Treball de la llibre:

Educació i vida quotidiana

Eulàlia Bosch

Nom: Andrea Ribas Galvín

Curs: 1r Ed. Infantil

Assignatura: Seminari

2

ÍNDEX

BIOGRAFIA DE L’AUTORA .......................................................................................................... 3

IDEES PRINCIPALS DE CADA CAPÍTOL......................................................................................... 4

RESUM DEL CAPÍTOL: Quan seré gran vull ser pagès ................................................................. 7

VALORACIÓ PERSONAL DEL CAPÍTOL ......................................................................................... 7

REFLEXIÓ .................................................................................................................................. 8

3

BIOGRAFIA DE L’AUTORA Eulàlia Bosch va néixer l’any 1949 a Barcelona. És llicenciada en Filosofia (Universitat de

Barcelona, 1971) i en Història (Universitat Autònoma de Barcelona, 1976). Té un llarga etapa

de la seva vida en l’àmbit de l’educació, ja que va ser professora de Filosofia, directora i

fundadora de serveis educatius i comissàries d’exposicions.

Eulàlia Bosch és educadora de Filosofia, fundadora i ex- directora de l’Institut d’investigació

per a l’Ensenyament de Filosofia d’Espanya i autora dels llibres El plaer de mirar (1998) i

Educació i vida quotidiana (2003).

Eulàlia Bosch, a part de totes aquestes activitats que duu a terme, sempre ha tingut un

objectiu per a treballar la relació entre les institucions educatives i la vida cultural de les

ciutats.

4

IDEES PRINCIPALS DE CADA CAPÍTOL Néixer

La idea principal d’aquest capítol és que la noia embarassada passarà d’estar completament

sola a tenir una bona companyia, com és el seu fill o filla. La segona idea és k gràcies a la il·lusió

que té per veure a la seva filla, ella viu.

Protecció i autonomia

La mare té un certa por i preocupació que els seus fills vinguin sols a casa, fins que un dia la

nena ve sola, llavors és aquí on la mare es dóna compte que la seva filla ha crescut i que ja té

una certa autonomia en si mateixa.

Pot tenir fills la lluna?

La idea principal d’aquest capítol és que abans de sentir- nos insegurs en alguna qüestió,

primer hem d’observar i després pensar sobre ella, i així d’aquesta manera quedaran unes

idees clares i amb sentit comú per després realitzar un debat en que hi ha moltes respostes.

Ciutadans i experts

El que ens vol donar a entendre aquest capítol és el ciutadà ha d’esposar tots els seus

coneixements, no es pot sentir cohibit per l’expert, encara que tingui més intel·ligència.

Parlar i entendre

El que ens vol dir aquest text és que ens hem d’intentar entendre en tot moment, esforçar-

nos i si això no té un bon resultat, el temps serà l’ajuda més contundent, el que farà que el

nostre llenguatge sigui molt millor.

Quan seré gran vull ser pagès

El nen amb dislèxia, el que ens vol donar a entendre és que em de ser decisius, saber el que

volem i esforçar- nos al màxim per arribar al nostre objectiu ja sigui amb la nostra pròpia

voluntat o amb l’ajuda de la gent que ens envolta.

Les matemàtiques i els pirates

El tret que destaca en aquest capítol és que podem ensenyar als nens de diverses formes, no

només amb un llibre i un llapis, si no també amb jocs, històries,... i que un aspecte

imprescindible per aprendre és el benestar intel·lectual.

El petó

El que ens vol dir és que si la mare (educadora) no educa bé a la seva filla acabarà sent com

l’educadora, és a dir, una dona que només viu per ella i no per la gent propera que li envolta.

Vius o morts

Aquest capítol ens vol remarcar, que si tens un lloc on viure pots fer la teva vida, és una clara

prova de que existeixes, en canvi si no tens on viure ets una persona morta.

5

I si...

Tot procés educatiu és un procés d’experimentació. Tot els nens que fan alguna cosa, la fan

per experimentar, per saber el que passa, que succeirà i d’aquesta manera poder- lo veure a

través dels seus sentits.

Vermell o blau?

