ANTO LOGI A DE púES. A CATALANA

Guillem de Berguedá

111Cansoneta leu e plana

Cansoneta leu e plana,leugereta, ses ufana,farai, e de Mon Marques,del tr aichor de Mataplana,q'es d'en gan farsi rz e ples.A, M(lrques, Marqlu:s, Marques,d'cngal1 erz[ars irz e pIes.

11Marq ues, ben aion las peirasa Melgur de prcs Somciras,

10 on perdctz de las denz t res;

no-i ten dan que las pri rneirasi son e non paran ges.A, Marques, Marques. Marques,d'engan etz farsitz e pies.

•

EDAT MI'f JANA 1 Rl!NAIXEMEN T

[1]

Canconeta lIeu l plan alve rs ió actual e n prosa de Joan Oriol i Giraltl

Una cenconeta fácil i senzilla, lleuq ereta, sense ere­

tensrons. ta r é sobre Mon Marques.' el t raidor de

Mate ota na, qu e és farcit i ple d'engany.Ah, Marques,

Marques, Marques, sou farci t l p!e d'e ngany.

"M arq ués, benerdes sig ui n les ped res de Melg ur,

prop de Somet res." on vau perdre tres dents; pero

tant se val, perqué les primeres hi són i no s'hi veu

res. Ah, Marques, M arques, Marqués, sou farcit i ple

d'eng any.

1. MO/J 1HIlf1lui!5: tcrrne umb que Guillem de Bcrgucdá es refere¡x a Pone de

Mataplan a en to ts els poemes que ti vn dedica r. Elmot marques no ind ica un títo lnobillnri, sinó que es refereix a qu¡ govcrna un tcrritor¡ fronte rer (o marca).2. Mdgl,r i Somc ircs (M m,guio j SOIlJ /IIicrcs, en frunc es} só n municipis ;l prop deMon tpeller i Nimcs, rcspcctivarucnt. S~ sup que jJo n~ de Mataplnna va visitar uques­tes terres entre el 1172 i el 1173 acompanyant una cxpcdició del rei Alfol15 1.

9

•

10

ANTa LOGIA DE POESIA CATALAN A

1Il15 Del bratz no -us pretz una figa,

qu e cabreil la par de bigae portatz lo mal estes,

ops i auria o rti gaqe-l nervi vos esten des .

20 A, Marques, Marques, Marques,d'engan etz farsitz e pies,

IV

Ma rques, qu i en vos se fia

ni a amor n i pa ria;

gardar se deu tatas ves

25 qon qe'z an : an de ciar dia,de nu oitz ab vos non an ges.A, Marques, Marques, Marques,d'engan etz farsitz e pies.

VMarques, ben es fols quis vana

JO c'ab vos tenga melia nameins de brajas de cortves,et ane fills de cres tiana

pcjo r costurna non mes ,

A, Marques, Marques, Morques,35 d'engan etz farsitz e pIes.

EDAT MITIANA 1 RENA IXE MENT

111

Pel vostre brac no us dono ni el valo r d' una flq a. que

semble l.:<.1uirú3 de uiy<.1 i el po neu arronsat: caldrien

freg ues d'orti ga que us estiressi n el nervi. Ah, Ma r.

ques. Marqu es, Marques, so u fa rcit i pie d' engany,

IV

Marq ues , q ui es ref ia de vós, no té amo r ni eompa­

nyia; ha d'esta r alerta sem pre. vagi on vag i: que vagiam b v ós a pie dia, pe ro que no hi vagi pas de nito

Ah, Marq ues, Marq ues, Marques, sou fareit i pie

d' engan y.

V

Marques, és be n boig qui es vana de fe r migdiada

amb vós sense calcons de cordová:" i mai fill de

cristiana no va introduir pitja r costum. Ah, Marques,

Marques, Marq ues , sau fareit i pie d'engany,

3. wbiró; biga perita o mitjana que forma el pendent de la rculada i supo rta cls llis­tons.4. ca ícons de cordova: calcons de pell de cabra adobada, cuir originad de Cor dova.

ANTOLO GIA DE PO ESIA CATALANA

Gui llem de Bergued á ( 1n O?- 1196) va ser un noble bel-lic ós del

seg le XII auto r de d iverses composicions trobado resques. Aquestpoema és un sirventés dedicat a Pone de Mataplana -que en el poe­m a a nomena «Mon Marques»-, a qui acusa de tratdo r i mal­facto r, a rn és de ridiculitzar-lo pe! seu físic i la condició d 'homo­sexual.

Activ itats

1. El poema és un sir ven tés, gene re poeríc que en la lírica deis troba­

dors tenia com a finalirar la cri tica, l'a tac personal i la sátira. Fes un a

IIista dels defec tes que Gu illem de Bergueda arribueíx a Pone de

Mata plana.

2. El poema s'estructu ra en cinc estrofes, que en la lírica medieval

rebien el nom de ca bles. Pixa't en els versos reperits. Qu in nom

reben aquc srs versos que es repeteixen al final de les difcrents estro­

fes d 'una composiciót

3. Analitza la mesu ra deis versos. Són tots iguals? Com s'anornene n els

versos que, en una comp osic ió, tene n la mateixa mes ura? 1 els que

tenen mesures d iferen ts? 1 la rima del poema, com és?

4. Busca a intemet el «Plan}'"" que Guillem de Bergued á va dedicar a

Pone de Matap lana amb motiu de la seva mort. Co mpara'! amb la

«Canso neta leo e plana» i fes un comentar ¡ breu sobre la sincerüa t

en la poesía trobadoresca.

