EL CODONY n.70

eL c

odon

yla

rev

ista

trim

estr

al d

e V

ilallo

nga

del C

amp

núm.70juliol-setembre’11any18 · època 1a

la b

atal

la d

el p

ont

de g

oiN

OTÍ

CIES

DEL

CO

DO

NY

edito

rialEDI

TORIA

L

Vilallonga del Camp - 977 841 337 - 977 840 151

edito

rialEDI

TORIA

LSi un llegeix els diaris, encara que

sigui només els titulars, s’adona que són temps convulsos arreu del món. Però realment estem assistint a un canvi radical de la nostra societat? O és només un reajustament cíclic del sistema capitalista. Reflexionar sobre aquesta qüestió i extreure’n conclusions ens portaria moltes pàgines que no tenim (i quasi ningú llegiria). Però des d’aquestes línies si volem fer reflexionar sobre un fet diferencial d’aquesta crisis actual: els nous sistemes d’intercomunicació. Aquests són més àgils, més ràpids i no entenen de fronteres ni físiques ni culturals. La massa de població no està aïllada, té sistemes de comunicació en xarxa que li donen un poder que no tenia enfront de les elits. Tot moment de crisis és moment de canvi. Cal preguntar-se doncs si s’aprofitaran aquests nous mitjans per avançar o bé si com sempre la crisis només servirà per enfortir més els que ja son forts. Moviments ciutadans com els dels “indignats” fan pensar que quelcom canvia, ara només cal que aquests moviments trobin la manera de fer valdré els seus pensaments més enllà de les xarxes socials i les manifestacions periòdiques, i s’infiltrin en el sistema per construir si més no una democràcia més participativa i justa. Esperem que només s’estiguin donant els primers passos i que no s’aturi aquí. Participar en construir una nova societat hauria de ser un repte per a tots els ciutadans.

Nova vistades de l’Ermita

3 EDITORIAL

4 NOTÍCIES DEL CODONY

10 FETS DEL TRIMESTRE

24 LA NOSTRA GENT

26 ELS MÉS PETITS

33 L’AJUNTAMENT INFORMA

34 COL.LABORACIONS I BÚSTIA

40 CASA DE LA VILA

46 SERVEIS D’URGÈNCIES

47 SERVEIS

Premis Ventura i Gassol 1999 i 2003

EQUIP REDACTORCarme AngueraÀngel BernalAgustí FortunyJordi LlutartSara LlutartAlbert MercadéJosep M. MercadéPilar RieraCarme RieraIgnasi ValeraMarc Vallvè

COL·LABORADORSManuel GinéMaria Flores

AMB LA COL·LABORACIÓ DE

SUMARI

DISSENY I MUNTATGEEquip d'El Codony

IMPRIMEIXFormes Gràfiques Valls, S.A.

DIPÒSIT LEGALT-277-94

El Codony no comparteix necessàriament lesopinions que s’expressin en els articles signats.

EditaAgrupació Cultural i Centre d’Estudis

de Vilallonga del Camp

EDICIÓ TANCADA9.10.2011

Diada Castellera

Generalitatde Catalunya

L’Agrupació Cultural i Centre d’Estudis de Vilallonga del Camp obsequia a tots els subscriptors d’El Codony amb 10 cèntims d’euro d’aquest número de la Grossa de Nadal.

la b

atal

la d

el p

ont

de g

oiN

OTÍ

CIES

DEL

CO

DO

NY

4

La batalla de Valls (Pont de Goi, 25 de febrer de 1809) (I)

La batalla de Valls, que a les nostres comar-ques es coneix amb el nom de batalla del Pont de Goi (fet que empetiteix considerablement un extens camp de batalla), fou sense cap mena de dubte una de les batalles a camp obert més importants que tingueren lloc a Ca-talunya durant la Guerra del Francès. Pel que fa a l’àmbit de les comarques del Camp de Tarragona, aquesta batalla va ser el fet d’ar-mes més destacat d’aquella guerra, juntament amb el setge de Tarragona del 1811. El record de la batalla del Pont de Goi s’ha mantingut viu en la memòria de les diferents generacions dels veïns de les nostres comarques, tot i que sovint ho ha fet d’una manera distorsionada, reduint-la a tant sols un combat al voltant del riu Francolí, a l’alçada del Pont de Goi, entre sometents dels pobles veïns i soldats france-sos, o bé convertint-la fins i tot en una victò-ria espanyola. Com veurem, en realitat es va tractar d’una acció de guerra lliurada per dos exèrcits regulars i que tingué per escenari un extens camp de batalla que va comprendre totes les partides de terme de Valls i Alcover més properes al riu Francolí.En les primeres dècades del segle XIX, les co-marques del Camp de Tarragona, així com la resta de Catalunya i de l’Estat, i de gran part d’Europa, es trobaren immersos en el context de les Guerres Napoleòniques, que en el cas concret de Catalunya i la resta de l’Estat con-vertiren els seus territoris en un camp de ba-

talla entre els anys 1808 i 1814, quan tingué lloc la Guerra del Francès. A mitjans del 1808, l’emperador dels francesos, Napoleó Ier, va aprofitar la inestabilitat de la monarquia espa-nyola per aconseguir fer-se amb el control de gran part de la meitat nord dels territoris de l’Estat i, en darrer terme, amb la mateixa coro-na, que cedí al seu germà Josep. Els partidaris del rei Ferran VII (el monarca que només feia uns mesos que havia arribat al tro, després d’obligar a abdicar al seu pare, Carles IV) i gran part del poble s’hi oposaren, protagonitzant aldarulls contra les tropes franceses que s’ha-vien establert al territori, els quals tingueren el seu màxim exponent a Madrid, en la revolta del 2 de maig de 1808. A partir d’aquella data, però sense massa connexió directa amb aquell fet, les diferents regions que no estaven con-trolades per l’exèrcit francès s’aniran aixecant contra les tropes napoleòniques i contra Josep Ier, i de retruc, sovint també ho faran contra les autoritats de l’antiga administració borbò-nica, que consideraran partidària del nou rei. Catalunya, que tenia Barcelona completament dominada per l’exèrcit francès des de finals de febrer del 1808, també va experimentar una revolta generalitzada en els territoris que no controlaven els napoleònics, sobretot a par-tir de la primera batalla del Bruc, el 6 de juny d’aquell any, quan els sometents (o sigui, els habitants d’una població que s’organitzaven i sortien armats per fer front a un enemic que

El Pont de Goi vist des de la llera del riu, amb el molí de Claudi a la dre-ta. (Foto: Francesc Murillo)

5

els amenacés) de diversos municipis i un re-duït destacament de soldats van derrotar una columna napoleònica que havia sortit de Bar-celona amb l’objectiu de castigar la insubordi-nació de Manresa i tot seguit dirigir-se a Llei-da i Saragossa. Paral·lelament, la majoria dels municipis del Camp de Tarragona i de la Con-ca de Barberà enviaren els seus sometents a perseguir una altra columna francesa que en aquells dies havia entrat a Tarragona, camí de València, i que en conèixer la derrota del Bruc es retirà ràpidament cap a Barcelona, en-frontant-se constantment amb els sometents. Molts d’aquells sometents restaren establerts al llarg d’uns mesos a la línia defensiva que es formà al riu Llobregat.Al llarg d’aquells primers mesos de la guer-ra, sorgiren uns nous òrgans de govern en els territoris que no estaven controlats pels na-poleònics, que cobriren el buit provocat per l’enfonsament de l’antiga administració bor-bònica. Aquests nous òrgans foren les Juntes, constituint-se Juntes de Govern o de Defensa pràcticament en cada municipi de Catalunya, que passaren a assumir les tasques pròpies de l’Ajuntament i les de defensa, així com altres aspectes de la vila relacionats amb la guer-ra, com era el cas de l’allistament de tropes i el subministrament de queviures a l’exèrcit. Aquestes juntes, que normalment estaven formades pels mateixos membres de l’Ajunta-ment, el rector i diversos representants de les diferents classes socials de la vila, quedaven supeditades a la Junta del Corregiment que els hi corresponia (que en el cas de les comarques del Camp es tractava del Corregiment de Tar-

ragona), mentre que al seu torn, les diferents Juntes Corregimentals ho estaven respecte a la Junta Suprema del Principat. Finalment, a partir del mes de setembre del 1808, totes les juntes supremes de les diferents regions que-darien sota el control de la Junta Superior del Regne.1

Pel que fa al conjunt de la guerra, la derrota francesa a la batalla de Bailén (19 de juliol de 1808) a Andalusia, va provocar la retirada de les tropes napoleòniques a l’altra riba del riu Ebre, convertint en un fracàs el seu primer intent d’invasió. A Catalunya, les forces na-poleòniques, formades per soldats francesos, suïssos, italians (pertanyents al regne d’Itàlia, que comprenia la meitat nord de la península italiana) i napolitans, restaven tancades a Bar-celona i Figueres. Barcelona estava bloqueja-da per l’exèrcit de Catalunya, que a partir dels primers dies d’octubre d’aquell any va rebre el nom de “Ejército de la Derecha”, i per la flota anglesa, que lluitava al costat dels espanyols des de l’inici de la guerra. A finals d’octubre el càrrec de capità general, i amb ell el comandament de l’exèrcit espanyol a Catalunya, va passar a mans del general Joan Miquel de Vives, un militar català que fins aquell moment havia estat el capità general de Mallorca. En aquelles dates, el “Ejército de la Derecha” estava constituït per regiments de l’antic exèrcit regular espanyol que estaven de guarnició a Catalunya i a les Illes Balears, als quals s’hi anaren afegint altres regiments procedents de València, Portugal2, d’Aragó i de Granada. A més dels soldats regulars aquell exèrcit també integrava els terços de mique-

Un fragment de la vista del camp de batalla des del cim del Serradalt. Al fons hi veiem el balç de la Granja i el conjunt d’alçades situades a la riba esquerra del Fran-colí, on es trobaven les posicions de la divisió Souham. (Foto: Francesc Murillo)

la b

atal

la d

el p

ont

de g

oiN

OTÍ

CIES

DEL

CO

DO

NY

nava a derrotar les tropes espanyoles que ha-vien retrocedit a l’altra riba del riu Llobregat, a la batalla de Molins de Rei i tot seguit ocupava les comarques del Penedès.4 El resultat de la batalla de Molins de Rei va provocar la retirada de l’exèrcit espanyol fins Tarragona, mentre que l’ocupació del Penedès per part del VIIè Cos d’Exèrcit va portar com a conseqüència la fugida en massa de gran part de la població d’aquelles comarques, que es refugiaren als municipis del Camp de Tarrago-na. Ara el front es trobava a les muntanyes que separen el Camp del Penedès, i va ser defen-sat ràpidament pels sometents dels pobles del Camp i de la Conca, que sentien amenaçades les seves poblacions i cases. Així, per exemple, el sometent de Valls, juntament amb altres de l’Alt Camp i de la Conca, defensaven la zona de Vila-rodona i del coll de Santa Cristina, amb el suport d’alguns destacaments de tropes regu-lars.Gràcies als llibres sagramentals de l’església parroquial de Sant Martí, bisbe, de la vila de Vilallonga, tenim constància d’alguns refugiats del Penedès i de poblacions del Tarragonès controlades pels napoleònics, que s’establiren en aquest municipi a partir dels darrers dies de desembre del 1808. Així, entre les partides de baptisme anotades pel rector Llorenç López al llarg dels mesos de gener i febrer del 1809 tro-bem els següents refugiats: el matrimoni d’Al-tafulla constituït per Joan Ferrer, d’ofici pagès, i Tecla Alegret, que el 10 de gener batejaren a la seva filla Rosa; el matrimoni del Vendrell format per Domingo Sabanés, negociant, i Gertrudis Miró, que el 2 de febrer batejaren al seu fill Josep, del qual en foren padrins dos re-fugiats del Vendrell, el també negociant Josep

6

lets (amb un nombre d’efectius teòric de 1.000 homes per terç) que es van organitzar a Catalunya l’estiu de 1808, amb voluntaris de cada corregiment, entre els quals s’hi troba-ven diversos veïns de Vilallonga, allistats al 1r i 2on terç de Miquelets de Tarragona. Pel que respecta a l’eficàcia i a la manera d’actuar dels miquelets, cal dir que, sovint, els terços de mi-quelets, quedaven a mig camí entre els regi-ments regulars de l’exèrcit i els sometents.3

