El clarinet i jo (TRIPA)El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 5 Presentació A través...

IMPORTANT!

El CD que acompanya aquest llibre és un CD mixte, això vol dir quefunciona tant en un lector de CD’s com a l’ordinador.

Si el poses a l’ordinador has d’esperar uns segons fins que ellmateix s’obri. Hi trobaràs molta informació afegida.

Per afinar amb la nota sol utilitza la pista 1.

El clarinet i joMètode d’iniciació

Vol. 1

Música i text: JAVIER BOFARULL

Dibuixos: LLUÍS FONT

T A R R A G O N AD I P U T A C I Ó D E

© Edita: Diputació de Tarragona. Escola i Conservatori de Música de Grau Mitjà de Reus

Primera edició: octubre 2005

© Del text: Javier Bofarull© De les partitures: Javier Bofarull© Dels dibuixos: Lluís Font

Disseny i composició: Silva Editorial

ISBN: 84-95835-47-9Dipòsit Legal: T-1352-2005

Tots els drets reservats.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 5

Presentació

A través dels diferents serveis culturals i formatius de la Diputació de Tarragona s’han edi-tat, al llarg dels anys, diversos llibres i quaderns de caràcter musical, des de partitures aestudis d’autors o d’obres d’ensenyament.

Ara tinc el goig de presentar una nova obra pedagògica de gran interès per als alumnesde les escoles de música i conservatoris que vulguin aprendre a tocar el clarinet. Aquestllibre vol ser un manual d’iniciació a les tècniques i els recursos d’aquest instrument tanpreuat i tradicional de les nostres terres.

A més, el goig és doble, perquè l’autor d’aquest llibre és professor de l’Escola de Músicai Conservatori de Reus, el Xavier Bofarull, que, a més de professor de clarinet, sempre hamostrat bones aptituds pedagògiques, i prova d’això és el fet que aquesta és la segonaobra didàctica que edita amb la Diputació de Tarragona.

Amb aquesta iniciativa volem refermar el paper de la Diputació de suport a les empresesculturals i musicals de les nostres comarques i de la nostra gent, promovent i facilitant leseines d’estudi i de coneixement necessàries. El treball de Bofarull, en aquest llibre i en laseva tasca docent, és prou reconegut com per garantir-ne l’èxit.

JOAN AREGIO NAVARRO

President de la Diputació de Tarragona


Pròleg

Després de dedicar-me més de la meitat de la meva vida a l’ensenyança del clarinet, hecregut oportú plasmar totes les meves experiències viscudes durant tant de temps, peròd’una manera diferent de com ho he anat fent durant anys. M’explico: com molts com-panys de professió, he hagut d’agafar coses d’aquí i d’allà, d’altres he hagut d’inventar-lessobre la marxa, per intentar resoldre els problemes que crec que hi ha en l’ensenyança del’instrument. No hi ha cap alumne igual, i això és una de les coses que fa que haguem desuperar-nos dia a dia per tal que sapiguem transmetre els nostres coneixements.

És per això, que he escrit aquest mètode d’iniciació, pensant en tots els problemes que heanat trobant durant molt de temps.

He intentat ser molt clar en les explicacions teòriques que, d’altra banda, crec que és elprofessor qui ha d’explicar-les a la seva manera, per tant, no pretenc ser «pedant», sinóque només intento explicar els conceptes bàsics que tantes vegades trobem a faltar amolts dels llibres actualment escrits, tenint en compte que la L.O.G.S.E fa que l’alumnecomenci en moltes ocasions l’aprenentatge de l’instrument i del llenguatge musical almateix temps.

D’altra banda, i gràcies al meu llarg bagatge en el món de la música lleugera, he desco-bert que a l’alumne li agrada sentir-se «acompanyat», ja que no oblidem que està apre-nent un instrument monofònic, i de vegades resulta una mica avorrit el fet d’estudiar. Pertal d’omplir aquest buit, he escrit un seguit de petites peces, amb els seus corresponentsacompanyaments «moderns» al CD que acompanya el mètode, pensant que l’alumne esdiverteixi des del primer dia i des de la primera nota.

Si aconsegueixo que només un dels que utilitzin aquest llibre s’ho passi millor que estu-diant tot sol, llavors haurà valgut la pena l’esforç i la il·lusió que hi he posat.