5. Aquesta composició, com les altres de la lírica trobadcresca, es can­

tava amb una mú sica que avui s'ha perd ut . Escolta algu na versió del

12

EDAT MIT' ANA I RENAIXE MEN T

poema musicada modernamem (Maria del Mar Bone t, Francesc

Riber a Titot ). Mentre l'esccltes, mi ra d'entendre'l. En acabar. refle­

xiona sob re si la m úsica és adequada al texto

6. Busca infonn aci ó sobre Guillern de Bergued á Quins conf líctes va

tenir alllarg de la seva vida? La imatge del pcrsc natge s'adiu amb 1<1

que tens d'un no ble medieval?

7. A banda del sirventés, qu ins eren els altres generes poetics impor­

rants de la poesia rrobadorescat En que es difcrcnciaven!

8. El termes leu i plana de l primer vers fan referencia al trobar íeu

(o pfa), un estil poetk de la lírica deis rrobadors que co nsistía a com­

pondre poe mes senzills i fácils d'enrcndre. Busca info rmació sobre

els dife ren ts estils poetice dels trobadors.

Consultes

http:/ /www.xtec.es/-malons22/trobadors/berguedavida.h tm

http;/ /lletr a.uoc.edu/ca/tem a/els-trobadors

13

ANTOLOGIA VE I'OESIA CATALANA

Jordi de Sant Jordi

[5]

{presoner ]

Deserts d'amics , de b éns e de senyo r,en est rany 1I0c e en estranya con trada ,lIun y de tot b é, far t d'enuig e t risto r,Ola voluntat c pensa cai t ivada,

s me trob del tot en mal poder sotsmes,no vei algú que de mé s'haja cura,

e so i guardars, endoso ferr ats e pres,de que en fau grat a roa trista ven tu ra.

Eu hai vist tem ps qu e no em plasia res,10 ar a cm co ntent de co qui ern fai t ristu ra.

e los grillons lleugers ara preu m ésque en lo passat la bella brodad ura.Fortuna vei que ha mostrat so n va lersus m é, vo lent qu e en tal pun t veng ut sia:

1; pero no em cur, pus ha ¡ fait mon deverab 10 (S los bons qu e cm trob en compa nyia.

Car prenc conbo rt de com sui presone rper rnon senyo r, servin t tan t com podia,d'annes sobrar e pcr mej or poder,

20 no per defau t gens de cavalleria.E prenc co nhort qua n no pue co nqueri rhaver en res sens qu e tre ball no senta,mas d'alt ra part cuid de tristor morircom vei que el rn ón del revers se contenta .

30

EDAT "liT/ANA I RENAI XEM ENT

[5][Presoner)

(versió actual en prosa de J. O. G.l

Pr tvat c'amícs. de béns i de se nvo r. en un Ilocest rany i en una ce ntrada estranva . lIuny de 101 bé,fart d'enuig i de tr ist esa. amb la meya volu ntat i el

me u pensam ent captius, em trabo sotmes del tot a

un m al poder, no ve ig ningú qu e ti ngui cura de mi

i est ic viqilat, tancet. encadenat i ores. cosa que hed'ag rair a la m eya tr tsta sort.

Jo he conegut temps en qué no em pl aYa res; ara

m'acont ento amb al ió que em fa trlstese. i ara tro­

bo m és lIeugers els gri llons que en el passat les

belles robes brodades. ' Veig que la Fortuna ha mos­t rat la seva vol untat sobre mi volent que hagi arr i­

bat ñns a aquest punt; pero no em preocupa, perqué

he complert el meu deure amb tots els homes bons

amb qu¡ em trabo en com canvta.

Perqu é em consola el fet qu e sóc presoner per mon

senvor, a qui he servit tant com podía, ¡ que he estet

superar per les armes ¡ per un pode r més tort. no pas

per detecte de cavatte rta. 1em conso lo quan no puc

econsequtr possetr res sense pati r fat igues, pero

daltra banda estro a punt de mor ir de t rtstese quan

veig que el món s'e contente amb el co ntra rio

1. Es refereix als bells vestits que fefa servir qua n era ,1 la con del re] Alfons .

31

32

' 5

)0

35

40

ANTOLOGIA DE PO ESlA CATALAN A

Tots aquests mals no em són res de sofriren esguard d' u qui al cor me destent a

e em fai tot jorn d'esperan ca partir:com no vei res que ens avene d'una espenta

en acun car nostre deslliura ment,e més que vei <;:0 que ens dem ana Sfc rca,

que no sofir algú raoname nr,de qu e llangueix ma virtut e ma force.

Per que no sai ni vei res al presentque ern puixa dar en valor d 'una escorca ,

mas Déu tot sol, de qui pre nc fundamente de qu i fiu, e ab qui mo n cor s'esfor ca,e d'altra pa rt del bon rei liberal,qui cm socorrec pe r gen tilesa granda:lo qui ens ha mes del tot en aqu est mal,que ell me'u tram a, car soi jus sa comanda.

TORNADA

Reis virt uós, 111 0n senyo r natural,tots al present no us fem alt ra demanda ,mas que us recor d que vostra sang reialmai defallí al qui fos de sa banda.

EDAT M ITjA NA , RENAIX EMEN T

Tots aquests mals no em costeo gens de suportar en

co mpareció d'un que em t rasbels e el co r j qu e em

fa apartarcontínuament de t'esoeranca: el fet de no

veur e res que ens faci avanc ar ni una empenta a dis­

posar el nostre all ibe rament, i mé s. quan ve ig el

qu e ens dernana Sfo rza. que no s'a vé a cap men a de

raó, per la qua! cosa la meva virtut i la meva to rca

defalleixe n.2

Per aixó no sé ni veig res de moment q ue em pugui

afavori r ni en el que val una escorce. sin ó tan so is

Déu. en qui prenc fo nam ent i de qu i em tío . i amb

qui el me u co r es confo rta; i d'a ltr a band a el bon reí

liberal, que em va soc orrer" per la seva qentiles a, el

qual ens ha posat del tot en aqu est mal, i ell rne'n

t raura, j a que sóc sota el se u co mandame nt.

