Edició de LleidaDIJOUS · 1 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14563 - AVUI / Any XL. Núm. 13433 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADAP48

Montserrat TorresPresidenta d’Òmniuma les terres de Lleida

“Catalunyas’ha indignatmolt ambl’Estat”

1787

40-1

1825

47V

1344

05-1

1638

83w

Una màquina llevaneu netejant la C-13, entre la Pobla de Segur i Tremp, ahir al matí ■ ACN

NACIONAL P6-10

Neva arreu del país, però la prevenció evita complicacions en el trànsit

Neu amb bandera blanca

PLE · JxCat, Esquerra i la CUPaprovaran avui al Parlament unaresolució que fa referència a l’1 d’octubrei que reconeix els suports a Puigdemont

VIA · L’acord global donaria el tret desortida a la legislatura i avalaria els ensper bastir el nou estat a Bèlgica, peròl’Estat i la fiscalia ja amenacen la mesa

P12

Podeu seguir el ple delParlament en directeavui a les 9.30 hores

NACIONAL P14

Ofensiva del’Estat contrael llaç grocEl govern espanyol estudia comretirar el símbol dels presospolítics d’espais públics

Nacional P16

Concentració a la plaça Sant Jaume, a Barcelona ■ O.D.

El món local defensal’escola en català

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 DE MARÇ DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

vui acaba el Mo-bile World Con-

gress (MWC) i es potanotar, una ediciómés, un èxit de crítica ipúblic. I això que l’edi-

ció d’enguany va començar amb unnou capítol (reeditat) del discurs de lapor. En un comunicat emès diumenge,el govern espanyol va advertir que lacontinuïtat del congrés estava en qües-tió per culpa de la plantada al rei quevan fer Roger Torrent i Ada Colau. ElMobile ha superat vagues de metro, detaxi i de busos convocades en els diesde celebració del saló. En els dotzeanys que es fa a Barcelona, la ciutat haviscut un atemptat terrorista, una crisieconòmica brutal, boicots aeris al seuaeroport i dos referèndums d’indepen-dència (un de permès i ridiculitzat el2014 i un altre de prohibit i estomacatel 2017). En aquest mateix període, aBarcelona hi ha hagut quatre alcaldesde tres partits diferents; a Catalunya,quatre presidents de la Generalitat, i aEspanya, dos presidents del govern idos reis. La volatilitat institucional no

ha estat cap impediment perquè elMWC hagi continuat a Barcelona. Nitan sols el va fer espantar l’anomenadafugida d’empreses posterior a l’1 d’oc-tubre. Una fugida que, per cert, no haafectat ni una sola companyia interna-cional. L’advertència del govern espa-nyol va quedar desmentida al capd’unes hores: la tensió institucional noposa en qüestió la continuïtat del Mobi-le. Ni GSMA, ni Fira de Barcelona, ni elsexpositors preveuen aquesta possibili-tat. L’advertència del govern espanyol,doncs, no era un avís pietós, sinó quesemblava una amenaça en tota regla: orendiu homenatge al monarca o malda-rem perquè us quedeu sense Mobile.No hi ha cap element (objectiu) queaquesta setmana vinculi el futur delcongrés a deixar sol un cap d’estat a lacatifa vermella. Fa una setmana, el mi-nistre de Cultura (Cultura!) va fer mofade l’aranès assegurant que a la Vald’Aran preocupen més les allaus que elfutur de la llengua occitana. Bé doncs,també és convenient recordar que,aquest any, als responsables del MWC,els ha preocupat més la neu que qui fe-ia boicot al rei. Amb una diferència, quel’última comparació era la certa.

A

Keep calmJofre Llombart

Advertènciaamenaça

Ni GSMA ni els expositorspreveuen moure el MWC deBarcelona; l’única amenaçaés l’Estat espanyol

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

a primera nevada va ser la del diade Nadal del 1962. Va nevar des-mesuradament a mig Catalunya,

però com que no hi havia televisió elfenomen va quedar limitat al carrer decasa i no vam haver de patir per ter-cers. “Qui no té seny, no té fred”. Notenia seny, i no vaig tenir fred. Siaquell dia o l’endemà hagués hagutd’anar a escola, segur que hi hauriaanat, com els altres companys. L’únictransport escolar conegut era el de lescames. L’hivern d’uns anys abans, eldel 1956, és famós per ser “el que vaglaçar les canonades”. Les de casa esvan glaçar i rebentar, tot i la precaucióde l’àvia de mantenir les aixetes ambun rajolí. Em recordo observant el gelde l’eixida, vestit amb una bata. Des-prés em van abrigar amb un tabardo,una bufanda, uns guants i un serenito,i em van dur a escola.

El 1986 tenia la família a Torelló.Els havia d’anar a buscar amb cotxeun dijous però em van telefonar perdir-me que hi podia anar dimecres.Vaig aturar-me a Vic, on havia de feruna gestió, i algú em va dir mirant elcel: “Si has d’anar a Torelló, ves-te’n

L

ara, que això es pot complicar.” Va co-mençar a nevar amb força de tornada.Dijous i els dies següents les màquinesllevaneus van tenir treballs per resca-tar gent d’Osona i de molts punts delpaís. Ja hi havia televisió, i vaig con-templar des de casa els patiments quepels pèls ens havíem estalviat.

També va ser a Torelló, l’hivern se-güent o l’anterior. Hi havia pernoctatperquè havia assistit a una reunió defeina que continuava l’endemà. Quanens vam llevar tot era blanc i nevava.Per por de no poder sortir del poble sim’esperava, vaig deixar els companysesmorzant i me’n vaig anar. A mitja

carretera, el cotxe va girar cent vui-tanta graus sobre el gel i em vaig tro-bar en direcció a Torelló. Em vaig unira l’esmorzar. Vam fer la reunió, i vambaixar amb tren.

Una vigília de Reis vaig pujar amb lafamília a Can Bruguera, una elevaciócoronada amb un restaurant prop deMataró. Quan vam començar a dinarva començar també a nevar. Ho vamcelebrar amb diversos “que maco”. Al’hora d’anar-nos-en, hi havia un pamde neu, i el cotxe va quedar travat a lacuneta. Vam baixar a peu, jo carregatamb els regals de Reis, que duia al ma-leter. Em recordo amb una bola delmón a coll. La cavalcada es va haver desuspendre, i els nens van patir per siels Reis no podien arribar a casa.

L’altra nevada s’havia de produirahir. En una primera tongada havia deser feble i, en una segona, copiosa.Van caure quatre volves minúscules ala primera i cap a la segona. La seque-dat es devia limitar al meu carrer, per-què he tingut notícies de cotxes atra-pats, nens sense col·legi... Hores i ho-res de reportatges detallats Un dia quesoc a casa, només neva a la televisió.