No cal dir que confio en què sigui el professor de cada alumne qui hagi de dir-li què i comtreballar els exercicis proposats. Jo he utilitzat l’ordre que normalment faig personalment,no vol dir que sigui ni l’únic ni el més correcte.

I ara, estimat alumne: a passar-s’ho bé!!

JAVIER BOFARULL ANGUERA

Professor de clarinet

a l’Escola i Conservatori de Música de Grau Mitjà de Reus

El clarinet i joMètode d’iniciació

Vol. 1


Hola! Em dic Jordi, Jordi Clar i Net, i desd’aquest moment et faré companyia unaestona cada dia. Aniràs aprenent cosesnoves i a fer música amb el teu instru-ment. Bé, de fet veuràs que aquest llibretambé porta un CD amb moltes cançons.Són els meus companys d’orquestra,però... hi faltes tu!

T seràs qui faràs la melodia perquè tot-hom pugui escoltar-te.

Ja deus saber que la música es composa de melodia, harmonia i ritme, doncs els meuscompanys posaran l’harmonia i el ritme, i tu seràs el solista, qui toca la melodia. Quingoig, oi?

Aprendràs a saber les notes musicals, les figures, el compàs, els silencis, els signes derepetició... veuràs què bé que ens ho passarem!

Ah! me n’oblidava! Saps perquè els meus cognoms són Clar i Net? Doncs ben fàcil: sem-pre que toquem l’instrument haurem de fer-ho CLAR i NET, sí, sí, tocar amb bon so, i fer-ho sense que els dits s’entrebanquin, que si ho fem malament els companys em diuen quetoco molt «brut», ha, ha. I ara... som-hi!!

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)12

LA RESPIRACIÓ

Per tocar el clarinet utilitzem la respiració diafragmàtica, que és la més natural de totes.Quan els nadons neixen, ja utilitzen aquest tipus de respiració.

Per fer-la natural, haurem d’inspirar l’aire sense aixecar les clavícules ni inflar el pit. L’aireel posarem a la base dels pulmons i els anirem omplint progressivament (hem de notarque se’ns «enxampla» l’estòmac, a l’altura del melic: posa la teva mà damunt del melicper notar-ho). Per practicar-la fes-ho davant d’un mirall.

És important que quan bufem dintre de l’instrument tinguem cura de no inflar les galtes,ja que ens perjudicaria la bona sonoritat.

Cal dir que, tant quan agafem l’aire com quan l’expulsem, ho fem per la boca, no pas pelnas.

! Recorda que hemd’agafar l’aire pelscostats de la boca, nopas pel nas

COL·LOCACIÓ DE LA BOQUILLA A LA BOCA

És important fer notar que no has de baixar el cap per posar-te la boquilla a la boca, és laboquilla la que ha d’apropar-se a nosaltres, i no a l’inrevés.

Doblega lleugerament el llavi inferior i posa el clarinet (la canya) damunt d’aquest. Dintrede la boca quedarà aproximadament 1 cm. de boquilla. Ara subjecta el clarinet amb lesdents superiors (les pales), de manera que entre les dents i el llavi inferior fem que el cla-rinet no es bellugui. Ara agafa aire pels costats dels llavis, tanca’ls bé de forma que tot l’ai-re vagi dintre del clarinet i no s’escapi pels costats. Amb la llengua darrera les dents, pres-siona la canya de manera que l’espai que hi ha entre la canya i la punta de la boquillaquedi totalment tancat. El pas següent serà el de bufar, però, com que tenim la llengua tan-cant el pas de l’aire, no sonarà res, però sí que haurem aconseguit crear una columna d’ai-re des de la base dels pulmons fins a la punta de la boquilla. Quan volguem que soni, reti-rarem la llengua, deixant que la canya pugui vibrar, i així produir-se el so.

RECORDA:

Fer notes llargues cada dia.

Estudiar davant d’un mirall.

No aixecar les clavícules quan agafem aire.

No inflar les galtes per tocar.

No abaixar el cap, la posició ha de ser natural.

Utilitza llapis per fer els exercicis.


!

IMPORTANT!

El CD que acompanya aquest llibre és un CD mixte, això vol dir quefunciona tant en un lector de CD’s com a l’ordinador.

