EL CÒMICse2b4664580e1b709.jimcontent.com/download/version/1452498675… · còmic, el text ajuda a...
Transcript of EL CÒMICse2b4664580e1b709.jimcontent.com/download/version/1452498675… · còmic, el text ajuda a...
FORMATS
VINYETES
GLOBUS
TEXTOS
RECURSOS
COLORS
EL CÒMIC
CULTURA AUDIOVISUAL
JORDI VILAR
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
9. EL CÒMIC
1 FORMATS
Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i d'interpretar, però difícil de
crear. En un còmic, l'autor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu
relat a través d'una seqüència de dibuixos, però també amb l'ajuda d'uns textos que
situen l'acció o que reprodueixen els diàlegs dels personatges. Aquests textos són, a
vegades, un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per
donar informació complementària.
Per tal de construir la narració, molts autors de còmic fan servir una sèrie de
tècniques i de recursos gràfics que permeten que, sobretot a partir de la visió de les
imatges, el lector comprengui l'argument i la idea que li expliquen. Moltes vegades
aquests recursos fan la seva funció narrativa sense que ho notem.
La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un
còmic és compon d'un seguit d'imatges que expliquen una història.
La primera de les convencions del llenguatge del còmic afecta al format de les
historietes.
El més senzill correspon a la tiraI, conjunt de tres o quatre vinyetes ordenades de
forma horitzontal. Hi ha dues classes de tires:
• Autoconclusives: cadascuna d'elles explica un relat complet.
• Seriades: l'argument s'embasta a través d'un nombre successiu de tires.
Un format més extens és la planxaII, que ocupa una pàgina completa. La planxa
també pot ser autoconclusiva o seriada.
Tant les tires com les planxes poden publicar-se formant part de qualsevol mitjà
imprès (diaris, fullets…) o en publicacions que es dediquen íntegrament al còmic,
com les revistes i àlbums. Les revistes reuneixen diverses historietes, ja siguin
completes o seriades a través de diversos números. Els àlbums contenen un sol relat
de llarga extensió.
Fig. 1 Exemple de tira: "Garfield" de Jim Davis
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ
214
2 VINYETES
La vinyetaIII és l'espai que ocupa cada dibuix d'un còmic, el marc on queda
enquadrat. Tradicionalment, era en forma de quadrat o de rectangle, però ha anat
evolucionant i ara mateix cada autor utilitza la forma que més li agrada o que millor
s'adapta als seus interessos. Les vinyetes s'ordenen en la planxa segons el criteri
“d’esquerra a dreta i de dalt a baix”; excepte en el cas del mangaIV (còmic d’origen
japonès) en què la lectura es fa de dreta a esquerra.
La línia demarcatòria és la que forma les vinyetes i
serveix per a separar-les entre sí; a més, pot arribar a
enriquir el significat de la mateixa vinyeta. Segons com es
traci (discontínua, en forma de núvol, apergaminada…), la
línia demarcatòria pot arribar a transmetre sensacions
com la d'evocar un record, suggerir un esdeveniment
oníric o reconstruir un fet remot. Sovint es prescindeix de
la vinyeta i s'utilitza el color de fons com element
diferenciador, o es reparteix un dibuix en diverses
vinyetes...
Amb les vinyetes passa el mateix que amb els fotogrames d'una
pel·lícula. Més ben dit, en l'elaboració d'un còmic s'utilitzen
recursos semblants als del rodatge d'una pel·lícula. Podem dir, per
tant, que a l'hora de "muntar" un còmic s'utilitzen EFECTES
ESPECIALS i TRANSICIONS entre vinyetes que enriqueixen l'estètica
de la pàgina. No és estrany, doncs, trobar-nos amb zooms
d'allunyament o d'apropament, amb seqüències, amb alguna
panoràmica, o amb diversos tipus de foses.
Fig. 2 Planxa amb vinyetes tradicionals.
Fig. 4 El color de fons delimita les vinyetes. Fig. 3 El propi dibuix delimita la vinyeta.
Fig. 5 Es barregen els tres tipus.
Fig. 6 Transició típicament cinematográfica.
