GASPAR DE BORJA i DE VELASCO. EL TERCER BRAM DEL BOU

Per Vicent Pellicer i Rocher

Los Orsini no habamos tenido a uno de los nuestros en el trono de Pedro desde que Nicols III falleci en el siglo XIII, y nuestro prestigio lo necesitaba. Nuestras finanzas tambin. (Manuel Mjica, Bomarzo)

LA FAMLIAEls marquesos de Llombai, Francesc Toms de Borja i Centelles (1551-1595) i Juana Fernndez de Velasco (?-1627) es casaren en Barcelona el 19 de gener de 1572. Francesc Toms era el fill gran de Carles de Borja i Castro, V duc de Gandia i de Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona, comtessa dOliva. Juana era filla de Iigo Fernndez de Velasco, X Conestable de Castella, IV duc de Fras, VI comte dHaro, III marqus de Berlanga i de Ana Prez de Guzmn y Aragn, germana de la mare de Sant Francesc de Borja, filles naturals dAlfonso de Aragn (arquebisbe de Saragossa) al seu torn, fill natural del rei Ferran el Catlic. Juana tamb estava emparentada amb els Enrquez de Ribera, famlia a la qual pertanyia San Juan de Ribera, arquebisbe i virrei de Valncia (1532-1611) El matrimoni va arribar a Gandia en el mes de maig de 1572 i en honor a Juana la vila va programar grans festes de benvinguda.

Francesc Toms i Juana tingueren huit fills. Els primers anys de matrimoni els passaren en Gandia on nasqueren lhereu, Carles Francesc (1573-1632) i el segon fill, Ignasi (ca.1575-1622) En 1576, la parella va viatjar al regne de Castella, on residiren en Villalpando i Berlanga on nasqueren els altres fills. Aquestes poblacions eren feus dels Fernndez de Velasco. En Villalpando va nixer Gaspar, (26 de juny de 1580-Madrid, 28 de desembre de 1645) fill tercer del matrimoni; Baltasar va nixer a Berlanga en 1586 i va morir a Ciutat de Palma en 1530 sent bisbe daquella dicesi; de nou, a Villalpando van veure la llum la resta de fills: Melcior (Villalpando, 1587-Cartagena, 1656) que va arribar a ocupar el crrec dalmirall de la flota de la mediterrnia aix com el de virrei de Siclia; El sis fill, Joan, tot just va viure un any (1588-1589) De Magdalena no sabem la data exacta del seu naixement aix com tampoc la de lltim fill, Caterina.

Lavi del cardenal, el duc Carles de Borja i Castro, comptava amb la plena confiana del rei Felip II i, en 1575, li va encomanar la missi danar a Gnova. Havia de fer dintermediari en els conflictes interns que shavien creat arran de lenfrontament entre la vella i nova noblesa que lluitava pel control daquella repblica de la qu tan necessitada estava la monarquia hispana; tant pel qu feia als prstecs dels seus banquers com per la seua fora naval mercant i militar. A la vista del bons resultats diplomtics, en desembre de 1582 i, a causa de la mort del duc dAlba, Carles de Borja i Castro va ser nomenat, interinament, Virrei i Capit General de Portugal.

El cardenal Gaspar de Borja. (Santiago Moll. Collage. 2010) Colecci particular

Durant la seua absncia, que va durar gaireb un any, ladministraci dels seus estats la va confiar al seu germ Alfons. Mentrestant, els marquesos de Llombai passaren a viure al palau de Castell del Duc. De tornada a casa, el duc Carles tamb es va installar a la petita poblaci de la vall dAlbaida on passava llargues temporades i on la relativa altitud temperava la humitat. I s que, la inflamaci del dit gros del peu (gota) li produa intensos dolors que li comenaren dos dies desprs dembarcar-se en Dnia de cam cap a Gnova. Tanmateix, el fet que el duc i la seua famlia passaren llargues temporades en la Vall dAlbaida, possiblement tingueren la seua explicaci no tant en la benevolncia del seu clima com pel fet que en aquell palauet el duc es trobava ms a recer dels plets que se li presentaven arran de la successi del comtat dOliva i que li plantejaven la branca dels Centelles establerts en la vila de Nules. Tot plegat, aquestes contrarietats representaren a la casa ducal moltes i grans despeses i en Castell del Duc la vida diria no era tan costosa com al palau de Gandia on havia de mantindre un gran nombre de persones necessries tant per al protocol oficial com per al servei personal de la famlia ducal.

Amb el pas del temps, els dolors anaven a ms; es van tornar crnics i de tornada de Lisboa la salut del duc no treia que el govern de la vila i del ducat necessitara de la direcci del seu cap. s per aix que les responsabilitats i les naturals consultes amb els administradors dels estats i els consellers de la ciutat, reclamaven, si ms no, la presncia de lhereu. Per aquesta ra, el 30 de desembre de 1583, el marqus de Llombai, Francesc Toms va escriure al Consell de la Vila comunicant-li que no desitjava altra cosa que viure i morir a la seua ciutat i en aquest sentit va ordenar que se junte el Consejo, se consulte con el Duque porque con el parecer de su Excelencia se haga y guie todo de manera que se consiga el fin que todos queremos que es de venir yo a perpetuarme a Gandia. A ms -amb el qu potser un acte de modstia i responsabilitat- va afegir en la seua carta que, el fet que arribara a Gandia acompanyat de la marquesa i dels seus fills, no havia de ser motiu que afectara leconomia municipal. Aix, els marquesos de Llombai amb els seus fills -nascuts fins aquell moment- es van traslladar al palau ducal de Gandia per tal de governar el ducat i dems baronies en nom del duc Carles. (En 1585 o un poc abans, de nou els marquesos es traslladaren a Villalpando fins 1588 o 1589)

De resultes dels lligams de confiana i de parentela, els Borja continuaren fruint duna excellent conjuntura familiar amb la monarquia. Per tant, en 1591, quan en el regne dArag esclataren el qu es coneix com alteraciones aragonesas Felipe I dArag i II de Castella va fer s, una vegada ms, de la diplomcia borgiana i va enviar a Saragossa al marqus de Llombai, Francesc Toms, per tal que mediara en el problema de les revoltes que amb ocasi de la fuga del seu secretari dEstat, Antonio Prez es produren en Arag que va acollir el refugiat. El marqus de Llombai va complir amb lordenat pel rei en qualitat de primognit del duc de Gandia per quant aquest es trobava indispost a causa de la seua malaltia. Va ser a Castell del Duc, on el duc va passar els ltims anys de la seua vida i on el va sorprendre la mort un 16 de juny de 1592. La encarregada de donar la notcia als Justcia i Jurats de Gandia va ser la marquesa de Llombai, Juana Fernndez de Velasco qui va escriurels encomanant-los que mostraren el sentiment que els corresponia com a fidels vassalls, dando los lutos a las personas acostumbradas mirando los exemplares pasados (...)