Si el poses a l’ordinador has d’esperar uns segons fins que ellmateix s’obri. Hi trobaràs molta informació afegida.

Per afinar amb la nota sol utilitza la pista 1.


EL METRÒNOM I EL SOL

El metrònom és el nostre amic que ens ajudarà a portar la pulsació en cada moment.

Sempre que agafem el clarinet per tocar, haurem d’agafar també el metrònom perquè ensajudi a què no correguem massa, ni massa poc! El metrònom ens marca amb el seu «tic»la pulsació que hem de fer a cada cançó que toquem.

Agafem el nostre amic «metrònom» i posem-lo a una velocitat de 90. Ja ho tens? Bé, araintenta comptar fins a quatre cada cop que sentis el «tic» del metrònom: «tic» «tic» «tic»,tic», «un», «dos», «tres», «quatre», «tic», «tic», «tic», «tic», «un», «dos», «tres», «quatre»,«tic», «tic», «tic», «tic», «un», «dos», «tres», «CAT»,........ Eeeeeep! Què és això de «Cat»?

CAT?

Cada vegada que haguem de dir «qua-tre» direm «CAT» perquè és molt méscurt, i així podem dir-ho més ràpid, d’a-cord?

Ara posa el metrònom a una velocitatmés gran, diguem.... a 120... i tornem acomptar fins a «quatre»... perdó!, fins a«CAT».... som-hi!.... «tic», «tic», «tic»,«tic», «un», «dos», «tres», «cat»,... Bé!Ja ho tens!

Per a la primera nota que aprendrem a fer amb el clarinet només haurem de bufar, sensehaver de col·locar cap dit. El seu nom és molt fàcil de recordar: ens recorda la llum del dia,ens recorda l’estiu, ens recorda la calor, ens recorda...

Ja ho has endevinat? Doncs, sí!! És el SOL!


El «sol» està situat just al mig de la segona línia delpentagrama (el pentagrama són les cinc línies on hiescriurem les notes), així, cada vegada que veiemuna nota a la segona línia del pentagrama l’anome-narem «sol».

Com que el sol és rodó, començarem fent música amb RODONES. Una rodona és la figu-ra que necessitem per omplir el compàs anomenat 4 per 4. El compàs de 4 per 4 té qua-tre temps, així que haurem de fer durar les rodones quatre temps, (quatre «tics» del metrò-nom) fàcil, no?

Ara dibuixa més «sols» com el que veus dibuixat, ho farem sempre entre ratlla i ratlla, queen música anomenem línia divisòria. L’espai entre dues línees divisòries l’anomenaremcompàs.

Omple els compasos buits amb la nota sol rodona. Fes-ho sempre amb llapis.


El compàs de quatre per quatre també es pot indicar amb una C, llavors l’anomenemcompàs de «compasillo». És indiferent si ho posem d’una forma o de l’altra.

=

Les rodones que són blanques signifiquen que elsforats estan destapats. Si són negres vol dir que elshem de tapar. La rodona «suelta» a l’esquerra vol dirque és el forat del darrere.

Cada vegada que toquem una «rodona» haurem d’es-coltar el metrònom i fer-la durar quatre «tics» sensedeixar de bufar.

Escolta la pista número 1 del CD per sentir com hem de tocar les rodones. Fixa’t bé en els

«tics» del metrònom, i compta fins a quatre per fer cadascuna d’elles, com en l’exemple

anterior. Recorda que per tocar el sol no hem de tapar cap forat. (Per afinar utilitza aquesta

pista).

Ara posa la pista número 1 del CD i toca les rodones amb la posició que has après avui.Fixa’t bé que abans de començar a tocar sentiràs una «claqueta» («tics»), primer dos copsseparats, i després quatre «tics» més junts, perquè puguem agafar bé el ritme:

«Tic» «Tic» «Tic» «Tic» «Tic» «Tic»

Pots respirar cada vegada que trobis una coma.

Posició de «sol»

Pista 1EL SOL ESTÀ SOLJ. Bofarull

Pista 1


LA BLANCAAra veurem la figura anomenada blanca. És de color blanc i porta un palet. Quan trobemblanques haurem de fer-les durar dos temps. Mira com són:

Dibuixa totes les blanques que falten. Recorda que com que les blanques duren dos

temps, hem de posar-ne dues en cada compàs per tal de completar els quatre temps.