T ORNA DA

Rei virtuó s, mo n senyor natu ral , tots" ara mateix no

us fem alt ra dema nda, sinó que recordeu que la

vostr a sang reta! ma i no va decebre aquel l qu i va ser

deis seu s.

2. lord i de Sant Jordi mostra e! seu desánim pcl fet que Francesco Sforza demana alre¡ Alfons un rcscat desorb ita¡ per ullibcrar cls presoners.3. La forma verbal en passat fa supcsar que el rci Alfons l'havia ajudat en una oca­si ó anterior.4. Iord¡ de SantIordi parla aqu í en nom propi i deis altres companvs cmpresoners,que aspiren tamb é a ser rcscatats pe! rei.

33

.... NTOLOG1.... DE POESlA CATAL.... NA

Iordi de Sant Iordi (finals del s. XIV - 1424) va ser capturar per sor­presa a N ápols el 1423, juntam en t amb alt res cavallers catalans iaragoneses. El poeta va estar empresonat sota el poder del condot­tiere Fran cesco Sforza, un mercenari que lluitava a sou de Liuísd 'Anjou contra Alfons el Magn ánim en la guerra per conque-irNápols. Aquest poema va ser escrit com una petició dirigida al rei,perqué aquest accelerés els tr ámits del reseat.

Activitats

1. El poema esta for ma t per cinc oc taves de versos decasí l.labs segui­

des d 'una to rnada de quatre versos. Les cobles són singulars i cap­caudades . Busca el significa r d'aquests dos tipu s de ca bles i expli ­

ca'ls.

2. El motiu d'aquesta co mposició és l'em preson ament de Jord i de

Sant lor d¡ a Nápols. Per quina raó el pacta es rnostra enfonsat an l­

m icament? I quina és la seva espe rance?

3. A que atribueix la seva situació de prcsoncrt Localitza els versos 01\

explica el perqué de la scva mala sort.

4. La Iinalitat del poema és qu e el re¡ intercedcxi i alliberi el poeta i c1s

altres cavallers ern presonats. Ouines virt urs atribue ix al reí? En

aqu est conrcxt, com interpretes el vers 39? Et sembl a adequat el que

diu el poeta!

5. Pe! que fa als recu rsos, digu es quina figura fon ética apareix al pr imer

vers, quin recur s predomina a la cobla 1 i quiries dues figures d' estñ

hi ha cornbinadcs a la cobla Ir.

34

EDAT MITJAN.... l ltENAJXEMENT

Consultes

http:/ / www.escriptors .cat/ autors l sant jordijl

35

ANTOLOG IA D E POESIA CATALANA

Ausias March

[61

[Poem a XIII]

Colguen les gen ts ab alegria festes,lloan t a D éu, entremesclaut de ports;

places, carrers e dclítnbles ho rtssien cerca ts ob reco nt de grans gestes;

5 e va]a jo los sepulc res cercant,ín terrogant animes ínfernades,e respond ran , car no són companyadcsd'altrc qu e mi en son con rinu plaur.

Cascü requer e vol a son sernblant.10 per co no em plau la prática dels vius:

d'imaginar mon estar són esquius,sí com d'h om mor t, de mi prencn espant.Lo rei xipré, preso ner d'un heretge,

en mon esgu ard no és malauirat,

15 car co que vull no sera mai finat,

de mon dcsig no cm pa ra guarir metge.

36

EDAT MITIAN"" I RENA1XEMENT

(61

(Poema XIII]

Ivereié actual en prosa de J . O. G.l

Que la gent celebri les testes am b alegria, amb 110'

ances a Déu i amb divertiments: que recorrin las pla­

ces, ets carrers i els jard ins oentosos narrent grans

gestes, l i qu e jo vag i, en ca nvi. recorrent els seour­eres , interrogant-hi les ani mes condemnade s a t'¡ n­

fern , t eües em respon dren, perqué norn és jo les

acom panyo en el seu ptanv! co nt in uo

Cadasc ú cerca i vol el seu semblant, par aix o no em

pla u el tracte am b ers vius: ev iten d' im agi nar el

meu este t ¡ s'espanten de m i com d'un mort. El re¡

de xtpre," presoner d 'un in fidel. per comparació a

mi no és malaurat, perqu é jo no aconsegu iré ma ¡ el

que des itjo , cap metge no em podrá guarir del meu

desíg .

1. Es refere¡x a narracicnsjogtaresques que, a mitjan seglc xv, segurament encaras'esccltaven per carrers i places.2. plollY (plon/): queixa, lament .

3. Es rcfcrcix a J;¡UUS de Lusigna n, reí crist i¡¡ de Xip re, presoner deis mosehnans

entre el 1426 i el 1427. Durant el captivcr¡ va ser objecte de diverses hum ili(lcionspú bllqu es, fins que va ser alliberat despr és que el Vatid pagu és un rescn quantfós,La compuració (1<1 historia del re¡ de Xiprc era bcn concguda pels contcrnpomnisd'Auslüs March) serve¡x al jo poet¡c per contrapesar el patimcnt tempora l del rci,que va estar cmprescnat vuit meses, urnb el sen, que él infinit perqué és un sofri­mcnt nmoró s.