Home dEsglsia/Home dEstatGaspar de Borja i Velasco es va llicenciar en Filosofia en desembre de 1608 i en Teologia en gener de 1609. A continuaci va dir la seua primera missa en lesglsia de la Companyia de Jess de Madrid. Sa mare, la duquessa viuda de Gandia, Juana de Velasco tenia molt bones relaciones en la Cort, sobre tot amb la reina Margarida dustria a qui, seguint ordres del rei Felip I dArag i II de Castella, a finals de 1598 va acompanyar des de Ferrara a Valncia. Al poc de temps Felip I va morir. No obstant, a Margarida li canviaren el nuvi i aix, el 18 dabril de 1599 es va celebrar en la catedral de Valncia el matrimoni de confirmaci entre el nou rei, Felip II dArag i III de Castella i Margarida dustria. Anteriorment, el papa Climent VIII havia realitzat el matrimoni per poders a Ferrara el 15 de novembre de 1598. Des de Valncia la parella va viatjar a Madrid i la duquessa va continuar exercint el crrec de cambrera major de la reina. Per tant, no s destranyar que les gestions de Juana Fernndez de Velasco a Madrid i molt possiblement amb el patriarca Juan de Ribera, donaren com a fruit que el 17 dAgost de 1611 Gaspar fos nomenat prncep de lEsglsia pel papa Pau V.[footnoteRef:1] Per aquest motiu es va traslladar a Roma on va arribar a lestiu de 1612.[footnoteRef:2] Al poc de temps destar en Roma va anar ocupant-se de crrecs oficials que tenien a veure amb la poltica i els interessos dEspanya. En diverses ocasions va exercir dambaixador -ordinari i extraordinari- davant la Santa Seu. Durant gaireb vint anys el cardenal va estar assistit per Diego de Saavedra Fajardo (1584-1648) qui posteriorment va anar ascendint esglaons en la diplomcia espanyola fins arribar a ser ambaixador davant lemperador. [1: Moroni Romano, G. Dizionario di erudizione eclesiastica, Venezia, 1840, pp. 51.] [2: El cardenal va viatjar a Roma des del port de Vinars des don va sarpar el 6 de juny de 1612 havent passat abans uns dies a Gandia on va entrar el 12 de maig i a Valncia el 22 del mateix mes. La data de la primavera de 1612 ens la confirmen la carta amb data 7 dabril de 1612, (Archivio Mediceo, MdP 4028, doc, 8017, fol. 363, 1612, abril. ]

En 1620, Felip II dArag va nomenar el cardenal, ambaixador inter del regne de Npols. Obeint lordre reial i amb llicncia del papa Gregori XV, Gaspar de Borja va viatjar cap a la capital del regne partenopeu sense saber ben b quina durada havia de tindre aquella aventura com realment es podria qualificar aquella etapa de la seua vida. En els primers dies de juny daquell any arribava a les portes de Npols per tal de ocupar interinament el crrec de virrei que fins aleshores ocupava el seu cos germ per part de mare, Pedro Girn de Velasco, duc dOsuna. Aquest havia estat reclamat a Madrid pel rei a causa dhaver estat reprovat per la noblesa i laristocrcia ms rncia de la ciutat i del regne de Npols. Lafer napolit, ha tingut una lectura distinta segons els partidaris del duc dOsuna o dels seus detractors; la actuaci del cardenal en la destituci del dOsuna com a virrei s contemplada duna o altra manera. Ara b, sembla que el fort carcter i la falta de flexibilitat en la particular moralitat i rectitud del cardenal Borja ja presagiava el moment lgid al qu va arribar la Protesta durant el consistori cardenalici del 8 de mar de 1632. Amb tot, sha dapuntar que el cardenal Gaspar de Borja i de Velasco era una persona de firmes conviccions. La seua lleialtat a la Corona i a la defensa del catolicisme estava per damunt de tot i de tots, incloent-hi el mateix pontfex. Aix ho creien a la Cort de Madrid i aix li ho van premiar al llarg de la seua carrera poltica i eclesistica.

Per tal dajudar a tindre un perfil ms aproximat de la seua personalitat, shaurien danalitzar els objectes personals entre els qu, evidentment, estarien els llibres que formaven la seua biblioteca. En linventari realitzat desprs de la seua mort, es va comptabilitzar una quantitat de llibres que no passava de ser relativament modesta. La biblioteca no era tan extensa i variada com la dalgun dels seus avantpassats Joan II de Borja i Enrquez, o la de Carles de Borja i Castro. En la relaci dun total de 130 exemplars no es troben llibres que mostren un perfil acurat sobre el seu carcter i temperament. Ms b, sn llibres que noms dibuixen una part del seu tret psicolgic o de la seua formaci intellectual. La major part dels llibres son publicacions referents a filosofia, teologia i sobre tot- a les Sagrades Escriptures. En el llistat destaquen els llibres sobre teologia com ara, dhuit volums de Francisco Surez i onze del tamb jesuta Vzquez. Cap llibre sobre qualsevol altra disciplina que no siga la religiosa. Copsa el fet que, tot i haver estat un amant de les arts i possedor duna extensa collecci artstica, no shi haja cap cap referncia a lart de la pintura, escultura o arquitectura. Tampoc, de literatura clssica o novella. Tan sols uns volums sobre les obres de Luis de Granada o Teresa de Jess.

Sha parlat des estudis universitaris per no es t coneixement sobre quina seria la seua formaci escolar durant la seua infantesa i adolescncia. Potser que cursara el batxillerat a la Universitat de Gandia, regentada per la Companyia de Jess i fundada pel seu besavi. El fet de anar a Alcal a fer els estudis de teologia i filosofia va ser per la qualitat del seu professorat per tamb per qu desprs de la mort de son pare el 1595, Juana Fernndez de Velasco i els seus fills- van passar a viure a la cort madrilenya. Amb tot, sha de tindre present que a Alcal sestudiava teologia seguint el mtode del jesuta Francisco Surez, un gran teric de lescolasticisme del segle XVI que, malgrat els seus lgics detractors, va publicar un grapat de llibres i va obtindre un gran reconeixement. A grans trets, en el seu predicament teric, el suarisme, destaca per la distinci que fa entre el dret natural i el dret internacional, fruit de la costum basada en que tota mena de legislaci deriva del poder div i per tant, tota lautoritat dels monarques forosament deriva daquell. Aix, el poder dun prncep primus inter pares- deriva de Du i, en ltima instncia, el poble li pot reclamar responsabilitats pels seus actes, sobretot aquells que no sajusten al pacte consuetudinari de lhome amb Du. En conseqncia, si al primus inter pares se li atorga el poder legislatiu natural, el poble t dret de prendre-lil; a rebellar-se contra el governant si aquest no compleix les condicions estipulades per la costum. A ms, el governant est obligat a actuar amb moderaci i justcia. Anant ms lluny, la teoria suarista s partidria de que si un govern simposa al poble, aquest no sols t tot el dret a defensar-se dels abusos de lautoritat sin que tamb pot rebellar-se contra el tir i fins i tot t tot el dret a matar-lo. A la vista del contingut filosfic de la metodologia del jesuta Francisco Surez, sens dubte, en el substrat del carcter del cardenal Gaspar de Borja estaria el pensament suarista que, en determinats moments emergia ferm i rigors.

