El castanyer a CatalunyaManual de gestió, conservació i valorització

El c

asta

nyer

a C

atal

unya

. Man

ual d

e ge

stió

, con

serv

ació

i va

lorit

zaci

ó

El mes de març de 2005, la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i la Diputació de Barcelona van signar un conveni de col·laboració per al desenvolupament del Pla de gestió integral per a la conservació dels sistemes naturals de la Xarxa de Parcs Naturals, que gestiona la Diputació conjuntament amb els municipis. El conveni s’emmarca en els programes ambientals i socials de l’Obra Social de ”la Caixa”, que busca la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, a través, entre altres línies, de la conservació i millora de l’entorn natural mitjançant la col·laboració amb institucions públiques.

Entre les línies de desenvolupament del conveni s’inclou la redacció d’un conjunt de manuals de gestió d’hàbitats, per tal de recollir i difondre bones pràctiques de gestió dels sistemes naturals. El repte de la conservació de les espècies, els hàbitats i els paisatges no es pot circumscriure als espais protegits, sinó que s’ha de fer extensiu al conjunt del territori. L’única garantia de pro-tecció del nostre patrimoni natural a llarg termini és la plani�cació i la gestió racional de tots els espais lliures. Per això, la voluntat d’aquesta col·lecció de manuals és exposar i divulgar criteris i experiències que ajudin a millorar la gestió dels nostres boscos, rius i espais oberts.

Les castanyedes, si bé no cobreixen una superfície molt gran, representen uns boscos molt característics, sobretot a la Catalunya central, vinculats als apro�taments tant de la fusta com de les castanyes. Al llarg del darrer quart del segle passat, aquestes formacions forestals varen en-trar en una progressiva decadència a causa de la disminució de la seva rendibilitat i a l’aparició de diverses patologies que impedeixen la producció de fusta de qualitat. Aquest manual recull els estudis i les actuacions que s’han dut a terme al llarg d’aquests anys, per tal que, més enllà de les accions directes derivades del conveni, les conclusions i propostes puguin resultar útils a les persones i institucions que treballen amb la �nalitat de mantenir i recuperar el castanyer.

Diputació de BarcelonaÀrea de Territori i SostenibilitatComte d’Urgell, 187. Edi�ci del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 896 • Fax 934 020 603ot.territorial@diba.catwww.diba.cat/parcsn

9 788498 036633

Títols publicats

Els espais �uvials. Diagnosi ambiental

Els alzinars

Les pinedes de pi blanc

Les pinedes de pinassa

Les pinedes de pi roig

Els espais �uvials. Avaluació del planejament urbanístic

Les pinedes de pi negre

Els espais urbans. Gestió d’hàbitats per a la fauna vertebrada

Les fagedes

Les pinedes de pi pinyer

El castanyer a Catalunya

ISBN:

El mes de març de 2005, la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i la Diputació de Barcelona van signar un conveni de col·laboració per al desenvolupament del Pla de gestió integral per a la conservació dels sistemes naturals de la Xarxa de Parcs Naturals, que gestiona la Diputació conjuntament amb els municipis. El conveni s’emmarca en els programes ambientals i socials de l’Obra Social de ”la Caixa”, que busca la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, a través, entre altres línies, de la conservació i millora de l’entorn natural mitjançant la col·laboració amb institucions públiques.

Entre les línies de desenvolupament del conveni s’inclou la redacció d’un conjunt de manuals de gestió d’hàbitats, per tal de recollir i difondre bones pràctiques de gestió dels sistemes naturals. El repte de la conservació de les espècies, els hàbitats i els paisatges no es pot circumscriure als espais protegits, sinó que s’ha de fer extensiu al conjunt del territori. L’única garantia de pro-tecció del nostre patrimoni natural a llarg termini és la planificació i la gestió racional de tots els espais lliures. Per això, la voluntat d’aquesta col·lecció de manuals és exposar i divulgar criteris i experiències que ajudin a millorar la gestió dels nostres boscos, rius i espais oberts.

Les castanyedes, si bé no cobreixen una superfície molt gran, representen uns boscos molt característics, sobretot a la Catalunya central, vinculats als aprofitaments tant de la fusta com de les castanyes. Al llarg del darrer quart del segle passat, aquestes formacions forestals varen en-trar en una progressiva decadència a causa de la disminució de la seva rendibilitat i a l’aparició de diverses patologies que impedeixen la producció de fusta de qualitat. Aquest manual recull els estudis i les actuacions que s’han dut a terme al llarg d’aquests anys, per tal que, més enllà de les accions directes derivades del conveni, les conclusions i propostes puguin resultar útils a les persones i institucions que treballen amb la finalitat de mantenir i recuperar el castanyer.

Diputació de BarcelonaÀrea de Territori i SostenibilitatComte d’Urgell, 187. Edifici del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 896 • Fax 934 020 603ot.territorial@diba.catparcs.diba.cat

El castanyer a CatalunyaManual de gestió, conservació i valorització

CoordinacióMontserrat García GarcíaCentre Tecnològic Forestal de Catalunya

Autors dels textosPau Vericat, Pere Navarro, Judit Rodríguez, Carles Castaño, Carlos Colinas, Míriam Piqué, Mario Beltrán, Berta Obón i Montserrat García. Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaEduard Correal i Marcel Vilches. Institut Català de la FustaCarles Castell, Joan Rovira i Josep Argemí. Diputació de Barcelona

Agraïments A l’Obra Social ”la Caixa” i la Diputació de Barcelona pel finançament d’aquest projecte i actuacions.

Als tècnics de la Diputació de Barcelona, Xarxa de Parcs Naturals, pel suport, ànims, mitjans i informació, i en especial, a Carles Castell, Josep Argemí i Joan Rovira.

A Gemma Altarriba, Dani Arrufat, Xavier Rotllan, Sonia Gilarte, Helena Sarri, Mireia Gómez per la seva par-ticipació tècnica, i a tots els propietaris forestals que durant aquests anys han col·laborat en el desenvolu-pament d’aquest projecte. A tots els entrevistats, agrair-los per tota la saviesa i informació que han aportat, a tots ells/elles per la paciència que han tingut i la seva col·laboració.

Al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Cata-lunya pel suport al projecte de control biològic en el combat del xancre del castanyer a Catalunya, en especial, a la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat i a Mariano Rojo.

A tots els companys/es del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, especialment als de l’Àrea de Gestió Forestal Sostenible, l’Àrea d’Aprofitaments i Biomassa Forestal i l’Àrea de Defensa del Bosc, totes són àrees involucrades en el castanyer.

Als companys de l’Institut Català de la Fusta.

Citació recomanada Vericat, P; Navarro, P; Correal, E; Castaño, C; Piqué, M; BeltráN, M; oBóN, B; rodríguez, J; ColiNas, C; garCía, M; argeMí, J i rovira, J. 2012. El castanyer a Catalunya. Manual de gestió, conservació i valoritza-ció. Diputació de Barcelona i Obra Social ”la Caixa”

Citació de capítol Correal, E. 2012. La fusta del castanyer. En: garCía, M. (Coord.). 2012. El castanyer a Catalunya: gestió, conservació i valorització. 93-101. Diputació de Barcelona i Obra Social “la Caixa”

Edició e-llibre: Març de 2017© dels textos i les il·lustracions: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya o els autors citats en cada cas© de l’edició: Diputació de BarcelonaProducció: Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona

ISBN versió paper: 978-84-9803-663-3 e-ISBN: 978-84-9803-782-1

Presentació ..................................................................................................................7Introducció general ......................................................................................................9Introducció al castanyer a Catalunya ........................................................................11 El castanyer a Catalunya ........................................................................................1301. El castanyer ........................................................................................................1402. Distribució...........................................................................................................1603. Característiques dels boscos de castanyer a Catalunya ...................................1804. Hàbitats, fauna i flora .........................................................................................2205. Evolució històrica ...............................................................................................2406. Productes del castanyer .....................................................................................2807. El castanyer als parcs .........................................................................................30

Opcions de gestió del castanyer i models silvícoles per al context actual .......3308. Introducció ..........................................................................................................3409. Caracterització de les castanyedes i opcions de gestió ....................................3610. Gestió tradicional a Catalunya ...........................................................................4411. Models de gestió ................................................................................................4612. Conclusions i línies de treball .............................................................................62

Les patologies del castanyer .................................................................................6513. Plagues ................................................................................................................6614. Malalties ..............................................................................................................7015. Control biològic i mesures preventives en el combat del xancre ........................76

La fusta del castanyer .............................................................................................9316. Descripció morfològica i característiques ...........................................................9417. Propietats físiques, mecàniques i resistents .......................................................96

El mercat del castanyer ........................................................................................10318. Introducció ........................................................................................................10419. Usos i aplicacions del castanyer .......................................................................10620. Resultats de les entrevistes ...............................................................................11421. Estratègies per al desenvolupament i manteniment .........................................11822. Conclusions .......................................................................................................120

Índex

AnnexosA 01 Productes de la fusta de castanyer ...............................................................124 Productes de petites dimensions ..................................................................124 Productes de la fusta en roll ..........................................................................126A 02 Empreses relacionades amb el castanyer a Catalunya .................................128A 03 Glossari ..........................................................................................................130A 04 Referències bibliogràfiques ...........................................................................134

La sostenibilitat mediambiental i la inclusió social són dos valors ineludibles i complementaris per dissenyar polítiques de servei públic que siguin útils per a les persones i que garanteixin el futur d’una societat viable i equitativa. Amb aquest esperit, el març de 2005, la Fundació “la Caixa” i la Diputació de Barcelona van signar un conveni de col·laboració per desenvolupar el Pla de gestió integral per a la conservació dels sistemes naturals de la Xarxa de Parcs Naturals. Aquest acord –un bon exemple de com el sector públic i el privat poden aplegar recursos per millorar conjuntament– era, d’una banda, útil i valuós per als dotze espais naturals protegits que la Diputació de Barcelona cogestiona amb un centenar d’ajuntaments de les comarques barcelonines i, de l’altra, s’emmarcava en els programes ambientals i socials que l’Obra Social de ”la Caixa” estableix amb administracions públiques.

L’abast de la col·laboració es fa evident en copsar les dimensions de la Xarxa de Parcs Naturals: més de 100.000 hectàrees de gran valor paisatgístic, ecològic i cultural que formen part d’uns municipis que representen el 22% del territori de Catalunya i el 70% de la seva població. Es tracta, en definitiva, d’un important patrimoni natural del país al qual el desenvolupament del conveni durant més d’una dècada ha aportat accions i mitjans eficaços per garantir l’estabilitat i la maduresa dels seus valuosos ecosistemes, tot millorant-ne l’estat de conservació i reduint-ne la fragilitat davant de possibles pertorbacions.

Una de les línies de desenvolupament del conveni consistia en la redacció d’una sèrie de manuals de gestió d’hàbitats que recollissin i difonguessin bones pràcti-ques en la cura dels sistemes naturals. Després de publicar els onze documents d’aquesta sèrie, que es caracteritzen per la voluntat de combinar el rigor tècnic amb un llenguatge comprensible per a tothom, els responsables de la Diputació de Barcelona i de la Fundació “la Caixa” han volgut ampliar-ne la difusió posant-los a la disposició dels lectors també en format digital, per tal de fer més accessibles els coneixements i les propostes de millora de la gestió d’espais naturals que han

Presentació

convertit aquests manuals en eines de referència. Esperem, doncs, que aquesta nova vida digital faci arribar a moltes més persones la tasca conjunta de “la Caixa” i la Diputació de Barcelona a favor del medi natural i de la integració social. Isidre Fainé Casas Mercè Conesa i PagèsPresident de la Fundació “la Caixa” Presidenta de la Diputació de Barcelona

La gestió integral per a la conservació dels espais naturals implica desenvo-lupar projectes de gestió activa dels hàbitats, encaminats a incrementar-ne l’estabilitat, la maduresa i la diversitat, i a reduir-ne la fragilitat davant de pos-sibles pertorbacions. Aquesta mena de gestió global comporta intervenir en el conjunt d’aspectes que incideixen en la dinàmica de cada tipus d’hàbitat, des dels estrictament biològics i ecològics, fins als de caire social i econòmic. Com que habitualment la gestió dels ecosistemes acostuma a ser molt secto-rial –de tipus protector, productiu o social, en funció de l’objectiu proposat–, la gestió integral necessita una anàlisi prèvia del conjunt de factors i d’agents que hi intervenen, per proposar la millor gestió que, a més, incorpori tots els aspectes d’interès.

Per tal d’avançar en aquest sentit, en el marc del conveni de col·laboració en-tre la Diputació de Barcelona i l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Catalunya s’ha dut a terme l’elaboració d’aquests manuals de gestió inte-gral dels principals hàbitats. Els manuals recopilen informació sobre els nom-brosos aspectes que incideixen en l’estat i la dinàmica actual dels hàbitats, els seus valors i elements d’interès, les principals amenaces i potencialitats, i les propostes de bones pràctiques de gestió. Bona part d’aquesta informa-ció ja existeix actualment, per la qual cosa es tracta bàsicament d’adequar-la als objectius dels manuals, completar-la resolent les mancances que hi pugui haver, i donar una visió conjunta de les propostes de gestió. Per a això, han participat en la seva elaboració els principals experts en cadascun dels camps de coneixement implicats, així com les persones i institucions amb experiència pràctica en aquestes línies d’actuació. Els centres i les institucions que han redactat aquest manual són els següents:

• Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)

• Institut Català de la Fusta (INCAFUST)

• Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona

Introducció general

Així mateix, des de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Cata-lunya han revisat els continguts del manual.

Els manuals de gestió d’hàbitats, que poden obtenir al web de la Llibreria de la Diputa-ció (diba.cat/llibreria) i al de la Xarxa de Parcs Naturals (parcs.diba.cat), sintetitzen els coneixements actuals sobre l’estat dels hàbitats i formulen propostes per millorar-ne la gestió. Els onze manuals elaborats com a fruit del conveni són una important aportació al món de la gestió, la conservació i la valorització dels ecosistemes de Catalunya. Es tracta d’obres que es posen a la disposició de les persones que gestionen el conjunt dels recursos naturals del país, perquè el repte de la conservació de les espècies, els hàbitats i els paisatges no es pot circumscriure als espais protegits, sinó que s’ha de fer extensiu a tot el territori. L’única garantia de protecció del patrimoni natural a llarg termini és la planificació i la gestió racional de tots els espais lliures. És per això que aquesta col·lecció de manuals abasta diversos ecosistemes de forests, hàbitats urbans i fluvials.

El castanyer que perdura a la nostra memòria és un arbre de fulla caduca, om-brívol i verdós, de tronc gruix i escorça marró-grisosa amb fissures que formen un disseny en espiral i uns fruits de càpsula punyent dels quals Góngora deia: «erizo és el zurrón de la castaña...».

El castanyer és un arbre que malgrat glaciacions, malalties i altres causes ar-riba a ser mil·lenari. El seu origen és contradictori però, és considerat un arbre oriünd provinent de l’Àsia Menor, lloc des del qual els romans el van difondre a gran part d’Europa, ja que amb el seu fruit es podia elaborar pa per a les tropes i servia d’aliment per als cavalls.

La castanya ha estat, en els llocs on es criava, un aliment de primaríssim ordre. La seva escorça és forta i flexible i els seus tanins s’han emprat en la indústria dels curtits (de la pell). La seva fusta és molt apreciada amb excel·lents característi-ques que han donat lloc a usos molt diversos. S’ha emprat tradicionalment per a la construcció, fusteria interior i exterior, bótes, barques i pals, i amb les vares més fines d’aquest arbre s’han fabricat cistells.

Al llarg dels diferents capítols, aquest manual fa un recorregut sobre el castanyer a Catalunya: definint opcions de gestió del castanyer i models silvícoles per al context actual; repassant les diferents patologies que l’afecten, en especial, el que fa referència al control biològic i mesures preventives en el combat del xan-cre; caracteritzant la seva fusta amb una descripció morfològica d’aquesta i de les seves propietats físiques, mecàniques i resistents i, finalment, fent un repàs a la situació actual del mercat del castanyer a Catalunya de manera que, aquest manual, esdevingui en una eina per a la gestió, conservació i valorització de les nostres masses de castanyer.

Introducció al castanyer a Catalunya

EL CASTANYER A CATALUNYA

El castanyerDistribucióCaracterístiques dels boscos de castanyer a CatalunyaHàbitats, fauna i floraEvolució històricaProductes del castanyerEl castanyer als parcs

01

02

03

04

05

06

07

Foto

: AGS

-CTF

C

Pau Vericat, Pere NavarroCentre Tecnològic Forestal de Catalunya

Joan Rovira, Josep ArgemíDiputació de Barcelona

14

El castanyer

El castanyer (Castanea sativa Mill.) a Catalunya

El castanyer (Castanea sativa Mill.) pertany al gènere Cas-tanea, família Fagaceae, dins de la classe Dicotiledònia.

Arbre caducifol que pot arribar fins a 35 m d’alçària, en-cara que normalment se sol trobar entre els 15 i 20 m. Fulles alternes, simples, esparses, lanceolades, serra-des, amb nombrosos nervis laterals acabats en dents al marge de les fulles. Flors masculines en aments erectes. Flors femenines en grups de 3, agrupades a la part in-ferior dels aments masculins, envoltades completament per la cúpula que s’obre a la maduresa per 2-4 valves irregulars. Fruits –castanyes– en aqueni, envoltats per l’involucre acrescent i espinós en la maduresa (figura 1).

És una espècie de pol·linització sobretot anemòfi-la (Ruiz de la Torre, 2006) i autoestèril, monoica: el pol·len de les flors masculines d’un arbre no fecun-den les flors femenines del mateix arbre. El castanyer fructifica en edats joves, a partir dels 3 o 4 anys. La fructificació és anual: normalment abundant els anys càlids i secs, ja que en ells el creixement vegetatiu és reduït i la floració és més important. La fructificació és poc abundant quan plou en el moment de la flora-ció, ja que l’aigua mulla el pol·len (fenomen anomenat «vessament»).

El cicle vegetatiu comprèn tres fases (Bourgeois et al, 2004):

a) Brotada: 25 març–15 maig.

b) Floració: 15 juny–15 juliol.

c) Maduració dels fruits: 1 octubre–15 novembre.

El fruit conté d’1 a 5 castanyes. A l’hivern, les llavors (castanyes) estan en latència pel fred. Germinen a la pri-mavera, tan aviat com la temperatura ho permet. Durant el primer any, l’allargament de la part aèria es produeix entre juny i setembre. Segons els individus, es poden observar 1, 2 o 3 brots gairebé verticals. Quan la plan-ta és jove, és molt vigorosa i els diferents brots poden tenir molta força en creixement, fins que un d’aquests esdevé el dominant. Si es perd el brot terminal en cas d’accident o si aquest rep llum, pot fer una segona bro-tada.

Les branques es van ramificant de dues en dues, sem-pre en creixement vertical. Quan l’arbre creix isolat, fa una capçada àmplia, esfèrica, molta brancada, i un tronc més aviat curt. En masses denses, amb menys exposició a la llum solar, la capçada esdevé més recollida i el·lip-soïdal i el tronc presenta menys branques i situades a més alçada.

Requereix climes litorals i sublitorals, defugint les regions d’elevada continentalitat. Presenta una gran resistència

01

EL CASTANYER A CATALUNYA

15El

cas

tany

er

al fred, però li perjudiquen les gelades tardanes. Alhora, necessita estius càlids per a una adequada maduració del fruit. La pluviometria mínima ha de ser superior als 600-700 mm; com a mínim, un 20% ha de ser durant els mesos estivals.

Figura 1. Fulles, flors masculines i fruits joves de castanyer. Fotos: AFIB i AGS-CTFC.

Viu sobre sòls de reacció àcida i/o neutra, o descarbona-tats i ben drenats. A Catalunya, pot formar bosquines a les regions de clima humit i temperat, sense forts eixuts estivals ni gelades tardanes; des del nivell del mar fins als 1.800 m.

16

Distribució

Tot i això, estudis paleobotànics i genètics recents semblen indicar el caràcter autòcton del castanyer a Catalunya, on fins i tot algunes localitzacions gironines del Prepirineu més oriental van poder actuar com a refugis durant les glaci-acions (Blanco et al., 1998; Krebs et al., 2004; Fernández i Monteagudo, 2010). Plantat abastament des de l’antigui-tat pel seu fruit i fusta, s’ha assilvestrat en moltes regions;

DistribucióEl castanyer presenta actualment un àrea natural de dis-tribució que comprèn la regió mediterrània septentrional, centreeuropea (figura 2) i algunes localitzacions al Caucas i al nord d’Àfrica (Ruiz de la Torre, 2006).

La majoria d’autors indiquen que l’espècie té un origen ori-ental (Balcans, Àsia menor i Caucas) (Ruiz de la Torre, 2006).

Figura 2. Distribució actual del castanyer a Europa.

Font: EUFORGEN, 2009.

02

EL CASTANYER A CATALUNYA

17Di

strib

ució

a espècie dominant. Les formacions pures representen prop de 9.000 ha, mentre que les masses mixtes dominades per casta-nyer sumen prop de 4.000 ha. Els princi-pals tipus de boscos mixtos dominats pel castanyer són: boscos mixtos de castanyer i coníferes (principalment pinastre, pi insigne i avet de Douglas), boscos mixtos de casta-nyer i surera, boscos mixtos de castanyer amb alzines o roures (martinenc o africà), boscos mixtos de castanyer amb faig o rou-re de fulla gran i, finalment, boscos mixtos de castanyer i altres planifolis (freixes, be-dolls, blades, trèmols, etc.).

La figura 3 mostra la distribució del cas-tanyer a Catalunya. Les principals masses de castanyer es troben a les comarques de la Selva i Osona. També es troben petits enclavaments amb presència de castanyer a la resta de les comarques gironines, al Vallès Oriental, al Maresme, i masses puntuals, a les muntanyes de Prades, on hom pot veu-re peus aïllats dedicats a la producció de fruits.

conseqüència de l’extensió feta per l’home, avui dia és difícil precisar la seva veritable àrea primitiva de difusió (Ruiz de la Torre, 2006).

Així doncs, malgrat que hi pogués haver una presència anterior del castanyer a Catalunya, el cert és que es dóna una forta difusió del seu cultiu a l’època romana i sobretot medieval (Conedera et al., 2004), que fins i tot va poder implicar la introducció d’algunes varietats o cultivars del mediterrani oriental (Blanco et al., 1998). Tot i que es poden trobar alguns enclavaments on el castanyer vegeta en condicions seminaturals, les castanyedes actuals a Ca-talunya procedeixen gairebé exclusivament de cultiu.

Actualment, segons dades del Mapa Forestal d’Espanya (DGCN, 2001), el castanyer abasta a Catalunya un total de 13.000 ha com

Figura 3. Àrea de distribució de les masses pures i mixtes de castanyer a Catalunya (Piqué et al., 2011). El mapa no mostra les petites poblacions de castanyer de Prades.

18

Característiques dels boscos de castanyer a Catalunya

La perxada (figures 4 i 5) és la forma de castanyeda més freqüent a casa nostra i té com a objectiu la pro-ducció de fusta per a serra. Es tracta de castanyers de rebrot que es tallen alhora i originen un bosc molt ho-mogeni, dens i d’aspecte jove (sovint quan arriba als 25 cm es talla arreu, amb un torn de 20 a 30 anys). Al llarg d’aquests anys, es realitzen diferents treballs de millora (seleccions de temps i aclarides), amb què es va disminuint el nombre de tanys en diferents interven-cions. Sovint es tracta d’una castanyeda pura que dóna un producte molt homogeni i de petites dimensions. La seva gestió i explotació està definida per la densitat de so-ques existents, el nombre de peus que es deixen per soca al llarg del torn i l’edat de tallada. El bosc resul-tant té un aspecte més semblant a una plantació d’ar-bres que no pas a un bosc natural complex, ja que la composició del sotabosc és molt pobre per l’elevada intercepció de la llum del sol per part de les capçades. En l’àmbit de finca, és habitual que els propietaris fo-restals que tenen perxades de castanyer tinguin dife-rents classes d’edat per rodals. D’aquesta manera po-den oferir al mercat fusta de castanyer més sostinguda-ment i també tenir uns ingressos repartits al llarg dels anys. Una variant de les perxades són les anomenades «bagues», boscos de rebrot molt densos (sovint més de

Característiques dels boscos de castanyer a Catalunya

D’acord amb els requeriments ecològics de l’espècie, els boscos de castanyer a Catalunya es localitzen a la munta-nya mitjana plujosa silícia, concretament en llocs frescals com obagues i fondalades. En les situacions menys favo-rables a l’espècie, quan la precipitació és més restringida i la sequera estival més evident (com ara al Montnegre o la serra de Prades), el castanyer se situa únicament en obagues.

En funció de la seva estructura i gestió, trobem bàsica-ment tres tipus de boscos de castanyer: la perxada, el castanyer de fruit i els boscos mixtos.

03

Figura 4. Perxada de castanyer després d’una aclarida. Foto: AFIB-CTFC.

EL CASTANYER A CATALUNYA

19Ca

ract

errs

tiiue

sde

lsbo

scos

deca

stan

yera

Cata

luny

a

3.000 soques/ha) que es tallen cada pocs anys per fer rodells, bastons i puntals.

El castanyer de fruit, o també anomenat de llevar (figures 6 i 7), representa un altre tipus de gestió que té com a objectiu la producció de castanya. Aquest aprofitament tradicional, tot i que minoritari, és present principalment al massís del Montseny i a la serra de Prades, i dóna lloc a un bosc amb pocs arbres de grans

dimensions i grans capçades. Es tracta de plantacions centenàries amb una densitat d’uns 100 peus/ha que temps enrere es van empeltar amb varietats selecciona-des per a la producció de castanya. El fruit es destinava tant a l’alimentació humana com per al bestiar. Actualment, la majoria de castanyedes de llevar estan abandonade, a ca usa de l’elevat cost del seu aprofitament i a la com-petència per la importació de castanya a preus inferiors. D’altra banda, durant els darrers anys s’estan fent esfor-

Figura 5. Aspecte hivernal d’una perxada de castanyer. Foto: AGS-CTFC.

Figura 6. Antiga castanyeda de fruit a Prades. Foto: P. Viñas.

20

Característiques dels boscos de castanyer a Catalunya

de Douglas). A dia d’avui, diversos problemes econòmics i sanitaris fan que en moltes castanyedes s’hagin dei-xat de realitzar els treballs de gestió característics dels tres tipus de bosc de castanyer descrits. Aquest abando-nament és palès sobretot a les zones de menor qualitat d’estació, on els castanyers presenten un menor creixe-ment i són més sensibles a les sequeres estivals.

Als boscos de castanyer abandonats, apareixen gradual-ment moltes altres espècies arbòries característiques de l’estació, que presumiblement hi eren presents abans de la implantació de la castanyeda, perxada o baga. Tanma-teix, la manca de tractaments silvícoles provoca una me-nor vitalitat dels peus de castanyer, de manera que, en conjunt, aquests boscos presenten un aspecte heteroge-ni, sense una estructura clarament apreciable i gradual-ment amb una menor presència de castanyer (figura 9).

ços per part d’entitats i administracions per recuperar els valors naturals i productius d’aquests singulars boscos (Bosch, 2012).

Així doncs, el bosc mixt de castanyer (figura 8) prové d’antigues perxades que estan en fase de substitució na-tural per espècies autòctones que van recuperant l’espai perdut. Normalment, es tracta de boscos de castanyer que estan fora de la seva qualitat d’estació òptima (origi-nalment plantats en llocs poc idonis), i que afectats per una o diverses malalties ha provocat la mort d’alguns in-dividus i ha permès la recolonització d’altres espècies arbòries. El bosc mixt més habitual està format pel casta-nyer i l’alzina, l’alzina surera, el faig o el roure. Secundà-riament, també existeixen boscos mixtos amb coníferes procedents de plantacions amb l’objectiu de fer un can-vi d’espècie a curt termini (pi marítim, pi insigne o avet

Figura 7. Castanyeda de fruit en producció al municipi del Montseny. Foto: J. Rovira.

Figura 8. Paisatge d’un bosc mixt de castanyer amb planifolis al principi de la primavera al Parc del Montnegre i el Corredor. Foto: J. Rovira.

03

EL CASTANYER A CATALUNYA

21Ca

ract

errs

tiiue

sde

lsbo

scos

deca

stan

yera

Cata

luny

a

D’altra banda, a més de l’abandonament, en molts casos es realitza una substitució de les perxades de castanyer per altres espècies, particularment coníferes com el pi insigne o l’avet de Douglas (figura 10). Aquesta plantació

es realitza desprès de tallar arreu el castanyer i eventual-ment desvitalitzar-ne les soques. Amb el temps, coexis-teix un estrat alt de coníferes amb un estrat baix format pels rebrots de les soques preexistents de castanyer.

Figura 9. Antiga perxada de castanyer abandonada a la Serra de Prades (Tarragona). Foto: AGS-CTFC.

Figura 10. Perxada de castanyer en procés de substitució amb avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii) a Sant Hilari Sacalm (Girona). Foto: CFC.

22

Hàbitats, fauna i flora

A causa del poc interès que aquest tipus d’hàbitat ha des-pertat entre botànics i ecòlegs, que gairebé sempre l’han vist com una massa de poca rellevància, són molt escas-sos els treballs sobre riquesa biològica present en les cas-tanyedes; no obstant això, la fauna és rica, semblant a la d’altres formacions de caducifolis (Rubio, 2009).

Un dels trets característics de les castanyedes és l’eleva-da producció d’aliment que suposen les castanyes –tot i que molt concentrada en el temps, a la tardor– i també els fruits de les nombroses espècies arbustives presents. Això explica l’abundància de l’omnipresent senglar i de petits rosegadors, i, al seu torn, de rapinyaires forestals com l’astor. Les castanyedes de fruit, amb grans arbres separats i baixa coberta de capçades, constitueixen un biòtop força interessant. Són espais oberts amb presèn-cia d’espècies herbàcies de prats que diversifiquen el paisatge forestal més tancat de l’entorn, generen eco-tons amb espècies típiques de vorada de bosc i consti-tueixen un lloc de caça preferent per a molts rapinyaires.

Les soques de les perxades i, especialment, les castanyedes de fruit d’arbres centenaris presenten nombroses cavitats de gran interès per a la fauna, que les utilitzen per nidificar, com a refugi o lloc d’hibernació (figura 11). És el cas de quiròpters, aus forestals i petits vertebrats com la rata cellarda.

Hàbitats, fauna i floraEls boscos de castanyer corresponen a l’hàbitat 41.9 Cas-tanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra bai-xa de la Llista dels hàbitats de Catalunya (Vigo et al., 2005).

La fauna i flora associada a aquests boscos correspon a la de la muntanya mitjana plujosa mediterrània. Inclou elements de les comunitats que han estat substituïdes pel castanyer: formacions de planicaducifolis, rouredes i alzinars muntanyencs.

Els boscos adults de castanyer creen un ambient frondós i ombrívol. A més del castanyer com a espècie arbòria dominant, hi trobem altres arbres com l’alzina, el roure martinenc o de fulla gran, el faig, el freixe de fulla gran, la surera, el cirerer, l’arboç, la blada, etc. Sovint també trobem coníferes plantades com l’avet de Douglas, el pi insigne, avets, pícea, etc. En conjunt, en resulta un bosc força divers a escala de paisatge.

A l’interior de la castanyeda, crida l’atenció la gran acu-mulació de fullaraca que cobreix el sòl i l’escassesa de vegetació en el sotabosc. L’estrat arbustiu es troba de-senvolupat a les vorades i petites clarianes de bosc. Està conformat per multitud d’espècies, entre les que desta-quen l’esbarzer, l’avellaner, l’heura, el bruc, l’arç blanc, els rosers silvestres o gavarreres, el lligabosc, etc.

04

EL CASTANYER A CATALUNYA

23Hà

bita

ts, f

auna

i flo

ra

Figura 11. Vell castanyer de fruit o de llevar amb nombroses cavitats en el tronc. Foto: AGS-CTFC.

24

Evolució històrica

al transport marítim, ja que el rodell de castanyer resul-tava més barat que el cèrcol de metall i era molt més resistent a la salinitat i al rovell. A partir d’aquesta època, la demanda va fer que a Catalunya s’importés fusta de castanyer des d’Astúries, Itàlia o França.

La màxima expansió del castanyer per a fusta pot situ-ar-se des de finals segle xix fins ben entrada la segona meitat del segle xx (Zamorano, 2002). El castanyer es planta en bagues, sovint substituint alzines, roures o faigs en algun cas. Moltes plantacions, però, es realitzen en artigues abandonades durant el primer terç del segle xx (Garolera, E., com. pers.; Boada, 1993). Cap als anys cin-quanta, hi va haver un altre fort increment de les plantaci-ons de castanyer com a conseqüència de la demanda de fusta que hi havia després de la guerra. Paral·lelament, es produïa l’abandonament dels masos de la zona i part de les castanyedes de llevar es van plantar per produir fusta de castanyer, i part es van abandonar. Entre els anys 1960 i 1970, es manté molt alta la demanda de castanyer per a la fabricació de mobles. Durant aquestes dècades, la fusta de perxada de castanyer és una producció forestal certament rendible (figura 13).

Durant el darrer quart del segle xx, s’inicia la decadència de les explotacions. Diversos problemes en són la causa, entre els quals cal destacar:

• Guanyen rellevància patologies i desordres fisiolò-gics com el xancre (Cryphonectria parasitica), el roig

Evolució històricaLa gran expansió del castanyer des de l’època antiga a tota la mediterrània i també a Catalunya és a causa dels diver-sos productes que es poden obtenir d’aquesta espècie. La castanya s’ha fet servir per a l’alimentació animal i també humana, bé en fresc o en forma de farina. D’altra banda, la fusta s’ha emprat de múltiples maneres, gràcies a les bo-nes qualitats que té: és flexible, fàcil de treballar, resistent a les condicions d’humitat de l’exterior i, a més, la soca té una forta capacitat de rebrotar, amb perxes rectes i grosses amb uns torns curts (Rovira, 2006). La fusta del castanyer destaca per la seva gran gamma d’usos possibles. S’ha utilitzat per fer bótes, tancats, cistells, portes i finestres per a les cases, parquets, bigues i taulons per a la construcció, grans vaixells, pals de telèfon, travesses de vies ferroviàri-es, mobles de qualitat i xapa, etc. Les llenyes són de mala qualitat i no han estat gaire apreciades, però de la fusta se n’extreien tanins, ja que n’arriba a contenir fins a un 4-5% (Ruiz de la Torre, 2006) i fins i tot l’escorça s’emprava per extreure’n tints.

Amb la difusió del conreu de la patata al segle xviii, la cas-tanya va anar perdent importància com a recurs alimentari, i l’aprofitament del castanyer es va anar reconvertint cap a l’obtenció de fusta. A partir de finals segle xvii i principis del xviii, s’intensifica l’explotació de la fusta de castanyer, tot aprofitant l’auge comercial català del set-cents i l’ober-tura del comerç ultramarí, per tal d’obtenir-ne dogues i rodells (Zamorano, 2002). Els rodells de castanyer (figu-ra 12) eren el material ideal per a la construcció de bótes d’embalatge, pipes i altres atuells contenidors destinats

05

EL CASTANYER A CATALUNYA

25Ev

oluc

ió h

istò

rica

o el cor rodat, que impedeixen produir fusta de qua-litat.

• Disminució de la utilització de la fusta de castanyer per a embalatge d’aliments a causa de l’aparició del plàstic i la progressiva reducció de la venda a granel.

• Millora de les comunicacions i els intercanvis comer-cials, que faciliten la importació de fusta de castanyer francesa de millor qualitat.

• Descens de la rendibilitat per l’estancament (o des-cens en termes reals) de preus de venda de la fus-ta i l’encariment dels costos d’explotació lligats a la dificultat d’explotació de les castanyedes catalanes (situades en terrenys abruptes i d’elevats pendents).

La gestió de les castanyedes passa avui dia per mo-ments d’extrema dificultat, i des de fa uns anys es cons-tata l’abandonament progressiu i, conseqüentment, la degradació de molts d’aquests ecosistemes forestals creats per l’ésser humà (figura 14).

Figura 13. Explotació de perxada de castanyer amb tallada arreu al Montnegre. Foto: J. Rovira.

