El campus virtual de la UAB una eina docent enconstant evolució

Dr. José Manuel YábarDr. Jesús HernándezDr. Joaquim CastellàDr. Pedro López Roldàn

1. Introducció

El campus virtual de la UAB va començar el seu camí l’any 1996. Al maigdel 2006 farà deu anys. L’ objectiu bàsic del campus virtual ha estat, i és,oferir a la comunitat universitària una eina docent que respongui a lesnecessitats docents que en cada moment van sorgint. Es per això quediem que el campus virtual és una eina docent en constant evolució.

En aquesta comunicació volem presentar, en primer lloc, algun usosdidàctics d’eines ja existents, com poden ser la carpeta privada delsmaterials o el lliurament de treballs; en segon lloc, volem presentar unanova eina d’autoavaluació i autoaprenentatge, desenvolupada per l’OAIDamb la col.laboració de tres professors.

El nou EEES és un repte per a la docència a la universitat. El CampusVirtual ha de ser una eina docent que respongui a les necessitats queplanteja aquest repte.

2. El Campus Virtual

El Campus Virtual es la plataforma que intenta complir diferents objectius entreels que podem destacar:

• Servir de suport a la docència presencial –no podem oblidarque la UAB és una universitat presencial–: establint canalsd'informació, de comunicació i d'accés als materials docents através de la xarxa.

• Ser un incentiu a la innovació docent ja que ofereix un conjuntde possibilitats que potencien la interrelació entre el professor,l'alumne i els alumnes entre ells, ja sigui mitjançant el fòrum, ladiscussió en grup, el lliurament de treballs, la tutoria, el treballcol.laboratiu, etc.

• Potenciar la creació de materials d'aprenentatge i poder-nedisposar a la xarxa, la qual cosa permet als alumnes adquirirnoves habilitats formatives a partir del contacte amb materialsdigitals i multimèdia, recursos electrònics de tot tipus, etc.

• Potenciar la comunicació entre els diferents actors del procésd’aprenentatge, els alumnes, el professor, els grups de treball, ...mitjançant les eines de tutoria, fòrum, ...

• Potenciar el seguiment del procés d’aprenentatge quedesenvolupa un alumne, seguiment realitzat pel mateix alumne opel professor mitjançant eines com el lliurament de treballs

• Potenciar l’autoaprenentatge i l’autoavaluació a partir d’unaeina que permet al professor crear bases de dades de preguntes irespostes i al alumne poder portar a terme qüestionarisautoavaluatius a partir de la seva selecció de temes obtenint elsresultats immediatament, o repassar temes específics podentcomprovar immediatament les seves respostes amb elscomentaris introduïts pel professor.

• Possibilitar experiències de docència bimodal amb grausdiferents de presencialitat (semipresencial o a distància) com són“Geografia en Xarxa” o els projectes en els que diferentsuniversitats intercanvien assignatures no presencials.

La utilitat del Campus virtual queda reflectida en les xifres que mou aquestaplataforma docent. En el curs 2004-2005, més de 2500 assignatures / grup,que pertanyen a 16 centres (facultats i escoles), estan donades d'alta en elcampus virtual, i això implica la participació de més de 1200 professors i uns20000 alumnes.

3. Els materials . Ús de la carpeta privada

La funcionalitat de materials disposa de dues maneres de publicar elsmaterials que volem posar a l’abast de l’alumne. La primera i ja existent des del’inici del CV es , fent servir les icones de la dreta de la pantalla de afegir arxiuo enllaç. Podem introduir arxius de text, arxius prowerpoint, excell, adreces depàgines web, ... i els podem classificar mitjançant les carpetes. Quant esborremalgun d’aquests arxius introduïts, aquests queden esborrats del campus virtual.

Si cliclem a Accés a carpetes privades , entrem dins d’un espai reservat alprofessor on a més dels mateixos tipus d’arxius anteriors també podem publicarpàgines web. I el que és ,més important és que podem introduir tots elsmaterials necessaris pel curs i anar oferint-los als alumnes quant consideremconvenient. És un espai reservat al professor, al qual no té accés els alumnes, ique permet gestionar els materials que tenim introduïts com consideremconvenient.

A més la carpeta privada permet introduir dins d’una assignatura tota unapàgina web i només publicant el primer arxiu d’aquesta pàgina, tenir accés a totel seu contingut. Aquesta possibilitat permet poder oferir als alumnes nous tipusde materials com poden ser les webquest o d’altres.

3. Cap al portfoli docent o la fitxa de progrés personal.

Cada vegada més necessitem tant el professor com l’alumne un recullorganitzat i sistemàtica del procés d’aprenentatge portat a terme.

El Campus virtual encara no disposa d’una funcionalitat preparadaexpressament amb aquest objectiu, però estem treballant per poder fer-lorealitat.En aquests moments disposem d’una eina – Lliurament de treballs –que depèn de com la fem servir pot ser una primer recull organitzat del treballde l’alumne.