Roma. Vista parcial, amb la baslica de Sant Pere del Vatic al fons. Foto: V. Pellicer

Com ja sha apuntat, la prova ms contundent va ser la reprovaci al papa Urb VIII en ple consistori, davant de tots els cardenals residents a Roma. El papa sobstinava en inclinar-se a favor de Frana -que mantenia una actitud passiva davant els moviments de la Reforma- Per contra, Urb VIII es negava a ajudar econmicament el bndol catlic format per la corona dEspanya i lemperador dustria durant la Guerra dels Trenta Anys. Es tractava dun problema poltic per que tenia es seus orgens en les guerres de religi entre protestants i catlics. Gaspar de Borja no podia entendre cm un papa, el cap de lEsglsia Catlica Romana fos francfil i no moguera un dit per aturar el progrs de les forces protestants. Tot plegat, el cardenal Borja no ho va dubtar i, per varies vegades, fent s de la seua prerrogativa dambaixador de la corona espanyola, li va pregar al papa que prestara ajuda a la Casa dustria en la seua lluita contra el protestantisme. A la fi, veient lactitud del pontfex i tot de tractar-se de qui es tractava, sembla que no va dubtar en posar en prctica les teories suaristes que li rondaven pel cap. Aix, va reprovar obertament -duna vegada per totes, davant de tots els cardenals del consistori- el comportament antiespanyol dUrb VIII: Hablo como embajador del rey catlico, como protector de Espaa y como cardenal en la causa de Dios.[footnoteRef:3] Aquest va ser el principi de la fi de les aspiracions del cardenal Borja. [3: AHN, Osuna, leg. 844, doc. 17/16. Relacin de lo sucedido en el consistorio que Su Santidad de Nuestro Santsimo padre Urbano, papa 8 tuvo con los eminentsimos cardenales en su palacio de San Pedro, lunes 8 de marzo de 1632.]

La guerra entre el cardenal i el papa shavia encetat oberta i clarament i no sacabaria fins la mort del Barberini. Per, va ocrrer massa tard per al cardenal. A partir daquell moment, lanimadversi dUrb VIII vers el cardenal Borja va ser molt notria i va anar creixent dia a dia i com se sl dir, va fer crrer rius de tinta per totes les corts europees. Per tal de desfer-sen del cardenal i no veures obligat a suportar-lo el papa Barberini va publicar una butlla que, pel fet dhaver estat concebuda amb una finalitat concreta va passar a la histria amb el nom de butlla borgiana. En ella, el papa manava que tots els bisbes havien de residir en la dicesis de la que eren titulars. Gaspar, que havia estat nomenat arquebisbe de Sevilla el 19 de febrer de 1632, tot just unes setmanes abans de la clebre Protesta, va haver dobeir el dictamen papal i malgrat els intents de quedar-se a Roma amb tota mena dexcuses, no va tindre ms remei que, desprs de vint anys, tornar-sen a Espanya. Per, sense perdre lesperana de tornar-hi. El cardenal Borja va haver dabandonar Roma amb molta tristesa i preocupaci per, aix s, estava resolt a tornar per veure complert lobjectiu que des de sempre shavia marcat i del qu ms avall es tractar. Va partir cap a Npols per tal de preparar el viatge amb un vaixell espanyol cap a Gnova, que era litinerari habitual i des dall, desprs dhaver visitat els seus parents, els Dria, embarcar-se de nou a finals de desembre rumb a Barcelona. Al cap duna curta estada a la capital catalana va viatjar a Madrid on va ser rebut amb tots els honors pels reis i tota la seua Cort. Va exercir els crrecs de Presidente del Consejo de Aragn, Presidente del Consejo de Itlia i incls, regent junt a la reina durant una curta estada del rei visitant les tropes que lluitaven contra Frana. Passat el temps i de Sevilla estant lany 1643, el rei Felip III dArag i IV de Castella el va proposar per a regir la Seu Primada dEspanya, Toledo, per Urb VIII, no va aprovar la proposta. Per tant, va haver desperar fins lany 1645 quan, al cap dun ms de morir el Barberini, el nou pontfex el va designar arquebisbe de Toledo. Tanmateix, com sha dit abans, la mort dUrb VIII es va produir massa tard per al cardenal Borja ja que, aquest, a la fi duna llarga malaltia, va morir a Madrid el 28 de desembre daquell mateix any. Les seues despulles reposen en un modest nnxol en la catedral de Toledo. Maffeo Vincenzo Barberini Urb VIII (1623-1644) Gian Lorenzo Bernini (1632)

Lenyorament de GandiaGaspar hauria de tindre al voltant de tres anys quan arribaria a Gandia per primera vegada i on passaria gran part de la seua infantessa abans danar a estudiar a Alcal de Henares.[footnoteRef:4] Era el tercer fill i equidistava entre el germ major i el qu li seguia, una diferncia de cinc i sis anys, respectivament. La seua germana Magdalena nascuda ca.1578- en 1594 hauria de tindre, al menys, 16 anys quan va contraure matrimoni amb seu cos Iigo Fernndez de Velasco y Tovar, comte dHaro, qui havia estat designat governador de lEstat de Mil. Al respecte, Gandia els va obsequiar amb moltes celebracions festives, entre elles, les corregudes de joies. Lalmirall Giovanni Andrea Dria[footnoteRef:5] va arribar a les platges de Gandia amb dues galeres i el 12 de juliol daquell any de 1594 Magdalena va embarcar rumb a Gnova tot rebent lhonor duna bateria de salves de can. Malauradament, Magdalena va morir mesos desprs darribar a la seua ltima destinaci, Mil. La germanastra, Caterina nascuda ca.1583- va tindre un fill natural amb Fadrique Enrquez de Ribera, marqus de Villanueva. Desprs de parir va ingressar en el convent de Santa Clara de Gandia. El seu fill, Mateo de Ribera i Borja va ser el primer bar de San Paulino, ttol creat el 16 de juliol de 1638. Va viure a Palerm on va ocupar el crrec de Capit General de Siclia per ordre de Felip III dArag i IV de Castella. Es va casar amb Giovanna de Moncada, filla dAntonio de Moncada, duc de Montalto. Ni que dir t, que de ben segur que darrere daquest reconeixement estaria la m del germanastre de sa mare, Gaspar, aleshores arquebisbe de Sevilla. [4: Lligall 463, 14. 21 de juny de 1600/21 de juny de 1620. Copia autorizada en pergamino de un Breve expedido por el sumo pontfice Clemente VIII librado en Roma a 21 de junio de 1600 y a favor del Sr. D. Gaspar de Borja, para que pudiese disfrutar las rentas de cannigo de Toledo en tanto que estudiaba los cnones y sagrada Teologa en Universidad aprobada. Con dicha copia va unido el original. Asimismo va adjunto otro breve de dicho sumo pontfice dado en Roma a 12 de abril del citado ao 1600 cometido al provisor de Avila a efecto de dar la posesin a dicho sr. D. Gaspar del dicho canonicato, caso de no efectuarlo el oficial de la referida ciudad de Toledo.] [5: Giovanni Andrea I Dria (1539-1606) era el pare de laleshores marquesa de Llombai, Artemisa Dria i Carretto, casada en 1593 en El Escorial amb Carles Francesc de Borja i Fernndez de Velasco, (1573-1632) germ del cardenal Gaspar de Borja i de Velasco que s el nom que feia servir-]