Figura 14. Aspecte general d’una perxada jove sense gestió al Montnegre. Foto: J. Rovira.

Figura 12. Colla de bosquetans fent els rodells. Roders a Sant Hilari Sacalm l’any 1911. Foto: F. Carreras Candi, procedència: MEMGA (Museu Etnològic del Montseny).

26

Productes del castanyer

La figura 15 presenta un esquema on es relaciona els sistemes de gestió amb els productes i serveis de les castanyedes, i la figura 16 mostra diferents productes obtinguts del castanyer.

Productes del castanyerCom s’ha vist, el castanyer és un arbre de què s’obtenen una gran varietat de productes. Lògicament, l’objectiu productiu (fusta de qualitat, fusta de baixa/mitjana qua-litat, castanya) determina el tipus de gestió de la cas-tanyeda: en bosc alt, en perxada o com a cultiu fruiter.

Figura 15. Sistemes de gestió, productes i serveis que ofereixen els mercats del castanyer (adaptat de Pettenella, 2001).

Fruit

Barres

Bigues

Perxades a torn molt curt

Tanques, vinya, estaques, combustible, cistelles, taní, panells, artesanies, etc.

Fusteria, mobles, terra-parquets, revestiment interior, bótes, etc.

Fruita fresca, fruita per rostir i bullir, assecat, o per a la fabricació de farina, etc.

Serveis ambientals i el manteniment de l’economia rural i la cultura

Altres productes (p. ex. bolets comestibles, mel, fulles)

Perxades regulars

Boscalt

Cultius

06

EL CASTANYER A CATALUNYA

27Pr

oduc

tes

del c

asta

nyer

Figura 16. Productes del castanyer. Superior esquerra: productes elaborats a partir de la castanya; central superior: rolls tornejats, bastons, cistelles, tauletes i estaques; superior dreta: tauló serrat; inferior esquerra: tanques de castanyer; inferior dreta: mobles de castanyer. Fotos: AFIB-CTFC.

28

Productes del castanyer

biomassa seca, que correspon a 0,7 m3 (Bourgeois et al., 2004). Segons aquests autors, la biomassa produï-da per rebrots de dos anys correspon a 10 t/ha, i per a rebrots de cinc anys, d’unes 40 t/ha. La part que es pot emprar com a font energètica és la fusta (lignocel·lulo-sa). Els preus d’aquesta matèria primera directament al consumidor poden ser: estella, entre 65-105 €/t segons humitats, i fins a 200 €/t per a pèl·let.

El fruit s’ha fet servir tant per a alimentació humana com per als ramats. Per a l’alimentació humana, s’ha emprat cru, torrat, bullit, fet farina i actualment hi ha nombro-ses aplicacions culinàries, especialment en pastisseria. El fruit té virtuts astringents i contra les inflamacions de coll. El preu al productor (sense manufacturar) que pot assolir la castanya a l’Estat espanyol és de 1.500 €/t (1,5 €/kg), i amb tendència a l’alça (figura 17).

A banda de tots aquests usos, el castanyer també es fa servir per a l’obtenció de tanins per a l’adobament de pells. Els tanins s’extrauen principalment de la fusta i l’escorça. Els preus dels tanins són molt variables, però poden arribar als 6.500 €/t. De les fulles podem obtenir colorants per tenyir llana de color beix i, del pelló espi-nós, el marró i el castany vermellós.

Tanmateix, el castanyer també té gran valor com a arbre ornamental i és apte tant per a plantacions lineals en car-reteres i avingudes, com per ser plantat aïlladament en jardins. La terra de castanyer (fusta descomposta de l’in-terior de castanyers envellits) s’empra en jardineria com a substrat per al cultiu de plantes acidòfiles.

La fusta és tova i de densitat mitjana. És molt durable i de bon treballar, aspecte que li dóna molt de marge per a la realització de diferents productes en mobiliari i construc-ció. Resisteix bé l’alternança de sequedat i d’humitat (fins i tot s’endureix sota l’aigua), per la qual cosa es pot fer servir en exteriors. S’empra en fusteria i ebenisteria (mo-bles, joguines, boteria, etc.), construcció (pals de telèfon, puntals de mines, tancats, etc.) i drassanes. Els brots jo-ves es feien servir tradicionalment per fer rodells per a les bótes, i actualment es fan servir com a tutors en planta-cions de fruiters i horta, o per a bastons per caminar. Els preus de la fusta en roll a l’Estat espanyol estan al voltant del 60 €/t (segons dades del MARM, 2009), i a Catalu-nya, entre 36/39 €/t (per barramenta) i 54/72 €/t (diàmetre >16 cm) en base a la Taula de productes forestals de la llotja de Vic (2014). Com a referència, es mostren a la taula 1 els preus de la fusta que es podrien trobar a Catalunya, Galícia, Itàlia o França.

A més dels usos tradicionals de la fusta, cal esmentar l’ús de la fusta de castanyer com a font energètica (biomas-sa forestal primària-BFP). Un esteri de fusta de castanyer representa uns 680 kg de biomassa fresca o 385 kg de

Taula 1. Preus de la fusta de castanyer. Elaboració pròpia a partir de: Galícia (Federación Empresarial de Aserraderos y Rematantes de Maderas de Galicia 2009), Itàlia (Pettenella et al, 2001) i França (Bourgeois, 2001). Proyecto REDFOR: CTFC-COSE 2014.

06

Preus de fusta de castanyer €/m3

EstatFusta en peu 36-40

A peu de fàbrica (segons qualitats)

43-115

€/t

CatalunyaØ >16 cm 54-72

barramenta 36-39

Galícia Ø >20 cm 59

Itàlia

bigues 165

serra 151

pals petits 135

trituració 21

França

Ø >30 cm 52

estaques 18

trituració 44

EL CASTANYER A CATALUNYA

29Pr

oduc

tes

del c

asta

nyer

Figura 17. Evolució del preu mínim i màxim de la castanya a l’Estat espanyol (preus actualitzats a data 2007). Font: MAGRAMA.

€/t 2.000

1.750

1.500

1.250

1.000

750

500

250

0

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

anys

màx.

mín.

El mercat de castanyer en molts casos és local, igual que la producció, que pot ésser localitzada en punts concrets. Donat que el castanyer és una espècie multifuncional, versàtil i adaptada a certes zones d’Europa, pot donar una sèrie de productes rendibles a les comunitats rurals. A més, s’ha vist que existeixen oportunitats tant per a la fusta com per al fruit. Altrament, cada vegada més hi ha més solucions a la lluita contra les malalties i plagues, fet que dóna certa esperança a una revitalització de la ges-tió de castanyedes. Però la comercialització de productes i serveis de castanyer és una activitat complexa a cau-sa de la gran varietat de opcions en la identificació dels

mercats de destinació, per informar els consumidors i en l’adaptació del processament, emmagatzematge, distri-bució i sistemes de venda.

Atès que els productors són principalment de petita es-cala, no industrials, propietaris de boscos que viuen en zones rurals, etc..., la comercialització reeixida neces-sita un suport eficaç. Les associacions i la coordinació d’iniciatives entre les autoritats públiques i privades. Els operadors poden arribar a ser els factors clau en el desenvolupament d’aquesta prometedora espècie mul-tifuncional.

30

El castanyer als parcs

En aquest context, els boscos de castanyer que trobem a la Xarxa de Parcs Naturals han servit com a laboratori d’assaig per avaluar-ne l’estat i la viabilitat (figures 19 a 21). A través de convenis de col·laboració amb finques forestals amb presència de castanyer, s’ha pogut assa-jar l’aplicació del tractament de lluita biològica contra el xancre i fer-ne el seguiment. Alhora, s’ha avaluat i pla-nificat la gestió del castanyer en un seguit de finques representatives, tenint en compte la qualitat d’estació (idoneïtat o no), l’estat fitosanitari, el vigor de la massa i la facilitat d’extracció de la fusta. I, finalment, s’ha tre-

El castanyer als parcs del Montnegre-Corredor, Montseny i Guilleries

El Parc Natural del Montseny, el Parc del Montnegre i el Corredor i l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona són espais gestionats per la Diputació de Barcelona, i estan situats en l’àrea de distribució del castanyer. En conjunt, hi trobem unes 1.200 hectàrees de castanyer, prop de l’11% de la superfície total existent a Catalunya. A més, hi són presents totes les tipologies de castanyedes (perxades, de llevar i boscos mixtos), amb diferents qualitats d’esta-ció i intensitats de gestió. Són una mostra prou significati-va de l’estat actual dels boscos del castanyer.

L’objectiu prioritari de la Xarxa de Parcs Naturals és el de garantir, en cadascun dels espais, la preservació dels valors naturals i paisatgístics, el desenvolupament socio-econòmic sostenible i l’ús públic ordenat. En aquest sen-tit, les castanyedes representen un important element identitari d’aquests espais, i un patrimoni de gran valor ecològic, cultural i paisatgístic (figura 18).

Figura 18. Les perxades de castanyer al Montseny representen un important element

paisatgístic i identitari d’aquests espais. Foto: AGS-CTFC.

07

EL CASTANYER A CATALUNYA

31El

cast

anye

rals

parc

s

tuacions de difusió i punts de trobada amb els diferents agents del sector per tal de posar en comú les experièn-cies i els coneixements que s’han anat generant sobre el món del castanyer.

ballat per posar en valor els usos i les destinacions del castanyer, promocionant els productes que se’n poden obtenir i estudiant els mercats i les característiques tecnològiques de la seva fusta. També s’han realitzat ac-

Figura 19. Valorització d’un subproducte del castanyer fruit de la selecció de tanys amb quatre anys d’edat. Foto: J. Rovira.

Figura 20. Plafó informatiu sobre la gestió tradicional de les perxades de castanyer al Parc del Montnegre i el Corredor. Font: DIBA.

Figura 21. Reunió de treball amb diferents actors del castanyer a Viladrau, maig 2009. Foto: J. Rovira.

32

OPCIONS DE GESTIÓ DEL CASTANYER I MODELS SILVÍCOLES PER AL CONTEXT ACTUAL

Introducció Caracterització de les castanyedes i opcions de gestióGestió tradicional a CatalunyaModels de gestióConclusions i línies de treball

08

09

10

11

12

Foto

: AGS

-CTF

C

Pau Vericat, Míriam Piqué, Mario Beltrán, Berta ObónCentre Tecnològic Forestal de Catalunya

Introducció

34

08

Introducció

La gestió del castanyer a Catalunya s’enfronta des de fa dues dècades a importants dificultats provocades pel descens dels preus i la demanda de fusta, l’incre-ment dels costos d’explotació i l’impacte del xancre (Tusell i Rovira, 2006).

No obstant això, es tracta d’una espècie que, com s’ha exposat en el primer capítol d’aquesta obra, presenta múltiples aspectes interessants des del punt de vista productiu, ambiental i social. Així, malgrat les evidents dificultats per les que han passat –i encara passen– les castanyedes a Catalunya hi ha alguns indicis posi-tius que cal considerar:

• D’una banda, el progressiu descens dels efectes negatius del xancre que s’està aconseguint gràcies a les accions de control biològic (vegeu fitxa 15). Aquest control permet reconsiderar una gestió pro-ductiva de les castanyedes en moltes situacions on fins fa ben poc l’única opció passava per substituir l’espècie.

• D’altra banda, el millor coneixement de les excel·lents característiques tecnològiques que presenta la fusta de castanyer pel que fa a la durabilitat a l’exterior.

• Finalment, les tendències emergents de valorar el producte de proximitat, lligat al territori, que aporta genuïnitat i unicitat.

Així, productes intermedis com la barramenta (rolls de petit diàmetre procedents d’aclarides o de seleccions de tanys, que no poden anar a serra) presenten un gran interès per a l’ús en fructicultura i viticultura (figura 1). Més encara dins el marc d’agricultura ecològica, pel fet que no cal impregnar amb substàncies químiques de síntesi per aconseguir una elevada durabilitat dels puntals.

Tanmateix, la fusta de serra per a boteria (figura 2) presenta un interès renovat gràcies al redescobriment de les característiques enològiques d’aquesta fusta i la possibilitat d’elaborar vins diferenciats, que s’esca-pen de la tendència general de l’ús de roure. Amb l’ús de fusta de castanyer català, el producte esdevé únic i absolutament lligat al territori, un valor en alça als mercats globals.

Veiem, per tant, que la gestió amb objectius productius pot ser perfectament raonable. No obstant aixó, en el context actual, es fa imprescindible una caracterització acurada de la massa i l’estació, de manera que s’assig-ni una opció de gestió adequada als condicionants i po-tencialitats de cada rodal. D’altra banda, els esquemes silvícoles han d’integrar aquestes dificultats causades pels costos d’explotació i la presència del xancre.

En primer lloc, es presenten els principals factors que cal tenir en compte a l’hora de caracteritzar un rodal de casta-

Introducció

35In

trodu

cció

OPCIONS DE GESTIÓ08

nyer i assignar-hi un objectiu, així com les principals opci-ons de gestió que objectivament hom pot plantejar-se per a les castanyedes de Catalunya. En segon lloc, es descriuen

un seguit de models de gestió que poden ser útils en el context que s’ha descrit. Finalment, es presenten algunes conclusions i línies de treball amb vista al futur.

Figura 1. Puntals: rolls tornejats de castanyer fets a partir de tanys de petit diàmetre procedents d’aclarides o de seleccions de tanys, que no poden anar a serra. Foto: AGS-CTFC.

Figura 2. Fusta de castanyer serrada per boteria durant el procés d’assecat i de maduració a l’aire lliure. Boteria Torner (Vilafranca del Penedès). Foto: F. Cano.

Caracterització de les castanyedes i opcions de gestió

36

Figura 4. Perxada mixta de castanyer amb faig i roure de fulla gran. Foto: AGS-CTFC.

Figura 3. Perxada pura de castanyer. Foto: AGS-CTFC.

09

Caracterització de les castanyedes i opcions de gestió

Composició específica i qualitat d’estació

La composició específica i la qualitat d’estació són dues de les principals característiques a considerar per a l’assignació d’objectius en la gestió d’un rodal forestal.

Pel que fa a la composició específica dels boscos dominats pel castanyer, es pot distingir entre mas-ses pures (figura 3) i mixtes (figura 4). Es consideren masses pures les formacions forestals on el casta-nyer representa més del 80% de l’àrea basal –que a Catalunya sumen unes 8.200 hectàrees–, mentre que les masses mixtes, on el castanyer representa entre un 50% i un 80% de l’àrea basal, sumen unes 3.700 hectàrees (Piqué et al., 2011). Les principals forma-cions mixtes dominades pel castanyer són: boscos mixtos de castanyer i coníferes (principalment pinas-tre, pi insigne i avet de Douglas), boscos mixtos de castanyer i surera, boscos mixtos de castanyer amb alzines o roures (martinenc o africà), boscos mixtos de castanyer amb faig o roure de fulla gran, i, finalment, boscos mixtos de castanyer i altres planifolis (freixes, bedolls, blades, trèmols, etc.).

Pel que fa a la qualitat d’estació o potencial de pro-ducció per al castanyer, es poden diferenciar tres grans tipus de qualitat: alta, mitjana i baixa (Piqué

Caracterització de les castanyedes i opcions de gestió

37Ca

ract

eritz

ació

de

les

cast

anye

des

i opc

ions

de

gest

ió

OPCIONS DE GESTIÓ

condicions. Aquests factors s’han identificat a partir de bibliografia (Cabannes, 1995a; Rubio et al., 1999; Serrada, 2003; Tusell i Rovira, 2006), d’entrevistes a propietaris, silvicultors i rematants.

et al., 2011), que es poden identificar a partir d’un conjunt de condicions ecològiques. La taula 1 recull els factors ecològics que indiquen més o menys ap-titud per a la producció del castanyer en les nostres

VARIABLES INDICADORES

QUALITATS D’ESTACIÓ

Qualitat alta Qualitat mitjana Qualitat baixa

Zona geogràficaMontseny-Guilleries(Montnegre-Corredor i Empordà, en localitzacions molt restringides)

Montseny-Guilleries, Montnegre-Corredor, Empordà, altres localitzacions gironines

Montnegre-Corredor, Montseny-Guilleries

Pluviometria mitjana anual > 800 mm sense sequera estival > 700 mm sense sequera estival < 700 o > 1.200 mm

Altitud i orientació

500 a 1.000 m Qualsevol orientació (preferentment obaga) a Montseny-Guilleries

500 a 1.000 m Orientació nord al Montnegre-Corredor.Qualsevol orientació (preferentment obaga) a Montseny-Guilleries.

< 500 o > 1.000 mOrientació S, E o O al Montnegre-Corredor

Posició en el vessant

Fons de vall en qualsevol orientació. Parts baixes de vessant, a mig vessant només en orientació Nord

Fons de vall mig vessant en qualsevol orientació. Parts altes de vessant i divisòries en orientació Nord

Parts altes del vessant, divisòries exposades

Profunditat i característi-ques físiques del sòl

Mitjanament profund (> 30 cm), matèria orgànica, ben drenat i solt.Textures: llimós-arenós, arenós-llimós i llimós.Fins al 30% de pedregositat

Mitjanament profund (> 30 cm), ma-tèria orgànica, ben drenat i solt.Textures: llimós-arenós, arenós-llimós i llimós.Fins al 30% de pedregositat

Sòl pedregós, amb poca profunditat (< 30 cm).Entollat, argilós o altres característiques limitants

Característiques litològi-ques especials

Preferentment esquists (més rics en nutrients), però també saulons (més drenants)

Sauló, esquistsSauló, esquists oaltres litologies

Vegetació indicadoraCytisus sp; Rosa sp; Crataegus monogyna; Rubus sp; Pyrus sp; Pteridium aquilinum

Erica sp; Cistus sp; Quercus suber

Taula 1. Variables ecològiques indicadores de la qualitat d’estació en el castanyer.

Caracterització de les castanyedes i opcions de gestió

38

A més a més, alguns factors de la massa establerta poden ser d’utilitat per estimar visualment la qualitat, tant de l’estació com de la genètica de l’arbrat: el grau d’afecta-ció del xancre, la quantitat de nusos, les distàncies en-tre nusos i la conformació dels canons per a la producció de fusta.

L’aspecte de l’escorça pot ser indicador de l’edat de l’ar-bre, ja que és llisa durant els primers 20 anys, i després comença a formar un ritidoma amb marcades clivelles longitudinals. La taula 2 resumeix el conjunt de factors de la massa que ajuden a determinar la qualitat d’estació.

Opcions de gestió per al castanyer a Catalunya

Les principals opcions de gestió per a les castanyedes a Catalunya s’han acotat a partir d’entrevistes amb pro-pietaris i rematants, així com de la revisió dels princi-pals treballs existents sobre gestió del castanyer (Ribot i Mataró, 1984; Cabannes, 1988, 1995b; Bourgeois et al., 2004; Angulo et al., 2006; Tusell i Rovira, 2006; Cisneros et al., 2008; Mundet i Capó, 2008; Álvarez, 2009). Les opcions que es tenen en compte són:

• Producció de fusta de serra.

Els creixements, tant primaris com secundaris, també són indicadors de la qualitat d’estació. Pel que fa a la relació entre l’alçada dominant i l’edat de la massa, les corbes de qualitat de Bourgeois et al. (2004) (figura 5) es poden fer servir per estimar la qualitat d’estació de perxades on no s’han realitzat tractaments d’aclari-da dins el cicle tradicional de la gestió del castanyer, mentre que per avaluar perxades on s’han realitzat tractaments d’aclarida es poden fer servir les corbes de Cabrera (1997) o el CRPF (figura 7). També s’ha uti-litzat el creixement diametral entre els 7 i els 12 anys, segons proposa Bourgeois et al. (2004).

09

Figura 6. Relació entre edat i alçària dominant per a castanyedes d’Astúries en què es realitzen aclarides (Cabrera, 1997; Cabrera i Ochoa, 1997).

Figura 5. Relació entre edat i alçària dominant per a perxades en què no s’ha realitzat cap aclarida (Bourgeois et al., 2004).

Figura 7. Relació entre l’edat i l’alçària dominant per a perxades del Llenguadoc-Rosselló (CRPF, 2011).

Caracterització de les castanyedes i opcions de gestió

39Ca

ract

eritz

ació

de

les

cast

anye

des

i opc

ions

de

gest

ió

OPCIONS DE GESTIÓ

VARIABLES INDICADORES

QUALITATS D’ESTACIÓ

Qualitat alta Qualitat mitjana Qualitat baixa

Afectació del xancre Inexistent o baixa Mitjana o baixa Important

Creixements longitudinals

Homogenis Homogenis Heterogenis

Distància entre nusos ~ 1 metre anual < 1 metre < 1 metre

Relació edat/alçària dominant

Classes I i II de les corbes de qualitat (Cabrera, 1997; Bourgeois et al., 2004 i CRPF, 2011)

Classes III de les corbes de qualitat (Cabrera,1997; Bourgeois et al., 2004)

Classes IV i V(Cabrera, 1997; Bourgeois et al., 2004)

Creixements diametrals(dels 7 als 12 anys d’edat)

> 10 mm/any 4-10 mm/any < 4 mm/any

Presència d’altres espècies arbòries

Variable, en general baixa.(Planifolis umbròfils: Prunus avium, Fagus sylvatica, Fraxinus excelsior; també Quercus ilex, Arbutus unedo

Variable, en general baixa (Planifolis umbròfils: Prunus avium; Quercus ilex, Arbutus unedo)

Elevada (Quercus ilex, Quercus suber, Arbutus unedo)

Taula 2. Factors de la massa establerta que indiquen la qualitat d’estació.

• Producció de barramenta.• Producció de fruit.• Conversió de perxada en castanyeda de fruit.• Canvi d’espècie.

Altres productes i destinacions de baix valor o amb un mercat molt local i puntual, com per exemple la pro-ducció de fusta per a biomassa forestal primària (BFP) o trituració, o productes intermedis (bastons i aspres), no es consideren com a objectiu productiu preferent en ells mateixos, tot i que es poden obtenir en tractaments intermedis o en el marc d’altres opcions de gestió.

Els apartats següents especifiquen els requeriments d’a-quests objectius.

Producció de fusta de serra

Els productes objectiu poden ser:

• Biga llarga. Fusta de longitud mínima 4,50 m i diàme-tre de 18-20 cm en punta prima, sense nusos salta-dissos ni defectes. Es requereix una excel·lent qualitat

d’estació, bona qualitat genètica del castanyer i bosc de llavor o soques no envellides. Les masses han de ser vigoroses, amb una mínima incidència de roig (fi-gura 8), xancre o cor rodat, i preferiblement situades

Figura 8. Roll amb roig, que es distingeix per la coloració vermellosa de la fusta. Foto: AGS-CTFC.

Caracterització de les castanyedes i opcions de gestió

40

Producció de barramenta

El producte objectiu són barres o puntals de diàmetres variables, superiors a 6 cm en punta prima, entre 14 i 20 cm en punta gruixuda, i llargades variables (sempre superiors a 1,5 m). La barramenta es pot destinar a puntals (agricul-tura, tanques ramaderes o bioenginyeria) o a una primera transformació en diversos productes elaborats com el roll tornejat o les tanques de neu (figures 9 a 11).

És una producció a què es pot optar quan la qualitat d’estació o de la massa, o la presència de xancre, no garanteixin una producció de fusta de serra de qualitat. El gran avantatge de la barramenta rau en els mínims requeriments tècnics pel que fa a defectes i a la facilitat de producció, amb pocs tractaments intermedis.

La barramenta de castanyer té el seu principal punt fort en l’elevada durabilitat a la intempèrie que la fusta té de manera natural, sobretot quan amb la gestió s’ha afa-

en zones planeres o antics conreus on poder abordar la replantació cada tres rotacions.

• Biga curta. Fusta de longitud mínima 2-2,5 m i di-àmetre de 18-20 cm en punta prima, sense nusos saltadissos ni defectes. La producció de biga curta amb destinació a boteria (dogues), fusta laminada o parquets pot ser un objectiu adequat en estacions de bona qualitat en què l’afecció de xancre, principalment hipovirulent, sigui inferior al 30%, i a més hi hagi poca incidència de roig o cor rodat.

Així doncs, la producció de fusta de serra és només rao-nable en qualitats d’estació altes, ja sigui biga llarga o biga curta. Quan s’assoleix la qualitat desitjada, el mercat dels productes finals està assegurat i les rendibilitats poden ser altes. En qualitats mitjanes, l’objectiu productiu s’hau-rà de dirigir preferentment cap a productes de menys re-queriments tecnològics i menys intensitat de gestió, com ara la barramenta o el fruit.

09

Figura 9. Alguns productes fusters del castanyer: RTI procedent de barramenta i llistons per tutoratge de vinya procedents de barramenta gruixuda i biga curta serrada. Foto: AGS-CTFC.

Figura 10. Tanca paraneus a una estació d’esquí (Tuixent-La Vansa). La fusta de castanyer, i especialment la barramenta, presenta unes característiques tecnològiques molt adients per a la fabricació d’aquest tipus de productes. Foto: AGS-CTFC.

Caracterització de les castanyedes i opcions de gestió

41Ca

ract

eritz

ació

de

les

cast

anye

des

i opc

ions

de

gest

ió

OPCIONS DE GESTIÓ

Canvi d’espècie

El canvi d’espècie és una opció que sovint es proposa per a moltes masses de castanyer, atesos els problemes actuals (mercat, xancre, roig, cor rodat, etc.). Aquest canvi d’espècie es pot assolir gradualment, tot afavo-rint la regeneració d’altres espècies d’interès ja presents a les masses actuals (alzina, suro, cirerer, freixe, etc.), mentre es gestiona l’actual castanyeda per a la produc-ció de barramenta una o diverses rotacions més.

vorit un alt contingut en tanins (allargant els torns amb més densitat de peus). La barramenta és un producte amb mercat actual i amb un important potencial, però manca una promoció del producte davant dels substi-tutius.

Producció de fruit

L’opció de gestió com a castanyeda per a la produc-ció de fruit requereix l’existència d’arbres productors, que en molts casos caldrà recuperar i posar en produc-ció. Sense aquests arbres productors caldrà realitzar la plantació de novo o transformar una perxada actual en castanyeda de fruit, mitjançant la reducció de la densitat de soques i, posteriorment, empeltar.

La producció de fruit és un objectiu assignable en qualsevol qualitat d’estació, fins i tot en localitzacions de baixes qua-litats, sempre que es realitzin les pràctiques culturals ade-quades. A més, les castanyedes de fruit permeten altres produccions associades, particularment la pastura exten-siva, ja que són formacions obertes on l’empradament és fins i tot beneficiós per al castanyer (Sánchez et al., 2009).

Les castanyedes per a la producció de fruit, tant en mas-sa pura com en massa mixta, constitueixen un element de gran valor paisatgístic, ecològic, i etnogràfic, i repre-senten un aprofitament de baixa intensitat de gestió i d’inversió per al propietari.

Conversió de perxada en castanyeda de fruit

L’opció de conversió de les actuals perxades a masses productores de fruit és assignable a totes les perxades, però esdevé una opció especialment interessant per a les de mitjana o baixa qualitat d’estació, o que presenten una treta dificultosa. Un cop assolida la conversió, es requereix una gestió mínima alhora que es manté l’interès ecològic de les castanyedes i s’afavoreix un progressiu enriquiment en espècies. D’aquesta manera, s’aconsegueixen masses d’alta diversitat, estabilitat i valor econòmic.

Figura 11. Puntals de barramenta prima per a ús en agricultu-ra. Foto: AGS-CTFC.

Caracterització de les castanyedes i opcions de gestió

42

A cada finca, es van delimitar els diferents rodals de casta-nyer d’acord amb la composició específica, la qualitat d’es-tació i l’estat de desenvolupament de la perxada. A cada rodal de castanyer, ja fos massa pura o mixta dominada per castanyer, es va avaluar la capacitat i l’aptitud productiva, en els seus vessants de qualitat d’estació, qualitat de la massa i facilitat d’accés i de treta.

A cada rodal, se li va assignar una opció de gestió (fusta de serra, barramenta, fruit o canvi d’espècie), en funció de les seves característiques i d’acord amb els requeri-ments de cada opció. Així, es va assignar:

• Producció de fusta de serra (biga curta o llarga) a les perxades pures de castanyer de qualitat d’estació alta, accessibilitat i treta bona (taula 3), baixa incidèn-cia de xancre i soques no envellides.

• Producció de barramenta a les perxades pures de castanyer de qualitat d’estació mitjana i accessibilitat i treta bona.

• Producció de barramenta una o diverses rotacions més mentre es realitza un canvi d’espècie o una con-versió a fruit, a les perxades mixtes de castanyer de qualitat mitjana, accessibilitat i treta bona.

• Canvi d’espècie o conversió a fruit a les perxades pu-res o mixtes de qualitat baixa per al castanyer, acces-sibilitat i treta bona o deficient.

El canvi d’espècie també podria abordar-se de manera ràpida mitjançant tallada arreu i replantació amb una altra espècie, principalment avet de Douglas o pi in-signe. Aquesta substitució d’espècie suposa una for-ta inversió inicial en la plantació i les primeres cures. A més a més, en el cas de fer una nova plantació amb pi insigne, cal considerar l’amenaça a mitjà termini del nematode Bursaphelenchus xylophilus o el fong Fusa-rium circinatum.

Assignació d’opcions de gestió a les perxades del Montnegre-Corredor, i Montseny i Guilleries-Savassona

Per tal d’avaluar les possibilitats reals de producció i ges-tió de les masses actuals de castanyer a l’àrea del Mont-negre-Corredor i Montseny i Guilleries-Savassona, du-rant els anys 2005-2010 es va estudiar l’aplicabilitat real de les opcions de gestio que s’han descrit a un conjunt de rodals de castanyer d’aquesta àrea. Les opcions de ges-tió assignades a nivell de rodal constitueixen una síntesi de les condicions i possibilitats de les masses de casta-nyer estudiades, i permeten avaluar en quina mesura és possible el manteniment futur d’aquesta espècie i l’ori-entació que ha de prendre la gestió proposada.

Es van analitzar un total de 21 finques amb perxades de castanyer (10 al Montnegre-Corredor i 11 al Montseny i Guilleries-Savassona), amb una superfície total de 4.353 hectàrees i una superfície de castanyer de 681 hectàrees.

09

Taula 3. Percentatge de superfície per opció de gestió assignada als rodals de castanyer estudiats.

Producció de fusta de serra Producció de barramenta Canvi d’espècie o conversió a fruit

% Superfície Montnegre-Corredor 0,00 14,64 85,36

% Superfície Montseny i Guilleries-Savassona 50,09 17,93 31,99

1En cas d’abordar el canvi d’espècie, pot contemplar alguna rotació addicional amb producció de barramenta de castanyer mentre s’assoleix el canvi de dominància.

Caracterització de les castanyedes i opcions de gestió

43Ca

ract

eritz

ació

de

les

cast

anye

des

i opc

ions

de

gest

ió

OPCIONS DE GESTIÓ

era possible només en el 10% de la superfície actual de castanyer.

Així doncs, la producció de barramenta seria la única op-ció productiva de fusta viable tècnicament a la majoria de les perxades del Montnegre-Corredor. Finalment, el canvi d’espècie, amb alguna rotació addicional de bar-ramenta, o la transformació a castanyeda de fruit (amb o sense empelts) es considera l’opció més viable en el 85% de les castanyedes del Montnegre-Corredor i en el 30% de les castanyedes del Montseny-Guilleries.

Els resultats d’aquesta assignació d’opcions de ges-tió es mostren a la taula 3. Aquests resultats permeten afirmar que, globalment, la producció de fusta de serra de castanyer només és viable tècnicament a l’àrea de Montseny-Guilleries-Savassona, i únicament en aproxi-madament la meitat de les perxades estudiades. En la pràctica totalitat dels casos, es tractarà, a més, de biga curta amb destinació boteria, a fusta laminada i parquets. Aquests resultats van en la línia de l’estudi esmentat per Cabannes (1988) per a la zona del Vallespir (Rosselló), on s’apuntava que la producció de fusta de serra de qualitat

Figura 12. Perxada en qualitat d’estació mitjana-alta a les Guilleries,apta per a producció de fusta de serra (biga curta). Foto: AGS-CTFC.

Figura 13. Perxada en qualitat d’estació baixa al Montnegre-Corredor,proposada per a canvi d’espècie o conversió a castanyeda de fruit. Foto: AGS-CTFC.

Gestió tradicional a Catalunya

44

Durant les darreres dècades i fins a l’actualitat, s’ha em-prat de manera generalitzada una variant a aquesta ges-tió per obtenir perxes de diàmetre més gran, que con-sistia a:

• Realitzar la primera selecció de tanys als 3-4 anys, en què es deixaven de 3 a 5 tanys per soca, normalment 3.

• Una segona selecció de tanys entre els 9 i els 12 anys, en què se solia deixar un tany per soca (o cap), i se cercava una densitat de 1.000-1.200 peus/ha. Com a productes d’aquesta intervenció, s’obtenien perxes i barramenta (que podia anar tota o en part a trituració).

• Tallada arreu, als 17-20 anys per fer bótes, o dels 25 als 30 per a peces de diàmetre més gran (bigues). Com a productes d’aquesta intervenció, s’obtenia fusta de ser-ra i també de trituració, que eren aquells peus de mala qualitat o trosses basals i corbades.

Gestió tradicional a CatalunyaLa gestió tradicional del castanyer ha estat enfocada bé a la producció de fusta (perxades), bastons, o bé a la producció de fruit (arbres de llevar o castanyedes).

La gestió per a la producció de fusta en perxades (fi-gura 14) s’ha basat en un bosc menut regular, amb una elevada densitat de soques (normalment superior a 1.000 soques/ha), i amb torns de 17-22 anys, en què es realitzaven dues o tres tallades (aclarides) per rotació (Ribot i Mataró, 1984; Alemany, 1994; Tusell i Rovira, 2006). Amb l’objectiu d’obtenir perxes per fer bótes, tra-dicionalment es realitzava:

• Una primera selecció de tanys als 4-5 anys; es dei-xava 1 o 2 tanys per soca, i se cercava una densitat final de 2.000-2.200 peus/ha. Si es podia, es deixa-ven els tanys de la banda de dalt de la soca perquè tenen més vigor i menys possibilitats d’agafar podri-dures procedents de la soca vella. Com a productes d’aquesta intervenció, s’obtenien bastons i aspres. Als 9-11 anys, s’eliminava la retanyada que es gene-rava en la primera selecció de tanys. Com a produc-tes d’aquesta segona intervenció, s’obtenien també bastons i aspres.

• Tallada arreu, als 17-20 anys per fer bótes, o dels 25 als 30 per a peces de diàmetre més gran (bigues). Com a productes d’aquesta intervenció, s’obtenia fusta de ser-ra i també de trituració, que eren aquells peus de mala qualitat o trosses basals i corbades.

10

Figura 14. Perxada jove de castanyer al Montseny gestionada de manera tradicional. Foto: AGS-CTFC.

Gestió tradicional a Catalunya

45Ge

stió

trad

icio

nal a

Cat

alun

ya

OPCIONS DE GESTIÓ

de tard en tard (algunes dècades) es tallaven aquestes branques principals per la base, just per sobre de l’em-pelt, tot obligant a rebrotar de nou l’arbre.

Les pràctiques culturals a les castanyedes de fruit consis-tien en la neteja periòdica del sotabosc, sovint amb llau-rat, i fins i tot l’adobat amb fem. Anualment es recollien les castanyes.

Quan l’arbre té entre els 80 i els 100 anys, la seva escor-ça es comença a clivellar d’una manera característica, i a mesura que l’arbre es fa gran, es «buida» per dins. A l’interior del castanyer, la fusta es va degradant i des-component de mica en mica deixant com una mena de «terra» extraordinàriament fèrtil, que s’ha arribat a apro-fitar com a substrat en jardineria.

Finalment, en alguns casos, s’han arribat a combinar en un mateix espai peus per a producció de fruit i peus per a producció de fusta. Aquestes informacions tenen l’origen en la transformació a perxades d’antigues casta-nyedes durant el segle xx, sense tallar els arbres fruiters.

En aquests casos, es trobaven unes densitats elevades, característiques de les perxades, i de manera puntual espaiaments una mica més grans en els punts concrets on hi ha els peus fruiters. La perxada es tractava a la manera tradicional per produir fusta, amb tallades arreu a torns al voltant dels 20 anys.