37

'5

35

ANTOl.OG[A DE POESJA CATALA NA

Cell 'Ieixion qui el buitre el menja el fetge

e pe r to ts temps b rota la carn de no u,e en son menj ar aquell ocell rna i clou,pus fort dolor d'aques ta em t é lo setge,

car és u n verm qu i romp la mia pe nsa,

altre , lo cor, qui mai cessen de rompre,

e 11ur t rebalJ no es pe ra en terrompre

sin6 ab ya que d 'haver se defensa .

E, si la m ort no em dugu és tal ofensa,

fer m i absent d'una tan plasent vista,

no li gracsc que de tetra n o v ista10 meu cors n u, qu i de plaer no pensa

de perdre pus que 10 imagina r

los meus des igs no poder-se comp1i r;

e, si em cové mou darrer jorn finir,

sera n donats térmens a ben amar.

E, si en lo cel D éu me vol allegar,

part veure a E11 , per complir mon delit

sera mester que ern sia dellai d it

EDAT MIT)A NA 1 RENAJ XEMENT

A mi rn'asset]a un dolo r rn és fort que el d'aquell'Tic¡"

a qui el voltor se li menja el fe tge, i la carn li torna

a néixer ete rnament, sense que aqu el! ocell no par¡

m ai de m enj ar, perqué el me u dolor el causen un

cuc" que em rosega el pen same nt i un alt re que em

ros ega el cor, els qua ls mai no deixen de rosegar, i

la sev a activitat nom és es po drá atu rar amb alió

que no es deixa ob te nir,"

1, si la mort no m'ha gués de du r I'o fensa de privar­

me d'una visró t an ptae nt, no li agra ir ia que no ves­

tís de terr a el m eu cos nu, el q ua l no pensa perdre

cap alt re ptaer stn ó el d 'imag inar que els me us de­

sitjos no pod ran ser satisfets; l, si hai g d'acabar els

meus últ im s dies . s'haura posa t t i al ben arriar."

1, si Déu em vo l posa r al cel per satisfer el meu oent,

em cald rá, a més de ve ure' l a El], que allá em di guin

que us ha plag ut plarar aquesta meva mort. i que us

4. Tici: gegant mitológic, fill de Zcus i d'Ela rn, que va ser condemnat al supl id eternper haver volgu t r,lpt¡,r tero. Dues aligues se li menjavcn cada dia el fctgc, que tor­nava a créixcr l'end cmá. Aquest ter el va convertir en stmbol del dolor inextingible.5. Els cucs (o cls corcs}, en la moral cristiana, eren el símbol del pecar. Aquí s'utilit­zen com a metáfora del do lor in ter ior i el remo rdiment. La met áfora serveix al jolíric per mostrar que el seu dolor mentol i afcctiu és superio r al dolor ñsicdel gegantmitolc gic.6. Allo que no es deixa ob tenir és probabiemen t la mort, vista com I'única solucióper acabar amb el do lor.7. El vas .32 (escran dona ts térmcns a bcn 3 111<11"") és ambigu, ja que permet duesintcrpctacions: qm." l'arnor sacabará el dia que el poeta mori, perqué norn és el!representa el ben amar, o be que l'amor no té altres Iímits que la mort.

39

40

"I'TOLOG IA DE PúES IA CATALANA

que d'esta mor! vos ha plagut plorar,pe nedin t v ós com per poca mercemor l'ig nocen r e per amar-vos mar tre,ccll qu i lo cos de l'a rma vol de partre,

40 si ferm cregu és que us dolrfeu de se.

Llir entre card s, v ós sabeu e jo séque es pOI b é fer hom mo rir per amor ;creurc de mi que s óen tal dolor, no fureu

rn olt que hi doneu plen a fe.

EDAT MITJANA r RENAIXEM ENT

penediu Que, per la poca merce que heu tingut, hagi

mort un home tnnocent j m ártir per havar-vos esti ­

rnat. el q ual voldria separar el cos de I'anima,asi ere­

gués ferrnam ent que us doldrieu eren.

L1 ir i ent re ceros." vós sabeu ¡ jo sé Que es possi b fe

que un home morí per am or: ia tareu prou si doneu

plen a fe a la creenca que jo esttc pat int aqu est do lor.

8. Separar el cos de l'árnma, és a dir, morir.

9. ilir entre wrds: scnyal o pseudúnim amb que Ausiñs March amaga probablemcntel nom d'una donnn qu¡ va dedicar 101 un cicle de poemes. El senyal el va prcndredelIlibrc bíhlic Connc delscantia. q ue en el versfcle 2,2 diu: ~Co I1l un Hiri entre etscards, és la mcva am iga entre les do nzelles...

"

6. Relaciona cada est rofa amb el resum corresponen t:

7. El vers 39 (ecell qui lo cos de l'arma vol departre ») és una perífrasi,

fi gura reto rica que consisteix en la substitució d 'un terme o mol (en

aq ucsr cas «morir» pe r una cxplicacié o un conj unt de caracteristi­ques que el defineixen (eseparar el cos de l' ánima»}.Busca una altraperffrasi a la cobla V i explica-la.

ANTOLOGI A D E POESI A CATALANA

El poe ma XIII d 'Ausiás March (1400 - 1459) fo rma pa r! del cicle

amorós «Llir en tre ca rds» i es POi situar am b posteriori tat al1427, grácies a la refere ncia hist órica de l' em presonament de l rei

de Xip re q ue t ro bem a la co bla 11 . Es t racta d 'una composició decinc cobles de versos d ecasíl-labs (4 +6 ) am b una to rnada de q ua­t re versos, to ts de rima co nso na n t. El pa t im ent amor6s és desc ritam b un seguir d' imatges molt impactan ts.