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
9. EL CÒMIC
3 GLOBUS
El globus (també conegut com bafarada, bombolla o fumet) és el lloc on l'autor
escriu el text de diàleg o de monòleg dels personatges. El globus és el contenidor de
les expressions verbals, ens permet saber què diu o què pensa cadascú, i també ens
mostra com ho diu o com ho pensa. Juntament amb la vinyeta, és la icona més
emprada, complexa i versàtil.
El globus transmet el to de la narració, té la capacitat
d’incrementar el significat gràcies a les diferents formes que
pot presentar. Les formes dels globus poden ser variades i
capricioses i cada dia se n'inventen de noves. Per sí mateix,
un globus pot tenir un significat concret o pot donar força al
text que conté. Hi ha vegades que és tan expressiu que no
caldria escriure-hi res.
3.1 PARTS DEL GLOBUS
En un globus hi podem distingir 3 parts: la silueta, el delta i
el contingut. La SILUETA és la superfície que conté el text.
Abans sempre tenia forma de núvol, però avui qualsevol
forma és bona. En còmics molt actuals també podem trobar
el text sense silueta.
Sovint, per donar sensació de continuïtat en una conversa,
s'enllacen dues o tres siluetes d'un mateix personatge. Quan
el text prové d'aparells electrònics (ràdio, TV...) o quan un
personatge crida molt, la silueta sol tenir forma serrada.
El DELTA és un apèndix lineal
que marca la direcció del
text. Quan es vol representar
el pensament d'algú el delta
és en forma de bombolles. El
delta pot ser múltiple quan un
mateix text ve de múltiples
personatges.
El CONTINGUT és el text
que s'escriu dins dels
fumets. És preferible uti-
litzar lletres majúscules.
Fig. 7 Diferents tipus de globus.
Fig. 8 Globus clàssic amb forma de núvol.
Fig. 9 Globus sense silueta.
Fig. 10 Globus serrat; personatge que crida.
Fig. 11 Globus serrat; so d'un televisor.
Fig. 12 Globus amb siluetes enllaçades.
Fig. 13 Globus que "pensa". Fig. 14 Globus que "parla". Fig. 15 Globus amb delta múltiple.
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ
216
3.2 TIPUS DE GLOBUS
Amb línia contínua. Quan la delineació del cos del globus
és contínua, el contingut representa una veu o so sense
cap significació especial. Tanmateix, el cos del fumet pot
tenir altres trets que provoquen en el text la troballa d'un
nou suggeriment sonor.
Amb línia trencada. Un contorn amb línia trencada
suggereix un major volum sonor en les paraules. També,
segons el context, indicaria que aquesta veu prové d'algun
aparell: telèfon, ràdio, altaveus...
Amb línia irregular. La línia tremolosa
indica debilitat en la veu, timidesa o dolor.
Amb línia discontínua. La línia
discontínua, a diferència de la trencada,
indica un volum sonor baix, una veu
apagada, un xiuxiueig.
De núvol. Quan el cos està delineat amb
petits cercles en forma de núvol, significa
que el text que tanca no s'escolta, perquè
el personatge només ho pensa.
Amb diversos deltes. Hi ha textos que són
pronunciats per diversos personatges a la
vegada. Això s'expressa incloent diversos
deltes o cues al cos del fumet que tanca el
text en comú.
Amb delta interromput. Un delta que surt del contorn
de l'enquadrament ens està indicant que el text pertany
a un personatge no dibuixat que es troba fora de l'escena
representada en la vinyeta.
Fig. 16 Globus amb línia trencada.
Fig. 17 Globus amb línia irregular.
Fig. 18 Globus amb línia discontínua.
Fig. 19 Globus de núvol. Fig. 20 Globus amb diversos deltes.
Fig. 21 Globus amb delta interromput ; parla algú que queda fora de la vinyeta.
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
9. EL CÒMIC
Amb delta d'unió. S'utilitzen per
representar diverses expressions d'un o
de diversos personatges en la mateixa
vinyeta, creant un ritme de continuïtat
amb pauses entre aquestes expres-
sions. Si un text pronunciat per un sol
personatge (Fig. 22) es reparteix dins
una mateixa vinyeta en globus
diferents, s'està marcant un cert ritme
amb la creació d'una pausa obligada en
la lectura. Per fer fluida aquesta
pausa, els globus es relacionen entre sí
per un delta d'unió. Com més llarg sigui
aquest delta, més gran és la pausa. Aquest recurs també s'utilitza quan en una
vinyeta es representa una conversa (Fig. 23) en la que els personatges diuen diverses
frases. Es relacionen entre sí els globus de cada personatge mitjançant deltes d'unió,
establint-se també d'aquesta forma el ritme i l'ordre de la conversa.
