Economia i Cultura. Una anàlisi des de la perspectiva local
37
Economia i Cultura. Una Economia i Cultura. Una anàlisi des de la anàlisi des de la perspectiva local perspectiva local Cultura, desenvolupament i territori. Aspectes teòrics. Pau Rausell
description
Economia i Cultura. Una anàlisi des de la perspectiva local. Cultura, desenvolupament i territori. Aspectes teòrics. Pau Rausell. Cultura i territori. 1. Les relacions entre la cultura i el territori. La nostra anàlisi lliga cultura i territori en tres nòduls principals: - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of Economia i Cultura. Una anàlisi des de la perspectiva local
Economia i Cultura. Una Economia i Cultura. Una anàlisi des de la anàlisi des de la perspectiva localperspectiva local
Cultura, desenvolupament i territori. Aspectes teòrics.
Pau Rausell
. Campus Tarongers Setembre 011
1. Les relacions entre la cultura i el 1. Les relacions entre la cultura i el territori.territori.
Cultura i territori
La nostra anàlisi lliga cultura i territori en tres nòduls principals:
1) cultura com a element de cohesió territorial,
2) relació entre cultura i creixement econòmic i ocupació, i
3) la cultura com a factor definidor de la qualitat de vida dels seus ciutadans.
. Campus Tarongers Setembre 011
1. Les relacions entre la cultura i el 1. Les relacions entre la cultura i el territori.territori.
Cultura i territori
1) Cohesió territorial
La cultura, com a sistema compartit de creences, valors i pràctiques té una dimensió territorial clara
Si entenem el territori, com a marc de vida, definidor de relacions múltiples dels homes amb si mateixa, i amb el marc ecològic, i...
la cultura com a conjunt de formes simbòliques que envolten i articulen la configuració de grups socials, a traves del sentit de pertinença i l’autoestima
resulta ben cert que la cultura no sols és un element que es superposa a un territori sinó que és eixe mateix conjunt de elements simbòlics el que determina les dimensions i les característiques del territori.
Així, arribant a l’extrem, podríem definir el territori com el espai físic o virtual que s’articula al voltant d’un seguit de
formes simbòliques compartides.
. Campus Tarongers Setembre 011
1. Les relacions entre la cultura i el 1. Les relacions entre la cultura i el territori.territori.
Cultura i territori
2) La dimensió econòmica
La creació, producció, distribució consum i conservació de formes simbòliques pot constituir un element bàsic en la configuració dels sistemes econòmics territorials.
Els estudis “d’impacte econòmic” han evidenciat que les activitats culturals poden contribuir a l’economia (local, regional o estatal) en tres sentits:
• En primer lloc, perquè les activitats culturals són, també, activitats econòmiques (que aporten valor afegit, que generen ocupació..).
• En segon lloc, perquè aquestes activitats poden afavorir les decisions de localització en el territori considerat d’altres activitats econòmiques o de professionals qualificats.
• I en tercer lloc, en certs casos, pel seu efecte polaritzador sobre altres activitats (via l’efecte proveïdor), molt especialment en el cas de les anomenades “indústries culturals” (Baró, E., Bonet, Ll., 1997)
També, quan parlem de cultura estem tractant de sistemes de transmissió de formes simbòliques que afecten i tenen que veure amb processos d’aprenentatge i canvi Així sembla raonable que el desenvolupament de xarxes culturals facilita la configuració de espais econòmics i socials sensibles als processos d’innovació productiva i canvi social, es a dir facilita les dinàmiques d’adaptació als entorns canviants
Cultura i canvi social
. Campus Tarongers Setembre 011
1. Les relacions entre la cultura i el 1. Les relacions entre la cultura i el territori.territori.
Cultura i territori
2) La dimensió econòmica
-30%
-20%
-10%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
Año 1993 Año 1994 Año 1995 Año 1996 Año 1997
Tasa de CrecimientoVABpm
Tasa de Crecimientode la ocupación
La cultura es un sector emergent
de demanda creixent
Ocupación por actividades (1997)
Distribución65%
Auxiliares6%
CreaciónProducción
29%
. Campus Tarongers Setembre 011
1. Les relacions entre la cultura i el 1. Les relacions entre la cultura i el territori.territori.
Cultura i territori
3) Cultura i qualitat de vida.
Finalment hi ha també que considerar que la pràctica cultural dels individus és una peça, cada volta més important, en la composició dels nivells de qualitat de vida individual i col·lectiva. El consum cultural, entès en sentit ampli i a nivell individual dona resposta a certes demandes de satisfacció emotiva, de sacsejar el sentits que va més enllà de la simple utilització del temps d’oci i que té que veure amb el desenvolupament integral dels individus, materialitzant la seua sensibilitat, la seua capacitat creativa i comunicativa.
Per tant la cultura determina els nivells de qualitat de vida dels ciutadans de un determinat territori
. Campus Tarongers Setembre 011
1. Les relacions entre la cultura i el 1. Les relacions entre la cultura i el territori.territori.
Cultura i territori
L’element de la qualitat de vida ens obliga a reflexionar sobre la dimensió del territori considerat. Hi ha que pensar que el consum cultural és un fenomen lligat al concepte de ciutat i són aquestes –les ciutats- els grans centres de producció i difusió de la producció cultural. El problema de les
ciutats mitjanes i menudes
. En termes comparatius, tot i que els seus municipis es gasten proporcionalment més diners per habitant que els Ajuntaments de les grans capitals, un ciutadà de Dénia, Xàtiva, Alcoi o Penyiscola o Vila Real es troba front a una oferta més reduïda quantitativament, menys regular, i de pitjor qualitat (entès aquest concepte de distintes maneres –pitjor producte, pitjors infrastructures, pitjor informació- ), que la que es pot trobar un ciutadà de València o Alacant. Si considerem que l’accés al consum cultural es un dels elements importants per a determinar la qualitat de vida dels ciutadans resulta clar que els de les comarques es troben en condicions de desavantatge front als de les grans capitals.