Pel qu fa a la infantessa no shauria dubtar dels anys felios que degu passar a Gandia i a la Safor. Els seus pensaments i decisions abans de morir confirmen els records duns anys plens de joia i de impressions inesborrables que no labandonarien mai. Aquestes circumstncies de nen privilegiat, amb els estudis universitaris en Alcal de Henares, modelaren una personalitat molt peculiar que havia de definir-lo en la plenitud de la seua vida com un home intelligent, de fort carcter i segons els historiadors, amb certa manca de diplomcia. El bagatge de Gaspar de Borja no podia defugir de la fortssima crrega gentica que li corresponia com a descendent i com a membre duna de les nissagues ms controvertides en la histria dEuropa, els Borja/Borgia.

Vista general de Gandia i dels seus voltants de principis del s. XX Tan sols es pot distingir un hort de tarongers.

Amb sis anys, Gaspar de Borja i els seus germans van ser testimonis de la visita al ducat de Gandia del rei Felip I dArag i II de Castella acompanyat de la seua filla predilecta, Isabel Clara Eugnia.

La comitiva reial va arribar a Gandia el 21 de febrer de 1586 i va marxar el dia 25. Venien de Valncia on havien arribat procedents de Monz, on el rei havia acudit durant el seu llarg viatge a la Corona dArag per a qu les Corts dels tres Estats aragonesos Arag, Catalunya (amb representats mallorquins) i Valncia- juraren el prncep Felip com hereu de la corona. Gaspar de Borja va viure els esdeveniments i ja sabria apreciar, comparar i sobretot, estimar, tot all que amb els seus germans, compartia amb els sbdits del seu avi, el duc de Gandia.

Tanta estima i felicitat se li va quedar incrustada baix la pell i, en arribar el moment va comprendre que la seua posici havia de servir per alleujar els greus problemes econmics que patia el solar dels seus avantpassats. Ell havia de remeiar la situaci i en aquest empeny va ocupar els darrers mesos de la seua vida. Sabia que no li quedava molt de temps; s per aix que, malgrat la infermetat es va entregar a una frentica activitat epistolar per veure de nugar tots els caps i no deixar res a latzar.

Tot just vint-i-sis dies abans de la seua mort, de Madrid estant, on hi residia, li agraa al seu nebot el duc Francesc Ddac Pasqual de Borja i Dria (1604-1634) les huit llimones que aquest li va enviar: Ahora me han trado una caja con ocho limas que V.E. me envia por [lo] que le doy infinitas gracias, ms no son de aquella calidad que yo conoc porque los cascos de ellas son muy disminuidos. He suplicado a V.E. haga diligencia por mandarlas buscar y resucitar esta fruta con nuevos plantos porque s lstima que se acabe.[footnoteRef:6] s a dir, no es tractava noms del fet de deixar endreats els seus negocis i collocaci dels seus diners en aquells bens que foren ms segurs i rendibles. En quant als fruits enviats pel seu nebot, a ms de lagrament, sentia la necessitat daconsellar-lo en la producci dunes llimones que fruren de certa grossria en la seua pell -que yo conoc- per tal de treure-li ms rendibilitat al producte. No solament eren els records de la infantessa i de joventut de la seua estada a Gandia i de lassaboriment de tot el bo i millor que la natura saforenca oferia. Aix, si duna banda agraa els fruits -que no tenien la corfa de la grossria que ell havia conegut- daltra, li recomanava al seu nebot que buscara enlloc aquella varietat -de la qu noms la seua memria li feia tragar saliva- i tractara de cultivar-la de bell nou. Va morir poc desprs per, mesos abans, en abril daquell mateix any de 1645, quan encara era arquebisbe de Sevilla, esperant la butlla papal per anar a prendre possessi de larquebisbat de Toledo, li va escriure una altra carta al seu nebot i hereu des de la capital andalusa; una carta de resposta en la que quedava de manifest el grau denyorament que per Gandia sentia el cardenal Borja: (...) Harto me compadezco de que los frios sean por all tan grandes y que esten puestos en tantos riesgos los planteres para el ao que viene. Estimo infinito a V.E. lo que anima a los vasallos para acrecentar ese fruto y asimismo la custodia que ha mandado poner en la dehesa de Jaraco. V.E. ha tomado muy buen expediente encargando al sr. Marqus mi sobrino la conservacin de la caza. Para mi fuera gran fortuna poder desembarazarme de los negocios y dar una vuelta a Gandia que muy seguro vivo de que jams tuviera tiempo ms alegre pues habiendo de gozar de los favores de V.E. y de la compaa de mis sobrinos fuera para mi sumo consuelo.[footnoteRef:7] No calen molts comentaris a la lectura daquest fragment. Si mes no, dir que Gandia no va ser per al cardenal Gaspar de Borja lEgipte de seu sant besavi sin la terra promesa que tant enyorava i que les obligacions i infermetats no li permetien visitar; cosa que no feia des de lany 1612 en que el 12 de maig va entrar en Gandia amb tota la pompa dels grans personatges: Abans de partir cap a Roma, la vila de Gandia va rebre el cardenal Gaspar de Borja, fill dels ducs. Va arribar cap el capvespre; amb les primeres oracions de la nit. Tota la vila va eixir a rebrel: les autoritats civils i la clerecia amb el deg de la Seu al front lesperaren a fora de la Porta de Valncia. El deg anava vestit de pontifical i portava una creu a la m que li va donar a besar al cardenal. A continuaci, el cardenal i el deg es posaren baix el pali que portaven els oficials de la vila i daquesta manera emprengueren lentrada a la vila fins linterior de la Collegiata on tot duna entonaren el Te Deum Laudamus. Una vegada acabada la litrgia de benvinguda els jurats de la vila acompanyaren a Sa Eminncia al palau ducal. A les primeres oracions de la nit, ixqu lo Captol acompanyat de tota la clerecia i frares del convent de Sant Roc, tots en process. Ixqueren al portal de Valncia fora lo qual i en front del bancal de Benet Colomer, li pareren lo sitial i all agenollat ador la Creu que portava lo Deg [mossn Dons Pau Llopis, 1612-1626-] vestit de pontifical i aprs se posaren davall lo pali lo qual portaven los oficials de la vila i daquella manera lo portaren a la Seu, en lentrada de la qual se feu al Senyor Cardenal la cerimnia del aigua beneda i encens. Arribats amb process a laltar major cantant lo Te Deum Laudamus, a la f dix lo Deg una oraci al propsit i aix se acab la festa, desprs de la qual, dall sen an a Palacio i lo dia aprs an lo Captol a visitar-lo. Donali la vila a Sa Illustrssima Senyoria tres-centes lliures en servici por no poder donar-li s i dissabte segent sen part per a Valncia on entr amb molt acompanyament a 22 del mateix mes al costat del Virrei entre dos Jurats que portaven al Virrei i al Senyor Cardenal enmig lo qual anava a cavall en un cavall amb gualdrapa de vellut morat i Sa IIlustrssima, vestit de colorat o carmes i quant entr en Gandia entr vestit de morat. De Valncia sen part Sa Illustrssima per a Vinars a embarcar-se a 31 de maig de 1612, on sembarc a 6 de juny de 1612. Aix mateix sia memria com entr Sa Illustrssima dins en lo convent de les monges de Santa Clara acompanyat de quatre criats reberen-lo les monges amb process en lo rebedor o porteria i daquella manera lo portaren al cor on estant aseit en una cadira anaren totes les monges a besar les mans a Sa Illustrssima i aprs li amostraren la casa[footnoteRef:8] Al cap de pocs dies va marxar cap a Roma a rebre el capell de cardenal i mai ms tornaria al casal de la seua famlia. [6: bidem] [7: AHN, Osuna, Ct. 268/17, Sevilla, 21 de mar de 1645.] [8: Arxiu de la Collegiata de Gandia (ACG), Records, 4, p. 8/Llegat Antoni Mart (LAM) mn. III, p. 257.]