“Un dia quesoc a casa,només nevaa la televisió

Vuits i nous

NevadesManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 DE MARÇ DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/9lqs24

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Catalunya no és un paísacostumat a la neu, si més no

a la neu en cotes baixes, per això calqualificar d’excepcional l’episodi denevades generalitzades que han es-combrat el país de sud a nord du-rant les últimes hores. És obligatpartir d’aquesta premissa per en-tendre que ni els ciutadans ni l’ad-ministració estan especialmentpreparats o equipats per afrontaraquestes situacions amb normali-tat, és a dir, sense alterar el ritme devida habitual. Des d’aquesta pers-pectiva i davant una previsió me-teorològica molt clara que anuncia-va la probabilitat de nevades enqualsevol punt i alçada del país, laprevenció era la millor alternativapossible i els avisos reiterats a lapoblació i les mesures excepcio-nals, com ara la suspensió de trans-ports escolars, els controls de tràn-sit preventius o la inèdita prohibicióde circular camions de gran tonat-ge per les carreteres, estaven ple-nament justificats per evitar afec-tacions greus o simplement per fa-cilitar els treballs de les màquinesllevaneu.

La intensitat desigual de la ne-vada ha provocat contrastos no no-més en el paisatge sinó també, con-següentment, en les diferents per-cepcions de l’oportunitat o l’abastde les mesures de prevenció adop-tades. No obstant això, el balançd’urgència de la gestió d’aquestanevada és força positiu en línies ge-nerals. La feina dels equips del Ser-vei Meteorològic de Catalunya, Pro-tecció Civil, el Servei Català deTrànsit i la Creu Roja i la coordinaciód’aquests serveis des de l’equipprofessional de la conselleria d’In-terior han funcionat bé i l’esforç decomunicació i transparència tambéha fet possible mantenir una infor-mació actualitzada tant de la inci-dència meteorològica com del’afectació a la mobilitat o de lesmesures restrictives adoptades.

Bona gestióde la nevada

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La gestió de l’episodi de nevades a tot el territoricatalà ha estat positiva gràcies a la bona coordi-nació entre el Meteocat, Protecció Civil i el ServeiCatalà de Trànsit. Prioritzar la prevenció ha gene-rat alguna incomoditat, però ha evitat problemesgreus.

PRESIDENT D’UNESCOCAT

Gestió positiva

Els intents de torpedinar el model educatiu català ila immersió lingüística com a fórmula de cohesiósocial afecten tota la societat i és important que to-ta la societat el defensi, no només des d’Ensenya-ment o des de les aules; també visualitzant aquestcompromís omplint les places dels ajuntaments.

-+=

-+=

Contra el llaç grocRafael Catalá

Tots ‘Som Escola’Eduard Vallory

-+=

Joan Delort

El ministre sap molt bé que el llaç groc no és un“símbol partidari”, com afirma, sinó de solidaritatamb els presos polítics. No sap com, però vol quedesapareguin de les seus administratives. Tenenpresos polítics, però no volen que es digui perquèels avergonyeix. I doncs, a vetar i censurar.

MINISTRE DE JUSTÍCIA ESPANYOL

DIRECTOR GENERAL DE PROTECCIÓ CIVIL

a sensació general és que aques-ta nevada ha estat ben gestiona-da. Òbviament, el temporal

d’aquests dies no és comparable al delmarç del 2010, quan la neu va arribarals 30 centímetres en quotes relativa-ment baixes i el tipus de neu, molt pe-sada, i el fet que es congelés ràpida-ment –rere la tempesta va entrar airemolt fred, tot al contrari d’ahir– vanprovocar greus problemes en infraes-tructures, els més importants en laxarxa elèctrica, ja que van caure mul-titud de torres d’alta tensió. Com deia,doncs, cada temporal és diferent i esfa difícil la comparació. Però és certque, en un país on tothom sap de tot ion és tan fàcil criticar, està bé que perun cop es tingui la sensació generalque la gestió, sempre millorable, ha es-tat bona.

La gestió de la crisi ha tingut unescares diferents. Bé, no del tot perquèla de Joan Delort, ara director general

L “Tenim altscàrrecs de primernivell però nopodem normalitzarque no hi ha hagutdirecció política

de Protecció Civil, la tenim prou vistaen múltiples responsabilitats a la Ge-neralitat i a l’Ajuntament de Barcelo-na i sota governs de tots els colors. Pe-rò han donat la cara altres grans càr-recs, això sí, dels considerats de caràc-ter tècnic. En canvi, no s’ha vist ni unpolític, ja que els consellers legítims

han estat injustament cessats i els no-menats com a responsables de cada de-partament –segons el decret del 155aprovat pel Senat, els ministres de cadaram– només venen a Catalunya a reme-nar la cua, no pas a treballar.

No tinc cap dubte del nivell extraordi-nari dels caps tècnics dels òrgansd’emergència del nostre país. De fet, unbon conseller és el que sap rodejar-se delmillor equip i no qui bandeja grans pro-fessionals per poder sortir a les fotos. Pe-rò el sistema està muntat com està mun-tat i els polítics, els consellers en aquestcas, són els que han de prendre determi-nades decisions, són els que han de faci-litar que els departaments es posind’acord quan s’ha de prendre una mesu-ra que s’escapa dels protocols ja esta-blerts, etcètera. Actuar com JoaquimForn el 17-A, vaja. Pensar que tot va sol oque tot va millor sense els polítics, a ban-da de ser naïf, és normalitzar, també,aquest 155 que tant mal ens està fent.

Nevada sota el 155Joan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat / @Joan_Rueda

A la tres

De reüllPepa Masó

L’exempled’Islàndia

l 24 d’octubre del 1975 les dones van prendre elscarrers d’Islàndia. En lloc d’anar a treballar,

dedicar-se a les tasques de la llar o cuidar els fills, vansortir al carrer per manifestar-se en favor de la igualtatde gènere. El país es va aturar i va obrir els ulls a moltshomes. Quaranta anys després Islàndia es troba alcapdavant del rànquing mundial en igualtat de gènere,lloc que ocupa des de fa nou anys. Malauradament aquíens trobem lluny del top ten d’aquest rànquing i ésprecisament aquesta realitat la que es vol denunciar

dijous que ve, Dia de la DonaTreballadora. Aquest any elscol·lectius feministes han convocatles dones a fer vaga, però no nomésa fer una vaga a la feina, sinó tambéa casa, en les tasques domèstiques,en la cura dels fills, dels pares... Totper visibilitzar el valor de la sevafeina, el que aporten a la societat. Es

tracta no només de denunciar la bretxa salarial sinó ladiscriminació laboral i social per raó de gènere, així comla violència de gènere. Aturada general o aturadesparcials per denunciar desigualtats impròpies del segleen què vivim. Dijous que ve hi ha l’oportunitat, més quede protestar, de valorar i reivindicar el paper de la donaen l’àmbit laboral, i també el domèstic. A Islàndia, elconegut com “dia de festa” de les dones va servir perobrir el camí de l’emancipació de la dona. Aquí s’ha fetfeina, però malauradament en queda moltíssima per fer.I també és cosa dels homes.