Actívítats

1. Quin és el lema del poema?

2. La composició s'estruc tura en dues part s: la presentaci ó del jo poe­tic, marcat per un dolor rnés fort que cap altre, i l'explicacl ó de la

CaU5-1 d'aquest dolor. Ou ines esrrofescorresponen a cadascuna d'a­

questes parts!

3. El poema segueix la m étrica i la versificació própies d'Ausiás March.

Pel que fa a la rima, pero, hi ha dos casos (cables IV, V i VI) de rimaequívoca. Quins són? Explica per q ue es tracta de rimes equivoques.

( Estrofa I )

( Eslrofa 11 )

( Estrofa 11I )

( Estrofa IV )

EDAT M ITJ ANA 1 It ENAIXEMl! NT

El jo poeuc trcba compr&nsi6 en les animes condem na­des, pe rq ué el seu do lor es semblant.

Destqana morir si I' amor no el prtvés de la personaestimada.

El seu dolor és tan for1 que no el pct guor]r cap met ge.

El jo poetic té dos cucs que el resequen: I'un al pensa­ment i l'altre al coro

(§.tia la dama que ell POl mor ir d'amor. )

No u sabria qr eu morir si la da ma es penedís del s:J'"rebu ig i plorés la seva mort.

4. El poema té un to hiperbólic, que es rnanifest a en d iverses imatgesque pretenen intensificar el dolor del jo poetic. Rellegeix-Io i trabaquines comparacíons o metáfores ron exagerades.

5. Explica la metáfora deis dos cucs i per quina ra óel jo poétic diu queel seu dolor és més gr an que el turrnen t etern que va pat ir Tic¡ (cobla

lit).

42

8. Rellegeix la tornada (cobla VI) i explica quina és la conclusi ó del

poema.

ANTO LOG IA DE POE SIA CATALANA

Francesc Vicent Garcia

[9 1

A una hermo sa d ama de cabe ll negre que

e s pentinava e n un t errat a b una p inta de marfil

Ab' una pint a de marfi l poliasos cabells de fín lssima atzabeja,"a qui los' d'o r més f tenen enveja,en u n ter rat , la bella Plora," un dia,

s en tre e lls la pura neu se descobriadel eo ll qu e, ab so n centran, m és campeja"

i, co m la rná co m lo ma rfil blanq ueja ,

pinta i Olad 'una pe~a pareixia."

Jo, de lluny, tan a t ónit co ntem plava

10 lo dele co mbat, que ab esrremada graciaaquestos dos cont ra ris mantenien,

q ue el CO I', enam o rar, se rn'a lteravai, tem eros d 'algun a gra n desgrac ia,

de pendrc' ls treg ües? gan es me venie n.

1. Ah: ambo2, anabrja: varienn del car bó, d'un ncgre llucn t.J, 1M: els.4, Plora: el nom dela d ;IIl1;1 es lucrar¡ i pcrtanya una divinit at roman a (I'cquivalentde Clor¡s u ln mitol ogia greg~l ) que pres idia te tes les non i que es carac teritznva pertenir una llurgu cabellera.5, cmnpejrl: que es troba () es m O\1 pe! cump.6 , parcixia: scmblava.7. Iregii cs (castellanismo): troves. I' I'crul rc tr eves: atu rar tcrnp oralm cnt la Huila.

EDAT MOD ERNA 1 ROMANTlCI SMll

Francesc Vicen t Ga rcia (1579 ~ 1623), conegut popularmen t comelRector de Vall[ogofla (perqué va ser recto r, entre el 1607 i el 1623,

de la parroq u ia de Vallfogo na de Riucorb ), és elpoeta Olés im po r­tant del Bar ree cata lá. En aquesta composició, eljo poetic contem­

pla, en cisat, una dama q ue es pen tina en un terrnt i descriu I'es­cena a m b els recursos ca racteríst ics de l'estetica ba rroca: lahip érbole i el co ntrnst deis elemen ts.

Activitats

l. Assenyala quantes estrofcs (i de quants versos) té aquest poema.

Com s'ano me na aquesta forma po ética?

2. Quin és l'esquema de la rima?

3. Els versos s6n decasü-labs de rima consonant femenina. Explica

aquests tres conccptes:

Decasrl-lab

Rima consonant

Rima femenina

4. A la primera estrofa hi ha un hipérbaton molt eviden t. Terna aescr ture la frase scguinr I'o rdre lógic sintáctic. Q uin és l'efecte que

produeix aquesta figura retori ca?

5. Quiries meráfores iden tifiques en les tres primeres est rofes! expli­

ca-les.

6. El poema de F.Y. Carcia s'ha vincular, pel terna i pels pro cediments,

am b la poesía barroca castellana, especialrnen t amb diversos sonets

de Luis de Góngora ( <A Do J1a Brianda de la Cerda», «Peinaba al sol

57

ANTOLOGI A D E POESIA CATALANA

Be1isa SUS cabellos. J, Lope de Vega (I<Celso al peine de Clavelía») i el

Conde de Villamedia na (<<A una dama que se peinaba»). Busca

alguna d 'aqcests sonets i fes-ne un treball comparatiu.

7. Busca el poema de Barromeu Rosselló-Porcel ( 1913 - 1938) tit ulat

«A una dama que es pentlnava da rrere una reixa en temps de vicenc

Carda» i tro ba-b ¡ les coin cidencies amb el so ner del Rector de

vallfogone.