Les profecies borgianes de sant Vicent Ferrer.Primera profeciaDiu la llegenda que sant Vicent Ferrer va tindre locasi de conixer a Lleida a Alfons de Borja quant aquest era un jovenet estudiant. En advertir lespavilat i viu que era, el sant predicador va sentir la premonici que aquell xiquet havia darribar lluny, molt lluny, fins i tot, a regir lEsglsia des de la cadira de sant Pere. Ara b, aquella intuci o vaticini llanat amb el perms de lEsperit Sant, tenia un preu: la profecia era doble ja que el frare dominic tamb va vaticinar-li o encarregar-li- a aquell jove que quan fos cap de lEsglsia de Roma havia de canonitzar-lo i entronitzar-lo en el cel junt a la resta de benaventurats.[footnoteRef:9] Per tal dillustrar les seues paraules, Vicent Ferrer va fer servir com a metfora que el bou passant que llua el blas dels Borja havia de pegar un bram molt fort i aquell clamor, aquell crit, correspondria a lelecci com a papa daquell jove de nom Alfons. Tant si s cert com si no, el cas es que la doble profecia es va complir i Alfons de Borja es va convertir lany 1455 en Calixte III qui, una vegada papa, va canonitzar Vicent Perrer. Les dues profecies han estat tractades pels historiadors i fillegs com una sola. [9: Vid Garganta de, J. M., y Forcada, V., Biografa y escritos de San Vicente Ferrer, BAC, Madrid, 1956. Ara s, s el moment de reprendre les teores o hiptesis que donaren lloc a les interpretacions del ter mugit. Ja hem vist cm el cardenal tena en ment des de xiquet la tercera profecia de sant Vicent Ferrer que, ja en vida del cardenal era vox populi en lesfera cortesana.] Sant Vicent FerrerPintura atribuda a F. de GoyaColecci Escola Pia de Gandia

ColE

Segona profeciaUna segona profecia correspondria a lelecci del segon papa valenci en la persona de Roderic de Borja. Ac sentra ja en el cmput de brams que pega el bou Borja que sembla en van ser tres. Per tant, el tercer bram es computaria dins duna trina o especulaci. En primer lloc, de les dues opcions que els historiadors i els fillegs tracten desbrinar sense que, ara per ara, shaja arribat a un consens, en els dos primers casos hom es remet als documents que fan referncia als vaticinis vicentins. Pel qu fa a la tercera profecia i malgrat latribuci de la frase ter bos rugiet in hac domo a Vicent Ferrer, diu el lingista Joan Requesens: restem sense saber-ne el quan, el com i lon, ni el to de veu ni el seu context lingstic...[footnoteRef:10] Aix, sense saber el quan, el cm i el perqu, el frare taumaturg va llanar una tercera profecia en la que, el bou -etimolgicament un brau dcil i feiner- obriria la boca tot fent ressonar per tercera vegada un fort bram que havia danunciar quelcom del qu no hi ha unanimitat, des de les fonts fins els investigadors ms recents. Per a uns, el tercer bram s la senyal inequvoca de la glorificaci celestial dun tercer Borja, San Francesc, IV duc de Gandia. Altres ho interpreten com un referent al primer favorit de Felip IV, el duc de Lerma, Francesc de Sandoval-Rojas i Borja, nt de sant Francesc de Borja i cardenal desprs de retirar-se de la vida pblica. Altres interpretacions atribueixen el tercer bram del bou Ter bos rugiet in hac domo- al fet de lexpulsi dels moriscos i de la fallida econmica que va resultar de tal acci: El any nou dar un bram lo Bou; el ay aprs, ni moros ni dins. Al respecte sha de dir que cap ni ning coneix lorigen daquesta frase ni qui ha estat aquell que lha posada en boca de sant Vicent Ferrer. Segons Requesens s el jesuta lvaro Cienfuegos qui, arreplegant notcies dels bigrafs dels sant gandi anterior a ell, recull la dita que a partir dac es donaria a conixer entre els lletraferits interessats en els temes borgians. Els successius ducs desprs de sant Francesc de Borja i tota la famlia devien de conixer aquesta tercera profecia i el cardenal Gaspar de Borja la tenia ben present des de ben jove i aix li ho fa saber al seu nebot Francesc Ddac Pasqual de Borja i Dria, (1596-1664) VIII duc de Gandia viudo i prevere, retirat en el convent de Sant Roc- en una de les respostes a les cartes que aquell li enviava durant els darrers mesos abans de la seua mort: amb data de 2 dagost el cardenal li escriu: Acurdome muy bien de la profeca de San Vicente Ferrer y desde antes que naciese vuestra excelencia la tengo en la memoria (...)[footnoteRef:11] O siga, des de ben jovenet, Gaspar de Borja i de Velasco ja somniava convertir-se en quelcom ms que un cardenal. [10: Vid Requesens i Piquer, J., Vaticinis borgians o vicentins per a major glria de Revista Borja. Revista de lInstitut Internacional dEstudis Borgians, 1, 2006-2007, p.1-50.] [11: Archivo Histrico Nacional (AHN) Osuna, leg. 844, doc. 13/17. Com veurem, les gestions que nomena referint-se a les poblacions citades estan encaminades a fer una tria per la posible compra de drets de jurisdicci per intentar salvar leconomia del ducat de Gandia.]