E

Es tracta dedenunciardesigualtatsimpròpiesdel segle XXI

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 DE MARÇ DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Jordi Montull negocia rebaixarla pena a canvi d’implicar CDC.Ofereix a la fiscalia denunciar elfinançament il·legal per salvarla filla de la presó.

10anys

20anys

El duel PSOE-PP contamina eldebat a cinc. Duran, Ridao iHerrera exigeixen eldesplegament del nou Estatutaquesta legislatura.

El president del comitè degovern d’UDC, Josep AntoniDuran i Lleida, diu: “Seria lògicque fos el número dos de lallista de CiU al Parlament.”

El cas Palau Debat a cinc Entrevista a DuranTal diacomavui fa...

’albira ja la croadaque preparen els

poders de l’Estat es-panyol contra el llaçgroc recuperant lapersecució que ja van

realitzar durant el període electoral. Sila constitució d’un govern efectiu a Ca-talunya continua bloquejada, l’executiude Rajoy començarà per una cacera debruixes de llaços grocs a les depen-dències ocupades de la Generalitat. Iprobablement s’empescarà algun es-tratagema judicial més per obligar atreure el llaç dels ajuntaments. Perquèamb la negació de l’existència de pre-sos polítics el que es busca és invisibi-litzar el principal ariet republicà queexisteix avui que no és altre que OriolJunqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cui-xart i Joaquim Forn. El seu injustificatmanteniment a la presó, que malaura-dament es veurà incrementat en elspròxims mesos amb el probable em-presonament de més dirigents políticsindependentistes, és, paradoxalment,el que mostra la cara més feble d’unEstat que ha optat per la violència, ju-

dicial i policial, per aturar un movimentdemocràtic. Mandela va tombar l’estatracista sud-africà des de la presó. De-sitjo de tot cor que no calgui un sacrifi-ci tan dur com aquest. Però la vergo-nya internacional que suposa tenirpresos polítics, per molt que se’ls ne-gui, és l’escletxa que l’independentis-me hauria de tenir més present a l’ho-ra de plantar batalla a un Estat que haoptat per fortificar-se a tota costa. Es-tic convençut que l’Estat no permetràque un pres polític assumeixi la presi-dència de la Generalitat, a la qual hi tétot el dret fins i tot des de la presó, iper tant en vulnerarà tots els drets derepresentació política. Sigui Jordi Sàn-chez o el més lògic al meu parer enclau de restitució del govern legítimcom seria Oriol Junqueras, un cop elpresident Puigdemont prengui les reg-nes del Consell de la República a Brus-sel·les –si és així com acaba la nego-ciació–. Però la negació de la investidu-ra serà una nova aberració democràti-ca que corromp com un àcid els feblesfonaments de l’estat de dret espanyol.

S

Full de rutaFerran Espada

La força delspresos polítics

La vergonya internacionalque suposa per a l’Estat tenirpresos polítics és l’escletxaque l’independentismehauria de tenir més present al’hora de plantar batalla

otser encara algú es pensa –ai,santa innocència!– que s’arregla-rà el món trucant a un potentat o

subornant funcionaris públics. O d’altres–també amb un lliri a la mà– es refien deles tertúlies de la teleporqueria (alta quo-ta d’audiència), dels Palaus de Justícia obé d’un article d’opinió que pretengui ser“definitiu” sobre una qüestió concreta. Sim’identifiqués amb aquest darrer cas,¿seria jo un ingenu, oi?

OPINO QUE ARA només generen pensa-ment les universitats, algun think tankamb pasta, certes entitats financeres i,probablement, alguns monestirs o es-glésies. Per cert, si tenen la sort de visi-tar Girona, els recomano que pugin a laSala Gòtica, a la Biblioteca del campusBarri Vell, a la UdG. Aquí s’hi pot pensar.Era l’antic dormitori dels monjos delconvent de Sant Domènec, on hi residi-ren al s. XIV tant sant Dalmau Moner,ben venerat aquí, com també l’inquisi-dor general Nicolau Eimeric, deixebleseu i de vida atabalada. La història éscomplexa, sempre. Hi he teclejat Impe-rialism i ja hi estic consultant alguns li-

P bres selectes: he pres Imperios (Crespo,2012) i Power over Peoples (Headrick,2010). Seré breu: intueixo que l’actualincomprensió espanyola sobre la reali-tat civil i social catalana potser prové dequan pensaven ser –i potser eren, se-gons la definició– un Imperi tal que “elsol mai s’hi ponia”. El fracàs de 1588dels 137 vaixells de “La Grande y Felicí-sima Armada” (nom que li atorgà FelipII), sarcàsticament qualificada d’Arma-da Invencible pels britànics, només ésuna anècdota: com n’és de ridícul creu-re’s més que els altres, cercant d’arra-bassar-los la dignitat. Tant aleshores,com també amb una fallida com la deSantiago de Cuba (1898), l’imperialis-me psicològic s’ha d’enfrontar a una rea-litat: els fets. No es pot viure de paraulesinflades, ni d’armes o de cap suprema-cisme imaginari sobre d’altres. S’enténimperi com un “gran estat multiètnic,dominat per una part que disposa d’unpoder absolut, on hi ha l’emperador”. Ved’antic: potser des dels accadis, passantper romans, carolingis, etc. Se n’hanmodificat les formes, tot i que –desprésde descobrir el nou món– força estats

europeus ho associen amb el colonialis-me, el control de territoris ocupats. Defet, la Gran Guerra es pot entendre comuna lluita dels imperis de per aquí: elrus, l’otomà, l’austríac, etc. Un desas-tre!

EN MELCIOR COMES HA ESCRIT a aquestespàgines que “els imperis poden dir unacosa, però les nacions, quan se les deixaexpressar-se, en manifesten d’altres”. Iaquí ens trobem: dimarts passat The Ti-mes va publicar “Royalpolitik”(26/2/18), un editorial des d’on donaconsells al rei espanyol (ja no és pas comaquells totpoderosos Àustries del XVI-XVII). Li retreu que s’ha passat de frena-da empresonant activistes i que el qües-tionen força associacions europees pelsdrets civils: “l’equiparació del debat se-paratista amb la sedició és un desafia-ment sobre la llibertat d’expressió”. Arabé, ¿es podria dialogar amb qui lluís–com a herència cultural– una rànciapegatera imperialista, tot i que ara benout? Esperem que hi hagi alguna esclet-xa de seny, de saber escoltar els temps iles persones: ja som al s. XXI!