Amb el temps, la manca de llum lateral a causa de l’om-bra de la perxada, i la intensa competència amb aques-ta, fa que els peus fruiters redueixin la capçada i perdin progressivament el port globós, la vitalitat, i es redueix marcadament la producció de castanya.

La producció de bastons es basava en plantacions molt denses, de més de 2.500 soques/ha, anomenades «ba-gues», que es tallaven cada 4-6 anys per obtenir bastons d’entre 2 i 6 metres, que es feien servir com a reforç en la fabricació de bótes i caixes. Abandonat aquest ús, moltes bagues van ser gestionades com a perxada, tot i que és fàcil identificar-les per l’elevadíssima densitat de soques que presenten.

D’altra banda, les castanyedes per a la producció de fruit (figura 15) es conformaven amb arbres grans en densitats baixes (40-60 peus/ha). Tradicionalment, l’es-tabliment de la castanyeda començava amb la plantació de la gla o plançó franc. Per fer el castanyer de llevar o de fruit, uns anys després de fer la plantació, el peu franc s’empeltava i al cap d’uns quants anys més, es tallava la guia terminal de l’empelt a una alçada d’uns 2-3 me-tres i es deixava que rebrotés. A partir d’aquests rebrots, amb podes de formació, s’aconseguia conformar una gran capçada, alta i ben distribuïda en l’espai, amb gran capacitat productora de fruit. Per renovar la capçada, o també per aprofitar la fusta d’aquests renous engrossits,

Figura 15. Aspecte hivernal d’una antiga plantació de castanyers de fruit al Montseny. Foto: AGS-CTFC.

Models de gestió

46

supera els 30 anys, i alhora cal assegurar un bon con-tingut de tanins a la barramenta, per oferir un producte de qualitat.

• Flexibilitat en la gestió. S’introdueix la possibilitat de variar l’objectiu segons l’evolució de la massa.

S’ha realitzat una avaluació econòmica de les propostes d’acord amb els supòsits següents:

• Com a indicadors econòmics de cada model s’utilitza el flux de caixa i el VAN (valor actual net) i el VES (va-lor esperat del sòl).

• L’avaluació econòmica es realitza segons una sèrie de supòsits de costos, produccions i preus de venda, que es mostren en el quadre de cada model. Aquests su-pòsits es consideren representatius de la mitjana per a les explotacions de la zona estudiada. No obstant això, existeixen multitud de factors particulars de cada finca que poden fer variar les premisses utilitzades.

• Els preus de venda s’han considerat a peu de fàbri-ca i els costos d’execució de cadascun dels tracta-ments proposats corresponen als especificats al Full informatiu dels productes forestals de Catalunya (OT-PMIF, 2010). En el cas de les tallades amb extracció de producte, aclarides o tallades finals, es considera un cost mitjà de 26 €/m3, que inclou la tallada, el des-

Models de gestió

Proposta de models silvícoles per a la producció de fusta de serra i barramenta

S’han proposat nombrosos models silvícoles i variants per a la producció de fusta de castanyer, alguns dels quals poden ser d’aplicació a les castanyedes catalanes (Ribot i Mataró, 1984; Cabannes, 1988, 1995b; Bourgeois et al., 2004; Angulo et al., 2006; Tusell i Rovira, 2006; Cisneros et al., 2008; Álvarez, 2009). Les diferències entre els models proposats rauen principalment en el nombre i tipus d’in-tervencions intermèdies, el moment en què s’apliquen i el torn de tallada final.

A partir de totes aquestes propostes, s’han seleccionat i adaptat alguns models de gestió per a producció de fusta de serra i barramenta d’acord amb les condicions i el context actual, que es tradueixen en els requeriments següents:

• Mínim nombre d’intervencions intermèdies.

• Integració de la presència de xancre en els esquemes de gestió. Tot i la forta afectació que s’observa els primers anys després de la tallada arreu, es constata que les aclarides posteriors no incrementen la malal-tia, per contra, milloren l’estat sanitari global (Soutre-non, 2004, 2006).

• Torns moderats. Cal tenir en compte el risc d’aparició de defectes de la fusta (roig i cor rodat) quan el torn

11

Models de gestió

47M

odel

s de

ges

tió

OPCIONS DE GESTIÓ

ha de ser baixa, amb < 30% dels peus afectats (Tusell i Rovira, 2006), i la del cor rodat, inferior al 20% (Bour-geois et al., 2004).

Aquesta proposta pren com a base una gestió flexible en funció de l’evolució de la massa, d’acord amb Cabannes (1988, 1995b) i amb CRPF (2011). Així, el model (taula 4) consta de:

• Una primera selecció de tanys, que es fa tardana-ment, no abans dels 6 anys (i millor entre els 8-10) per reduir la densitat de peus a uns 2.500-3.000 peus/ha, i deixa d’1 a 5 tanys per soca si aquesta és vigorosa, i cap, si no n’és. Les densitats inicials altes respecte de les tradicionals permeten abaratir els costos de l’ac-tuació i fomenten una millor conformació dels peus, sense afectar negativament els creixements (Gallardo i Rico, 1997; Bourgeois et al., 2004).

• Una segona actuació cap als 16-19 anys. En aquest moment cal avaluar les condicions de la massa (qua-litat dels tanys, afectació de malalties) i del mercat, i es podrà optar per realitzar:

a) Una aclarida selectiva mixta, que deixa entre 1.100 i 1.500 peus/ha, dels quals uns 300-500 (els mi-llors) seran de futur. S’eliminen competidors al vol-tant dels arbres de futur, però sempre mantenint prou ombra, i s’acaba de reduir la densitat global tallant arbres amb defectes o desenvolupament escàs. L’objectiu és potenciar la producció de fus-ta de serra de qualitat (preferentment biga llarga).

b) Una aclarida pel dessota, que deixa 1.000-1.200 peus/ha homogèniament repartits pel rodal. L’objec-tiu és produir fusta de serra (biga curta) i barramenta.

c) Una tallada arreu si s’observen problemes de roig o xancre, i/o es vol obtenir un ingrés per barramen-ta (en aquest cas es pot esperar 2-5 anys més per acabar de fer les barres).

brancat i la treta (incloent-hi el repàs de camins), i se li afegeixen 8 €/m3 corresponents al transport del pro-ducte fins a fàbrica, a una distància mitjana de 30 km.

• No es valoren alguns subproductes dels tractaments inicials (bastons o aspres) perquè es tracta d’un mer-cat reduït i que depèn de les característiques de la massa en aquell moment; a més, en molts casos no es justifica econòmicament l’extracció.

• Les produccions en m3/ha s’han estimat basant-se en el creixement en volum mitjà de l’espècie segons qualitats d’estació referit a Piqué et al. (2011). Per als models de fusta de serra, s’ha considerat un creixe-ment superior a 8 m3/ha·any, és a dir, suposant una qualitat d’estació alta. Per als models de barramenta, a més de la qualitat alta, també s’ha considerat una producció d’entre 5 i 8 m3/ha·any, suposant una qua-litat d’estació mitjana.

Aquests models de gestió, particularitzats per quali-tats d’estació i integrats en un esquema de gestió fle-xible, es poden trobar a la publicació Models de gestió per als boscos de castanyer: producció de fusta i fruit, dintre la sèrie ORGEST (Beltrán et al., 2013), on a més es detallen una sèrie de variants específiques de cada model.

Model de gestió de producció de fusta de serra

L’objectiu de producció de fusta de serra és única-ment aplicable en estacions de qualitat d’estació òptima i amb bona qualitat genètica de la massa (fenotipus de poc brancatge, entrenusos llargs i òptimes conformaci-ons de canó). Cal tenir en compte, a més, el grau d’enve-lliment de les soques, ja que amb més de tres rotacions augmenta el risc de tenir altes incidències de malalti-es i desequilibris que resulten en defectes del producte (Bourgeois et al., 2004). La incidència de roig ha de ser mínima o inexistent, mentre que la incidència del xancre

Models de gestió

48

genètica i sanitat adequada, i una qualitat d’estació excel·lent.

b) Una tallada arreu, si s’observen problemes de roig o xancre; hi ha altres condicionants que posen en perill la capitalització de la producció i/o es desitja obtenir un ingrés per fusta de serra de petites di-mensions i barramenta. Es realitzarà als 28-32 anys per obtenir gran proporció de barramenta (especial-ment si abans s’ha fet una aclarida pel dessota)

• Una tercera actuació cap als 25-37 anys. Aques-ta intervenció dependrà de la realitzada en l’actuació anterior, però també cal avaluar les condicions de la massa i del mercat. Es podrà optar per fer:

a) Una segona aclarida selectiva mixta als 25-28 anys, que deixa uns 600 peus/ha tot afavorint els 300-500 arbres de futur seleccionats en la intervenció ante-rior. L’objectiu és produir fusta de serra de qualitat i de grans dimensions, i requereix una massa de

Edat perxada(anys)

TractamentDensitat després de la

tallada (peus/ha)Productes Quantitats

8-10 Selecció de tanys 2.500-3.000Bastons Aspres Barramenta

VariableNo s’extreu si no és rendible

16-19

(> 20)

Aclarida selectiva mixta 1.100-1.500, dels quals 300-500 són peus de futur

Barramenta

Volum total: 50-60 m3/haNo s’extreu si no és rendible

Aclarida pel dessota 1.000-1.200

(Tallada arreu) -200 m3/ha:100% Barramenta/BFP/trit.

25-28 Aclarida selectiva mixta 600SerraBarramenta

Volum total: 115 m3/ha: 50% Serra 50% Barramenta

28-32Tallada final (barramenta i fusta de serra)

-SerraBarramentaBFP o trituració

Volum total: 200 m3/ha: 50% Serra 50% Barramenta/BFP/trit.

35-37Tallada final (fusta de serra i barramenta)

-SerraBarramentaBFP o trituració

Volum total: 245 m3/ha: 75% Serra 25% Barramenta/BFP/trit.

39-42Tallada final (fusta de serra)

-SerraBFP o trituració

Volum total: 220 m3/ha:75% Serra 25% BFP/trituració

Taula 4. Resum de les intervencions del model de gestió proposat per a la producció de fusta de serra.

11

Models de gestió

49M

odel

s de

ges

tió

OPCIONS DE GESTIÓ

tural la densitat de peus i no afecten el creixement dels tanys de futur (Bourgeois et al., 2004).

• Les seleccions de tanys abans dels 8 anys promouen el desenvolupament de branques i capçades bifurca-des a causa de la forta posada en llum, mentre una intervenció tardana, deixant una densitat elevada, ajuda a conformar tanys més rectilinis i amb menys brancada, i a més evita la retanyada (Bourgeois et al., 2004).

• Just després d’una tallada arreu, sovint s’observa una intensa afectació del xancre virulent, que pot afectar un percentatge elevat dels nous tanys. A par-tir del 4t o 5è any, aquest xancre sol passar a forma hipovirulenta i no s’hi donen gairebé noves infeccions

o als 35-37 anys per obtenir més proporció de fusta de serra (especialment si abans s’ha fet una aclarida selectiva mixta).

• Una tallada arreu als 39-42 anys, si no s’ha fet abans, per obtenir gran proporció de fusta de serra de qualitat de grans dimensions.

L’endarreriment de la primera selecció de tanys als 8-10 anys respon al fet que:

• En les soques tallades arreu, la diferenciació dels tanys dominants, vigorosos i alts dins de les soques és visible només a partir del tercer o quart any. Durant els 4 o 5 anys següents, els processos de diferencia-ció i autoselecció intrasoca redueixen de manera na-

Any TractamentCost

(€/ha)Serra

(m3/ha)Barra

(m3/ha)Trituració (m3/ha)

Preu serra (€/m3)

Preu barra (€/m3)

Preu BFP- trituració

(€/m3)

Ingressos (€/ha)

Flux de caixa (€/ha)

8-10Selecció de tanys

750 - - - - - - - -750

16-19Aclarida selectiva mixta

1.700 - 37,5 12,5 - 37,5 27,5 1.750 50

25-28Aclarida selectiva mixta

3.910 57,5 28,7 28,8 70 37,5 27.5 5.894 1.984

39-42 Tallada final 7.480 165 55 - 70 37,5 - 13.613 6.133

VAN (€/ha·any): 185

VES (€/ha): 6.180

Taula 5. Avaluació econòmica del model considerant una selecció de tanys, dues aclarides selectives mixtes i una tallada arreu amb l’objec-tiu de producció de fusta de serra de qualitat.

Models de gestió

50

Any TractamentCost

(€/ha)Serra

(m3/ha)Barra

(m3/ha)Trituració (m3/ha)

Preu serra (€/m3)

Preu barra (€/m3)

Preu BFP- trituració

(€/m3)

Ingressos (€/ha)

Flux de caixa (€/ha)

8-10Selecció de tanys

750 - - - - - - - -750

16-19Aclarida selectiva mixta

1.700 - 37,5 12,5 - 37,5 27,5 1.750 50

35-37 Tallada final 8.330 183,75 61,25 - 70 37,5 - 15.159 6.829

VAN (€/ha·any): 170

VES (€/ha): 5.675

Taula 6. Avaluació econòmica del model considerant una selecció de tanys, una aclarida selectiva mixta i una tallada arreu amb l’objectiu de producció de fusta de serra i barramenta.

11

Any TractamentCost

(€/ha)Serra

(m3/ha)Barra

(m3/ha)Trituració (m3/ha)

Preu serra (€/m3)

Preu barra (€/m3)

Preu BFP-tritura-ció (€/m3)

Ingressos (€/ha)

Flux de caixa (€/ha)

8-10Selecció de tanys

750 - - - - - - - -750

16-19Aclarida pel dessota

2.040 - 37,5 12,5 - 37,5 27,5 2.100 60

28-32 Tallada final 6.800 100 50 50 70 37,5 27,5 10.250 3.450

VAN (€/ha·any): 92

VES (€/ha): 3.067

Taula 7. Avaluació econòmica del model considerant una selecció de tanys, una aclarida pel dessota i una tallada arreu amb l’objectiu de producció de barramenta i fusta de serra.

Models de gestió

51M

odel

s de

ges

tió

OPCIONS DE GESTIÓ

que, en la majoria de casos, en el nostre àmbit, presenti una rendibilitat negativa amb els preus actuals del pro-ducte.

El model proposat consta únicament de dues interven-cions: una selecció de tanys endarrerida i una tallada fi-nal arreu. Segueix l’esquema tradicional antic per a la producció de dogues de bóta (Ribot i Mataró, 1984), que requerien diàmetres mitjans. La selecció de tanys és im-prescindible per aconseguir creixements elevats, con-formacions adequades i una mínima homogeneïtat del producte. Es realitza de manera suau, deixant densitats elevades, perquè sigui el màxim d’econòmica possible, mantingui el màxim de peus (futures barres) i es fomenti un creixement en alçada, màxima rectitud i escàs bran-catge. El model consta de (taula 8):

• Una selecció de tanys als 8-10 anys, suau, que deixa 4-6 peus per soca, en les soques vigoroses, i 1-2 peus (o cap), en les menys vigoroses, i que busca densitats finals al voltant de 3.000-4.000 peus/ha. En ser una selecció suau, resulta més econòmica que deixant els 2-3 peus tradicionals i la retanyada és més petita.

• Una tallada final arreu a partir dels 20 anys, per in-crementar el contingut de tanins, sempre que els peus assoleixin un diàmetre normal superior als 14 cm.

virulentes (Colinas, C., com. pers.). A partir d’aquest moment, i no abans, els tanys que han estat severa-ment afectats són fàcilment identificables, de manera que per a l’aclarida ja estan «marcats» i la selecció dels tanys sans i de futur esdevé fàcil i eficient.

• Endarrerir la primera selecció de tanys als 10-12 anys (com descriuen Bourgeois et al., [2004] i altres propos-tes), té el risc de donar lloc a tanys amb conformació poc bona en general per l’excessiva densitat intraso-ca que s’ha mantingut fins al moment, amb defectes i una incidència més gran de xancre per causa de fre-gaments entre tanys i branques. A més a més, el cost de la primera intervenció és més alt com més tard es faci. Un altre avantatge de realitzar la primera selecció de tanys al voltant dels 10 anys és que la regulació de la densitat és més gradual. Per tant, en la segona inter-venció (16-19 anys) s’eviten els problemes d’inestabili-tat, de creixements diametrals irregulars i de l’aparició de brots epicòrmics per la intensa posada en llum.

Model de gestió de producció de barramenta

La producció de barramenta s’adapta bé a les qualitats d’estació mitjanes tot i que també es pot emprar en qua-litats altes. Es tracta d’una gestió senzilla i de pocs ris-cos, però molt sensible als costos d’explotació, el que fa

Taula 8. Resum de les intervencions del model de gestió proposat per a la producció de barramenta.

Edat perxada(anys)

TractamentDensitat després

de la tallada(peus/ha)

Productes Quantitats

8-10 Selecció de tanys 3000-4.000Bastons Aspres

VariableNo s’extreu si no és rendible

> 20 Tallada arreuBarramentaBFP o trituració

Volum total: 215 m3/ha (qualitat alta)/ 180 m3/ha (qualitat mitjana): 75% Barramenta 25% Trituració

Models de gestió

52

En estacions de bona qualitat, i sempre que s’observi una baixa afectació de xancre, l’objectiu productiu de barramenta d’aquest model pot canviar-se a produc-ció de fusta de serra (biga curta) arribat el moment de la tallada final, segons les condicions observades a la massa en aquell moment. Caldrà transformar la talla-da final en una aclarida baixa o selectiva mixta que dei-

xa una densitat de 500 a 1.000 peus/ha i allarga el torn 10-15 anys més, fins a assolir el diàmetre mínim neces-sari per a aquesta destinació.

En qualitats d’estació mitjanes, per aconseguir més de 14 cm de diàmetre normal caldrà aplicar un torn superior als 28 anys. En aquest cas, s’assegura un alt contingut en tanins

Taula 9. Avaluació econòmica del model considerant una qualitat d’estació alta.

Any Tractament Cost (€/ha)Barra

(m3/ha)Trituració (m3/ha)

Preu barra (€/m3)

Preu BFP-tritu-ració (€/m3)

Ingressos (€/ha)

Flux de caixa (€/ha)

8-10Selecció de tanys

600 -  - - - - -600

> 20 Tallada final 7.310 161,25 53,75 37,5 27,5 7.525 215

VAN (€/ha·any): -18

VES (€/ha): -611

Any Tractament Cost (€/ha)Barra

(m3/ha)Trituració (m3/ha)

Preu barra (€/m3)

Preu BFP-tritu-ració (€/m3)

Ingressos (€/ha)

Flux de caixa (€/ha)

 8-10Selecció de tanys

600 -  - - - - -600

> 28 Tallada final 6.120 135 45 37,5 27,5 6.300 180

VAN (€/ha·any): -14

VES (€/ha): -483

Taula 10. Avaluació econòmica del model considerant una qualitat d’estació mitjana.

11

Models de gestió

53M

odel

s de

ges

tió

OPCIONS DE GESTIÓ

de gestió tradicional per incrementar els diàmetres de la tallada final.

Cisneros et al. (2008) també proposen aquest model per a les castanyedes mediterrànies. Les intervencions del model són (taula 11):

• Una primera selecció de tanys als 3-5 anys, que deixa de 2 a 3 tanys per soca si aquesta és vigorosa, i 1 o cap, si no n’és.

i, per tant, una bona qualitat del producte, tot i que el volum final aprofitat serà inferior que en qualitats d’estació altes.

Altres propostes de models silvícoles existents

Model silvícola tradicional adaptat (tres-quatre inter-vencions).

Aquest model silvícola tradicional adaptat es basa en la proposta de Ribot i Mataró (1984) que adapta el model

Any TractamentCost

(€/ha)Serra

(m3/ha)Barra

(m3/ha)Trituració (m3/ha)

Preu serra (€/m3)

Preu barra (€/m3)

Preu trituració

(€/m3)

Ingressos(€/ha)

Flux de caixa

(€)

4 Selecció de tanys 600 - - - - - - 0 -600

12 1a aclarida 900 - - - - - - 0 -900

20 2a aclarida 2.380 25 25 20 70 37,5 27,5 3.237 857

32 Tallada final (arreu) 8.160 168 72 70 27,5 13.740 5.580

VAN (€/ha·any): 154

VES (€/ha): 5.143

Edat perxada(anys)

TractamentDensitat després de la

tallada (peus/ha)Productes Quantitats

3-5 Selecció de tanys 2.000-3.000Bastons Aspres

VariableNo s’extreu si no és rendible

12-13 Aclarida 1.000-1.200Barramenta Aspres

VariableNo s’extreu si no és rendible

20 anysAclarida(o tallada final arreu)

500Serra i barramentaBFP o trituració

Volum total: 70 m3/ha 70% Serra i barramenta: 50 m3/ha 30% Trituració-BFP: 20 m3/ha

30-35 anys Tallada final (arreu) -Serra BFP o trituració

Volum total: 240 m3/ha 70% Serra: 168 m3/ha 30% BFP-trituració: 72 m3/ha

Taula 11. Resum de les intervencions del model silvícola tradicional adaptat per Ribot i Mataró (1984).

Taula 12. Avaluació econòmica del model tradicional adaptat considerant una selecció de tanys, dues aclarides i una tallada arreu.

Models de gestió

54

Model silvícola de dues intervencions

És un model proposat per Tusell i Rovira (2006), i es basa en una única intervenció d’aclarida, alta o selectiva al voltant de 400-500 peus de futur per hectàrea, que es fa als 10-12 anys i en un torn de tallada superior als 30-40 anys. És un model (taula 13) adreçat a qualitats ex-cel·lents, que amb una sola intervenció de cost moderat permet obtenir un producte valorat pel mercat.

Aquest model té com a inconvenient el desenvolupament desproporcionat del brancatge que les baixes densitats poden comportar en condicions mediterrànies (Ribot i Ma-

• Una segona aclarida als 12-13 anys, que deixa 1 tany per soca, o cap quan hi ha una elevada densitat de soques. La densitat final és de 1.000-1.200 peus/ha.

• Una aclarida al voltant dels 20 anys, que deixa una densitat de 500 peus/ha. Si en realitzar aquest tracta-ment s’observa alta incidència de defectes (roig o cor rodat), es pot optar per fer la tallada final.

• Tallada arreu als 30-35 anys. És important no en-darrerir aquesta tallada ja que a partir dels 30 anys es poden incrementar defectes com el cor rodat o el roig.

11

Any TractamentCost

(€/ha)Serra

(m3/ha)Barra

(m3/ha)Trituració (m3/ha)

Preu serra (€/m3)

Preu barra (€/m3)

Preu BFP-tritura-ció (€/m3)

Ingressos (€/ha)

Flux de caixa (€/ha)

11Aclarida selectiva

900 -  -  -   - -  -  0 -900

37 Tallada final 10.080 196 -  84 70 -  27,5 16.030 5.950

VAN (€/ha·any): 380

VES (€/ha): 12.658

Edat perxada(anys)

TractamentDensitat després

de la tallada(peus/ha)

Productes Quantitats

10-12Selecció de tanys/aclarida selectiva

400-500AspresBarramenta

VariableNo s’extreu si no és rendible.

> 35-40 Tallada finalSerraBFP o trituració

Volum total: 280 m3/ha 70% Serra: 196 m3/ha 30% BFP-trituració: 84 m3/ha

Taula 13. Resum de les intervencions del model silvícola de dues intervencions.

Taula 14. Avaluació econòmica del model de dues intervencions.

Models de gestió

55M

odel

s de

ges

tió

OPCIONS DE GESTIÓ

selló, amb característiques i problemàtiques semblants a les nostres.

• El model proposat amb l’opció de fer dues aclarides se-lectives mixtes, amb l’objectiu de produir fusta de serra de qualitat, presenta el millor comportament econòmic (VAN: 185 €/ha·any; VES: 6.180 €). S’obté una gran quantitat de producte d’alt valor, tant en l’ultima aclari-da com en la tallada final. Però és una opció d’aplicabi-litat restringida, ja que requereix una qualitat excel·lent tant d’estació com de la massa.

• En tot cas, el model proposat amb l’opció d’una acla-rida selectiva mixta i tallada final als 35-37 anys, amb l’objectiu de fusta de serra i barramenta, té un comportament econòmic semblant a l’anterior op-ció (VAN: 170 €/ha·any; VES: 5.675 €). Aquesta opció també aposta per una certa capitalització del produc-te, tot i que amb una intervenció menys i un torn més curt el volum total aprofitat és inferior.

• El model proposat amb l’opció de realitzar una acla-rida pel dessota i tallada final als 28-32 anys, amb l’objectiu de barramenta i fusta de serra, té un com-portament econòmic inferior a les altres opcions, ja que la capitalització del producte és menor. Però pre-senta menys riscos quant a l’afectació per malalties.

Pel que fa a les propostes ja existents, el model silví-cola tradicional adaptat presenta un bon comportament econòmic (VAN: 154 €; VES: 5.143 € ), i aplicabilitat sil-vícola en les nostres condicions. D’altra banda, el mo-del silvícola de dues intervencions és el que presentaria clarament el millor comportament econòmic (VAN: 380 €; VES: 12.658 €); tot i això, existeixen seriosos dubtes pel que fa a la seva viabilitat silvícola en les nostres condi-cions, i caldria en tot cas un testatge sobre el terreny. En tots dos casos, a més, el volum estimat a final de torn en els models pot considerar-se molt elevat per a les nostres condicions, fet que pot estar alterant a l’alça el resultat econòmic.

taró, 1984). En tot cas, les posades en llum dels peus de futur en realitzar una aclarida alta forta provoquen un desenvolupament de brotació epicòrmica (Bourgeois et al., 2004). A més, per tal d’obtenir fusta de qualitat (sen-se nusos saltadissos), pot ser necessària la realització d’una poda baixa i dues o tres podes de qualitat fins els 6 m en els arbres seleccionats, actuació que encariria sensiblement el model.

Algunes valoracions sobre l’aplicabilitat i el comportament econòmic de les propostes de models

La primera reflexió que sorgeix de l’observació de les propostes de models és que els resultats econòmics són favorables en la majoria de casos, però, parado-xalment, la gestió actual resulta en general deficitària. Cal tenir en compte diferents elements a l’hora d’in-terpretar aquests resultats. D’una banda, els supòsits dels models: masses amb coberta completa, qualitat d’estació homogènia i masses sanes i vitals, que són aspectes que sovint no es donen exactament en la rea-litat i que es tradueixen en acumulacions de volum més petites que les considerades en els models. De l’altra, els preus de les actuacions són variables, i depenen de l’accés de la finca, la fisiografia i la dimensió de la peça on s’actua, ja que les peces petites i disperses suposen costos d’explotació més alts. La tipologia d’explotació a Catalunya i la dimensió del mercat de treballs fores-tals fa que els preus d’explotació puguin resultar molt superiors als registrats en el model.

El model de gestió per a la producció de fusta de ser-ra proposat en aquest treball aporta una gran flexibilitat silvícola, de manera que es pot variar l’objectiu segons es desenvolupa la massa. Aquesta possibilitat no és tan clara en les altres propostes analitzades. A més, no pre-senta aparentment gaires inconvenients pel que fa a la seva viabilitat silvícola en les nostres condicions. De fet, es tracta d’un esquema silvícola recomanat els darrers anys per a les castanyedes del Llenguadoc-Ros-

Models de gestió

56

que les condicions ecològiques de la zona siguin adients al castanyer i a més el sòl presenti una profunditat sufi-cient.

L’establiment i la gestió posterior de plantacions de cas-tanyer amb l’objectiu de producció de fruit es troba àm-pliament descrit a nombroses publicacions per a l’àmbit de la Península ibèrica (Flórez et al., 1995; Berrocal et al., 1998; Flórez et al., 2001; Molina, 2004; Angulo et al., 2006; Cisneros et al., 2008; Álvarez, 2009; Flórez et al., 2009; Sánchez et al., 2009). A partir d’aquests treballs, es re-sumeixen els aspectes més rellevants d’aplicació a les castanyedes catalanes.

Les plantacions de castanyers de fruit s’estableixen amb espaiaments amplis entre peus, per tal d’afavorir la for-mació i el desenvolupament de capçades globoses i ben assolellades, que donaran lloc a elevades produccions, amb castanyes de qualitat i mida adequades. Els marcs més comuns se situen entre els 10 x 10 i els 15 x 15 m (que equivalen a unes densitats de plantacions de 100 i 45 peus/ha, respectivament). El marc tendirà a ser més gran en terrenys de millor qualitat (es pot arribar als 20 m), i més petit, en terrenys més pobres (fins als 8 m). Com a norma general, és preferible un arbre amb produccions de qualitat que tres amb pitjors produccions.

Abans de la plantació, és recomanable realitzar una pre-paració del terreny, mitjançant un subsolat fins als 70 cm de profunditat aproximadament. Si els terrenys són pla-ners, el subsolat pot realitzar-se creuat; en cas contrari, aquesta actuació es durà a terme per corbes de nivell. Si presenten elevat pendent (> 30-35%), és preferible optar per una preparació puntual mecanitzada. En ca-sos extrems (pendent, afloraments de roca, etc.), pot op-tar-se per una obertura manual de clots. Aquesta prepa-ració cal realitzar-la alguns mesos abans de la plantació, preferiblement l’estiu anterior.

L’establiment de la plantació pot fer-se mitjançant plantació del portaempelts només o del peu ja empeltat, o sembra de

Els models de barramenta presenten una rendibilitat ne-gativa fins i tot en qualitats d’estació altes. Una producció més alta suposa més ingressos pel producte, però també més costos d’explotació, i en aquest cas l’increment de costos no és compensat pel producte, ja que en la qua-litat mitjana el model té un rendiment econòmic menys negatiu que en la qualitat alta. Així, la viabilitat econòmi-ca d’aquests models depèn en gran manera dels costos d’explotació (aspecte determinant), però poden esdevenir rendibles si les condicions particulars del rodal i la mas-sa permeten rebaixar els costos o augmentar el preu de venda del producte.

La gestió per producció de fruit

La castanya va ser un dels principals productes del casta-nyer en segles passats. Durant el segle xx, aquest ús gai-rebé ha desaparegut a les nostres contrades i actualment l’interès de la producció local de castanya es basa en:

• És un producte de gran tradició i consum a casa nos-tra, tot i això, pràcticament no existeix producte local al mercat.

• A més del consum en fresc, existeix un mercat gens menyspreable en l’ús de la castanya com a producte culinari local de qualitat o en la transformació (con-serves, etc.).

La gestió de les castanyedes per a producció de fruit es pot iniciar a partir de noves plantacions, de la conservació i recuperació de plantacions ja existents o de la transfor-mació de perxades per a producció de fusta en castanye-des de fruit, com s’explica als apartats següents.

Noves plantacions per a la producció de fruit i gestió posterior

A Catalunya, l’establiment de plantacions de castanyer amb l’objectiu de producció de fruit pot ser d’interès en parcel·les de conreu (o pastures) abandonades, sempre

11

Models de gestió

57M

odel

s de

ges

tió

OPCIONS DE GESTIÓ

En tot cas, per empeltar una plantació és recomanable emprar material d’arbres pare diferents per tal de diversi-ficar la plantació, i fins i tot varietats diferents per garantir produccions constants i afavorir la pol·linització creuada, i evitar problemes d’autoesterilitat.

Normalment, s’empelta a una alçària d’1,5-2 m sobre el terra i, per tant, el moment de l’empelt depèn de la tècni-ca emprada (figura 16). Pot oscil·lar entre els 2-3 anys per a empelts de gemma (d’escut o de canut) fins a edats (i diàmetres) més grans en el cas d’empelts de pua. Diver-sos treballs presenten una descripció detallada de les tècniques d’empelt més comunes en el castanyer (Fló-rez et al., 1995; Berrocal et al., 1998; Flórez et al., 2001; Angulo et al., 2006; Sánchez et al., 2009). En tot cas, cal posar especial precaució amb la procedència de les es-taques per empeltar, ja que el xancre dominant ha de ser

castanyes, que donaran lloc a un peu franc que caldrà em-peltar posteriorment. Si s’empren plançons, la plantació es realitza a saba parada, bé a la tardor, a fi d’aconseguir una millor adaptació al terreny, o bé a la sortida de l’hivern si a la zona es donen freds forts a l’hivern i la primavera és prou plujosa. No es recomana plantar amb la pri-mavera iniciada. L’aclotament es realitza poc abans de plantar, i en el moment de la plantació s’hi pot aportar una mica d’adob mineral (sobre tot amb fòsfor) i caldrà regar si el terreny és molt sec. Si s’empren castanyes, aquestes se sembraran a la mateixa tardor o cap al març següent, localitzant un parell de castanyes a una profun-ditat de 4-6 cm.

Durant els primers anys, esdevé clau el control de les plantes adventícies (herbàcies o arbustives), especial-ment al voltant més immediat de la planta i la protecció dels plançons davant danys de la fauna. Un recull de les principals tècniques que es poden emprar (mulch, pro-tectors, tractaments) es pot trobar a Coello et al. (2009). Tanmateix, la fertilització mineral durant els primers anys pot ser molt útil per afavorir el creixement dels plançons i superar ben ràpidament la fase juvenil.

Cal utilitzar material de qualitat per als portaempelts i els empelts. Pel que fa als portaempelts, es poden emprar peus francs de castanyer del país, sembrats in situ o criats a viver durant 5-8 anys, o peus híbrids resistents a la tinta (Phytophtora sp.) procedents de multiplicació vegetativa i criats a viver durant pocs anys. Aquests segons peus serien més recomanables en sòls més entolladissos, fondalades o zones amb antecedents d’aquest problema. Tot i això, cal verificar l’adaptació d’aquests híbrids a Catalunya.

Pel que fa a la varietat a empeltar, actualment s’està rea-litzant la caracterització de varietats locals de castanyer a Catalunya (Aletà i Garcia, 2014; Rovira i Mallol, 2014). En aquest sentit, mentre no es disposi de material se-leccionat i orientacions sobre quina pot ser la més ade-quada, es pot optar per emprar material de peus de la zona de reconegut caràcter productor en quantitat i qualitat.

Figura 16. Empelts de pua ja presos, en un assaig realitzat al Mont-negre-Corredor. Foto: J. Rovira (DIBA).

Models de gestió

58

airejament. També s’extreuen les veces mortes de la capçada de l’arbre per evitar malalties. És recomana-ble desinfectar les eines de poda entre cada arbre i emprar productes desinfectants per aplicar a les feri-des. En general, es poda a saba parada; el final d’hi-vern o l’inici de la primavera seria el moment ideal per evitar la introducció de Cryphonectria parasitica (So-lla, A., com. pers.).

• Tractaments per al control biològic de Cryphonec-tria parasitica (vegeu Colinas et al. en aquesta ma-teixa publicació). Si es detecta l’aparició de xancres, es poden realitzar tractaments arbre a arbre mitjan-

del grup de compatibilitat vegetativa de l’hipovirulent de la zona on s’empelta. També convé desinfectar les es-taques.

Un cop establerta la plantació (figura 17), els principals treballs culturals són:

• Podes de formació en arbres joves (anuals o bi-anuals), i sanitàries, en arbres adults (cada tres anys o més). Se sap que una poda adequada millo-ra de forma notable la producció. L’objectiu és crear i mantenir una capçada amb estructura equilibrada perquè rebi el màxim de llum possible i un correcte

Figura 17. Castanyers de fruit al Montseny.

Les castanyedes de fruit es poden

emplaçar fins i tot en qualitats d’estació mitjanes i baixes.

Generen una estructu-ra interessant des del

punt de vista de la diversitat, paisatge

i prevenció d’incendis, a més de l’indubtable

valor patrimonial. Foto: J. Rovira (DIBA).

11

Models de gestió

59M

odel

s de

ges

tió

OPCIONS DE GESTIÓ

Silvicultura per a la conservació, millora i posada en producció de castanyedes de fruit abandonades

Arreu de l’àrea de distribució del castanyer a Catalunya existeixen nombroses plantacions de castanyer de fruit, normalment amb arbres de gran port i edat, però molt so-vint abandonades. La conservació i recuperació d’aques-tes castanyedes té un especial interès patrimonial i pai-satgístic, a més del intrínsecament productiu.