El que ens vol dir és que els nens no tenen por de dir el que pensen, senten o experimenten i

és per això que és tan important saber- los escoltar i mirar d’entendre’ls.

Urgència

El que ens vol donar a entendre és que els nens no tenen independència, sinó que depenen de

les persones adultes, no poden decidir el que volen fer, ja que els pares els hi ha posat uns

límits, els quals els ajuda a conviure en la societat.

La classe i la cuina

De vegades els nens fan preguntes difícils, el que s’ha de fer és respondre- les amb naturalitat,

sense por, ja que gràcies a aquestes converses els nens van poden anar posant les coses en

ordre i aprenent més sobre la vida.

Identitat i diferència

La conclusió que ha tret la nena japonesa, és que estem en el lloc que estem, cap persona és

igual, tots som diferents, ens hem de mostrar tal i com són i sense imitar als demés.

Lliçó del silenci

La idea que he tret d’aquest capítol, és que el silenci ens va bé per raonar totes aquelles

preguntes que ens fem, pensar- hi sobre elles, imaginar propostes noves que ens vagin millor

que les altres, etc.

Aprendre i créixer

Ens dóna a entendre que llegir t’ajuda a solucionar problemes, et sents a prop d’ ella, llegir és

imaginar coses noves, ens educa, ens ensenya a aprendre, ens fa créixer com persones adultes.

La França rosa

Parla dels recursos que utilitzen els pares per a respondre les preguntes difícils que li

pregunten els seus fills, ja que ells no estan disposats gairebé mai a perdre el seu sentit de la

realitat. Els costa construir les respostes d’aquelles preguntes amb dificultat.

Potser?... potser

Els nens s’han d’educar sols mitjançant raonaments, equivocacions,... Si les persones adultes li

diuen a un nen que allò que ha fet està bé, aquell nen no tindrà por de mostrar qüestions en

públic, es sentirà segur de si mateix.

6

Pares i fills

Ens parla de la importància de la mirada, que amb la mirada pots transmetre tota la informació

que desitgis al públic.

Jackson Pollon al MoMA

Ens dóna a entendre que els nens que no entenen sobre alguna cosa, els hem de deixar que

facin les seves preguntes, que parlin, expliquin el que pensen i així d’aquesta manera que

puguin resoldre els seus dubtes.

Els orígens

El nen recorrerà tota la història de pressa perquè tots els coneixements de fa segles ja han

sigut investigats per persones enrere. El nens aprenen preguntant, fent- se les seves idees i

que algú li doni respostes.

Fragilitat

El que ens vol dir aquest capítol és que hem de viure la vida en tot moment i sobretot pensar

en veu alta, ja que d’aquesta manera podrem veure en les coses que ens equivoquem dia a

dia.

Metge o actor

La idea que ens vol transmetre és que les decisions les hem de prendre tots sols, la gent que

ens envolta ens pot donar consells, però qui de veritat ha d’escollir som nosaltres mateixos.

Homes o dones?

Jo crec que el tema que tracta l’autora en aquest capítol, és el de la qüestió de gènere. Ja que

en realitat, dóna igual si és un home o una dona, l’element important és que t’ensenyin i

aprenguis bé sobre la matèria

Problemes i catàstrofes

Aquest capítol és un text molt positiu, ja que ens dóna una bona reflexió i és que, tots els

problemes per grans que siguin tenen una solució i hem de lluitar per buscar- la, si aquesta

solució no apareix és una gran catàstrofe.

NIF

La idea principal que ens vol transmetre l’autora amb aquest capítol és que els nens escolten

als mestres a la mateixa hora que juguen amb altres nens. Els nens no poden estar concentrats

en un cosa concreta, ja que la seva ment està imaginant en tot moment coses que a ell els

interessa.

7

RESUM DEL CAPÍTOL: Quan seré gran vull ser pagès Aquest capítol va sobre un nen molt sociable, juganer i dolç, el qual tenia dificultats alhora de

llegir i escriure.

El nen va fer tot el que li recomanaven els pares i els mestres, fins que un dia li varen

diagnosticar una dislèxia que l’obligava a treballar més en l’escola, amb persones especials que

l’ajudaven sobretot a la lectura i a l’escriptura.

