-vem i si hi haguéssim de tornar no hi hauriacap problema i fins i tot ho recomanaríem alssegüents cursos.

Eulàlia Sala,Laia Roig4t ESO

17

Secu

nd

àriaSORTIDA A SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC

El dia 9 d’octubre, els alumnes de 4t que femGeologia, juntament amb quatre nois de 2nde batxillerat de Ciències de la Terra i el mediAmbient, vam anar a la serra de Sant Llorençdel Munt i l’Obac per poder posar en pràcticaels coneixements que havíem adquirit aclasse.Un cop allà, uns monitors ens van guiar perun recorregut que arriba fins al cim del Mont-cau. Al llarg del camí ens vam aturar en di-verses ocasions perquè el monitor ensexpliqués dades importants: tipus de roques,processos de formació, història geològica... isobretot ens vam centrar en la formació tantde Sant Llorenç com de Montserrat, que estroba molt a prop.Fa uns 50 milions d’anys (Ma) Catalunyatenia uns relleus al nord (Pirineus) i a l’est(Cadenes Costaneres) com a resultat del xocentre les plaques ibèrica i euroasiàtica..Aquests envoltaven un mar interior que ocu-pava Catalunya, Aragó, el País Basc i partde França, i s’obria cap a l’actual mar Cantà-bric. Cal dir que en aquella època la Península estrobava en una latitud diferent a l’actual ambun clima semblant al tropical. Fa uns 41Ma, a causa de la meteorització ierosió provocada per les contínues pluges,els materials d’aquells relleus es van erosio-nar i van ser transportats fins a la línia decosta d’aquest mar interior, on es van formardiversos deltes. Els materials d’aquests del-tes es van transformar en conglomerats.Fa uns 30 Ma, aquesta zona va quedaraïllada del mar i poc a poc (parlem de milionsd’anys!) els relleus de Montserrat i Sant Llo-renç van començar a sobresortir en el pai-

satge. Aquest fet s’explica perquè les zonesdel voltant dels actuals Montserrat i Sant Llo-renç van quedar enfonsades a causa de l’ac-ció d’un conjunt de falles normals.Però una de les diferències entre Montserrati Sant Llorenç és la composició del ciment delseu conglomerat. Els ciment dels conglome-rats de Montserrat, té una major quantitat decarbonat càlcic i, per tant, es dissol fàcilmentamb aigua de pluja, que és una mica àcida.Aquesta aigua circula a través de les dià-clasis (esquerdes) a fins a donar lloc a aques-tes estructures abruptes i típiques del relleude Montserrat. En canvi, a Sant Llorenç, el ci-ment té menys quantitat de carbonat càlcic ino tenim un sistema de diàclasis tan marcat.

En definitiva, aquesta sortida ens vaestar útil per veure i conèixer, des de mésaprop, el paisatge català.

Maria MartínMaria Ramal

4tD

18

Sec

un

dàr

iaSORTIDA A SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC

19

AM

PA

20

Esc

ola

- E

mp

resa

21

Esco

la - Em

presa

22

Esc

ola

- E

mp

resa

23

Esco

la - Em

presa

24

Bat

xill

erat El passat 12 de setembre, el dia en què vam

començar les classes, les tutores de 1r deBatxillerat van proposar-nos una activitat:anar tots els de la promoció junts al parc Tor-res Villà a esmorzar. Vam sortir de l’escolavora les 10 del matí, després d’haver fet unahora de tutoria, allà vam esmorzar i, seguida-ment, vam fer grups que incloguessin gent deles dues classes i alguna persona nouvin-guda, perquè ens coneguéssim i ens relacio-néssim tots entre tots. Amb aquests grups elque vam fer va ser pensar activitats per fer enaquella estona i, també, pensar activitats perfer el dia de l’agermanament amb els nens inenes de P4 (que va ser el passat dimecres10 d’octubre), grups que vam mantenir peraquesta activitat.