Davant del fracàs de la primers invasió, l’em-perador Napoleó Ir va decidir intervenir direc-tament a Espanya, al capdavant d’un exèrcit format per les seves millors tropes. Al llarg dels mesos de novembre i desembre, Napoleó i els seus generals derrotaren successivament tots els exèrcits espanyols que els intentaren barrar el pas, fins que es van fer de nou amb el control de la major part de la meitat nord de la Península Ibèrica. Napoleó no va interve-nir directament a Catalunya, sinó que ho deixà a mans d’un dels seus millors generals, Lau-rent Gouvion Saint-Cyr. Aquest va prendre el comandament del VIIè Cos d’Exèrcit Francès, format per les tropes franceses de la divisió Souham, les italianes de la divisió Pino i les na-politanes i franceses de la divisió Chabot, que l’agost del 1808 es concentraren a Perpinyà. El mes de novembre Gouvion Saint-Cyr entrava a Catalunya amb els seu exèrcit amb l’objec-tiu d’aixecar el bloqueig de Barcelona. En un primer moment va assetjar Roses, que es va rendir el 5 de desembre de 1808. Tot seguit es posà en camí cap a Barcelona, on va arribar el 17 de d’aquell mes, després de derrotar el dia abans a les tropes espanyoles que li van in-tentar barrar el pas a Cardedeu. Uns dies més tard, el 21 de desembre Gouvion Saint-Cyr tor-

El balç de la Granja amb el Francolí als seus peus. Durant els combats de la tarda del 25 de fe-brer del 1809, les 12 peces d’artilleria amb que compta-ven els napoleònics foren concentrades dalt del balç for-mant una sola ba-teria. (Foto: Fran-cesc Murillo)

7

Piquer i la seva esposa Maria Cases; i el ma-trimoni de la Gornal constituït per Josep Car-reras, pagès, i Teresa Ros, que el 25 de febrer batejaren el seu fill Policarpio. Mentre que en el llibre d’òbits hi consta la partida de defun-ció d’una veïna del lloc de Masricard refugiada a Vilallonga, Teresa Salat, muller de Salvador Domingo, teixidor de lli, que va morir el 27 de gener, a la que s’hi afegeix l’abans menciona-da Teresa Ros, de la Gornal, que va morir el 26 de febrer com a conseqüència del part del seu fill Policarpio, nascut el dia abans. Gràcies a aquesta documentació tenim identificats un total de 9 refugiats (sense tenir en compte els nounats), que representarien un percentatge molt reduït del nombre real de persones que fugint dels napoleònics s’establiren a Vilallon-ga, ja que els llibres sagramentals tan sols re-cullen els pocs casos de refugiats que varen tenir la desgràcia de morir en el poble que els havia acollit i els que hi varen tenir un fill. Tal com podem comprovar en una de les partides de baptisme, sovint, aquestes aporten algun nom més, ja que normalment escollien com a un dels padrins (i en alguns casos tots dos) del recent nascut un parent que els acompanya-va en aquest exili forçat o un altre veí del seu

poble d’origen, que també s’havia refugiat a la mateixa parròquia.5

Tornant a les operacions militars, cal dir que, lentament, el “Ejército de la Derecha” es va anar refent després d’haver patit dues derro-tes successives. A partir dels darrers dies de desembre el comandament d’aquest exèrcit va recaure en el nou capità general, Teodor Reding. un general suís al servei de l’exèrcit espanyol, que havia estat el vencedor sobre el terreny a la batalla de Bailén. Reding, con-siderat un heroi i apreciat pels catalans, tre-ballà de valent per refer l’exèrcit, i per espai d’uns mesos es limità a organitzar atacs molt localitzats contra les avançades franceses i italianes del Penedès i part del Tarragonès, en indrets on comptava amb el terreny al seu favor. Aquestes accions van anar desgastant lentament les tropes napoleòniques i els hi van fer perdre terreny, abandonant les posi-cions més exposades, com ara Altafulla i Tor-redembarra, mentre que al seu torn, el gruix del “Ejército de la Derecha” va acabar ocupant una sèrie de posicions que formaven una línia, que, des de les poblacions abans esmentades, i passant pel coll de Santa Cristina, el monestir de Santes Creus, Sant Magí de la Brufaganya,

Litografia de Jean Charles Langlois que ens dona una vista parcial dels combats de la tarda des del camí que condueix de la Granja de Doldellops al Pont de Goi, a poca distància del balç de la Granja, que tenim a l’esquerra, amb la bateria d’artilleria napoleònica. Al fons hi veiem el Serradalt, amb la línia espanyola obrint foc contra les dues columnes de la divisió Pino i la infanteria lleugera que les precedeix. Entre les dues columnes d’infanteria, avança la cavalleria italiana. En primer terme hi tenim un dragó francès escortant un grup de presoners espanyols. (Col·lecció particular)

la b

atal

la d

el p

ont

de g

oiN

OTÍ

CIES

DEL

CO

DO

NY

8

la Llacuna, Capellades i el Bruch, arribava fins a Olesa de Montserrat. Però el VIIè Cos d’Exèrcit, no era l’únic enemic que preocupava al general Reding i al seu es-tat major. En aquelles dates, Saragossa estava assetjada per dos cossos d’exèrcit francesos, i tot semblava indicar que aquesta vegada la capital d’Aragó acabaria en mans franceses. Si Saragossa queia, era força probable que el gruix de l’exèrcit napoleònic d’Aragó avancés cap a Lleida (que estava poc protegida) i Tarra-gona, fet que deixaria a Reding entre dos focs en una situació força desesperada. A més el poble de les comarques tarragonines i els po-lítics, que no acabaven d’entendre l’estratègia de guerra de muntanya que portava a terme l’exèrcit, van començar a fer pressió al capità general tot reclamant un atac general que der-rotés als francesos del Penedès. Tot plegat va provocar que a la llarga Reding es veiés obli-gat a canviar d’estratègia. Així, va planejar un atac general que pretenia envoltar el VIIè Cos d’Exèrcit al Penedès i destruir-lo abans que no es trobés lluitant en dos fronts.6

El general Gouvion Saint-Cyr, que des de Vila-franca estava atent als moviments de les for-ces espanyoles, s’adonà de les intencions de Reding i s’avançà. Així, el 16 de febrer el co-mandant en cap francès es posà en moviment amb els 14.000 homes de les divisions Pino, Chabot i Chabran (aquesta darrera formava part de les tropes franceses que es trobaven a Barcelona abans de l’arribada del VIIè Cos d’Exèrcit) i avançà en direcció a Capellades,

amb l’objectiu de travessar la línia espanyola i ocupar Igualada, que era la base d’operacions de les tropes del “Ejército de la Derecha” que protegien la línia a les comarques de l’Anoia i de la Conca de Barberà. Aquella nit, les avan-çades napoleòniques foren rebutjades pels defensors de Capellades, però el matí del 17 les tropes imperials tornaren a atacar i obliga-ren a retrocedir als espanyols, que es van fer forts a la Pobla de Claramunt, on es tornà a iniciar el combat. Però una columna de la di-visió Pino havia travessat la serralada des de la Llacuna i va sortir prop d’Igualada, fet que va obligar a retirar-se als defensors de la Pobla de Claramunt i tot seguit abandonar Igualada en direcció a Montmaneu, mentre els homes de Gouvion Saint-Cyr ocupaven la capital de l’Anoia. Gouvion Saint-Cyr deixà a Igualada les divisi-ons Chabot i Chabran i, el matí del 18 continuà el seu moviment d’atac amb la divisió Pino. Aquell matí també va enviar ordres al gene-ral Souham perquè amb els 7.000 homes de la seva divisió sortís del Baix Penedès i després de travessar el coll de Santa Cristina l’esperés a Vila-rodona. La divisió Pino va avançar cap a la vall de Sant Magí de la Brufaganya, amb la intenció d’enfrontar-se amb els 4000 soldats regulars i miquelets, que sota les ordres del brigadier Iranzo hi estaven acampats. Aquests els hi plantaren cara i aconseguiren retirar-se del camp de batalla per la serra de Montagut sense patir un nombre massa elevat de baixes en el combat. Aquella mateixa nit, Iranzo i els

Aquesta fotografia correspon a la mei-tat esquerra de la vista que ens dóna la litografia de Lan-glois. Hi veiem el terreny que va ha-ver de recórrer la infanteria i la cava-lleria italiana sota el foc espanyol, per arribar a les alça-des del Serradalt, que veiem al fons. (Foto: Francesc Murillo)

9

seus homes es van fer forts al monestir de San-tes Creus, que els italians bloquejaren els dies 19 i 20 de febrer, ja que mancats d’artilleria, no realitzaren cap intent seriós de prendre’l. Aquell darrer dia, el general francès es dirigí a Vila-rodona amb el gruix de la divisió Pino, on l’endemà se’ls afegí la divisió Souham, des-prés de que aquesta superés el coll de Santa Cristina, abandonat pels seus defensors, que havien rebut ordres de retirar-se cap a Valls.Mentrestant, el dia 20, el general Reding havia sortit de Tarragona amb una petita columna de tropes amb la intenció d’anar a recollir les unitats del seu exèrcit que havien estat disper-sades per l’atac napoleònic i que corrien perill d’acabar sent destruïdes, i tot seguit tornar-les de nou a la seguretat de les fortificacions que defensaven Tarragona. Així, després d’incorpo-rar a la seva columna els defensors del coll de Santa Cristina, aquella nit també hi va poder afegir els defensors de Santes Creus a la seva columna. Aquests, complint ordres de Reding, havien abandonat el monestir sense que els italians se n’adonessin i es reuniren amb la co-lumna del seu comandant en cap entre el Pla de Santa Maria i Sarral.. Finalment, entre el 21 i el 22 de febrer Reding va aconseguir reunir de nou el gruix del seu exèrcit a Santa Coloma de Queralt, on s’havien concentrat les tropes que havien fugit d’Igualada.El general Gouvion Saint-Cyr buscava una ba-talla decisiva contra el “Ejército de la Derec-ha”. Amb aquest objectiu, la matinada del 21 de febrer va sortir de Vila-rodona i es posà en camí cap a Valls amb les divisions Souham i Pino. El general francès era conscient del valor estratègic de l’indret on s’aixeca Valls, ja que ocupant la capital de l’Alt Camp s’interposava entre Tarragona i les tropes de Reding que es-taven a la Conca de Barberà i en tallava les co-municacions. El matí del 22 de febrer el gruix del VIIè Cos d’Exèrcit entrava a Valls, després de superar la breu resistència que va oferir el sometent local, mentre la població, aterrida, fugia cap a Reus i les muntanyes de Prades. Aquest moviment de les tropes napoleòni-ques també va provocar que molts veïns de poblacions de la comarca de l’Alt Camp que aquell dia foren ocupades pels francesos o les més properes a aquestes, optessin per fugir, formant una segona onada de refugiats jun-tament amb els vallencs que abandonaren la seva vila. Una part dels fugitius es va establir en municipis no massa llunyans del territori que acabaven d’ocupar les tropes de Gouvi-

on Saint-Cyr. Tenim constància del pas per Vi-lallonga del Camp d’aquesta segona onada de refugiats gràcies a la partida de baptisme de Josepa, filla del matrimoni de Vallmoll format per Anton Vidal, pagès, i Rosa Terés. La nena fou batejada el 23 de febrer a Vilallonga, on s’havien establert els seus pares, fugint dels francesos.7

(continuarà)

Francesc Murillo Galimany

1 Murillo Galimany, Francesc: La batalla del Pont de Goi (Valls, 25 de febrer del 1809). Valls, IEV, 2008. Pàg.: 27-35.2 Els regiments procedents de Portugal corres-ponien a part de les tropes espanyoles que ha-vien participat l’any 1807 en la invasió conjunta d’aquell país amb els francesos, i que en esclatar la guerra havien quedat presoneres dels seus antics aliats.3 Murillo Galimany, Francesc: La batalla del Pont de Goi (Valls, 25 de febrer del 1809). Pàg.: 36-51 i 442-443.4 Cabanes, Francesc Xavier: Historia de las ope-raciones del Exército de Cataluña, en la Guerra de la Usurpación, campaña primera. Por el Te-niente Coronel Don Francisco Xavier Cabanes, Ayudante Mayor de Reales Guardias Walonas y Oficial de Estado Mayor en el Exército de Cata-luña. Barcelona, Impremta de Brusi, 1815. Pàg.: 186-218; Gouvion Saint-Cyr, Laurent: Journal des opérations de l’armée de Catalogne en 1808 et 1809. Paris, Anselin et Pochard, 1821. Pàg.: 17-88; Murillo Galimany, Francesc: La batalla del Pont de Goi (Valls, 25 de febrer del 1809). Pàg.: 77-78.5 AHAT. Fons Parroquial de Vilallonga del Camp. Llibres sagramentals. Llibre de baptismes 1797-1827. N. 156, Cx. 17; i Llibre d’òbits 1747-1828; N. 178, Cx. 24; Murillo Galimany, Francesc: La batalla del Pont de Goi (Valls, 25 de febrer del 1809). Pàg.: 64-77.6 Cabanes, Francesc Xavier: Historia de las ope-raciones del Exército de Cataluña, en la Guerra de la Usurpación, campaña primera. Por el Te-niente Coronel Don Francisco Xavier Cabanes, Ayudante Mayor de Reales Guardias Walonas y Oficial de Estado Mayor en el Exército de Cata-luña. Pàg.: 240-255; Murillo Galimany, Francesc: La batalla del Pont de Goi (Valls, 25 de febrer del 1809). Pàg.: 64-77 i 189-200; Salvat Bové, Juan: Tarragona en la Guerra y en la Postguerra de la Independencia. Tarragona, Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, 1965. Pàg.: 121.7 AHAT. Fons Parroquial de Vilallonga del Camp. Llibres sagramentals. Llibre de baptismes 1797-1827. N. 156, Cx. 17.