Consultes

http :/ / w w w. escriptors.com/ a ut o rs / garciafv I

Página de ['ALELe sobre EV. Garcia, arnb una biografia, textos

enllacos.

http:/ / vallf090na .usuari s .net

Web ded icat a F.V. Garc ia on podrás lIegir alt res com posicions del poeta

i veure la di ferenc ia entre els seus poemes cultcs (p rofans i religiosos) i

els més populars, de cará cter satí ric i hum orístico

http;// lIetra.uoc.edu /ca /periode/ el-barroc

En aquesta pagina trobarás una inreressant introd ucció al Bar ree

diversos enll acos.

58

EOAT MO DERNA I ROMANTl CI SME

Canc;ó popular

[10J

A la vora d e la mar

A la vara de la m ar

n'hi ha una donzella,que en brod ava un mocador

q ue és per la re ina.

5 Q uan en fou a m ig b roda r

li man ca seda;

gira els ulls envers la mar:veu una vela.

veuvenir u n galió'

10 ta l vara terra ,en veu venir un m arin er

q ue una uau mena ."

- Marine r, bon rnarin er,qu e en port eu seda?

15 - De q uin colo r la vo leu,

bl anca O vcrm ella?

1.gaU6: vaixell gran, de cárrega o de guerra, sensc rems, arnb tres o quatre veles.2. mena: cond ueix.

59

--- - - - --- - - - --- - - -

ANTOLOGIA DE POE SIA CATA.LANA EDAT M ODERNA 1 ROMANT ICISM E

- Vermellela la vull jo. Mar cndi ns am b el bo ílq ue és millor seda; prom ptc" navega.vermelleta la vull jo, Mariner es posa a cantar

ac que és per la reina. 4" cancon s novelles."

- Pugeu a dalt de la nau Am b el can r del ma rinertr iar eu d 'ella. s'ha adormidera,- Ai no! No hi pue pujar, i am b el so rol l de la marno tine moneda. ella es despe rta.

'5 El meu pare té les claus 41 Quan ella s'ha despertarde t' arquimesa." ja no en veu terre;- No queden per din crs, no, [a nau és en alta mar,genti l donzella . pc l ma r navega.

No qucde u per diners, no, - Mar iner, bcn rnarin er,

JO genti l donzella. '" torn en-m e en terra,No quedeu per diners, no, perq ué cls aires de la marprou fio d'ella. me'n donen pena.

La douzclla en tr a a la nau , - Aixo sí q ue no ho faré,tr ia la seda. qu e heu de ser meya;

as Mentre va mercadejant" se! anys ha que vaig pel mar

la nau pren vela. per vós, donzella;

3. arquimesa: moble compost d'una taula i un (05 superior amb »ions calaixets pcrténir -hi papees ¡ (oses valuoscs.

60

4. pro snpte aviar.5. rlol'Clles: noves.

61

ANTO LOGIA DE PO ESt A CATALAN A

cent Ileg ües" dins de la mar,

lluny de la ter ra .- De tres germanes qu e som,

60 sóc la m és bella .

L'una porta vestit d'or,l'al tr a, de seda;i jo, pob reta de mi,de sargil? negreo

65 L'una és casada amb un du c,l'altra és princesa,i jo, pobreta de mi,

s óc marinera.

-No sou marinera, no,

70 que en sereu rema,que jo sóc el 611 del reide l'Anglaterra .

EDAT MODERNA 1 ROM ANTICISM E

Aquesta caneó po pular, titulada A la vara de la mar o El mariner,segons les versions, és una de les més famoses de l rornancer cata ­la i és coneguda tamb é, am b varian ts, en altres 110cs d'Europa(Escocia, Italia, etc.}. Forma part del cicle de ro m aneos h istories

i de bandolers, segons la classificaci óq ue, a finals del seglc XIX , vafer Manuel Milá i Pontan als. Tracta la historia d'una donzella quepuja a u na nau per aconsegui r seda per b rodar i el mariner, ena ­morat, se l'em po rta mar endins. La donzella es lam en ta de laseva desgracia, en co mparació de les seves afortunades germ anes,60Sque el ma riner li confessa que és un prtncep, 611 del re i d'An ­

glaterra.

Activita ts

L Quina és la métrica i la rima d'aquesr rom ane!

2. Quin tema tracta?

3. El poema alterna el diáleg entre el mariner i la donzella amb dosmomen ts narratius. Omple la graella següenr indicant en quinesestrofes trobem la part narrativa i en quiries la dialogada:

6. La Ilegua és una m ida amiga que pe r a les distancies marines equival a 5,55 quilornc­

tres i és igual a 3 m ilies.7. .5i1rgi/: roba de llana que servetx pcr fcr davau tals i estovalles i que, antigamcnt, tamb é

s'usava per fer faídilles i altres peces de roba .

Mode de preseoteció

62 63

I

II

.... NTOLOGl A DE POESI .... C....TALANA

4. Quin recurs estillstic predomina en aquesta compostcío i per que?

5. Si busques el poem a a intern et o en an tclogies de poesia , troba ras

que hi ha diverses versions del texr, co mencan t pcls canvis en el títol

(Lo moríner, El mariuer, A la vom de la mar, A la voret(l del mar...) i

acabant pel nom bre de versos, la mesura (versos Ilargs ccsurats o

versos currs), etc. Pcr que creu s que aq uesta cornposició té ranres

versionst

6. Busca inforrnnció sobre elgenere del roman e (origen, temes, formes,

etc.). La ca ne ó A la voro de la m(lr s'adeq ua a aq uestes caracter tsu­

ques? Per q ue?