Pista 2SOL TRENCATJ. Bofarull

Ara veurem un element musical nou: el silenci decompàs. Com el seu nom indica, quan trobem un silencide compàs no haurem de tocar, només haurem decomptar fins al número de temps que ens indiqui elcompàs. Com que fins ara hem treballat el compàs dequatre per quatre o de «compasillo», comptarem fins aquatre sense tocar. El silenci s’indica com un petit rec-tangle situat sota la quarta línia del pentagrama:


El silenci que correspon a la blanca és elsilenci de blanca. Igual que aquesta, el faremdurar dos temps sense tocar (Shhhh). Elcol·locarem sempre damunt de la terceralínia del pentagrama:

Pista 3FORMA CLÀSSICAJ. Bofarull

Pista 4SOL NAIXENTJ. Bofarull

Pista 5ANEM CREIXENTJ. Bofarull


El MIAra veurem una nota nova: el «mi». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpísdel dit, per tal que no s’escapi l’aire. El polze de la mà esquerra ha d’estar molt a prop dela clau que hi ha prop del forat (és la clau de dotzena), ja que més endavant necessitaremtenir el forat tapat, i a més, obrir aquesta clau. Fixa’t bé en la figura com has de posar eldit, i recorda que si el dit fos l’agulla petita del rellotge i la clau de dotzena fos la gran, l’ho-ra que hauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.

Posició de «mi»

Pista 6M’HO DIUS A MI?J. Bofarull

Pista 7JOVENTUTJ. Bofarull


LA NEGRA

Ara veurem la figura anomenada negra. És de color negre i porta un palet. Quan trobemnegres haurem de fer-les durar un temps. Mira com són:

Dibuixa totes les negres que falten. Recorda que com que les negres duren un temps, hem

de posar-ne quatre en cada compàs per completar els quatre temps.

Pista 8EGOISMEJ. Bofarull

Pista 9OKLAHOMAJ. Bofarull


EL FAAra veurem una nota nova: el «fa». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpísdel dit, per tal que no s’escapi l’aire. Fixa’t bé en la figura com has de posar el dit, i recor-da que si el dit fos l’agulla petita del rellotge i la clau de dotzena fos la gran, l’hora quehauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.

Pista 10A L’ESCENARIJ. Bofarull

Pista 11HO RECORDES?J. Bofarull

Posició de «fa»


Dibuixa més notes «fa» per completar la peça. Pots utilitzar rodones, blanques o negres,

però recorda que com que és un compàs de quatre per quatre, només podem posar qua-

tre temps a cada compàs (una rodona, dues blanques, una blanca i dos negres, o bé qua-

tre negres.) No utilitzis els silencis per a aquest exercici.

Pista 12QUÈ FAS?J. Bofarull

Pista 13INFANTESAJ. Bofarull

Pista 14EL PRIMER “ROCK”J. Bofarull


Sempre que trobem el signe que veiem en el compàs de dalt haurem de tornar a tocar totel que estigui dintre dels dos puntets, sigui la quantitat de compassos que sigui. Per això,perquè hem de repetir-ho, li direm signe de repetició.

De vegades, alguns dels compassos que estan dintre dels signes de repetició només elshaurem de tocar el primer cop que passem per allí, indicant-nos amb una barra què és elque hem de tocar la primera vegada, i què és el que haurem de tocar la segona vegada.Vegem l’exemple següent: els signes de repetició estan entre les notes sol i fa, però veiemque damunt del fa hi ha una ratlla que indica 1a, això vol dir que la primera vegada toca-rem aquest compàs, però la 2a ens saltarem aquest compàs i tocarem el mi (que té unaratlla damunt que indica que hem de tocar-lo la segona vegada). Així doncs, haurem detocar:sol-fa-sol-mi (sol-fa la primera vegada, i sol-mi la segona).

Pista 15VIATGEM A GRÈCIAJ. Bofarull

LA REPETICIÓ

Realment sonarà això:


EL COMPÀS DE TRES PER QUATRE

Fins ara, totes les peces que has fet estaven escrites en el compàs de quatre per quatre, icom ara ja saps, la figura que ocupa tot el compàs de 4 x 4 és la rodona, o bé podíemomplir-lo amb dues blanques, quatre negres, etc.