julio

l, ag

ost,

set

embr

eFE

TS D

EL T

RIM

ESTR

E13ª Peregrinació de l’Associació Jubilats Verge del Roser de Vilallonga del Camp

Els jubilats de l’Associació Ver-ge del Roser van fer la seva 13ª peregrinació anual al santuari de la Verge de Lourdes. La sor-tida va durar de dissabte fins dilluns. El segon dia pel matí els protagonistes d’aquesta visita van poder assistir a la missa in-ternacional dins la Basílica sub-terrània i per la nit seguiren els actes amb la professor de les entorxes. Al dilluns es va po-der assistir al Viacrucis dintre el recorregut pel calvari. Tots els assistents van tenir l’opció de poder posar un gran ciri comu-nitari a la cova de la Verge de Lourdes, com a mostra de la seva gran devoció i com a record d’aquesta associació. Com que el viatge va tornar a ser un èxit s’espera amb molta il·lusió poder-lo repetir el pròxim any.

IIa. Bicicletada Popular

Organitzada pel Club Ciclista de Vilallonga del Camp el 23 de ju-liol tingué lloc la segona edició de la bicicletada popular. Uns 70 ciclistes, entre petits i grans, donaren dues voltes pel poble i, els més agosarats i els més grans, van fer una ruta per di-versos camins fins a retrobar-se tots junts al poliesportiu per a cloure la festa.

Confirmació 2011 El 30 de juliol va tenir lloc a l’es-glésia parroquial de Sant Martí Bisbe de Vilallonga del Camp la confirmació dels nenes i nenes de Vilallonga del Camp. Que foren: Maite Bujaldon Velasco, Meritxell Bujaldon Velasco, Lau-ra Díaz Carro, Enric Gómez Ma-rin, Guifré Llorens Porta, Coral Mazón Pérez, Cristina Samanie-go Lozano, Esther Torres Soria, Anna Vallès Mateu i Lorena Va-llverdú Garcia

10

Cartell

Enguany s’ha recuperat una bona idea de fa uns anys: un concurs per fer el cartell de la festa major. S’hi varen presentar nou treballs, i fou escollit el de Josep M. Vallès Mateu. Però per agrair i esperonar a que augmenti la participació tothom tingué el seu detall i es publicaren els seus treballs a l’interior del programa de la Festa Major d’Estiu, però la portada fou per el merescut guanyador.

11

Festa Major d’Estiu en imatges

Lliurament d’obsequis al sr. Jordi Agràs Estadella, direc-tor dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona, pregoner de la Festa Major.

Cercavila amb la BATUCADA

julio

l, ag

ost,

set

embr

eFE

TS D

EL T

RIM

ESTR

E

12

El públic repasant els ““Retratos” de la sala”.

Visita a la sala Pere Virgili.

Visita a l’Arxiu municipal.

Jocs d’aigua

Colla del Xiquets del Serrallo.

13

XI Prova de resistència Petadors en el nou circuit.

Membres de la Cobla Flabiol del Morell.

Colla la Jove de Tarragona

Ball al polisportiu amb l’orquestra Venus.

Colla Vella dels Xiquets de Valls

julio

l, ag

ost,

set

embr

eFE

TS D

EL T

RIM

ESTR

E

Jocs a la Plaça

Guerra de l’aigua.

Sopar a favor de laLliga contra el Càncer.

Correfoc infantil amb el Drac petit de Sant Roc de Tarragona.

Cine a la fresca amb la pel·licula “Sin identidad”

14

Fot-li Gasto Un any més, i ja en van 13, l’Associació de Joves “Jóvens de Vilallonga”, va organitzar pel diven-dres de fira una nova edició del FOT-LI GASTO, un festival que any rere any repeteix amb èxit la fórmula de mesclar concerts de rumba, reggae, ska, mestissatge i punk en un marc incomparable com és la Plaça de l’Església.Enguany els encarregats d’encetar la gresca foren Ghetto Orquestra, que amb els seus ritmes mo-guts van anar caldejant l’ambient a la plaça a mesura que aquesta s’anava omplint.Tot seguit, va arribar el torn dels tarragonins Extracto del Lúpulo, que amb el seu punk-rock contundent van provocar ja els moments de màxima excitació i eufòria entre els assistents, provocant fins i tot que més d’un vilallonguí s’animés a pujar a cantar a l’escenari algun dels seus temes com “Beberás Cerveza” o “Y se pue-de volar”. Fins i tot, en el moment més celebrat per la

Final de l’esplai d’estiu Per donar per acabat l’esplai d’estiu organitzat per l’AMPA Pere Virgili, els monitors i nens i nenes que hi havien participat lliuraren al Regidor de Cultura, sr, Pere Abelló, un cap-gros en forma l’avellana que havien fet durant els mesos d’estiu.

11 de Setembre Més de quatre-centes persones participaren en el sopar po-pular de l’11 de Setembre d’enguany, que estigué amenitzat pel grup d’havaneres Arrels de Canya Dolça, que va substitu-ir la lectura de textos i poemes d’anys anteriors.

Pre-Fot-li gasto 2011 Per a tancar la temporada de les piscines del 2011 i com preàmbul del Fot-li Gasto, el 9 de setembre, es va organitzar un concert a la pista poliesportiva amb l’actuació dels grups X-VERSIONS, IVORY i PUERKOPSIZ, acabant la vetllada amb música de DJ.

Jocs a la Plaça

julio

l, ag

ost,

set

embr

eFE

TS D

EL T

RIM

ESTR

E

La Fira en imatges

plaça, es van atrevir amb una versió de “La Inter-nacional” que fou cantada i ballada per tots els assistents.Finalment, l’últim grup en actuar foren El son de la chama, un grup de reggae, ska i fusió de Tarragona que van animar de valent la festa amb una entre-gada actuació, i que van posar a prova la resistèn-cia dels assistents al Fot-li Gasto amb temes com “mar y montaña”. La festa es va cloure ja a última hora amb els DJ’s “Les Penjadiscos”Diuen els tarragonins que les festes de Santa Tecla s’emporten amb ella l’estiu, però els vilallonguins més joves s’encaparren a demostrar any rere any que l’estiu no s’acaba al setembre, sinó que s’acaba amb la música a la Plaça del Fot-li Gasto.

16

17

Arribada de la Mare de Déu, Setmana Cultural i Festa del RoserLa bonica tradició, recuperada ja fa més de vint-i-cinc anys, de portar la Mare de Déu del Roser a l’església, fa que els vilallonguins i vilallonguines surtin al carrer per a rebre-la. Els infants amb els fanalets que han fet a l’escola i els devots cantant els goigs pels carrers on passa evoquen a una petita peregrinació de lloança a la Mare de Déu. La cercavila l’obrien els Capgrossos portats pels nens de la catequesi i amb l’acompanyament musical de la Cobla de flabiols de l’Escola de

julio

l, ag

ost,

set

embr

eFE

TS D

EL T

RIM

ESTR

EMúsica del Morell. Amb el besamans acabà la benvinguda al seu poble.Desprès al local del Racó s’inaugurà un mostra de goigs dedicats a la Mare de Déu del Roser de diferents ermites i parròquies. Aquest any la Junta d’Amics del Roser ha volgut dedicar als goigs la majoria dels actes de la Setmana Cultural.

El dimarts quatre, tingué lloc una taula rodona sobre “Els goigs. Devoció po-pular, literatura, musica i art”. Hi inter-vingueren Mn. Joan Roig Montserrat, rector de la parròquia d’Ulldemolins i expert en goigs, que parlà sobre l’es-tructura els goigs i el seu origen po-pular; el Pare Jordi Cassà Vallès, teatí, llicenciat en Ciències Polítiques i doc-tor en sociologia, explicà com, l’any 1953, quan estava estudiant a Roma, va escriure els goigs a la Mare de Déu del Roser i que posteriorment s’han convertir en el himne del Roser; el sr. Ramon Ferran, escultor i gravador va parlar sobre el suport dels goigs: el pa-per, i dels dibuixos, sanefes, esgrafiats i altres elements que acompanyen el text; la sra. Carme Puyol, arxivera de Vilallonga, va llegir el text que havia de comentar la sra. Josefina Roma Riu, professora del Departament d’Antropo-logia Social de la Universitat de Barce-lona, que va excusar la seva assistència; el sr. Josep-Enric Peris i Vidal, músic, explicà la musicalització dels goigs; aca-bà les intervencions el cor parroquial cantant uns fragments del himne i dels goigs dedicats a la Mare de Déu del Ro-ser dirigits per la sra. Montserrat Roig col·laboradora de la parròquia.

El dimecres, el Director de l’Arxiu histò-ric Arxidiocesà de l’Arquebisbat de Tar-ragona, Mn. Manuel Fuentes Gassó ens aproximà a la figura del “Doctor Salva-dor Rial i Llobreras, Vicari General de l’Arquebisbat de Tarragona entre 1937 i 1943. Una època en la que hagué de sofrir, conviure i patir les conseqüèn-cies de la tendència anticlerical de la República i dels tres anys de la Guerra Civil, i l’anticatalanisme de les tropes vencedores.

Com cada any, el dijous de la Setmana

Cultural els nens i nenes de l’escola fan una excursió a l’ermita; per la tarda es feu la mis-sa en memòria dels socis difunts i, al vespre, l’esperada audició de música comentada a càrrec del sr. Josep M. Alberich. El dia de la festivitat de la Mare de Déu del Roser, el 7 d’octubre, es va fer, com ja és tra-dició, el res del rosari davant la capella de cal Roso.

18

19

La conferència del divendres anà a càrrec del sr. Pere Poy, filòleg, professor de batxillerat i ex-direc-tor de l’Institut del Morell, va esbossar la figura de Joan Maragall, ja no sols la seva vessant poètica, sinó també la seva narrativa recalcant els aspectes espirituals, religiosos i socials que marcaren la seva vida i obra, fent curts els seixanta minuts de xarra-da, i el públic assistent li demanava que continues.

El concert a l’ermita d’aquesta edició de la Setmana Cultural s’homenatjà als cantautors catalans i anà a càrrec de Xavi Picarols i Josep Mateu que posaren la veu i la guitarra, i el piano i sintetitzador, respec-tivament, mentre que Càrol Picarols plasmava en les projeccions el sentit de les cançons.

La Festa del Roser del diumenge aplegà nombrosos fidels que s’acostaren a l’ermita. L’eucaristia; el cant dels goigs a càrrec del Cor Parroquial acompanyats per Laia Figuerola al piano i Dolors Gassull al violí; l’emotiu glossari llegit per Josep Roca Nolla; el be-samans; la inauguració de la lletania “Salus infirmo-rum”; i la traca final ompliren tot el matí dedicat a la Mare de Déu del Roser.

julio

l, ag

ost,

set

embr

eFE

TS D

EL T

RIM

ESTR

ETrobada de puntaires a Saragossa

El 9 d’octubre, a la plaça del Pilar de Saragossa va tenir lloc una trobada de puntaires que aplegà una gran repre-sentació d’associacions de dones de tot Espanya, inclosa la de Vilallonga. Es va posa la Mare de Déu un mantell de punta de coixí, en la confecció del qual hi van participar puntaires d’arreu de l’estat, i com no també les del nostre poble. En la benedicció del mantell el cardenal va dir que el que no havia aconseguit el govern d’unir totes les comunitats, ho havien aconseguit les puntaires per fer un mantell per a la Verge del Pilar.