7. Assenyala quines de les composicions següents són ramb é roman -

c¡:os. Si no les con cixes, busce'n info rmació :

O Caflfolleta lleu i plana

O El feslamellJd'Amelia

O El COIII/e An ullI

O Elogi de/s dinersO E/s segadorsO La balada de /rl garsa i I'esmerfa

8. Hi ha d iversos enregistram ents d'aq uesta caneó, tant de cantan ts de

m úsica mod ern a (Mar ina Rossell, 'lot¡ Soler & Ester Fo rmosa) com

d'imerprets de m úsica classica O tradicional (Victoria de is Angels ,

Arianna Savall ). La melod ia és la mateixa, ja q ue es tracta d'una

cane ó popular, pero les int erpretacions i els estils SÓn d iferent s.

Bscolta'n algun cs i digues q uina prefereixes i per q ue.

64

EDAT MOI) ERNA I ROM ANTlCISME

Consu.ltes

http:/ /www .youtube.com/watch?v=4E80 V_z -Uhs&feature=related

Versió de Victoria deis Angels.

http:/ / w ww.yout ube.com/ w at chj vehe red 1bqQPU

Versió de Marina Rossell.

http: / / w ww.youtube.com / watch?v=g56hJM kfcl E

versíó d 'Ar ianna Savall.

ss

EDAT MODERNA I ROMANTlCISME

La pu blicació de l'oda «La Patria», de Bonaventura Caries Aribau(1798 - 1862), a la revista El Vapor l'an y 1833 es conside ra I'iui ­ci del movimen t de la Ren aixen ca. s.e. Ar ibau va escriure elpoema des de la distancia, quan residia a Madrid, i va lIoar la terra,la llengua, el paisarge i la historia de Catalunya. El va dedicar aGas par de Rem isa, per a qu i treballava , amb motiu de la seva ono­masti ca.

Aetivitats

1. «La Pátr ía» és una oda qu e s'es rruc tura en sis estrofes de vuit ver­

sos. Com s'anornenen aquestes cstrofes¡ [ els versos, de quantessíl-labcs són?

2. Fes l'esquemc de la rima.

3. El poema presenta tres temes: l'envoranca de la terra, la llengua i l'ho­menalge uGaspar de Remisa. Indicaen quinesestrofes es troba cedas­

cun d'nq uests temes.

4. Fes una llista deIs elements del paisatge que s'evoquen en el poema iles paraules que fan referencia a l'allunya men r flsic en tre el poeta i la

seva torra.

5. Per al poe ta, nom és hi ha una possibilitat de satisfer I'enyoronco qu e

sent per la tetra. Q uina és! En quins versos s'expressa!

6. Per que es refereix a la lIengua com a dlemosina- t

69

ANTOLOGIA DE POES IA CATALANA

7. Identifica [es figures reto riques deis versos següents:

guaites per un foral la tomba del l ueu

e al mig del mar immens fa mallorquina rum.

En Ilemos¡ sana lo meu primer vagit.qll all del mllgró matem In doíca ílet bevia,

8. El poema és molt ric en recursos expressíus. Busca en l'últi ma estro­fa un exemple d'anáfora, un d'hiperbaton i un de penfrasí.

9. «La Patria » conté diversos elernen ts del Romantici sme. Reltegcix-lo

amb ntenció i d igues quins són aquests elcments.

Consultes

http:/ /l1etra.uoc.edu /ca/autor/bon aventura-carles-aribau

70

ANTOLOGIA D E POESIA CATALANA

«Los dos carnp an ars» és una eleg ia q ue Iacint Verdaguer (l845 ­

1902) va escriure al setembre del 1880, d esprés d e visi ta r e ls

monestirs de Sant Miquel de Cuixá i de Sant Mart í del Canigó,queen aquell temps es trobaven en turnes. En el t exr, e ls d o s ca m pa ­

nars románics simbol itzen u n passat glori ós que h a pe rviscu t .

Aq ue sta elegia és l'o rigen d el poema epic Canig á( 1885) , tot i que

en el co nju n t del p oem a es va convert ir en l'eplleg quan , I'any190l , se'n va p ublicar la sego na edició.

Activiíats

1. Busca informació sobre els moncstirs de Sant Mique l de Culxü i

Snnt Martl del Cani gó (any de fundacíó , esril arquirecróoic , etc.).

2. Comenta breumenr la m ét rica i la versificació del poema.

3. ..Los dos cam panars» es poi dividir en tres parts, scgons el contingut.

Digues quínes esrrofes corresponen a cada part i fes- ne un breu

resumo

4. Els campanars de Sant Marli i de Sem Miquel estan personificats.

Q uin és el seu estat d'ánirnz

S. La composició s'inicia amb el ta pie literari de r ubí sunt, que es pro­

longa al lIarg de les tres pn meres est-ofes. Explica quin és aquestt ópíc Iitera ri, quina finalitat té i com es concreta en el poema de

verdague-,

6. Rellegeis I'estrofa final i explicu'n el scnt it. A quina conclusió arr iba

el jo poet ict

ea

EDAT M ODERNA I HOMAN T1CISM E

7. Explica per que aquesta composició és una elegia.

8. Quins elements romanti cs hi trobem?

9. El poema és molt ric en recursos expressius. Busca un exemple de les

figures següents en les esrrofes que t'indiquern: compareció (IV).

hipérbole (VI), metáfora (VII), anáfora (IX), interrogació retorica

(X), hipérbaton (XII), quiasme (XIX), personificació (XX) i al-lite­radó (XXJ).

83

ANTOLOG 1A DE POES1A CATALANA

Joan Maragall

[171Oda a Espanya

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill

que et parla en lleng ua - no castellana;parlo en la llengua - que m'ha do natla terra aspra:

5 en 'questa1 llengua - pocs t'han parlar;en l'altra, massa.