L’objectiu de la gestió en aquest cas és millorar les con-dicions vegetatives de l’arbrat existent per millorar-ne la producció de fruit i garantir unes densitats adequades i la persistència amb nous peus productors. Les pràcti-ques de gestió consistiran a fer:

• Aclarides selectives mixtes especialment fortes al voltant dels peus productors, per garantir una bona il-luminació de la capçada, eliminar peus competidors i reduir la densitat global del rodal. Aquestes interven-cions seran necessàries si els peus productors han quedat submergits en una massa densa, bé d’una mateixa perxada de castanyer o bé d’altres espècies (per exemple de faig) (figures 18 i 19).

• Podes sanitàries en peus adults per extreure les veces mortes de la capçada de l’arbre i així evitar malalties; iniciar una renovació de la capçada i alhora aconseguir una bona conformació per a la producció de castanya.

• Tractaments per al control biològic de Cryphonectria parasitica si es detecta presència de xancre. Aquest tractament es considera imprescindible per garantir la viabilitat de les castanyedes de fruit. Es poden realit-zar tractaments arbre a arbre mitjançant polvorització d’una dilució de conidis portadors d’hipovirus, dels grups de compatibilitat vegetativa (GCV) a la zona (vegeu Colinas et al. en aquesta mateixa publicació). Darrerament, s’apunta la possibilitat d’inocular amb soques infectades amb el subtipus víric més sever (subtipus francès CHV1-F1) que afecta severament el

çant polvorització d’una dilució de conidis portadors d’hipovirus o bé amb miceli hipovirulent. Si a mitjà termini es dóna un canvi en el conjunt de grups de compatibilitat vegetativa (GCV) a la zona, pot ser ne-cessari repetir les inoculacions amb noves soques por-tadores compatibles, per tal de garantir la infecció amb l’hipovirus. Tanmateix, fortes pluges uns dies després del tractament amb conidis provoquen el rentat dels mateixos, fent inútils les inoculacions.

• Tallades sanitàries i de policia. S’eliminen els peus que amb el temps esdevinguin manifestament ma-lalts, siguin deficients en vitalitat o en producció o tin-guin riscos físics pel buidatge interior que es produeix quan l’arbre envelleix.

• Replantacions. En cas de generar-se un clap de tres o quatre arbres morts, es pot fer una replantació per mantenir la densitat, tot esperant uns quants anys, i, després, preparar localitzadament el terra per ai-rejar-lo i tornar a plantar. En tot cas, cal identificar la causa de la mort dels peus, per tal d’aplicar mesures correctores (cas de l’Armillaria) o fins i tot decidir em-prar una altra espècie per diversificar si no es tenen garanties d’èxit amb el castanyer.

• Neteges de sotabosc, si aquest es desenvolupa en alçada i en recobriment i dificulta la recol·lecció i altres feines en el rodal. Pot fer-se amb un gradeig durant l’hi-vern, si la parcel·la és plana. En tot cas, amb els anys, l’enriquiment en tanins del sòl redueix la vegetació sub-ordinada sota el castanyer (Ruiz de la Torre, 2006).

• Adobats. Es poden aportar fems ben fets si es poden incorporar amb el gradeig del sòl a l’hivern. Si no es pot cultivar el sòl, es poden aportar adobs minerals a principi de l’hivern per afavorir el màxim aprofitament per a la planta. En tractar-se de terrenys en general àcids i amb bon nivell de matèria orgànica, cal prestar atenció als nivells de fòsfor, potassa, calci i magnesi, aportant-los si cal, i no tant al nitrogen.

Models de gestió

60

Transformació de perxades productores de fusta a castanyedes de fruit

La transformació a castanyedes de fruit pot ser una alter-nativa per a les perxades de castanyer per a la produc-ció de fusta davant els múltiples problemes que presenta aquesta producció, com s’ha exposat anteriorment.

En aquest cas, es tractarà de perxades denses, normal-ment de més de 1.000 soques/ha, on s’han dut a terme diverses rotacions de producció de fusta. El procés de transformació es basa en:

• Tallada arreu i reducció del nombre de soques vives fins a una densitat de 100-150 soques/ha, principal-ment amb aplicació localitzada de fitocides autorit-zats després de la tallada. Vegeu més endavant les recomanacions per realitzar aquesta aplicació. Si la

comportament del fong tot i que això provoca una disminució del seu potencial de dispersió (Robin et al., 2010). Aquesta interessant opció no es recomana en perxades, sinó en les masses on l’objectiu curatiu preval per damunt del de dispersió (seria el cas de castanyers de fruit).

• Estassades al voltant dels peus productors, quan hi hagi forta invasió de matoll causada per l’abandona-ment, segons s’especifica a l’apartat anterior.

• Adobats o fertilitzacions, segons s’especifica a l’apar-tat anterior.

• Selecció de nous peus productors o plantació, per rejovenir la massa, en claps oberts suficientment distanciats dels altres, segons s’especifica a l’apar-tat anterior.

Figura 19. Treballs de recuperació d’una antiga castanyeda de fruit, que inclouen l’obertura del dosser eliminant els peus d’altres espècies que competeixen amb els antics castanyers de fruit. Foto: AGS-CTFC.

Figura 18. Antiga castanyeda de fruit recolonitzada pel faig. Foto: AGS-CTFC.

11

Models de gestió

61M

odel

s de

ges

tió

OPCIONS DE GESTIÓ

l’estatus d’autorització de la matèria activa en cada mo-ment):

• Glifosat

• Triclopir, Triclopir + fluoxipir

• Picloram, 2,4-D + Picloram

Quan aquest tractament es realitza en perxades pu-res amb altes densitats de soques, cal tenir en comp-te que existeixen connexions per les arrels entre di-ferents soques (anastomosi). Atès que el tractament amb fitocida que s’utilitza penetra fins a les arrels de la soca tractada, és molt possible que afecti alguna soca veïna. És per això que cal esperar uns anys per empeltar, fins a identificar ben bé les soques no afec-tades per l’herbicida.

D’altra banda, la reducció de densitat global de so-ques serà força important. Per evitar riscos d’erosió i impacte paisatgístic, cal més que mai mantenir tots els individus d’altres espècies que ja hi fossin presents a la massa, tot i que en densitats baixes i preferent-ment situats a les vores del rodal. Així, caldrà mantenir una gran presència d’alzines, d’arbocers, de cirerers, de roures, de freixes, d’avellaners, etc. La castanyeda de fruit resultant, amb presència d’un espurnejat d’altres espècies, serà molt més diversa, rica i estable. En tot cas, aquests peus es podran eliminar posteriorment un cop els peus de castanyer vagin assolint més port i grau de coberta.

En cas de masses mixtes de castanyer amb altres espè-cies, si es volen mantenir peus d’altres espècies, la den-sitat de soques de castanyer es pot reduir fins a unes 30-50 soques/ha, per tal de deixar espai a la resta d’es-pècies que componen la massa mixta. L’esquema a se-guir és similar al cas general. Únicament caldrà garantir prou espai per al desenvolupament del peu empeltat, mitjançant aclarides al voltant d’aquest.

perxada és jove, amb menys de 10 anys, no caldrà tallar arreu tota la parcel·la, sinó que es podran deixar una sèrie de soques amb tanys, que es podran em-peltar segons s’indica en el punt següent.

• Selecció de tanys a les soques vives romanents, al cap de 2-4 anys. Es mantenen els millors dos tanys per soca, en què es realitza un empelt amb varie tats productores de qualitat. L’empelt es farà de pua, ja que els tanys hauran assolit els 3-5 cm de di àmetre a 1,5 m d’alçada. Una altra opció que ha donat bons resultats a la nostra zona és seleccio-nar i empeltar els tanys d’un any, controlant poste-riorment la retanyada de la soca, ja que sembla que els tanys joves prenen millor l’empelt (Rovira Blan-co, com. pers.).

• Neteges de retanys i selecció de l’empelt definitiu, als dos anys de la selecció de tanys i l’empelt. Poste-riorment, pot ser necessària alguna neteja de rebrots addicional més espaiada en el temps. Si s’han em-peltat dos peus i tots dos han pres, en caldrà selec-cionar un, el millor.

• Podes de formació dels peus empeltats, un cop con-solidats, per dirigir la formació de la capçada cap a les millors condicions per a la producció de castanya.

• Reducció progressiva de la densitat de peus pro-ductors, mitjançant tallada i eliminació de la soca, fins a assolir una densitat final entre 50 i 100 peus/ha, segons la qualitat d’estació.

L’eliminació de soques es realitza mitjançant l’aplica-ció localitzada de fitocides sobre les soques acabades de tallar. Cal aplicar el producte a la concentració ade-quada amb pinzell i afegir-hi un colorant per realitzar un tractament de precisió i evitar la deriva del producte. Cal aplicar el producte a la soca, tot just tallada, i millor al fi-nal del període d’activitat o durant l’hivern. Els principals productes que es poden utilitzar són (consultar sempre

Conclusions i línies de treball

62

• La fusta de castanyer de qualitat i de grans dimen-sions serà cada cop més difícil d’aconseguir i no es pot plantejar com a objectiu de gestió en la majoria de situacions, només en casos d’excel·lent qualitat d’es-tació i una mínima afectació de malalties. Tanmateix, la fusta de serra de llargària curta (la biga curta), amb peces de 2-3 m, per a serra en peces petites amb des-tinació principal a boteria o fusta laminada, pot ser una sortida viable per a les castanyedes de bona qualitat d’estació i una afectació de xancre o roig moderada.

• La barramenta de castanyer és un producte amb un mercat potencial molt important, que cal obrir. Per al gestor, representa un producte de molt baixa inversió en gestió que es pot produir en castanyedes de mitja-na qualitat, en què la producció de fusta de qualitat (ni que sigui curta) no és possible o presenta una rendi-bilitat clarament negativa. És també un producte de la tria de tallades finals per a biga curta i de tallades in-termèdies per a la producció de fusta de serra de di-mensions més grans. En tot cas, cal apostar per un producte de qualitat, amb gran concentració de tanins que augmentin la durabilitat natural i el faci competi-dor dels productes substitutius com el roll tornejat im-pregnat de coníferes.

• En les masses molt afectades pel xancre, i en gene-ral allà on el castanyer presenta una clara manca de vitalitat, cal implementar urgentment una gestió que dirigeixi un canvi d’espècie. Una opció diferent a la

Conclusions i línies de treballEn aquest apartat s’exposen les principals conclusions i una sèrie de línies de treball que es consideren prio-ritàries per tal d’aconseguir el manteniment d’aquesta espècie en els espais estudiats.

Conclusions

• Moltes de les perxades actuals es troben en condi-cions ecològiques inadequades per a la producció de fusta. Si a això s’afegeix l’efecte conjunt del xan-cre (Cryphonectria parasitica), l’envelliment de les soques després de nombroses rotacions, i les varia-cions ambientals de les darreres dècades, cal assu-mir que les perxades de castanyer amb l’objectiu de producció de fusta no seran viables ecològicament ni econòmicament en moltes de les localitzacions on actualment és present l’espècie a Catalunya.

• Allà on les perxades de castanyer amb l’objectiu de producció de fusta siguin ecològicament viables, cal bastir una gestió flexible enfocada a productes com la biga curta i la barramenta, incloent-hi actuacions per mantenir un alt grau d’hipovirulència del xancre. En aquests casos, el castanyer pot representar una oportunitat per mantenir una producció diversifica-da a nivell de finca, juntament amb altres espècies forestals d’interès com ara l’avet de Douglas o el pi insigne. No sembla convenient centrar exclusi-vament la producció forestal en aquestes darreres espècies.

12

Conclusions i línies de treball

63Co

nclu

sion

s i l

rnie

s de

treb

all

OPCIONS DE GESTIÓ

realització tradicionalment precoç de la primera selec-ció de tanys (3-5 anys), actualment a França es preco-nitza endarrerir al màxim la primera intervenció, i fer-la cap als 8-10 anys com a molt aviat i, en funció de l’ob-jectiu, fins i tot als 10-14 anys. A casa nostra, la intensa afectació de xancre que afecta les joves perxades du-rant els 3-4 primers anys posteriors a la tallada arreu, i la posterior evolució, ha d’integrar-se en els esquemes de gestió, probablement endarrerint la primera intervenció. D’altra banda, l’endarreriment d’aquesta primera inter-venció comporta un encariment de l’actuació i una pos-sible afectació a la conformació dels tanys.

• Gestió de les masses mixtes amb castanyer. Cal estudiar i valoritzar les espècies presents en les mas-ses mixtes per a la producció de fusta de qualitat. A més de l’alzina i la surera, amb mercat i productes ben coneguts, presenten gran interès estratègic al-tres espècies relativament abundants a la zona, com ara el cirerer, el freixe de fulla gran o el roure de fu-lla gran. Aquestes espècies possibiliten unes produc-cions forestals diversificades que inclouen la fusta de qualitat d’alt valor econòmic, alhora que perme-ten una gestió de coberta contínua i de mínimes in-tervencions amb l’aplicació d’una silvicultura d’arbre, que permet avançar cap a masses mixtes de gran va-lor ecològic, paisatgístic i també econòmic.

• Gestió per a la producció de fruit. És necessari avan-çar en el coneixement i la disponibilitat de patrons i de varietats locals de castanyer. Cal establir les ca-racteritzacions varietals i la selecció de material vege-tal, així com avaluar i posar a punt les tècniques més adients per a la recuperació d’antigues castanyedes de fruit avui abandonades: aclarides, podes, tracta-ments fitosanitaris i altres intervencions. També és ne-cessari avaluar i posar a punt les tècniques per a la implantació de plantacions fruiteres i per a la con-versió de perxades en castanyedes de fruit, amb la identificació i l’avaluació de les tècniques culturals i d’empelt més adients a les nostres condicions.

substitució de les perxades per plantacions de coní-feres (principalment avet de Douglas i pi insigne) és la diversificació i el canvi gradual de castanyer cap a altres frondoses normalment presents a les zones amb castanyer. En aquest sentit, l’estudi de les pos-sibilitats de producció de fusta de qualitat amb espè-cies com ara el cirerer, el freixe o el roure de fulla gran presenta un gran interès.

• La transformació de les perxades a castanyedes de fruit pot ser una bona opció per conservar el castanyer en moltes localitzacions, especialment de qualitats d’esta-ció mitjanes i baixes, i donar lloc a un aprofitament de baixa intensitat de gestió i amb un producte amb poten-cial de mercat.

• Finalment, les velles castanyedes de fruit, que són un element de gran valor patrimonial, es troben degrada-des i en perill de desaparició a causa del xancre, de la transformació a perxades de fusta realitzada fa algu-nes dècades en molts casos i de la recolonització per espècies pròpies de la zona, especialment el faig. Cal promoure la recuperació i conservació de les casta-nyedes de fruit en perill de desaparició, tot considerant una catalogació de les castanyedes de fruit actual-ment existents i la seva diagnosi, un pla d’actuacions, un pla de seguiment i un sistema de compensacions a la propietat.

Necessitats de R+D+T per a la gestió i conservació del castanyer

Les principals línies de treball en l’àmbit de la gestió i silvicultura que per al futur es consideren prioritàries són:

• Avaluació de la silvicultura per a la producció de fusta. Endegar experiències de testatge i d’avaluació econòmica dels models de gestió per a producció de barramenta i biga curta de qualitat per a fusta laminada. Un aspecte clau és avaluar, en les nostres condicions, el moment de realitzar la primera aclarida. Davant la

U znak sjećanja na Midhata Usčuplića (Tuzla, 1933-Sarajevo, 2011). Profesora i prijatelja od kojeg smo tako mnogo naučili o sastojinama kestena i miru, i o tome kako ih je mnogo lakše održavati nego iznova stvarati.

A la memòria del professor Midhat Uščuplić (Tuzla, 1933-Sarajevo, 2011), professor i amic de qui vam aprendre molt sobre el castanyer i sobre la pau, i sobre com més fàcil és mantenir-los que recuperar-los.

Foto

: ADB

-CTF

C

Carles Castaño, Carlos ColinasCentre Tecnològic Forestal de Catalunya

LES PATOLOGIES DEL CASTANYER

PlaguesMalaltiesControl biològic i mesures preventives en el combat del xancre

13

14

15

Plagues

66

PlaguesComplex de les patologies del fruit. El cuc del castanyer. Curculio elephas, Cydia splendana, Pammene fasciana L. i Cydia fagiglandana

Hi ha nombrosos insectes capaços de parasitar les cas-tanyes. Aquests insectes poden esdevenir plagues i són relativament importants en castanyedes, amb percentat-ges d’afectació que varien molt d’una regió a una altra i també d’un any a un altre. Tot i haver-ne més, d’aquests insectes carpòfils en destacarem dues espècies: Curcu-lio elephas (coleòpter) i Cydia splendana (lepidòpter).

• Simptomatologia: en el cas de Curculio elephas, la castanya infectada per aquest insecte presenta colors foscos amb una deformació a la base, que cor-respon a la cicatrització del punt en què la femella va introduir els ous. Un segon orifici que es pot observar a la tardor correspon a l’orifici de sortida de la larva. Tanmateix, obrint la castanya es poden observar els excrements en l’interior.

En el cas de Cydia splendana, els eriçons parasitats es tornen marrons i cauen prematurament. Les castanyes infectades presenten una impressió transversal a la base i bonys sortints. En aquest cas, és també comuna la presència de fongs en les castanyes infectades.

• Cicle de vida: el cicle de vida és molt semblant en tots dos casos ja que està condicionat a la curta durada del fruit en l’arbre.

En el cas de Curculio elephas, els adults apareixen sobre-tot a l’agost i fins al setembre, i són clarament determi-nats per les pluges d’aquest període. Una vegada a l’ex-terior, els adults s’alimenten durant una setmana aproxi-madament i adquireixen així la seva maduració sexual. Seguidament i després de l’aparellament, les femelles introdueixen els ous a l’interior de la castanya. Després de l’oclusió dels ous, les larves s’alimentaran de la casta-nya durant uns 40 dies. Finalment, s’enterraran al sól per entrar en diapausa. No és fins als mesos de juliol-agost que aquestes larves entren en l’estadi de pupa per assolir després l’estat adult i tornar a començar el cicle.

En el cas de Cydia splendana, els adults també sur-ten de juliol a octubre amb pics a l’agost i fins al se-tembre, però en aquest cas les femelles dipositen els ous a la part superior de les fulles en comptes de fer-ho directament al fruit. El desenvolupament de les larves es dóna també en tres setmanes i aquestes abandonen els fruits de setembre a novembre per enterrar-se al sòl o sota els pellons de les castanyes.

• Danys: els danys d’aquestes espècies es donen úni-cament en el fruit i, en conseqüència, les castanyes infectades són més lleugeres i esdevenen malme-ses. La presència d’aquests insectes acostuma a provocar una caiguda prematura dels fruits.

• Control i mesures preventives: sovint s’han prac-ticat diverses mesures de control i prevenció donat

13

LES PATOLOGIES DEL CASTANYER

67Pl

ague

s

que aquestes plagues poden causar danys impor-tants. Aquestes mesures són molt similars per a tots dos insectes. En primer lloc, es poden disminuir les poblacions evitant que les larves s’enterrin al sòl per hivernar. Per aconseguir això es poden recollir els fruits i els pellons de manera periòdica, o instal-lar malles de polietilè (figura 1) com una mesura per al control de les larves i alhora facilitar la recollida dels fruits. En el cas de Cydia splendana, els atacs més importants es donen en estius secs i en sòls es-quelètics i pedregosos.

S’han provat diverses alternatives de control per al Curculio elephas. A Itàlia, s’han desenvolupat diversos experiments, en alguns casos amb èxit, per controlar les larves amb el fong Beauveria bassiana. Tanmateix, també hi ha diversos nematodes entomopatògens capaços de parasitar les larves del sòl i que tenen un bon potencial per ser utilitzats en el control d’aques-tes plagues.

En el cas de Cydia splendana, hi ha feromones sexu-als que s’han anat aplicant de principi de juny i fins a l’agost-setembre, tot i que existeixen alguns resultats contradictoris de la seva eficàcia.

Finalment, no hi ha productes químics registrats per al control d’aquests insectes.

Vespeta del castanyer (Dryocosmus kuriphilus)

La vespeta del castanyer és actualment la plaga més pe-rillosa del castanyer. Aquest és un himenòpter considerat organisme de quarantena per l’EPPO (European and Me-diterranian Plant Protection Organization) i, per tant, cal prendre totes les mesures necessàries per evitar la seva introducció.

Aquesta malaltia va aparèixer i va causar importants danys al Japó als anys seixanta. Va ser a partir de llavors que van aparèixer castanyers resistents a l’insecte, cosa

que en va fer minvar les poblacions. No obstant això, l’aparició d’un nou biotip de l’insecte tornaria a causar importants problemes en castanyers al Japó anys més tard.

El seu origen és xinès i va ser introduït a Nord Amèrica l’any 1974. A Europa, fou introduït primerament a Itàlia el 2002 i, després, també a Eslovènia, França i Suïssa. Finalment, a Catalunya fou citat l’any 2012.

• Simptomatologia: a mesura que avança la primavera, s’observen cecidis d’un color rosenc i d’uns 5 mm de diàmetre, que poden arribar als 20 mm. Estan situats als brots i pecíols de les fulles. L’arbre pateix una important defoliació per efecte d’aquests cecidis.

• Cicle de vida: les poblacions d’aquest insecte es-tan formades per femelles que es reprodueixen mit-

Com distingim aquestes espècies?

Cydia splendana sovint es confon amb Curculio elephas. Aparentment, els símptomes són molt semblants, però si obrim la castanya podrem identificar amb exactitud l’insecte mitjançant l’estudi dels excrements. En el cas del diabló del castanyer, aquests excrements es troben comprimits a l’interior de les galeries, mentre que els excrements del cuc de la castanya són de tipus granu-lar, es troben solts i lligats per fils de seda.

Les larves

Les espècies anteriors es poden confondre amb un al-tre insecte carpòfil, Pammene fasciana (tortrícids). No obstant això, les larves de Pammene fasciana són més petites i d’un color vermellós, mentre que les de Cur-culio elephas són blanques i adquireixen forma de C. En el cas de Cydia splendana, les larves presenten un color blanc cremós, però amb el cap de color groguenc.

Plagues

68

del potencial de reducció del rendiment i dels efectes negatius en la producció, tot i que es consideren que poden ser entre moderats i alts.

• Control i mesures preventives: no hi ha un control realment efectiu per eradicar aquesta plaga tot i que s’ha estudiat aplicar un control biològic amb l’ús de parasitoi-des donat que fins ara ha donat resultats positius al Japó i a Itàlia. A Itàlia, es va aplicar el control biològic emprant el parasitoide Torymus sinensis Kamijo (Hymenoptera, Torymidae), i es va observar els anys següents que les poblacions de Dryocosmus disminuïen any rere any i es veien cada vegada més afectades pel parasitoide. D’al-tra banda, els tractaments culturals com l’eliminació de branques i brots infectats poden pal·liar l’afectació en els estadis inicials.

No hi ha un mètode de detecció precoç realment efectiu donat que és molt difícil detectar els ous introduïts en

jançant partenogènesi. Les femelles introdueixen els ous dintre dels brots durant l’estiu fins que oclouen, al cap d’uns 30-40 dies. Seguidament, les larves hi-vernen dintre d’aquestes brots i durant la primavera s’hi alimenten i es desenvolupen fins a assolir l’estat de pupa a finals de primavera.

• Disseminació: aquest insecte es pot introduir a llar-gues distàncies mitjançant el vol, amb una velocitat de dispersió de 8 km/any, o bé introduint material ve-getal infectat.

• Danys: la presència de les agalles provoca que l’ar-bre no pugui desenvolupar les fulles amb normalitat. Aquest fet pot provocar una important defoliació i re-ducció o pèrdua de la fructificació de l’arbre. S’han observat reduccions del creixement de fins al 60-80%. Infestacions severes poden provocar la mort de l’arbre. En general, hi ha incertesa en la determinació

Figura 1. Màquina per a la recollida de fruit. Foto ADB-CTFC.

13

LES PATOLOGIES DEL CASTANYER

69Pl

ague

s

Altres plagues

Hi ha altres plagues tot i que són menys importants i més minoritàries. Destacarem la presència d’alguns in-sectes xilòfags com Xileborus dispar i Xileborus saxe-seni, o Synanthedon vespiformis, tot i que es considera que ataquen més aviat arbres debilitats. Un altre insec-te segurament més freqüent, tot i que no acostuma a causar greus problemes, és el barrinador de la fusta Zeuzera pyrina.

les gemmes de les fulles. A priori, doncs, les mesures preventives més adequades serien la no importació de material vegetal provinent dels països on s’ha detectat la plaga. Aquest material vegetal infectat pot ser fusta, gemmes, esqueixos, empelts i plantes de viver. Cal tenir en compte que podem haver-hi plantes infectades que siguin asimptomàtiques.

• Zones introduïdes: Itàlia, Eslovènia, França, Suïssa i Espanya.

Malalties

70

ran no vament les zoòspores que podran infectar de nou altres arbres.

Aquest fong pot romandre com a sapròfit en arrels mor-tes, cosa que en fa difícil la seva eradicació.

• Signes i simptomatologia: la defoliació progressiva pot ser el primer símptoma d’infecció. Aquest símpto-ma es pot confondre amb un dèficit nutricional o estrès hídric. La defoliació es dóna de manera general a tot l’arbre i pot anar acompanyada d’un desenvolupament incomplet de les fulles. Tanmateix, la fructificació tam-bé es veu molt afectada. En un estat més avançat de la malaltia, es pot observar la necrosi o podridura sub-cortical del coll de l’arrel, que avança fins a bona part de la zona basal de l’arbre. Normalment, la podridura al coll de l’arrel adquireix un color negre-blau, motiu pel qual la malaltia és coneguda amb el nom de tinta.

• Danys: primerament, els danys es concentren a les arrels i, finalment, també a la part basal del tronc fins a arribar a provocar la mort de l’arbre.

• Control i mesures preventives: el mètode de control de la tinta és complex i es basa en la integració de mesures culturals, biològiques i químiques.

A continuació, se citen les condicions i mesures favora-bles per al desenvolupament del fong:

Malalties

Tinta del castanyer (Phytophthora cinnamomi Rands, tot i que també pot estar causada per Phytophthora cambivora)

La tinta del castanyer s’ha presentat com la problemàti-ca més important dels castanyers juntament amb el xan-cre. No obstant això, la presència de la tinta a Catalunya és pràcticament nul·la i només s’ha detectat de mane-ra puntual, a diferència de Galícia o Portugal, on presen-ta problemes més greus. És possible que les particularitats climàtiques i les condicions edàfiques de cada zona expli-quin aquest fet.

Cal destacar que s’han registrat més de 1.000 espècies de plantes hostes de Phytophthora spp., que estan dis-tribuïdes per tot el mon.

• Cicle: les zoòspores provinents d’altres arbres in-fectats o dorments en el sòl penetren a través de les arrels petites o de les ferides que aquestes tin-guin. Mitjançant infeccions successives, el fong comença a envair les arrels, moment en què l’ar-bre comença a presentar els primers símptomes observant-se fins i tot a la part basal de l’arbre (fi-gures 2 i 3) o al coll de l’arrel. La mort de l’arbre es dóna quan la majoria de les arrels han estat in-fectades. La germinació de les clamidòspores i les oòspores en presència d’aigua i de condicions fa-vorables provoca la formació d’esporangis que produi-

14

LES PATOLOGIES DEL CASTANYER

71M

alal

ties

planta estarà ben adaptada a la zona on es vol fer la plantació. En general, s’utilitzen varietats híbrides en-tre Castanea sativa i Castanea crenata, híbrids desen-volupats a Galícia al Centre d’Investigacions Forestals de Lourizán (CIFL).

Hi ha productes químics que poden ser utilitzats, so-bretot com a mesures preventives.

Els productes són: etridiazol, metalaxil, furalaxil, fose-til-A1 i fidroclorur de propamocarb; tot i que s’haurà de comprovar que aquests productes estiguin re-gistrats abans del seu ús; en cas que no sigui així, el seu ús estaria prohibit. Aquests productes químics no maten el fong, sinó que n’eviten el seu desenvolu-pament.

• Millorar l’estat nutricional de les plantacions amb ni-vells de matèria orgànica iguals o superiors al 2%.

• Eliminar de soca els arbres infectats.

• Sòls compactes o pesants, ja que retenen més aigua i proporcionen millors condicions per al desenvolupa-ment del fong.

• Ferides a les arrels. El llaurat del sòl és una pràctica fre-qüent en castanyedes (figura 4). Aquesta pràctica pot provocar ferides a les arrels, lloc d’entrada del patogen. Tanmateix, no s’ha de llaurar en temps humits ni amb sòls entollats i aquest llaurat ha de ser en molt poca profunditat.

• Ús de varietats susceptibles a la malaltia.

Resumidament, les mesures preventives acostumen a ser:

• Plantar en llocs ben drenats.

• Llaurar el terreny en molt poca profunditat, sense da-nyar les arrels.

• Plantar varietats resistents a la malaltia recentment de-senvolupades, sempre i quan hi hagi evidències que la

Figura 2. El llaurat és una pràctica molt utilitzada per facilitar la incorporació dels nutrients i oxigenar el sòl. És molt important que aquest llaurat sigui tant superficial com es pugui. A la foto també observem els arbres podats en forma de C, altament recomanada. Castanyers llaurats a Tras-os-montes (Portugal). Foto ADB-CTFC.

Malalties

72

Antracnosi del castanyer (Mycosphaerella maculiformis)

Aquesta malaltia foliar és força comuna i, en general, és de fàcil observació. Tot i això, la importància i els efectes que provoca en les masses de castanyer són pràctica-ment nuls, tot i que en casos d’infeccions severes pot provocar la defoliació prematura de l’arbre.

• Cicle: les espores del fong són expulsades de les fulles caigudes durant l’hivern; aquestes provenen dels peritecis i, en general, són de difícil observació. És llavors, a la primavera i l’estiu, quan aquests fongs es desenvolupen a l’anvers de la fulla.

• Signes i simptomatologia: les fulles presenten ta-ques d’un color marró, de pocs mil·límetres, les quals estan envoltades per una altre taca d’un color grogós.

• Danys: els danys es concentren a les fulles. En gene-ral, no existeix impacte en la quantitat ni qualitat de la producció de castanya tret d’excepcions, quan la defoliació és molt severa.

• Control i mesures preventives: es recomana de cre-mar-les si l’atac ha estat molt sever.

Altres malalties

Hi ha altres malalties que poden afectar el castanyer, com per exemple: Armillaria mellea, fong que ataca ar-rels d’arbres que es troben debilitats.

Figura 3. Exemple de soca infectada per la tinta (Phytophthora cinnamomi). Foto: Josep Argemí-DIBA.

Figura 4. Estat avançat de la infecció per tinta (Phytophthora cinnamomi). Foto ADB-CTFC.

14

LES PATOLOGIES DEL CASTANYER

73M

alal

ties

2) No hi ha consens sobre el moment de l’aparició de les fissures. La majoria dels autors creuen que aquestes apareixen mentre l’arbre és viu, mentre que d’altres opinen que es formen en el moment en què l’arbre és tallat. En aquest sentit, el que s’ha demostrat és que després de la tallada i en el procés d’asseca-ment poden aparèixer efectivament noves fissures.

3) L’aparició de les fissures es podria donar més en ar-bres que han tingut creixements irregulars. En aquest sentit, s’ha observat que les fissures apareixen a la zona situada entre anells estrets (generats en anys amb poc creixement de l’arbre) seguit d’anells que van tenir un gran creixement.

4) Hi ha indicis que indiquen que la fusta dels arbres més vells seria més propensa a patir cor rodat.

Cor rodat

El cor rodat és la separació al llarg de la fusta que es produeix entre i paral·lelament als anells de creixement (figures 5 i 6). Des del punt de vista mecànic, aquest fe-nomen succeeix quan la força radial de la fusta és més dèbil que la tensió de la fusta que actua en aquesta direcció. Això provoca la depreciació de la fusta, im-possibilitant-ne el seu ús. No hi ha una causa clara a la problemàtica, tot i que s’ha arribat a certes conclusions interessants. A continuació, es comenten els punts més importants a tenir en compte i que actualment encara s’estan discutint:

1) L’aparició de les fissures podria dependre de múlti-ples factors que actuarien junts:

a) Temperatura. Els canvis sobtats de temperatura afavoririen l’aparició de les fissures. Tanmateix, a priori sembla que els castanyers que creixen en zones més fredes estarien més afectats.

b) Tipus de sòl. En sòls més fèrtils l’aparició de les fissures és menys freqüent. Podria ser que una alta quantitat de calci lliure previndria l’aparició d’aquestes fissures.

c) Factors silvícoles. Sembla que la fusta provinent dels boscos de llavor presenta menys fissures.

d) Factors genètics podrien explicar també l’apa-rició d’anells, i hi ha arbres més susceptibles a aquest defecte. Aquest factor i el tipus de sòl sembla que serien els més influents en l’aparició del defecte.

e) Humitat. Hi ha autors que creuen que la humitat ambiental també hi podria tenir cert paper.

f) Vent. En algunes espècies s’ha descrit el vent com a causa possible de l’aparició de les fissures.

Figura 5. Fusta de castanyer afectada pel cor rodat. Foto: INCAFUST.

Malalties

74

Cor roig

El cor roig és una taca vermella no homogènia que es pot observar a la fusta d’alguns castanyers, concentrada sobretot a la part central del canó (figura 7). No obstant això, el cor roig també s’ha descrit en espècies com el bedoll americà i el faig. Malauradament, les causes no han estat gaire estudiades en altres espècies i en el cas del castanyer no consta que hi hagi cap estudi. A con-tinuació, hi ha algunes dades i conclusions que s’han extret mitjançant l’estudi de problemes similars en altres espècies:

• Sovint es considera l’oxigen com un factor que po-dria estar relacionat amb el cor roig. Segons Sorz

• Detecció de les fissures en arbres en peu: és pos-sible detectar l’aparició de fisures a la fusta, mesurant la propagació d’ones ultrasons.

• Recomanacions i mesures preventives:

a) Garantir el creixement ràpid i constant del cas-tanyer, amb l’aplicació d’una silvicultura activa, adequada a l’espècie i de les tècniques en el mo-ment idoni.

b) Garantir una òptima fertilitat del sòl a les plantacions.

c) Evitar una excessiva competència entre arbres ja que així s’assegura un creixement més regular.

Figura 7. Castanyer afectat pel roig. Tal com s’ha demostrat per part del grup de treball de l’INCAFUST, la fusta afectada pel roig presenta les mateixes propietats que la fusta no afectada. Fomentar el caràcter rústic d’aquest tipus de fusta podria ajudar a donar sortida a la fusta afectada per aquest problema. Foto: Josep Argemí-DIBA.

14

Figura 6. Castanyer afectat pel cor roig. La fusta afectada pel cor rodat perd molt el seu interès comercial. Foto: Josep Argemí-DIBA.

LES PATOLOGIES DEL CASTANYER

75M

alal

ties

també van observar aquesta correlació amb el dià-metre.

• Hi ha altres factors que podrien facilitar l’aparició del roig. En aquest sentit, Furst et al. (2006) van notar que en sòls esquelètics i pobres l’aparició del roig és més elevada en masses de faig.

• Als parcs del Montseny i Montnegre-Corredor es va detectar la presència d’un seguit de fongs infectant mostres de fusta amb simptomes de roig (Yurkevich, Castaño i Colinas 2014).

i Hietz, (2008), l’oxigen seria necessari per a l’apa-rició del problema en aquesta espècie, però no és l’únic factor que cal. S’especula que la presència de branques mortes o ferides podrien facilitar l’entrada d’aquest oxigen.

• S’ha observat que en el faig, factors com l’edat dels ar-bres, el diàmetre o l’increment del diàmetre podri-en també influir en l’aparició del problema. D’altra banda, Belleville et al. (2011) van observar correla-ció positiva entre coeficient d’esveltesa i l’alçada del cor roig en bedoll americà. Els mateixos autors

Control biològic i mesures preventives en el combat del xancre

76

Control biològic i mesures preventives en el combat del xancre

El xancre del castanyer és un patogen forestal que va ser detectat per primer cop l’any 1904 (Elliston, 1981) als jar-dins del parc zoològic de Nova York. Aquesta malaltia va pràcticament eliminar el castanyer americà en 50 anys; va destruir més de 3,6 milions d’hectàrees als Estats Units (Manion, 1991). A Europa, els efectes de la malaltia no han

Figura 8. Castanyers abandonats i altament afectats pel xancre a la serra de Prades. Foto ADB-CTFC.

estat tan dramàtics, sobretot gràcies al descobriment d’un mètode de control biològic basat en la introducció d’un vi-rus capaç de debilitar el fong. A Catalunya, els efectes del xancre han estat importants; s’ha trobat en totes les mas-ses de castanyer en un grau més o menys intens, si bé hi ha zones on ha afectat més que en altres.