Els ciutadans dels municipis mitjans i menuts s’enfronten a una oferta real sensiblement limitada i per tant les seues potencialitats de consum cultural es troba amb restriccions, definint un model de consum que nosaltres he denominat subdesenvolupat.
Les Economies d’escala de la cultura L’origen d’aquest problema és evidentment un problema de les dimensions de les ciutats i el llindar mínim de població necessari per a desenvolupar una programació cultural de cert calibre Qualsevol argument de racionalitat econòmica i rendibilitat social dona suport a aquest limitació.
Les Economies d’escala de la cultura
2) La qualitat de vida
. Campus Tarongers Setembre 011
1. Les relacions entre la cultura i el 1. Les relacions entre la cultura i el territori.territori.
Cultura i territori
3) La qualitat de vida
Programes/hab
Equipaments/hab
Qualitat de la opció cultural
Grandària de la població
MODELS DE CONSUM SUBDESENVOLUPATS
30-50 M HAB.
Fent una aproximació teòrica a aquest fet, podríem considerar assenyalar que el llindar mínim on els equipaments (mesurats en termes de butaques disponibles per habitant) estan en un límits acceptables de rendibilitat social i utilització, i poden suportar una programació i un serveis culturals de certa qualitat, estarien al voltant dels 30.000 a 50.000 habitants. Però a mesura que creix la dimensió de la ciutat, tot i mantenir uns nivells en termes per habitants semblants, l’increment de l’oferta de programació en termes absoluts implica una programació i uns serveix necessàriament més diversos i variats, multiplicant, per una banda la llibertat d’elecció i la capacitat de triar del ciutadà, i per altra augmentant considerablement la possibilitat d’exposar-se a experiències culturals més diverses, enriquint i dimensionant de manera molt més ampla amb la interacció entre aquestes experiències culturals, la seua pròpia vivència. Representant gràficament aquestes relacions en les figures següents:
. Campus Tarongers Setembre 011
1. Les relacions entre la cultura i el 1. Les relacions entre la cultura i el territori.territori.
Cultura i territori
3) La qualitat de vida
Per tant, per a mantenir el nivells de qualitat de vida de les grans ciutats, els municipis mitjans i menuts requereixen d’accions específiques d’intervenció
. Campus Tarongers Setembre 011
22. . El sistema cultural localEl sistema cultural local
El Sistema Cultural Local
Demanda
ENTIDADESSUPRALOCALES
Ayuntamientos
Población+
Visitantes
Oferta
Oferta
Real Latente
DemandaPolit. Cultural
Presupuestos
Agentes
Culturals
Instituciones
Empresas
Estructura Económica Estructura Social Estructura Demográfica
Consumo
EFECT. ARRASTRE
EFECT. ARRASTRE.
Recursos (patr.,historicos,
simbolicos... )
PRODUCCIÓN
Infraestructuras
EXHIBICIÓN CONSUMO DEMANDA
Tipología
NIVEL I
Relaciones entre entidades
locales y supralocales.
NIVEL II
Relaciones entre los
elementos que influyen en la
oferta y demanda. NIVEL III
Relaciones entre diferentes
SCL
Vertebració
INSUFICIENT EFECTE DE LA CULTURA COM A ELEMENT DE
VERTEBRACIÓ/ COHESIÓ TERRITORIAL
SENTIT DE PERTINENÇA DIFÚS
DESCONNEXIÓ DELS SISTEMES CULTURALS
LOCALS
GRAU INSUFICIENT DE CONECTIVITAT DE LES
DEMANDES
GRAU INSUFICIENT DE CONECTIVITAT DE
LES OFERTES
MODELS DE COMPETÈNCIA DE LES POLÍTIQUES
CULTURALS LOCALS (Gran- Gran; Menut-Gran)
DIFICULTATS “FÍSIQUES”
DIFICULTATS COMUNICATIVES
INEXISTÈNCIA DE MODELS
DE PLANIFICACIÓ COORDINACIÓ SUPRALOCAL
