CARPETA D’APRENENTATGE

ECONOMIA D’EMPRESA

CARLA VALDERAS

1r Batxillerat A

ECONOMIA DE EMPRESA

Com aprenem? MÉTODES D’APRENENTATGE

QUÈ ÉS L’OBSOLESCÈNCIA

PROGRAMADA?

La revista de l’Scala Dei d’economia i actualitat.

LA PRIMERA REVISTA

D’ECONOMIA SCALA DEI

Iniciem aquesta edició de la nova revista d'economiaScala Dei explicant les raons per les quals ha sigutcreada.

Els alumnes del batxillerat social pensem quel’economia d’empresa es una assignatura que no nomésens serveix a nosaltres, sinó a tothom. Els coneixementsque aprenem no son exclusius i pensem que tothomhauria de saber com funciona una empresa ja que totsnosaltres acabarem treballant per una. O, pot ser,creant la nostra pròpia.

Per això hem decidit divulgar tot allò que anemaprenent d’una forma clara i entenedora que qualsevolpugui entendre. A més, volem aprofitar aquestaoportunitat per donar la nostra opinió en assumptesque es tracten.

Esperem que gaudiu d’aquesta revista i aprengueu ambella!

CARLA VALDERAS

1r Batxillerat

EL MÓN

COREAEl preu de ser els primers

Corea del Sud ha aconseguit situar-se com a país líder eneducació a nivell mundial.En només 30 anys, han passat de l’agricultura como a base del’economia a competir amb els millor en innovació, ciència itecnologia.

¿Però com ho ha aconseguit?

Corea sembla haver-se pres literalment la famosafrase de Maquiavelio:

“El fi justifica els medis”

En aquest país l’únic que sembla importar es l’estudi. Els infantsi sobre tot les seves mares estan disposats a qualsevol cosa pertal de ser els millors i poder entrar a les millors universitats perarribar a ser algú.

Els nens perden la seva infància, la seva adolescència... El seuèxit acadèmic defineix qui son i a vegades l’estrès pot amb ells...Han de deixar els estudis i ja no valen res. A vegades la situacióarriba a situacions massa angunioses...Un país on nens i adolescents es suïciden es una societattòxica.

Crec que aquest país hauria de plantejar-se molt seriosamentcanviar les seves prioritats. Estan superposant l’estudi a lafelicitat individual i això no només afecta a la imatge com a paísdesenvolupat, sinó que també afecta al bon funcionament detreball. Explotar a la població pot ser els faci una potènciamundial però perdent la seva consciència moral, allò que els fahumans. Les persones no som titelles, ni màquines.

I igualment tota aquesta situació em sembla un despropòsit. Unapersona que no dorm bé, que mai desconnecta de la rutina, esuna persona que no pot rendir al màxim als estudis. Serequilibrat a vegades pot ser molt millor que estar totalmentdedicat a una sola activitat. Res en excés es bo.

APRENEM

MÉTODES D’APRENENTATGE

T. CONDICIONAMENT OPERANT-B.F. SKINNER

T. APRENENTATGE SOCIAL-A. BANDURA

T. CONSTRUCTIVA DE L’APRENENTATGE-JEAN PIAGET I LEV VIGOTSKY

B.F SKINNER pensa que aprenemper assaig i error, A. BANDURAopina que es per observació iimitació i JEAN PIAGET I LEVVIGOTSKY creuen que apreneminteractuant amb l’entorn.

Però nosaltres ens centrarem en en lateoria de B.F. SKINNER.

Amb el mètode de l’assaig i l’errorpodem fer front a qualsevol situació.No només ens ensenya què fer segonsles nostres experiències sinó queaprenem a valorar els nostresfracassos, a perdre la por a fallar icontinuar cap endavant sense importarles circumstancies. Així comprens queno importa les vegades que fallis,sempre has de continuar buscant iprovant noves maneres d’aconseguirel teu propòsit fins que arribis a la tevameta.

Tot i això, els altres mètodes son tannecessaris com el del condicionamentoperant . Un mètode no anul·la al’altre.

APRENEM INTELIGÈNCIESMÚLTIPLESTot i que hi ha 3 tipus de factors d’aprenentatge:

motivacionals, cognitius i afectius o emocionals;nosaltres ens centrarem en aquest primer.

Per aprendre la motivació es clau. Quan t’interessael que fas o tens curiositat per aprendre fer-ho esmolt més fàcil. No et costa tant posar-te i treballar-ho dur.

Però desgraciadament no tothom sap com motivar.Funciona molt millor premiar els triomfs quepenalitzar els fracassos; animar a aconseguir elsteus objectius que advertir del que passarà sifracasses; dir a algú que val molt y pot aconseguirtot el que es proposi que “no arribarà massa lluny”.A vegades la gent no se’n adona de quant pot influira una persona només amb una frase com aquesta.S’ha de tenir compte amb les paraules per quetenen molt poder sobre els altres.

Si repeteixes molt a algú que no val res, tard od’hora, s’ho creurà. Si veus que no valoren els teusèxits però li donen molta importància als teusfracassos, perds l’interès i comences a preguntar-te¿perquè esforçar-se?

Esforçar-se SEMPRE val la pena. No només alsestudis, en tot. Sempre has de lluitar per donar elmàxim de tu mateix; no pel que diguin els altres, perla teva pròpia satisfacció personal.La clau de la motivació es aprendre a motivar-te atu mateix. No pots esperar tota la vida a que etdiguin que ets capaç de qualsevol cosa si t’hoproposes, tu has de creure en tu mateix per que, avegades, si no creus tu ningú ho farà.