El proper compàs que aprendràs a fer és l’anomenat de tres per quatre, que és un compàsque té tres temps. Per tant, en aquest compàs hi podem posar tres negres, o bé una negrai una blanca; fixa’t que no hi podem posar la rodona, ja que aquesta dura quatre temps(quatre tics), i ens passaríem de llarg. Ara bé: necessitem una figura que ens ocupi els trestemps sencers del compàs, i aquesta figura serà la blanca amb punt (és igual que unablanca, però amb un punt que l’acompanya). Vegem-ho:

Pista 16UN BON DIAJ. Bofarull


Completa amb una sola figura el

següent compàs:

Completa amb un sol silenci el següent

compàs:

EL SILENCI DE NEGRA

Fins ara hem vist el silenci de compàs i el silenci de blanca, ara veurem el silenci de negra,que, a l’igual que la negra valdrà un temps (un tic). D’aquesta manera podrem fer moltesmés combinacions entre figures i silencis per tal de completar els compassos. Vegem pri-mer com el fem servir:

Ara fes tu un altre exemple de silenci de

negra.


Completa el següent fragment posant el silenci de blanca o de negra que correspongui a

cada fletxa. (Recorda que has de completar quatre temps).

Omple els següents fragments amb les notes i silencis que has après fins ara, recorda que

el primer és un compàs de quatre per quatre (quatre temps per compàs), i que el segon

és un compàs de tres per quatre (tres temps per compàs).

Ara practicaràs el silenci de negra en la propera cançó:

Pista 17TOQUEM JUNTSJ. Bofarull


Pista 18EL PRIMER VALSJ. Bofarull

Pista 19AHIRJ. Bofarull

! Primer estudia sense el CD


EL REAra veurem una nota nova: el «re». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpísdel dit, per tal que no s’escapi l’aire. Fixa’t bé en la figura com has de posar el dit, i recor-da que si el dit fos l’agulla petita del rellotge, i la clau de dotzena fos la gran, l’hora quehauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.

Posició de «re»

Pista 20MELANCOLIAJ. Bofarull


Pista 21CLARINET “COUNTRY”J. Bofarull

Pista 22FENT CAMÍJ. Bofarull

! Primer estudia sense el CD


Pista 23LA CAMPANETAJ. Bofarull

Pista 24ÀLIGUESJ. Bofarull


Pista 25AMISTATJ. Bofarull

Pista 26TARDORJ. Bofarull

Pista 27ANEM A ALEMANYAJ. Bofarull


EL DOAra veurem una nota nova: el «do». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpísdel dit, per tal que no s’escapi l’aire. Fixa’t bé en la figura com has de posar els dits, i recor-da que si el dit fos l’agulla petita del rellotge, i la clau de dotzena fos la gran, l’hora quehauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.

Dibuixa més notes «do» per completar la peça. Pots utilitzar rodones, blanques o negres,

però recorda que com que és un compàs de quatre per quatre, només podem posar qua-

tre temps a cada compàs (una rodona, dues blanques, una blanca i dues negres, o bé qua-

tre negres.) No utilitzis els silencis per a aquest exercici.

Posició de «do»


Pista 28CAMINEM JUNTSJ. Bofarull

Pista 29SEMPRE PENSO EN TUJ. Bofarull

! Fes els exercicissempre amb llapis


Pista 30VALS DEL JAZZJ. Bofarull

Pista 31A REVEURE!J. Bofarull

Pista 32HO SAPS?J. Bofarull


A partir d’ara col·loca les respiracions allà on creguis que han d’anar. Fes-ho sempre en

llapis, per si el teu mestre ho ha de corregir.

Pista 33DESPERTANTJ. Bofarull

Pista 34T’ESPERARÉJ. Bofarull


EL SI

Ara veurem una nota nova: el «si». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpísdel dit, per tal que no s’escapi l’aire. Fixa’t bé en la figura com has de posar el dit, i recor-da que si el dit fos l’agulla petita del rellotge, i la clau de dotzena fos la gran, l’hora quehauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.

Copia el «si» rodona als següents compassos. Fixa’t bé que la ratlla està just al damunt

de la rodona, tocant-la per la part de dalt.