Com a element bàsic, aquesta funcionalitat del Campus Virtual permet alprofessor gestionar el procés de lliurament del treball realitzat per un grupd'alumnes i la correcció i avaluació posteriors, amb retroalimentació si ésnecessari.

Si ens fixem estrictament en el “lliurament de treball”, el professor introdueixtant les premisses del treball a realitzar, si cal els documents que considericonvenients, com el grup d’alumnes que han de fer el lliurament.

Tant l'alumne com el professor porten un control del procés de lliurament icorrecció del treball. L'alumne realitza el treball i l’envia, mitjançant lafuncionalitat, al professor.

Tant l'alumne com el professor tenen constància que el treball ha estat lliurat.

Un cop el professor ha corregit el treball, pot incorporar els comentaris queconsideri convenients afegint-los al mateix document amb programes com aral’Acrobat, i d’aquesta manera es manté l'original lliurat per l'alumne.

Mitjançant “Lliurament de treballs”, el professor envia a l’alumne els comentarisamb la nota obtinguda pel seu treball. Si cal, envia també el treball corregitamb les anotacions corresponents.

L’alumne te constància de l’avaluació del seu treball.

En resum, tant l'alumne com el professor tenen constància, mitjançant laplataforma, de tot el procés. Vol dir que:

• el professor pot crear els diferents espais de lliuraments de treballs,recensions, resums, exercissis, ... determinant el començament dellliurament i el límit del període. Aquest espai pot tenir afegits arxiusrelacionats amb el lliurament, per exemple un article que s’ha de llegir,un exercici a resoldre, les pautes per un treball, ...

• L’alumne pot enviar la seva aportació dins del termini establert. L’alumneté constància de que ha enviat, quan i l’arxiu amb el seu contingut.

• El professor té constància en tot moment qui són els lliuraments ques’han fet , quins ha avaluat i quins no.

• Corregits el continguts del lliurament, la resposta per part del professorpot ser diversa, numèrica o text, amb comentaris o sense comentaris iamb retorn d’un arxiu que pot ser el treball corregit amb anotacions. Peraquesta possibilitat , una opció interessant pot ser pdf amb anotacionsafegides amb etiquetes.

• L’alumne guarda en el campus virtual tot els elements produïts en elprocés, tant l’arxiu enviat , com la valoració del professor i el possiblearxiu reenviat pel professor amb els seus comentaris al treball lliurat.

Si ens fixem en tot el procés i en el conjunt de informacions que tant l’alumnecom el professor van acumulant , podríem dir que ens anem aproximant al queentenem per portfoli virtual de l’alumne d’una assignatura. L’alumne té accésal seu espai propi i el professor té accés a un espai on queda dipositada tota la

informació de tots els alumnes de la seva assignatura. El professor té tambéaccés a totes les avaluacions realitzades –numèriques o textuals- a cadaalumne mitjançant una taula que es pot traslladar a un full de càlcul.

4. Entorns d’aprenentatge i d’autoavaluació

L’eina d’avaluació, autoavaluació i autoaprenentetge ha estat desenvolupadaper l’OAID per al Campus Virtual de la UAB a partir d’una idea original delsprofessors Victoria Clos i Fernando Mora del Departament de Farmacologia,Terapèutica i Toxicologia de la UAB, i del professor Josep Baños de CiènciesExperimentals de la UPF.

Aquesta eina permet portar a terme:

• Autoaprenentatge: el professor podrà facilitar als alumnes un conjuntde preguntes públiques que hauran estat classificades en carpetes otemes. L’autoaprenentatge permet a l’alumne seguir un ritme propid’estudi dels continguts de l’assignatura. Es tractarà d’un conjunt depreguntes que els alumnes podran respondre i obtenir els resultatsimmediatament. Cada resposta podrà contenir un text, un arxiu i unenllaç que, a la correcció, ajudarà a la comprensió de l’error o l’encertde l’alumne.

• Autoavaluació: permet que els alumnes s’autoavaluin de un conjunt detemes què hauran seleccionat amb anterioritat. L’aplicació generarà unaprova sobre aquests temes perquè l’alumne la respongui. Un copfinalitzada la realització de la prova l’alumne veurà el seu resultat ambels elements d’ajuda que tinguin associades les preguntes.L’autoavaluació permet que l’alumne sigui conscient del nivell deconeixement que ha adquirit dels diferents continguts de l’assignatura,tenint així una qualificació objectiva de la seva preparació del’assignatura.

• Avaluació a distància: permet avaluar des d’un sol alumne a la totalitatdel grup de l’assignatura. Aquesta avaluació es portarà a termemitjançant la realització d’una prova accessible des de la plataforma delCampus Virtual. Aquesta prova haurà estat generada prèviament peralgun professor de l’assignatura, i la seva correcció serà automàtica.

• Avaluació presencial en ordinador: l’aplicació permet la generació deproves i la seva programació per ser realitzada en una data concreta.Els professor podran reservar un aula d’informàtica que permeti laconnexió a la plataforma del Campus Virtual perquè els alumness’avaluïn. Aquest tipus d’avaluació, igual que l’avaluació a distància,automatitza la correcció de les proves i estalvia aquesta feina alprofessor, minimitzant d’aquesta manera el temps d’espera delsresultats de l’alumne.