20

Activitats de l’Espardenya

Per aprofitar la lluna plena, enguany la sortida nocturna es feu el 13 d’agost. Un bon nombre de petits i grans parti-ciparen en l’excursió de nit per camins de vora el poble. En aquesta ocasió s’arribà fins el Mas de Serra on soparen i s’explicà un conte o llegenda.

Com ja acostuma a fer cada any la secció Xtrem, a finals d’agost, concre-

Nova imatge de l’entorn de l’ermita

Al treure la terra de la part superior de la Bassa del Cementiri hem redescobert una imatge gairebé oblidada, tan la de les muntanyes com la part del darrera del cementiri i de l’ermita.

21

tament el 27 i 28 feren una sortida al Parc natural d’Aigües Tortes. Des d’Espot anaren caminant fins el re-fugi de Josep Maria Blanc on passa-ren la nit. L’endemà pujaren al pic del Monastero, de 2.877 metres, des d’on pogueren gaudir d’unes esplèn-dides vistes sobre tot el parc natural. El cim està situat a 527 metres de desnivell respecte el refugi. La difi-cultat feu que no tothom assolís el cim. Però l’excursió va valer la pena per a tots.

Per segon any consecutiu s’ha organitzat la duatló. Més de cinquanta esportistes d’arreu partici-paren en aquesta segona edició de la duatló “Els termes” que es va fer el 24 de setembre, amb un recorregut de 6 km. a peu, 19 km. en bicicleta i 6 km. a peu. També com l’any passat, es feu una cursa infantil en la que podien participar els nens i nenes del poble. Durant l’espera per poder començar a córrer es feren exercicis d’estiraments. Tot plegat donà molt d’ambient a l’esdeveniment esportiu.

Dos membres de l’Espardenya, Josep Figueres i Joan M. Granell, varen participar en la travessa Maragalls- Monserrat que es va celebrar el 17 i 18 de setembre. Una cursa de més de 82 km. i un nivell acumulat de 5.980 metres. Un trajecte que s’ha de realitzar en menys de 24 hores.

julio

l, ag

ost,

set

embr

eFE

TS D

EL T

RIM

ESTR

E

18

REPARACIÓN EN GENERAL DE VEHÍCULOS

MECÁNICA • ELECTRICIDADAIRE ACONDICIONADO • NEUMÀTICOS

DIAGNOSIS INYECCIÓN DIESEL Y GASOLINA

CRT/ VALLS Nº 46 BAJOSTLF 977 84 17 49 • MVL 659 92 66 55

[email protected]

19

REPARACIÓN EN GENERAL DE VEHÍCULOS

MECÁNICA • ELECTRICIDADAIRE ACONDICIONADO • NEUMÀTICOS

DIAGNOSIS INYECCIÓN DIESEL Y GASOLINA

CRT/ VALLS Nº 46 BAJOSTLF 977 84 17 49 • MVL 659 92 66 55

[email protected]

mar

ia t

eres

a cl

aram

unt

LA N

OST

RA

GEN

T

24

Quasi sempre comencem l’entre-vista preguntant les circumstànci-es que van portar a l’entrevistat a dedicar-se, en aquest cas, a l’ense-nyança.

A vegades a la vida hi ha un cúmul de circumstàncies que fan que ac-tuïs d’una manera o d’una altra. I la meva vida està plena d’aquestes situacions. Primer, en el fet d’estu-diar. Jo, des de petita volia estudiar, però en aquell temps o estudiaves al poble o havies d’anar a les mon-ges del Morell. A casa no els hi va fer gràcia enviar-me al Morell i em vaig quedar aquí a Vilallonga. Però hi va haver una persona, a qui apro-fito per agrair-li de tot cor, el que va fer per mi, que és la senyora Ni-eves Beltran, potser més coneguda com la senyora Pujades, que em va ajudar molt. Eren molt amics dels meus pares i teníem molta relació. La senyora Nieves sabia de les me-ves ganes d’estudiar, i per això deia als meus pares que era una llàstima no donar-me l’oportunitat de fer-ho. Per això els va convèncer per a què em deixessin fer el batxillerat lliure. Ella mateixa es va encarregar de matricular-me per fer la prova d’ingrés a l’institut de Tarragona. Una vegada superada aquesta pro-va, la senyora Nieves em va animar a continuar estudiant. Però com ho havíem de fer, si jo no podia anar a Tarragona? Ella ho va organitzar tot. Mossèn Josep Martorell em donava classes de musica, religió i francès; una mestra que hi havia a Vilallonga també em va donar alguna assig-natura i ella va encarregar-se de la resta. Jo estudiava a casa i em pre-parava el que em manaven i des-près anava a la badia o a casa la sra. Nieves a repàs. I cada trimestre ha-via d’anar a l’institut de Tarragona a examinar-me. Si ho aprovaves, alli-beraves matèria. Semblant al que es fa ara.

Et deuria costar bastant, tot plegat!

Moltes llàgrimes. Recordo que era al voltant de la Fira que la sra. Nie-ves va portar a casa una bossa amb tots els llibres. Uns llibres lletjos, es-pessos... Em vaig fer un fart de plo-

Maria Teresa ClaramuntAvui entrevistem a Maria Teresa Claramunt, per molts la senyoreta Claramunt, que ha estat mestra de Vilallonga durant gairebé tota la seva vida professional, més de quaranta anys.

rar. La mare em preguntava que per què plorava, i jo li vaig respondre que com podria ser que totes aque-lles lletres entressin dins del meu cap. Penseu que tenia deu anys. Em vaig desanimar molt, ho volia dei-xar. Però vam començar les classes.

I això fins quan?

En aquest sistema vaig fer primer, segon i tercer, i a quart ja em vaig matricular a l’institut. En aquella època hi havia el batxillerat ele-mental que era fins a quart i el su-perior que eren dos anys més. Amb l’elemental ja podies començar ma-gisteri. I com que això d’ensenyar ja m’agradava, vaig fer magisteri. A l’acabar ja havíem decidit amb unes amigues de Valls continuar estudiant. Però llavors el secretari de l’Ajuntament, que era el senyor Ramon, em va proposar fer la subs-titució d’una mestra.

Com és que el Secretari et va pro-posar aquesta substitució?

En aquella època els mestres quan eren nomenats pel Ministerio de Educación y Ciencia havien de pren-dre possessió a l’Ajuntament. Va ser allí on va explicar al Sr. Ramon que es tenia que traslladar a València per motius personals i va pregun-tar-li si hi havia al poble alguna per-sona que pogués fer la seva subs-titució per uns dies. Ell mateix va

venir a casa a proposar-m’ho. Vaig acceptar ocupar la plaça de mestra de pàrvuls pensant que seria una cosa temporal, però hi vaig estar tot el curs.

Quin any era?

Això era l’any 1968. El meu primer nomenament és del 5 d’octubre de 1968. Fa quaranta-tres anys. Aquí a Vilallonga sempre es començaven les classes passada la Fira. Quan ja s’havia acabat la verema i la recolli-da de les avellanes. Perquè la cana-

lla anava amb els seus pares al tros per ajudar-los.

Com s’organitzava l’escola en aquell temps?

Hi havia tres classes: la dels pàrvuls, la de les nenes i la dels nens. El pati estava separat amb una “alambra-da”. A l’edifici hi havia quatre aules, una per a cada grup i en sobrava una que li dèiem el “quarto de l’ex-posició”. Al principi servia com a magatzem, però quan va venir el senyor Barbens va proposar que s’hi exposessin les coses que feien els nens i nenes a l’escola: treballs de marqueteria, puntes de coixí... Llavors l’ensenyança no estava tan reglada com ara. En cada aula hi havia moltes edats, i els grans ense-nyaven als petits.

Durant tots aquests anys, hauràs viscut molts canvis en la manera de fer les coses.

He passat per tots els plans d’edu-cació. Primer la llei Moyano, des-près la de Villar Palasí i així fins a l’actual LEC.

Què va passar quan va acabar el curs 68-69?

Doncs durant aquell any algunes de les meves amigues van anar cap a Barcelona a continuar estudiant. Barcelona quedava molt lluny en aquell temps. I sense pràcticament

demanar-ho, em va arribar un altre nomenament. Desprès del primer nomenament entraves a dins d’una roda o una llista i et cridaven per a cobrir places interinament. Aquesta vegada em sembla que era per anar a Montbrió, i desprès a altres llocs. Anant rodant d’un lloc a l’altre. Va passar el temps, em vaig casar i vaig tenir un fill, i es feia molt pesat anar d’un lloc a l’altre. A Vilallonga hi ha-via una mestra de pàrvuls que esta-va malalta, no li agradaven massa els nens, la gent no estava massa

“Vaig entrar a l’escola per ensenyari vaig sortir havent après molt.”

25

contenta amb ella i no es podia fer fora, així que des d’ensenyament ma-teix van proposar que es muntés una guarderia. I així em vaig embarrancar en aquesta nova aventura posant una guarderia. Però pensava que no em podia quedar amb això sempre. Em vaig preparar oposicions, que tampoc n’hi havia cada any, i les vaig treure. Desprès vaig haver de concursar en el concurs general de trasllats i en la llista provisional em va tocar la plaça de Batea. Això era un problema. Amb tres criatures no podia anar i venir de Batea. Però com que en aquests anys m’havia tret el títol de mestra de cata-là, em va servir per poder optar a unes places de català que van sortir, aconse-guint la plaça de mestre de català a Vi-lallonga com escola catalana que era. I d’aquí ja no m’he mogut. Em sembla que he passat per tots els nivells.

Ser mestra al mateix poble d’on ets i on vius, té més avantatges o inconve-nients?

Sempre em deien que això ho paga-ria car. Però no sé què dir-te. No m’ho sembla. Em deien que faria de mestra les vint-i-quatre hores del dia, perquè la gent em pararia pel carrer per pre-guntar-te pels seus fills. Però a mi això no em molestava. A més, amb el temps la gent va anar ente-nent que si una cosa era de l’escola, s’havia de par-lar a l’escola. També havies d’anar molt en compte en ser discret al parlar amb els pares pel carrer perquè altres

persones no sentissin què deies, tan si era bo com dolent.

Explica’ns alguna anècdota de tots aquests anys a l’escola.

No recordo ben bé quin any era, però ja no cabíem a l’escola i utilitzàvem les dependències que l’Ajuntament tenia on ara hi ha la llar d’infants. En aquell temps el col·legi de Vilallonga es deia oficialment “Escuela Graduada Mixta de Vilallonga del Camp”. Jo feia classe en aquestes aules fora de l’escola i va venir l’inspector de zona, que es deia Josep Roig, a fer la visita que feia pe-riòdicament. Tot parlant em va dir que això d’Escuela Graduada Mixta s’hau-ria de canviar, que no era massa bonic. Em va dir que normalment es posava a l’escola el nom d’algun personatge famós o important del poble. I em va preguntar sobre qui teníem a Vilallon-ga que fos rellevant. Jo li vaig respon-dre que Pere Virgili. I ell em contesta: “Doncs ara mateix fem l’acta per can-viar el nom de l’escola i li posem Pere Virgili!”. Em vaig sorprendre i li vaig dir: “Sense dir-ho a ningú?”. I ell em va dir: “Ja ho diem tu i jo”. I així a partir de llavors els papers venien amb el nom d’Escuela Graduada Pere Virgili.

Deuries viure molt de prop la construcció del nou col·legi.

Ja he dit que havien habilitat dues aules on ara hi ha la guarderia, i a més es van llo-

gar unes dependències del bar de l’Estrelló, on més tard hi havia el restaurant, per posar-n’hi dues més. Finalment l’Ajuntament va comprar els terrenys de darrere l’escola, els va

lliurar a Ensenyament i van construir el

nou edifici. Era una

situació molt semblant a la que ens trobem ara. Però ara, enlloc d’estar en aules habilitades pel poble, tenim els barracons al pati. Actualment estem saturats i s’ha de fer una ampliació o un col·legi nou. Tenim tants nens en els sis cursos de primària com en tres d’educació infantil.

Què opines del sistema actual, on als 12 anys la canalla ja ha d’anar cap a l’institut?

Sincerament crec que era millor quan es sortia al acabar vuitè. Ara quan marxen als 12 anys s’ha acabat l’etapa de primària i comencen Secundària a l’institut. Això suposa un trencament. Es troben amb nens i nenes que vénen d’altres llocs, i encara que es vulgui unificar els continguts, s’han de repas-sar moltes coses i s’han d’explicar de nou. En canvi, quan seguien a la matei-xa escola, hi havia una continuïtat. Els mestres podíem fer un seguiment més acurat de l’alumne i encaminar-lo amb més proximitat.