Xavier Serra Besalú. Professor de filosofia. @xserra

L’imperialisme és ‘out’Tribuna

Brigadapoliticojudicialb En la dictadura, la BrigadaPoliticosocial perseguia elsdesafectes al règim, i el Tribu-nal d’Ordre Públic s’encarrega-va de dictar sentències d’acordamb les “confessions” de de-lictes, que s’obtenien desprésd’interrogatoris fets sense capmena de garantia. Ara, eliminatel TOP, tenim l’Audiència Na-cional, que en alguns casoss’està comportant igual que elTOP. El comissari Conesa, Meli-tón Manzanas i Antonio Gon-zález Pacheco, Billy el Niño, va-ren ser uns torturadors reco-neguts en el món dels antifran-quistes pels seus mètodes derepressió i tortura, i que unavegada instaurada la democrà-cia no van ser depurats i apar-tats dels seus càrrecs, sinó queper la llei d’amnistia es varenescapar de ser jutjats per lesseves malifetes. En aquestsmoments està actuant la bri-gada politicojudicial, que sense

respectar la separació de po-ders actua amb total impuni-tat, sense el més mínim pudorni dissimular-ho, per anar en-causant ciutadans, polítics, or-ganitzacions civils, i no tarda-ran a fer-ho amb partits polí-tics i mitjans de comunicació.A Espanya la democràcia estàen llibertat condicional.JORDI LEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Contradiccions

b Si l’assoliment d’un estat in-dependent sempre ha formatpart dels programes electoralsdels partits independentistes,per què portar a la pràcticaaquests compromisos electo-rals és ara delicte? Si quan ETAatemptava i matava civils, lapolítica espanyola afirmavaque de tot es pot parlar senseviolència –lògicament tambédel dret a l’autodeterminació–,per què en absència total deviolència es nega la possibilitatde qualsevol diàleg amb Cata-

lunya? Si en nom d’Espanyas’agredeixen vianants pel car-rer, es desitja la presó i la cam-bra de gas per als nostres re-presentants polítics o es fabandera de la repressió i el ter-rorisme d’estat, per què s’acu-sa l’independentisme, caracte-ritzat pel seu pacifisme, de de-lictes que mai no ha comès?La llista de contradiccions se-ria interminable. Instal·lat en lamentida, l’Estat espanyol s’hatransformat en un monstre en-cegat de revenja i ferit de mort.SALVI PARDÀSBarcelona

Poetes

b En resposta a la carta publi-cada pel Sr. Josep Mitjans iRos, el qual clamava, ras i curt,”Necessitem poetes”, ensagradaria fer saber que desd’Edicions de L’Albí vam pen-sar el mateix arran dels fets del’1 d’octubre, i hem volgut do-nar la veu als nostres poetes.106 d’arreu del territori s’han

sumat de bon grat al recull depoemes La terra sagna. L’1d’Octubre dels poetes, plegatde versos amarats de dolor,d’indignació, de fermesa. El lli-bre veurà la llum aquest mesamb l’objectiu d’immortalitzaruna jornada que no hauria decaure mai en l’oblit.MAR FONTANA PEITIVÍBarcelona

Ciutat ‘jugable’

b M’agrada molt la idea de ferde Barcelona una #ciutatjuga-ble. Tenim l’espai públic bàsi-cament ocupat pel trànsit, quecausa greus problemes de sa-lut. Segur que hi ha molts indi-cadors per mesurar la qualitatde vida d’un municipi, peròproposo d’afegir-hi aquest.Una ciutat que afavoreixi un úslúdic del seu espai públic, seràuna ciutat més humana i habi-table per a tothom. Fem-ho,“ens hi juguem” molt!XAVIER RIUBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 DE MARÇ DEL 2018

SísifJordiSoler

Carles Riera, PORTAVEU DE LA CUP AL PARLAMENT

“No hem vingut al Parlament a fer autonomia,sinó a fer República”

La frase del dia

“La mareaindependentistasemblarà llavorsretirar-se, però enrealitat aquellmoviment persistirà,serà el preludi d’unanova plenamarencara més viva

n l’article anterior esmentàvemtres etapes que podrien sintetit-zar la trajectòria del catalanisme

contemporani: 1) De la resistència al re-dreçament (1939-1975); 2) Del redreça-ment a la reconstrucció nacional(1975-2006); i 3) De la reconstrucciónacional a la reclamació de la indepen-dència (2006-2017). De manera sem-blant, volem ara presentar tres fanta-sies que, per contrast, ens permetin si-tuar-nos avui.

PER ALS UNIONISTES: ‘GAME OVER’. S’hau-rà arribat al final d’etapa i al final del par-tit. Victòria per 10 a 0. El projecte d’es-panyolització de Catalunya s’imposarà.Serà inicialment discret però irreversi-ble, afectant progressivament totes lesinstitucions, competències i àmbits dela vida pública (educació i universitats,usos lingüístics, símbols institucionals,mitjans públics de comunicació, cossospolicials, presència internacional, par-tits polítics no estatals...), limitant fins itot la perillosa projecció mundial de lamateixa ciutat de Barcelona i dels seusport i aeroport i retardant tota promesade construcció d’un corredor mediterra-ni. El model autonòmic es donarà pertancat i el puzle territorial s’haurà aca-bat. Espanya serà a tots els efectes, ambl’excepció de la peculiaritat foral basco-navarresa, un estat uniforme i uninacio-nal, i les reclamacions i vigència del cata-lanisme passaran primer per la seva re-sidualització fins arribar a poc a poc a laseva desaparició, com estava escrit enels mapes del XIX: l’Espanya constitu-cional, la foral i l’assimilada. Ja ho handit: si el problema és Catalunya, fem Ca-talunya petita i el problema es farà petit.