3.3 CONSELLS PRÀCTICS PER A REALITZAR ELS GLOBUS
S’ha d’escriure primer el text i després fer la forma que s’hagi escollit.
Es pot fer servir una pauta, a llapis, que s’ha d’esborrar després.
El text ha de ser breu, ha de sintetitzar les idees en un mínim de paraules.
El text no ha de ser narratiu.
El text s’escriu en majúscula, amb lletra de pal, per a facilitar la lectura.
L’interliniat ha de ser sempre igual.
Cal evitar que les paraules es toquin entre sí o que toquin el límit del globus.
No fer un globus molt gran per a un text molt petit i viceversa.
El text ha de centrar-se en el globus, deixant al voltant un espai blanc
igualat.
Per a destacar paraules o frases, es pot fer servir la retolació expressiva.
Fig. 22 Globus amb delta d’unió; correspon a un sol personatge.
Fig. 23 Globus amb delta d'unió; correspon a una conversa.
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ
218
4 TEXTOS
Una de les característiques del còmic és la incorporació de llenguatge verbal. En un
còmic, el text ajuda a la comprensió de la història, tot i que no n'és l'element
principal perquè els dibuixos són prou expressius. Els autors juguen amb el text
utilitzant tipus i mesures de lletres diferents per a situacions diferents: alegria,
sorpresa, por, dolor, fred... Normalment, per facilitar la comprensió del lector,
s'utilitzen les majúscules per escriure.
4.1 TIPUS DE TEXT
El text que surt en un còmic pot estar presentat de dues
maneres diferents: dins de globus que recullen allò que els
personatges diuen o pensen, i llavors parlem de text de
diàleg; o bé dins d'un espai on el narrador ens explica què
passa, i llavors parlem de text narratiu.
El text de diàleg o monòleg és el més característic del
còmic, és el que diuen o pensen els personatges.
Normalment s'escriu dins dels globus, però alguns autors no
n'utilitzen.
El text narratiu és un text que no ha estat pronunciat per
cap personatge. Ve a ser com una veu en "off" a les
pel·lícules. Normalment s'escriu dins d'un espai delimitat
anomenat cartutxV.
El text narratiu no ha de limitar-se a
explicar el que ja es veu dibuixat a la
vinyeta, ha d'aportar altres informacions
sobre la història que es narra. Els textos
narratius tenen dues funcions:
serveixen per aclarir les adapta-
cions o modificacions temporals i
plantegen accions paral·leles o
successives ("mentre...", "dies després...")
serveixen per aclarir determinades imatges que poden provocar
desorientació.
4.2 TIPUS DE LLETRA
El tipus de lletra que s'utilitzi té una gran importància en el còmic. La lletra d'estil
d'impremta és la més adequada per a qualsevol tipus de text. Aquesta lletra és
neutra i no afegeix cap significació al contingut. Si per contra es vol reforçar
Fig. 24 Text de monòleg dins un globus.
Fig. 25 Text narratiu dins un cartutx.
Fig. 26 Aquesta vinyeta combina el text narratiu dins un cartutx i el text de diàleg dins de globus.
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
9. EL CÒMIC
l'expressió del text hi ha un ampli repertori de possibilitats. Descriurem algunes a
continuació.
LLETRA GRAN. És un recurs similar al de la línia
trencada del globus, ja que augmenta la intensitat
sonora. Si es combina una mida gran de lletra amb un
contorn trencat de la línia del globus, l'efecte es
multiplica. La lletra de gran mida, si s'utilitza sense
globus, augmenta de forma exagerada la intensitat
sonora. Si es combina una mida gran de lletra amb un
contorn trencat en la mateixa lletra, l'efecte es
multiplica.