Això d’ajuntar petits adolescents amb d’altres molt més grans, creus que és positiu?

És semblant al que deia. Ara els que fan sisè són els grans, perquè el curs següent ja marxen. I ja se senten grans, i ho fan notar. Abans això pas-sava a vuitè, dos anys més tard. Passa-ven els primers anys de l’adolescència aquí i podies reconduir-los una mica. Ara comencen més aviat aquest canvi tant important en la seva vida. Crec que no seria tan dràstic pels alumnes si en lloc de desplaçar-se ells fossin els professors els que anessin als col·legis a donar les classes aquests dos anys, si fos necessari.

Per acabar, et volem preguntar què et sembla la immersió lingüística i tota la polèmica que s’ha generat darrera-ment.

Estic totalment a favor de l’escola ca-talana. A més, els informes ens avalen. Ens estan avaluant constantment, i els resultats manifesten que surten amb el mateix nivell en una llengua que l’altra, i en alguns casos millor nivell de castellà dels que poden sortir a altres regions d’Espanya de parla castellana. Crec que aquesta polèmica és més po-lítica que de coneixement del castellà. Tothom sap que no hi hagut mai cap conflicte, ni social ni de convivència. Aquest sistema ha evitat que es for-messin grupets aïllats i ha facilitat la integració dels nouvinguts.

Quan arriba el mes de setembre tot torna a la seva normalitat. Es posen en funcionament els “motors” de l’escola i s’inicia un nou curs ple de novetats i notícies que tot seguit us passem a relatar.

➢ NOU EQUIP DIRECTIU

L’escola engega el curs amb un nou equip directiu després de la jubilació de la M. Teresa Claramunt, que durant molt de temps ha portat la direcció del centre.

Així, l’equip directiu actual està format per la Rosa Ramon, secretària , la Yoli Sánchez, cap d’estudis i la M. Neus Cogul directora. Amb la complicitat, la il·lusió i l’esforç de tota la comunitat educativa, l’escola de Vilallonga continuarà sent un referent tant a nivell de poble com de l’entorn.

➢ NOU HORARI

La desaparició de la sisena hora ha fet replantejar els horaris de les escoles. El nostre horari, aprovat pel Consell Escolar, coincideix amb el que proposa el Departament d’Ensenyament; matí de 9 a 12,30 hores i tarda de 15 a 16,30 hores.

Cal afegir que dos dies a la setmana s’ampliarà horari per a realitzar el suport escolar personalitzat, que us expliquem a continuació.

➢ SUPORT ESCOLAR PERSONALITAT

Una de les novetats més mediàtica per aquest curs és el SEP, suport escolar personalitzat. Es tracta d’un reforç adreçat a l’alumnat que té algunes dificul·tats en els aprenentatges i també per incentivar aquells que tenen altes capa·citats. Aquest suport es fa dins l’aula, tant a Educació Infantil i Cicle Inicial, però a Cicle Mitjà i Cicle Superior es realitza fora de l’horari lectiu, dos dies a la setmana, el dilluns i el dimecres.

➢ JA TENIM EL PARVULARI DE DUES LÍNIES

El creixement d’alumat al nostre centre és una clara realitat. Aquest curs es·colar és el primer en què ja comptem amb dues línies d’Educació Infantil. Ara

UN CURS MÉS, UN CURS NOUce

ip p

ere

virg

iliEL

S M

ÉS P

ETIT

S

26

27

ja tenim més de 240 alumnes i n’estem molt contents, però això també ens suposa anar esgotant tots els espais de què disposem.

➢ CARTA DE COMPROMÍS

Aquest curs hem fet arribar a les famí·lies la Carta de Compromís educatiu, aprovada pel Consell Escolar el curs 2010·11. Es tracta d’una eina útil que descriu els drets i els deures del centre i també la família en l’educació dels nens i nenes. De fet, només amb el treball conjunt aconseguirem l’èxit educatiu i per aquest motiu ens cal un compromís ferm.

➢ PARTICIPACIÓ A LA FIRA I FESTA DEL ROSER

Un dels objectius primordials del centre és la implicació a la vida del poble. Així, el divendres 30 de setembre, l’es·cola va poder celebrar l’inici particular de la Fira. Tots els nens i nenes de l’es·cola van gaudir de les atraccions que es van posar a seva disposició. Una tarda plena de moltes emocions!

L’escola també ha participat en un es·tand de la fira on s’han pogut encar·regar les fotografies de grup, veure el premi Baldiri Reixach i un mural sobre el valor de la igualtat que aquest curs treballarem a totes les classes. També es van poder adquirir plantes aromàtiques amb cartellets elaborats per l’alumnat. Els diners obtinguts ajudaran a co·brir les despeses de les Colònies que tot l’alumnat realitzarà el més de maig.

El dia 6 d’octubre es va realitzar la ja tradicional sortida a l’ermita del Roser. Un cop allà, tots vàrem poder gaudir de diverses activitats: gimcanes, jocs… i l’esmorzar que cada any ens ofereix l’Associació d’Amics del Roser. En el marc incomparable de l’ermita es combinen natura, con·vivència, joc i aprenentatge: un lloc ideal que volem que l’alumnat estimi i se’l senti seu.

➢ VISITA DE LA DIRECTORA DELS SSTT

El passat 5 d’octubre ens va venir a visitar la directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament, la Sra M. Àngels González, acompanyada per la nostra inspectora i la regidora d’ensenyament de l’Ajuntament.

Després de saludar el nou equip di·rectiu va voler conèixer de prop as·pectes de la vida del centre i també ens va felicitar pels resultats obtin·guts a les proves de competències bàsiques. Es va parlar del futur de l’escola en relació a la necessitat de nous espais, aspecte que caldrà anar concretant.

Finalment va saludar el professorat i un grup d’alumnes va obsequiar·la amb unes plantes aromàtiques.

I això només és el començament,…tenim per endavant moltes activitats que ja us anirem explicant. ceip

per

e vi

rgili

ELS

MÉS

PET

ITS

28

.

Curs 2011/12

Aquest any amb la reducció de la jornada escolar, els pares s’han trobat amb el problema de recollir els nens. L’AMPA ha buscat la forma de donar ser-vei als pares ampliant a una hora i mitja totes les activitats extraescolars i l’acollida de tarda.

Les activitats extraescolars que s’han iniciat aquest curs són les de futbol sala, Aeròbic, Anglès, Multi esports, com a novetat aquesta activitat con-sisteix a fer un dia futbol i un altre bàsquet a la setmana i poder competir durant el curs. Amb el futbol sala s’han fet diverses categories que com-petiran a la lliga del consell esportiu, en la categoria de Minis com l’altre any, es faran partits amistosos amb altres entitats.

Ja són aquí les Festes de Na-dal i com cada any es farà el tradicional pessebre vivent, en el qual participen tots els nens i nenes de l’escola, volen animar tots els pares a col . la-borar en el muntatge d’aquest acte festiu.

Fotos del torneig amistós jugat a Cambrils.

La Veude l’AMPA

ceip

per

e vi

rgili

ELS

MÉS

PET

ITS

30

'

fes el teu àpat familiar iet deixem els plats, coberts i copes sense càrrec

29

L’AJUNTAMENT INFORMA

DeGut al Pla De saneJament FinanCer aProVat Per unanimi-tat Pel Ple Del aJuntament Del 11 D’aGost De 2010 i aProVat Per la Generalitat el 10 De setemBre De 2010 i Dintre De les mesures ComPromeses en el mateiX, el Ple De l’aJuntament Del Passat Dia 5 D’oCtuBre Va aProVar inCrementar les se-GÜents taXes i imPostos Pel ProPer eXerCiCi 2012.

a) taxa pel trànsit de vehicles pesats pels camins municipals, vehicles de 8 tones: 200€/any, per cada tona de més o fracció: 20€/any. Aprovada per unanimitat.

B) taxa serveis cinema, increment de un euro per cada entrada, ja siguin individuals o abonaments. Aprovada per unanimitat.

C) taxa recollida escombraries, actualment hi ha una diferència de 30.000€ entre el que es recapta i el que es paga. Es necessita equilibrar aquesta diferencia. La taxa per habitatge passa a ser de 140€/any, fraccionada en 4 rebuts de 35€. Aprovada per majoria.

D) impost activitats econòmiques, increment del coeficient de 1,00 a 1,15 per la ca-tegoria 1 i de 1,15 a 1,30 per la categoria 2. Aprovat per unanimitat.

e) impost vehicles de tracció mecànica, el coeficient passa de 1,4 a 1,5 (el municipi te un tipus molt baix i no es pujava des de el 2004). Aprovat per majoria.

F) impost sobre bens immobles (urbana), el tipus passa de 0,75 a 0,80, representa un increment de mitjana de 12,38€ per rebut, aproximadament 1€ al mes. Aprovat per majoria.

El exercici 2010 es va tancà amb un romanent negatiu de 600.000€, quan havia el com-promís de tancar-lo amb un romanent negatiu de 300.000€ i també havia el compromís de actualitzar taxes i impostos.

Hem de ser conscients que els ingressos provinents del govern central (Madrid) i de la Generalitat (Barcelona) van disminuint a cada exercici.

La responsabilitat de l’equip de govern va mes enllà de les decisions “políticament cor-rectes”, s’ha de equilibrar un pressupost on hi ha compromisos ineludibles: la devolució de préstecs bancaris, el pagament dels deutes endarrerits a tercers i la prestació d’uns serveis que per la seva naturalesa ja son deficitaris.

La actualització de taxes i impostos era ineludible si es pensa en les pròximes generaci-ons més que en les pròximes eleccions.

'

fes el teu àpat familiar iet deixem els plats, coberts i copes sense càrrec

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

34

Col·laboració

D’Kastrogastroreflexions

EL MENJAR CASOLA... La majoria de les vega-des, en parlar de cuina, assimilem la “tradicional” a la de “casa”, quan realment no és el mateix. Una clàssica favada asturiana és, sens dubte cuina tradicional, però no té perquè ser casera, pot procedir d’un envàs saturat de conservants, colorants i demés additius. No vull citar marques però tothom les té al cap. Pel contrari, el més sofisticat plat que puguem imaginar es pot cuinar amb la tècnica i la cura que empraven les nostres àvies. Així doncs, no es tracta del “QUE ES FA” sinó de “COM ES FA”.

Molts restaurants, publiciten una cuina casolana pel sol fet de tenir una carta plena de plats tradicionals, sovint amb tal quantitat d’oferta, que si analitzem una mica i fem servir el sentit comú, fàcilment podem arri-bar a la conclusió de que de casolana “rien de rien”. Es evident que una carta masa extensa no es compatible amb la idea del menjar casolà, cuinat al mateix dia (o un parell de dies abans si es tracta d’un guisat), i amb producte realment fresc. El peix es fresc el primer dia i potser el segon. El tercer ja no tant...i a partir del quart...més val que el romesco tingui un bon punt de picant! Quan ens ofereixen un munt de peixos diferents i tots suposadament frescos, cal donar un cop d’ull al local, veure el número de clients i fer comptes.

A banda d’això, per cuinar en un local obert al públic, existeixen certes dificultats per poder-ho fer com als fogons de casa: Quants? Quan? Què?

La imprevisible resposta a aquestes preguntes fa que la manera de construir les receptes, no sigui exacta-ment la mateixa que empraríem a la nostre cuina, on sabem (més o menys): Quants vindran a menjar (on mengen quatre mengen cinc)

Quan vindran (si els “amigots” no els entretenen) Què menjaran (si no vols caldo dues tasses) Al nostre menjador, al de casa vull dir, seurem a taula, per exemple, sis persones a dos quarts de tres i

menjarem macarrons, bacallà amb samfaina i flam. Al restaurant, no saben quants clients tindran, a quina hora arribaran i el que demanaran, només poden

fer unes certes previsions, per tant, és evident que no poden utilitzar els mateixos passos per preparar l’àpat. Si volen apropar-se a una manera de cuinar realment casolana, amb el temps, el carinyo i el sentiment

d’estar-ho fent per a la família o pels amics, difícilment poden donar de menjar a massa gent. Tant sols poden intentar-ho des d’un menjador de mesures familiarment abastables i amb una oferta controlable en quantitat. Només d’aquesta manera estaran a la vora d’oferir una cuina “quasi casera”.