Posició de «si»

! Recorda que arahas de posar tules respiracionsamb llapis


Pista 36PER LA PAUJ. Bofarull

Pista 35LA CARRERAJ. Bofarull


Pista 37PORTA’M AMB TUJ. Bofarull

RECORDA:

Fer notes llargues cada dia.

Estudiar davant d’un mirall.

No aixecar les clavícules quan agafem aire.

No inflar les galtes per tocar.

No abaixar el cap, la posició ha de ser natural.

!


Pista 38M’AGRADA FER ESCALESJ. Bofarull

Pista 39SOMNIJ. Bofarull


Pista 41ROCK DOBLATJ. Bofarull

Pista 40BALLEM EL ROCKJ. Bofarull


SILENCIS MULTICOMPÀS

Els silencis multicompàs serveixen per abreviar l’escriptura de molts silencis de compàsrepetits. Com ja hem vist anteriorment, un silenci de compàs és aquell silenci que trobemsota de la quarta línia del pentagrama. Doncs bé, quan tenim més d’un silenci de compàsseguit, podem estalviar-nos de dibuixar-los tots, i en el seu lloc col·locarem un númerodamunt d’una ratlla horitzontal que ens indicarà quants silencis de compàs hem de fer.Podem veure-ho en el següent exemple:

En lloc d’utilitzar quatre silencis de compàs en els primers quatre compassos, i entre elscompassos números vuit, nou, deu i onze, podem substituir-los per una barra horitzontalal mig del pentagrama, fent-hi constar el nombre de compassos que volem que siguinsilencis de compàs. Com podràs comprovar, l’escriptura és molt més fàcil de llegir, i, amés, ens ocupa molt menys lloc a la partitura. Quan la partitura és més llarga, guanyemmolt d’espai a l’hora d’escriure, i a més, ens resulta més fàcil de llegir. Mira com quedauna vegada hem substituït els silencis de compàs per silencis multicompàs:

Substitueix els silencis de compàs en la següent partitura per silencis multicompàs (fes-

ho a la pàgina seguent).


La pròxima peça està escrita amb una petita introducció després de la claqueta. Desprésdels dos compassos de claqueta haurem d’esperar quasi quatre compassos abans decomençar a tocar. L’escriptura que he utilitzat ha estat la de silencis multicompàs, però,com hem après fa un moment, podríem substituir els silencis multicompàs per silencis decompàs.

Pista 42VORA LA PLATJAJ. Bofarull


Pista 43DIES DE PLUJAJ. Bofarull

Pista 44UN DIA A NOVA YORKJ. Bofarull


EL LA

Ara veurem una nota nova: el «la». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpísdel dit, per tal que no s’escapi l’aire. Fixa’t bé en la figura com has de posar el dit, i recor-da que si el dit fos l’agulla petita del rellotge, i la clau de dotzena fos la gran, l’hora quehauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.

Posició de «la»

Copia el «la» rodona als següents compassos. Fixa’t bé que té dues ratlles, una creuant la

nota, com el «do», i l’altra està just damunt de la rodona, tocant-la per la part de dalt.

Completa els següents exercicis dibuixant les notes «la» amb la figura que correspongui

a cada compàs inacabat. Fixa’t bé que el primer és un compàs de quatre per quatre, i el

segon de tres per quatre.


Pista 46PASSEJANTJ. Bofarull

Pista 45EUROVISIÓ D’AQUEST SEGLEJ. Bofarull


Pista 47AQUELLS VUITANTA!J. Bofarull

Pista 48JA TOCO AMB LA “BIG BAND”J. Bofarull


Pista 49JA T’HO HE DIT CENT VEGADESJ. Bofarull

! Recorda queabans de tocarles lliçons has desolfejar-les bé.


Pista 50“JAZZ QUARTET”J. Bofarull

! Recorda que percomençar a tocarhas de fer notesllargues per tal demillorar el so.


EL SOL GREU

Ara veurem una nota nova: el «sol». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpísdel dit, per tal que no s’escapi l’aire. Fixa’t bé en la figura com has de posar el dit, i recor-da que si el dit fos l’agulla petita del rellotge, i la clau de dotzena fos la gran, l’hora quehauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.

Posició del «sol greu»

Copia el «sol» rodona als següents compassos. Fixa’t bé que té dues ratlles, una just

damunt de la rodona, tocant-la per la part de dalt, i l’altra damunt d’aquesta.