La teoria va ser proposada per HowardGardner i deia que la intel·ligència d’unapersona no depèn només del coeficientintel·lectual sinó que hi ha moltesintel·ligències diferents que tothomposseïm en menor o major grau. Fins almoment, s’ha demostrat que hi ha nouintel•ligències diferents al nostre cervelli hi ha sis que s’estan estudiant.Tot i això, les persones acostumem adonar-li més importància a unes que aaltres.Jo crec que això no es correcte. Totssom diferents i tenim els nostres puntsforts. En comptes de centrar-nos en lesnostres limitacions hauríem de treballarel que millor se’ns dona.Hi ha moltes persones que tot i tenir uncoeficient intel·lectual excepcional, noaconsegueixen triomfar a la vidasocialment, professionalment opersonalment.

Intel·ligència cinètico-corporal

Intel·ligència musical

Intel·ligència lògico-matemàtica

Intel·ligència lingüística

Intel·ligència interpersonal

Intel·ligència intrapersonal

Intel·ligència visual-espacial

Intel·ligència naturalista

Intel·ligència espiritual oexistencial

EMPRESA

¿Realment necessitem tantes coses?

Jo crec que no necessitem tants productes. Fa anys

podíem viure sense mòbil, ni ordinadors, ni tantes

comoditats. El que realment necessitem a la vida es

molt poc però nosaltres no ens conformem només

amb sobreviure, volem una bona vida. Per això

comprem productes que creiem que ens faran més

feliços. I crec que tot i que no necessitem tants

productes, la recerca d’una bona vida és una cosa

que val la pena.

L’empresa, una realitat llunyana? No.

L’EMPRESA ESTA EN TOT

L’empresa influeix a les nostres vides cada dia en tot elque fem: des dels cereals Kellog’s que prenem al matí,els pantalons Hollister que ens posem o el desodorantAxe que utilitzem fins a l’aigua de la dutxa, anar enmetro o assistir a l’escola.Estem influenciats constantment per la publicitat queens bombardeja amb els seus missatges subliminarspels ordinadors, la televisió, el mòbil, la ràdio i tot tipusde formes que mai imaginaríem. Estem constantmentmanipulats per les empreses. Pot ser que arribi unmoment entre tot aquest consumisme on hem depreguntar-nos...

COM MANIPULEN LES EMPRESES?

L’EMPRESA

OBSOLESCENCIA PROGRAMADA:

Les empreses fan els productesamb una esperança de vidalimitada, és a dir, els programenper que durin poc i s’espatllin enun temps determinat. D’aquestamanera s’asseguren de que elsseus clients sempre hagin decomprar nous productes quanels antics no serveixen i la sevaeconomia puja.

PUBLICITAT ENGANYOSA

Les empreses utilitzen tot tipusd’estratègies per tal de vendre’ns elsseus productes mitjançant olors,colors, imatges, etc.Gràcies als anuncis les empresesaconsegueixen arribar al consumidor ienviar el seu missatge. Per tal devendre, les empreses son capaces dedir qualsevol cosa. Per això hem deser crítics amb els anuncis, no creuretot el que ens diuen i pensar-ho béabans de comprar productes ambofertes excepcionalment bones i milersde avantatges. Si veus un producte ontot ho bo es per tu i sembles ser l’únicbeneficiat, desconfia. Segurament hiha truc amagat.

L’EMPRESA

ÀREA COMERCIAL

Inclou totes les activitats prèvies necessàriesper a fer arribar el producte o servei alsconsumidors.Les seves funcions serien: planificació i control,estudi de mercat, promoció i publicitat i venta.

ÀREA DE PRODUCCIÓ

Té com a objectiu produir el producte igestionar-ho fins que arriba a la botiga ones ven, aquestes activitats esdesenvolupen principalment a la fàbrica ial transport.

ÀREA D’INVERSIÓ I FINANÇAMENT

Aquí es decideix quant s’inverteix i enquè, com aconseguir finançament iquins productes surten a la venta o no.

ÀREA DE RECURSOS HUMANS

S’encarrega de seleccionar persones,organitzar els treballadors d’una empresa,formar-los i assegurar-se del seu bonfuncionament dins de la empresa.

FUNCIONS QUE REALITZA L’EMPRESA

L’EMPRESA

OBJECTIUS DE L’EMPRESA

GENERALS:Es tracta de objectius a llarg termini.Es el fi, la missió o la raó de ser del’empresa.

CONCRETS:Objectius que es proposa aconseguiren un període concret ja sigui a curt omitjà termini que van canviant amesura que s’adapten a l’entorn tot ique sense contradir l’objectiu generalde l’empresa.

CONFLICTE D’OBJECTIUS

Un dels problemes més molests ales empreses son les diferènciesentre departaments. Quan eldepartament comercial i el definançament no es posen d’acord,hi ha veritables lluites internes denegociacions entre departamentsper arribar a un acord i veure quiguanya. Per exemple si l’àreacomercial vol fer una campanyaperò l’àrea d’inversió no volfinançar-la hi ha negociacions perarribar a un acord i veure quicedeix primer. Els departamentsdepenen l’un de l’altre pel seu bonfuncionament i per això esessencial que tots es posin d’acord.

LA CADENA DE VALORS

L’EMPRESA

FACTORS DE L’EMPRESA

La cadena de valors son tots el passos des de la producció fins al’entrega del producte i es proposa extreure el màxim benefici peraixí augmentar la seva rendibilitat i ser més competitius.

FACTORS MATERIALS

Són tots els bens econòmics de l’empresa i incloudes del mobiliari de l’oficina fins a la maquinàriao les primeres matèries. Per exemple, bolígrafamb el que un oficinista treballa forma partd’aquest grup, igual que la cadira sobre la ques'asseu.

FACTORS HUMANS

D’aquest col·lectiu formen part lespersones físiques o jurídiques : elstreballadors de l’empresa, els socis, etc.Jo crec que es el factor més important jaque som les persones les que prenen lesdecisions dins de l’empresa; les que diuenquins son els seus valors i definim elcaràcter de l’empresa.

ORGANITZACIÓ

Es refereix a la teranyina derelacions dins de l’empresa tand’autoritat, de coordinació o decomunicació.L’empresa necessita tenir unabona xarxa de relacions per al seubon funcionament. L’organitzacióes essencial.