Tot i així, quasi be mai, podran assolir el nivell de algunes mestresses de casa, es veritat que cada vegada menys, que filant prim amb la qualitat i l’elaboració, i posant molta atenció als productes que ens ofereix cada època de l’any, fan cada dia una cuina meravellosament CASOLANA

Leo D’KastroVilallonga del Camp

Glossari a la Mare de Déu del Roser,

La gent de Reus, quan ens adrecem a la Mare de Déu de Misericòrdia, sovint, comencem les nostres pregàri-es amb un fragment dels goixos que es canten a la seva llaor: “VERGE DE MISERICÒRDIA, MIREU-NOS AMB ULLS D’AMOR”.

Avui, quan m’adreço a vos, MARE DE DÉU DEL ROSER, també vull fer-ho amb la mateixa pregària, mireu-me amb ulls d’amor, i sota el vostre mantell blau, acolliu-me i doneu-me la força suficient per poder fer-vos aquesta glosa en el dia de la vostra festa.

Quan la Junta de l’Associació dels Amics del Roser van venir a veure’m per proposar-me aquesta escomesa, el meu primer pensament va ser, la veritat us ho dic, d’un gran ensurt per la responsabilitat que representa, però, com aquell que diu, i sense pensar-ho gaire més, al mateix moment al meu cap ressonava el cant a Maria, el MAG-

NIFICAT “La meva ànima magnifica al Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.......”us puc assegurar que va ser una senyal, un signe, una veu que em deia ànims Josep.

Avui, amics i amigues voldria fer un cant a la Verge Maria, com a mare nostre, que sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser es venera a Vilallonga del Camp.

En primer lloc, voldria fer-vos una pregunta: és difícil estimar a la Mare de Déu?Doncs No. Resulta que és una acte d’amor, amor que rebem com un do a les persones, amor en un sentit

figurat, però que ens encomana la seva gràcia, com una mare ho fa a tots els seus fills.Avui en dia, ens trobem immersos en una societat un tant mancada de sentiments, sobretot dels més exte-

rioritzats, per això sovint ens falta aquest do, ens falta a tots una mica d’amor.Penso que els cristians tenim el goix de poder percebre aquest amor de mare, i com a tal , vull fer palesa

d’aquesta estimació que sento en vers la Mare de Déu del Roser, i de retruc a la gent de Vilallonga, que m’acolli’t i a la qual porto molt a dins del meu cor, segur que la Mare de Déu hi té alguna cosa a veure.

Son temps difícils els que ens toca viure a tots plegats. Moltes vegades ens trobem immersos ens situacions complexes i delicades, la feina ens absorbeix i quantes vegades hem de portar a terme accions que sovint són molt difícils de poder complir o, fins i tot, d’estar-hi d’acord.

M’agradaria fer-vos una petita confessió. Quan per raons diverses em trobo en una situació d’aquestes ca-racterístiques, sabeu que faig?, doncs molt senzill, dono un tomb per l’ermita, passejo pel tros de “Baganito”, m’adreço a la Mare de Deu del Roser, reso un parell d’Avemaries i, la veritat, us ho puc assegurar, recupero una pau interior, el somriure que em manca, em ve al cap una paraula bonica i, sobretot, torno a sentir aquella veu que us deia al començament: ÀNIMS JOSEP.

Mare de Déu del Roser, aquí teniu un fervent vostre que es postra als vostres peus i us diu gràcies per aquest ajut que ens doneu dia a dia.

Com m’agradaria poder-vos expressar les moltes gràcies que rebem tots plegats, només sé fer-ho amb una pregària:

Sota el cel de Vilallonga, a la vila i al conreu, Mare de Déu del Roser protegiu el vostre poble que us invoca amb gran delit.

Moltes gràcies a tots i per tot,

Josep Roca i NollaVilallonga del Camp, 9 d’octubre de 2011

Bústia

L’Associació de dones de Vilallonga del Camp, compleix deu anys de la seva fundació.

L’Associació de dones de Vilallonga del Camp, compleix deu anys de la seva fundació.Va ser l’any 2000, quan un grup de dones afins i amb ganes de treballar, van posar en marxa el avui Associació

de dones. La primera Assemblea que consta en el llibre d’actes, es va realitzar el 19 de Gener de 2000.Fins a les hores són moltes les dones que han estat presents en les diverses juntes, i sense estar a la junta,

sòcies que han treballat, perquè aquesta iniciativa tirés endavant. Les activitats han estat diverses durant aquests anys, tant per a sòcies com les que no ho són, com ara Aeròbic, Dansa del Ventre, Manualitats, Pachtwork, Pintura, Costura, Sardanes, Ioga, Punta de Coixí, Gimnàsti-ca i Ball ... aquestes quatre últimes són les que actualment s’estan fent.

Lluïdes són les celebracions en honor a Santa Agata, cada primer dissabte de fe-brer, amb gran assistència de les sòcies i alguna no sòcia.

També la Trobada de Puntaires, que se celebra l’11 de setembre, amb una par-ticipació dels pobles veïns que any rere any assisteixen a la trobada, i no cal dir les puntaires de Vilallonga.

Cada estiu es fa un sopar per totes les dones sòcies o no sòcies que vulguin assistir.

S’han organitzat i es continuaran or-ganitzant Tallers i Cursos diversos, per dir alguns de Cuina, Maquillatge, Massatge,

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

36

Dieta Mediterrània, de Nadal ... Sortides al Teatre, Sortida Ruta Moderniste de Gaudí a Reus .... i estem obertes a qualsevol suggeriment per poder fer altres noves activitats.

Encoratgem a les més joves que vinguin, i ens donen els seus punts de vista, totes farem que es puguin com-plir molts anys més.

Des de la Junta us animem a totes per seguir endavant, que treballant juntes es pot aconseguir.

La Junta

Prioritzar. Aquesta és la qüestió.

Prioritzar és una acció que fem molt sovint. Jo diria que és l’activitat que més fem desprès de respirar. Però, curiosament, l’Enciclopèdia Catalana no recull el mot, ni tampoc ho fan altres diccionaris. Potser serà perquè no han prioritzat la seva importància.

Prioritzem cada vegada que escollim realitzar una cosa i no una altra; quan comprem un objecte en lloc d’un altre; quan demanem un plat per comptes d’un altre..., inclús, quan escollim a una persona i en deixem a una altra. Qualsevol acte humà és conseqüència d’haver prioritzat el que decidim fer.

I si tots els humans som responsables de les prioritzacions que hem fet al llarg de la nostre vida i que l’han condicionat, ja sigui per bé o per mal; les prioritzacions que fan el polítics, a tots nivells municipal, comarcal, provincial, autonòmic, nacional, europeu..., afecten molt substancialment a tota la ciutadania i per tan han d’ana-litzar molt acuradament que prioritzen quan, com en el moment actual de crisis, s’han de fer acomiadaments, baixades de sous, disminuir serveis, anul·lar prestacions, etc.

El que han fet fins ara els nostres polítics no transmet confiança perquè el ciutadà no percep que és prioritzin els serveis bàsics pel poble, i en canvi mantenen que els polítics puguin cobrar sous astronòmic sde diverses admi-nistracions, encara que ho emmascarin dient que són per dietes (que per més inri no paguen impostos). Prioritzar el doblatge de les pel·lícules al català quan s’estan tancant plantes i quiròfans als hospitals, costa d’entendre. Que poc més de 300 persones de l’élite de la política catalana cobrin molt més d’un milió d’euros cada més, remeu les entranyes que tothom, i sobre tot d’aquells que es queden sense cap prestació i/o sense casa. I així podríem continuar pàgines i pàgines.

Senyors polítics facin examen de consciència, si en tenen, i prioritzin el que sempre els hi agrada posar-se a la boca: que treballen pel poble, no per enriquir-se a costa dels impostos que paguem entre tots.

Si els nostres governants actuessin com ho fan un pare i una mare quan gestionen els recursos de la seva llar, segurament que no hauríem consentit els abusos i la malversació que s’ha fet en els darrers anys; però a l’hora d’estranyes el cinturó serien els primers en fer-ho, i segur que la salut i l’ensenyament dels seus fills seria el darrer que sacrificarien.

Pilar Riera

Vilallonga serà el que vulgui ser!

Me l’estimo molt Vilallonga i em porta molts bons records. Els que em coneixeu ja sabeu que quan era petita venia molt sovint i ara vinc de tant en tant. Amb els anys he pogut observar el gran canvi que ha sofert la vila. Crec que ha canviat i s’ha de reconèixer que ha millorat molt físicament, encara recordo com estava d’abandonada l’ermita, i també ha canviat en altres aspectes.

Els vilallonguins teniu sort que hi hagi grups de persones que es mouen per organitzar un grapat d’activitats molt interessants que fan que Vilallonga tingui identitat pròpia i no s’hagi convertit en un poble dormitori de l’ex-traradi de Tarragona. Segons tinc entès algunes d’aquestes activitats estan promogudes per l’ajuntament, altres en reben una petita subvenció i d’altres són fruit de l’esforç d’uns quants.

De totes les activitats que es fan voldria parlar d’unes que em semblen especialment interessants pel que tenen educatives i de socialment integradores, són unes activitats que les poden fer la majoria de les persones sense tenir en compte l’edat només cal adaptar-ne la dificultat, em refereixo a les activitats que organitza el grup excursionista L’Espardenya.

Fer excursions és molt més que passar una estona amb uns amics, és fomentar els valors de respecte per la natura, solidaritat i companyonia. Però, l’excursionisme és sobretot potenciar la cultura de l’esforç, d’un esforç que no té una compensació material, un esforç que et compensa perquè l’has fet amb amics , perquè has sigut capaç d’arribar i perquè el lloc on has anat és molt bonic i en pots gaudir.

Aquesta cultura de l’esforç és un bé molt preuat en un moment en que ens queixem que una part de la nostra joventut practica la llei del mínim esforç i es passen els dies jugant a l’ordinador o asseguts al sofà mirant els programes escombraries que fan a la televisió.

37

Crec que si aconseguiu que la canalla de Vilallonga s’impliqui en aquestes activitats d’aquí pocs anys tindreu un jovent extraordinari.

Des d’aquí vull felicitar-vos i dir-vos que endavant , Vilallonga serà el que els seus habitants vulgueu.

Pepa

Carta oberta

Soc una sona jubilada veïna del poble que gosa dirigir-se a vosaltres perquè veig una convivència en perill al nostre poble, que com jo, penso que tots estimem. Soc nascuda a Vilallonga i els meus pares i avis també. Quan jo vaig arribar en aquest mon en plena postguerra, i el meu pare havia anat a la guerra civil lluitant amb l’exercit republicà, per això amb desdenyi era nomenat “roig” i jo i la mare amb conseqüència també. Ell era simpatitzant del PSUC, tot i que no amb va dir mai que no anés a cap lloc del poble ni a cap celebració durant la dictadura.

Soc cristiana practicant, crec en Déu i en el seu amor per nosaltres i la humanitat, per això ara estic molt trista quan m’he donat compte que aquesta setmana que anomenem cultural uns quants veïns no estaven en els actes que organitza l’Associació Amics del Roser, que fa prop de 30 anys que es va formar. No entenc perquè fan això. I encara ho entenc menys quan sempre els hi he sentit dit que estimaven a la Mare de Déu del Roser i l’ermita i que volien fer poble. Doncs en el meu entendre no ho fan, al contrari, divideixen al poble per política i per el seu propi orgull.

Desitjo que aquesta carta no dolgui a ningú, només vull expressar el meu punt de vista que amb democràcia també tinc dret a dir.

Jubilada i veïna

Lletania SALUS INFIRMÓRUM

ELECTRICITAT I ELECTRODOMÈSTICS

E M

S�� D��G�� E��

R�� E��

Obrim les portes a la

REHABILITACIÓ Més de 90 entitats de participació

RevistaEl Codony

Si voleu subscriure’s a la revista, poseu-vos en contacte a través del correu electrònic [email protected], o trucant al telèfon 977 84 01 58, i us informa-rem de com fer-ho. Feu servir el correu per fer-nos arribar els vostres suggeriments i/o car-tes a la bústia, o a tra-vés de la pàgina web.

35

ELECTRICITAT I ELECTRODOMÈSTICS

E M

S�� D��G�� E��

R�� E��

38

acte

s de

ls p

lens

CASA

DE

LA V

ILA

40

Sessió extraor-dinària del Ple d’organització de l’ajuntament de 6 de juliol de 2011* Amb els vots a favor dels senyors Armengol, Gené, Sánchez i Abelló i senyo-ra Claramunt, i els vots en contra dels senyors Valera i Roig, i senyores Benaiges i Vallvé, es va aprovar que el règim de sessions ordi-nàries del Ple seria cada tres mesos, el dia i la hora que es considerés més adient. Les extraordinàries que es consideri conveni-ent.

