EL CÒMIC.

Ivan n , Albert , Gerard, Dídac.

HISTÒRIA DEL CÒMIC.El còmic és una narració realitzada mitjançan una seqüència d’imatges o il.lustracions juxtaposades

de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector, alhora que s’emporta una impressió estètica. Per a fer-ho, els autors de còmics utilitzen tot

un seguit de teòric del còmic, també el definia com art seqüencial. El còmic actualment la diversitat de gèneres és la mateixa que en qualsevol altre llenguatge, així com també per a tots els públics. Molts estudiosos consideren que un còmic només ho és tant que és reprodÏt i difós per mitjants mecànics, de tal forma que situen l’inici del còmic el 1829. Altres estudiosos especialitzats en el

disseny i la comunicaíó supralingüística no exigeixen que un còmic siga difós de forma massiva per a considerar-la com tal, i situen les primeres mostres en manifestacions molt més antigues com els

relleus romans o les pintures de l’art de l’Antic Egipte.

BAFARADES

En el còmic, una befarada, també anomenada globus o fumet, és l'espai que recull el text en una vinyeta o historieta de còmic, que usualment es

correspon al discurs o el pensament dels personatges.El seu cos pot ser ovalat, rodó, rectangular, en forma de quadrilàter o bé

resseguit per una corba tancada, que pot dibuixar-se amb línia prima, gruixuda, ferma o vacil·lant.

EL MOVIMENT.- La trajectòria, un seguit de línies que marquen el recorregut del desplaçament d'un personatge o objecte de l'escena per l'interior de la vinyeta, segons el traç es pot endevinar si és una trajectòria desenvolupada de forma lenta, ràpida, directa o sinuosa.- L’impacte, que simbolitza el xoc d'elements i que generalment es representa com una expansió de línies que es dispersen en forma estrellada i irregular dins de la qual es produeix l'acció. Pot acompanyar-se d'estrelles o núvols de pols i fum. També s'hi poden plantejar onomatopeies que facin més sonor l'impacte.- Els núvols de pols. Es solen utilitzar situats darrere d'un element que es mou a gran velocitat per indicar aquesta velocitat.- Les estrelles. S'utilitzen per representar cops, xocs, o atordiment. Si s'ha rebut una pallissa també es representa gràficament com un seguit d'estrelles i planetes donant voltes al cap en cercles concèntrics.- El moviment repetit, consisteix en la repetició de línies de contorn més o menys completes, al costat oposat al sentit del desplaçament. És la manera de representar moviments com flexions, girs ràpids, cops de puny, etc...- La tremolor, línies al voltant d'un personatge o element que segons si estan dibuixades de forma impetuosa o tremolosa, simbolitzen desequilibri, por o nerviosisme.

ONOMATOPEIES.Una onomatopeia és la coincidència parcial entre el si el significat d'un

signe lingüístic és a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula. Un exemple és atxim!,

l'onmatopeia que correspon a l'esternut. Les onomatopeies referides al mateix fenòmens són diferents segons les llengües. Així, l'anglès fa woof per tal d'imitar el lladruc del gos, però fa bub-bub en la nostra llengua.

TIPUS DE LLETRES.L'origen de la paraula es remunta a les il·lustracions satíriques i iròniques,

predecessores del còmic modern, tot i que actualment la diversitat de gèneres és la mateixa que en qualsevol altre llenguatge, així com també per a tots els públics. Molts estudiosos consideren que un còmic només ho és

en tant que és reproduït i difós per mitjans mecànics, de tal forma que situen l'inici del còmic el 1829 quan el suís Rodolphe Töpffer va publicar el

seu primer àlbum