ENTORNL’EMPRESA

Tot el que passi a un país pot afectar als altres i l’inrevés. No

estem aïllats del món i tot el que passi dins d’ell ens afecta.

SISTEMA ECONÒMIC GLOBALLes hipoteques subprime, el canvi climàtic, elterrorisme, la crisis, etc.

Sistema global: Les empresesrepercuteixen a les altres.

Sistema obert: L’entorn condiciona lesempreses i afecta a les seves decisions.

Sinergia: És la combinació d’elements.

ENTORN GENERAL

Són els factors que afecten a totesles empreses. Son factors culturals(futbol, tradicions de cada lloc),tecnològics (ara mateix no podemviure sense tecnologia o tot fariacrack), polítics (eleccions), legals(casino “Euro Vegas”), sociològics(15M), demogràfics (població aXina, el boom de 1975) oeconòmics (crisi 2008)

ENTORN ESPECÍFIC

Afecta de manera mes concreta acadascuna de les empreses i pertant cadascun és diferent. Pottractar-se dels competidors, elsproveïdors, els clients, etc.

RESPONSABILITAT SOCIAL DE L’EMPRESA

La integració activa i voluntària del’empresa en temes socials imediambientals: treball infantil, entornsaludable, associacions de treballadors,no-discriminació, no-imposició de càstigsfísics, horaris, remuneracions, pol·lució,etc.COST SOCIAL: Com afecta l’empresa a les persones que no formen part d’ella sinó de la societat. Hi ha: · C. S. Negatiu: Quan aquests factors que influeixen a la societat ho fan de forma prejudicial: el fum de les fàbriques, l’explotació laboral, etc. · C.S. Positiu: Quan aquests factors que influeixen a la societat ho fan de forma beneficiosa: fer autopistes, netejar els carrers, etc.

¿Quan més responsable i respectuosa amb el medi ambient més diners guanya una empresa? RESPOSTA: Depèn de com ho comuniqui.

NICK VIJICICVas a acabar sent fort?

Tots tenim les nostres dificultats a la vida. En alguns,aquestes dificultats són més evidents que a altres.La limitació de Nick Vijivic es questa: no té ni cames nibraços. Una dificultat bastant important i molt evident.Però a vegades el problema no és el problema, sinó lateva actitud cap al problema. Nick podria haver-sedeprimit. Podria haver-se donat per vençut i deixar quetota la vida tothom el compadeixès. Haver de rebre ajudaper tot. Però ell no volia això. Volia ser capaç de fer-sevaler per ell mateix i ho va aconseguir. Va sacar el màximpartit a allò que tenia en comptes de fixar-se en les sevesmancances.

El que ens vol dir Nick es que tots tenim dificultats peròhem de saber treure partit d’aquestes limitacions. I has decreure en tu mateix, en que pots aconseguir-ho, que etscapaç i que vals la pena.

<< Tant si creus que pots fer-ho com si creus que no,tens raó. >>

MOTIVACIONALS

L’EMPRESA

ÉTICA EMPRESARIAL

ÈTICA EMPRESARIAL:Son la sèrie de normes d’educació de l’empresa basades

en el que es considera moralment correcte.

Es refereix a la filosofia dels dirigents i als ideals d’honradesa del’empresa. El respecte a les lleis i al medi ambient. El compliment de lesobligacions fiscals, el compromís amb els clients i els empleats i latransparència.

L'ètica empresarial és molt important perquè dicta com funcional’empresa. Si una empresa té uns ideals a favor de la natura i el mediambient, la seva producció estarà orientada cap a aquesta filosofia i

Poques persones avui dia tenen ètica empresarial o compleixen aquesta ètica. Cada dia es descobreixen més casos de corrupció, diners negres, casos de no paga d’impostos, tancar empreses amb deutes. A més, els consumidors ens veiem enganyats cada dia per la publicitat enganyosa, l’obsolescència programada, etc.

Per això si una empresa té transparència i té moralitat i sap transmetre-ho als seus consumidors, aquestsseran fidels a l’empresa.

L’EMPRESA TIPUS D’EMPRESES

EMPRESARI / EMPRESA INDIVIDUAL

* El propietari té el control total de l’empresa.* Respon dels deutes davant tercers amb tot el patrimoni present i futur.* Responsabilitat il·limitada.* No fa falta capital mínim. * La raó social La del titular.* IRPF: Impost a persones físiques.

SOCIETAT CIVIL PRIVADA

* Similar a l’SL.* Contracte per a repartir-se els guanys* Pactes secrets.* Responsabilitat il·limitada. * Document privat.* NO hi ha límit de capital.* IRPF: Impost a les persones físiques* LA SOCIETAT CIVIL PÚBLICA PERÒ DAVANT NOTARI.

SOCIETAT D’INTERÈS SOCIAL - COOPERATIVA

* Sense ànim de lucre.* Acostumen a ser Societats Cooperatives.* Volen satisfer necessitats comunes.* Responsabilitat al import de les seves aportacions. * Un soci no pot tenir més d’un 25% del capital. * 30% excedents al fons de reserva.

SOCIETAT ANÓNIMA (SA)* Grans empreses (ex: multinacionals)* Un o més socis. * Responsabilitat limitada al capital apartat.* Accions (quantes més accions més poder directiu dins l’empresa)* 60.000 €* Inscripció al registre mercantil.* Impost de societats.* Escriptura pública. * Junta general (Reunió d’accionistes * Administradors (una o més persones)* Accionistes (una o més accions)

L’EMPRESA

SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA

* Amb ànim de lucre* Un o més socis. * El repartiment dels beneficis i el dret a prendre decisions és proporcional al percentatge d’accions.* Dret de tempteing de participacions.* Responsabilitat limitada al capital.* Participacions.* 3000 € al començament* Impost societats* Inscripció al registre mercantil.* Junta general de tots el socis.* Els administradors Una persona o més d’administració

SOCIETAT LABORAL (SRLL / SAL

* SA o SL on la majoria del capital (més de 50%) es dels treballadors. * Cap soci pot tenir més del 33% de les accions.* Fons especial de reserva del 10% dels beneficis. * Registre societats laborals.