MODELS DE GESTIÓ CULTURAL
CONVENCIONAL
FALTA DE INFORMACIÓ SOBRE ELS EFECTES DE
LES POLÍTIQUES CULTURALS
NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURA COM A
FACTOR ESTRATÈGIC DE COHESIÓ TERRITORIAL
MODEL DE VERTEBRACIÓ
COMUNITAT VALENCIANA
INEXISTÈNCIA DE CAP
“MARCA” COMARQUES
CENTRALS
DESCONEIXEMENT DEL PROJECTE
INSTITUCIONAL DE COMARQUES
CENTRALS
GESTIÓ AILLADA DELS ELEMENTS
COMUNS.(Història, Patrimoni)
Impacte econòmic
MODEL RADIAL PER LA CAPACITAT
D’ABSORCIÓ DE LES GRANS CIUTAT
INSUFICIENT EFECTE DELS SECTORS CULTURALS PER A GENERAR
PROCESSOS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC/TERRITORIAL
ESCASSA DIMENSIÓ DE LES INDUSTRIES
CULTURALS
ESCAS IMPACTE TERRITORIAL DELS
SECTORS CULTURALS
FRAGMENTACIÓ DELS SISTEMES
CULTURALS LOCALS
INEXISTÈNCIA DE CAP AVANTAGECOMPETITIU (NI
SIMBÒLIC NI REAL)
POLÍTIQUES CULTURALS
ORIENTADES A L’EXHIBICIÓ I NO A
LA FORMACIÓ CREACIÓ
PRODUCCIÓ
FALTA DE INFORMACIÓ SOBRE
ELS EFECTES DE LES POLÍTIQUES
CULTURALS
GRAU INSUFICIENT DE
CONECTIVITAT DE LES DEMANDES
INFRASTRUCTURES DE DIMENSIÓ
LOCAL
COMPETENCIA DE LES POLÍTIQUES
CULTURALS LOCALSESCASSA DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA
MODELS DE GESTIÓ CULTURAL
CONVENCIONAL
DIFICULTATS “FÍSIQUES”
DIFICULTATS COMUNICATIVES
NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURA COM
A FACTOR ESTRATÈGIC DE
DESENV. TERRITORIAL
EXCEPCIONALITAT DE LA
PROGRAMACIÓ
EMIGRACIÓ CAPITAL CREATIU-PRODUCTIU
INSUFICIENT EFECTE DE LA CULTURA COM A
ELEMENT DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA
MARC DEFICIENT PER A LA PRÀCTICA
AMATEUR
DESCONNEXIÓ DELS SISTEMES SUPERIORS
DE FORMACIÓ REGLADA
MODELS DE CONSUM SUBDESENVOLUPATS
CONSIDERACIÓ MARGINAL DE LES PRÁCTIQUES AMATURS EN LES POLÍTIQUES CULTURALS
NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURA COM
A ELEMENT ESTRATÈGIC EN LA DEFINICIÓ DE LA QUALITAT DE
VIDA
PROGRAMACIÓ DE BAIXA QUALITAT
MANCA DE PROGRAMES ORIENTATS A LA
FORMACIÓ, CREACIÓ, PRODUCCIÓ
MANCA DE INFORMACIÓ DE LA
PROGRAMACIÓ “DELS ALTRES”
RESTRICCIONS IMPOSADES PER
LES INFRAESTRUCTU
RES
RESTRICCIONS IMPOSADES PELS PRESSUPOSTOS
INEXISTÈNCIA DE MODELS
DE COORDINACIÓ SUPRALOCAL
DIFICULTATS EN L’ACCESSIBILITAT A LA PROGRAMACIÓ
DELS ALTRES
MODELS DE GESTIÓ CULTURAL
CONVENCIONAL
NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURA COM
A FACTOR ESTRATÈGIC DE
COHESIÓ TERRITORIAL
Qualitat de vida
INDUSTRIES
GRAU INSUFICIENT
S
SE
NT
IT D
EP
ER
TIN
EN
ÇA
DIF
ÚS
MO
DE
L D
EV
ER
TE
BR
AC
IÓC
OM
UN
ITA
TV
ALE
NC
IAN
A
DE
SC
ON
NE
XIÓ
DE
LS S
IST
EM
ES
CU
LTU
RA
LSLO
CA
LS
INE
XIS
TE
NC
IAD
E C
AP
“M
AR
CA
”C
OM
AR
QU
ES
CE
NT
RA
LS
DE
SC
ON
EIX
EM
EN
TD
EL
PR
OJE
CT
EIN
ST
ITU
CIO
NA
L D
EC
OM
AR
QU
ES
CE
NT
RA
LS
GE
ST
IÓ A
ILLA
DA
DE
LS E
LEM
EN
TS
CO
MU
NS
.(H
istò
ria,
Pat
rimon
i)
GR
AU
IN
SU
FIC
IEN
TD
E C
ON
EC
TIV
ITA
T D
ELE
S D
EM
AN
DE
S
GR
AU
IN
SU
FIC
IEN
TD
E C
ON
EC
TIV
ITA
TD
E L
ES
OF
ER
TE
S
MODELS DE CONSUMCULTURAL
SUBDESENVOLUPATS
PROGRAMACIÓ DEBAIXA QUALITAT
MODELS DE PRÀCTICAAMATEUR/PROFESS.
MANCA DEINFORMACIÓ DE LA
PROGRAMACIÓ
DIFICULTATS EN LAACCESIBILITAT
NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURACOM A ELEMENT ESTRATÈGIC PER A
LA DEFINICIÓ DE LA QUALITAT DEVIDA
CONSIDERACIÓ MARGINAL DE LAPRÀCTICA AMATEUR EN EL MARCDE LES POLÍTIQUES CULTURALS
ESCASSESA DEPROGRAMES ORIENTATS ALA CREACIÓ PRODUCCIÓ
XARXA MOLTFEBLE DE
CENTRES DEFORMACIÓ
DESCONEXIÓ DELSCENTRES DE FORMACIÓREGLADA.