LLETRA ONDULADA. La lletra que no segueix un recorregut rectilini deixa entendre
que el text està cantat. La sensació és més efectiva si s'inclouen al globus algunes
notes musicals. Si el traç de les notes és irregular vol dir que qui canta no ho fa
massa bé.
LLETRA CAL·LIGRAFIADA. La lletra amb cal·ligrafies especials ens orienta sobre la
forma de ser del personatge. Una lletra gòtica, per exemple, insinua un caràcter
conservador; una lletra matussera, un esperit infantil; una lletra en cursiva, una
elegància personal.
Fig. 27 La lletra gran representa una major intensitat sonora.
Fig. 28 La lletra gran sense globus multiplica l'augment de la intensitat.
Fig. 29 La lletra ondulada representa que el text és cantat.
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ
220
5 RECURSOS
Per donar vida als dibuixos, l'autor d'un còmic no es limita a
dibuixar un objecte, un paisatge, o un personatge quiet. De
vegades ha de semblar que aquest personatge es mou, que
plou, que algun objecte es crema... El còmic utilitza una sèrie
de recursos, tant en la imatge com en el text, que faciliten una
comprensió ràpida de la historieta i la fan més atractiva al
lector/a. Si volem llegir bé un còmic hem de saber interpretar
aquests recursos.
5.1 ELS SÍMBOLS GRÀFICS
A vegades un dibuixant necessita
representar un personatge molt enfadat
que s'ha quedat sense paraules, o potser
no vol escriure les paraulotes que diu...
En els còmics és un recurs molt usat
representar aquestes situacions i moltes
altres amb uns signes especials: bombes,
ganivets, espirals, llamps, calaveres...
De vegades es dibuixa la traducció
"literal" d'una frase feta. Per exemple,
"veure les estrelles" representa dolor. Un
interrogant representa una frase
interrogativa i una exclamació tota una
frase exclamativa. Per indicar que hi ha
moviment, cops o xocs, els dibuixants de
còmics es valen de ratlletes, núvols o
altres elements...
5.2 LES LÍNIES CINÈTIQUES
Són signes convencionals
del llenguatge del còmic
que serveixen per
suggerir el moviment dels
personatges i objectes. El
moviment, que en
principi podria semblar
aliè a les possibilitats de
representació del còmic, ha trobat el seu equivalent iconogràfic en aquests petits
traços que volen ser el rastre del que passa, del que no està quiet.
Fig. 30 Aquesta vinyeta incorpora línies cinètiques i metàfores visuals que n'enriqueixen el significat.
Fig. 31 Les paraules gruixudes han estat substituïdes per dibuixos.
Fig. 32 Les estrelles i les lletres indiquen impacte.
Fig. 32 Les línies indiquen moviment.
Fig. 33 El signe d'exclamació indica sorpresa.
Fig. 34 El gruix de les línies indiquen la intensitat del moviment.
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
9. EL CÒMIC
5.3 EXPRESSIVITAT
En els dibuixos cal indicar més o menys clarament l'estat d'ànim i el temperament
dels personatges. El temperament s'indica sobretot amb la configuració de la cara.
L'estat d'ànim s'indica amb l'expressió de la cara i amb el moviment del cos. Jugar
amb el color i amb la llum, amb les ombres, pot ajudar a donar una millor
expressivitat als personatges.
Els recursos per representar les expressions de la cara
s'estableixen seguint uns criteris acceptats per tothom. Per
exemple:
ALEGRIA - Direcció ascendent dels trets de la cara.
POR / PÀNIC - Ulls desorbitats. Boca molt oberta. Celles
aixecades.
SORPRESA - Trets arrodonits: ulls i boca oberts. Celles
arquejades.
TRISTESA - Direcció descendent dels trets de la cara.
SUPERIORITAT - Els ulls tendeixen a tancar-se. Els trets de
la cara es corben en sentit descendent.
SERENITAT - Trets amb tendència a l'horitzontalitat.
Expressió neutra.
La intensitat de les expressions es pot accentuar amb determinats
signes visuals: gotes de suor (por, fatiga, calor...), línies
tremoloses (fred, temor...), llamps (còlera, ràbia...), llàgrimes
(plor, riure...) i altres.
Això, però, és orientatiu. Cada autor ho recrea a la seva manera. A més, combinant
els trets d'aquestes expressions se n'obtenen d'altres.