PER A LES TERCERES VIES. Com en la pena-lització del joc de l’oca, després de lesmalifetes independentistes i de la peni-tència del 155, hom tornarà a la casellade partida, és a dir, a l’autonomisme. Ca-talunya repetirà el paper de Sísif: ser

E obligat, mitjançant llibertat vigilada, aempènyer una pedra enorme pendentamunt per un vessant costerut, sabentque abans d’arribar al cim de la munta-nya la pedra tornarà a rodolar cap avall iSísif haurà de tornar a començar de noudes del principi. És a dir, caldrà repetir elcamí esforçat del peixalcovisme, la sen-da del realisme, superar la desfeta, reco-sir ferides, tornar a practicar la pedago-gia, exercitar la proverbial hospitalitat isimpatia catalanes, defensar el seny i laconcòrdia, apel·lar a resoldre els proble-mes reals de la gent, acollir la roja en al-gun estadi català, enfortir més el pontaeri amb Madrid, convidar més sovint aBarcelona els ministres –especialmentels d’Economia i d’Hisenda–, negociarde manera delicada la redempció de lespenes de presó dels polítics catalans, de-manar al govern espanyol generositat i,per damunt de tot, confiar contra totaesperança en l’aparició miraculosa d’in-terlocutors a Madrid que corresponguin

als patrons mentals i polítics de la terce-ra via. L’objectiu d’aquesta nova etapaserà aconseguir “tornar a la normalitat”,deixar de ser sospitosos i esperar el mo-ment propici per a demanar reformes iengrunes en forma d’ampliació delspressupostos.

PER ALS INDEPENDENTISTES. L’etapa an-terior (2006-2017) no haurà finalitzat.No hi haurà repetició de la jugada comen el cas de Sísif. El govern espanyol nodeixarà anar la corda del 155, la Genera-litat continuarà intervinguda de iure ode facto, l’estat d’excepció es mantin-drà, la persecució de líders independen-tistes no s’aturarà. Començarà, pertant, un moment de baixamar, amb laduresa dels càstigs exemplars i la severi-tat de les penes, amb la ferma voluntatd’humiliar. La marea independentistasemblarà llavors retirar-se, però en reali-tat aquell moviment persistirà, serà elpreludi d’una nova plenamar encaramés viva. La hiperactivitat de les xarxesi el teixit associatiu, entrenat durantanys en l’autoorganització i la mobilitza-ció, seguirà endavant. El vot indepen-dentista no minvarà. Les manifesta-cions reclamant l’alliberament dels pre-sos polítics seguiran. Arribaran les elec-cions municipals i centenars de pobla-cions catalanes es tornaran a tenyird’ajuntaments amb banderes estelades.El control administratiu i polític de lesinstitucions catalanes per part del go-vern espanyol es col·lapsarà. Catalunyaesdevindrà un risc geopolític mundial ila pressió internacional, especialmenteuropea, s’intensificarà. El purgatori ca-talà es projectarà a tot Espanya posant-la en una situació més que delicada.

DE BEN SEGUR, CAP D’AQUESTES fantasiess’esdevindrà. I com que caldrà negociar(negociar, no simplement dialogar)potser que tothom comenci per reconèi-xer les seves fantasies com el que són.Fantasies.

Àngel Castiñeira i Josep Maria Lozano. Professors d’Esade (URL)

Un país, tres etapes. I ara què? (2)Tribuna

uta Oriental, quedurant anys s’ha-

via anomenat “el gra-ner de Damasc” pelfet de ser una zonafèrtil, viu un dels pit-

jors moments des que va esclatar laguerra siriana, el març del 2011. Les xi-fres dels darrers dies són esfereïdores:més de 500 civils morts. S’estan utilit-zant barrils bomba –fet que es consi-dera un crim de guerra– i també sesospita que s’ha atacat la població civilamb armes químiques, com ja va pas-sar l’agost del 2013, quan en nomésuna nit morien més de mil persones.Atrapades per grups islamistes radi-cals i pels bombardejos de l’aviació si-

riana, en aquest enclavament hi viuenmés de 400.000 persones que tenenmolt difícil l’accés als aliments de pri-mera necessitat. El diari The Guardiancompara aquesta massacre a Síriaamb la de Srebrenica, a Bòsnia i Her-cegovina, durant la guerra dels Bal-cans. El Consell de Seguretat de l’ONUva aconseguir aprovar fa pocs dies inextremis una resolució que no ha servitpràcticament per evacuar ferits ni ma-lalts. Rússia, fidel aliada del règim deBaixar al-Assad, s’ha erigit en la màxi-ma autoritat d’aquest conflicte i la co-munitat internacional no pot fer cappas sense el seu consentiment. Mos-cou és el gran vencedor de la guerra si-riana. Torna a estar en el tauler geoes-tratègic i movent els fils de la políticainternacional. Els requeriments al pre-sident rus, Vladímir Putin, d’AngelaMerkel i d’Emmanuel Macron han que-dat en paper mullat. I la massacre delsegle XXI, davant dels nostres ulls.

G

De set en setAdela Genís

La massacredel segle XXI

L’infern que pateix GutaOriental es compara amb lamatança de Srebrenica

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 DE MARÇ DEL 201812 | Nacional |

Fer de Brussel·les el quilò-metre zero sobre el qual gi-ri la construcció de la Re-pública catalana. Aquestaés la filosofia de fons queimpregna el preacord delpla de govern pactat entreJxCat i ERC, que està pen-dent ara de ser ratificatper la CUP en el marc d’unacord global de legislatura.L’independentisme man-té l’objectiu de fer efectivala República proclamada,però ho vol fer sense haverde generar una nova collade presos polítics, i esqui-vant tant com pugui la per-secució judicial i la repres-sió de l’Estat a tots els ni-vells a què s’ha d’enfrontaravui a l’interior del país. Apartir d’aquesta premissa,els principals partits volenaprofitar la presència depart del govern legítim a lacapital belga, i la repercus-

sió que des d’allà han asso-lit en l’escena internacio-nal, per situar-hi el centred’operacions que, amb to-ta la llibertat amb què avuiveuen impossible de tre-ballar a Catalunya, puguiactivar i coordinar l’activi-tat política, jurídica –da-vant sobretot dels tribu-nals europeus– i de difusiónecessària davant les can-celleries i els mitjans in-ternacionals per ajudar aimplementar la Repúbli-ca, sense haver de patir entermes de legalitat espa-nyola.

Els grups independen-tistes van tancar ahir unacord sobre la proposta deresolució de JxCat que re-coneix la “legitimitat” deCarles Puigdemont com acandidat a la investidura,constata que disposa d’u-na majoria parlamentàriaper ser investit i inclouuna referència al referèn-dum de l’1-O, segons fonts

de la negociació, però no ala declaració d’indepen-dència del 27-O. Desprésd’aquesta transacció, laCUP, d’acord amb les ma-teixes fonts, no retiraràles seves esmenes a la re-solució, però JxCat no lesacceptarà i, en conseqüèn-cia, no seran votades, se-gons el procediment ordi-nari que se segueix enaquest tipus d’iniciatives.L’aprovació de la resolucióen el ple amb els vots deJxCat, ERC i la CUP des-brossa almenys el principidel camí cap a l’acord glo-bal, en espera que els anti-capitalistes es defineixinen el consell polític de dis-sabte. S’espera, a més, quePuigdemont faci una com-pareixença imminent perdetallar el seu paper polí-tic.