Tercera profeciaPel qu fa als protagonistes o receptors de la tercera profecia, duna banda hi ha qui veu clarament que es refereix a la figura de Francesc de Borja, declarat beat en 1624. Daltra, hi ha qui, interpretant la frase vicentina, Ter bos rugiet in hac domo- opina que el destinatari era el nt del sant, Francesc Sandoval, Rojas i Borja, pel fet dhaver estat aquest el vlid del rei Felip III quan es va produir lexpulsi dels moriscos dels regnes hispnics. La conseqncia daquesta decisi va ser la runa de leconomia del pas i un dels qui ms van patir la fallida va ser el duc de Gandia pels grans deutes que la crisi va generar i pels que ja arrossegava el ducat.[footnoteRef:12] Les conseqncies, duna banda, el ducat de Gandia, sense bracers experimentats en les llavors i tractaments dels productes del camp es va arrunar per complet fins el punt que el duc va suspendre les contribucions als seus vassalls i ell mateix va veure segrestades les seues rendes. A ms, sen va haver danar al regne de Sardenya en qualitat de virrei on va romandre gaireb onze anys. Daltra, tot i les desgrcies econmiques dels Borja, el cardenal, membre destacat de la famlia, va tindre ms sort i de la seua carrera eclesistica en va treure profit. En aquest sentit, no sha escrit que va ser ell, el cardenal Gaspar de Borja, qui va obligar tota la noblesa romana i la cort vaticana a pronunciar de bell nou el nom de Borja/Borgia, tan injustament esborrat dels anals de la Histria de Roma, el qual equivalia a dir, de la Histria de lEsglsia. Gaspar de Borja i Velasco va fer que el seu cognom, el cognom dels seus avantpassats, temut i respectat, ressonara de bell nou pels salons de palaus nobiliaris i cardenalicis de tota Itlia i per ende, de tota Europa. Ell va ser qui va llanar al vent de la Ciutat Eterna les cendres de la memria de Calixte III i Alexandre VI i va fer tot el qu va estar al seu abast per a qu (en la seua persona) els Borja foren rebuts a Roma una altra vegada; la seua segona ptria i alhora causa i origen de la glria del seu llinatge. [12: Vid La Parra, S. Los Borja y los moriscos, Ediciones Alfons el Magnnim, 1992.]

Seguint lestel dels seus avantpassats, Gaspar de Borja i de Velasco era conscient de qu per tal daconseguir els seus objectius, necessitava acumular un gran patrimoni; fins el punt darribar a ser un dels homes ms rics del seu temps. Frua de rendes eclesistiques de tot tipus concedides des de ben jove i confirmades per butlles papals. De canongies a Conca i Toledo assolides durant la seua joventut fins a les rendes que anaven lligades als seus crrecs eclesistics: el bisbat dAlbano, al que mai va renunciar, i sobre tot larquebisbat de Sevilla que va presidir des de 1632 fins 1643 en que va ser designat arquebisbe de Toledo i primat dEspanya [footnoteRef:13] A ms, amb els crrecs poltics i religiosos que va exercir hom pot fer-se una idea de les riqueses monetries i patrimonials que va poder acumular durant la seua vida. Es coneix la gran collecci dobres dart que va acumular en Itlia i posteriorment en Espaa. Noms cal donar una ullada al seu inventari post-mortem associat al testament.[footnoteRef:14] [13: Malgrat no haver estat aprovat pel papa Urb VIII, larquebisbat de Toledo va romandre vacant fins 1645 en qu al morir aquest papa el seu successor va nomenar Gaspar de Borja i de Velasco, arquebisbe de Toledo.] [14: AHN, Osuna, leg. 553, Arxiu Histric Municipal de Gandia (AHMG), FC-243. ]

Per ser qui era i descendir de qui descendia, el cardenal Borja havia de cuidar el seu status i mostrar-se al mn com corresponia a un Borja. A Roma, el cardenal tenia la seua residncia en lactual palau Odescalchi que va llogar i que aleshores pertanyia als Colonna. Estava, i est situat a la piazza dei Apostoli, molt a prop del Quirinal, que aleshores era la residncia del papa. Segons autors, en principi, el cardenal va llogar el palau als Peretti que acabarien emparentant-se amb els Borja.[footnoteRef:15] [15: ASFi (Archivio de Stato di Firenze, MdP (Mediceo del Principato) 7 dabril de 1612 Vol. 4028, doc., 8017, fol. 363: El cardinal de Joyeuses [cardenal Franois Gioiosa] palace (Palazzo Odescalchi ten belonging to the Colonna) will be taken by Cardinal Gaspare Borgia (...) il palazzo che ha lasciato il cardinal Giogiosa (Franois de Joyeuse) finalmente stato preso per il Card. (Gasparo) Borgia cha sar qua verso la fine di maggio (...) ]

Quan va haver de tornar a Espanya en compliment de la butlla borgiana no va deixar lliure del tot el palau on van quedar molts dels bens mobles de la seua propietat molt possiblement perqu en un principi pensava en tornar a Roma una vegada passara a millor vida el seu major enemic, el papa Urb VIII. No obstant, va rebre reiterades ofertes de lloguer del palau per part de Ferdinando II de Mdici, el Gran Duc de Toscana, per a servir de residncia romana al seu fill el cardenal Carlo de Mdici.[footnoteRef:16] El citat document s una carta amb data 18 de desembre de 1635 que Andrea di Giovanni Battista Cioli, administrador del Gran Duc li va enviar al seu ambaixador en Madrid, Francesco de Giovanni de Mdici. En el contingut de la carta es fa de veure la importncia de la residncia del cardenal Borja en Roma. El qu no est del tot clar en la redacci s si del qu es tracta s darrendar el palau o b de subarrendar-lo, ja que en la sinopsi del document, escrit en angls es pot llegir (...) is willing to rent his palace (...) which then belonged to the Chigi (...) que tradut vol dir que el Gran Duc Ferdinando II de Mdici est disposat a llogar el seu palau [del cardenal Borja] que aleshores pertanyia als Chigi. La carta de sollicitud acaba dient que quan el cardenal Gaspar de Borja volguera tornar de manera imprevista a Roma, el cardenal de Mdici abandonaria el palau per a que el Borja es poguera acomodar en ell. Amb tot i malgrat la disposici ltima de deixar-li el palau lliure en cas de necessitat, desprs de varis intents sollicitant-li larrendament o millor dit, el subarrendament- els Mdici acabaren comprant el qu avui es coneix com Palazzo Farnese, seu de lambaixada de Frana. Les relacions del cardenal Borja amb els Mdici devien de ser bones o molt bones per quant, com es por comprovar en el testament i en altres documents, el cardenal tenia dipositats en la Taula de Florncia ms de dos-cents mil ducats. [16: ASFi, 18 de desembre de 1635, vol. 4962, doc., 11977: (...) nell andarsi disponendo quel che occorra per la partenza di qua et per la dimora in Roma del sig. Cardinale Padrone [Carlo de Medici] incontriamo difficult nel trovare un palazzo di quella magnificenza et capacit che haverebbe S.A. desiderato. Et perch vi quello dellemin.mo. s.r. Cardinale Borgia, che sarebbe di sadisfaziones, vuole il Gran Duca nostro signore [Ferdinando II de Medici] che V.S. Ill.ma domandi a Sua Eminenza con la destrezza que sapr fare, se lo affitase et quando rispondesse di tornar presto a Roma, potr V.S. Ill.ma. soggiungere che il ser.mo. sig.r. Cardinale in questo caso lo rilascerebbe et intanto si potrebbe acomodare [...]] Palazzo Odescalchi (Abans Chigi). Gravat de Pinaressi