5.4 LES ONOMATOPEIES
Són representacions de sons o sorolls mitjançant
lletres. Els còmics s'han vist obligats a
incorporar gran nombre d'onomatopeies per
explicar un univers acústic que en el dibuix és
inaudible. Per augmentar-ne l'expressivitat, les
onomatopeies han rebut un tractament gràfic
privilegiat, de gran vistositat i mida. És un
recurs molt utilitzat per la seva força visual, i
sovint omplen per sí mateixes una vinyeta.
Hi ha un fet curiós i és la proliferació de les onomatopeies en anglès. Això es deu a
què quan una historieta es tradueix a un altre idioma, es tradueix només el text del
globus. El text que queda fora forma part indissoluble del dibuix i no es pot
Fig. 35 Expressió de fatiga i malestar.
Fig. 36 Expressió d'alegria exultant.
Fig. 37 Esternut. Fig. 38 Truca el telèfon.
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ
222
reemplaçar. Per fer-ho caldria dibuixar de nou tota la vinyeta. Per aquesta raó, les
onomatopeies no es tradueixen. L'enorme difusió dels còmics americans explica
llavors la implantació de les seves onomatopeies: sniff (ensumar, plorar), splash
(esquitxar), slam (tancar de cop), glup (empassar), smack (besar)...
5.5 LES METÀFORES VISUALS
Són un recurs que serveix per a expressar un cert contingut mitjançant una imatge de
caràcter simbòlic. Una metàfora és una figura literària que consisteix en anomenar
una cosa amb el nom d'una altra a causa de la semblança entre les dues. És una
figura retòrica molt comuna en la poesia (“les perles de la seva boca” = dents). En el
còmic, les metàfores visuals són dibuixos que expressen estats d'ànim, vivències o
situacions en què es troben els personatges.
Contribueixen a l'economia de l'espai, doncs poden explicar coses que si s'haguessin
de dibuixar ocuparien molt d'espai.
Les expressions malsonants, de seguida, es van substituir per símbols que inclouen
des de l'emissió de gripaus i serps (ja presents en la Bíblia i en la iconografia
cristiana) fins a calaveres, raigs, armes, creus gammades… Tradueixen, gràficament,
la contundència de les paraulotes i els juraments. S'han fet servir molt en els còmics
infantils, per una qüestió de censura que evita l'expressió directa dels insults i els
renecs.
La majoria de les metàfores visuals són traduccions icòniques d'expressions verbals
comunes, com ara: dormir com un tronc, treure foc pels queixals, veure les
estrelles…
Hi trobem formes molt estereotipades de metàfores visuals, per a representar
objectes, vivències i estats d'ànim: l’amor, el dolor, el terror... En aquestes famílies
d'estereotips resideix una de les condicions que han fet dels còmics un llenguatge
universal.
Fig. 38 En Filemón "veu les estrelles".
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
9. EL CÒMIC
6 COLORS
El color és un element important en molts còmics.
Ara bé, no tots els còmics tenen color: de vegades
el dibuix ja és prou expressiu i ens diu tot el que els
autors volen comunicar-nos. Aleshores parlem de
còmics sense color. La freqüència d'aparició del
còmic pot influir en aquesta qüestió: un dibuixant
que cada dia ha de publicar la seva historieta en un
diari potser no pot entretenir-se massa amb el
color. Altres, en canvi, prefereixen treballar en
blanc i negre. En fi, en bona part és només una qüestió de preferències.
En general, podem parlar de tres aspectes a tenir en compte: el color com a LLUM,
el color com a TRET D'IDENTITAT de certs personatges i el color com a SENTIMENT.
6.1 LLUM
Amb la llum i amb les ombres aconseguim donar consistència al dibuix, li afegim el
volum necessari per trencar l'efecte pla del paper. Podem jugar amb el color, doncs,
per estructurar el dibuix i donar-li volum.
També, amb un ús intencionat de la llum, farem destacar els colors que ens permetin
mostrar la profunditat d'una imatge. O ens ajudarà a posar un accent expressiu als
personatges segons l'angle d'on provingui el focus lluminós.