(Universitat)
DE CONECTIVITAT DE
ESCASSADIMENSIÓ DE LES
CULTURALS
ESCAS IMPACTETERRITORIAL DELS
SECTORS CULTURALS
MODEL RADIAL PER LACAPACITAT
D’ABSORCIÓ DE LESGRANS CIUTAT
FRAGMENTACIÓ DELSSITEMES CULTURALS
LOCALS
INEXISTÈNCIA DE CAPAVANTAGE
COMPETITIU (NI SIMBÒLIC NIREAL)
POLÍTIQUES CULTURALSORIENTADES A
L’EXHIBICIÓ I NO A LAFORMACIÓ CREACIÓ
PRODUCCIÓ
LES DEMANDES
INFRAESTRUCTURES DE DIMENSIÓ
LOCAL
EMIGRACIÓ CAPITALCREATIU - PRODUCTIU
EXCEPCIONALITAT DELA PROGRAMACIÓ
ESCASSADOTACIÓ
PRESSUPOSTÀRIA
MODELS DEGESTIÓ
CULTURALCONVENCIONAL
DIFICULTATSCOMUNICATIVE
NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURACOM A FACTOR ESTRATÈGIC DE
DESENV. TERRITORIAL
MODELS DE COMPETÈNCIA DE LES POLÍTIQUES CULTURALS LOCALS (Gran- Gran;Menut-Gran)
DIFICULTATS“FÍSIQUES”
INE
XIS
TÈ
NC
IAD
E M
OD
ELS
DE
PLA
NIF
ICA
CIÓ
CO
OR
DIN
AC
IÓ
SU
PR
ALO
CA
L
FALTA DE INFORMACIÓ SOBRE ELS EFECTES DE LESPOLÍTIQUES CULTURALS
NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURACOM A FACTOR ESTRATÈGIC DE
COHESIÓ TERRITORIAL
RESTRICCIONSIMPOSADES
PELSPRESSUPOSTOS
INSUFICIENT EFECTE DELS SECTORS CULTURALS PER A GENERARPROCESSOS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC/TERRITORIAL
INSUFICIENT EFECTE DE LA CULTURA COM A ELEMENT DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA
INS
UF
ICIE
NT
EF
EC
TE
DE
LA
CU
LT
UR
A C
OM
A E
LE
ME
NT
DE
VE
RT
EB
RA
CIÓ
/ C
OH
ES
IÓ T
ER
RIT
OR
IAL
ESCASSADIMENSIÓ DE LES
INDUSTRIESCULTURALS
FRAGMENTACIÓ DELSSITEMES CULTURALS
LOCALS
GRAU INSUFICIENTDE CONECTIVITAT DE
LES DEMANDES
DIFICULTATSCOMUNICATIVE
S
DE
SC
ON
NE
XIÓ
DE
LS S
IST
EM
ES
CU
LTU
RA
LSLO
CA
LS
GR
AU
IN
SU
FIC
IEN
TD
E C
ON
EC
TIV
ITA
T D
ELE
S D
EM
AN
DE
S
DIFICULTATS“FÍSIQUES”
INE
XIS
TÈ
NC
IAD
E M
OD
ELS
DE
PLA
NIF
ICA
CIÓ
CO
OR
DIN
AC
IÓ
SU
PR
ALO
CA
L
GR
AU
IN
SU
FIC
IEN
TD
E C
ON
EC
TIV
ITA
TD
E L
ES
OF
ER
TE
S
MODELS DE CONSUMCULTURAL
SUBDESENVOLUPATS
DIFICULTATS EN LAACCESIBILITAT
INSUFICIENT EFECTE DELS SECTORS CULTURALS PER A GENERARPROCESSOS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC/TERRITORIAL
INSUFICIENT EFECTE DE LA CULTURA COM A ELEMENT DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA
INS
UF
ICIE
NT
EF
EC
TE
DE
LA
CU
LT
UR
A C
OM
A E
LE
ME
NT
DE
VE
RT
EB
RA
CIÓ
/ C
OH
ES
IÓ T
ER
RIT
OR
IAL
11er Eix d’intervenció:
MILLORAR LA CONNECTIVITAT DELS
ESPAIS CULTURALS A LES CCV
Acció Descripció
I.1.Tarja cultur@
Del que es tracta es de utilitzar una tarja digital amb per autilitzar en totes les relacions dels usuaris amb els productes i serveisculturals públics i aquells privats que vullguen adherir-se. [Tarja debiblioteques, venda i reserva d’entrades per a tots el espectaclesprogramats a les comarques centrals, cancel·lació als equipaments, accésa museus i elements patrimonials, descomptes, accés al catàleg dellibreries, sol·licitud de beques o ajudes a la creació producció, pagamentper a la participació de cursos, tallers etc.., rebre informació sobreprogramació, definició de comunitats virtuals via Internet].
Objectius específicsCrear i consolidar a les CCV un espai únic i integrat al voltant de lacultura i aprofitant les TIC.
Efectescomplementaris
Cultura en l’era digital. Font de informació de les demandes dels usuaris (demanda one-to
one) i inclús possibilitat de vehicular polítiques culturals orientadesa sectors o grups concrets
Pot ampliar aplicacions a altre àmbits de les relacions municipals. Element de forta diferenciació en els models de gestió i planificació
cultural. Connexions amb altres experiències amb TIC’s (Infoville, Xarxes
empresarials). Reconversió “obligada” en la gestió d’alguns serveis culturals. Pot reforçar la marca “Comarques Centrals”.
Requisits icondicions de
viabilitat.
Després d’alguns contactes preliminars amb tècnics de TISSAT,existeixen posibilitats de finançament i sponsorització parcial si assoleixuna comunitat virtual de 10.000 o 30.000 usuaris.