JxCat i ERC posen fil al’agulla a l’esperit republi-cà de què volen dotar l’es-tructura governamental a

Bèlgica en el document deconcreció que dilluns vanpassar als diputats de laCUP, i que aquests al seutorn han fet arribar a lesbases perquè hi diguin laseva. Segons exposaaquest document, filtratahir a diversos mitjans irecollit per Efe, sota el pa-raigua del que s’ha batejatcom a Espai Lliure deBrussel·les es preveu crearamb seu allà una Assem-

blea de Representants dela República, que estariaformada per diputats, càr-recs municipals i porta-veus d’entitats, que actua-ria en paral·lel al Parla-ment, i que nomenaria unConsell de la Repúblicamés restringit, que forma-rien vuit membres: tres re-presentants designats perJxCat, tres més per ERC iun per la CUP, a més delpresident de l’organisme,

que seria Carles Puigde-mont. Entre altres fun-cions, el consell tindrial’encàrrec de definir la me-todologia del procés cons-tituent, un dels punts quehan generat més debat elsúltims dies.

En el document s’indicafins i tot la data de dillunsvinent, 5 de març, com lade convocatòria a Brus-sel·les del gran acte per a laconstitució d’aquests òr-gans, perquè l’endemà di-marts o dimecres es fes lainvestidura al Parlamentde la persona que designiel mateix Puigdemont. Ar-tur Mas admetia ahir aTV3 que ell no pot ser pre-sident perquè “si ve a Ca-talunya el detindran”, isuggeria que el millor quehauria pogut fer era con-vocar eleccions ell el 26-O.Puigdemont proposarà elseu número dos, JordiSànchez, i el jutge Llarenahaurà de determinar comgaranteix que pugui exer-cir els seus drets polítics.Tot plegat, això sí, resta aen espera que les negocia-cions amb la CUP arribinabans a bon port. La mili-tància valora ara el docu-ment. Les assemblees ter-ritorials es pronunciaranperquè el consell políticdecideixi. En tot cas, el di-putat Carles Riera lamen-tava ahir a Catalunya Rà-dio que se’ls ofereixi unprograma de govern “depeix al cove” i un procésconstituent “de pa sucatamb oli”.

Text al ParlamentL’acord independentistaper tirar endavant la reso-lució de reconeixement aPuigdemont d’avui no evi-tarà un matí políticamentagitat. La mesa es reuniràa primera hora per decidirque fa respecte a les peti-cions de reconsideraciódel PSC i Cs sobre la deci-sió d’ahir d’admetre a trà-mit les esmenes de la CUP,amb l’aval dels membresde JxCat i ERC a l’òrganrector de la cambra i ambl’oposició de la resta. Els deMiquel Iceta i Arrimadasconsideren que són in-constitucionals, una pos-sibilitat que ja van adver-tir els lletrats de la cambradurant la reunió. Les es-menes refermen la decla-ració d’independència iadvoquen pel restabli-ment de la República. Elscupaires també fan refe-rència a la voluntat delscatalans expressada en elreferèndum de l’1-O i de-nuncien una causa gene-ral contra Catalunya. ■

O.A.-Etxearte / Ò. PalauBARCELONA

El pacte situa a Brussel·lesel punt zero de la Repúblicaa El preacord de JxCat i ERC vol fer de Bèlgica el focus d’activitat política i jurídica des d’on bastir sensepersecució el nou estat a Entesa amb la CUP per incloure l’1-O en la resolució que s’aprovarà avui

Fonts de La Moncloa van llan-çar ahir al vespre l’adverti-ment que els serveis jurídicsde l’Estat estan “estudiant lesresponsabilitats en què pu-guin incórrer” els membresde la mesa del Parlament “sifinalment admeten a tràmitles esmenes de la CUP” pelseu “caràcter il·legal i contraria la Constitució i l’Estatut”. El

La mesa del Parlament es va reunir ahir al migdia al Parlament i va acceptar les esmenes de la CUP ■ ACN

govern de Rajoy, segonsaquestes fonts, vetllarà en totmoment perquè es compleixila llei en cada pas que con-dueixi a la investidura i conti-nuarà exercint l’administraciódels afers ordinaris de la Ge-neralitat “mentre no hi hagiun president elegit d’acordamb la llei i el reglament delParlament”. ■ D.P.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Continua el setge de La Moncloa

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 DE MARÇ DEL 201814 | Nacional |

o s’ha fet pas (encara)efectiva, però la Repú-blica catalana té una(mala) salut de ferro.

Un col·lectiu a priori tan apolí-tic com el dels professionals dela sanitat també ha dit prou a lasituació que viu Catalunya, is’ha començat a organitzar perdenunciar la vulneració de dretsfonamentals i mostrar el seu su-port als presos polítics. Ambaquest fi, fa tot just tres mesosnaixia el Col·lectiu Clínic per laDemocràcia, que ja té més de750 participants a l’entorn de

Nl’hospital Clínic i la Facultat deMedicina de la UB, i comença aestendre’s com una taca d’oli ar-reu del sistema sanitari català.A convocatòria seva, gairebé400 persones, moltes amb la ba-ta blanca i el llaç groc a la solapa,van omplir ahir el paranimf del’edifici en un acte a favor de lademocràcia. “Els metges no po-dem callar”, resumia Àstrid Mo-rer des de l’entitat. “Mai norma-litzarem aquesta situació, nodefalliu!”, proclamava el seucompany Josep Maria Llovet,que feia crides a la unitat aprofi-tant la presència del conseller idiputat d’ERC Raül Romeva(molt aplaudit) i la diputada de

JxCat Laura Borràs, a més delpresident de Drets, Sergi Blàz-quez, i el periodista Vicent Par-tal. El conseller Toni Comín vatancar l’acte des de Bèlgica.