Pista 51TORNA A FER SOLJ. Bofarull


Pista 52SINCOPANTJ. Bofarull

! Primer estudia leslliçons sense el CD¡Poc a poc!


Pista 53SOM NUVISJ. Bofarull

! Recorda que abansde tocar qualsevolpeça has desolfejar-la primer.


! Recorda que has detocar una estonacada dia per tal demillorar.


Pista 54JA ARRIBA EL FREDJ. Bofarull

! Recorda que has detocar davant d’unmirall.


Pista 55M’AGRADES TAL COM ETSJ. Bofarull

! Recorda que no hasd’inflar les galtes albufar.


Pista 56SÓC FELIÇJ. Bofarull

! Utilitza sempre elmetrònom perestudiar. T’ajudarà aportar la pulsació.


LA LLIGADURA D’EXPRESSIÓ

Fins ara hem vist que cada cop que toquem una nota hem de fer-ho amb un cop de llen-gua a la canya, que anomenem «picat» o «nota picada», però ara veurem una nova formade tocar les notes que anomenarem «lligat» o «notes lligades». Per indicar que diversesnotes estan lligades ho indicarem amb una línia corba que comença des de la primeranota, que haurem de picar, fins a l’última, i totes les notes que quedin dintre d’aquestalínia les farem només aixecant els dits, sense ajudar-nos de la llengua; és a dir, d’una solabufada, com si volguéssim fer una sola nota llarga. Podem veure-ho a l’exemple següent:

Notes picades

Notes lligades

Toca el següent exercici. Fixa’t bé en l’últim «do» (amb *), aquest encara que estigui «lli-gat» haurem de picar-lo, ja que la nota anterior és la mateixa, i haurem de picar-la per fersonar les dues. Si no ho féssim així, en lloc de dues notes només en sonaria una.


Posa les lligadures que creguis que queden millor a la següent peça. Toca-la primer sense

lligadures per provar on queden millor, i després toca-la amb les lligadures que hagis

posat.

Ara toca aquest:


Fes el mateix amb el següent:

Pista 57JA ÉS DIVENDRESJ. Bofarull

! No tinguis pressaper aprendre.Primer toca poc apoc i escoltant-te.


Pista 59FINS L’ANY VINENT!J. Bofarull

Pista 58VOLS VENIR?J. Bofarull


INTERVALS DE SEGONA


INTERVALS DE TERCERA

! Utilitza sempre elmetrònom perestudiar.


INTERVALS DE QUARTA

! Si toques cada dia,cada dia sonaràmillor!


INTERVALS DE QUINTA


ESCALES


ARPEGIS

SALTS

! Escolta’t bé!El so és el mésimportant.


! Vigila sempre laposició dels dits.


LA CORXERA

Aquesta figura anomenada corxera, dura la meitat que una negra, és a dir, necessitemdues corxeres per omplir un temps del compàs, que és el que ocuparia una negra. Per tant,en l’espai d’una negra hi posarem dues corxeres, en l’espai d’una blanca (o dues negres)hi posaríem quatre corxeres, etc. Cada «tic» del metrònom el dividirem en dos. Vegem-ho:

Fixa’t bé que les corxeres estan «enganxades» per una barra que les junta per la punta del«pal» (el «pal» s’anomena PLICA). Això ens ajuda a saber que les dues notes juntes ocu-pen un sol temps.

Escolta en el CD la pista 60, per veure com hem de tocar les corxeres. Fixa’t en el «tic» del

metrònom, per veure com sonen dues corxeres en un sol «tic».

Pista 60


LECTURES RÍTMIQUES

Posa el metrònom a 60 i llegeix aquests exercicis sense dir el nom de les notes, o dient lanota que vulguis, però fent durar les notes el seu valor real.


EXERCICIS

Completa amb silencis els valors que falten en cada compàs:

! No et «saltis» elssilencis quan toquis.


Posa les línies divisòries que falten en cada compàs:


DUO Núm. 1

! Recorda que has de«solfejar» abans detocar.


DUO Núm. 2

FINS AVIAT!!

El clarinet i jo (TRIPA)El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 5 Presentació A través...

Documents

Transcript of El clarinet i jo (TRIPA)El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 5 Presentació A través...