PROCÉS DE DIRECCIÓ

DE L’EMPRESA

PLANIFICAR

ORGANITZAR

GESTIONAR

CONTROLAR

PLANIFICACIÓ

L’EMPRESA

FIXAR OBJECTIUS

MARCAR ESTRATÈGIES

DEFINIR POLÍTIQUES

ESTABLIR CRITERIS

CLASSIFICACIÓ DELS PLANS❶ Metes. Els fins de l’empresa.

❷ Objectius: de caràcter general.

❸ Subobjectius: més específics.

❹ Polítiques: els principis bàsics.

❺ Procediments o passos a seguir.

❻ Regles o normes que complir.

❼ Pressupostos

❽ Plans a llarg, mitjà i curt termini.

GESTIÓL’EMPRESA

ESCOLA CIENTÍFICA- FREDERICK TAYLOR: TAYLORISME -

Els que manen pensen i els seus treballadors obeeixen i segonssi fan el que es demana guanyen més o menys.La motivació es centra en els diners i tot i que els treballadorsestan més descontents amb la seva feina el seu sou és el queels satisfà.Aquesta escola té més èxit a èpoques de crisis quan lespersones tenen més necessitats econòmiques i compleixen lesindicacions que facin falta per tal de guanyar un sou. Si aquestespersones no compleixen és més fàcil per les empresesacomiadar-les i trobar altres més obedients.Característiques:

1- Tasques organitzades.2- Oficina tècnica que es dedica a pensar què ha de fer eltreballador.3- Salaris en funció de rendiment.4- Descontent dels treballadors.

ESCOLA DE RELACIONS HUMANES– ELTON MAYO –

Es vol que el treballador es senti implicat amb l’empresa, que lasenti com a seva i que es senti a gust amb el seu treball.D’aquesta manera el treballador voldrà tant el seu propi beneficicom el benefici de l’empresa. Ell serà el primer que vulgui l’èxitde l’empresa i treballar per ella per portar-la a quest èxit.

1- Incentius diferents als materials.2- Atenció al treballador.3- Vol millorar el sentiment emocional.4- Els treballadors senten implicació personal.

ETAPES DEL PROCÉS D’ORGANITZACIÓ

❶ Anàlisis de la situació de partida: quines son les condicions, si aquestes condicions son o no les que vols, etc.

❷ Fixació dels objectius: a on vols arribar, què vols aconseguir, etc.

❸ Creació d’alternatives: si la manera d’arribar a un objectiu es impossible, buscar altres formes.

❹ Avaluació de les alternatives: determinar si aquestes formes son o no viables.

❺ Elecció d’alternatives: elegir quina alternativa és la més adient.

❻ Control i determinació de desviament.

L’EMPRESA

ORGANITZACIÓPretén organitzar les tasques d’acord

amb la divisió del treball

RESPONSBILITATS I RELACIONSDEL PERSONAL

─ L’organització té per finalitat dissenyar una estructura ─

1- Determinar els nivells.2- Atribuir les funcions.3- Definir les relacions entre nivells.4- Distribuir funcions i objectius5- Definir vies de comunicació ( és una de les coses més difícils dins de les empreses: com comunicar els objectius) LA COMUNICACIÓ A L’EMPRESA

↑ Ascendent: es comunica la informació de baix a dalt.↔ Horitzontal: es comunica la informació al mateix nivell. ↓ Descendent: es comunica la informació verticalment, de dalt a baix.

L’EMPRESA

ORGANIGRAMESLes empreses necessiten organitzar als seus treballadors ideterminar els càrrecs de cadascú. Per això les empresestenen organigrames on s’estructura al personal de laempresa, la seva funció i el seu càrrec de responsabilitat.

Segons la seva forma estructural poden ser:

VERTICALS: El càrrec amb més responsabilitat i més importància dins de l’empresa es situa a dalt de tot i a mesura que es baixa la responsabilitat i importància del càrrec disminueix.

HORITZONTALS: Aquesta organització va segons la importància de les funcions i s’assembla molt a l’altre però en aquesta la importància de la funció va disminuint a mesura que avances d’esquerra a dreta.

RADIALS: En aquesta estructura el centre es qui mana i concentra el poder dins de l’empresa. Quant més allunyada del centre estigui una funció, menys responsabilitat i importància té.

Els organigrames poden ser : Informatius, amb detalls (currículum) estructurals (unitats), de personal (nom i càrrec) i funcional (informar sobre com estan formades les unitats)

Dins d’aquests organigrames no apareixenmoltes relacions entre el personal del’empresa que, tot i ser informals, afectenmolt a la seva dinàmica. Dins de l’empresaes formen relacions personal i socials, escreen líders, sorgeixen enemics i conflictesentre treballadors, etc.Per tal de aconseguir que aquestes relacionssiguin ho més saludables possible perl’empresa, s’organitzen dinars, tornejosd’esports i dinàmiques de grup per poderfomentar una bona relació entre elstreballadors.

LA MOTIVACIÓ A LA FEINA

INCENTIUS LABORALS:

Quina és la raó que ens impulsa a treballar? És només perla necessitat de guanyar alguna cosa amb la que poderpagar-te el menjar i un lloc on viure? O és un motiu mésambiciós i vols guanyar tants diners com puguis? Potser ésper vocació i satisfacció personal amb el que fas a la vida?Les raons que ens impulsen a treballar son molt diverses idepenen de cada persona. Els incentius laborals són elssegüents:

① DINERS: No només dona poder per tenir més bénsmaterials (cosa molt temptadora). També dona llibertat.Independència. Seguretat. Coses que son molt importants ique valen molt més que els béns materials.

② EXPECTATIVES DE FUTUR: La seguretat i l’estabilitatdins de l’empresa. Saber que tens un treball i que així seràsempre i no has de preocupar-te de que t’acomiadin.

