Marc Andueza Fillat 6èA 2013-2014

Tot va començar un dia plujós i fred, quan els nens i nenes de l’escola Pito

Pito Coloret anaven amb bus cap al castell de gardeny per fer una visita

guiada amb aquest, ja que estaven treballant la Lleida Medieval. Aquell

dia, en Marc, un nen simpàtic de 6è curs estava parlant amb en Francesc,

el seu millor amic d’un llibre que s’havien llegit tots dos. El llibre, era una

petita guia del temps de totes les cultures del món, les seves creences... el

marc fullejava el llibre sens interès mentre el plim-plim de l’aigua

rebotava en el bus.

-Marc! - va dir en Francesc - et trobo, no sé, callat. Què et passa?

- No res, es que ... – va respondre en Marc – no tenia ganes de venir a la

sortida , la trobo pesada perquè ...

Es va acabar la conversa, la professora els guiava cap al castell, tot estava

moll i ple de tolls. Al Marc li van pujar els ànims quan la professora va

caure de morros en un toll. Llavors va venir la guia, i van entrar dins del

castell de gardeny. Allí dins, mentre la guia explicava, en Marc i en

Francesc es van adonar de que hi havia una maragda en una paret, en

Francesc la va intentar agafar i de sobte la paret es va obrir i aquesta els

va xuclar.

Quan ja eren dins, van veure un ocell d’un metre i trenta centímetres

aproximadament, rodonet i panxut era de color grisós amb unes potes

curtes, però fortes, amb ungles brillants com diamants, tenia una cua

terrosa i els mirava amb uns ulls platejats sostinguts per una cara rodona i

blanca com la neu.

L’ocell els va indicar la sortida de la cova, els dos nois van decidir tornar

corrents però era impossible, no hi havia res més que roca. En Francesc i

en Marc van sentir un pànic total, desprès van decidir seguir l’ocell,

aquest els va parlar:

- Hola, sóc en Bustard, i acabeu d’entrar al fabulós món de Eco-Bio, un

món subterrani on res contamina i tot es natural – va dir l’ocell.

- Però des de quan els ocells parlen? – va preguntar en Marc espantat.

-Tranquil, jo seré el vostre guia – va contestar en Bustard.

Marc Andueza Fillat 6èA 2013-2014

-Doncs precisament és això el que m’inquieta – va exclamar en Marc

inquiet.

- Us asseguro que no correu cap perill almenys que us rapti un

Contaminator o un dels seus ajudants. Vinga pugeu que us ensenyaré l’illa

– va comentar el Bustard.

Els nois van pujar a l’esquena d’en Bustard indecisos i aquest va desplegar

les seves ales en forma de trèvol i van començar a volar. Al llom de l’ocell

es van sentir cansats i es van adormir.

Quan es van despertar eren en un castell on tot feia fum, embrutava

l’aigua i feia soroll. En aquell moment en Francesc va deduir on estaven,

eren a la fortalesa dels d’un contaminator, aquells éssers que en Bustard

havia anomenat anteriorment.

En aquell instant va aparèixer un ésser metàl·lic amb una xemeneia enlloc

de cap, una armadura sonora com a cos i uns dispensadors de petroli per

braços i cames. En aquell moment, els dos es van adonar per què rebien

aquell nom els Contaminators.

El Contaminator va parlar:

- Veniu vosaltres dos! Sereu castigats greument per estar a favor del medi

ambient.

El Contaminator els va tancar en una gàbia i els va portar davant d’una

esfera plena de gasos tòxics, líquids corrosius i altaveus. Darrere seu va

aparèixer un Contaminator el doble de gros que el anterior. El

Contaminator gegant va dirigir al marc i al Francesc:

- Ara morireu dins l’esfera per intentar destrossar els meus plans de

contaminar els dos mons!

- No es veritat – va plorar en Francesc.

- No em serveixen les teves queixes – va respondre el gegant.

Els nois havien de fer un pla per poder marxar vius i tornar a Lleida sans i

estalvis. Mentre el gegant va marxar a buscar els nobles, en Marc es va

adonar de que a l’esfera mortífera hi havia un pany, del diàmetre de la

maragda que havien agafat al castell de gardeny i li va explicar al

Francesc.

Marc Andueza Fillat 6èA 2013-2014

Quan el gegant va tornar, els va tancar dins l’esfera i allí va començar a

entrar gas. Quan ja no van poder aguantar més la respiració, van utilitzar

la maragda i van sortir ja que el reflex verd de la pedra havia cegat els

Contaminators.

En aquell moment va aparèixer en Bustard, aquest els va agrair el que

havien fet i els va conduir fins a la sortida. Els dos nois van tornar a

Lleida. Just quan s’acabava la visita. Actualment els nois continuen

baixant al món d’Eco-Bio a visitar en Bustard i els seus amics.