* Per unanimitat s’aprova

la creació i composició de Comissió d’urbanisme, la d’educació i la Comissió Especial de Comptes.En totes tres comissi-ons farà de secretari el de l’Ajuntament en Josep Roca Nolla o en el funcio-nari en que delegui.

* Es dóna compte al Ple del Decret de l’alcalde pel qual es nomenen els ti-nents d’alcalde:Primer Tinent d’Alcalde en Valentí Gené SoléSegon Tinent d’Alcalde en Pere Abelló Alfonso

* S’acorda, per unanimitat, crear la Junta de Govern.

* Es dóna compte al Ple de

la relació dels membres que formaran la Junta de Govern:President en Francesc Xa-vier Armengol Monné i vocals Valentí Gené Solé, Primer Tinent d’Alcalde; Pere Abelló Alfonso, Se-gons Tinent d’Alcalde i Juan Sánchez Ramírez.

* Es dóna compte del de-cret de delegació de com-petències de l’Alcalde a la Junta de Govern Local:Representació de l’Ajunta-ment; dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres municipals; desen-volupar la gestió econòmi-ca d’acord amb el pressu-post aprovat i disposar de les despeses dins del límit de la seva competència; concertar operacions de tresoreria quan l’import acumulat de les operaci-ons vives en cada moment no superin el 15% dels in-gressos liquidats en l’exer-cici anterior; ordenar el pagament i rendir comp-tes; aprovar l’oferta d’ocu-pació amb els pressupos-tos i la plantilla aprovats pel Ple, aprovar bases de les proves per la selecció de personal i per als con-cursos de previsió de llocs de treball i distribuir les retribucions complemen-taries que no siguin fixes ni periòdiques; aprovar els instruments de pla-nejament de desenvolu-pament del planejament general, quan no estigui expressament atribuïda al Ple la competència, així com la dels instruments de gestió urbanística i dels projectes d’urbanització; sancionar les faltes de

Comissió informativa d’urbanisme

Càrrec Nom Grup Municipal

President Francesc Xavier Armengol Monné CiU

Vocal Pere Abelló Alfonso CiU

Vocal Juan Manuel Sánchez Ramírez PP

Vocal Ignasi Valera Cabré ERC

Vocal Peu Roig Gelabert PSC

Comissió informativa d’educació



Vocal M. Teresa Claramunt Gili CiU

Vocal Valenti Gené Solé PP

Vocal Carme Vallvé Fortuny ERC


Comissió Especial de Comptes



Vocal Pere Abelló Alfonso CiU

Vocal Valentí Gené Solé PP

Vocal Ignasi Valera Cabré ERC


41

desobediència a la seva autoritat o per infracció de les ordenances munici-pals, exceptuant els casos en què aquesta facultat estigui atribuïda a altres òrgans (sempre que no comportin separació del servei dels funcionaris i acomiadament del per-sonal laboral); l’aprovació dels projectes d’obres i de serveis quan sigui compe-tent per a la contractació o concessió i estigui pre-vist en el pressupost; la contractació d’obres, de subministrament, de ser-veis, de gestió de serveis públics, els contractes ad-ministratius especials i els contractes privats quan el seu import no superi el 10% dels recursos ordina-ris del pressupost ni, en qualsevol cas, si la quantia sigui superior als sis mi-lions d’euros; l’adquisició de bens i drets així com l’alienació del patrimoni quan el seu import no su-peri el 10% dels recursos ordinaris del pressupost ni, en qualsevol cas, si la quantia sigui superior als sis milions d’euros; ator-gar llicències, tret que les lleis sectorials ho atribu-eixin expressament al Ple, i ordenar la publicació i l’execució dels acords mu-nicipals i fer-los complir.

* Amb els vots a favor dels senyors Armengol, Gené, Sánchez i Abelló i senyo-ra Claramunt, i els vots en contra dels senyors Valera i Roig, i senyores Benaiges i Vallvé, s’aprovà la dele-gació de competències del Ple a favor de la Junta de Govern:

L’exercici de les accions ju-dicials i administratives i la defensa de la Corporació en matèries de competèn-cia plenària; la declaració de lesivitat dels actes de l’Ajuntament; les operaci-ons de crèdit de quantia acumulada dins de cada exercici econòmic superi-

or al 10% dels recursos or-dinaris del pressupost; les operacions de tresoreria , que li corresponguin quan l’import acumulat de les operacions vives en aquell moment superi el 15% dels ingressos corrent liquidats en l’exercici anterior; les contractacions i concessi-ons de tota classe quan el seu import superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i, en qualsevol cas, els sis milions d’eu-ros; l’aprovació d’obres i serveis quan sigui com-petent per a la seva contracta-ció o concessió i quan encara no estiguin previstos en els pressu-postos, i la adjudicació de concessions sobre els béns de la Corporació i l’adqui-sició de béns immobles i drets subjectes a la legis-lació patrimonial, així com

l’alienació del patrimoni quan no estiguin atribuï-des a l’alcalde, i dels béns declarats de valor històric o artístic qualsevol que si-gui el seu valor.

Es dóna compte al Ple de les delegacions atribuïdes a favor de diversos Regi-dors:

* Amb els vots a favor dels senyors Armengol, Gené, Sánchez i Abelló i senyo-ra Claramunt, els vots en contra dels senyors Va-lera, i senyores Benaiges i Vallvé i l’abstenció del senyor Roig, s’aprovà les indemnitzacions a favors del membres de la Cor-poració per l’assistència al Ple, Comissions i Juntes de Govern:

Junta de Govern del 13 de juliol* Es dóna compte de les subvencions concedides

Regidor ÀreesValentí Gené Solé Festes, esports, promoció econòmica i turismeJuan Manuel Sánchez Ramírez Urbanisme, medi ambient, joventut i serveisMª Teresa Claramunt Gili Ensenyament, salut, benes tar social i promoció ciutadanaPere Abelló Alfonso Hisenda, cultura i comunicacionsFrancesc Xavier Armengol Monné A més de les gestions pròpies del càrrec d’Alcalde, assumirà les àrees d’agricultura i governació

Per Ple 70 €Per Junta de Govern 70 €Per Comissió Informativa 50 €Per Comissió Especial de Comptes 50 €

38

acte

s de

ls p

lens

CASA

DE

LA V

ILA

42

per la Diputació de Tarra-gona:

ja pàgina del setmanari El Vallenc per a incloure pro-

paganda per la Festa Ma-jor d’Estiu.

* S’acorda sol·licitar una subvenció al Servei d’Ocu-pació de la Generalitat de Catalunya per tal contrac-tar un agent d’ocupació i desenvolupament local d’actuació al municipi.

* S’aprova, inicialment, el Pla Especial Urbanístic per la rehabilitació d’una anti-ga gravera per a la ubica-ció d’una pista de karts.

* S’acorda aprovar la pri-mera certificació per va-lor de 5.936,89 euros de l’obra titulada “Eliminació de barreres arquitectòni-ques i senyalització viària a diversos carrers de l’ei-xample” que té un cost de 68.000 euros.

* Es comunica que el 21 de juliol es farà el lliura-ment dels premis del con-curs de cartells per a la Festa Major d’Estiu.

* També es comunica que el 25 de juliol es farà el tràmit protocol·lari per la cessió d’un Sagrat Cort que la família Fortuny-Camplloch farà a l’Ajunta-ment de Vilallonga.

* Es comunica que s’han fet els tràmits pertinents

per evitar que els camions que treuen la terra de la Bassa del Cementiri passin pels camins.

* Es dóna compte de les gestions que s’han fet amb la Junta de la Comu-nitat de Regants dels Pous de la Granja referent a la canonada que passa per dins el cementiri i que s’ha foradat.

* Els senyors Gené i Abelló expliquen detalladament de l’esborrany dels actes de la Festa Major d’Estiu.

Sessió extraordi-nària del Ple del dia 20 de juliol* Es dóna compte del De-cret de l’alcaldia pel qual s’aproven els nous preus de l’entrada i abonament de les piscines per la tem-porada 2011.

* S’acorda, per unanimi-tat, que les festes locals pel 2012 seran el 30 de juliol i el 12 de novembre.* Desprès de tot el trà-mit per la proposta de nomenament de Jutge de Pau titular i una vegada acabat el termini de pre-sentació de sol·licituds, el Ple ha de decidir entre els candidats que són: Maria Garcia Parla, Antonio Llau-radó Solé, Encarna More-no Serrano, José Roman Martín, Montserrat Serres Sanromà, M. Teresa Vidal Alberich, Francisco Javier Villalba Real i Josep M. Al-berich Fortuny, que va re-tirar la seva sol·licitud.En votació secreta d’entre els assistents, s’obté el se-güent resultat:

Concepte Import

Fira tardor 2011 1.100,00 €

Seguretat a les piscines 2011 8.000,00 €

Reducció animals peridomèstics 2011 3.780,00 €

Analítica i control subministrament aigua 2.000,00 €

Creació itinerari saludable 8.566,61 €

* Es dóna compte de la denegació de la subvenció demanada a la Diputació de Tarragona per a la ges-tió sostenible dels recur-sos d’energia i aigua.

* S’informa que la sol-licitud que es va fer a la Diputació de Tarragona adherint-nos a la convo-catòria referent a la im-plantació del servei de recollida selectiva d’oli do-mèstic, queda inclosa dins de la que va fer el Consell Comarcal del Tarragonès pel mateix servei.

* Es comunica que, tot i que el programa “Roba Amiga” ha deixat d’estar subvencionat per l’Agèn-cia Catalana de Residus, la Diputació de Tarragona finançarà el programa pel 2011.

* S’informa que per tal de que la Generalitat pugui aprovar definitivament el Pla Únic d’Obres i Serveis del 2012, en el qual l’Ajun-tament de Vilallonga hi te atribuïda l’obra “Adequa-ció de les instal·lacions del Casal Jove a la zona espor-tiva”, s’ha de presentar el projecte executiu corres-ponen.

* S’acorda contractar mit-

43

Antonio Llauradó Solé 1 vot; José Roman Martín 5 vots i M. Teresa Vidal Al-berich 2 vots. Acordant-se proposar com Jutge de Pau Titular a José Roman Martín per haver obtingut més vots. En l’explicació de vot, Ignasi Valera, en repre-sentació del grup d’ERC, manifesta que han votat a l’actual Jutgessa. M. Te-resa Vidal Alberich, per la valoració de la seva expe-riència, neutralitat i tre-ball dut a terme durant aquests anys.En Pau Roig, regidor del PSC, diu que ha votat a Antonio Llauradó Solé per considerar que és una persona transparent, sen-se cap vinculació política i valorant que és de Vila-llonga i hi resideix.En Juan Manuel Sánchez, representant al PP, co-menta que els seu vot ha estat per José Roman Martín perquè opten per la renovació d’aquest càr-rec i seguint el criteri de que viu al poble i que es una persona amb coneixe-ments en la matèria.En Pere Abelló, en repre-sentació de CiU, manifesta que el seu grup a votat a José Roman Martín per-què en l’actualitat és Jutge substitut, i per tant amb coneixements sobre la matèria i que té coneixe-ments per a desenvolupar aquest càrrec satisfactòri-ament. El senyor Alcalde agraeix la tasca realitzada per la Jutgessa sortint M. Teresa Vidal, però que és partida-ri de la renovació del càr-rec.

* S’acorda, per unanimi-tat, la moció presentada per la Unió de Pagesos, en la qual s’insta al Govern de l’Estat a que pagui les indemnitzacions pendents i els interessos correspo-nents a les persones ex-propiades per les obres de l’Autovia A-27: que es repari o es faci reparar els danys físics en els sistemes de rec, en els camins que les obres hagin destruït o els obstrueixen encara; que faci eliminar els talus-sos de les obres que obs-taculitzen l’evacuació de l’aigua de les pluges i po-den provocar inundacions, i que tinguin en compte les demandes dels propie-taris de finques ocupades temporalment, perquè tinguin la garantia que les recuperaran tal i com es-taven abans de l’ocupació.

Junta de Govern del 8 d’agost* S’aprova l’ampliació de l’adjudicació pel curs 2011-2012 de la gestió de la Llar d’infants “Patufet” a l’Escola Bressol Baobab, S.L. Es modifica per aquest curs el servei que serà de quatre aules i un total de 56 alumnes, pel preu de 186.135 euros/curs. I es pren el compromís d’inici-ar el tràmit administratiu per procedir a la convo-catòria d’un nou concurs per la gestió dels propers cursos.