6.2 SENTIMENT
En la vida real, amb els noms dels colors expressem sentiments
i emocions, els fem servir per indicar el que sent una persona, o
la seva manera de ser. Per exemple, amb "es posa vermell com
un tomàquet" manifestem vergonya o ràbia, i amb "té el cor
molt negre" representem la maldat.
Els dibuixants han aconseguit traslladar això als seus treballs, i
expressen amb colors els sentiments i les reaccions emocionals
Fig. 39 i 40 Vinyeta en color i en blanc i negre.
Fig. 41 a 44 Diferents efectes de llum.
Fig. 45 Aquest personatge es posa vermell i treu fum com a mostra d'enuig.
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ
224
dels personatges. D'aquesta manera, per subratllar o exagerar determinats aspectes
d'aquests personatges es poden canviar alguns colors per accentuar allò que
simbolitzen.
Sovint, per mitjà del color, o precisament per la seva absència, se'ns vol comunicar
alguna cosa especial: un somni, un record, un diàleg interior, la presencia d'un mort,
d'un fantasma...
6.3 IDENTITAT
Quan un dibuixant crea un personatge ha d'aturar-se, per força, a donar-li una
personalitat ben concreta: manera d'actuar, de vestir, entorn... Si no fos així,
correria el risc de crear un ésser canviant, un camaleó que varia capítol a capítol o,
encara pitjor, vinyeta a vinyeta. Això no faria altra cosa que desorientar el públic.
És per aquesta raó que molts autors identifiquen els personatges per la roba, per
exemple, o per determinada coloració de la pell o del cabell... Si canviem aquests
trets estem canviant els personatges. Moltes vegades aquest color és el seu senyal
d'identitat, la manera de poder-lo reconèixer. Algú s'imagina la "Pantera Rosa" de
color groc? O en "Superman" vestit amb una granota de mecànic?
Aquí tenim una petita galeria de personatges que es poden identificar per algun
detall que els individualitza. Sabries identificar aquest detall?
Fig. 46 a 49 Cadascun d'aquests personatges té uns colors que l'identifiquen.
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT
9. EL CÒMIC
PRÀCTICA 1
REALITZACIÓ D’UNA HISTORIETA
Observeu la vinyeta següent de Miguelito, obra del dibuixant Romeu:
Dibuixeu una historieta protagonitzada per Miguelito de vuit vinyetes, l’última de les
quals ha de ser aquesta que teniu al davant. Heu d’incloure com a mínim un pla de
detall, un primer pla, un pla general, un pla zenital i un pla contrapicat.
PRÀCTICA 2
REALITZACIÓ D’UNA HISTORIETA
Realitzeu una planxa d’entre 5 i 10 vinyetes on apareguin, almenys, els següents
recursos:
- línies cinètiques
- metàfora visual
- cartutx
- 2 tipus diferents de globus
- onomatopeia
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ
226
VOCABULARI I TIRA. Conjunt de tres o quatre vinyetes ordenades de forma horitzontal. Pot ser autoconclusiva (explica un relat complet) o seriada (l'argument s'embasta a través d'un nombre successiu de tires). II PLANXA. Conjunt de vinyetes que ocupa una pàgina completa. La planxa també pot ser autoconclusiva o seriada. III VINYETA. És l'espai que ocupa cada dibuix d'un còmic, el marc on queda enquadrat. Tradicionalment, era en forma de quadrat o de rectangle, però ha anat evolucionant i ara mateix cada autor utilitza la forma que més li agrada o que millor s'adapta als seus interessos. Les vinyetes s'ordenen en la planxa segons el criteri “esquerra a dreta i de dalt a baix”. IV MANGA. Còmic d’origen japonès desenvolupat a finals del segle XX. Inclou una àmplia gamma de temes: acció-aventura, romanç, esports, drama històric, comèdia, ciència ficció-fantasia, misteri, terror, sexualitat, el món de les empreses i el comerç, entre altres. La disposició de les vinyetes respon a la cultura nipona, per això les llegim de dreta a esquerra. V CARTUTX. Text de relleu que adapta o modifica el ritme temporal. És una càpsula que s'insereix en la vinyeta o entre dues vinyetes consecutives. Compleix la funció d'aclarir o explicar el contingut de la imatge o de l'acció, facilitar la continuïtat narrativa o reproduir el comentari del narrador.