• Avaluació presencial escrita: l’eina permet la creació de proves tipustest en un document de Word amb extensió DOC el qual podrà sermodificat posteriorment pel professor. Aquests tipus de proves no podenser corregides automàticament per l’aplicació i, per tant, requereixen dela correcció del professor.

El professor per poder portar a terme aquestes possibilitats ha de crear unrepositori de preguntes . El repositori de preguntes és el cor de l’aplicació. Estracta de la base de dades de preguntes i respostes en les quals es basen lesdiferents parts de l’eina (la creació i la realització de les proves,l’autoaprenentatge i l’autavaluació d’alumnes). Podem crear carpetes i dins deles carpetes podem generar preguntes.

Al clicar sobre una carpeta ens apareixeran les preguntes que ja hem introduït.

La creació de preguntes es pot realitzar de dues maneres diferents,manualment mitjançant un formulari al que s’accedeix amb el botó

, o realitzant l’importació d’una o més preguntes des d’un arxiu detext, adjuntant-lo a un formulari al que s’accedeix amb el botó .

Els camps opcionals per a les preguntes són:• Imatge: si l’enunciat de la pregunta requereix d’una fotografia cal

adjuntar el seu arxiu en aquest camp del formulari.• Adjunt: si volem que l’alumne tingui un arxiu d’ajuda a l’estudi relacionat

amb aquesta pregunta caldrà adjuntar-lo en aquest camp.• URL: si hi ha alguna adreça d’Internet que pugui ajudar a l’alumne a la

hora d’autoavaluar-se, fer l’autoaprenentatge o veure els resultats d’unaprova realitzada, caldrà introduir-la en aquest camp del formulari.

• Privada: marcador que indica si la pregunta serà accessible o no des dela part d’autoavaluació i autoaprenentatge de l’alumne. Les preguntesmarcades com a privades només les podrà veure el professor per fer-lesservir a les proves que proposarà.

El contingut del camp de respostes d’aquest formulari ha de seguir el següentformat i només pot contenir una pregunta correcta:

[i] indicador de resposta incorrecta.[c] indicador de resposta correcta.[t] indicador de text associat a la resposta.

Si també volem associar un text explicatiu a cada resposta, escriurem:

[i]Gimnospermes[t]No és correcta, les plantes gimnospermes tenen lallavor nua.[c]Angiospermes[t]Resposta correcta.

La pregunta es visualitzarà dintre de la carpeta seleccionada.

La vista del professor d’una pregunta amb imatge, adjunt i URL serà com la dela següent figura on tots tres camps són opcionals i pot faltar algun dels seuselements.

Figura 12. Vista d’una pregunta amb informació addicional.

Les accions sobre la informació addicional són les següents:

• Descarregar arxiu adjunt ( ): permet descarregar i obrir l’arxiu de suportadjuntat pel professor.

• Obrir enllaç ( ): obre a una nova finestra la URL de suport que s’haintroduït al formulari de creació o edició de la pregunta.

• Augmentar imatge ( ): obre un nova finestra amb la imatge adjunta a laseva mida real.

Quant ja hem introduït un conjunt de preguntes, ja podem generar proves il’alumne pot fer servir les possibilitats d’autoaprenentatge o d’autoavaluació. Ladiferència entre aquestes dues possibilitats és que en la primera,autoaprenentatge, l’alumne pot seleccionar un diferents temes i realitzar totesles seves preguntes . Quant l’alumne, dins d’una pregunta selecciona unaresposta , el sistema mostrarà el resultat de la seva elecció – correcte oincorrecte amb el text associat que hagi pogut introduir el professor

Al accedir a la opció d’autoavaluació l’alumne veurà un formulari. En aquestformulari se’l demana el nombre de preguntes que vol que tingui la prova, lapenalització que vol aplicar a les preguntes mal contestades i quantespreguntes es volen de cada carpeta. Hem de tenir en compte que la suma deles preguntes de cada carpeta ha de ser igual al nombre total de preguntesintroduïdes.

Una vegada acceptat el formulari, l’alumne accedeix a la pantalla de realitzacióde la prova.

L’alumne realitzarà la prova sense cap informació addicional de suport i lliuraràla prova. Al lliurar-la es generarà automàticament la seva correcció.

Aquesta eina permet un conjunt de possibilitats que per a certs tipusd’aprenentatges pot ser molt vàlida. És evident que per a uns altres tipusd’aprenentatges aquesta eina no té cap sentit.

5. Conclusions.

Per gestionar els canvis metodològics que l’entorn europeu d’educació superiores planteja, calen eines noves. Les plataformes docents basades en les TICpoden ser unes eines eficaces dintre de l'acció tutorial del professor. Hem deser conscients que fer servir el campus virtual implica un treball complementarial que ara desenvolupem en la pràctica docent, però cal tenir en compte elventall de possibilitats que ens ofereix per millorar la docència.