El cataleg
-
Upload
albert-correa -
Category
Documents
-
view
245 -
download
3
description
Transcript of El cataleg
Tema 4. El catàleg
Tema 4. El catàleg
Què és el catàleg?
Enumeració descriptiva i ordenada de coses agrupades per
un nexe comú.
Lista de personas, cosas o sucesos expuestos en un orden
determinado.
Conjunto de descripciones, de acuerdo con unas normas, de
los asientos bibliográficos de los libros y documentos de una
biblioteca, con la indicación del lugar que ocupan en ella.
El catàleg és la “memòria” de la biblioteca
És l’eina que ens permet trobar qualsevol material que hi hagi a la
biblioteca, així com saber quins materials podem trobar sobre un tema
determinat, quins llibres hi ha d’un autor...
66
Tema 4. El catàleg
Exercici 1: digues quina relació existeix entre el catàleg i la CDU
4.1. Tipus de catàlegs
Els catàlegs poden ser: manuals o informatitzats.
El catàleg informatitzat
Actualment la majoria dels catàlegs estan informatitzats, els trobem
a l’ordinador.
Aquests catàlegs són uns programes que ens permeten consultar
el fons de la biblioteca mitjançant un formulari que ens permet
buscar el nom d’un autor, el títol d’un llibre, el tema de que tracta.
Val a dir que hi ha més maneres per poder buscar.
El catàleg manual
No obstant, hi ha tota una sèrie de biblioteques que tenen el
catàleg manual. Està format per les fitxes de tots els materials que
hi ha a la biblioteca. De cada llibre que arriba es fa una fitxa
indicant l’autor, el títol, la matèria, etc. i s’inclou en un fitxer. Aquest
està ordenat alfabèticament i està dividit en autors, títols i matèries.
67
Tema 4. El catàleg
4.1.1. Avantatges i inconvenients del catàleg manual
Avantatges
Sempre es pot consultar
Inconvenients
Ocupa molt espai
Només podem consultar per: autor, títol i matèria
És fàcil que es puguin perdre o desordenar les fitxes
És molt laboriós de fer: necessitem una persona
encarregada únicament de fer aquesta feina
4.1.2. Avantatges i inconvenients del catàleg informatitzat
Avantatges Permet una gran varietat de formes de consulta.
La quantitat d’informació que pot donar és molt més gran.
L’espai que ocupa és molt més reduït.
La seva actualització és molt senzilla.
El temps que es dedica a fer les fitxes és molt més breu.
Inconvenients No tots els catàlegs funcionen igual. Hem d’aprendre a
utilitzar cada programa.
Si per alguna causa el catàleg deixa de funcionar no es
podrà consultar el fons.
És molt més car.
68
Tema 4. El catàleg
4.2. Les fitxes
Les fitxes, a més de ser l’eina que ens permet localitzar un document i
donar-nos les seves dades, ens poden servir per a altres tasques com
ara la redactar les citacions bibliogràfiques, fer bibliografies...
4.2.1 Dades que s’han d’incloure en una fitxa
Nom de l’autor
Títol
Editorial i any de publicació
Matèries (pot haver-hi més d’una)
Signatura (Número de la classificació)
Disponibilitat: préstec /exclòs de préstec / prestat / disponible
4.2.2. Com posem aquestes dades?
Autor: Cognom, Nom
Títol: A l’hora d’ordenar no es tenen en compte els articles inicials
Editorials: Es tria una forma i s’aplica sempre
Matèries: Es segueix una llista de matèries. Ens diu com s’ha d’escriure
una matèria determinada.
69
Tema 4. El catàleg
Classificació: En funció de la biblioteca posarem una signatura més o
menys llargues.
El procés de fer totes aquestes fitxes rep el nom de: CATALOGACIÓ.
Aquestes fitxes són les que després formaran el CATÀLEG de la
biblioteca. També les podem fer servir per a fer una BIBLIOGRAFIA.