Propostes
Acció Descripció
I.2.Viatge a la cultura de
les CCV
Incentivar a les agencies de viatges locals (via subvenció parcial) laelaboració de “paquets” específics de viatges per a facilitar la mobilitatde les demandes de cultura. Així per exemple amb ocasió d’unarepresentació simfònica o dramàtica de qualitat a Alcoi, seria possible“comprar”, des de Gandia o Dénia un programa que inclogueral’entrada, transport d’anada i tornada, informació ampliada i comentadade l’espectacle, visita per la vesprada als elements històrics de Xàtiva isopar gastronòmic a la fi de l’espectacle
Objectius específicsFacilitar la mobilitat i l’accessibilitat de les demandes entre elsmunicipis
Efectescomplementaris
Comunicació entre grups d’usuaris. Possibilitat de gestionar els preus amb certa estratègia de “cap
butaca buida” (ofertes d’últim minut). Millora de la rendibilitat de la programació i increment de la seua
repercussió.Requisits i
condicions deviabilitat.
Bona estratègia de comunicació i marketing. Planificació de les programacions avançada
Termini Curt termini
Propostes
Acció DescripcióI.4 Arxius virtuals
de les CCVEstabliment d’una xarxa virtual i digitalitzada de tots els arxius públic iaquells privats que vullgen adherir-se, accesible via Internet
Objectius específicsFacilitar l’accesibilitat als arxius, fomentant la seua difusió i ampliant iequiparant per tant la accés a tots els ciutadans de les CCV
Efectescomplementaris
(veure efectes complementaris I.3)
Requisits icondicions de
viabilitat
(veure requisits I.3)
Termini Mig termini.
Acció Descripció
I.3. Bibliotecavirtual CCV
Establir una xarxa virtual compartint tots els fons bibliogràfics de totesles biblioteques i agències de lectura públiques i aquelles privades quevullguen adherir-se, accessible via Internet i amb serveis de préstecinterbibliotecari.
Objectius específicsFacilitar l’accesibilitat als serveis bibliotecaris de totes les CCV,ampliant i equiparant per tant la accés a tots els ciutadans de les CCV
Efectescomplementaris
_Homogeneització de les pràctiques bibliotecaries i incrementdels contactes entre ells Utilització i desenvolupament de les TIC (veure efectes
complementaris de I.1). Increment de l’ocupació (temporal).
Requisits icondicions de
viabilitat
Finançament per al suport informàtic i per al procés de digitalització deles fitxes.
Termini Mig termini.
Propostes
Acció Descripció
I.5. Butlletí/GuíaCultura
Edició d’una publicació quinzenal o mensual (paper i/o electrònica) deprogramació cultural per al conjunt de les CCV, que incorporara no solsla programació sinó també crítiques, comentaris, articles sobre cultura,etc.…així com informació pràctica (preu, forma d’accés, on comprar lesentrades, etc.).
Objectius específics Difondre i facilitar l’accés a la programació cultural de les CCV
Efectescomplementaris
Creació i consolidació de la marca CCV. Possibilitats d’una major mobilitat de les demandes. Obliga a certa disciplina en la programació cultural.
Requisits icondicions de
viabilitat
Voluntat política en cas de ser finançada públicament i anàliside la seua viabilitat empresarial en cas privat.
Termini Curt/Mig termini.
Acció Descripció
I.6. MagazineCultura a les
televisions locals
Acord amb les televisions locals de les CCV per a elaborar i difondre unmagazine (setmanal, quinzenal, mensual)sobre les activitats culturals.Aquesta proposta es podria enquadrar en la II.2 sobre el Consorci deTelevisions locals.
Objectius específicsDifondre i facilitar l’accés a la programació cultural de les
CCVEfectes
complementaris(veure efectes complementaris I.5)
Requisits icondicions de
viabilitat
(veure requisits I.5)
Termini Curt/Mig termini.
Propostes
Acció DescripcióI.7 Taula
d’Associacionsculturals de les
CCV
Creació d’un d’un forum de discussió, debat i encontre amb totes lesassociacions culturals de les CCC
Objectius específics Connexió del entramat associatiu en matèria de cultura a les CCVEfectes
complementarisQue puga exercir les funcions en certa mena de lobby “civil” en matèriade cultura a les CCV
Requisits icondicions de
viabilitat
Disponibilitat de la xarxa associativa
Termini Curt termini.
Acció DescripcióI.8. Consorci de
Centres d’EstudisComarcals
Establir un consorci amb els Centres d’Estudis Comarcals existents ipromocionar la creació a aquelles comarques on no existeixen. Establirconvenis i marcs de colaboració amb les Universitats.
Objectius específics Connexió de l’entramat de recerca i pensament a les CCVEfectes
complementarisVincular als centres de formació superior amb el territori
Requisits icondicions de
viabilitat
Acoblar un model operatiu de funcionament i compatibilitzar els distintsmodels institucionals de funcionament dels Centres d’Estudis i lesUniversitat
Termini Mig
Propostes
Acció DescripcióI.9. Museu
d’Història de lesCCV
Creació d’un museu que visualitzi els elements històrics i etnològicscomuns.