③ EL RECONEIXEMENT DEL TREBALL: Ho importantés tenir reconeixement social per la teva feina i aixíguanyar-te un estatus dins de la societat.

④ LA COL·LABORACIÓ EN EL TREBALL: Voler ajudar;assolir els objectius; estar amb persones amb el mateixosobjectius i motivacions que tu.

⑤ EL TEMPS I LA SATISFACCIÓ PERSONAL: Fer elque més t’agradi o tenir temps per fer allò que t’agrada.

L’EMPRESA

NECESSITATS FISIOLÒGIQUES O BÀSIQUES

NECESSITAT DE SEGURETAT

NECESSITATS SOCIALS O D’ESTATUS

NECESSITATS D’AUTOESTIMA

1

2

4

3

5AUTOREALITZACIÓ

TEORÍA HUMANISTA- MASLOW -

L’EMPRESATEORÍA DOUGLAS MCGREGOR

Douglas McGregor.

Aquest home va idear unanova forma d’organitzaciódins l’empresa.

Segons aquesta organització,aquestes eren les funcionsde cada grup dins l’empresa:

ALTA DIRECCIÓ: Aquest grup s’encarregavade la planificació a llarg termini.

NIVELL INTERMEDI: S’encarreguen del’execució i el control. Per exemple el directorde màrqueting, el director financer o el directorcomercial.

NIVELL DE GESTIÓ: Són els que tenen laresponsabilitat directa. D’aquest gruo formenpart la majoria dels treballadors.

Segons McGregor hi ha dos teories, dos tipus de treballadors:

TEORÍA X:

Els treballadors no tenen ambició sinó aversió al treball. No volen tenir responsabilitat ni prendre decisions i prefereixen que els manin. No volen canvis sinó monotonia.

TEORÍA Y:

Els treballadors estan motivats i desprenen energia. Estan plens d’imaginació, de desitjos de millorar i de noves idees...

L’EMPRESA

CONTROL

ETAPES DE CONTROL:

Marcar estàndards o mesures: Es refereix a lescoses que s’han de complir sí o sí.

Mesurar activitats: S’ha d’establir regles i formesde treballar per tal de que els treballadorscompleixin amb les ordres.

Corregir desviacions: Si els resultats s’allunyendels objectius cal corregir els errors que esprodueixen.

TECNIQUES DE CONTROL:

FER AUDITORIS: L’empresa demanaque vingui algú que sap revisar totper veure perquè es devien delobjectiu i identificar el que estàfallant.

CONTROL DE PRESSUPOST: Perquèes desvien del pressupost que essuposava que havien de invertir. Enquè han errat.

ESTADÍSTICA: Fer controls per veuresi en general s’assoleixen elsobjectius i quins son elspercentatges.

L’EMPRESA

LA PRESA DE DECICIONS- CONVERTIR LA INFORMACIÓ EN ACCIÓ -

COM PRENDRE DECISIONS?

INTUICIÓ: Seguir el teu instint, fer casal teu cor, com vulgueu dir-ho. Es allòque t’indica no se sap des d’on niperquè, què has de fer. Hi ha gent ambuna gran intuïció natural i d’altres queaquest no és precisament el seu fort.

EXPERIÈNCIA: Hi ha qui diu que méssap el diable per vell que per diable itenen raó. Els nostres èxits i fracassos,és a dir, les nostres experiències, sonun aprenentatge per a futuressituacions.

TRACTAMENT RACIONAL: Calveure-ho tot amb perspectiva, ambobjectivitat i amb concentració. S’had’avaluar els pros i els contres. Estracta de raonar.

TRACTAMENT CIÈNTIFIC: El que esnecessita es estudiar les estadístiques,la informació recollida, les dadesaconseguides, etc.

ETAPES DEL PROCÈS DE DECISIÓ:

DEFINIR L’OBJECTIU – Què volsaconseguir?

ACONSEGUIR INFORMACIÓ – Quènecessito per aconseguir el meu objectiu?Com fer-ho?

HIPÓTESI – Hem de formular la hipòtesi:potser aconseguirem...

ALTERNATIVES – Per si de cas la primeraopció no s’aconsegueix (tot i que ensmantindrem optimistes) s’ha de buscar unplan B. I també un plan C. Mai se sap.

SELECCIONAR ALTERNATIVA –Imaginem-nos que hem tingut mala sort i nohem aconseguit el primer objectiu. Hem deseguir endavant i seleccionar l’alternativaque considerem adient.

EXECUTAR – No val amb planificar, calactuar. Fer el que t’has proposat. Passar al’acció.

CONTROL – Assegurar-te de que s'estanseguint les pautes i aconseguint elsobjectius. Si no, s’ha de solucionar elsproblemes.

LA MATRIU DE DECISIÓ

L’EMPRESA

- QUÈ FER EN UNA SITUACIÓ DE RISC -

Estratègies (variables controlables): Són aquelles variables que podemcontrolar com vulguem.Estats de la naturalesa (variables no controlables): Per desgràcia, hi hamoltes variables que no podem controlar i ens fan dubtar a l’hora de prendredecisions.Resultats esperats: Possibilitats per assolir els objectius i quin grau d’èxitassolirem.Prediccions de probabilitat: En funció de les probabilitats i la informació quetenim hem de prendre una decisió.

CRITERIS DE DECISIÓ

EN SITUACIÓ DE CERTESA: Està clar. No hi ha marge dedesviació. Les coses sortiran com es preveu sense cap dubte. Noacostumen a donar-se. A més, son poc emocionants.

SITUACIÓ DE RISC: Una vegada conegudes totes les probabilitatsdels estats de la naturalesa s’ha de prendre una decisió.

SITUACIÓ D’INCERTESA:· Criteri pessimista: ho veu tot amb negativitat i de manera

desfavorable.· Criteri optimista: Veu a les coses el costat bo, veu allò que és

favorable.