15

LES PATOLOGIES DEL CASTANYER

77Co

ntro

l bio

lògi

c i m

esur

es p

reve

ntive

s en

el c

omba

t del

xan

cre

• Descripció de Cryphonectria parasitica: el xancre del castanyer, produït pel fong Cryphonectria parasitica, in-fecta el castanyer a través de ferides naturals o produï-des per l’home. Després de la germinació, el fong creix i segrega toxines que causen la mort de les cèl·lules de l’albeca de l’arbre. La mort de l’albeca impedeix el flux de la saba a les parts de l’arbre situades damunt del focus d’infecció, i causa la marcescència de les fulles, així com la formació de brots epicòrnics (Vrot i Grente, 1985). Els signes de la malaltia són de fàcil observació; miceli blanc sota l’escorça i aparició d’estromes ataronjats del fong (Grente i Berthelay-Sauret, 1978).

Característiques del xancre del castanyer

Aquesta malaltia té el seu origen al continent asiàtic. En aquest continent, la malaltia no causa problemes per-

Figura 9. Fulles distals d’un castanyer en estat de marcescència a la serra de Prades. El bloqueig de la saba per part del fong provo-ca que ni l’aigua ni els sintetitzats arribin a les part situades al damunt del focus d’infecció. Foto: ADB-CTFC.

Figura 10. L’activitat dels ocells pot ser un focus d’entrada del xancre en castanyers, sobretot als productors de fruit. No obstant això, aquesta no és la principal causa de propagació de la malaltia. Foto: ADB-CTFC.

Control biològic i mesures preventives en el combat del xancre

78

b) Alta virulència i ràpida expansió. La malaltia és capaç de matar l’arbre en poc temps ja que té un alt índex de creixement, que pot arribar als 40 cm2/any (Plana, 2006). En aquest sentit, els rebrots de diàmetres menors són especialment susceptibles i no acostumen a sobreviure gaire temps una vegada començada la infecció.

c) Supervivència davant d’extrems climàtics. Les estruc-tures de reproducció del fong poden suportar extrems climàtics i romandre viables durant anys.

d) Supervivència com a sapròfit. El fong és capaç de sobreviure a la fusta morta com a sapròfit (figura 11) on es manté viable i pot dispersar les seves espores des de la fusta morta durant aproximadament un any (Prospero et al. 2006). Tanmateix, s’ha observat també que un arbre sense símptomes de la malal-tia pot contenir espores que germinaran al cap d’un temps, quan les condicions siguin favorables (Guerin et al., 2003).

què el castanyer xinès i japonès (Castanea mollissima i Castanea crenata) són resistents a la malaltia. No obs-tant això, fora d’on és natiu, el xancre del castanyer ha resultat ser especialment virulent. En aquest sentit, Ma-nion (1991) descriu els avantatges evolutives del fong:

a) Gran capacitat reproductiva durant llargs períodes de temps. El fong produeix quantitats elevades d’espores sexuals i asexuals durant pràcticament tot l’any (sobre-tot primavera i tardor). A més a més, aquestes espores poden ser transportades pel vent (especialment les as-còspores), l’aigua o multitud d’insectes i animals.

D’altra banda, la introducció del fong també pot ser causada pel transport de material vegetal infectat, per l’ús d’eines infectades amb el fong o pel simple mo-viment humà. Per fer-nos una idea de la velocitat de dispersió de la malaltia, la velocitat d’expansió estima-da als Estats Units era d’uns 38 km/any. És freqüent també que ocells transportin les espores del fong.

Figura 11. Cryphonectria parasitica sobre fusta estructural de Quercus. Foto: ADB-CTFC.

15

LES PATOLOGIES DEL CASTANYER

79Co

ntro

l bio

lògi

c i m

esur

es p

reve

ntive

s en

el c

omba

t del

xan

cre

No obstant això, el patòleg Antonio Biraghi descobriria, a la dècada dels anys cinquanta, soques de xancre no le-tals per al castanyer. Aquest mateix autor les catalogaria com a «soques hipovirulentes».

Control del xancre del castanyer

S’han provat molts mètodes de control del xancre, tot i que la majoria no han donat resultats satisfactoris. En els primers moments d’infecció de la malaltia, és freqüent optar pel tractament cultural, tallant les branques infec-tades i cremant-les. Tot i això, al cap dels anys aquesta opció acaba esdevenint inviable i en alguns casos fins i tot afavoreix l’expansió de la malaltia com a conse-qüència de les ferides causades.

• El control químic de C. parasitica no és efectiu. Si bé existeixen algunes cites que recomanen certs produc-tes químics, no és viable tractar tots els castanyers amb fungicides a causa dels riscos que això comporta per al medi ambient. Tanmateix, de moment tampoc no hi ha cap producte registrat per al seu ús.

• Les varietats resistents no han donat de moment bons resultats sobretot perquè no s’aconsegueix que la resis-tència vagi acompanyada de la morfologia desitjada. Tanmateix, la cerca d’híbrids adequats està encara en procés d’estudi, sobretot als Estats Units, on el control biològic va fracassar. En el cas de la tinta (Phytophthora cinnamoni), hi ha diverses varietats resistents, tot i que abans calen estudis d’adaptabilitat d’aquestes plantes a Catalunya. De moment, tampoc s’han detectat varie-tats de castanyer europeu resistents al xancre.

• L’experiència viscuda a tots els països mostra que les mesures d’eradicació han fracassat, sobretot perquè només són efectives en estadis molt inicials de la ma-laltia. L’últim exemple de l’aplicació estricta d’aques-tes mesures és Austràlia, on fins al 2010 era un dels poc països lliures de la malaltia.

Control biològic del xancre del castanyer

L’any 1938, es va detectar per primer cop el xancre a Eu-ropa (Anziani i Robin, 1999) i pocs anys més tard altres països europeus també confirmarien la seva presència.

Figura 12. Països com els Estats Units, Itàlia o França van ser els pioners en l’aplicació del control biològic; més tard, altres països europeus els seguirien. Portugal, Grècia, l’Iran o Croàcia han aplicat també el control biològic amb soques hipovirulentes, documentant-ne la seva eficàcia. Foto: Xancre hipovirulent inoculat prop del Mont Olimpus (Grècia) ADB-CTFC.

Figura 13. Xancre hipovirulent (esquerra) i xancre intermedi (dreta). Foto: ADB-CTFC.

Control biològic i mesures preventives en el combat del xancre

80

• Estudis sanitaris per observar la incidència i severi-tat de la malaltia.

• Determinació dels grups de compatibilitat vegeta-tiva (GCV) del fong. En aquest sentit, per aplicar el control biològic, cal que la diversitat d’aquests GCV sigui baixa.

• Estudi genètic del virus CHV que es vol utilitzar per aplicar al control biològic. Idealment, el virus hau-ria de ser del subtipus CHV1-I, tal com recomanen Robin et al. (2010).

• Obtenció i preparació dels inòculs en condicions con-trolades. L’inòcul pot ser miceli (Intropido et al., 1987) o bé conidis (espores asexuals) infectats amb el virus (Scibilia et al., 1992; Plana, 2006).

• Aplicació de l’inòcul a camp.

• Seguiment dels treballs d’inoculació realitzats i ob-servació tant dels xancres inoculats com dels no inoculats.

Fases del control biològic a Catalunya

Entre els anys 2006 i 2008, l’Administració, en con-tacte amb els propietaris, van proposar parcel·les de tractament contra el xancre del castanyer. Les parcel-les estaven repartides en tres províncies catalanes (Girona, Barcelona i Tarragona). Moltes de les parcel-les tenien figures de protecció especial, com el Parc del Montnegre-Corredor, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa, l’Es-pai Natural de Guilleries-Savassona o l’Espai Natural de les Muntanyes de Prades.

Així mateix, a les parcel·les de tractament hi figura-ven tant parcel·les de titularitat pública com privada. A continuació, s’expliquen les activitats realitzades amb més detall:

La detecció de les soques hipovirulentes no acostu-ma a ser fàcil i aquestes sovint es poden confondre amb soques virulentes. El motiu d’això és que el virus que s’utilitza per al control del xancre és el conside-rat «suau» i això provoca l’aparició de xancres inter-medis; o sigui, xancres que presenten les caracterís-tiques dels virulents però també dels hipovirulents. A continuació, es pot veure una descripció dels dife-rents xancres.

Les soques hipovirulentes s’han utilitzat en progra-mes de control biològic arreu del mon, introduint-les en aquelles parcel·les infectades. En general, es con-sidera que el control biològic ha estat un èxit a Europa, mentre que als Estats Units aquest mètode de control va fracassar, possiblement per l’alta diversitat genèti-ca de les poblacions del fong (Hoegger et al., 2003; Bi-siach et al. 1991; Grente i Berthelay-Sauret, 1978). Tot i que només s’introdueixen les soques hipovirulen-tes en alguns xancres, l’objectiu del control biològic és provocar una expansió natural dels xancres hi-povirulents als altres xancres per aconseguir així la cicatrització de la majoria d’aquests. Tot i això, ca-len abans nombrosos estudis previs per assegurar així l’èxit d’aquests programes de control biològic:

Figura 14: Xancre virulent. Aquests es

caracteritzen per presentar morfologia

vermella i irregular, fissures corresponents

a la degradació de l’escorça, front

de creixement actiu i presència

d’estructures reproductores del fong.

Foto: ADB-CTFC.

15

LES PATOLOGIES DEL CASTANYER

81Co

ntro

l bio

lògi

c i m

esur

es p

reve

ntive

s en

el c

omba

t del

xan

cre

un test morfològic seguint la metodologia de Bisseger et al. (1997). Es van considerar possibles hipovirulents els aïllaments amb morfologia blanca, i virulents, els de morfologia ataronjada. La presència del virus en aïlla-ments amb morfologia blanca es va confirmar mitjançant l’extracció de l’ARN segons la metodologia de Allemann et al. (1999):

• La determinació dels GCV és necessària perquè permet conèixer l’estructura genètica del fong i, per tant, ens permet saber quines soques del fong cal utilitzar perquè la transmissió del virus sigui eficient. En aquest sentit, perquè el control biològic sigui efec-tiu, cal una baixa diversitat genètica del fong, és a dir, un nombre reduït de grups de compatibilitat ve-getativa (GCV). Normalment, la diversitat genètica baixa està associada a la dominància d’un GCV, cosa que en facilita molt el tractament.

• La detecció de soques hipovirulents permet conèixer la possible incidència del virus abans de realitzar les inoculacions.

1) Estudis sanitaris per observar la incidència i severi-tat de la malaltia

Per entendre i quantificar la presència del xancre a les masses de castanyer es va fer un estudi sanitari. Per aconseguir això es van fer diversos transsectes a les parcel·les d’estudi i se’n va determinar la incidència (nombre d’arbres amb xancre i nombre de xancres per arbre) i la severitat (% de brancatge mort a causa del xancre del castanyer).

Les conclusions obtingudes dels resultats derivats dels inventaris varen ser, a nivell general:

• El xancre estava afectant a totes les parcel·les es-tudiades, en un grau més o menys alt.

• La severitat amb què el xancre havia afectat els arbres era molt alta o severa en algunes parcel·les d’estudi, i s’hi observava alts percentatges de mor-talitat associada al xancre.

• En altres parcel·les, l’afectació era inferior, però ca-lien actuacions perquè el xancre podria començar a produir mortalitats a mitjà i llarg termini.

• Es van detectar algunes parcel·les que presentaven xancres hipovirulents de manera natural i, per tant, es van considerar recuperades.

2) Determinació dels GCV i detecció de soques hipo-virulentes

A les parcel·les seleccionades per fer el tractament, es va fer un estudi dels grups de compatibilitat vegetativa (GCV) segons la metodologia de Robin et al. (2000). D’aquest estudi es va obtenir el GCV dominant a la parcel·la, soca del qual se li va transferir el virus.

D’altra banda i amb l’objectiu de detectar la presència del virus de manera prèvia a la inoculació, es va realitzar

Figura 15. Aïllament hipovirulent infectat amb l’hipovirus (esquerra). Aïllament virulent (dreta). Foto: ADB-CTFC.

Control biològic i mesures preventives en el combat del xancre

82

del fong a Catalunya era baixa, amb valors similars als observats a altres països europeus.

• Segons aquests resultats, a Catalunya es donaven les condicions adequades per aplicar el control biològic, donada aquesta baixa diversitat de GCV.

• La presència de soques hipovirulentes detectades a -bans de les inoculacions també va ser baixa, amb unes 35 soques infectades pel virus (soques hipovirulentes) a Catalunya.

A continuació (figures 17 a 23) es poden observar de ma-nera gràfica els resultats obtinguts de les distribucions dels GCV segons cada zona (els GCV es classifiquen des de l’EU-1 fins a l’EU-74, que són els 74 GCV descrits a Europa fins ara).

Tal com es desprèn dels resultats obtinguts, el GCV ma-joritari en totes les zones d’estudi és l’EU-2, excepte al Parc del Montnegre-Corredor i algun punt concret de l’Espai Na tural de Guilleries-Savassona, on el GCV ma-joritari era l’EU-1 i l’EU-12, respectivament. El percen-tatge del GCV EU-2 a cada zona oscil·lava entre el 26% (Montnegre) i el 70% (Gavarres). En total, doncs, el GCV EU-2 representava el 53% de la totalitat dels GCV trobats.

Donada la impossibilitat de determinar els GCV de totes les finques considerades, es va elaborar un mapa de distri-bució dels grups de compatibilitat vegetativa que permetia conèixer el GCV dominant a les finques no mostrejades. Aquest mapa es va fer basant-nos en la geomorfologia i les dades dels GCV.

3) Estudi genètic del virus utilitzat per infectar soques locals

El virus que infecta el xancre del castanyer és el Crypho-nectria hypovirus (CHV). No obstant això, no tots els ti-pus i subtipus d’aquest virus son eficaços per controlar el fong. Heiniger i Rigling, (2009) consideren molt impor-

Els resultats i les conclusions obtingudes de l’estudi dels GCV i de soques hipovirulentes varen ser:

• Del total de 943 mostres aïllades en el laboratori, es van obtenir 11 GCV coneguts. No obstant això, es van tro-bar 54 mostres que no pertanyien als GCV més abun-dants a Catalunya i que es van classificar com a NoCat. A més, també es van trobar 9 mostres que no pertanyien als GCV descrits a Europa i que van ser classificades com a NoEU. En general, doncs la diversitat genètica

Figura 16. Encreuaments de soques mostrejades amb els patrons Europeus. A la dreta, detall dels encreuaments. A: soques incompa-tibles. B: Soques lleugerament incompatibles. C: Soques incompati-bles. D: soques compatibles. Foto: ADB-CTFC.

15

LES PATOLOGIES DEL CASTANYER

83Co

ntro

l bio

lògi

c i m

esur

es p

reve

ntive

s en

el c

omba

t del

xan

cre

tant seleccionar el virus adequat per assegurar l’èxit del control biològic. Per descriure el virus calen estudis mo-leculars, explicats per Allemann et al. (1999) i Gobbin et al. (2003).

Els resultats i les conclusions són que, de les 35 so-ques de virus obtingudes, s’han detectat 12 virus ge-nèticament diferents D’aquestes soques, es va escollir una soca vírica inicialment detectada prop de la pobla-ció d’Osor i que pertanyia al subtipus italià (Homs et al,. 2001). Aquesta soca vírica és la que es va utilitzar en totes les inoculacions.

Figura 24. Mapa de distribució de GCV al nord-est de Catalunya. En el cas de la serra de Prades,

el GCV EU-2 dominava en totes les finques conside-rades. Elaboració pròpia.

Distribució de GCV a Catalunya

EU-1EU-2EU-5EU-12EU-66CAT-BnoEU

EU-1EU-2EU-5EU-65EU-72CAT-HnoEU

EU-2EU-5noCATEU-12

EU-1EU-2noEU

EU-1EU-2EU-5EU-12EU-67noEU

EU-1EU-2EU-5EU-65EU-67noEU

EU-1EU-2EU-66CAT-BnoEU

Figura 17. Distribució dels GCV al Parc Natural del Montseny.

Figura 21. Distribució dels GCV al Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa.

Figura 18. Distribució dels GCV a l’Espai Natural de Guilleries-Savassona.

Figura 22. Distribució dels GCV al Parc Natural del Montnegre-Corredor.

Figura 19. Distribució dels GCV a Prades.

Figura 23. Distribució dels GCV a les Gavarres.

Figura 20. Distribució dels GCV l’Alt Empordà.

Control biològic i mesures preventives en el combat del xancre

84

a l’altra. La transmissió d’aquest virus es confirmava mitjançant el test morfològic i l’extracció de la doble cadena d’ARN del virus.

5) Aplicació de l’inòcul a camp

La inoculació dels xancres i l’aplicació de miceli hipo-virulent es realitzava primer fent orificis a l’escorça que envoltaven el xancre. Seguidament, s’aplicava el miceli hipovirulent en els orificis i es tapaven amb cinta adhesi-va de paper per evitar la seva dessecació (Anagnostakis i Waggoner, 1981).

Per a l’aplicació dels conidis a camp, en primer lloc, es diluïa la solució mare obtinguda al laboratori amb aigua mineral. La dilució depenia del nombre de conidis observats a la càmera de Neubauer. La inoculació als xancres s’aplicava sempre per sobre de 380 milions de

4) Obtenció d’inòcul a partir de soques de fong lo-cals, les quals s’han infectat amb el virus al labo-ratori

La producció de l’inòcul es va fer mitjançant espores asexuals del fong (a partir d’ara anomenades coni-dis) i miceli. Aquestes espores i micelis provenien de soques prèviament infectades amb el virus al labora-tori. En aquest sentit, es van obtenir diferents soques infectades amb el virus i que eren representatives del territori (per exemple, soques hipovirulentes de les Gavarres, del Montseny, de Prades etc.). Per infec-tar les soques, s’utilitzava la tècnica anomenada en-creuament. Aquest procés es basa en les propietats que tenen els fongs de fusionar-se. Així doncs, l’en-creuament consistia a aparellar una soca infectada amb el virus amb una sense infectar, de manera que mitjançant la fusió del miceli l’una transferia el virus

Figura 25. Estudi genètic de CHV mitjançant extracció de la dcARN, RT-PCR, RFLP i seqüenciació del marc obert de lectura A. Resultat de la digestió del producte PCR en gel d’agarosa al 2%.

Figura 26. Encreuament entre una soca virulenta (esquerra) i una d’hipovirulenta (dreta). A la foto s’observa com la virulenta ha canviat la seva morfologia a la meitat de la placa a causa que la hipovirulenta l’hi ha transmès el virus. Foto: ADB-CTFC.

Figura 27. Encreuament entre una soca virulenta (dreta) i una d’hipovirulenta (esquerra). A la foto s’observa com la virulenta no ha canviat la seva morfologia i, per tant, no hi ha hagut transmissió del virus. Foto: ADB-CTFC.

15

LES PATOLOGIES DEL CASTANYER

85Co

ntro

l bio

lògi

c i m

esur

es p

reve

ntive

s en

el c

omba

t del

xan

cre

feia amb una fumigadora a motor, mullant els xancres sense crear excessiu escorriment, tal com recomana Plana, (2006).

En total, a Catalunya es van inocular 102 unitats de ges-tió (fins l’any 2009). De les 102 unitats, 59 es van inocu-lar amb conidis, i 43, amb miceli. Per la seva magnitud,

conidis/m2 de xancre, valor en què Scibilia et al. (1992) van observar efectivitat del tractament en el 92% dels xancres tractats. L’aplicació de conidis en el control bio-lògic és possible perquè s’ha observat que el percen-tatge de conidis infectats pel virus és alt, entre valors observats del 70-95% (Plana, 2006; Prospero et al., 2006; Peever et al., 2000). L’aplicació dels conidis es

Figura 28. Mapa de les inoculacions realitzades al nord de Catalunya. Elaboració pròpia.

Figura 29. Mapa de les inoculacions realitzades a la serra de Prades. Elaboració pròpia.

Control biològic i mesures preventives en el combat del xancre

86

parcel·les inoculades l’any 2006 i 2007 es va fer un segon seguiment transcorreguts dos o més anys de la inoculació.

El seguiment de les inoculacions va consistir a observar l’estat dels xancres tractats, però també dels xancres no tractats dintre i fora de la parcel·la inoculada. Per estudiar la dispersió de les soques hipovirulentes dintre de la par-cel·la, es van fer transsectes de control a 6 metres i es va observar el caràcter dels xancres. Per estudiar la disper-sió de la hipovirulència fora de la parcel·la, es van estudiar els xancres situats fora de la unitat de gestió. Amb les da-des obtingudes, es categoritzaven les parcel·les segons el grau de dispersió de la hipovirulència. Actualment, s’ha eliminat la Classe IV perquè en algunes finques no hi havia més castanyer fora de la parcel·la tractada.

Classe I Els xancres tractats no cicatritzen

Classe IILa majoria dels xancres inoculats paren de créixer i cicatritzen. Els xancres no tractats no cicatritzen

Classe IIICom la Classe II, però s’observen xancres hipovirulents no tractats dins la parcel·la

algunes d’aquestes unitats de gestió estaven formades per diferents parcel·les d’inoculació.

6) Inoculacions a gran escala

A la finca Can Prat, que pertany al Parc Natural del Mont-seny, es va fer una inoculació amb conidis mitjançant un canó fumigador situat en una camioneta. La preparació de la solució conidial seguia el mateix procediment que en el cas de les inoculacions amb la fumigadora convencional. L’aplicació de la solució conidial va consistir a repartir inòcul en tots dos costats d’una pista forestal de 800 m. En els 160 li tres de solució conidial utilitzada en la inoculació hi ha-via uns 297.000 milions de conidis. Així mateix, es van mar-car 3 parcel·les control circumdants a la pista per estudiar-ne l’evolució. En aquestes parcel·les control es van marcar els xancres per fer-ne un seguiment. El mateix procediment es va seguir a la unitat d’actuació 11 de la finca de Collsabena, situada a l’Espai Natural de Guilleries-Savassona.

7) Seguiment dels treballs d’inoculació realitzats

Per conèixer l’efectivitat dels tractaments, es van fer segui-ments de les parcel·les tractades al cap d’un a dos anys després de les inoculacions. Així mateix, en algunes de les

Figura 30. Inoculació a la finca Can Prat. Foto: ADB-CTFC. Figura 31. Inoculació a Collsabena. Foto: ADB-CTFC.

Taula 1. Classificació dels xancres en funció del grau de dispersió de les soques hipovirulentes.

15

LES PATOLOGIES DEL CASTANYER

87Co

ntro

l bio

lògi

c i m

esur

es p

reve

ntive

s en

el c

omba

t del

xan

cre

gunes parcel·les presentaven fongs cicatritzats de ma-nera puntual, en altres es va observar cicatritzacions en pràcticament tots els arbres.

De les 68 parcel·les estudiades, 14 es van incloure dins de la Classe II en observar només recuperació dels xancres tractats (vegeu taula 1). La parcel·la de Can Prat, inoculada el 2008 mitjançant canó fumigador, presentava hipovirulèn-cia i va ser inclosa en la Classe III.

La resta de parcel·les (4 en total) van ser incloses en la Classe I; una possiblement per inocular insuficients xan-

La classificació del caràcter dels xancres (virulent, hi-povirulent i intermedi) va ser en funció de la simptoma-tologia descrita per Grente i Berthelay-Sauret, (1978) i Robin et al. (2000). Els xancres eren classificats en viru-lents i hipovirulents. Per identificar xancres hipovirulents es comprovava l’aparició de llavis de cicatrització a l’al-beca, reaccions subcorticals, fronts de creixement pa-rats, formació de nous teixits, despreniments d’escorça conidiada per creixement de teixit subcortical, formació d’escorça amb morfologia grisa i presència de xancres superficials. Els xancres dubtosos que solament presen-taven una d’aquestes característiques o bé no tenien una morfologia prou clara eren classificats com a viru-lents. En el cas dels xancres tractats amb miceli, es con-sideraven xancres hipovirulents els que havien aturat el creixement en el front d’inoculació. El seguiment es va realitzar en 68 unitats de gestió.

Els resultats obtinguts en el seguiment de les parcel·les tractades mostren que 50 de les 68 parcel·les estudia-des van ser incloses dins de la Classe III (figura 33) en observar dispersió de soques hipovirulentes dintre/fora de la parcel·la tractada. Algunes d’aquestes parcel·les van presentar dispersió a una distància de 50 m del punt d’inoculació. El grau d’establiment de la hipovirulència en aquestes parcel·les era molt variable: mentre que al-

Figura 32. Exemple de xancre tractat (esquerra) i el mateix xancre al cap de dos anys (dreta). Foto: ADB-CTFC.

Figura 33. Classes de les parcel·les d’inoculació. En gris, parcel·les inoculades el 2006. En blau fosc, parcel·les inoculades el 2007, i en blau clar, parcel·les inoculades el 2008. El seguiment de les parcel·les es va fer entre els anys 2008 i principi de 2010.

Control biològic i mesures preventives en el combat del xancre

88

de danys causats per la malaltia a curt termini i un efec-te negatiu en la dispersió de soques hipovirulentes a mitjà i llarg termini. És de gran importància assegurar que no s’in-trodueixen noves soques del fong, ja que si s’introduïssin soques genèticament molt llunyanes a les nostres podrien esdevenir un problema seriós. Prenent com a base això, cal assegurar un control estricte de la planta que entra en el país i evitar en la mesura que es pugui comprar planta de països on els GCV són diferents als d’aquí.

La proporció de soques hipovirulentes detectades abans de les inoculacions va ser molt baixa, amb un total de 35 mostres obtingudes. No obstant això, el percentatge d’hipovirulència a les zones mostrejades va variar consi-derablement segons la regió estudiada i a la majoria dels casos no es va detectar cap soca hipovirulenta.

El control biològic ha demostrat ser efectiu per comba-tre el xancre del castanyer. En primer lloc, els resultats mostren efectivitat del tractament en la curació dels xan-cres. Així mateix, s’observa dispersió de soques hipo-virulentes en moltes de les parcel·les inoculades al cap d’un any o més. Considerem que a mesura que passin els anys, la hipovirulència s’acabarà d’establir, tot i que sempre s’haurà de conviure amb un cert percentatge de xancres virulents. Tot i això, és possible que en algunes parcel·les la dispersió es vegi dificultada o retardada per la presència d’altres GCV presents. D’altra banda, pren-dre les mesures preventives adequades per evitar la in-troducció i dispersió del xancre és també molt important per evitar infeccions noves de la malaltia.

Durant aquests últims anys, a Catalunya s’ha produït un abandonament progressiu de les masses de castanyer a causa del xancre, però també a causa de la caiguda dels seus mercats. Això ha provocat que moltes mas-ses presentin un alt percentatge d’arbres que van morir pel xancre i que no han estat eliminats. Per millorar l’es-tat actual d’aquelles masses que ja tinguin soques hi-povirulentes en fase d’expansió, es poden eliminar els arbres morts i deixar els arbres que ja presentin xancres

cres, i la resta, per possibles problemes de dominància de GCV. Algunes parcel·les van haver de ser inoculades diverses vegades, com és el cas de Fontmartina, donat que la presència d’infeccions era molt alta. En aquest sentit, les parcel·les que varen ser incloses en la Classe I van ser visitades de nou i inoculades, en el cas que fos-sin finques encara gestionades.

Conclusions i recomanacions

Els resultats mostren que el GCV EU-2, amb una repre-sentació del 53%, és el dominant a gairebé tot Catalu-nya. En estudis anteriors realitzats a la Conca de Barbe-rà, la Garrotxa i la Selva, es va observar la dominància d’aquest GCV en un 71% (Homs et al., 2001). Aquesta variació en el percentatge d’EU-2 pot ser a causa del fet que en aquest estudi s’han inclòs moltes més zones d’estudi, com per exemple la zona del Montnegre, on el GCV EU-2 únicament representa el 26% de les mostres estudiades.

A Europa, es considera que la diversitat de GCV és baixa, ideal per aplicar el control biològic. A Itàlia, so-lament es van detectar 20 GCV a les 716 mostres ana-litzades (Cortesi et al., 1996), i a França, Robin et al. (2000) van detectar 30 GCV a les 1.113 mostres es-tudiades. Els resultats obtinguts en aquest estudi in-diquen que la diversitat de GCV a Catalunya és molt similar a l’europea. És molt important evitar la introduc-ció de nous GCV per avançar la recuperació dels casta-nyers. En aquest sentit, en algunes zones de Grècia on el GCV EU-12 era clarament dominant, la recuperació i cicatrització dels xancres tractats i no tractats després del control biològic ha estat molt ràpida (S. Diamandis, com. pers.).

Aquesta baixa diversitat de GCV s’ha de mantenir per afavorir la dispersió de les soques hipovirulentes. S’hauria d’evitar tant com es pugui la introducció de material vegetal portador de Cryphonectria parasitica ja que es podria afa-vorir l’entrada de nous GCV, provocant així una nova onada

15

LES PATOLOGIES DEL CASTANYER

89Co

ntro

l bio

lògi

c i m

esur

es p

reve

ntive

s en

el c

omba

t del

xan

cre

• La hipovirulència natural és un fenomen que s’ha ob-servat de manera escassa a Catalunya. S’han detectat de manera aïllada soques hipovirulentes naturals en algunes finques considerades. Tanmateix, també es va detectar hipovirulència natural en una zona extensa al voltant de la població d’Osor. Alternativament, també es van detec-tar finques on hi havia establertes soques hipovirulentes abans de la inoculació. Totes aquestes soques varen ser estudiades genèticament per a futurs estudis.

• Si la hipovirulència està ben establerta només s’espe-ren danys en petites branques o rebrots i de mane-ra aïllada. En aquest sentit, i tal com s’ha fet sempre, recomanem fer les podes tradicionals en castanyers de fruit, podant branques infectades en cas que si-guin xancres virulents. L’eliminació correcta d’aques-tes branques seguint les mesures preventives serà també important. En el cas de plantacions amb desti-

hipovirulents (Heiniger, 1994; Heiniger i Rigling, 1994). La fusta morta a les masses ha estat en molts casos motiu de preocupació per afavorir la recombinació se-xual de les soques de fong; no obstant això, aquesta fusta pot constituir una font d’inòcul en masses on la hipovirulència està ben establerta ja que el fong pot viu-re a la fusta morta.

Així doncs, de manera resumida les conclusions són:

• El control biològic del xancre del castanyer ha es-tat efectiu en la majoria de parcel·les inoculades, on s’ha observat la cicatrització dels xancres inoculats i la dispersió de soques hipovirulentes a xancres no inoculats en la majoria de les parcel·les tractades. Per tant, les dures restriccions a l’aprofitament del casta-nyer imposades pel xancre els últims 20 anys comen-çaran a desaparèixer els pròxims anys.

Figura 34. Plantació de castanyers amb hipovirulència establerta i baixa afectació per xancre. Foto: ADB-CTFC.

Control biològic i mesures preventives en el combat del xancre

90

de valorar si s’han introduït nous GCV i si les noves in-feccions són minoritàries o problemàtiques. En cas que no hi hagi hagut un canvi en la distribució dels GCV, les noves infeccions podrien ser causades per males pràc-tiques (podes sense desinfectar en castanyers de fruit), perquè la hipovirulència no està establerta o bé perquè la massa ha patit un fort estrès que ha compromès la seva capacitar de tolerar l’atac del fong.

• És necessari fer divulgació i formar els propietaris, tècnics i treballadors forestals en matèria de gestió del castanyer amb xancre per evitar noves introduc-cions i prendre les mesures preventives correctes.

Les recomanacions per evitar danys pel xancre i per a una gestió correcta de la malaltia són:

Plantació:

• La plantació idealment hauria de ser feta a Catalu-nya a partir de llavor esterilitzada superficialment.

• En cas que s’importés castanyer, s’ha d’escollir una procedència d’una zona on els GCV coincideixin amb els de Catalunya i s’ha de demanar el seu passaport fi-tosanitari. S’hauria de deixar les plantes en quarantena durant almenys 6 mesos sota observació a Catalunya i en una zona sense castanyers abans de ser plantada.

Poda (per a arbres fruiters joves):

• Realitzar correctament les podes de manera que no hi quedin monyons i de manera que es produeixi la formació d’un llavi de cicatrització. El tall ha de ser net.

• Desinfectar les eines amb lleixiu al 50%. L’alcohol al 70% també és un bon desinfectant.

• Tapar les ferides de tall i les part podades amb màs-tic fungicida.

nació a fusta, és possible que soques virulentes ata-quin els tanys; no obstant això, aquestes infeccions han d’anar esdevenint hipovirulentes. La mortalitat produï da per les soques virulentes es minimitza en la selecció de tanys.

• Donat que la dispersió de les soques hipovirulentes varia en funció de les condicions de cada zona, es podrien realitzar noves inoculacions en aquelles par-cel·les on interessi una recuperació ràpida.

• Per a arbres monumentals o per a tractaments in-dividualitzats existeix una soca vírica que afecta se-verament el fong (el virus CHV1-F). En cas que inte-ressés, es podrien inocular arbres d’especial interès amb aquesta soca.

• És possible la detecció de noves infeccions secundà-ries en determinades parcel·les. En aquest cas, s’hauria

Figura 35. Plantació de castanyers abandonada amb hipovirulència establerta i amb alta afectació per xancre en la forma hipovirulenta. La mortalitat associada en aquest cas va ser a causa de l’alta competència entre rebrots. Foto: ADB-CTFC.

15

LES PATOLOGIES DEL CASTANYER

91Co

ntro

l bio

lògi

c i m

esur

es p

reve

ntive

s en

el c

omba

t del

xan

cre

regió. Amb això evitarem introduir soques del fong pro-vinent d’altres finques o regions. Retirar la fusta morta al bosc tampoc és una solució econòmicament viable i és de dubtosa efectivitat. Així doncs, no hi ha justificació per retirar aquesta fusta en cas que hi hagi hipovirulència.

• Evitar sempre fer ferides innecessàries que poden ser focus d’entrada del xancre.

• Realitzar les podes preferentment a la primave-ra o bé a finals d’hivern ja que l’arbre pot cicatritzar més ràpidament les ferides i en moments amb bai-xa humitat ambiental. En tot cas, serà doncs millor fer aquests treballs en el moment en què l’arbre sigui capaç de cicatritzar la ferida més ràpid, però que al-hora perdi el mínim de vigor i d’energia.

Empelts (per a arbres fruiters):

• Rentar les pues amb sabó, guardar-les a la nevera de 2 a 3 setmanes i desinfectar-les abans del seu ús amb lleixiu al 10%.

• Tenir especial cura amb els empelts i fer-los pre-ferentment en zones poc infectades pel xancre o bé en zones on hi ha hipovirulència establerta. Utilitzar màstic fungicida i desinfectar les mans (alcohol al 70%) i eines tal com es fa a les podes.

Altres mesures importants (per a arbres amb desti-nació a fusta):

• Seleccionar en la mesura que es pugui els arbres/branques amb xancres hipovirulents.