Tot i el problema que li van trobar, va ser un noi, que mai va perdre l’ humor, amb moltes

ganes de tirar cap endavant, les quals coses va fer que avances d’una manera positiva en la

seva discapacitat.

El seu oncle, mentre que tots els altres nens gaudien de les vacances de l’estiu, li va preguntar

al noi, que en aquell moment estudiava matemàtiques, que què volia ser quan ell fos gran, el

nen de només set anys li va respondre amb molta decisió dient- li que volia ser pagès.

Llavors el seu oncle, perquè encara li possés més força a l’estudi li va dir que havia d’estudiar r

moltíssim per arribar al seu somni, llavors ell li va dir que no li preocupava, ja que si tenia algun

problema demanaria ajuda algun amic, que segur que ells li respondrien.

Tota aquesta situació en realitat era molt difícil per a un noi que només tenia 7 anys, ja que

havia de sortir- se’n tot sol, encara que tenia l’ajuda de la seva família, la qual sempre estava

molt pendent d’ ell per si necessitava qualsevol cosa. Llavors és aquí on podem veure que

sense un grup, ningú pot sobreviure ja que algú en tot moment ha necessitat l’ajuda d’alguna

altre persona, ens hem d’ajudar mútuament per poder arribar al nostre objectiu o per poder

complir el nostre somni.

VALORACIÓ PERSONAL DEL CAPÍTOL He escollit el capítol, Quan seré gran vull ser pagès, perquè és un dels que més m’ha agradat i

sobretot ho escollit perquè m’encanta la reflexió que vol arribar l’autora, la qual és que tot en

aquesta vida amb decisió, seguretat i sobretot amb molta força es pot arribar aconseguir el

que tu desitges, costi el que costi, encara que de vegades hi ha obstacles difícils, però no els

hem de tenir por, perquè amb l’ajuda de la gent que ens envolta aquests obstacles un dia o

un altre s’aniran esborrant, perdent i ja tindrem el camí lliure per arribar a la nostra meta, a la

nostra il·lusió.

En conclusió, que si vols arribar aconseguir alguna cosa has d’esforçar- te al màxim perquè el

teu somni es faci realitat tal i com tu volies,tot i que com bé he destacat abans sempre en

algun moment hi hauran situacions difícils que ens impedeixi aconseguir- ho.

8

REFLEXIÓ

El llibre, Educació i vida quotidiana, és un llibre compost per vint- i- vuit assaigs, els quals fan

que sigui una lectura més fàcil, més amena, i que no t’avorreixi tant com si fos un relat sense

capítols.

He de dir que m’ agradat molt, és bastant interessant ja que et fa reflexionar sobre diversos

temes relacionats amb l’educació, els quals et pots posar a la situació i pensar tu mateixa com

els podries resoldre perquè tot encaixi com una peça d’un trencaclosques.

Gairebé tots el capítols et fan pensar i raonar sobre si allò està bé o no, hi ha altres que et

deixen sorpresa, bocabadada, ja que hi ha situacions com per exemple la narració de El petó,

la qual em va deixar gelada per dins, perquè no arribo a entendre com una mare pot ser tan

freda i tan distant amb la seva filla tan dolça, que només el que vol mostrar cap a ella és

amor.

Després un altre tema que l’utilitzen molt són, les preguntes que fan tan difícils i complicades

els nens als pares perquè se les puguin respondre, com per exemple La classe i la cuina, però

he après que amb aquestes preguntes l’única cosa que fan els infants és aprendre i

experimentar sobre coses noves, sobre coses que mai havien escoltat.

Repeteixo que és un llibre amb situacions molt quotidianes, que algunes semblen que les hagi

viscut, ja que en realitat són situacions que passen diàriament a quasi totes les escoles,

famílies,...

Penso que hi ha coses que ens recorda perquè gairebé tots els nens hem passat per les

mateixes situacions i etapes i és per això que segur que tots tenim alguna cosa en comú en

relació amb alguns dels capítols.

En conclusió, ha sigut un llibre que recomanaria a tothom, crec que a tota la classe de

seminari ens ha fet reflexionar i pensar en algun moment, ja que són historietes que ens

poden haver passat en algun moment de la nostra vida.