* Es dóna compte, que com s’ha fet en les darrers convocatòries, el local on es celebraran les elecci-ons generals del proper 20 de novembre serà al Cen-

tre Cívic, a la carretera de Valls, núm. 1.

* S’acorda prorrogar el conveni del servei de vi-gilància rural fins el 15 de desembre.

* El sr. Alcalde informa que el Consell Comarcal del Tarragonès ha aprovat el retorn del cànon sobre la deposició de residus, pel tractament de la FORM 6.111,75 euros i per la re-collida de la FORM 803,90 euros.

* També informa el sr. Al-calde que el Consell Co-marcal del Tarragonès ha aprovat tornar al sistema de factura mensual de les diferents prestacions de caràcter mediambiental.

* El sr. Alcalde informa de que el Consell d’Ad-ministració del Consorci d’Aigües de Tarragona ha acceptat la proposta de l’Ajuntament de Vilallonga del Camp d’anar pagant les factures endarrerides. També el CAT va resoldre aturar i deixar en suspens el contenciós interposat contra el nostre Ajunta-ment.

* S’informa que la Dele-gació d’Hisenda ha comu-nicat a l’ajuntament que la liquidació definitiva del 2009 de la participació en els tributs de l’Estat, l’Ajuntament de Vilallonga del Camp li corresponien 168.046,05 euros i els lliu-raments a compte foren de 255.304,08 euros, per tant hi ha una diferen-cia a favor de l’Estat de 87.258,03 euros. Quanti-tat que s’haurà de tornar

38

acte

s de

ls p

lens

CASA

DE

LA V

ILA

44

escalonadament a partir de 2012.

* La Regidora d’Ensenya-ment, M. Teresa Clara-munt, comunica que de cara al curs 2011-2012 s’haurà de revisar la taxa pel servei de la Llar d’In-fants, proposant que sigui de 140 €/mes i que s’hau-rà de debatre en un pro-per Ple.

* El Regidor de Festes, Va-lentí Gené, informa que per la celebració de la Di-ada de Catalunya, l’11 de Setembre, està confirma-da la trobada de puntaires al matí i l’actuació d’un grup d’havaneres a la nit.

* El Regidor d’Obres, Juan Manuel Sánchez, informa de que els tècnics muni-cipals conjuntament amb els del Morell estan redac-tant un projecte de modi-ficació de Normes Subsi-diàries per la legalització de les naus a l’entrada de Vilallonga (Espadema i an-tigues naus de RAVAGO).

* També comenta el sr. Sánchez que s’ha convo-cat una reunió amb els serveis jurídics de la Di-putació de Tarragona per tal de buscar una solució amb el problema urbanís-tic que afecta al bloc del carrer d’Alcover, i que de moment el contenciós in-terposat per la promotora està en suspens.

* El sr. Sánchez informa que respecta a l’execu-ció subsidiària de l’aval dipositat per la Societat PANKARITA per les obres d’urbanització de l’Era

d’Albinyana, dita societat ha presentat recurs contra el Decret de l’Alcaldia que ordenava la seva execució.

* Finalment, el sr. Sánchez informa que segueix el seu curs l’expedient incoat per l’estat de ruïna de tres edificis del carrer del Vent.

Sessió extraordi-nària del Ple del dia 11 d’agost* Amb els vots a favor dels senyors Armengol, Gené, Sánchez i Abelló i senyo-ra Claramunt, i els vots en contra dels senyors Valera i Roig, i senyores Benai-ges i Vallvé, s’aprova la proposta de que el preu públic per l’assistència a la llar d’Infants municipal “Patufet” sigui de 140 €/mes, per curs 2011-2012.

* Els assistents es do-nen per assabentats del Compte General del 2011 del qual la Comissió Gene-ral de Comptes va emetre l’informe favorable.

* L’aprova, per unanimi-tat, acollir-se a les mesu-res aprovades pel Govern Central, pel qual es pot re-alitzar una operació de crè-dit per valor de 62.216,80 euros amb Institut de Crè-dit Oficial (ICO) per tal de liquidar les obligacions reconegudes pendents de pagament de l’Ajuntament de Vilallonga del Camp. Dita quantitat serà lliura-da directament als prove-ïdors. Les condicions de l’operació de crèdit són un termini d’amortització de tres anys, sense carència; un tipus d’interès fix anual

que no excedirà del 6,5% TAE; la garantia del prés-tec és el 25% de la partici-pació de l’ens local en els tributs de l’Estat.

Sessió de la Junta de Govern del 7 de setembre* Com que el Consell Co-marcal de Tarragonès té inclosa al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya de l’any 2012 l’obra titula-da “ET i PG Pavimentació dels sistema viari dels mu-nicipis del Consell”, s’acor-da demana al Consell que inclogui dins d’aquesta obra la pavimentació dels carrers Pirineus, Torreta, onze de Setembre i Plaça de l’Avellana.

* Es dóna compte de les subvencions concedides per la Diputació de Tarra-gona: 2.424,68 euros per la renovació i instal·lació de la xarxa informàtica i comunicacions a l’Ajunta-ment, dins del Programa Àrtic, i 5.580,54 euros per la reparació urgent de la piscina municipal.

* Es comunica que s’ha inclòs la visita guiada al Museu- Arxiu Pere Virgili i l’ermita dins de les Jor-nades Europees del patri-moni a Catalunya 2011, que es farà el 23 i 24 de setembre.

* El Regidor de Festes, Va-lentí Gené, informa dels actes de l’11 de Setembre. El matí al trobada de pin-taires, que enguany arriba a la desena edició, per la qual cosa se li concedeix una subvenció de 300 eu-

45

ros. Els altres actes consis-tiran, com cada any, en un sopar popular amb canta-da d’havaneres.

* S’informa de que per la Fira s’oferirà a les associ-acions i entitats la possi-bilitat gratuïta de gaudir d’una carpa. També s’ofe-rirà als comerciants i em-preses del poble pel preu de cost del lloguer de la carpa.

* Es dóna compte de la sol·licitud que s’ha fet a la Diputació de Tarragona d’una subvenció de caràc-ter excepcional per la re-posició del cablejat i altres elements elèctrics de la xarxa l’enllumenat públic de la ermita. El pressupost és de 15.500 euros i la subvenció sol·licitada de 10.850 euros.

* El sr. Alcalde informa que l’empresa Autocars Plana a reduït una parada en alguns dels trajectes, concretament la de davant del Centre Recreatiu. S’ha demanat una entrevista amb el gerent de l’empre-sa per mirar de buscar una solució.

* El Regidor d’Hisenda, Pere Abelló, informa que s’està preparant l’expedi-ent per donar de baixa del pressupost diverses parti-des tan d’ingressos i des-peses d’anys anteriors.

* També informa que aquest exercici s’han po-sat al cobrament diferents altes d’IBI que s’han fet en els darrers anys.

* Finalment, comunica

que s’estan revisant les quotes dels impostos i ta-xes de cara el proper exer-cici.

* El Regidor d’urbanisme, Juan Manuel Sánchez in-forma que ha concertat una entrevista amb l’equip redactor del POUM per tal d’activar dit procediment i continuar la tramitació.

Sessió de la Junta de Govern del 26 de setembre* S’acorda acceptar la sub-venció del Departament d’Ensenyament de la Ge-neralitat de Catalunya per finançar part del funciona-ment de la Llar d’Infants Municipal del curs 2010-2011. La subvenció és de 118.400 euros, que repre-senta 1.600 euros per nen i curs.

* S’aprova inicialment el projecte de l’obra titulada “Adequació de les instal-lacions del Casal Jove”, redactat per l’arquitecte municipal Sr. Eloi Balcells i que té un pressupost de 110.350 euros.

* S’acorda acollir-se a la convocatòria anunciada pel Consell Comarcal del Tarragonès per la qual s’aproven les bases de subvencions per la promo-ció d’activitats d’interès públic local dels municipis de la comarca.

* El sr. Alcalde informa sobre la reunió que va tenir lloc a l’Ajuntament del Morell amb responsa-ble de l’entitat “Cel Net”, per tal de parlar sobre la

proposta que va signat els alcaldes de la darrera legislatura del Morell, la Pobla de Mafumet, Pera-fort, Constantí i Vilallonga del Camp, per tal de fer un estudi mediambiental de l’aire dels municipis de la zona, i determinar el grau de contaminació. Dit es-tudi té un pressupost es-timat de 70.000 euros. En dita reunió va manifestar que tot i que la proposta és interessant, l’Ajunta-ment de Vilallonga no pot assumir en aquests mo-ments aquesta despesa.

* El Regidor de Festes, Va-lentí Gené, dóna comptes dels actes de la Fira i Festa del Roser. També comen-ta que està treballant per confeccionar el programa de la Festa Major d’Hi-vern.

* La Regidora d’Ensenya-ment, M. Teresa Clara-munt, comenta que el 9 d’octubre arribaran el participants dels Països Baixos en l’intercanvi lin-güístic i cultural que s’or-ganitza des del Institut del Morell.

* El Regidor d’Hisenda, Pere Abelló, presenta l’es-borrany de proposta per incrementar alguns im-postos i taxes de cara el proper exercici. Dita pro-posa inclou la modificació de IBI d’urbana, impost sobre vehicles, IAE, la taxa de recollida de brossa, l’entra del cinema i la taxa de trànsit de vehicles pe-sats pels camins munici-pals.

serv

eis

d’ur

gènc

iaNO

U H

ORAR

I

46

El nou model d’urgències enhorari nocturn (de 21 a 8 h) a lacomarca del TarragonèsQuè heu de fer en cas d’urgència?

En horari nocturrn (de 21 a 8 h), quant el vostre CAP o consultori local ja està tancat, truqueu al 112 o al 902 111 444 i telefònicament rebreu la resposta més adequada a la vostra necessitat de salut. Us oferiran consell mèdic segur i immediat o, si cal, us faran anar al centre de salut que tingueu més a prop o us enviaran un professional mèdic al domicili o una ambulància adequada a la gravetat del pacient.

En horari diürn (de 8 a 21 h), truque o aneu al vostre CAP o consultori local, com heu fet fins ara.

Centres en horari nocturn:- Hospital Universitaari Joan XXIII- Hospital St. Pau i Sta. Tecla- CAP Torreforta- CAP Salou- CAP Vila-seca

Aquest nou model, que us assegura que sempre hi haurà personal sanitari que us atendrà, es posarà en marxa a partir de l’1 de setembre.

Regió SanitàriaCamp de Tarragona

112

telè

fons

, hor

aris

, i a

drec

esSE

RVE

IS

FARMÀCIES DE GUÀRDIANOVEMBRE

6- La Selva del Camp

13- La Secuita

20- La Pobla de Mafumet

27 – La riba – Perafort

DESEMBRE

4- Vilallonga del Camp

11 – Alcover

18 – Constantí

25 – Els Pallaresos - Almoster

Per les urgències nocturnes, caps de setmana, i festius entre setmana visitar la web www.coft.org, o bé dirigir-se a les farmàcies de 24h:

• Tarragona: Torreforta, C/ Gran Canària, 11•Reus: Avd/ Països Catalans, 116 dreta•Valls: C/ Peixateria, 9

Oficina de cOrreus a VillallOnga del camp

- Ctra. de Valls, núm. 1- atenCió al públiC: de diluns a dissabte

- Horari de reCollida i enViament de paquets: de 10 a 11 del matí.

Per adquirir algunes de les targetes a Vilallonga cal di-rigir-se a l’Estanc Ca la Sió (c/ Pere Virgili, núm.6) o a la Papereria Brunet (Plaça de la Pau, s/n).

tel. ATM: 977 922 438www.atmcamptarragona.cat

www.autocaresplana.com

Títol 1 zona 2 zones 3 zones

T-MES 44,85 € 70,40 € 95,10 €

T-50/30 29,05 € 53,55 € 75,20 €

T-10/30 7,95 € 15,90 € 21,75 €

T-10 9,75 € 19,35 € 27,80 €

Títol 1 zona 2 zones 3 zones

T-FM/FN 70/90 G 54,60 € 108,35 € 155,70 €

T-FM/FN 70/90 E 34,15 € 67,75 € 97,30 €

T-MES FM/FN G 35,90 € 56,30 € 76,10 €

T-MES FM/FN G 22,45 € 35,20 € 47,55 €

Famílies mooparentals i nombrosesBonificacions a aplicar a membres de famílies monoparen-tals i nombroses de categoria general (G) i especial (E)

Tarifes 2011

EL CODONY n.70

Documents

Transcript of EL CODONY n.70