En el cas de les plantacions amb fusta com a destinació, creiem que no hi ha justificació tècnica per desinfectar contínuament les eines de treball tot i que es podria fer per evitar noves infeccions o en cas que es considerés que la massa és especialment sensible. Si no es desin-fecta contínuament aquest material, assumim que hi hau-rà noves infeccions, però al cap del temps esdevindran hipovirulentes i, per tant, no seran letals per a l’arbre. Tot i això, recomanaríem desinfectar les eines de treball (es pot utilitzar un esprai amb lleixiu diluït al 50%) abans de començar els treballs silvícoles, sobretot quan les eines van ser utilitzades per última vegada en diferent finca o

Figura 36. Tot i l’abandonament de moltes castanyeredes i l’atac del xancre del castanyer, a Catalunya encara queden exemplars especialment interessants per la seva arquitectura i longevitat. Foto: ADB-CTFC

Descripció morfològica i característiquesPropietats físiques, mecàniques i resistents

16

17

Foto

: INC

AFUS

T

LA FUSTA DEL CASTANYER

Eduard Correal, Marcel VilchesInstitut Català de la Fusta, INCAFUST-CTFC

Descripció morfològica i característiques

94

Descripció morfològicaEn el tronc del castanyer el duramen es diferencia clara-ment de l’albeca, la qual ocupa només els cinc o set darrers anells de creixement. El duramen és d’un color semblant al de la palla quan es torna daurada, mentre que l’albeca és més blanquinosa. D’altra banda, la fus-ta de tardor es distingeix clarament de la de primavera. El gra és mitjà i una mica bast. La fibra és recta enca-ra que pot estar lleugerament ondulada. En els espece-jaments tangencials, els vasos de gran diàmetre donen a la fusta un aspecte flamejat encara que no tan vistós com el del roure. Desglossant la descripció anatòmica del xilema del castanyer en funció de les tres direccions

principals de la fusta s’observen els elements següents (García Esteban et al., 2003; Richter i Dallwitz, 2000; Schoch et al., 2007):

• Secció transversal o axial: anells de creixement de gruix irregular i netament diferenciats. Porus en anell provocats pel diàmetre marcàdament superior dels va-sos de primavera respecte als formats a la fusta d’estiu. Especialment visibles en anells de creixement amples. Els porus de la fusta de tardor s’agrupen fent zig-zag (flamejat) en grups de 2 a 3 (4) vasos i en nombre supe-rior a 40 mm2. Als vasos del duramen, els vasos de la fusta de primavera estan obstruïts per abundants tíl·li-des de primes parets. Parènquima longitudinal en sèrie de dos tipus: un apotraqueal difús, amb línies curtes tangencials entre radis; i l’altre, amb bandes tangencials curtes i indistintament uniseriades. Presència ocasional de parènquima paratraqueal vasicèntric. Mitjana de cèl-lules per sèrie de parènquima axial: 2-5. Porus intervas-culars alterns de diàmetre mitjà entre 5 i 7 µm. Existèn-cia d’idioblasts amb cristalls al parènquima axial.

• Secció radial: radis de diàmetre homogeni, entre 9 i 14 per mm2, i longitud fins a 500-1000 µm. Radis ex-clusivament uniseriats, no se n’aprecien d’agregats. Radis compostos per un sol tipus de cèl·lula: homo-cel·lulars i procumbents. Perforacions simples als va-sos de prima vera i perforacions escalariformes als vasos de fusta d’estiu. Presència ocasional de cèl·lu-les marginals quadrades i cristalls en els lleugerament Figura 1. Escorça, albeca i duramen de castanyer. Foto: INCAFUST.

16

LA FUSTA DEL CASTANYER

Desc

ripci

ó m

orfo

lògi

ca i

cara

cter

rstii

ues

95

allargats radis marginals. Cristalls prismàtics en cèl·lules del parènquima longitudinal. Presència de fibres librifor-mes, de parets molt fines o d’espessor mitjana i longitud 600-1220-1570 µm, traqueides vasculars o vasicèntri-ques i absència de fibrotraqueides. Porus radiovascu-lars arrodonits o angulars de grandària i tipus uniforme amb arèoles reduïdes i aparentment simples. Els porus vasculars de les fibres es restringeixen majoritàriament a les parets radials o són comuns a les parets radial i tangencial, simples, amb arèoles minúscules o clara-ment areolades. Fibres no septades. Existència d’idio-blasts amb cristalls al parènquima radial

• Secció tangencial: radis uniseriats, rarament biseri-ats. Longitud mitjana dels radis: de 10 a 30 cèl·lu-les. Vasos de diàmetre tangencial mitjà aproximat de 150-215-250-(300) µm presenten plaques de perfo-ració simples. Es diferencia d’altres fagals com ara roures o alzines (Quercus) per l’absència dels amples radis multiseriats.

Característiques generals

El seu contingut en metabòlits secundaris és important i la proporció de tanins és de l’1-2% sobre el pes sec de la fusta en arbres joves, i fins al 7-10%, en arbres vells. A l’escorça aquest contingut puja fins al 8-14%. Aquesta característica fa que s’hagi de tenir cura en aplicacions mixtes fusta-metall, doncs la seva acidesa accelera la corrosió de claus, cargols i ancoratges me-tàl·lics, sobretot en ambients humits i fa que apare-guin taques de color blau molt fosc quan es troba en contacte amb metalls. Resistent davant fongs i mit-janament durable als tèrmits, és sensible als anòbids i cerambícids. La impregnabilitat de l’albeca és mitjana, mentre que la penetració dels tractaments al duramen és insignificant. És una fusta durable apta per a ús en exteriors, però es corroeix ràpidament en contacte amb la calç o el ciment.

Es treballa bé en verd encara que presenta tendència a embossar les serres. Amb bona aptitud per a la mecanit-zació, se n’obté xapa a la plana de qualitat. La seva flexibi-litat i elasticitat permet utilitzar-la en cistelleria. El clavatge i el cargolament no presenten problemes, i s’encola bé en treballs de fusteria no estructural. Es recomana aplicar un tractament de tancament de porus abans d’aplicar produc-tes d’acabat. Accepta bé les tincions.

L’assecatge és delicat. Presenta distribució irregular de la humitat dins les peces i notable tendència a cli-vellar-se quan el gradient d’humitat dins la fusta és im-portant. Es recomana un preassecatge perllongat a l’aire lliure abans de l’entrada a l’assecador. La seva llenya és poc apreciada ja que tendeix a esclatar, desprèn for-ça fum i en relació amb el seu volum és poc calòrica. Això s’explica per la dificultat d’assecar-se, les tensions internes i la seva lleugeresa relativa respecte d’altres frondoses. El carbó és de qualitat mediocre. (Abella, 1996; Boada, 1989; Cigalat i Soler, 2003; Collardet et Besset, 1988; Conedera, 2004; Fengel & Wegener, 1989; Galán et al., 1998; Giordano, 1988; López González, 2002; Masalles et al., 1988; Peraza et al., 2.004; Ünsal i Kantay, 2009; Walker, 2007).

Figura 2. Fusta raspallada de castanyer. Foto: INCAFUST.

Propietats físiques, mecàniques i resistents

96

Propietats físiques, mecàniques i resistents

La caracterització de les propietats físiques, mecàni-ques i resistents de la fusta és un procés que es duu a terme a dues escales diferents. La fusta de petita dimensió lliure de defectes s’empra per conèixer les característiques del material sense la influència de nu-sos, clivelles i altres imperfeccions, mentre que amb les provetes de mida estructural s’avalua la resistència estructural del material tenint en compte la influència real dels defectes.

En l’estudi realitzat pel grup d’investigadors de l’Ins-titut Català de la Fusta, es va treballar amb una mostra representativa de la població local; es va se-leccionar fusta procedent dels tres espais naturals de la província de Barcelona on el castanyer té una pre-sència més destacada: Parc Natural del Montseny, Espai Natural de les Guilleries-Savassona i el Parc del Montnegre-Corredor. Les cinc parcel·les mostre-jades, situades entre els 650 m i els 950 m sobre el nivell del mar, presentaven estats silvícoles i de desenvo-lupament diversos.

Propietats físiques i mecàniques

El procediment per caracteritzar cada una de les pro-pietats bàsiques de la fusta massissa lliure de defectes es recull en diverses normes, en què descriuen els pro-cediments operatius, les dimensions de les provetes

17

Figura 3. Llistons de fusta de castanyer. Foto: INCAFUST.

LA FUSTA DEL CASTANYER

Prop

ieta

ts fr

siiu

es, m

ecàn

iiue

s i r

esis

tent

s97

la representativitat dels resultats i recollir plenament la variabilitat de les propietats de la fusta.

A partir dels resultats obtinguts en el procés experi-mental (taula 2 i taula 3) i la seva interpretació amb la norma UNE 56540:1978 (AENOR, 1978), s’estableix, en primer lloc, que el castanyer és una frondosa semi-pesant. Respecte del comportament envers la humitat, presenta una contracció volumètrica petita malgrat ser mitjanament nerviosa i tenir una higroscopicitat normal. Des d’un punt de vista mecànic, s’observa que la resis-tència a la penetració la classifica, a grans trets, com a semidura, amb l’aparició d’exemplars durs amb eleva-da freqüència.

D’acord amb la densitat obtinguda, la resistència a compressió axial és, en general, alta malgrat sigui ha-bitual trobar exemplars de resistència mitjana. Per con-tra, la resistència a flexió estàtica és baixa i en pocs casos mitjana. Finalment, la resistència a tracció per-pendicular a les fibres és mitjana i no presenta gran variabilitat en aquest aspecte.

experimentals i les expressions de càlcul de les mag-nituds físiques i mecàniques. Les provetes, de forma paral·lelepipèdica i secció quadrada de 20 × 20 mm, cal que es preparin tal com demana la norma UNE 56528:1978 (AENOR, 1978): no poden contenir medul-la ni cap mena de defecte, els anells de creixement han de ser sensiblement perpendiculars a dues de les ca-res del paral·lelogram i han de presentar una curvatu-ra molt petita.

La direcció de les fibres normalment és paral·lela a l’eix longitudinal de la proveta, encara que això pot canviar quan s’avalua el comportament radial o tangencial de la fusta. En tot cas, cal que la fusta adquireixi la humitat d’equilibri (12%) per assegurar la homogeneïtat del lot a assajar i poder extrapolar els resultats (taula 1).

La determinació de les principals propietats de la fus-ta lliure de defectes de castanyer català es dugué a terme al laboratori de Lleida de l’Institut Català de la Fusta seguint les normes relacionades a la taula 1. En total, es realitzaren més de 2.500 assaigs per garantir

Norma UNE Assaig físic o mecànic

Característiques de la proveta

Secció (mm) Longitud (mm) Direcció de les fibres

56531:1977 Densitat 20 x 20 30 Longitudinal

56532:1977 Higroscopicitat 20 x 20 40 Longitudinal

56533:1977 Contracció volumètrica 20 x 20 40 Longitudinal

56534:1977 Duresa 20 x 20 Mínim 30 Longitudinal

56535:1977 Compressió axial 20 x 20 60 Longitudinal

56537:1977 Flexió estàtica 20 x 20 300 Longitudinal

56538:1978 Tracció perpendicular 20 x 20 70 Longitudinal

Taula 1. Característiques de les provetes d’assaig de fusta massissa sense defectes.

Propietats físiques, mecàniques i resistents

98

Estadístics

Propietats físiques

UNE 56531:1977 UNE 56533:1977 UNE 56533:1977 UNE 56532:1977

Densitat (kg/m3) CV (%) CCV (%) Higroscopicitat (kg/m3)

Percentil (n=354)

5è 513,4 6,75 0,30 0,0029

25è 555,6 7,67 0,36 0,0032

50è 584,2 8,35 0,40 0,0035

75è 616,7 9,64 0,44 0,0037

Mitjana 587,0 8,77 0,40 0,0035

Límits de la mitjana (95%)

Inferior 581,9 8,6 0,39 0,0035

Superior 592,2 8,95 0,40 0,0035

Coeficient de variació (%) 0,08 0,19 0,16 0,12

Taula 2. Propietats físiques de la fusta de castanyer.

17

Estadístics

Propietats mecàniques

UNE 56534:1977 UNE 56535:1977 UNE 56537:1977 UNE 56538:1977

Duresa (mm-1)Resistència a

compressió (kg/cm2)Resistència a flexió estàtica (kg/cm2)

Resistència a tracció perpendicular (kg/cm2)

Percentil (n=354)

5è 2,12 445,19 802,02 15,98

25è 2,82 504,54 945,63 22,26

50è 3,45 532,55 1.019,97 27,29

75è 4,61 565,58 1.099,43 32,32

Mitjana 3,80 532,71 1.020,49 27,55

Límits de la mitjana (95%)

Inferior 3,66 527,38 1.007,33 26,79

Superior 3,95 538,03 1.033,65 28,32

Coeficient de variació (%) 0,36 0,1 0,12 0,27

Taula 3. Propietats mecàniques de la fusta de castanyer.

LA FUSTA DEL CASTANYER

Prop

ieta

ts fr

siiu

es, m

ecàn

iiue

s i r

esis

tent

s99

El procediment de càlcul de la classe resistent es basa en la ponderació entre lots i l’aplicació de correccions de caire poblacional, metodològic i mostral. La densitat de la mostra, la única propietat en què no s’apliquen fac-tors de correcció, es calcula ponderant el cinquè percen-til de cada un dels lots en funció del nombre de provetes. Cal recordar que el cinquè percentil és aquell valor que, en una sèrie de dades numèriques, té un cinc per cent de dades més petites o iguals que ell.

El mòdul d’elasticitat de cada biga es corregeix per la humitat, ja que el contingut d’aigua de la fusta en mo-difica substancialment el comportament elàstic. Con-cretament, es rectifica un 1% el mòdul d’elasticitat de cada biga per cada 1% d’humitat que aquesta es des-via respecte de la humitat d’equilibri normal (12%). Tot seguit, es calcula el mòdul d’elasticitat mitjà del lot apli-cant una correcció per eliminar la influència de l’esforç tallant que es genera durant la deformació i obtenir úni-cament la resistència a flexió pura.

Finalment, el valor característic del MOE de la mostra s’obté per simple ponderació entre lots. La tercera i darrera mag-nitud a calcular és el mòdul de ruptura, que es pondera per lots i llavors es corregeix per tres coeficients. El primer dels factors de correcció homogeneïtza la secció de les bigues emprades i permet comparar lots de diferent secció. Cal te-

Propietats resistents

La determinació de la resistència estructural d’una es-pècie de fusta massissa és un procés de càlcul basat en la combinació dels valors de densitat, el comportament elàstic davant la càrrega i la resistència a la ruptura. Un cop obtinguts els paràmetres de la mostra escollida, es comparen amb els de les propietats físiques i mecà-niques de les classes resistents definides a la normativa europea per equiparar-la amb aquella que tingui unes especificacions immediatament inferiors a la de la po-blació caracteritzada. El procediment experimental es basa en assaigs a flexió estàtica d’elements de mida es-tructural de longitud igual a 19 vegades la cara. El seu cantell, variable segons el tipus de fusta, ha de ser sufi-cient per garantir l’estabilitat de les peces. Generalment, el gruix oscil·la entre la meitat i la totalitat del cantell. La determinació del mòdul d’elasticitat (MOE), o com-portament elàstic durant la deformació, es duu a terme aplicant càrregues per sobre del 10% i per sota del 40% de la càrrega de ruptura de manera que la biga es de-formi sense malmetre’s. En canvi, el mòdul de ruptura (MOR), o capacitat de càrrega màxima, es determina trencant les peces duent-les al límit de la seva resistèn-cia. La densitat es determina pesant i mesurant la secció d’una llesca de fusta extreta tant a prop com es pugui del punt de ruptura de l’element trencat a flexió.

Taula 4. Assignació de la classe resistent segons prUNE-EN 338:2013 (AENOR, 2013).

Propietat

Valors característics. UNE-EN 338:2010.(Classe resistent

immediatament inferior)

Resultats experimentals

Valors característics. UNE-EN 338:2010.(Classe resistent

immediatament superior)

Classe resistent assignada

MOR (N/mm2) 30 (D30) 30,2 35 (D35)

D27MOE (kN/mm2) 13 (D40) 14,39 13,5 (D45)

Densitat (kg/m3) 550(D40) 515,2 580 (D45)

1Dades obtingudes sobre mostra de 171 elements.

Propietats físiques, mecàniques i resistents

100

17

Figura 4. Estructura de fusta laminada encolada de castanyer. Foto: MADEGESA.

nir en compte que treballar amb bigues de diferents secció millora la representativitat de la mostra. El segon coeficient fa referència a la quantitat analitzada de lots i la grandària d’aquests. Es pot arribar a penalitzar la resistència fins a un 25% pel fet de treballar amb una mostra petita, però es considera que ja no es milloren estadísticament els resul-tats quan es tenen més de 5 lots i 250 provetes per lot.

Per acabar, es corregeixen els valors experimentals se-gons el mètode de classificació escollit ja que la classifi-cació de tipus mecànic genera menys variabilitat que la visual. Un cop obtinguts els valors, a partir de la fase ex-perimental veiem que la fusta de castanyer de grandària estructural obté els resultats que es mostren a la taula 4.

La norma UNE-EN 1912:2012 (AENOR, 2012) recull el llistat de totes les espècies caracteritzades a la Unió Europea i s’hi pot veure com hi ha coníferes classifi-cades des de C14 fins a C35, i frondoses, des de D30 fins a D70. Concretament, les frondoses autòctones del continent europeu que han estat caracteritzades, faig i roure, presenten resistències D30, D35 i D40. Fins al moment, el castanyer no ha estat inclòs en aquesta nor-

ma i només a Itàlia existeix una classificació pròpia reco-llida a la norma UNI 11035:2010-2.

Tot i que la fusta de castanyer espanyol encara no està inclosa a la norma UNE-EN 1912:2012 (AENOR, 2012) si que existeix normativa estatal per a la espècie. La taula 5 i la taula 6 recullen els valors publicats a la normativa per a l’espècia a Europa.

La fusta de castanyer català ha estat inclosa a la norma espanyola contribuint de forma significativa a la creació de l’estàndard de classificació visual de la fusta estruc-tural d’aquesta espècie. De fet, els lots catalans han es-tat entre els de millor qualitat. Aquest pas necessari és la via més senzilla i directa per poder obtenir el marcatge CE, que és obligatori per als elements estructurals.

La fusta de castanyer de procedència espanyola es clas-sifica visualment en dues qualitats anomenades MEF i MEF-G en funció del seu gruix. Les sigles MEF corres-ponen a Madera Espanyola de Frondosa i la G fa referèn-cia a “Gran escuadría”. MEF té un gruix inferior o igual a 70 mm i té una classe resistent D27. Per la seva banda, el gruix dels elements estructurals de MEF-G ha de ser superior a 70 mm i la seva classe resistent és D24.

Conclusions

La fusta de castanyer és un material local, natural, re-novable, de gran qualitat estètica, i excel·lents propie-tats resistents que a diferència d’altres fustes comercials comunes suporta la intempèrie. Totes les qualitats es-mentades la fan especial ment atractiva per ser utilitzada en elements de fusteria interior, tancaments o mobiliari, i també en estructures on es valori especialment l’estètica i en estructures exteriors que requereixin elevada dura-bilitat. L’augment de la demanda d’aquests productes incrementaria la rendibilitat de les castanyedes i n’afavo-riria la seva millora i conservació.

LA FUSTA DEL CASTANYER

Prop

ieta

ts fr

siiu

es, m

ecàn

iiue

s i r

esis

tent

s101

Norma EspècieClasse visual

MOR (N/mm2)

MOE (kN/mm2)

Densitat (P5) (kg/m3)

Classe resistent

UNE 56544:2007

Pinus radiata

ME-1 24 11 350 C24

ME-2 18 9 320 C18

MEG 16 8 310 C16

Pinus pinasterME-1 24 11 350 C24

ME-2 18 9 320 C18

Pinus sylvestris

ME-1 27 11,5 370 C27

ME-2 18 9 320 C18

MEG 16 8 310 C16

Pinus nigra

ME-1 30 12 380 C30

ME-2 18 9 320 C18

MEG 16 8 310 C16

56546:2013

Eucaliptus globulus MEF 40 13 550 D40

Castanea sativaMEF 27 10,5 510 D27

MEF-G 24 10 485 D24

Valors segons la norma prUNE-EN 338:2013 (AENOR:2013).

Taula 5. Classe resistent i qualitat visual de la fusta estructural espanyola.

Espècie Valors MOR (N/mm2) MOE (kN/mm2) Densitat (kg/m3) Classe resistent

Castanyer espanyol. MEF-G(UNE 56546:2013)

Valor característic(Classe resistent)

26,82(D24)

10,28(D24)

499,82(D24)

D24

Castanyer italià. S(UNI 11035:2010-2)

Valor característic(Classe resistent)

28(D24)

12,5 (D35)

485 (D24)

D24

Castanyer català. MEF-G(Incorporat a la UNE-EN 56546:2013)

Valor característic(Classe resistent)

30,2(D30)

14,39(D50)

515,2(D27)

D27

Taula 6. Comparació de resultats entre el castanyer italià, espanyol i català.

IntroduccióUsos i aplicacions del castanyerResultats de les entrevistesEstratègies per al desenvolupamentConclusions

18

19

20

21

22

Foto

: AFI

B-CT

FC

EL MERCAT DEL CASTANYER

Pere Josep Navarro, Judit RodríguezCentre Tecnològic Forestal de Catalunya

Introducció

104

IntroduccióEl mercat del castanyer a Catalunya, des de final segle xix i fins a les primeres tres quartes parts del segle xx, fou un negoci bastant important, que va donar molts ingressos a la propietat forestal i a la indústria de primera transfor-mació. Només a les Guilleries i al Montseny es reunien una cinquantena de serres repartides en 25 indústries (Tusell i Rovira, 2006). A més, l’explotació tradicional del castanyer ha estat molt important per a les economies ru-rals de les zones on es presenta (Rodríguez et al., 2007). La majoria de la destinació de fusta era per a rodells i dogues i, en part, també per a bigues, eines i fusteria en general.

Així mateix, s’empraven els tanins per a la indústria tèx-til i per a la impermeabilització i conservació d’aliments. El fruit s’utilitzava per a consum humà, tant per comercia-litzar com per a consum intern, als mercats locals i co-marcals. I també com a fruit muntaner, servia d’aliment per al bestiar. La seva polivalència d’usos i aplicacions la feien una espècie rendible. Era tanta la producció de fusta i la seva venda que no calia demanar-la a fora del país, fins al 1994 que començà la importació de partides petites provinents de França (Raddi, 1998).

L’any 2006, des del Consorci Forestal de Catalunya, es va realitzar l’estudi «La situació actual del castanyer a Cata-lunya», on es destaquen les conclusions següents: el 60-80% de la fusta que processen les indústries de primera transformació és de baixa qualitat, i el 35% de la fusta ve d’importació (gairebé tota de França); la qualitat que dema-

na el mercat resulta inaccessible amb l’estat actual de les masses; hi ha necessitat d’inversions i iniciativa comercial; certes zones podrien ser relativament productives si es rea-litza una aposta de silvicultura orien tada a la producció de fusta de qualitat. Actualment, a més dels anteriors usos, tangibles en l’actualitat, les masses de castanyer es valoren com un recurs paisatgístic i important per a la biodiversitat (Bourgeois et al., 2004).

Aquest capítol pretén donar algunes claus per al desen-volupament i la millora del mercat del castanyer, així com alguna informació de referència. A més, vol informar i do-nar a conèixer els productes, els usos i les aplicacions relacionats amb el castanyer, quins mercats existeixen a Catalunya i altres indrets. També recollir la percepció dels agents involucrats en el mercat d’aquesta espècie i esbrinar quines podrien ser les estratègies per al bon desenvolupament de l’ús d’aquesta.

Metodologia

La metodologia de treball està basada en dos eixos prin-cipals: la recerca bibliogràfica i les entrevistes a agents del sector.

Respecte de la recerca bibliogràfica, s’han emprat llibres, articles, bases de dades i documents relacionats amb l’espècie, aspectes econòmics, temàtica forestal en ge-neral i altres. Els valors econòmics que es mostren han estat actualitzats segons les variacions de l’IPC estatal.

18

Introducció EL MERCAT DEL CASTANYER

105

Intro

ducc

ióIn

trodu

cció105

Quant a les entrevistes, es dissenyà una entrevista d’in-vestigació, on l’entrevistat és merament el transmissor d’informació sobre un tema o situació de què participa o és coneixedor (Rubio et al., 2004). Amb l’entrevista no es tracta de descobrir aspectes personals, sinó d’aclarir aquelles qüestions que comparteix, descripció i/o expli-cació de la situació de l’espècie.

El disseny de les entrevistes s’executà tenint en compte diferents agents: propietaris forestals, rematants, profes-sionals del sector, indústria de primera transformació i se-gona transformació i algunes empreses relacionades. Les entrevistes es realitzaven de la manera següent: prèvia trucada amb la persona escollida, visita a aquesta perso-na i posterior realització de l’entrevista. Després de fer-la, ja a l’oficina es processaren les dades preses. La intenció d’aquestes entrevistes era en primer moment conèixer la situació actual del castanyer segons la percepció dels en-trevistats, conèixer aquests agents implicats i informar de la feina que s’estava realitzant.

A posteriori, es realitzà una anàlisi DAFO per poder ela-borar una sèrie de recomanacions per actuar en el mer-cat del castanyer.

Usos i aplicacions del castanyer

106

Un altre producte provinent de la fusta de castanyer són les bótes, les quals requereixen biga i biga curta.

Aquest mercat és actualment minoritari; hi ha un mer-cat per a tines, barrils, galledes, poals i dogues. De fet a Catalunya encara es fabriquen tines, bidons i barrils en general per als vins.

Es poden trobar barrils entre 10 i 1.200 litres de capaci-tat; els de 250 litres són els més comuns i es venen a 113 € el barril (Agustí Torrent-Toneleria, com. pers.). Catalunya, respecte de l’Estat espanyol, representa un 3,67% del total de volum comercial d’aquests productes. Els preus d’exportació, que oscil·laren el 2008 segons operació mercantil i producte, són prop dels 3.377,15 €/t.

Altres potencialitats de la fusta de castanyer

Alguns productes que es poden produir: fusta-plàstic (composites), peces de joguines o trencaclosques. Cal destacar que la fusta de castanyer és molt bona com a font energètica.

En l’aprofitament de la biomassa, les masses de cas-tanyer tenen un paper molt important pel seu caràcter de creixement relativament ràpid (Berrocal et al., 1988). La densitat de la biomassa pot ser prop dels 680 kg de biomassa fresca o 385 kg de biomassa seca per un esteri,

Usos i aplicacions del castanyer: productes, subproductes i beneficis

Fusta

Actualment, l’ús de la fusta del castanyer es basa en els productes dels primers tractaments: barres, aspres, tanys i perxes, d’on normalment s’obtenen fusta lamina-da i rolls tornejats (figura 1).

Als annexos del llibre, s’exposen dues taules dels usos de la fusta de castanyer tenint en compte productes de petites dimensions i els productes de la fusta en roll en general, se-gons bibliografia consultada. De manera general, es presen-ta un quadre resum dels usos del castanyer a Itàlia (figura 15, pàg. 26) tenint en compte la silvicultura gestionada.

Figura 1. Taulons i roll tornejat. Foto: AFIB-CTFC, 2008.

19

Usos i aplicacions del castanyer EL MERCAT DEL CASTANYER

107

Usos

i ap

licac

ions

del

cas

tany

erUs

os i

aplic

acio

ns d

el c

asta

nyer107

que correspon a 0,7m3 (Bourgeois et al., 2004); segons aquests autors, la La producció de biomassa per rebrots de dos anys correspon a 10 t/ha, i per 5 anys a 40 t/ha. La part que es pot emprar com a font energètica és la fusta (lignocel·lulosa).

Els preus d’aquesta matèria primera directament al con-sumidor poden ser: estella entre 65-105 €/t segons hu-mitats i fins a 200 €/t per pèl·let.

Tendència econòmica de la fusta

Es presenta un quadre dels percentatges de fusta de castanyer comercialitzada a Europa (taula 1), on les ex-portacions representen 315.000 t/any, i les importacions, 560.000 t/any.

Exportació Importació

Països % del volum Països % del volum

Itàlia 49,90% França 79,09%

Portugal 39,23% Estat espanyol 7,68%

Estat espanyol 6,15% Regne Unit 6,13%

Alemanya 2,37% Alemanya 4,80%

Altres 2,35% Altres 2,30%

Taula 1. Volums d’exportació/importació de fusta de castanyer a la UE. Font: DATACOMEX, 2010.

Figura 2. Diversitat de productes que pot oferir el castanyer (esquerra: Castanya de Viladrau; dreta Bastons d’Osormort, 2009).

Usos i aplicacions del castanyer

108

Quant al volum dinerari, va suposar una mitjana de 75 mi-lions d’euros entre les exportacions i les importacions (DA-TACOMEX, 2010).

Pel que fa a l’evolució històrica del preu i les produc-cions a Catalunya (figura 3), tendeix a disminuir progres-sivament; tot i que durant uns quants anys semblava que tindria alguna lleugera pujada, durant els últims anys sembla que s’estabilitzi al voltant dels 40€/ m3 a carre-gador.

Tot i això, cal remarcar que els consums d’aquesta fus-ta (la demanda) depenen de la situació econòmica, les modes i la disponibilitat de producte (Miquel et al., 1996). La situació econòmica actualment es troba en un context de crisi, sobretot per l’aturada de la cons-trucció, la qual demanava fusta directament (fusta d’ex-terior, bigues, mobles, elements estructurals, figura 4) i indirectament (palets, encofrats, embalatges), i pel gran

Volum (m3) Preu (Euros/m3)

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Volum aprofitat (m3)Preu a carregador (€/m3)

Figura 3. Relació entre el volum d’aprofitaments en m3 amb escorça i els preus de fusta en carregador. Font: DMAH i Taula de preus de la llotja de Vic i Girona, 2009.

Figura 4. Casa a les rodalies del Montseny amb fusta de castanyer per a exteriors. Foto: AFIB-CTFC, 2008.

19

anys

Usos i aplicacions del castanyer EL MERCAT DEL CASTANYER

109

Usos

i ap

licac

ions

del

cas

tany

erUs

os i

aplic

acio

ns d

el c

asta

nyer109

A l’Estat espanyol, la producció mitjana és prop dels 124.000 m3/any; Astúries és la majoritària amb un 66% als anys noranta (Ortuño et al., 1998) i un 51% els úl-tims anys (MARM, 2010). Les empreses espanyoles in-tenten comercialitzar els productes de castanyer en altres zones d’Espanya, Portugal, França o Anglaterra i els resultats són escassos (consulta Cismadeira, 2010). Actualment, la fusta més consumida a Espanya, el 80% aproximadament, és el roure americà. La semblança que té el roure americà amb el castanyer, la facilitat per acon-seguir fusta en les condicions adequades i el preu que té en aquest moment amb el dòlar tan baix, a poc a poc va fent-se amb un buit del mercat que era exclusiu del cas-tanyer (consulta Cismadeira, 2010).

Respecte de les extraccions o produccions de fusta (oferta), a Catalunya es produeix una mitjana de 14.450 m3/any. Aquesta producció prové majoritàriament de les comarques següents: la Selva amb un 77%, Osona amb un 17,6% (les Guilleries) i el Vallès Oriental amb un 3% (Montseny). El Maresme, l’Alt Empordà, el Baix Empor-dà, la Garrotxa i el Gironès representen, conjuntament, el 2,5% de tota la fusta de castanyer de Catalunya.

volum d’obres que hi havia, la demanda era tan elevada que s’acceptava gran varietat de productes. Les modes també marquen el mercat de fusta de castanyer i, per tant, els preus. Si la societat demana un tipus de producte per «x» factors (com per exemple, rusticitat, fusta del país, colors, olors, etc.), aquest producte serà revalorat. Per exemple, en parquets cada vegada més es demana que tingui nusos, colors, que es remarquin els anells de crei-xement (entrevista Jordi Solà-FINTO, 2008). La disponibi-litat de producte també marca les tendències del preu, ja que a Catalunya la fusta de qualitat és molt escassa i lla-vors aquesta no marca els preus, sinó la fusta de mitjana i baixa qualitat. D’altra banda, la rehabilitació d’habitat-ges i la cerca de l’eficiència energètica podria tenir tam-bé un paper interessant, ja que es demanaria fusta com a material d’aïllament i/o estructural.

Per poder prendre alguna referència, es varen aga-far dades del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí (MARM) respecte de l’Estat espanyol (figura 5). Es pre-senta l’evolució de la fusta a l’Estat espanyol, produc-ció extreta amb escorça, respecte de les produccions catalanes.

180.000 m3

150.000 m3

120.000 m3

90.000 m3

60.000 m3

30.000 m3

0

Figura 5. Produccions de fusta de castanyer de Catalunya versus Espanya. Elaboració pròpia.

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Total a Espanya

Catalunya

Usos i aplicacions del castanyer

110

Llavor

La castanya és una llavor considerada com a fruit sec. Conté poc greix i és rica en hidrats de carboni, fibra, proteï-nes, vitamines i minerals. Té un 50% d’aigua (Casals, 1991), per la qual cosa conté la meitat de calories que la resta de fruites seques. A més, presenta gran quantitat de potassi i midó (que facilita la seva panificació). Per això s’utilitza bàsicament com a farina per a l’elaboració de pa (Casals, 1991), baix en sodi i fòsfor. El fet que tingui poc sodi fa que es pugui incloure en la dieta dels hipertensos.

Algunes de les aplicacions de la castanya:

a) Castanyes crues

b) Castanyes seques

De manera orientativa, es mostren el preus de la fus-ta de castanyer en les diferents àrees on es presenta aquesta espècie (taula 2). Aparentment, Itàlia és el país on el valor de la fusta de castanyer és més important.

Quant a l’Estat espanyol, les xifres varien segons la font consultada; per al MARM, el preu pot ser sobre els 59 €/t, mentre que a Galícia poden variar entre 58 i 85 €/t, i segons la Llotja de la fusta de Vic i DAAM (a Catalunya) els preus varien entre 25 i 45 €/t. Aquestes variacions estan subjectes a diferents qualitats i característiques de la fusta.

€/t

Estat espanyol   59,56

Catalunya

DAAM (2007) 38,14

Ø > 12 cm 45,00

8 < Ø < 12 cm 40,50

Trituració 25,00

GalíciaØ > 35 cm 85,00

Ø > 20 cm 58,88

Itàlia

Bigues 165,00

Serra 151,00

Pals menuts 135,00

Trituració 21,15

França

Ø > 30 cm 52,00

Estaques 17,60

Trituració 44,00

Taula 2. Preus de la fusta de castanyer. Elaboració pròpia, 2010.

Figura 6. Crema de castanyes i marron glacé. Foto: AFIB-CTFC, 2008.

19

Usos i aplicacions del castanyer EL MERCAT DEL CASTANYER

111

Usos

i ap

licac

ions

del

cas

tany

erUs

os i

aplic

acio

ns d

el c

asta

nyer111

Aquestes castanyes arribaren a vendre’s als mercats lo-cals, a Lleida i Reus. Curiosament, Catalunya impor-tà unes 645 tones, i exportà 210,4 tones de castanyes el 2008, amb la qual cosa s’obtingué un dèficit d’unes 409,6 tones.

El preu el 2008 en exportacions de Catalunya segons Duanes és prop de l’1,85 €/kg (amb una desviació típi-ca de 0,39 €/kg). Els països que ens compren castanya són: Alemanya, Andorra, Bèlgica, Croàcia, França, Grè-cia, Itàlia, Marroc, Portugal i els Països Baixos. Els preus internacionals varien entre 0,3 i 2,7 €/kg (taula 3) que rep el productor, i representen des del 7 fins als 77 milions d’euros de volum dinerari en la seva comercialització.

Altres usos del castanyer

Altres usos del castanyer poden ser: mel de castanyer, terra vegetal per a jardineria, olis de castanya i tanins. Esmentar que els preus dels tanins són de 6.455,78 €/t (amb una desviació estàndard de 3.994,31 €/t). Aquesta variació és causada per la diversitat de formes en què

c) Farina de castanya i marron glacé (figura 6)

d) Confitura i confitura extra, gelea, melmelada i crema de castanyes (figura 6)

e) Aplicacions culinàries

f) Licor

Tendència econòmica de la llavor

Actualment, el preu (que rep el propietari) de la castanya pot variar segons el tipus de castanya i els mercats. El preu mitjà és de prop de 2 €/kg (Institut Nacional d’Esta-dística, 2008/entrevistes).

La tendència de l’evolució del preu és clarament ascen-dent (figura 7). A Catalunya, aquests aprofitaments estan majoritàriament abandonats, exceptuant algú propietari i alguns punts de la serra de Prades, on s’arreplegaren en-tre unes 10 i 15 tones el 2008, distribuïdes entre els ter-mes municipals de Vilanova de Prades, Prades i Vallclara.