Els discursos, almenys, vanser coincidents a l’hora d’asse-nyalar l’objectiu i l’adversari. IRomeva, que no s’havia prodi-gat gaire en públic des del 21-D,després d’haver passat ja per lapresó, va semblar rellançat. “Noem feu dir quan, però la Repú-blica és inevitable”, indicava. Se-gons ell, el republicanisme ésl’alpinista que dubta davant l’es-querda que el separa del cim.“Té dues opcions: intentar sal-tar, a risc de calcular malament,o enfortir-se, preparar-se i do-tar-se d’eines, com ara una esca-la”. La seva recepta era aquesta:“Creure’ns-ho, incorporar lagent que té dubtes i preparar-nos mentalment per afrontarl’última fase”. Els dirigents re-publicans hi tornen, i no estansols. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Represa del procés

DEFENSA · Els metges del Clínic organitzen un col·lectiu per la democràcia que esperen estendreen l’àmbit sanitari arreu del país APOSTA · Romeva recepta ampliar majories per iniciar el salt final

Òscar PalauBARCELONA

Una república amb salut de ferro

El col·lectiu sanitari va donar ahir a l’hospital Clínic una nova mostra desuport als presos polítics en la lluita pels drets fonamentals ■ JUANMA RAMOS

No hi ha ni una sola imatgede Mariano Rajoy o delsseus ministres visitant capedifici administratiu de laGeneralitat des de l’aplica-ció del 155, però el diari ElMundo va publicar ahir unrecull fotogràfic dels llaçosgrocs que hi ha en edificisadministratius que la re-gència estatal no ha visitati les imatges van colpir LaMoncloa. A partir del des-cobriment visual dels lla-ços grocs en portes i fines-tres de conselleries peròtambé en arbres dels car-rers annexos, el ministrede Justícia, Rafael Catalá,va anunciar el propòsit deretirar-los –sense sabercom– perquè “represen-ten una ideologia”. “No séquin és el procediment, siés administratiu, però es-tic convençut que a lesseus administratives no hiha d’haver símbols identi-taris”, va advertir.

El govern de Rajoy nooculta que si ha governat la

Generalitat amb controlremot des de Madrid desdel 27 d’octubre i encara lagoverna ara és gràcies al te-lèfon, perquè el funcionaride rang més alt que ha aga-fat el pont aeri és el secre-tari d’estat d’Administra-cions Públiques, RobertoBermúdez de Castro. Aixíque ahir, precisament la vi-gília que es complissin 125dies des que el 155 està envigor, al govern de Rajoy noli va importar compartir enpúblic la seva sorpresa pelsllaços grocs que hi ha enedificis de la Generalitatque estan sota la seva teòri-ca tutela i va airejar el ma-lestar pel que el ministreCatalá identifica com a“símbols identitaris”.

En declaracions a RNE,el titular de Justícia no vatenir en compte que el llaçgroc pugui ser un signe desolidaritat o d’humanitaten record dels presos cata-lans més enllà de partidis-mes, sinó que el va cir-cumscriure a l’indepen-dentisme. “Els edificis pú-blics són de tothom i han

de representar tothom i elssímbols que representenuna ideologia no hi han deser”, alertava. Quan se li vapreguntar si ell és partidarique l’Estat espanyol forci laseva retirada dels espaispúblics, el ministre de Jus-

tícia no va vacil·lar: “En lameva opinió, sí.” “Com queno tots els catalans estand’acord en el que simbolit-zen aquests símbols, per-què a Espanya no hi ha pre-sos polítics per molt queuns pocs s’entestin a dir-

ho, no hi hauria d’haveraquests símbols a les seusinstitucionals”, va argu-mentar.

Tot i ser llicenciat endret i pertànyer al cos su-perior d’administradors ci-vils de l’Estat per oposició

des del 1985, Catalá no al-bira ara per ara quina nor-ma pot invocar l’Estat en elseu afany per esborrar elgroc de la solidaritat. Peròfins i tot en el cas d’un par-ticular com és el presidentdel Parlament, Roger Tor-rent, que pren la decisió delluir el llaç groc a la solapa,el ministre de Justícia el vacensurar més enllà que estracti d’un afer personalperquè la segona autoritatcatalana hauria de tenirclar “per què està en la vidapública” des que està al

capdavant del Parlament“de tots”.

El zel de La Moncloaamb el llaç groc contrastaamb el silenci que va teniren el cas de Madrid quan lapresidenta de la comuni-tat, Cristina Cifuentes(PP), va ordenar –desprésde la repressió policial del’1-O– a les conselleries quecobrissin les façanes ambrojigualdas gegantinesque encara avui, 150 diesdesprés, identifiquen cadaseu, començant per la dePresidència a la Real Casade Correos a Sol. ■

Rajoy estudia com retirarllaços grocs d’espais públics

David PortabellaMADRID

a El ministre Catalá sosté que “representen una ideologia” i que no poden ser exhibits en cap edificiadministratiu de la Generalitat a “Ni representen tothom ni a Espanya hi ha presos polítics”, avisa

Catalá i Felip VI, ahir en un acte amb registradors de la propietat ■ FERNANDO ALVARADO / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“No tots els catalansestan d’acord ambaquests símbols,perquè a Espanya nohi ha presos polítics”Rafael CataláMINISTRE DE JUSTÍCIA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 DE MARÇ DEL 201816 | Nacional |

Les amenaces al modeld’escola en català han des-fermat un reguitzell d’ac-tes de protesta contra elgovern espanyol i de su-port a la immersió lingüís-tica. Van començar elsmestres, sindicats, estu-diants i famílies i ahir s’hivan afegir ajuntaments dediferents colors polítics.

Ho van fer al matí, aSanta Coloma de Grame-net, bressol de la immersiólingüística en centres pú-blics, els alcaldes de l’àreametropolitana de Barcelo-na (principalment alcal-desses) i a la tarda al da-vant dels ajuntaments demoltes localitats catala-nes, on la plataforma SomEscola havia convocat afer concentracions de su-port a l’escola catalana.

L’amfitriona de l’actedel matí, l’alcaldessa deSanta Coloma de Grame-net, Núria Parlon, va re-cordar als qui esgrimeixenels drets dels nens a ser es-colaritzats en la seva llen-gua materna per fer delcastellà llengua vehiculara l’escola, que fa més detres dècades, quan les pri-meres escoles públiquesvan introduir la immersiólingüística en català, hovan fer a petició, bàsica-ment, de pares castellano-parlants, que volien queels seus fills poguessin ex-pressar-se en dues llen-gües: el català i el castellà.“Jo soc una de les nenesque em vaig beneficiard’aquest model”, va expli-car Parlon.

En termes semblants esva expressar l’alcaldessade Barcelona, Ada Colau,que va assegurar que ella

“no seria alcaldessa si nohagués estat per l’escolapública catalana” i va ad-vertir el president del go-vern espanyol, MarianoRajoy, que “per moltestrampes que faci, a Catalu-nya trobarà una societatcohesionada” que “defen-sarà unida aquest modeld’èxit”.