Laltra interpretaci de la tercera profecia que es va complir- feia referncia a la runa dels estats de Gandia, la qual cosa era la creu de la moneda borgiana. La cara, era lesperana del soli pontifici. Aix, el cardenal es veia obligat a remeiar la premonici nefasta de sant Vicent Ferrer per a -acte seguit i en el moment oport- anunciar el ressorgiment dels Borja i la seua tornada a Roma. Sha vist cm el cardenal, des de xiquet, tenia en ment la tercera profecia de sant Vicent Ferrer i aquesta premonici va arribar a ser vox populi en lesfera cortesana madrilenya. Aix ho confirma el mateix Francisco de Quevedo en una de les cartes escrites al jesuta Pedro Pimentel durant el seu captiveri al convent de San Marcos de Len, arran del nomenament del cardenal com arquebisbe de Toledo per part de Felip III dArag: el ter mugiet se verifica estirndole en el pontificado de los obispos de Espaa.[footnoteRef:17] s a dir, fent s del seu llenguatge particular y satric, Quevedo fa valer la profecia del sant valenci no per a fer seure un altre Borja en la sella de sant Pere sin, a tot estirar, en la sella de Toledo. Malcia i stira vessada contra un anci malalt que, ja no aspirava altra cosa que el benestar dels seus, de la seua famlia. Deixant de banda el seu tarann, Quevedo interpreta la tercera profecia en el fet que, malgrat no poder ser papa, si que va ser cap de lEsglsia de tots els regnes hispnics; tampoc era qualsevol cosa. Anys ms tard, els cronistes Pellicer (1602-1679) i Novoa (1576-1652) es van fer eco daquesta interpretaci[footnoteRef:18] Al cap de tants anys, lesperana que un Borja aconseguira de nou la Ctedra de sant Pere degu de resultar frustrant per a qualsevol membre de la famlia. Pot ser el tercer bram feia referncia a la glorificaci del V duc, Francesc de Borja i Arag. Pot ser tamb que el cardenal Gaspar de Borja no guardara les virtuts de lanimal blasonat. [17: Crosby, James O, Nuevas cartas de la ltima prisin de Quevedo. Estudio, edicin crtica y anotaciones, Tamesis, Woodbridge, Suffolk, 2005, p. 262; carta, 39; 23 de gener de 1643.] [18: Pellicer y Tovar, J., Avisos, t. XXXIII, p. 249; Novoa de, M., Historia de Felipe IV, Codoin, LXXXVI, pp. 165-166 i 169.]

Paul de Vos. Bou atacat per gosos. Escena relatada en una de les pintures de linventari del cardenal

La seua amargura de carcter no casava amb la diplomcia que havia de fer servir per damunt de tot.[footnoteRef:19] No estava a laltura dels seus avantpassats Alfons i Roderic que es miraven en la simbologia del seu blas per tal de tindre un recordatori permanent dall que ms convenia, aix com el quan i el cm shavia de posar en prctica. El bou havia abandonat els Borja o els Borja havien abandonat el bou? Perqu, sin, no hi est present en cap de les estances del palau ducal de Gandia? En la decoraci de la Sala dguiles amb ocasi de la primera uni matrimonial dels Borja amb els Dria- es fa s exclusiu de lguila, smbol representatiu de la gran famlia genovesa. Ara b, si sadmet que la decoraci dguiles i garlandes daquesta sala no t res a veure amb cap representaci nobiliria i en realitat es tracta dun desplegament decoratiu de carcter neutre, sense cap connotaci, aleshores, la pregunta continua sent: on estan les armes dels Borja? El bou, les barres horitzontals, els jaos de cereals, per qu no fan acte de presncia, al menys en els espais ms representatius del palau? En pocs llocs del palau de Gandia es pot veure la simbologia ms representativa dels Borja. Tan sols lescut borgi insert junt a la resta de blasons de les diverses cases nobiliries amb les qu semparenten: en lescut del pati darmes realitzat en el segle XVIII que s el mateix que llueix pintat en el sostre de la segona estana de la Galeria Daurada. A ms, el bou, tradicionalment en actitud de passant apareix transformat en una representaci en primer pla, -el cap- ocupant tot un oval junt als papes Calixte III i Alexandre VI en la Glorificaci de Sant Francesc de Borja pintada en el sostre de la tercera saleta de la citada galeria. I para de contar. Tampoc sobserva en les pintures citades cap referncia ni recordatori daltres membres destacats de la famlia que, per una ra o altra, haurien destar presents en la part terrenal de la pintura; cas del duc de Lerma o el mateix cardenal Gaspar de Borja. [19: Elliott H, John, La revolta catalana, 1598-1640: un estudi sobre la decadncia dEspanya. Universitat de Valncia, Valncia, 2006, p. 333: no tena cap vlua, no tenia cap aptitud per als afers poltics; hom sadonava amb el seu exemple (...)]

Tot aquest cmul de contradiccions que no es veuen en altres cases nobiliries, dna que pensar. Quina mena de record dels seus avantpassats devien de tindre els Borja de finals del segle XVII i del segle XVIII fins la seua extinci, quan no van ser capaos destampar lemblema que els va dur a la glria, per tot arreu del palau? El propi Joan II de Borja i el seu fill Francesc fan servir la doble corona i les fargues que, tot duna, van substituir el bou dels Borja. Quines foren les raons per la qual sabandona all que durant segles havia format part del distintiu familiar? Una altra pregunta obligada s la de cm els Borja de Gandia no van reaccionar a la brbara destrucci de les seues insgnies escampades per tota Roma? Les pintures del Pinturicchio no van ser destrudes per les estances vaticanes les estances borgianes van estar tancades durant segles. Ac, el bou s que tenia un gran protagonisme. El relleu dun dels brocals del pou que resta a Castello SantAngelo degu de passar desapercebut i els emblemes nobiliaris i pontificis borgians del sostre de Santa Maria Maggiore , tal vegada es van salvar per no estar a labast de les brbares intencions destructives de tot all que fes olor a Borja.