T'han pa rlat massa - deis saguntina"¡ deis que per la patria moren:les teves glories - i els teus reco rds,

10 record s i glor ies - nom és de morts:

has viscur tris te.

Jo vull parlar-te - molt altrament.Per que vessar la sang inútil?Dins de les yenes - vida és la sang ,

15 vida pels d'ara - ¡ pels que vindran:vessada , és mar ta.

1. 'ouesía; aquesta. Es trncta del fenomen de l'aferesi °sup ressió d'una vocal inic ialpe r mo tius de métrica.2. L'any 219 aC cls habitants de Sagunr van resistir beroicamcnt l'assetjame nt de l'e·xercit d'Annibal.

100

------ - --- ----- - - - - - - -- ---- ~

MODERN1SME, NOUCENTISM E 1 AVANTGUARDES

Massa pensavcs - en ton hono ri r nassa poc en el teu viure:t rágica du ies - a morts els 611s,

2 0 te satisfeies - d'honres mo rtals,i eren tes festes - els funerals ,

oh t rista Bspanya!

Jo he vist els barcos - marxar replensdeis fills que duie s - a que mo rissin:

25 somrients rn arxaven - cap a l'atzar ;¡ tu cantaves - vora del marcom una folla.

On són els barcos? - On són els fills?

Pregunta -ha al Ponent i a rana brava :"30 tot ha perderes, - 110 tens ningú .

Espanya , Espanya , - retorna en tu,arrenca el plor de rnarc!

Salva't, ohl, salva't - de ta nt de mal;qu e el piar et torni feconda," alegre i viva;

35 pensa en la vida que tens entorn:aixeca el fron t,somriu als set colors que hi ha en e1s núvols.

3 . Referencia a la guer ra de Cuba.4 . [cconda: fecunda, fertil.

101

ANTO LOGIA DE POESI" CATALANA

On ets, Espanya? - No et veig enlloc.

No se nrs la meya veu at rcnadorai"

40 No en tens aquesta llengua - que el pa rla en tre perills?

Has desapres" d ' entend re an els te us fills?

Ad éu, Espanya!

5. atron adora (castcllnnisme): cixo rdadorn, que retru nv co 111 el t reo d'unn terupcsta.

6. dCSlIpre.. oblidat.

102

MOI)E RNISME, NOUCEN TI SME I AVANTG UAROES

L'any 1900 Icen Maragall va publicar vísians & Cants,el seu llibre

de poem es rn és comprom es. L'obra es dividei x en t res seccio ns

(ev isio ns», «Intermezzo» i «Cants»). L'«Oda a Espanyae.escrita aljuliol el 1898, s' inclou a la te rcera pa rt i és el penúltim poema delvolum . La composici ó fa una refe renci a concreta a la crisi colon ial

generada a r ran de la guerra de C uba, i Maraga!l hi ex pressa un a

visi ó c rítica del C overn espanyol.

Activitats

1, Busca in formac ió sobre el genere de l'oda. Creus que el poema deMaragall s'cjusta a les ccractertsuqucs (lema, forma ) del que es unaod a?

2. Qui na és l'estrucrura externa de la composiciót

3. Assenyala quina és la temática de 1'<,Od<l <1 Espanya»:

O ama ros"

O cívica i po lftica

O filosófica

O fúnebre

O religiosa

4. El text es plaut eja com un d ü leg del jo poenc am b Espanya, pero es

t racto realmcnr d 'un «dialeg,.?

5, Quin missatgc di rigeíx el jo poetic a Espanya?

6. Que rebutja d'Espanya i que proposc!

7. All1arg del text s'utiii tza el rccurs de la personificació. Amb que

'"

ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA

s'identifica Espanya? Quin és el mo ment cu lminant d 'aquesta Per­

sonificació!

8. Escolta la versió de Xavier Ribalta, que trabaras al web Mús ica de

pactes (http://www.m usicadepoetes.cat).

Consultes

http:/ /lletra .uoc.edu/ca /autor/ joan-ma raga ll

A l'espai virt ual Lletra rrobarás informaci6 sob re l'au tor, un tast de tex­

tos i una biobib liografia.

http:/ /www.biteli.d m xdevelcpe r.co.u k/maraga ll/

Elogi de la literatura és un 1I0c web molt com plet on trobaras malta

infor mació sobre MaragalI, els seus poem cs, diversos enllacos i biblio ­

grafía.

http://ww w.joanmaregall.cat/

visi ta el web dedi ca! a l'any Maragall, on trobarás informació de les

diverses activitats programades.

104

MO DERNISME. NOUCE NTlS ME I AVANTGUARDES

Joan Alcover

[18]

la ba la n g ue ra

La baianguera fila, fila,la balanguera filara.

(Cane é popular )"!

La balanguera m iste riosa ,

com una ara nya d'art su btil ,

huida que huida sa filosa , I

de nostra vida treu el fil.s Com una parca" bé cavil-la,"

teixint la tela per dem á.

La baíanguemfila, fila,la balanguera filara.

• Aquesta can~ó popu lar mallorquina es basa en un ball de einne viu i tonada ale­gre (la bolangem} que es oomú a ah res tlocsde Catalunya i del Pals valencia.

1. jilQsn: instr ument pcr filar a m á qu e consiste ix en u n bastó, generalrnent de canya,acabat per un cap un s'enrotlla la ñcca que es vol filar.2. parm: en la mit ología grega, cadescuna de les tres decsses que p residien la vidahum ana (l' una Illava, l'alt ra cnrntllavn el fil i I'últ ima tallnva el fil de la vida). Laparca (o mo lra] es la personific ació de la mort .3. awi/·ln: pense pro fuudarncnt.