“S’està buscant una se-gregació ideològica i volenconstruir dues comuni-tats allà on som un sol po-ble”, va advertir Maite Ay-merich, alcaldessa deSant Vicenç dels Horts,una localitat que va “rebreen molt poc temps moltespersones que parlavencastellà” i que “veien enl’aprenentatge del catalàun element equiparadorde llibertats”. “La llenguacatalana a l’escola no es to-ca”, hi va afegir l’alcaldes-sa de Badalona, Dolors Sa-bater, que va fer una cridaa “lluitar amb totes les ei-nes” a l’abast per defensarl’escola en català.

Hores més tard, sota lapluja o la neu, milers depersones es van concen-trar al davant del seu ajun-tament per donar suport al’escola catalana. A Barce-lona ho van fer sota unmar de paraigües, ambmoltes bufandes i llaçosgrocs i una indignació con-tinguda. ■

Els ajuntaments surten endefensa de l’escola en català

Raül Garcia i AranzuequeSANTA COLOMA DE GRAMENET

a Consistoris de diversos colors polítics fan pinya en la defensa de la immersió lingüística com agarant de la igualtat a Colau adverteix Rajoy que Catalunya “defensarà unida aquest model d’èxit”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Volen construir duescomunitats allà onsom un sol poble”

Maite AymerichALCALDESSA DE SANT VICENÇ DELSHORTS

Un centenar de persones esvan concentrar ahir sota lesvoltes de Girona, al costat del’ajuntament, per expressar elseu suport al model d’immer-sió lingüística de l’escola ca-talana. Dolors Reig, d’Amicsde la Unesco de Girona, va as-segurar que la inclusió d’unacasella per demanar classesen castellà en la preinscripció“és un atemptat directe” con-

“Soc una de lesnenes que es vanbeneficiar del modeld’escola en català”Núria ParlonALCALDESSA DE SANTA COLOMA DEGRAMENET

“Jo no seriaalcaldessa si nohagués anat a l’escolapública catalana”

Ada ColauALCALDESSA DE BARCELONA

A l’esquerra, concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. A dalt a la dreta, l’acte de Santa Coloma de Gramenet i, a sota, la concentració de Girona ■ ORIOL DURAN / JOAN SABATER

tra el model d’immersió queté com a únic objectiu “tren-car la cohesió social”.

Representants de les enti-tats que formen part de SomEscola de les comarques deGirona (Òmnium Cultural,sindicats, els Moviments deRenovació Pedagògica, la Fa-pac, la Facultat d’Educació dela UdG, el Departament d’En-senyament, l’Ajuntament de

Girona i Docents per la Repú-blica) van llegir part del mani-fest. L’alcaldessa, Marta Ma-drenas, va cloure la lecturaamb una crida perquè la so-cietat catalana faci seu el pa-trimoni que representa elmodel d’immersió. L’acte esva cloure amb la consigna de“l’Escola no es toca” i el cantd’Els Segadors. ■ NÚRIA

ASTORCH

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Girona alerta contra l’atac a la “cohesió social”

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 17

864907-1181879T

La magistrada de l’Au-diencia Nacional CarmenLamela va acordar ahir ci-tar com a investigats en lacausa per les manifesta-cions del 20 i 21 de setem-bre i pel referèndum del’1-O, que qualifica de dosdelictes de sedició, l’exdi-rector dels Mossos d’Es-quadra Pere Soler i l’exse-cretari general d’Interior inúmero dos de l’exconse-ller Joaquim Forn, CèsarPuig. Els ha citat per al 9de març a Madrid.

En la resolució del 19 defebrer, en què imputava

un segon delicte de sedicióal major dels Mossos, Jo-sep Lluís Trapero, i pelqual va anar a declarar pertercer cop a l’AudienciaNacional la setmana pas-sada, la jutgessa ja afirma-va que “hi havia un pla pre-meditat de la direcció delsMossos” per fixar la “inac-tivitat” dels agents “em-mascarat en els criterisd’oportunitat i proporcio-nalitat” per no aturar l’1-O. Fins i tot, reproduïa unadeclaració de Soler del se-tembre en què asseguravaque va dir: “La missió delsMossos és garantir drets,no impedir el seu exerci-ci.” El fiscal també acusa la

direcció dels Mossos de ferespiar els policies espa-nyols l’1-O, als quals es re-ferien amb el nom d’“es-cuts”, i als agents de laGuàrdia Civil, “bande-rins”. Soler va assumir elcàrrec de director delsMossos, al juliol, com elconseller Forn. Puig ja erasecretari general amb l’ex-conseller Jordi Jané.

En la resolució d’ahir, lajutgessa va acordar tambéaixecar el secret de sumaride la peça en la qual s’in-vestiga el suposat intentdels Mossos de destruirproves cremant-les en laincineradora de SantAdrià de Besòs, el 26 d’oc-

tubre. Lamela, a més, vadecidir enviar al TSJC,com demanava el fiscal, lapart corresponent al ves-sant polític d’aquestes ac-tuacions i que afecta el Ce-sicat. S’indica que en els30.000 documents que es-taven en 36 caixes per cre-mar, hi havia seguimentsa polítics contraris a la in-dependència. També elcas d’un agent dels Mossosque denunciava que el Ce-sicat el volia reclutar perespiar polítics, el 2014.

D’altra banda, la secre-tària general d’ERC, Mar-ta Rovira, va abonar ahirels 60.000 euros de fiançaque li va imposar el jutgedel Suprem Pablo Llarena,que la investiga, com atot el govern, per un delic-te de rebel·lió i de malver-sació de fons per la decla-ració d’independència deCatalunya. L’ANC i Òmni-um, amb donatius delsciutadans, pagar aquestafiança, com la de la restad’imputats en la causa. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

L’exdirector delsMossos i el segonde Forn, imputatsa Lamela cita Soler i Puig el 9 de març per sedició en l’1-O aDeriva al TSJC la part política dels papers a la incineradora

Soler i Puig, a la dreta, amb el major Trapero ■ A.PUIG

El cònsol general honoraride Finlàndia a Barcelona,l’empresari Albert Ginjau-me, ha estat destituït a peti-ció del Ministeri d’Afers Es-trangers d’Espanya, de ma-nera que ja són quatre elsrepresentants destituïtsper activitats a favor de laindependència de Catalu-nya. Amb la decisió de desti-tuir el seu representant aBarcelona, Finlàndias’uneix a les Filipines, Bul-gària i Letònia, que en els úl-tims mesos han fet cessarels seus representants ho-noraris per activitats comara manifestar-se a favor dela independència, difondreinformació independentis-ta i fins i tot insultar el go-vern espanyol per les sevesdecisions sobre Catalunya.Ginjaume feia 19 anys queocupava aquest lloc.■

Quart cònsolfavorable a laindependènciadestituït

RedaccióBARCELONA