Objectius específics Reforçar els sentiments de pertinència i reconeixement dels trets comunsEfectes
complementarisRequisits i
condicions deviabilitat
Acordar consensuadament continguts i ubicació i trobar mecanismes definançament i funcionament
Termini Mig/llarg
Acció DescripcióI.10. Web de
recursos culturalsde disposició
pública
Elaborar una WEB amb tots els recursos culturals de les CCV ambinformació sobre equipaments, creadors, agents (grups professionals,amateurs), empreses vinculades a la cultura, centres de difusió i recerca,programes d’ajuda, subvencions, centres de formació…
Objectius específicsDifondre els recursos culturals de les CCV i incrementar la seuaaccessibilitat
Efectescomplementaris
Acostar el món de la cultura a les TIC. Inventariar el recursos culturals
Requisits icondicions de
viabilitatTermini Curt/Mig
Propostes
Acció DescripcióI.11. Consorci dellibreries de les
CCV
Promoure la creació d’una xarxa de llibreries culturals privades per aque comparteixen via TIC els seus fons bibliogràfics i estableixenmecanisme de intercanvi de vendes (model interflora)
Objectius específics Millorar l’oferta i l’accesibilitat de les llibreriesEfectes
complementaris
Acostar el món de la cultura a les TIC. Fomentar la connexió entre els agents culturals
Requisits icondicions de
viabilitat
Disponibilitat dels agents Trobar mecanismes de finançament pels equipaments informàtics
Termini Mig/Llarg
Acció DescripcióI.12.
Promoció de xarxessectorials d’activitatsamateurs
Promoure la creació de estructures de contacte i exhibició entre creadorsi grups amateurs com a lloc d’intercanvi d’experiències i forum de debat
Objectius específics Millorar la connexió dels agents culturals a les CCVEfectes
complementarisRequisits i
condicions deviabilitat
Disponibilitat dels agents El·laboració d’una base de dades sobre pràctiques amateurs
Termini Curt/Mig
Propostes
Acció Descripció
I.13. Pla de MuseusCCV
- Elaboració coordinada d’un pla per a la millora de la rendibilitat socialde l’oferta museística de les CCV, amb l’objectiu d’inserir-la tant en elscircuits turístics com en els hàbits d’oci dels ciutadans de les CCV
Objectius específics- Posar en comú les possibilitats de millorar la rendibilidad dels museusde les CCV.
Efectescomplementaris
- Connexió de la xarxa de museus de les CCV
Requisits icondicions de
viabilitatTermini - Curt/Mig
Propostes
INSUFICIENT EFECTE DELS SECTORS CULTURALS PER A GENERARPROCESSOS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC/TERRITORIAL
ESCAS IMPACTETERRITORIAL DELS
SECTORS CULTURALS
POLÍTIQUES CULTURALSORIENTADES A
L’EXHIBICIÓ I NO A LAFORMACIÓ CREACIÓ
PRODUCCIÓ
MODELS DEGESTIÓ
CULTURALCONVENCIONAL
NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURACOM A FACTOR ESTRATÈGIC DE
DESENV. TERRITORIAL
FALTA DE INFORMACIÓ SOBRE ELS EFECTES DE LESPOLÍTIQUES CULTURALS
INSUFICIENT EFECTE DE LA CULTURA COM A ELEMENT DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA
MODELS DE PRÀCTICAAMATEUR/PROFESS.
NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURACOM A ELEMENT ESTRATÈGIC PER A
LA DEFINICIÓ DE LA QUALITAT DEVIDA
CONSIDERACIÓ MARGINAL DE LAPRÀCTICA AMATEUR EN EL MARCDE LES POLÍTIQUES CULTURALS
ESCASSESA DEPROGRAMES ORIENTATS ALA CREACIÓ PRODUCCIÓ
XARXA MOLTFEBLE DE
CENTRES DEFORMACIÓ
DESCONEXIÓ DELSCENTRES DE FORMACIÓREGLADA.
(Universitat)
INS
UF
ICIE
NT
EF
EC
TE
DE
LA
CU
LT
UR
A C
OM
A E
LE
ME
NT
DE
VE
RT
EB
RA
CIÓ
/ C
OH
ES
IÓ T
ER
RIT
OR
IAL
122on Eix d’intervenció:
REORIENTAR LES POLÍTIQUES CULTURALS CAP A
LA FORMACIÓ/CREACIÓ /PRODUCCIÓ
Acció DescripcióII.1. Creació consorciada d’una Orquestra Simfònica professional a les CCV
Objectius específicsEstabliment d’un centre amb capacitat formativa i de producció demúsica simfònica
Efectescomplementaris
Possibilitat de professionalització dels músics de qualitat enformació als distints centres musicals.
Increment notable de les possibilitat d’oferir múscia simfònica a lesCCV.
Consolidació de la marca “Comarques Centrals” aixi com de la seuaprojecció cap a l’exterior
Requisits icondicions de
viabilitat
Finançament externa i mecenatge. Resolució dels conflictes potencials sobre la seua localització. Infrastructures en condicions
Termini Mig/Llarg
Acció DescripcióII.2.Pla
d’InfrastrucutresCulturals
d’Excelència.
Elaboració d’un pla de Infrastructures culturals que possibilite laincorporació de les CCV en els circuits d’exhibició d’alt nivell
Objectius específics
Millorar la qualitat de l’oferta cultural. Possibilitar el desenvolupament de projectes de creació i producció
del tipus Orquestra Simfònica, Centre de Producció Teatral, Museud’Història etc..
Efectescomplementaris
Requisits icondicions de
viabilitat
- Finançament externa i mecenatge.- Resolució dels conflictes potencials sobre la seua localització.
Termini - Mig/Llarg
Propostes
Acció DescripcióII.3. Centre de
produccióaudiovisual
- Creació d’un centre de producció audiovisual a les CCV.