Va ser una bona idea ja que som només duesclasses i una promoció unida, i fer els grupsva servir-nos per conèixer tota aquella gentque no coneixíem i poder estar amb la gentque no està a la nostra classe en el dia a dia.Penso que va ser una bona idea poder feraixò en lloc d’estar aquella hora a les classes,ja que allà vam poder estar tots junts i vampoder gaudir de la companyia de tots.

Anna Vila1r A Batxillerat

UN DIA ESPECIAL

25

Comença un nou curs i, com sempre, des dela biblioteca i la mediateca de l’escola usobrim les portes perquè ens vingueu a veurei feu servir les nostres instal·lacions i mate-rials.La Pilar Jarque, la Rosa Menéndez, l’OlgaRobado i en Lluís Baella som l’equip de me-diatecaris que us atendrem en tot moment.També som els encarregats de què els dife-rents espais de la biblioteca i la mediatecaestiguin en bones condicions i també de quèels materials que tenim estiguin actualitzats ien bon estat.Ja sabeu que els alumnes d’infantil i primàriateniu la biblioteca oberta en horari extraes-colar cada dia de les 5 a les 7 de la tarda. Pelque fa a la mediateca, aquesta està obertacada dia de 8 a 9 del matí, les tardes dels di-lluns, dimarts i dijous de 5 a 7 de la tarda iles tardes dels dimecres i divendres de les 3a les 7 de la tarda.

Per cert, a la mediateca no només hi podeuvenir els alumnes que estudieu a l’edifici delcarrer Guaiquil (ESO, batxillerat, cicles...)sinó també tots els pares (independentmentde l’edat del fill/a) i els alumnes de l’avingudaSt. Esteve.Venir a la mediateca us pot ajudar en moltsaspectes: podeu estudiar amb tranquil·litat,treballar en grup, agafar llibres i DVD enpréstec (per exemple, tenim com a mínim unexemplar de les lectures obligatòries de l’es-cola), demanar assessorament als mediate-caris sobre com realitzar un treball, buscarinformació...En definitiva, si us acostumeu a emprar lamediateca amb regularitat i a respectar lesnormes bàsiques d’aquests tipus d’equipa-ments (parlar fluix, deixar els materials orde-nats, etc.) segur que vosaltres i els vostresestudis en sortiran beneficiats positivament.

T’esperem a la biblioteca i/o mediateca!

BENVINGUTS A LA BILBLIOTECA I MEDIATECA DE L’ESCOLA! La T

eca de la M

ediateca

26

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caESMORZARS I CAFÈS LITERARIS

A la biblioteca i mediateca de l’escola ensagrada mantenir les tradicions. És peraquesta raó que aquest curs repetim els es-morzars i cafès literaris iniciats anys enrere.Ja sabeu que els esmorzars literaris normal-ment estan oberts als professors. Així, cadadarrer dijous de mes la mediateca s’obre al’hora del pati perquè els mestres compartimteca literària i gastronòmica: literària perquèparlem de llibres, ens fem recomanacions,ens en deixem en préstec... i gastronòmicaperquè, a més de cafè, també degustem pro-duccions culinàries fetes per algun companyo campanya.Pel que fa als cafès, els destinataris sou totsels pares i mares de l’escola. Un cop per tri-mestre, normalment un divendres de final detrimestre, ens trobem a la mediateca elspares i mares que desitgen passar una tardaen què es parla de llibres i literatura tot pre-nent pastes i cafè.Enguany els cafès literaris tindran lloc els se-güents dies:- Primer trimestre: divendres14 de desembrede 20012. Parlarem dels llibres il·lustrats.- Segon trimestre: divendres 15 de març de2013.- Tercer trimestre: divendres 31 de maig de2013.Ja sabeu que sempre es fan a la mediatecai que s’allarguen de les 15.15 a les 16.30.Esperem que us animeu a participar en elscafès literaris!

27

La T

eca de la M

ediateca

US RECOMANEM...