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

4,50

4,00

3,50

3,00

2,50

2,00

1,50

1,00

0,50

0,00

€/kg

Anys

Figura 7. Evolució del preu del fruit de castanyer. Font: Ministeri d’Indústria i Comerç, Observatori de preus de consum de productes alimentaris, 2010.

Usos i aplicacions del castanyer

112

es comercialitzen els tanins, a les formes de transport i operacions mercantils.

Per veure la importància dels tanins a Europa (taula 4), es mostra un quadre de les exportacions i importacions d’aquest producte, on el volum dinerari fou de 40 mi-lions d’euros el 2010 (DATACOMEX, 2010).

1993-2005 Milions € Produccions (t) €/t €/kg

Corea, Rep. 72 91.246 789,1 0,8

Espanya 7 12.604 537,1 0,5

Grècia 20 14.668 1.332,0 1,3

Itàlia 77 60.274 1.278,8 1,3

Japó 76 28.485 2.658,5 2,7

Portugal 21 26.783 781,2 0,8

Turquia 19 58.308 334,2 0,3

Preu mitjà 1.002,3 1,0

Taula 3. Volum dinerari de la castanya, mitjanes de produccions i preu mitjà que rep el productor per a alguns països productors. Font: FAOSTAT, 2010.

19

Exportació Importació

Països % de volum Països % de volum

Itàlia 61,83% França 74,22%

Estat espanyol 11,63% Eslovènia 15,86%

Regne Unit 7,33% Itàlia 8,24%

Alemanya 5,05% Alemanya 0,87%

Altres 14,16% Altres 0,82%Taula 4. Percentatges d’exportació/importació de tanins a la UE. Font: DATACOMEX, 2010.

Usos i aplicacions del castanyer EL MERCAT DEL CASTANYER

113

Usos

i ap

licac

ions

del

cas

tany

erUs

os i

aplic

acio

ns d

el c

asta

nyer113

Foto: AFIB-CTFC.

Resultats de les entrevistes

114

Respecte de la fusta

El 83% dels propietaris varen respondre que els hi era rendible anys enrere, mentre que per a la resta era un complement dins de la finca. Actualment, per a cap d’ells és rendible la fusta sense ajudes. Quan es pre-gunta per les característiques de la fusta: el 42% pen-sen que la millor qualitat és la durabilitat; el 25% pensa en el fet que no és podreix; el 17% la consideració de fusta noble; el 8% que és de bon treballar; i la resta o no ho saben o no contesten. Quant a la producció, la mitjana d’entre tots els propietaris entrevistats és de

Resultats de les entrevistesPropietaris

Respecte de la llavor

El 58% recullen castanyes, el 33% no ho fan i el 9% les recullen per a autoconsum. Del 58% que les recullen, el 100% ho fan manualment i només el 16% realitzen espor-gues, amb els objectius d’educació ambiental i paisatgis-me (turisme rural). El 66% dels que recullen castanyes, les venen en mercats locals a un preu mitjà de 2 €/kg, i un 25% dels propietaris que en treu benefici ho fa indirec-tament mitjançant el turisme rural i l’educació ambiental.

20

Figura 8. Factor principal considerat pels propietaris.

35

30

25

20

15

10

5

0Factors principals

% d

e pr

opie

taris

Costos

Falta de compradors

Importació

Malalties

Màrqueting

Preu

Resultats de les entrevistes EL MERCAT DEL CASTANYER

115

Resu

ltats

de

les

entre

viste

sRe

sulta

ts d

e le

s en

trevis

tes115

Respecte del futur del castanyer, es creu esperança-dor, sempre que s’apliquin certes mesures, ja que és una espècie adient contra els incendis forestals, dóna fruit (aspecte sociocultural), alimentació per a la fauna i paisatge.

Indústria

La gran majoria d’aquestes indústries són properes a les zones de producció d’aquesta fusta. El 67% d’aquesta in-dústria té relació directa amb el propietari o productor, que en compra el 83% a pes. El consum mitjà del total de les empreses que consumeixen fusta és de 2.158 t/any, de les quals el 58% prové de Catalunya, i el 42%, de França. Cal especificar que la fusta comprada a França és majori-tàriament de qualitat, amb bons diàmetres i bona rectitud. Els preus de compra de la fusta oscil·len entre els 35 €/t fins als 110 €/t, gran variabilitat que depèn de: diàmetres, apti-tuds de la fusta, nusos, coloració, rectitud, etc. Segons els entrevistats, el tipus de fusta de bona qualitat (preus entre 70-110 €/t) només es pot trobar a França.

Respecte de les relacions amb el producte en origen, no se solen fer acords previs de compra, quan en necessiten una quantitat específica la cerquen. Al 66% de les indús-tries els hi porten la fusta directament, i és el rematant, el productor o algú altre els qui la subministren; i el 34% la busquen, la tallen, la carreguen i la transporten al lloc físic de l’empresa, i fan menys de 50 km per trobar-la.

El rang de diàmetres que s’accepten és molt ampli: de 2 cm fins a més grans que 25 cm. Això és a causa principalment de la diversitat de productes que pot oferir el castanyer: estaques, tutors, pals, bigues, bastons, etc., i a l’aplicació que tenen: topografia, jardineria, plafons, tanques (amb di-versitat de tipus), tutors, mànecs de paraigües, construc-ció (com a palets, encofrats, bigues, biguetes...) i mobles.

Es va proposar una llista de factors a escollir com a limi-tants en els processos de transformació. El resultat es pot veure a la figura 9.

536,11 t/any amb un interval que va des de les 50 t/any fins a les 3.000 t/any.

Se’ls dóna una llista de factors, dels quals han d’es-collir quins afecten el mercat del castanyer. El factor primordial per als propietaris és la falta de compradors (figura 8), aspecte que depèn del mercat, per una man-ca de demanda o desconeixement de l’oferta (Miquel et al., 1996).

Rematants

Les feines que es realitzen són aclarides i tallades ar-reu, entre la tardor i l’hivern. L’àmbit de les actuacions és aproximadament inferior a 50 km de distància res-pecte del centre físic de l’empresa, la mateixa distància que per vendre els productes de l’aprofitament, que es destinen a la mateixa indústria. Els requeriments que s’imposen per poder vendre’s són absència de malal-ties, diàmetres i color de la fusta; el requeriment de les malalties és el més limitant.

Quan es pregunta pels usos a què es destina la fusta de castanyer, la resposta de tots és per a aplicacions múlti-ples: bigues, palets, trituració, aspres, pals i fusta de dià-metre més gran que 20 cm. En tema de rendibilitat de la fusta, no la veuen amb sortida, i consideren que és un problema del sector en general; un d’ells afegeix que la substitució de les barres per altres productes importats ha estat un factor important en la disminució del consum d’aquesta fusta.

Quan se’ls pregunta per millores, hi ha tres respostes:

1) Millora de les masses contra el xancre, mitjançant la potenciació de les gestions i dels treballs forestals.

2) El mercat de la bioenergia.

3) Implantar noves varietats de castanyer per tal de po-der cercar fusta de qualitat.

Resultats de les entrevistes

116

• L’Administració no ajuda al consum de fusta pròpia, fins i tot es comenta: «L’enginyer català (en general) no accepta la fusta pròpia».

• La no existència de fusta a Catalunya, mercats inexis-tents.

• La baixa qualitat de la fusta.

• La importació de fusta.

• La manca d’especialistes que treballen en fusta.

Respecte de les millores que veien per millorar la situació, va ser diversa la resposta. Se citen alguns comentaris:

• Aplicar impostos o alguna taxa a la fusta d’importa-ció, ja que arriba amb preus massa econòmics.

• Diversificar el mercat.

• Produir més qualitat i millor accessibilitat al bosc.

• Creació de nous mercats.

El més important és el diàmetre, seguit de la recti-tud. Quant al mercat que tenen, és molt divers ja que aquesta mena de productes ho requereix. Pel que fa als pals, estaques, barramenta i bastons poden arri-bar a qualsevol indret de l’Estat espanyol, tot i que més del 50% del producte obtingut no surt de Cata-lunya. El 17% dels entrevistats venen el seu produc-te elaborat a botigues i comerç internacional. Quan se’ls pregunta per la quantitat de quilòmetres que rea litzen per vendre els seus productes surt una mit-jana de 485 km; 50 km són el que menys, i més de 1.000 km el que més.

Amb les característiques de la fusta tots coincideixen en la seva durabilitat, que no és corca, no s’esquerda, de bon treballar i fins i tot a alguns els serveix la fusta de mala qualitat per vendre-la com a rústica, que és apreciada cada cop més per part de la societat. Tanmateix, amb les possibles aplicacions, el 100% dels industrials afirma que és una fusta ideal per a l’exterior i d’interior com a bigam. El 50% dels industrials veuen rendible la fusta de castanyer; un 33%, sí però amb millores en el mercat, i la resta, no. Quant als problemes que veuen en el mercat, a grans trets són:

20

Figura 9. Factor important segons indústria.

Factors

%

Diàmetre

Rectitud

Malalties

Primer factor més limitant

Resultats de les entrevistes EL MERCAT DEL CASTANYER

117

Resu

ltats

de

les

entre

viste

sRe

sulta

ts d

e le

s en

trevis

tes117

• No existeixen vincles de mercat.

• No es troba la qualitat que la indústria demana.

Respecte dels factors que consideren importants per a la comercialització, el 66% comenta per malalties, i la resta, per falta de màrqueting. En segon pla es trobaria la falta de mercat i la manca de compradors.

Pel que fa als aspectes tècnics, tots coincideixen que la fusta es compra a pes. Els treballs que es rea-litzen principalment són: selecció de tanys, estassa-da, aclarida i tallada final. Després d’aquesta tallada final alguns realitzen substitució d’espècie; un tèc-nic comenta que possiblement un dels problemes en l’aprofitament del castanyer, per a obtenció de fusta de qualitat, és la sobreexplotació de la soca i a més en torns curts.

Respecte de les millores recomanables que veuen són:

• Desenvolupar nous mercats, iniciatives innovadores i optimització dels recursos.

• Reconvertir les masses i/o canviar peus de rebrot per peus de llavor, enfocant-ne els aprofitaments en zo-nes òptimes.

• Canviar d’espècie.

Professionals

Els professionals entrevistats són enginyers implicats en la gestió de certes masses de castanyer i/o en la realit-zació d’estudis relacionats amb el castanyer.

En primer lloc, es pregunta per què es treia abans la fusta; la resposta: bótes, embalatges, barres, aspres, rodells, da-gues, bastons, culleres i bigues. Aquests productes eren força rendibles en la seva època. Se’ls pregunta per què es treu actualment i responen: per a diàmetres de més de 20 cm, pals, estaques, parquet, barramenta i palets.

Actualment, segons els entrevistats, el 66% no ho ve-uen rendible (d’aquest percentatge, el 50% no només és el castanyer, sinó la fusta en general), i la resta sí que ho veu rendible, però només si és de bona qualitat.

Pel que fa als problemes que troben que té el mercat, res-ponen:

• Desconeixement de mercat.

• Manca d’indústria que pugui treballar alguns aspec-tes de l’espècie.

• Estancament del mercat.

• Problemes de distribució.

Estratègies per al desenvolupament i manteniment

118

Estratègies per al desenvolupament i manteniment

Tenint en compte els resultats obtinguts tant de la re-cerca bibliogràfica com de les entrevistes, es desen-volupa una anàlisi DAFO (taula 5) per tal d’esbrinar

quines podrien ser les estratègies per al desenvolu-pament i la millora del mercat del castanyer a Cata-lunya.

Matriu DAFO Amenaces Oportunitats

Estratègies defensives Estratègies ofensives

• Boscos o masses mixtes de diferents espècies aprofitables

• Ajudes fiscals als propietaris que realitzin actuacions forestals

• Potenciació del consum de fusta del país• Diversificació d’usos i activitats de les empreses

relacionades• Treballs silvícoles per la prevenció d’incendis forestals• Lluita biològica

• Augment de la superfície de castanyer per a fruit (llavor)• Repoblacions amb altres varietats• Obertura de mercats a altres països o regions, cercar

demandes i consums• Recerca i desenvolupament de nous usos i aplicacions• Certificació tecnològica de la fusta• Promoció de la fusta local de diferents qualitats

Estratègies de supervivència Estratègies de reorientació

• Cooperativisme i associacionisme entre propietaris• Gestió de castanyer en masses mixtes• Mesures protectores mitjançant normes i/o figures de

protecció per a elements prioritaris• Afrontar millores que permeten obtenir una rendibilitat

atractiva per als propietaris, o millorar o augmentar les polítiques de subvencions

• Divulgació i informació de l’espècie, les propietats i productes

• Estudis de viabilitat econòmica en la producció de fruit• Millora de la professionalització i tecnificació forestal• Rendibilitat dels beneficis ecològics i d’oci, per a l’ús del

bosc• Nous usos de la fusta

Punt

s fo

rts

Punt

s fe

bles

Taula 5. Estratègies de desenvolupament.

21

Estratègies per al desenvolupament i manteniment EL MERCAT DEL CASTANYER

119

Estra

tègi

es p

er a

l des

envo

lupa

men

t i m

ante

nim

ent

Estra

tègi

es p

er a

l des

envo

lupa

men

t i m

ante

nim

ent

119

Conclusions

120

bliques i privades poden ser un suport i una fortalesa davant el mercat. Una altra figura poden ser els opera-dors, els quals poden arribar a ser els factors clau en el desenvolupament d’aquesta prometedora espècie multifuncional; operadors amb un perfil de màrqueting i economia forestal.

Dels productes amb més potencialitat, en l’àmbit euro-peu, que podria oferir el castanyer són:

• Bigues, fusta de serra de qualitat. Els preus que es poden assolir són molt atractius i competitius en al-gunes parts d’Europa.

• Fusta de baixa-mitjana qualitat destinada a tutors, tanques bastons i altres estris d’ús agrícola i jardi-neria.

• Usos per a restauració d’habitatges rurals.

• Aplicacions químiques i derivats de la fusta. Hi ha un mercat a l’alça en aquest sentit, amb volums dineraris de comercialització superiors a la fusta serrada.

• Fruit i productes agroalimentaris. Hi ha una forta de-manda d’aquest producte.

• Per a ús bionergètic.

ConclusionsEl mercat de castanyer en molts casos és local, igual que la producció, que pot ser ubicada en punts concrets. Tanmateix, pateix una sèrie de plagues i malalties que en minven les poblacions i produccions, i aquest fet ha anant influint de mica en mica en l’abandonament de les produc-cions, tant de fusta com de fruit.

De tota manera, donat que el castanyer és una espè-cie multifuncional, versàtil i adaptada a certes zones d’Europa, pot donar una sèrie de productes rendibles a les comunitats rurals. A més, s’ha vist que existeixen oportunitats tant per a la fusta com per al fruit. També, cada vegada hi ha més solucions a la lluita contra les malalties i plagues, i això pot beneficiar la cerca d’indi-vidus amb bones característiques tecnològiques. Però la comercialització de productes i serveis de castanyer és una activitat complexa a causa de la gran varietat de opcions en la identificació dels mercats de destinació, per informar els consumidors i en l’adaptació del pro-cessament, l’emmagatzematge, la distribució i la venda de sistemes.

Atès que els productors són principalment de petita es-cala, no industrials, propietaris de boscos que viuen en zones rurals, etc., la comercialització reeixida necessita un suport eficaç per institucions externes. Les associa-cions i la coordinació d’iniciatives entre les autoritats pú-

Figura 10. Productes del castanyer. Esquerra: tanca/parapet; centre: bastons;

dreta: cistella. Foto: AFIB-CTFC, 2008.

22

Conclusions EL MERCAT DEL CASTANYER

121

Conc

lusi

ons

Conc

lusi

ons121

• Creació d’una cooperativa o entitat associativa per unificar explotacions i recursos relacionats amb el castanyer.

• Debatre a tots els nivells la possibilitat de valoritzar les masses de castanyer com un recurs paisatgístic, recreatiu, d’educació ambiental per a la biodiversitat que promou, com a productores de bolets, embornal de CO2, etc. En definitiva, espècie multiobjectiu.

• Crear un espai o plataforma per a la venda de productes relacionats amb l’espècie, donar a conèixer l’oferta. És per això que s’adjunta (als annexos) una relació de les principals empreses que treballen amb pro-ductes del castanyer, ja que cal donar a conèixer-les.

Recomanacions generals

• Donar suport i potenciar el consum de fusta del territori propi, i així reforçar els aspectes positius a les econo-mies locals. D’aquesta manera es genera un cicle po-sitiu on els beneficis i recursos romanen en el territori.

• Investigació comercial, per tal d’especificar la infor-mació requerida per orientar a la presa de decisions relacionades amb la identificació i solució de proble-mes i oportunitats en màrqueting (Miquel et al., 1996).

Recomanacions/accions per a la millora de l’aprofi-tament de l’espècie

• Tractar i avaluar mercats internacionals acuradament, quins són els mercats existents, que és el que es de-mana, com es demana i possibilitats d’entrar-hi.

• Realitzar estudis d’aprofitament de la castanya a Ca-talunya i promoure’n l’explotació. Analitzar quines són les varietats empeltades. Realització d’inventari de les zones que actualment estan produint fruit, com es troben i quines estimacions de producció hi ha. Anàlisi econòmica exhaustiva, de possibles pro-duccions de la castanya a Catalunya, veure el seu potencial econòmic i llavors potenciar l’explotació mitjançant mesures agroambientals.

• En aquelles zones on es produeix castanya, apostar per la professionalització i la millora de les planta-cions.

• Divulgació i difusió dels productes i subproductes derivats del castanyer.

Aquesta figura pot ser la mateixa administració o entitat privada, sempre que el seu objectiu sigui millorar el mer-cat i la gestió del castanyer.

Foto

: AFI

B-CT

FC

ANNEXOS

Productes de la fusta de castanyerEmpreses relacionades amb el castanyer a CatalunyaGlossariReferències bibliogràfiques

01

02

03

04

Productes de la fusta de castanyer

124

01

Producte

Dimensions Preu €/un. (mitjana) Característiques

Llarg (m) Ø(cm) Sense tornejarTornejat o processat (inclou escorçat)

Per a realització de tanques 1,8-2,00 8 1,71 5,04 Mitjanament recta

VinyesPunters

2,513,5 3,51 19,90

RectitudEntremitjos 7 3,21 6,20

Fruitals 3 12,5 3,51 18,14

Kiwi 2,5-3,0 10 3,51 9,93

BastonsPreus sense punta

1-1,30 2-4 0,15 0,60 Rectitud i pocs nusos

Estaques/Tutors planta hortícola, forestal i jardineria

0,7-1,003-4

0,60 1,85

1,20-1,35 0,96 3,15

1,504-6 1,17 3,25

8-12 1,99 5,62

Estaques topogràfiques

0,70

5

0,57 1,71

0,40 0,36 1,14

0,20 0,26 0,76

Tauletes per a topografia 0,80 4x0.5 0,5

Malles lligades per a pistes d’esquí

1

3-6

5,5+/- rectitud i sanitat d’estaques 2 6

2,5 6,5

Productes de la fusta de castanyer

a) Productes de petites dimensions (elaboració pròpia-AFIB-CTFC 2010):

ANNEXOS

125P

rodu

ctes

de

la fu

sta

de c

asta

nyer

Foto: MADEGESA.

Productes de la fusta de castanyer

126

OrigenPreu de

compra €/t% d’efectivitat Indústria

Rectitud [cm/m]

Diàmetre [cm] Longitud [m]

Llenyes 23 100 Llars de foc > 5 Tots > 1

Trituració 27,5 80 Taulers, taulons, biomassa > 5 > 7 > 1

Barramenta

37,5 60

Embalatge

entre 2 i 5 8-14 > 2,4

Palets

Terrines/cistells

Caixes

37,5 90 Restauració paisatgística

< 2 6-20 1,5-337,5 85

Mobiliari urbà

Jardineria en general, agricultura

Senyalització, senders, vies verdes, panells informatius

37,5 80 Tanques

Biga 80

48

Llistons

< 2

20-35

> 2

Estructural > 4,5

Taulons de qualitat > 2

Mobiliari llar > 2

Biga curta 51

Parquet

14-20

> 2,5

Panells enllistonats > 3

b) Productes de la fusta en roll (elaboració AFIB-CTFC 2010):

01

ANNEXOS

127P

rodu

ctes

de

la fu

sta

de c

asta

nyer

OrigenPreu de

compra €/t% d’efectivitat Indústria

Rectitud [cm/m]

Diàmetre [cm] Longitud [m]

Llenyes 23 100 Llars de foc > 5 Tots > 1

Trituració 27,5 80 Taulers, taulons, biomassa > 5 > 7 > 1

Barramenta

37,5 60

Embalatge

entre 2 i 5 8-14 > 2,4

Palets

Terrines/cistells

Caixes

37,5 90 Restauració paisatgística

< 2 6-20 1,5-337,5 85

Mobiliari urbà

Jardineria en general, agricultura

Senyalització, senders, vies verdes, panells informatius

37,5 80 Tanques

Biga 80

48

Llistons

< 2

20-35

> 2

Estructural > 4,5

Taulons de qualitat > 2

Mobiliari llar > 2

Biga curta 51

Parquet

14-20

> 2,5

Panells enllistonats > 3

Tolerància a la conicitat

Nusos Xancre Roig Cor rodat Estat actual de mercat

Alta Molts Es tolera Es tolera Es toleraExisteix mercat-reciclatge de restes de serratge. Però no és gaire bona

Alta Molts Es pot tolerar Es pot tolerar Es pot tolerarEs comercialitza, però entra dins del mercat amb altres espècies

Mitjana

Alguns Es pot tolerar

No es tolera

Es pot tolerar Possible obertura d’aquest mercat

Alguns Es pot tolerar Es pot tolerarÉs un mercat dèbil, i amb la crisi de la construcció no se’n demanen tants

Pocs Es pot tolerar No es toleraAbans hi havia un mercat molt fort, ara es podria tornar a obrir per fruita, verdures i/o altres productes. A França en fan

Alguns Es tolera No es tolera Possible obertura d’aquest mercat

Mitjana

Alguns Es tolera Es pot tolerarExisteix mercat, però cal potenciar-lo i donar a conèixer

Pocs Es tolera No es tolera Possible obertura d’aquest mercat

Alguns Es tolera Es tolera Hi ha mercat, però molt local i poc conegut

Alguns Es tolera No es toleraComença a obrir-se mercat, problema fusta importada tractada

Alguns Es tolera Es pot tolerarExisteix mercat, però cal potenciar-lo i donar a conèixer

Mitjana Pocs

Es tolera (en el cas de poder treure la part afectada)

No es tolera

Existeix mercat, però es troba poca fusta de qualitat a Catalunya, a més tampoc hi ha grau de tecnificació/especialització, en el personal de la cadena de serratge

Baixa Pocs

Mitjana Pocs

Baixa Pocs

Baixa Pocs

Mitjana Pocs

Empreses relacionades amb el castanyer a Catalunya

128

Matèria primera Activitat/producte

Fusta

Plafons enllistonats, laminats, sòcols, tarimes, bigues serrades i bigues laminades

Fusteria industrial, parquet, tarimes, portes, tanques i altres.

Fusta massissa, bigues, fusta estructural en general, cairats, porxos, laminats, pèrgoles i altres productes sota comanda

Aspres, pals i estaques de totes les mides. També llenya

Explotacions forestals, venda de llenya, fusta per a embalatge i altres

Bastons, pals, barres, tutors, mànecs i petites peces i altres sota comanda

Fusta serrada, embalatges i preparació de laminats

Consultoria forestal, treballs i explotacions forestals

Treballs forestals, embalatge, tanques, estaques i aspres

Realització de bastons i aspres

Realització de tancaments, cercats i coberts amb fusta de castanyer

Tancaments, mobiliari exterior i altres usos d’exterior

Tines, barrils, i altres per al transport i emmagatzematge del vi

Fruit (castanya)

Productors, compradors, transformadors i comerciants de castanya, principalment del Montseny

Intermediaris de castanya, importació de Galícia i la Xina cap a Catalunya

Comerç al majorista de fruites, compren castanya

Fruits en general

Comercialitzen amb castanya, a més són productors, elaboradors, importadors, distribuïdors i venedors de fruits secs

Intermediaris i fabricants de fruits secs, comercialitzen amb castanya

Intermediaris de fruits, comercialitzen amb castanya

Intermediaris de fruits

Altres

Comercialització i distribució de productes químics de base i especialitats per a la indústria en general, principalment en el tractament d’aigües, la indústria de l’adob, tèxtil, alimentació, detergents i tractaments de superfícies metàl·liques, entre altres. Comercialitzen amb tanins

Desenvolupament, manufactura i comercialització de productes químics, extractes vegetals-tanins

Restauració hidrològica i obra forestal amb materials del territori estaques/pals

Viverisme i multiplicació de plantes. Comercialitzen amb plançons de castanyer

02

ANNEXOS

129E

mpr

eses

rela

cion

ades

am

b el

cas

tany

er a

Cat

alun

ya

Matèria primera Activitat/producte

Fusta

Plafons enllistonats, laminats, sòcols, tarimes, bigues serrades i bigues laminades

Fusteria industrial, parquet, tarimes, portes, tanques i altres.

Fusta massissa, bigues, fusta estructural en general, cairats, porxos, laminats, pèrgoles i altres productes sota comanda

Aspres, pals i estaques de totes les mides. També llenya

Explotacions forestals, venda de llenya, fusta per a embalatge i altres

Bastons, pals, barres, tutors, mànecs i petites peces i altres sota comanda

Fusta serrada, embalatges i preparació de laminats

Consultoria forestal, treballs i explotacions forestals

Treballs forestals, embalatge, tanques, estaques i aspres

Realització de bastons i aspres

Realització de tancaments, cercats i coberts amb fusta de castanyer

Tancaments, mobiliari exterior i altres usos d’exterior

Tines, barrils, i altres per al transport i emmagatzematge del vi

Fruit (castanya)

Productors, compradors, transformadors i comerciants de castanya, principalment del Montseny

Intermediaris de castanya, importació de Galícia i la Xina cap a Catalunya

Comerç al majorista de fruites, compren castanya

Fruits en general

Comercialitzen amb castanya, a més són productors, elaboradors, importadors, distribuïdors i venedors de fruits secs

Intermediaris i fabricants de fruits secs, comercialitzen amb castanya

Intermediaris de fruits, comercialitzen amb castanya

Intermediaris de fruits

Altres

Comercialització i distribució de productes químics de base i especialitats per a la indústria en general, principalment en el tractament d’aigües, la indústria de l’adob, tèxtil, alimentació, detergents i tractaments de superfícies metàl·liques, entre altres. Comercialitzen amb tanins

Desenvolupament, manufactura i comercialització de productes químics, extractes vegetals-tanins

Restauració hidrològica i obra forestal amb materials del territori estaques/pals

Viverisme i multiplicació de plantes. Comercialitzen amb plançons de castanyer

Empresa web

MADEGESA www.madegesa.com

FINTO, SL www.goodparquet.com

Fustes Oliveres, SA www.fustadisseny.com

DESPERFO Fustes Vila, SL

Forest Suro

JPuigCB

Fustes Cornellà

Can Puig

El Mataró

Josep Vilaró

Jordi Surós

Disseny Barraca www.dissenybarraca.com

Boteria Torner http://boteriatorner.cat/

Castanya de Viladrau, SCP www.castanyadeviladrau.cat

BARGOSA, SA www.bargosa.com

Fruites la Seu, SL https://www.facebook.com/FruitesLaSeuSl

Torras Rafi www.torrasrafi.com

Frutos Secos del Pozo, SL

FRUITS CMR, SA www.cmrgroup.es

TORRIBAS, SA www.torribas.com

Comercial Godó, SL www.comercialgodo.com

QUIMSER www.quimser.com

Naturalea conservació, SL www.naturalea.org

Vivers Tortadés www.tortades.com

Glossari

130

A

Aspra: bastó o petita perxa de castanyer que s’empra com a suport per a recolzar arbres joves o enramar-hi conreus d’horta enfiladissos com les mongetes o els tomàquets.

Albeca: part clara i tendra dels troncs llenyosos, que es troba immediatament dessota l’escorça i que en l’ar-bre en peu conté cèl·lules vives i condueix saba.

Anòbid: (Anobium punctatum) coleòpter de la família Anobiidae. Les seves larves poden perforar galeries als mobles i a la fusta de construcció de coníferes i frondoses. Galeries de secció rodona d’1,5 mm de diàmetre. Galeries incolores plenes de serradures granulars. Ataca l’albeca però rarament el duramen.

Aspres: pals plantats a terra que serveixen com a tutors d’altres plantes i arbres, normalment emprats en les vinyes i la jardineria.

B

Barramenta: producte fuster del castanyer constituït per troncs de tanys de diàmetres petits i mitjans. Són bar-res o puntals de diàmetres variables, superiors a 6 cm en punta prima i entre 14 i 20 cm en punta gruixuda, i llargades variables (sempre superiors a 1,5 m). La barra menta es pot destinar a puntals (agricultura, tan-ques ramaderes, bioenginyeria) o a una primera transfor-mació en diversos productes elaborats; roll tornejat, tanques de neu, etc.

Barra/Barramenta: tros de fusta, cilíndrica o prismàtica, molt més llarga que gruixuda, pals de petites dimen-sions amb llargades entre 2 o 3 metres.

Biga: peça, generalment prismàtica, molt més llarga que alta i ampla que, disposada horitzontalment, serveix per suportar les càrregues que no graviten directa-ment sobre una paret o un pilar.

Biomassa forestal primària: fusta i productes llenyo-sos extrets directament del bosc o altres terrenys destinats al subministrament d’energia. Es diferen-cia d’altres tipus de biomassa forestal en el fet que aquesta no constitueix un subproducte del procés de transformació industrial dels productes fusters (ser-ratge, fusteria, paper, etc.).

Bótes: recipient de fusta més llarg que ample, de sec-ció transversal aproximadament circular, més gran al centre que als extrems. Les bases en són dues peces de fusta i la superfície lateral està formada per dogues encorbades i acoblades mantingudes unides amb cèrcols de fusta o ferro. Serveix per a guardar i transportar vi i altres líquids, especialment de capa-citat superior a quatre cargues.

Brots epicòrmics: brots que apareixen al canó dels tanys quan augmenta sobtadament la incidència de llum en obrir-se les capçades (bé per una aclarida, bé per la mort o abatiment d’algun peu veí).

C

Cantell: a la fusta serrada escairada, qualsevol de les dues superfícies longitudinals oposades més estre-tes.

Cara: a la fusta serrada escairada, qualsevol de les superfícies longitudinals oposades, de més amplada i longitud que les peces de fusta serrada. Si la secció és quadrada, qualsevol d’aquestes.

Cerambícid: (Hylotrupes Bajulus) coleòpter de la famí-lia Cerambycidae. La seva larva perfora l’albeca de la fusta de coníferes de construcció i hi causa danys considerables. Galeries ovalades de 10 mm de sec-ció. Les galeries no presenten coloració i estan plenes de partícules cilíndriques.

Classe resistent: resultat de la classificació de la fusta basada en valors particulars de les propietats mecà-niques i la densitat.

03

ANNEXOS

131G

loss

ariClivella: fissura longitudinal o lateral més o menys pre-

gona. S’anomenen passants quan travessen total-ment la peça de fusta.

D

DAFO: sigles de Debilitats, Oportunitats, Fortaleses i Amenaces.

Doga: peça de fusta corbada que forma amb unes altres el cos d’una bóta, d’un barril, etc., les quals es mantenen unides amb cèrcols de ferro o amb con-grenys de fusta.

Duramen: part central dura i de color fosc dels troncs llenyosos, que a l’arbre en peu no conté cèl·lules vives ni condueix saba.

F

Fibra: cèl·lula o grup de cèl·lules allargades i estretes de què està composta fonamentalment la fusta.

Frondosa: arbres del grup de les cotiledònies. Fusta dura. En contraposició a conífera (arbres del grup de les gimnospermes. Fusta tova).

Fusta de primavera: part de l’anell de creixement for-mada al principi del període vegetatiu. Relativament menys densa i clara que la fusta de tardor.

Fusta de tardor: part de l’anell de creixement formada al final del període vegetatiu. Relativament més den-sa i fosca que la fusta de primavera.

Fusta lliure de defectes: fusta lliure de particularitats físiques, morfològiques o anatòmiques de la fusta, capaç d’afectar la seva utilització.

G

Gra: textura. Característica visual de la fusta, determi-nada per la seva estructura anatòmica i l’amplada i regularitat dels anells de creixement.

H

Higroscopicitat: variació de la densitat de la fusta quan el seu contingut en humitat varia un u per cent.

Humitat d’equilibri: contingut d’humitat en què la fusta no cedeix ni absorbeix aigua per a un estat higromè-tric del medi determinat.

I

Idioblast: cèl·lula aïllada i diferenciada de les veïnes per la forma, l’estructura, el contingut o la funció. Cèl·lu-les d’emmagatzematge o excretores, contenen subs-tàncies inorgàniques com olis, resines, tanins, gomes o cristalls minerals.

Indústria de primera transformació: indústria dedicada a la primera transformació de la fusta en roll, tracta-ment bàsic que pot constar el retall de costers, torne-jat, laminat, serrat, escorçat, etc.

L

Lot: fusta d’una mateixa espècie, procedència i gran-dària, classificada en un torn de treball i, si s’escau, mateixa màquina de classificació.

M

Medul·la: teixit tou situat a l’interior del primer anell de creixement, disposat longitudinalment.

MOE: mòdul d’elasticitat. Constant elàstica que relacio-na el comportament elàstic d’un material amb l’esforç al qual està sotmès.

MOR: mòdul de ruptura o trencament. Constant que indica la resistència màxima d’un material.

Mostra: nombre de provetes d’igual secció transversal obtingudes d’una mateixa població.

Glossari

132

P

Parènquima: teixit vegetal fonamental format per cèl-lules vives, polièdriques, grosses i no lignificades, de funció assimiladora i emmagatzemadora, entre altres.

Percentil: estadístic d’ordre que té un «p» per cent d’ob-servacions més petites que ell.

Perxada: massa de castanyer que es tracta amb talla-des arreu a torn curt per a l’obtenció de fusta. Forma-ció densa de peus de rebrot de castanyer procedents de tallades arreu.

Perxes: vares, tiges, pals de fusta, normalment es fa servir quan la fusta és en peu, fent referència a per-xada adulta o jove, segons l’edat de la massa fores-tal.

Població: material a què se li apliquen els valors carac-terístics. La població generalment es defineix segons l’espècie o el grup d’espècies, procedència o qualitat resistent.

Porus: secció d’una de les cèl·lules conductores d’ai-gua, visible a les testes d’una peça.

Porus: sector de la paret cel·lular no desenvolupat que permet la comunicació entre cèl·lules.

Propietat física: aquella que pot ser observada i mesu-rada sense que es produeixi cap canvi en la composi-ció molecular de la matèria.

Propietat mecànica: aquella que descriu el comporta-ment dels materials sota una càrrega o esforç.

Propietat resistent: propietat mecànica de la fusta de mida estructural referida a una classe resistent.

Proveta: peça de fusta destinada a assaig.

R

Radis: conjunt de cèl·lules orientades radialment en relació amb els anells de creixement.

Rematant: persona/empresa dedicada a l’aprofitament de la fusta en peu, que actua en el procés de tallada, desbrancat, despuntat, desembosc, transport i comer-cialització de la fusta en roll.

Retany: rebrot que apareix de la soca com a reacció a una tallada parcial (selecció de tanys). En aquest cas, són rebrots molt nombrosos, de petita alçada i escas-sa vitalitat, que queden per sota dels tanys.

Ritidoma: conjunt de teixits morts situats per fora del fel·logen i que constitueix la part més externa i visible de l’escorça de l’arrel i de la tija dels castanyers.

Rodell: llenca feta d’un tany jove de castanyer, corbada en forma de cercle i amb els dos caps units per man-tenir unides les dogues de la bóta.

Rotació: temps transcorregut entre dues tallades arreu de la perxada de castanyer. Tradicionalment, acostu-mava a situar-se al voltant dels 20 anys.

S

Secció radial: tall a la fusta que genera una cara paral-lela a les fibres i als radis llenyosos, no sempre visi-bles, i perpendicular als anells de creixement.