· Criteri de LAPLACE: Utilitza com a referència el valor esperatmés alt.

· Criteri HURWICZ: Agafa el coeficient optimista i pessimistacom a referència i entre els dos fa una mitjana.

· Criteri SAVAGE: El cost de l’oportunitat. Potser prefereixesuna situació amb més risc però amb més benefici si s’aconsegueixl’objectiu.

CULTURA OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA

No t’ha passat mai que compres unproducte i al cap d’un temps, sensecap raó aparent, aquell productedeixa de funcionar? Tu tractesd’arreglar-ho, vas a la botiga,demanes que t’ho solucionin. Noés lògic que ja no serveixi desprèsdel que va costar i el nivell deconeixements d’avui dia en tot elsnivells. Teòricament els producteshaurien de ser molt millors queabans però el noi de la botiga etdiu desprès de que li hagis pagatuna burrada de diners només perfer el diagnòstic, que no es potarreglar, que es molt difícil icostaria molt. Que et surt més acompte comprar-te un altre. I tu,innocent, te’l compres. Tu ets unavíctima de l’obsolescènciaprogramada. En el fons idesgraciadament, tothom ho som.L’obsolescència programada ésuna estratègia per part de lesempreses per poder vendre mésproductes als consumidorsmitjançant l’engany i donant-losproductes amb una resistènciamolt més reduïda de la quehaurien de tenir.

Un exemple molt clar d'obsolescència programada seria la bombeta.A un parc de bombers a Livermoore, California, es troba una bombeta que ha esdevingut unallegenda. Porta brillant sense interrupció (excepte per una apagada a la ciutat) més d’un segle. Mésd’un segle! Com pot ser que les nostres modernes meravelloses bombetes actuals tinguin una vidatant limitada aleshores? Es perquè aquesta bombeta no estava dissenyada per fallar.

Això va canviar ràpidament amb la creació de un cartell anomenat Phoebus SA que s'encarregava decontrolar la producció de bombetes al món. Fins aleshores els fabricant destacaven la longevitat deles seves bombetes (2500 hores aproximadament) però amb la creació de Phoebus SA es va limitarla durada a 1000 creant així l’anomenat “comitè de les 1000 hores”. Tenint en compte que laprimera bombeta posada a la venta per Edison va ser d’una durada de 1500 hores, això va a suposarun gran pas enrere.

Llavors hem de preguntar-nos, quan va aparèixer l’obsolescència programada? La resposta és: ambla producció en massa a la revolució industrial. L’objectiu era vendre el màxim possible i per aquestmotiu no convenia que l’objecte durés eternament. L’obsolescència programada va sorgir amb mésforça que mai al crack del 29 quan es va decidir imposar l’obsolescència programada a tots elsproductes per reactivar l’economia.

CULTURA SEGURETATINFORMÀTICA

El internet no és segur. Això ho saben tots. Peròsegurament no saben fins a quin punt i ho fàcil que ésaccedir al teu Facebook,Gmail, historial de navegació,etc. Només cal tenir accés a la mateixa Wifi que lapersona a la que vols hackejar. Imagina’t a la quantitatde gent que podries hackejar en un aeroport, al’Starbucks o a qualsevol altre lloc amb Free Wifi.

Els virus i els programes per espiar persones els potscomprar per només 15 €. D’aquesta manera pots espiara qui vulguis com vulguis. Instal·lar un virus al telèfond’una persona per espiar-la es tan fàcil com enviar-li unmissatge perquè es descarregui una aplicació. I ja està.Virus instal·lat.

Molta més gent de la que ens imaginem utilitzen elsserveis de les empreses que venen aquests virus jasigui un pervertit per gravar a la seva veïna perWebCam (es recomana posar un velcro a la càmera)ouna empresa per a espiar als seus treballadors.

I si ens posem a pensar-ho...Perquè és tot tant fàcil?Perquè es creen uns virus tanpotents i tan fàcils de distribuirperò no podem tenir unantivirus decent que els freni?Com pot ser que la nostraseguretat a internet estigui tanpoc atesa?La resposta és fàcil. Diners.Això és una empresa i elsdiners es el que la mou. Nosurt a compta que els antivirusfuncionin perfectament perquèsinó la empresa del virusmoriria i es necessiten l’una al’altre per sobreviure. Tard od’hora sempre, tot es tracta dediners.

CULTURA CORRUPCIÓ CAS 1:

Hi ha gent col·locada als ajuntaments per controlar peròaquests l’únic que poden fer és avisar si s’estan cometentaccions il·legals però no poden fer res al respecte. Commoltes vegades a qui avisen estan implicats, lesinformacions que aquestes persones donen mai arriben adenunciar-se. A més a més, aquestes persones depenen,tot i que son col·locades per l’Estat, del alcalde de lacomunitat (qui també acostuma a ser corrupte). Es veuenen una situació d’impotència on no poden fer res per evitarl’incompliment de la llei. Poc a poc, la corrupció creix itothom hi participa: en jardineria, compra de bolígrafs,ciment... Amb tot treuen profit.

CAS 2:

Un empresari ofereix a una dona 6 milionsd’euros per votar a favor d’un projecte- imagineuquant guanyaria ell!. Ella accedeix a quedar ambell i va gravar la conversa amb el seu mòbil i hova entregar a la policia. El judici va ser set anysdesprès i els culpables van pagar 15.000€ demulta i 14 mesos a la carcel (cap d’ells els vacomplir).Això ens fa pensar en que una multa de 15.000€només per haver robat tants diners no és unamulta gens efectiva. Qui no faria el que fossipossible per guanyar milions quan l’únic que potsperdre son 15.000€?

CAS 3:Una empresa té una facturació de vuit milionsd’euros dels quals el PP (Partit Popular) hicontribueix amb el 90%. El PP semprecontractava a aquesta empresa de la qualrebien múltiples regals com cotxes de luxe (aAna Mato), viatges (Rajoy), rellotges, etc.Tenen milions i milions de diners, nonecessiten regals de luxe. Però a la mínimaoferta d’un viatge en primera es deixensubornar per qualsevol empresa.