Us proposem alguns llibres per llegir i tambéun parell de pàgines web relacionades ambla lectura que us poden agradar:

Llibres:- Per a infantil: El

conte de la formi-

gueta que volia

moure les munta-

nyes, de MichaëlEscoffier. Editatper Kókinos.- Per a primària: El

retorn del senyor

Silvestre, editatper Takatuka i La

cala del mort, de Lauren St John i editat perBambú.

Per a secundària: El puente roto, de PhilipPullman. Editat per Ediciones B.- Per als més grans: En el mar hi ha coco-

drils, editat per La Galera i Las leyes de la

frontera, el darrer llibre de Javier Cercas edi-tat per Mondadori.

Webs:- Si teniu ganes de llegir i encomanar lesganes de llegir entreu a: http://www.totem-guard.com/aulatotem/2011/12/redes-socia-les-para-contagiar-ganas-de-leer-en-el-aula/- Si us agrada la poesia: http://bibliopoe-mes.blogspot.com.es/2008/10/activitats-per-llegir-poesia-laula.html

28

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caVISITES D’INICI DE CURS

Quan comença el curs també s’engega laroda de visites d’inici de curs a la biblioteca imediateca de l’escola.Tant la biblioteca com la mediateca són equi-paments amb multitud d’espais, recursos, ma-terials i possibilitats que no s’aprenen ambuna única visita o pel simple fet d’utilitzar-la,sinó que cal ensenyar-los i mostrar-los pro-gressivament i amb regularitat.És per aquesta raó que tots els cursos de pri-mària (excepte P3, en què és la Pilar Jarqueque ha anat a les aules d’infantil) es va a labiblioteca, mentre que a la mediateca hi vanels cursos de 1r i 3r d’ESO i 1r de batxillerat.En el cas de la biblioteca de primària l’objec-tiu és que coneguin el seu funcionament i sela facin seva, mentre que a la mediateca lessessions també estan orientades a donar re-cursos als alumnes perquè siguin autònomsa l’hora d’emprar i moure’s per l’equipament,al mateix temps que expliquem les normesbàsiques i els recursos de què disposem.

Tot i que com més grans són els alumnes méssegurs estan de què ja ho saben tot sobre labiblioteca i la mediateca, sempre hi ha aspec-tes que es desconeixen o s’han oblidat i quepoden ser molt útils. Per exemple, sabeu quetenim un opac (és a dir, un terminal d’ordina-dor on es pot consultar tot els fons de la bi-blioteca i la mediateca? Coneixeu la nostracol·lecció local? Sou capaços de localitzarmonografies que descriguin el sistema solar?Recordàveu que tenim una extensa col·leccióde pel·lícules que es poden agafar en préstecgratuïtament?).És per conèixer i/o recordar aquests aspectesi molts d’altres relacionats amb la biblioteca imediateca de l’escola que cada any duem aterme les visites que acabem d’explicar.

29

Mo

u-te

El cap de setmana del 6 i 7 d’octubre, tantels monitors més veterans com els nousmonitors del Mou-te de les diferents EscolesPies de Catalunya vam anar a l’Escola Piade Calella a fer un curs amb l’objectiu d’a-prendre a ensenyar als nens tot allò quepoden descobrir plegats al Mou-te, i tambécom tractar-los. Vam rebre diferents lliçonsles quals ens van ajudar a saber preparardinàmiques en funció de quin valor i quinobjectiu volem transmetre’ls-hi, a prepararactivitats més encarades a la reflexió i la in-teriorització... El més important de tot és quemoltes de les persones que van venir a fer-nos les diferents xerrades ens van explicarcom hem de tractar a cadascun dels nens,

quines poden ser les diferents situacionsque ens trobarem i com podem afrontar-lesi, sobretot, què podem fer per a que el nos-tre grup Mou-te s’entengui bé i no hi hagiproblemes de convivència, i així poder ferque tots i cadascun dels nens i nenes sesenti part d’aquest grup.Creiem que aquesta formació ens serà moltútil a l’hora de portar el nostre grup Mou-tei esperem posar en pràctica tot allò aprésdurant aquests dos dies.