70
Tema 4. El catàleg
L’ORDENACIÓ D’AUTORS I TÍTOLS ESQUEMA RESUM
AUTORS
S’ordenen:
1er. COGNOM + 2n COGNOM , NOM
Benito Pérez Galdós = Pérez Galdós, Benito
Quan hi ha partícules que acompanyen el primer cognom:
1er. COGNOM + 2n COGNOM , NOM + partícules
Miguel de Cervantes = Cervantes, Miguel deVincent van Gogh = Gog, Vincent van
Michael von der Var = Var, Michael von der
Quan la partícula acompanya al segon cognom:
1er COGNOM + partícules + 2n COGNOM , NOM
Félix Rodríguez de la Fuente = Rodríguez de la Fuente, Félix
71
Tema 4. El catàleg
TÍTOLS
Els títols s’ordenen alfabèticament. L’única excepció que existeix és que
en cas de portar article inicial aquest no és té en compte a l’hora
d’ordenar i s’ordena per la següent paraula.
(LA Caputxeta vermella)
(S’ordenaria per C )
Aquesta regla només s’aplica amb els articles
(EL, LA, ELS, LES, LOS, LAS, UN, UNA, UNS, UNES, UNOS, UNAS)
*Hem d’estar atents i no confondre els articles amb altres tipus de
paraules.
De la terra a la lluna s’ordena per D en tant que De no és cap article.
72
Tema 4. El catàleg
4.3. Les cerques
Existeixen 2 tipus de cerca: SIMPLE i AVANÇADA
Cerca simple
Només permet buscar per:
Autors: Cognom, Nom
Títols: Sense posar els articles inicials.
Matèria: Tema
Signatura: CDU
Paraula clau: busca en tots els apartats de la fitxa
Cerca avançada
Permet buscar en profunditat al catàleg. La fan servir els usuaris
experts.
Podem fer servir diferents tècniques:
Operadors booleans
Truncament : l’utilitzem quan no sabem com s’escriu una
paraula, quan no sabem en quina forma estarà escrit el
terme (masculí, femení, singular, plural, anglès...) volem
recuperar diversos aspectes
73
Tema 4. El catàleg
p.e: econom* = economia, economista, economy...
Omissió de paraula : quan no coneixem exactament un títol
podem escriure les paraules que sabem i deixem els espais
que creiem que poden haver-hi:
p. e. : Harry Potter i la cambra secreta
Harry (mmm) secreta
Els operadors booleans
George Boole1 (1815 – 1864) va ser matemàtic i filòsof.
“Como inventor del álgebra de Boole, la base aritmética computacional
moderna, Boole es considerado como uno de los fundadores del campo
de las Ciencias de la Computación.
Su padre fue comerciante de limitados recursos, pero de carácter
estudioso y una mente activa. Presentó especial interés en las ciencias
matemáticas, donde el padre le dio sus primeras lecciones a su hijo; pero
1 George Boole dins Wikipedia.
74
Tema 4. El catàleg
las extraordinarias cualidades de George Boole no se les mostró a ellos a
una edad temprana.
Él no observó la lógica como una rama de las matemáticas. Él apuntaba
una profunda relación entre el álgebra simbólica y lo que podía hacer, en
su opinión, para representar formas lógicas.
Boole demostró como, por el piro tratamiento simbólico de premisas,
alcanza cualquier conclusión lógica contenida en las mismas. La
segunda parte de las Leyes del Pensamiento contenían un intento de
descubrir un método general en las probabilidades, el cual debería
darnos de cualquier probabilidad d un sistema de eventos determinar la
secuencia de probabilidad de cualquier otro evento conectado
lógicamente con el dado.
75
Tema 4. El catàleg
4.4. OPERADORS BOOLEANS
76
Tema 4. El catàleg
77
Tema 4. El catàleg
78
Tema 4. El catàleg
79