Pot ser que el cardenal s que ho sabia tot aix, i per tal de treure de loblit i de la ignomnia el seu cognom i la decadncia de la seua famlia, tenia ben present la tercera profecia vicentina que satribua ell mateix en receptor de tal responsabilitat.[footnoteRef:20] El dia a dia anava confirmant-ho. Tot anava b. Si, com diu Joan Requesens, les paraules misterioses, el seu valor santificat per qui les pronunci i pel sant a qui es poden aplicar en tercer lloc, la seva transmissi secular i fins la seva popularitzaci durant segles, transporten alguna cosa ms que testimoniana o esttica () religiosa fidcia o credulitat ingnua, entrem en lmbit dall que aquest autor tamb es fa ress quan parla de la simbologia del bou borgi associada al poder i que es fa patent en la tercera de les profecies: ter bos rugiet in hac domo (El bou bramar per tercera vegada en aquesta casa) El poder dels Borja vindria a lassolir de nou la cadira de sant Pere. Fins ac, lambici que se li pot suposar al cardenal Borja estaria justificada, no solament com una virtut humana i ben dirigida, sin tamb emparada en la creena de la profecia de Vicent Ferrer. Ell era, en aquell moment, lencarregat de fer sonar la trompeta anunciadora de la nova era borgiana al s de lEsglsia. [20: Moroni, Romano, G., Op. Cit., pp. 52: Racconta il Cancellieri nel suo Colombo, ossia Disertazioni epistolari, p. 197, che il Cardinal Gaspare Borgia sperava dessere il terzo Papa di sua casa; e lAmidessio nelle Vite mss. de Cardinali, raconta: Card. Zapata ajebat frustra Card. Gasparem Borgia mores componere, et a natura recedere, ut Pontificatum assequatur, quandoquidem a multis annis Spiritus S. Non spiret in Hispania, lubebat nihilominus fidem adhibere inani, et fatuae praedictioni bovem tertio murgiturum. Quod assentatores interpretabantur ut post Callistum III et Alexandrum VI, ipse tertius Pontifex renuntiaretur, et familia Borgia, bovem in scuto ferens.]

El cardenal Gaspar de Borja.Original o rplica de Velzquez.Catedral de Toledo

Tanmateix, si aquesta tercera premonici fallava, encara quedava una altra a la recambra que havia de rematar o sancionar la tercera per incompleta. Segons Requesens, lafegit amb que, a partir de 1509 sadornen les suposades paraules vicentines, anava dirigit al duc de Lerma: () noms pot correspondre al primer [sant Francesc de Borja] per la santedat en ell reconeguda oficialment. Lautoritat, tanmateix, daquest altre personatge b calia ornar-la tamb amb segell de profecia el mateix mot en sentit popular, sense sanci eclesial i es trob, tot i que no en sabem encara la font: El any nou dar un bram lo Bou; el ay aprs, ni moros ni dins () Sentncia rodona per coronar labanderat de lexpulsi dels moriscs.[footnoteRef:21] [21: Cfr. Requesens, J., Op. Cit]

Per tant, com que la primera part de la tercera profecia vicentina El bou bramar per tercera vegada en aquesta casa- no es va complir finalment -el pensament final del cardenal Gaspar de Borja que no era altre que convertir-se en el tercer papa Borja- no va tindre ms remei que acollir-se a la sentncia popular que safegia a la frase suposadament atribuda originriament a sant Vicent Ferrer i obviar, aix mateix, la maliciosa interpretaci de Quevedo.

En conseqncia, la segona part -si b era una realitat- havia de capgirar-se per tal que no mai arribara a complir-se de manera definitiva. Si Gaspar de Borja va veure frustrades les seus ambicions de convertir-se en el tercer papa borgi i refer la glria dels Borja, buscaria una eixida per a palliar la devallada econmica familiar. Aix, la tercera profecia de sant Vicent Ferrer havia de tindre una tercera lectura: El bram del bou havia de significar la nova puixana del ducat de Gandia fins all on es mereixia i amb ella, el poder associat a una nova era de glria de la nissaga Borja. El testament deixaria ben a les clares quina era la seua intenci al llegar totes les seues riqueses al seu nebot, el duc de Gandia: (...) Y pagadas todas mis deudas y funeral y legados en el remanente de todos mis bienes usando de la facultad mencionada en el Breve de la Santidad de Paulo V de feliz recordacin, dejo, instituyo heredero universal al Excelentsimo Seor Duque de Gandia, mi sobrino, para que todos ellos los haya y goce, no slo por el amor que le tengo y otras obligaciones mas, sino porque despus de consultada esta mi determinacin con personas doctas y virtuosas, sea juzgado ser esta una obra muy de la virtud de la piedad que dicta el mirar por los deudos / pobres y ser juntamente de gran servicio de Dios pues con lo que yo dejo ayudo al reparo de que grandemente necesita la casa y estado de Gandia y cuanto en su grandeza s ms notable y reparable la falta de su hacienda, tanto s ms noble acto de misericordia acudir a lo preciso de su reparo pues no s menor la necesidad que tiene un Seor Grande para lo que piden las obligaciones forzosas de su estado que la que padecen muchos de menor fortuna en el suyo. Y alienta ms esta determinacin ma el ver que aunque yo muriera sin disposicin de testamento y ab intestato, Su Santidad, en el Breve referido en que me concede facultad de testar quiere que sucedan en mi hacienda mis parientes de la dicha casa de Gandia, y declaro que es mi voluntad ltima que de todo el dinero y efectos que quedan por mi fin y muerte / cumplido este testamento, se haga un empleo y vnculo perptuo, el cual haya de quedar unido al estado de Gandia inseparablemente, poniendolo en rentas las mejores y ms seguras que se pudieren hallar, lo cual ha de disponer y ejecutar el Seor Duque de Gandia con intervencin y participacin de los dichos padre fray Gregorio de San Miguel, mi confesor y de don Franciso de Villamayor y de cualquiera de ellos in solidum si alguno faltase porque con ambos he comunicado mi intencin y se ha de estar a su declaracin en las dudas que se ofrecieren, advirtiendo que en tiempo alguno ni el Seor Duque ni sus sucesores han de poder gastar ni disipar esta mi hacienda como bienes libres, sino que se ha de emplear como dicho es, en rentas firmes y si alguna se redimiere se ha de volver a hacer el empleo con las calidades de vnculo ()[footnoteRef:22] [22: AHN, Osuna, legajo 540-36, 26 de desembre de 1645.]

Tanmateix, per encimbellar-se, cal ambici i sembla que aquesta caracterstica noble de lsser hum no estava en el vocabulari de les noves generacions borgianes. El cardenal va fer tot el qu estava al seu abast i ni tan sols, els seus hereus van saber agrair-li el haver-los salvat de la fallida total. Prompte van oblidar que, durant els darrers mesos de la seua vida, el cardenal va anar aconsellant al seu nebot la necessitat dinvertir els diners que anava a heretar en la compra de bens que foren segurs i rendibles. La falta dambici poltica per conformada- dels Borja, les exigncies monetries del monarca, la situaci econmica del ducat aix com la total y pattica submissi vassalltica enquistada en el casal Borja des de feia generacions, va acabar amb els desitjos del cardenal. Tot i aix, encara hi va quedar quelcom per a que el fill del seu hereu, Pasqual Francesc de Borja i Ponce de Len, poguera construir en el palau de Gandia i en honor al seu avantpassat sant Francesc de Borja, una de les ms paradigmtiques i superbes representacions que millor defineixen lart barroc valenci: la Galeria Daurada.