Aina RebasaElisendaViure

MONITORS

Capbussar-te al nou curs amb ganes,respirar flaires d’un estiu encara recent

sentint històries quotidianesi aventures il·lustrades.

Estrenar llibres i aules,descobrir a les finestres

llums ja declinadesque s’estiren per claudicar de copen benefici d’un creixent cel fosc...I escriure a la llibreta, malgrat tot,

el títol de la primera lliçó amb bona lletra.

Isabel Barriel

NOU CURS

30

El passat dimarts 2 d’octubre arribavaa Granollers un grup de viatgers per la paudes de Yokohoma, Japó, amb el Peace Boat,un vaixell que fa viatges per a promoure lapau i la sostenibilitat arreu del món i així pro-piciar canvis socials i polítics positius.

Gràcies a Can Jonch, Centre de Cul-tura per la Pau de Granollers, vam tenir l’ho-nor de poder parlar amb ells sobre elbombardeig de Granollers durant la GuerraCivil, sobre com tractem el tema de la pauaquí i com ho fan ells, i sobre les bombesd’Hiroshima i Nagasaki. Aquest vaixell preténaixò, parlar sobre el que va passar anys en-rere per tal de tenir clar que són coses queno poden tornar a passar en un futur.

En primer lloc vàrem presenciar un film persituar-nos en context i un cop comentat, elsi les treballadores del Centre de Cultura per laPau de can Jonch van explicar el seu pro-jecte. Quina era la conseqüència, els motiusque tenien per crear un centre d’aquestes ca-racterístiques. A continuació el Regidor demedi ambient Albert Camps, que és historia-dor, va fer una breu aportació sobre la Gue-rra Civil a la nostra ciutat, Granollers. Unaguerra que va deixar centenars de morts imolts més centenars de ferits, unes conse-qüències terribles que avui dia encara les re-cordem gràcies a institucions com CanJonch.

Un cop acabat aquesta introducció de la Gue-rra Civil a Espanya vam sortir els Alumnes de2n de Batxillerat de l’Escola Pia a explicar lanostra visió sobre la guerra esmentada. Vamtenir el plaer d’intercanviar preguntes, res-postes i moltes opinions sobre les guerres engeneral i concretament sobre la Guerra Civili la ll Guerra Mundial amb l’ajut d’una traduc-tora, que va fer possible que poguéssim man-tenir uns diàlegs força fluids. Tots junts vamfer aportacions molt interessants i tant els ca-talans com els japonesos vàrem gaudir d’unabona dosi d’història, cultura i ètica.

LA VISITA DEL PEACE BOAT: TREBALLANT PER A LA PAUP

ort

es O

ber

tes

31

A mode de conclusió, als tres alumnes quevam poder gaudir d’aquesta experiència,ens agradaria posar de manifest que l’a-proximació de diferents cultures unides peruna mateixa raó, sempre aporta un puntpositiu a la manera d’entendre la història.Esdeveniments com aquests ens perme-ten prendre consciència que per molt aprop o lluny que es trobi una societat d’unaaltra, sempre veurem positiva qualsevoliniciativa que aposti per la pau, de qualse-vol racó del món. Amb visió crítica i entretots, ajudem a recordar el que un dia vapassar per tal que no torni a succeir.

L’objectiu principal que es persegueix esbasa en la transmissió dels valors senti-mentals i d’afecció que ni en milions de lli-bres poden ser escrits. El testimonipersonal de la història narrada ens permetd’entendre els esdeveniments des de l’as-pecte civil. No ens hem d’oblidar que qual-sevol fet històric ha estat interpretat perhomes i dones. Tot i que d’alguns d’ells en-cara no els hi podem trobar un motiu co-herent, va haver un col·lectiu de personesque sí li van trobar.

Cristina Jorge, Llorenç L.Urizarna,Alba-Salud Méndez

2n Batx C

Po

rtes Ob

ertes