Objectius específicsEstablir un centre amb capacitat formativa, en connexió amb els centresde formació superior i els agents privats, i proveïdor de contingutsaudiovisuals per a les xarxes d’exhibició a les CCV.
Efectescomplementaris
- Vertebrar, consolidar i coordinar en xarxa les televisions locals.- Establir els fonaments per a una futura televisió CCV.- Consolidació de la marca “Comarques Centrals” aixi com de la seuaprojecció cap a l’exterior
Requisits icondicions de
viabilitat
- Finançament externa i mecenatge.- Resolució dels conflictes potencials sobre la seua localització.- Pràctiques no colusives amb les iniciatives privades existents
Termini Mig/llarg
Acció DescripcióII.4. Centre de
producció teatral- Creació d’un centre de producció teatral a les CCV.
Objectius específics- Establir un centre amb capacitat formativa, en connexió amb elscentres de formació superior i els grups professionals existents, iproveïdor de continguts teatrals.
Efectescomplementaris
- Vertebrar, consolidar el sector teatral- Consolidació de la marca “Comarques Centrals” aixi com de la seuaprojecció cap a l’exterior
Requisits icondicions de
viabilitat
- Finançament externa i mecenatge.- Resolució dels conflictes potencials sobre la seua localització.
Termini Mig/llarg
Propostes
Acció Descripció
II.5. Fons Cultura- Gestió consorciada d’un fons risc per a la promoció de la creació i peral finançament d’activitats empresarials lligades a la cultura.
Objectius específics- Reduir les barreres d’entrada per a l’elaboració de projectes creatius oempresarials vinculats amb la cultura
Efectescomplementaris
- Servir d’element de localització d’activitats en principi dissenyades ipensades per a fora del espai territorial de les CCV.
Requisits icondicions de
viabilitat
- Existència d’algun tipus d’organisme que controle, gestione i prioritzeels projectes a finançar
Termini Mig/llarg
Acció DescripcióII.6. La casa de la
Literatura- Creació d’un centre com a espai de trobada, d’acolliment, formació iprojecció pública dels escriptors
Objectius específics- Vertebrar i promocionar les activitats creatives lligades a la literatura,així com als agents.
Efectescomplementaris
Requisits icondicions de
viabilitat
- - Finançament extern i mecenatge.- Resolució dels conflictes potencials sobre la seua localització.
Termini Mig/Llarg
Propostes
Acció DescripcióII.7.
Formulació del dreta la formacióartística
- Elaboració d’un pla que partint de l’inventari dels centres públics iprivats d’ensenyaments artístics existents, detecte les deficiències icarències i indique les accions i les intervencions per a la superaciód’aquestes
Objectius específics- Millorar la accessibilitat de tots els ciutadans de les CCV a la formacióartística, ja siga amb intencions amateurs o professionals
Efectescomplementaris
Requisits icondicions de
viabilitat
- Veure conclusions del pla
Termini Mig/Llarg
Propostes
INSUFICIENT EFECTE DELS SECTORS CULTURALS PER A GENERARPROCESSOS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC/TERRITORIAL
ESCAS IMPACTETERRITORIAL DELS
SECTORS CULTURALS
POLÍTIQUES CULTURALSORIENTADES A
L’EXHIBICIÓ I NO A LAFORMACIÓ CREACIÓ
PRODUCCIÓ
MODELS DEGESTIÓ
CULTURALCONVENCIONAL
NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURACOM A FACTOR ESTRATÈGIC DE
DESENV. TERRITORIAL
DE
SC
ON
NE
XIÓ
DE
LS S
IST
EM
ES
CU
LTU
RA
LSLO
CA
LS
MODELS DE COMPETÈNCIA DE LES POLÍTIQUES CULTURALS LOCALS (Gran- Gran;Menut-Gran)
GR
AU
IN
SU
FIC
IEN
TD
E C
ON
EC
TIV
ITA
TD
E L
ES
OF
ER
TE
S
FALTA DE INFORMACIÓ SOBRE ELS EFECTES DE LESPOLÍTIQUES CULTURALS
NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURACOM A FACTOR ESTRATÈGIC DE
COHESIÓ TERRITORIAL
INSUFICIENT EFECTE DE LA CULTURA COM A ELEMENT DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA
MODELS DE CONSUMCULTURAL
SUBDESENVOLUPATS
MODELS DE PRÀCTICAAMATEUR/PROFESS.
MANCA DEINFORMACIÓ DE LA
PROGRAMACIÓ
NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURACOM A ELEMENT ESTRATÈGIC PER A
LA DEFINICIÓ DE LA QUALITAT DEVIDA
ESCASSESA DEPROGRAMES ORIENTATS ALA CREACIÓ PRODUCCIÓ
INS
UF
ICIE
NT
EF
EC
TE
DE
LA
CU
LT
UR
A C
OM
A E
LE
ME
NT
DE
VE
RT
EB
RA
CIÓ
/ C
OH
ES
IÓ T
ER
RIT
OR
IAL
13er Eix d’intervenció:
REVALORITZAR EL PAPER DE LA CULTURA, LES
POLÍTIQUES I LA GESTIÓ CULTURAL.
PropostesAcció DescripcióIII.1.
Institut/Observatoride Polítiques
Culturals.
Creació d’un centre de recerca, formació, avaluació i disseny de plansestratègics per a les intervencions en cultura de les Comarques CentralsValencianes, en connexions amb les Universitats.
Objectius específics Dotar de fonamentació teòrica i suport empíric a la gestió cultural
implementada a les CCV.