CULTURA

ESPANYOLS PER SUÏSSA

A Suïssa hi ha al voltant de 50.000.000.000 €. Perquè?La característica més atractiva dels mancs suïssos ésl’opacitat. El fet de que el teu país no té ni idea de quetens diners allà. Això és completament il·legal ja ques’ha de declarar al teu país les comptes a l’estranger.Però a la gent li és igual això de la legalitat quant estracta de diner i els avantatges son molt més gransque els inconvenients.

Moltes persones pensen que tenir un compte enSuïssa és extremadament difícil però estan equivocats.Només cal una trucada y 500€ i ja tens un titular enSuïssa. Per fer la transferència només cal respondreunes poques preguntes on hauràs de mentir perassegurar-se que no ets mafiós o delinqüent. Ex: D’onhas tret aquest diner? De la meva empresad’exportació.

Suposo que us semblarà estrany que tot sigui tan fàcilcom això. Us preguntareu perquè els bancs no fan reso perquè no se’n adonen. I tant que se’n adonen de totaixò, però els convé. Tot per tenir clients i beneficis.

BLANQUEIG DE DINERS

Fins a 10.000 € no hi ha controls per al blanqueig de diners. Blanquejar dinersés tan fàcil com tenir un restaurant i falsificar el nombre de gent que ha menjatallà falsificant els tiquets de menjar i així els diners que s’havien guanyatfàcilment amb negocis en negre es blanquejar i es converteixen en diners“legals”.Per a ocultar aquest blanqueig de diners es creen societats en paradisos

fiscals.

Societat a Andorra

Societat a Suïssa

Societat a les

Bahames

Societat a

Espanya

TITULARTITULAR

TITULAR

S’utilitzen testaferros perquè signin com a titulars de l’empresa. Elstestaferros son persones sense res a perdre i tot a guanyar a qui no elsimporta firmar el paper que faci falta per 1000 €.

Aquestes activitats son molt difícils de denunciar ja que hi ha moltsinteressats en que es continuïn fent. A Suïssa, per exemple, anar contra elsistema bancari és com una mena de pecat capital. Intentaran arruïnar-te lavida, Fins i tot rebràs amenaces de mort.

DINERS NEGRESCULTURA

A Espanya el 20% o 25% del PIB no està declarat. Una barbaritatcomparat amb altres països.El diner negre està present a les nostres vides més del que ens pensem.Si contractem a una persona no autònoma per que ens doni classesparticulars per diners, si contractem un servei sense IVA, cobrar horesextres, etc. A vegades fem petites activitats per guanyar una mica dediner extra per ajudar a ‘economia domèstica però, a costa de què?

DINERS NEGRES

No paga impostos

NO ES DONA DINERS A L’ESTAT

DINERS DE L’ESTAT

INSUFICIENTS

PUJAR ELS IMPOSTOS A QUI

SI ELS PAGA

Si no pagues els teusimpostos perquè estàscobrant en negre l’Estat norebrà diners i no hi hauràpressupost per finançarl’educació pública, la sanitat...Llavors s’hauria de ferretallades en els serveispúblics i pujar els impostos (aqui SÍ els paga) per tal decompensar aquesta pèrdua.No pagar impostos ens afectaa tots i molta gent no ésconscient d’això.

De totes les persones en l’atur aEspanya hauríem de destacar que unpercentatge SÍ treballa, però en negre ipossiblement, cobrant l’atur.

Però perquè tanta gent cobra en negre?Què els impulsa a això? Ladesconfiança amb l’administració públicai la por a la crisis financera. La gent haperdut l’esperança i la fe en l’Estat ibusquen la seva pròpia manera de sortirendavant. També hi ha gent que ho faper egoisme i desig de guanyar méssense tenir cap necessitat (que son elsque jo crec que son els dolents dins detota questa història) però si algú volqueixar-se hi ha una sola frase que potcallar a totes les boques:

QUI ESTIGUI LLIURE DE PECAT QUE LLENCI LA PRIMERA

PEDRA

DINÀMIQUES DE GRUP

Per què és important fer dinàmiques de grup?

Perquè és una manera de fomentar el treball en equip, d’assolir elsobjectius amb eficiència, aconseguir una finalitat comuna, millorar elrendiment, de augmentar la motivació personal i la coordinació enequips.

ACT 1: Cadena de compliments. Una

persona comença i la classe escolleixun compliment per a aquesta persona.La persona ha de dir “jo soc ...” i elcompliment que li acabin de fer. Elladirà qui és la següent persona i també lifarà un compliment. Aquesta segonapersona haurà de dir a la primera elcompliment que li tocava, desprès esdirà a si mateixa el seu, i seguidamentelegirà a altre persona per continuar lacadena de compliments.

1ªpersona Sara: Jo soc simpàtica i laCarla N és una monada.2ª persona Carla N: La Sara éssimpàtica, jo sóc una monada i l’Ivan ésbona persona.3ªpersona: La Sara és...

ACT 2: Cadascú agafa un paper i hi

posa el seu nom. La fulla es comença aintercanviar entre els participants icadascú ha de escriure-hi uncompliment per al seu company – a serpossible sense repetir-. Al final tothomtindrà el seu paper ple de qualitatspositives dirigides a ells.

AUTOESTIMA

QUÉ HE`M APRÈS? Tothom tenim qualitats positives i fins i tot a vegades algunes que mai t’havies parat a pensar que tenies. Amb aquesta activitat hem aconseguit

COMUNICACIÓ

ACT 2: Un grup se les ha de arreglar per portar 11 boles de

paper fins a una paperera i tirar-les dins però sense agafar-les encap moment amb les mans. Tots els del grup hauran de estaragafats entre si amb les mans. Abans de tirar les boles a lapaperera algú escriu una frase en la pissarra i tothom la diudesprès en veu alta.