Secció tangencial: tall a la fusta que genera una cara paral·lela a les fibres i perpendicular als radis llenyo-sos, no sempre visibles, i tangent als anells de crei-xement.

Secció transversal o axial: tall a la fusta que genera una cara perpendicular a l’eix longitudinal del tronc i a les fibres.

03

ANNEXOS

133G

loss

ari

T

Tanins: material de base fenòlica, amorf, àcid, fortament astringent, que s’extreu –entre altres– dels teixits vegetals del castanyer, i és emprat sobretot en l’adob de pells.

Tany: rebrot que surt a la soca d’un castanyer quan es talla arreu, i que es van mantenint en les tallades par-cials posteriors (seleccions de tanys) fins a la tallada arreu final de tots els tanys.

Termita: (Reticulitermes sp.) isòpters. Insectes socials que viuen en colònies. Els adults ataquen els arbres i la fusta de les zones càlides del món. Els danys es carac-teritzen per túnels laberíntics llargs. Les serradures poden ser seques i granulars o cimentades amb fang.

V

Valor característic: valor corresponent a un fractil de la distribució estadística d’una propietat de la fusta. Generalment es refereix al cinquè percentil. Per a la densitat es considera el valor mitjà.

Vas: conducte de saba.

X

Xilema: part de l’arbre formada per l’albeca i el dura-men. Conjunt de vasos lignosos, parènquima i ele-ments esquelètics, i ocasionalment glandulars, que juntament amb el floema constitueixen el sistema conductor.

Referències bibliogràfiques

134

Referències bibliogràfiques per capítol

El castanyer a Catalunya

BeltráN, M.; VeriCat; P.; Piqué; M.; Farriol; R. 2013. «Mo-dels de gestió per als boscos de castanyer (Castanea sativa Mill.): producció de fusta i fruit». Sèrie: Orien-tacions de gestió forestal sostenible per a Catalunya (ORGEST). Centre de la Propietat Forestal. Departa-ment d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya. Pàg. 45.

BlaNCo; E.; Casado; M. Á.; Costa; M.; EsCriBaNo; R.; Gar-Cía; M.; GéNova; M.; GóMez; Á.; GóMez; F.; MoreNo, J. C.; Morla, C.; Regato, P.; saiNz, H. 1998. Los bos-ques ibéricos. Una interpretación geobotánica. Ed. Planeta, Barcelona. Pàg. 597.

Boada, M. 1993. «Alguns aspectes del castanyer, Casta-nea sativa Mill., en el massís del Montseny». Monogra-fies del Montseny. Associació d’amics del Montseny. 8: 81-92.

Bourgeois, C.; SevriN E., LeMaire J., 2004. Le Châtaignier, un arbre, un bois. Institut pour le développement fo-restier.

BosCh, A. 2012. «Treballs de recuperació de castanye-des destinades a la producció de fruit al Montseny». A: XXIX Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera. Consorci Forestal de Catalunya.

CoNFederaCióN de orgaNizaCioNes de selviCultores de esPaña, COSE. 2014. Observatorio de Precios de productos forestales. Proyecto REDFOR.

CoNedera M.; KreBs P.; TiNNer W.; Pradella, M.; TorriaNi D. 2004. «The cultivation of Castanea sativa (Mill.) in Eu-rope, from its origin to its diffusion on a continental scale». Veget. Hist. Archeobot. 13:161-179.

DGCN. 2001. Mapa Forestal de España. Escala 1:50.000. Catalunya. Direcció General de Conservació de la Na-turalesa, Ministeri de Medi Ambient, Madrid.

EUFORGEN. 2009. Distribution map of chestnut (Casta-nea sativa). www.euforgen.org

FederaCióN eMPresarial de aserraderos y reMataNtes de Ma-deras de galiCia, FEARMAGA. 2011. Observatorio de precios de la Madera.

FerNáNdez, J.; MoNteagudo, A. B. 2010. «Genetic structure of wild Spanish populations of Castanea sativa as re-vealed by isozyme analysis». Forest Systems, 19 (2): 156-169.

KreBs P.; CoNedera, M.; Pradella M.; TorriaNi, D.; Fel-Ber, M.; TiNNer, W. 2004. «Quaternary refugia of the sweet chestnut (Castanea sativa Mill.): an extended palynological approach». Veget. Hist. Archeobot. 13:145-160.

04

ANNEXOS

135R

efer

ènci

es b

iblio

gràfi

quesPetteNella, D. 2011. «Marketing perspectives and instru-

ments for chesnut products and services». For. Snow Landsc. Res. 76, 3: 511-517

Piqué, M.; VeriCat, P.; Cervera, T.; Baiges, t.; Farriol, R. 2011. «Tipologies forestals arbrades». Sèrie: Orientacions de gestió forestal sostenible per a Catalunya (ORGEST). Cen-tre de la Propietat Forestal. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya, Barcelona. Pàg. 341.

Rovira, N. 2006. «Les castanyedes i el nou panorama fores-tal». Catalunya Forestal, 78: 1-6.

RuBio, A. 2009. «9260 Bosques de Castanea sativa». A: d. a., Bases ecológicas preliminares para la conservación de los tipos de hábitat de interés comunitario en España. Minis-teri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí, Madrid. Pàg. 64.

Ruiz de la torre, J. 2006. Flora mayor. Organisme Autònom Parcs Nacionals, Ministeri de Medi Ambient, Madrid. Pàg. 1.756.

Tusell, J. M.; rovira, N. 2006. La situació actual del castanyer (Castanea sativa) a Catalunya. Consorci Forestal de Cata-lunya, Sta. Coloma de Farners.

zaMoraNo, r.; 2002. «Castanyes i rodells. L’explotació fores-tal del castanyer al Montseny i les Guilleries». Lauro: Re-vista del Museu de Granollers, 22-23: 24-36.

vigo, J.; Carreras, J.; Ferré, a. (ed.). 2005. Manual dels Hàbitats de Catalunya. Departament de Medi Ambi-ent i Habitatge. Generalitat de Catalunya.

Opcions de gestió del castanyer i models silvícoles per al context actual

aleMaNy, S. 1994. Guia pràctica de silvicultura. Centre de la Propietat Forestal. Departament d’Agricultura, Ra-

maderia, Pesca i Alimentació. Generalitat de Catalu-nya, Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 108.

aletà, N.; garCía, D. 2014. Selecció de castanyers per produir fruit al Montseny. Dossier Tècnic Núm 67, 10-17. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya.

Álvarez, P. 2009. Manual de selvicultura del castaño en Galicia. Guías Agrobyte. Universitat de Santiago de Compostel·la. Disponible a: http://www.agrobyte.com/ agrobyte/publicaciones/castano/indice.html

ANgulo, a. M.; Novo, a.; gil, M.; góMez, e.; Caldas, s.; garCía, M. J.; MaNzaNo, I. 2006. Manual de biodiversi-dad de los espacios forestales. El castaño. Asociación Profesional de Selvicultores de Galicia Silvanus Gali-cia, La Corunya. Pàg. 130.

BeltráN, M.; veriCat, P.; Piqué, M.; Farriol, r. 2013. «Mo-dels de gestió per als boscos de castanyer (Castanea sativa Mill.): producció de fusta i fruit». Sèrie: Orien-tacions de gestió forestal sostenible per a Catalunya (ORGEST). Centre de la Propietat Forestal. Departa-ment d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya. Pàg. 45.

BerroCal, M.; gallardo, J. F.; Cardeñoso, J. M. 1998. El castaño. Productor de fruto y madera. Creador de pai-saje y protector. Mundi-Prensa, Madrid. Pàg. 288.

Bourgeois, C.; sevriN, e.; leMaire, J. 2004. Le Châtaignier: un arbre, un bois. 2. Institut pour le Développement Forestier. Pàg. 347.

CaBaNNes, B. 1988. «Le châtaignier à la recherche d’une sylviculture adaptée a nos taillis du Languedoc-Rous-sillon». Forêt Méditerranéenne, X (1): 147-150.

CaBaNNes, B. 1995a. «Fiche de diagnostic sylvicole pour la chataigneraie du Vallespir». A: Journée «Rencon-tres et echanges sur le theme du balivage dans la

Referències bibliogràfiques

136

sylviculture des peuplements feuillus». Syndicat des propiétaires forestiers sylviculteurs. Prats de Molló.

CaBaNNes, B. 1995b. «Silviculture à appliquer aux les chataigneraires du Vallespir». A: Journée «Rencon-tres et echanges sur le theme du balivage dans la sylviculture des peuplements feuillus». Syndicat des propiétaires forestiers sylviculteurs. Prats de Molló.

CaBrera, M. 1997. El monte bajo de castaño en Astúrias: alternativas selvícolas. PhD, Universitat Politècnica de Madrid.

CaBrera, M.; oChoa, F. 1997. «Tabla de producción de castaño (Castanea sativa Mill.) tratado a monte bajo, en Asturias». A: II Congreso Forestal Español. Socie-dad Española de Ciencias Forestales. Pàg. 131-136.

CisNeros, o.; CaBrera, M.; MoNtero, g., 2008. «Selvicul-tura de Castanea sativa Mill.». A: Serrada, r.; MoNte-ro, g.; reque, J. a. (eds.). Compendio de selvicultura aplicada en España. Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària, Ministeri d’Educació i Ciència. Madrid. Pàg. 83-116.

Coello, J.; Piqué, M.; veriCat, P., 2009. Guia pràctica per a la producció de fusta de qualitat: plantacions de noguera i cirerer. Aproximació a les condicions catalanes. Centre de la Propietat Forestal. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya, Barcelona. Pàg. 175.

CRPF. 2011. Les forêts de chataignier en Languedoc-Rous-sillon: de multiples aspects et des itinéraires sylvicoles adaptés à chaque situation. Montpeller. Pàg. 4.

Flórez, J.; roJo, d.; Celis, M. 2009. El castaño. Guía de bue-nas prácticas. Agrupación para el Desarrollo Sostenible y la Promoción del Empleo Rural, Lleó. Pàg. 72.

Flórez, J.; sáNChez, J. a.; saNtíN, P. J.; goNzález, J. L. 1995. El castaño en la provincia de León. 2.ª edición.

Instituto de Restauración y Medio Ambiente, Lleó. Pàg. 141.

Flórez, J.; saNtíN, P. J.; sáNChez, J. a.; PiNo, F. J.; MelCóN, P. 2001. El castaño. Manual y guía didáctica. Instituto de Restauración y Medio Ambiente, Lleó. Pàg. 327.

Gallardo, J. F.; riCo, M. 1997. «Influencia de la intensidad de aclarado sobre biomasa aèrea y crecimiento de un castañar de la Sierra de Gata (Sistema Central Español)». A: II Congreso Forestal Español. Sociedad Española de Ciencias Forestales. Pàg. 249-254, (Tom IV).

MoliNa, F. 2004. Guía de tratamentos silvícolas para a pro-ducción de madeira de castiñeiro. Asociación Forestal de Galicia, Vigo. Pàg. 78.

MuNdet, r.; CaPó, P. 2008. Classificació de la fusta en peu. Aplicacions i transformació de la fusta dels boscos cata-lans. Consorci Forestal de Catalunya, Santa Coloma de Farners. Pàg. 80.

OTPMIF, 2010. Full informatiu dels productes forestals de Catalunya. Diputació de Barcelona, Barcelona. Pàg. 6.

Piqué, M.; veriCat, P.; Cervera, t.; Baiges, t.; Farriol, R. 2011. «Tipologies forestals arbrades». Sèrie: Orientacions de gestió forestal sostenible per a Catalunya (ORGEST). Centre de la Propietat Forestal. Departament d’Agricultu-ra, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Gene-ralitat de Catalunya, Barcelona. Pàg. 341.

riBot, J. M.; Mataró, J. 1984. «Perspectivas del castañar para madera en Cataluña». A: Congreso Internacional sobre el Castaño. Pàg. 179-182.

RoBiN, C.; laNz, s.; soutreNoN, a.; rigliNg, d. 2010. «Dominance of natural over released biological con-trol agents of the chestnut blight fungus Cryphonec-tria parasitica in south-eastern France is associated with fitness-related traits». Biological Control, 53: 55-61.

04

ANNEXOS

137R

efer

ènci

es b

iblio

gràfi

quesrovira, M.; Mallol, F. 2014. Treballs de recerca a l’IRTA.

Dossier Tècnic Núm. 67, 24-27. Departament d’Agricul-tura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Ge-neralitat de Catalunya.

ruBio, a.; eleNa, r.; saNChez, o.; BlaNCo, a.; saNChez, F.; go-Mez, v. 1999. «Autoecología de los castañares catalanes». Investigación Agraria: Sistemas y Recursos Forestales, 8 (2): 388-405.

Ruiz de la torre, J. 2006. Flora mayor. Organisme Autònom Parcs Nacionals, Ministeri de Medi Ambient, Madrid. Pàg. 1.756.

sáNChez, J. a.; Flórez, J.; roJo, d.; Celis, M. 2009. El castaño en las Médulas. Agrupción para el Desarrollo Sostenible y la Promoción del Empleo Rural, Lleó. Pàg. 255.

Serrada, r. 2003. Apuntes de Selvicultura. EUIT Forestal, Universitat Politècnica de Madrid, Madrid. Pàg. 490.

soutreNoN, a. 2004. «Evolution du chancre dans les taillis de châtaigniers balivés: les premiers enseignements». CE-MAGREF-Département de la santé des forêts. Ministère de l’Agriculture, de l’Alimentation, de la Pêche et de la Ruralité, Grenoble.

SoutreNoN, a. 2006. «Evolution du chancre dans les taillis de châtaigniers balivés: conclusions». CEMAGREF-Dépar-tement de la santé des forêts. Ministère de l’Agriculture, de l’Alimentation, de la Pêche et de la Ruralité, Grenoble.

Tusell, J. M.; rovira, N. 2006. La situació actual del casta-nyer (Castanea sativa) a Catalunya. Consorci Forestal de Catalunya, Sta. Coloma de Farners.

Les patologies del castanyer

Plagues i malalties

álvarez, P. 2009. Manual de selvicultura del Castaño en Galicia. http://www.agrobyte.com/publicacio-

nes/castano/indice.html (consulta 12 d’octubre de 2011)

Belleville, B.; Cloutier, a.; aChiM, a. 2011. «Detection of red heartwood in paper birch (Betula papyrifera) using external stem characteristics». Can. J. For. Res. 41. 1.491-1.499.

BeNto, a.; Pereira, s.; Pereira, J. a. 2007. «Pragas as-sociadas à castanha em Trás-os-Montes: biologia e estragos». A: II Congresso Ibérico do Castanheiro. Vila Real. Pàg. 254-258.

BeNto. a.; CaBaNas. J. e.; rodrigues. M. a.; Pereira, J. A. 2005. «Avaliação dos estragos provocados por pra-gas da castanha em trás-os-montes». A: IV Congreso Nacional de Entomologia Aplicada, X Jornadas Cientí-ficas de la S.E.E.A., I Jornadas Portuguesas de Ento-mologia Aplicada.

Ihara, F.; toyaMa, M.; higaki, M.; Mishiro, k.; yagiNuMa, k. 2009. «Comparison of pathogenicities of Beauveria bassiana and Metarhizium anisopliae to chestnut pests». Applied Entomology and Zoology. Vol. 44, No. 1. 127-132.

Dryocosmus kuriphilus (Hymenoptera: Cynipidae – Ori-ental chestnut gall wasp). EPPO RS 2003/061. Panel review date.

Flórez, J.; sáNChez, J.a.; saNtíN, P. J.; goNzález, J. l. 1995. El castaño en la provincia de León. Instituto de Restauración y Medio Ambiente. Grafica ALSE, Lleó. 3a edició.

FoNti. P.; MaCChioNi, N. 2003. «Ring shake in chestnut: Anatomical description, extent and frequency of failu-res». Ann. For. Sci. 60. Pàg. 403-408.

FoNti. P.; MaCChioNi. N.; thiBaut, B. 2002. «Ring shake in chestnut (Castanea sativa Mill.): State of the art». Ann. For. Sci. 59. Pàg. 129-140.

Referències bibliogràfiques

138

Furst, C.; seiFert, t; MakesChiN, F. 2006. «Do site factors af-fect the wood quality of European beech (Fagus sylvatica, L.)? Results from a pre-study on red heartwood». Forst und Holz. 61:11. Pàg. 464-468. Resum.

GoMes de aBreu, C. «Castanheiros: uma saudade no futu-ro?». Finisterra, XXVII, 53-54. Pàg. 3-16.

goNzález, g.; goNzález a. J. 2008. «Plagas y enfermedades del castaño». Tecnologia agroalimentaria, 5. Pàg. 37-42.

MaNsilla, J. P.; Pérez, r.; PiNtos, C.; saliNero, C.; iglesias, C. Plagas y enfermedades del castaño en Galicia. Xunta de Galicia. Consellería de Agricultura, Ganadería e Política Agroalimentaria.

MaNsilla, J. P.; Pérez, r.; saliNero, C. Agusanado de la cas-taña producido por Curculio elephas Gyll. Estación Fito-patolóxica do Areeiro. Servicio Agrario. Diputació Provin-cial de Pontevedra.

Margarida Ferreira loPes, s. 2007. Análise de parâmetros bioquímicos em clones de castanheiro inoculados com Phytophthora cinnamomi. Dissertação de mestrado em biologia e geologia para o ensino. Universitat de Trás-os-Montes e Alto Douro. Vila Real.

Moriya, s.; shiga M.; adaChi, I. 2003. Classical biological con-trol of the chestnut gall wasp in Japan. A: Proceedings of the 1st International Symposium on biological control of arthropods, Honolulu, Hawaii, 14-18 de gener de 2002, United States Department of Agriculture, Forest Service, Washington, DC, USA. Pàg. 407-415.

MurakaMi, y. A history of studies on the chestnut gall wasp in Japan. A Serious Pest of Chestnut Trees. Pàg. 38-39. 1-28-28 Minamikatae, Jyonan-ku, Fukuoka 814-0143, Japó.

PaParatti, B.; sPeraNza, S. 1999. «Biological control chestnut weevil (Curculio elephas Gyll.; Coleoptera, Curculionidae) with the entomopathogen fungus Beauveria bassiana

(Balsamo) VUILL. (Deuteromycotina. Hyphomycetes)». Proc. 2nd Int. Symp. On Chestnut. Acta Hort. 494.

Pereira-loreNzo, s.; FerNáNdez-lóPez, J.; varela arias, i.; sau, F. 2000. «Comportamiento de patrones híbridos de castaño resistentes a la tinta en zonas de castañar en Galicia». Invest. Agr.: Sist. Recur. For. Vol. 9 (1).

PiCoaga, a.; aBelleira, a.; MaNsilla, J. P.; Pérez, R.; saliNe-ro, C. 2008. «Primeros resultados en el control de larvas de curculiónidos que afectan a plantas de vivero con ne-matodos entomopatógenos». A: I Simposio Iberoameri-cano - IV Jornadas Ibéricas de Horticultura Ornamental. Pontevedra (Espanya). Actes d’Horticultura, 52.

«Risk assessment of the oriental chestnut gall wasp, Dryocosmus kuriphilus for the EU territory and identifica-tion and evaluation of risk management options». EFSA Journal 2010; 8(6):1619. Pàg. 114.

sorz, J; hietz, P. 2008). «Is oxygen involved in beech (Fagus sylvatica) red heartwood formation?». Trees-structure and function 22: 2. Pàg. 175-185.

quaCChia, a.; Moryia, s.; Bosio, g.; sCaPiN, i.; alMa, A. 2008. «Rearing, release and settlement prospect in Italy of Tory-mus sinensis, the biological control agent of the chest-nut gall wasp Dryocosmus kuriphilus». BioControl, 53: Pàg. 829-839.

«Vespeta del castanyer. Dryocosmus kuriphilus» 2012. Fit-xa de plagues n.º 68. Servei de Sanitat Vegetal. Depar-tament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya.

Control biològic i mesures preventives en el combat del xancre

alleMaNN, C.; hoegger, P.; heiNiger, u.; rigliNg, D. 1999. «Genetic variation of Cryphonectria hypoviruses (CHV1)

04

ANNEXOS

139R

efer

ènci

es b

iblio

gràfi

quesin Europe, assessed using RFLP markers». Molecular

Ecology, 8: 843-854.

aMoriNi, e.; MaNetti, M.C.; turChetti, t.; saNsotta, a.; villa-Ni, F. 2001. «Impact of silvicultural system on Crypho-nectria parasitica incidence and on genetic variability in a chestnut coppice in Central Italy». Forest Ecology and Management, 142: 19-31.

ANagNostakis, s. l.; day, P. R. 1979. «Hipovirulence con-version in Endothia parasitica». Phytopathology, 69 (12): 1226-1229.

aNagNostakis, s. L. 1987. «Chestnut blight: the classical pro-blem of an introduced pathogen». Mycologia, 79: 23-37.

ANagNostakis, s. l.; WaggoNer, P. E. 1981. «Hypoviru-lence, vegetative incompatibility, and the growth of cankers of chestnut blight». Phytopathology, 71 (11): 1198-1202.

aNziaNi, C.; roBiN, C. 1999. «Le chancre du châtaignier en France». Phytoma, La Défense des Végétaux, 517: 44-47.

Bissegger, M.; rigliNg, d.; heiNiger, U. 1997. «Population structure and disease development of Cryphonectria parasitica in European Chestnut forests in the presence of natural hypovirulence». Phytopathology, 87: 50-59.

BisiaCh, M.; de MartiNo, a.; iNtroPido, M. 1991. «Nuove esperienze di protezione biologica contro il cancro della corteccia del castagno». Rivista di Frutticoltura, 53(12): 55-58.

Cortesi, P.; MilgrooM, M.g.; BisiaCh, M. 1996. «Distribu-tion and diversity of vegetative compatibility types in subpopulations of Cryphonectria parasitica in Italy». Mycol. Res., 100 (3): 383-390.

EllistoN, J. e. 1981. «Hypovirulence and chestnut blight research: fighting disease with disease». Journal of Forestry, 79:10. Pàg. 657-660.

greNte, J.; Berthelay-sauret, S. 1978. «Biological con-trol of chestnut blight in France». Proc. Am. Chestnut Symp. 4-5:3. Pàg. 0-34.

guériN, l; roBiN, C. 2003. «Seasonal effect on infection and development of lesions caused by Cryphonectria parasitica in Castanea sativa». 33:4. 223-235.

HeiNiger, u.; rigliNg, D. 1994. «Biological control of chestnut blight in Europe». Annu. Rev. Phytopathol. 32: 581-599.

heiNiger, u. 1994. Le chancre de l’écorce du châtaignier (Cryphonectria parasitica). Symptômes et biologie. Nierhaus-Wunderwald, Dagmar, 22: 1-7.

HeiNiger, u.; rigliNg, D. 2009. Application of the Crypho-nectria hypovirus (CHV-1) to control the chestnut blight, experience from Switzerland. Proc. IW on Ches-nut Management in Med. Countries. Eds. A. Soylu and C. Mert. Acta Hort. 815, ISHS 2009.

hillMaN, B.l.; shaPira, r.; Nuss, D. L. 1990. «Hypoviru-lence-associated suppression of host functions in Cryphonectria parasitica can be partially relieved by high light intensity». Phytopathology, 80: 950-956.

hogaN, e. P.; griFFiN, g. J. 2002. «Spread of Cryphonec-tria hypovirus 1 into 45 vegetative compatibility ty-pes of Cryphonectria parasitica on grafted American chestnut trees». Forest Pathology, 32(2): 73-85.

hoegger, P. J.; heiNiger, u.; holdeNrieder, o.; rigliNg, D. 2003. «Differential transfer and dissemination of hypo-virus and nuclear and mitochondrial genomes of a hypovirus-infected Cryphonectria parasitica strain af-ter introduction into a natural population». Applied and Environmental Microbiology, 69(7): 3767-3771.

HoMs, g.; rodríguez, J.; rigliNg, d.; ColiNas, C. 2001. «Caracterización de la población de Cryphonectria parasitica y detección de cepas hipovirulentas en 3 subpoblaciones de Cataluña». Montes para la socie-

Referències bibliogràfiques

140

dad del nuevo milenio. III Congreso Forestal Español. Ed. Junta de Andalucía, Granada.

INtroPido, M.; de MartiNo, a.; BisiaCh, M. 1987. «Lotta bio-logica contro il cancro della corteccia del castagno». Monti e Boschi, 38: 31-37

loWe, s.; BroWNe, M.; BoudJelas, s.; de Poorter, M. 2000. 100 de las Especies Exóticas Invasoras más dañinas del mundo. Una selección del Global Invasi-ve Species Database. Publicat pel Grupo Especialista de Especies Invasoras (GEEI), un grup especialista de la Comissió de Supervivència d’Espècies (CSE) de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Pàg. 12.

MaNioN, P. d. 1991. Tree disease concepts. Prentice Hall, New Jersey (EUA). Pàg. 402.

Peever, t. l.; liu, y.; Cortesi, P.; MilgrooM, M. G. 2000. «Variation in tolerance and virulence in the chestnut blight fungus-hypovirus interaction». Applied and en-vironmental microbiology, 66(11): 4863-4869.

PlaNa, o. 2006. «Control biológico de Cryphonectria pa-rasitica (Murrill) Barr». Treball pràctic tutorat. Escola Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida.

ProsPero, s.; CoNedera, M.; heiNiger, u.; rigliNg, D. 2006. «Saprophytic Activity and Sporulation of Cryphonec-tria parasitica on Dead Chestnut Wood in Forests with Naturally Established Hypovirulence». Phytopatholo-gy, 96: 1337-1344.

RoBiN, C.; aNziaNi, C.; Cortesi, P. 2000. «Relationship betwe-en biological control, incidence of hypovirulence, and di-versity of vegetative compatibility types of Cryphonectria parasitica in France». Phytopathology, 90: 730-737.

RoBiN, C.; laNz, s; soutreNoN, a; rigliNg, D. 2010. «Do-minance of natural over released biological control

agents of the chestnut blight fungus Cryphonectria parasitica in south-eastern France is associated with fitness-related traits». Biological control, 53: 1. Pàg. 55-61.

SCharF, C. s.; de PalMa, N. k. 1981. «Birds and mammals as vectors of the chestnut blight fungus (Endothia pa-rasitica)». Can. J. Zool., 59: 1647-1650.

SCiBilia, k. l.; heBard, F.v.; shaiN, L. 1992. «Conidia of Hypovirulent Strains of Cryphonectria Parasitica Differ in Their Potential for Biocontrol of Chestnut Blight». Canadian Journal of Forest Research, 22: 1338-1342.

Vrot, F.; greNte, J. 1985. «Le chancre de l´écorce du châ-taignier». Phytoma- Défense des cultures, 35-37

La fusta del castanyer

aBella, I. 1996. La magia de los árboles. 2a ed. Oasis, Barcelona.

assoCiaCió esPaNyola de NorMalitzaCió i CertiFiCaCió, 1977. Características físico-mecánicas de la madera. Deter-minación del peso específico. UNE 56-531-77. AE-NOR, Madrid.

assoCiaCió esPaNyola de NorMalitzaCió i CertiFiCaCió. 1977. Características físico-mecánicas de la madera. Deter-minación de las contracciones lineal y volumétrica. UNE 56-533-77. AENOR, Madrid.

assoCiaCió esPaNyola de NorMalitzaCió i CertiFiCaCió. 1977. Características físico-mecánicas de la madera. Deter-minación de la higroscopicidad. UNE 56-532-77. AE-NOR, Madrid.

assoCiaCió esPaNyola de NorMalitzaCió i CertiFiCaCió. 1977. Características físico-mecánicas de la madera. Determi-nación de la dureza. UNE 56-534-77. AENOR, Madrid.

04

ANNEXOS

141R

efer

ènci

es b

iblio

gràfi

quesassoCiaCió esPaNyola de NorMalitzaCió i CertiFiCaCió. 1977.

Características físico-mecánicas de la madera. Deter-minación de la resistencia a la compresión axial. UNE 56-535-77. AENOR, Madrid.

assoCiaCió esPaNyola de NorMalitzaCió i CertiFiCaCió. 1977. Características físico-mecánicas de la madera. Deter-minación de la resistencia a la flexión estática. UNE 56-537-77. AENOR, Madrid.

assoCiaCió esPaNyola de NorMalitzaCió i CertiFiCaCió. 1978. Características físico-mecánicas de la madera. Deter-minación de la resistencia a la tracción perpendicular a las fibras. UNE 56-538-78. AENOR, Madrid.

assoCiaCió esPaNyola de NorMalitzaCió i CertiFiCaCió. 1978. Características físico-mecánicas de la madera. Inter-pretación de los ensayos de los resultados. UNE 56-540-78. AENOR, Madrid.

assoCiaCió esPaNyola de NorMalitzaCió i CertiFiCaCió. 1978. Características físico-mecánicas de la madera. Pre-paración de probetas para ensayos. UNE 56-528-78. AENOR, Madrid.

assoCiaCió esPaNyola de NorMalitzaCió i CertiFiCaCió. 2013. Madera estructural. Clases resistentes. prUNE-EN 338. AENOR, Madrid.

assoCiaCió esPaNyola de NorMalitzaCió i CertiFiCaCió. 2012. Madera estructural. Clases resistentes. Asignación de calidades visuales y especies. UNE-EN 1912:2012. AENOR, Madrid.

assoCiaCió esPaNyola de NorMalitzaCió i CertiFiCaCió. 2007. Clasificación visual de la madera aserrada para uso es-tructural. Madera de coníferas. UNE 56544:2007. AE-NOR, Madrid.

assoCiaCió esPaNyola de NorMalitzaCió i CertiFiCaCió. 2007. Clasificación visual de la madera aserrada para uso

estructural. Madera de frondosas. UNE 56546:2007. AENOR, Madrid.

Boada i JuNçà, M. 1989. Els arbres de la regió el Mont-seny (I). La vida entorn de l’arbre Vol. I. Publicacions de l’ICE, Barcelona.

Cigalat Figuerola, e.; soler Burillo, M. 2003. Guía de las principales maderas y de su secado. Ediciones Mun-di-Prensa, València.

Collardet, J.; Besset, J. 1988. Les bois commerciaux et leurs utilisations: Tome II. Bois feuills des régions tem-pérées et froides. Éditions H. Vial. Centre Technique du Bois et de l’Ameublement, Dourdan.

CoNedera, M.; kreBs, P.; tiNNer, W.; Pradella, M.; torriaNi, d. 2004. «The cultivation of Castanea sativa (Mill.) in Eu-rope, from its origin to its diffusion on a continental sca-le». Vegetation History and Archaeobotany, 13: 161-179

CoNsorCi Forestal de CataluNya. 2009. «El futur del casta-nyer». Catalunya forestal, 96: 16-17.

eNte NazioNale italiaNo di uNiFiCazioNe. 2010. Legno strut-turale. Classificazione a vista dei legnami secondo la resistenza meccanica. Parte 2: Regole per la classi-ficazione a vista secondo la resistenza meccanica e valori caratteristici per tipi di legname strutturale. UNI 11035:2010-2. UNI, Milà.

FeNgel, d., WegeNer, g. 1989. Wood: chemistry, ultras-tructure, reactions. 2a edició. De Gruyter, Berlín.

galáN Cela, P.; gaMarra gaMarra, r.; garCía viñas, J. i. 1998. Árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. Ediciones Jaguar, Madrid.

garCía esteBaN, l.; guiNdeo Casasús, a.; Peraza oraMas, C.; de PalaCios de PalaCios, P. 2003. La madera y su anatomia. Fundación Conde del Valle de Salazar. Edi-ciones Mundi-Prensa. AiTiM, Madrid.

Referències bibliogràfiques

142

giordaNo, g. 1988. Tecnologia del legno. Volume III: parte seconda. I legnami del commercio. 2a edició. Unione Tipografico-Editrice Torinese, Torí.

lóPez goNzález, g. a. 2002. Guía de los árboles y arbus-tos de la Península Ibérica y Baleares. Grupo Mun-di-Prensa, Madrid.

Masalles, r. M., [et al.]. 1988. Història Natural dels Països Catalans: Vol. 6. Plantes superiors. Fundació Enciclo-pèdia Catalana, Barcelona.

MuNdet, r.; CaPó, J. 2007. Guia per a la classificació de la fusta en peu: Aplicacions i transformació de la fusta dels boscos catalans. Consorci Forestal de Catalunya, Santa Coloma de Farners.

Peraza sáNChez, F. [et al.]. 2004. Especies de maderas para carpintería, construcción y mobiliario. AITIM, Madrid

RiChter, h. g.; dallWitz, M. J. 2000 en endavant. Com-mercial timbers: descriptions, illustrations, identifica-tion, and information retrieval. Johann Heinrich von Thünen-Institut, Hamburg. www.bfafh.de/inst4/41/in-tro_es.htm

rovira i PasCual, N. 2006. «Les Castanyedes i el nou panorama forestal». Catalunya Forestal, 78: 1-2.

sChoCh, W.; heller, i.; sChWeiNgruBer, F. h.; kieNast, F. 2007. Wood anatomy of central European Species. Forschungsanstalt für Wald, Schnee und Landschaft, Birmensdorf. www.woodanatomy.ch

ÜNsal, Ö.; kaNtay, r. 2009. «Drying and using properti-es of chestnut wood». A: International Workshop On Chestnut Management In Mediterranean Countries. International Society for Horticultural Science. (Acta horticulturae; 815), Leuven. Pàg. 179-184.

Walker, a. 2007. Enciclopedia de la madera. Art Blume S.L., Barcelona.

El mercat del castanyer

BerroCal, M; gallardo, J. F; Cardeñoso, J. M. 1988. El castaño. Productor de fruto y madera. Creador de pai-saje y protector. Ediciones Mundi-Prensa.

Bourgeois, C; serviN, e; leMaire, J. 2004. Le Châtaignier, un arbre, un bois. Institut pour le développement fo-restier.

Casals, C. 1991. Els castanyers de les muntanyes de Pra-des. Diputació de Tarragona i Departament d’Agricul-tura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalu-nya.

goNzález, M; BeNedetti, S. 2005. Diversificación y pro-ductividad forestal: El castaño especie multipróposito para mejorar la rentabilidad predial. Institut Forestal de Xile.

LoeWe, M. v; goNzález, O. M. 2004. Mercado para la ma-dera de castaño. INFOR, Xile.

Miquel, s; BigNé, s; CueNCa, a. C; Miquel, M. J; lévy, J. P. 1996. Investigación de Mercados. McGraw-Hill.

OFiCiNa de PreveNCió d’iNCeNdis Forestals, diBa; raddi, A. 2008. Full informatiu del mercat dels productes fores-tals a Catalunya. Núm. 7, Diputació de Barcelona, Xar-xa de Municipis.

PetteNela, d. 2001. Marketing perspectives and instru-ments for chestnut products and services. For. Snow Landsc. Res. 76, 3: 511-517 (2001) 511.

Raddi, a. 1998. El mercat dels productes forestals a Ca-talunya. Quaderns Tècnics. Diputació de Barcelona, Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Fo-restals.

rodríguez, J; Marques, a; Navarro, P. J; altarriBa, g; góMez, M; rotllaN, x; ColiNas, C. 2008. Seguiment dels tre-

04

ANNEXOS

143R

efer

ènci

es b

iblio

gràfi

quesballs de millora de castanyeredes durant l’any 2007,

parcs naturals del Montseny i Montnegre-Corre-dor. Àrea d’Aprofitaments Fusters i Biomassa-Àrea de Gestió Sostenible (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya).

RuBio, M. J; varas, J. 2004. El análisis de la realidad en la intervención social: la Entrevista. Editorial CCS.

Tusell, J. M; rovira, N. 2006. La situació actual del castanyer (Castanea sativa) a Catalunya. Consorci Forestal de Catalunya.

xarxa de ParCs Naturals. 2007. Projecte de tractaments silvícoles de millora de les castanyeredes. Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis i Obra Social ”la Caixa”.

Títols publicats

Els espais fluvials. Diagnosi ambiental

Els alzinars

Les pinedes de pi blanc

Les pinedes de pinassa

Les pinedes de pi roig

Els espais fluvials. Avaluació del planejament urbanístic

Les pinedes de pi negre

Els espais urbans. Gestió d’hàbitats per a la fauna vertebrada

Les fagedes

Les pinedes de pi pinyer

El castanyer a Catalunya