Efectescomplementaris
Qualitat en la gestió com a element diferenciador de les polítiquesculturals.
Aprofitat territorialment la recent ubicació del Master de GestióCultural de la UPV
Requisits icondicions de
viabilitat
Finançament supralocal i mecentage. Resolució dels possibles conflictes per la seua ubicació. Participació de les Universitats
Termini Mig/Llarg
Acció DescripcióIII.2. Premi a
l’excel·lència en lagestió cultural CCV
Convocatòria d’uns premis anuals per a iniciatives que signifiquen larevalorització de les intervencions en cultura
Objectius específics Senyalitzar i promoure les intervencions de qualitat en culturaEfectes
complementaris
Focalitzar mediàticament la rellevància estratègica de la cultura
Requisits icondicions de
viabilitatTermini Curt/Mig
Acció Descripció
IV.1. Campanya:“Al 2000 un 10 per
a la cultura”
Campanya indicativa per a forçar als municipis (especialment elsgrans), per a que dediquen al menys un 10% dels seu pressupost ales polítiques culturals (significaria més o menys 1.000 mil.lions depessetes anuals més per al sector cultural)
Campanya indicativa per a forçar a el Govern Autonòmic i lesDiputacions per a que al menys el 10% de la seua despessa estigaterritorialitzada a les CCV.
Objectius específics Incrementar els recursos per al desenvolupament de les polítiques
culturalsEfectes
complementaris
Senyalitzar públicament l’interés de les CCV pels aspectes culturals.
Requisits icondicions de
viabilitatTermini Curt/Mig
Propostes
14er Eix d’intervenció:
Increment de les dotacions pressupostàries
. Campus Tarongers Setembre 011
3. El dilema de la participació ciutadana3. El dilema de la participació ciutadana
Participació ciutadana
Demanda
ENTIDADESSUPRALOCALES
Ayuntamientos
Población+
Visitantes
Oferta
Oferta
Real Latente
DemandaPolit. Cultural
Presupuestos
Agentes
Culturals
Instituciones
Empresas
Estructura Económica Estructura Social Estructura Demográfica
Consumo
EFECT. ARRASTRE
EFECT. ARRASTRE.
Recursos (patr.,historicos,
simbolicos... )
PRODUCCIÓN
Infraestructuras
EXHIBICIÓN CONSUMO DEMANDA
Tipología
. Campus Tarongers Setembre 011
Industries culturals
Práctiques culturals
Sectors creatius
Recursos culturals
Consum de Cultura Ocio
Delimitació de les activitats de Cultura i Oci
Polítiques Culturals
3. El dilema de la participació ciutadana3. El dilema de la participació ciutadana
Participació ciutadana
. Campus Tarongers Setembre 011
3. El dilema de la participació ciutadana3. El dilema de la participació ciutadana
Participació ciutadana
3.1) El problema de la política cultural
L’estil del procés decisional
Grau d’acord sobre els objectius i valors
Alt Feble
Grau de certesa sobre el
mitjans els fets i el
coneixement
Alt
Política monetària: procés programat. Estil: Rutines i automatismes. Tecnificació, burocratització i planificació
Política Sanitària: procés negociat.Estil:Debats ideològics, recurs a l’experiència i a la tradició. Controvèrsies oficials i compromisos ocults
Feble
Política cultural: procés pragmàtic.Estil: Recurs als “experts”, empirisme.
1. La política queda molt determinada per l’estil del polític o del tècnic.
2. Els “productors” culturals tenen una forta capacitat de pressió.
3. No hi ha possibilitats d’avaluació
. Campus Tarongers Setembre 011
1. El valor de mercat
2. El valor simbòlic. Determinats bens culturals contribueixen a genera sentiments de pertinença, identitat etc..)
3. El valor de opció. Els ciutadans atorguen valors a bens culturals sols pel fet de que els podrien utilitzar. “No he anat al IVAM, però vull que estiga ahí per si alguna vegada vullguera anar”
4. El valor educatiu. Els bens culturals contribueixen a l’educació del ciutadans i al desenvolupament de la seua sensibilitat artística
5. El valor per a generacions futures
3.2 Els “valors” de la cultura
Santa Maria del Templo. Villalba de los Alcores.Valladolid
50.000.000ptas
3. El dilema de la participació ciutadana3. El dilema de la participació ciutadana
Participació ciutadana
. Campus Tarongers Setembre 011
3.3 Els mètodes de realitzar la valoració
1. Estudis d’impacte econòmic
2. Estudis de disposició a pagar.
3. Estudis de valoració contingent. Sondejos muestrals per a calcular la voluntat o disposició a pagar dels ciutadans. El terme “contingent” es refereix al mercat simulat que es genera en el qüestionari
4. Referéndums
Trobar preus a través de mercats paral·lels
Calcular els costos de desplaçament
Participació ciutadana
. Campus Tarongers Setembre 011
55. . El problema de la valoració del El problema de la valoració del PatrimoniPatrimoni
El valor del patrimoni
5.3. Els problemes dels estuids de valoració contingent
1. Normalment les opcions són o “tot o res”.
2. Pateix d’una visió estàtica de la conservació del patrimoni.
3. El problema de “l’efecte dotació”.
4. Qui és el que ha de valorar?
5. Valors específics front a valors estadístics.
1. Obliguen a grans esforços d’investigació
2. Capten els valors de “no-mercat”
3. Capten les qüestions de qualitat
Inconvenients
Avantatges