ACT 3: El professor porta a una

persona al passadís i li diu de parlard’algun tema seriós. Desprès parla ala classe i li diu el que li ha dit a lapersona que està al passadís i els diuque desprès d’una estona quan ellaestigui a classe explicant-ho han decomençar a distreure’s i no fer casperò sense començar a parlar.Desprès la persona que ha parlat deltema seriós comentarà com s’hasentit. Així es veu la importància de lacomunicació no verbal.

QUÉ HEM APRÈS? La comunicació és complicada de portar a termecorrectament. El missatge tendeix a transformar-se en un completamentdiferent abans d’arribar al seu destí. Això pot ocasionar molts problemes quansucceeix a la vida real (sigui en empreses o amb rumors) ja que no només porhaver-hi malentesos sinó interessats en distorsionar el missatge. Enconclusió: la comunicació és molt complicada.

ACT 1: Una persona s'inventa un missatge de la durada que

sigui (tant curt o llarg com vulgui) i ho escriu a un paper. Desprès,ho transmet a la persona del costat una sola vegada, senserepetir. Aquesta persona s’ho transmet a la següent i aixísuccessivament fins que el missatge s’ha transmès a totes lespersones de la classe. L’última persona en escoltar-ho diu elmissatge i es comprova si el resultat és o no el que s’havia escritprèviament al paper de la primera persona.

No ho és. En absolut.

DINÀMIQUES DE GRUP

OPINIÓ AVORTAMENTÉs un tema de molta polèmica i es podria estar segles discutint sobre ell.Quan es tracta d’un assumpte de vida o mort com aquest, les opinions sonmolt contraries. El principal punt a debatre és: quan comencem realment aparlar de vida? Comencem a viure al néixer? Als sis mesos desprès de lafecundació? Al mateix moment de la fecundació? Si poguéssim respondreamb certesa a aquesta pregunta potser podríem posar-nos d’acord en siavortar és realment o no un “assassinat”.

En la meva opinió l'avortament sí ha de ser legal. Les dones hem de poderdecidir si estem preparades o no per ser mares perquè es una cosa queafecta a tota la teva vida per sempre. I sé que és un risc que s’ha de córrerper tenir sexe però jo crec que no hauríem de tenir les noies tota laresponsabilitat per això. El sexe es una cosa de dos i per mi no comptacom a argument en contra de l’avortament. Fer-nos sentir culpables pertenir relacions sexuals em sembla un pas enrere en la lluita de la dona perla igualtat i fa que sembli que els homes poden acostar-se amb qui vulguinquan vulguin i nosaltres no. Tenim els mateixos drets.

El que si que no aprovo es a les persones que utilitzen l’avortamentpràcticament com a mètode anticonceptiu. L’avortament és l’últim recursen una situació desesperada, no una pràctica normal.Per tant jo sí estic a favor de l’avortament, sempre que es faci amb seny.

OPINIÓ OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADATothom veu la obsolescència programada com una cosahorrible, una completa estafa i un pas enrere en tots elsdescobriments fets fins ara. Però tota historia té dues cares iresulta que l’obsolescència programada és la impulsora del’economia i ens ha ajudat en moltes situacions. Quan vaaparèixer (amb les produccions en sèrie), el creixementeconòmic va ser casi palpable. La obsolescència programadatambé va ajudar a sortir de la crisis del crack del 29. Tot i seruna estratègia egoista ha contribuït a treure’ns de moltsproblemes en el passat quan l’economia fallava i l’economia essinònim d’avanç per la humanitat. A més, la obsolescènciaprogramada busca el benefici propi que és una de lescaracterístiques del capitalisme. Per tant, hauríem d’anarcontra tot el nostre sistema capitalista si anem contral’obsolescència? Podríem tan sols viure en una societat senseobsolescència? La nostra vida gira entorn al consumisme, siaixò desapareguessi i els nostres productes duressinindefinidament seria tota una revolució econòmica ipossiblement no tindria final feliç...

Vivim en un món amb unes reserves limitades. Res dura persempre. Les coses bones acaben. L’obsolescènciaprogramada afavoreix el consumisme il·limitat i no éssostenible de cap manera. Què passarà quan la contaminacióno ens deixi respirar? Quan no tinguem primeres matèriesque acostumaven a tenir i donar per segures deixin de estar ala nostra disposició? Quan la natura ja no doni més de sí i totfaci crack? Encara estem a temps per a canviar això ifinalitzar amb aquesta farsa que és l’obsolescènciaprogramada. Ja ni tan sols es tracta de sostenibilitat. Tambées tracta de honradesa i transparència. Les empreses han dedeixar de vendre productes als consumidors per preusdesorbitats tenint en compte que no duraran ni la meitat delque es dona per suposat que duraran. Dia a dia la vida útildels productes que comprem és cada vegada més baixa.Se’ls està anant de les mans! Els consumidors paguen per unproducte que resulta d’una qualitat que no és l’esperada.´’obsolescència és un engany i s’hauria de frenar quan mésaviat millor.

OPINIÓ TEMPS O DINERS?

Si he d’elegir entre fer el que m’agradaamb un sou limitat i molt temps lliure ofer una cosa que no m’agradi amb poctemps lliure i un salari increïblementenorme escolliria sense cap dubte laprimera opció.Si he après una cosa en el poc tempsque he estat en batxillerat (curt peròintens) és que el temps és or i quenecessito tenir temps per fer les cosesque m’agraden. Treballar en un treballque no m’agrada només pels dinersque em donin no és una opció per a mi.A la meva vida passaré gran part deltemps treballant i no vull podrir-me enuna feina que detesti només per tenirestatus econòmic. Vull disfrutar de lameva feina, vull tenir temps lliure perfer el que m’agrada, vull sentir-mesatisfeta de la meva vida i no arribar avella pensant que no he fet el quem’agrada i que l’únic que he aconseguités un munt de diners que no he tinguttemps ni tan sols de disfrutar.