DOT LLOREnç DE/ CRROA//AR DESEMBRE DE 1988 * N°...
24
/DOT LLOREnç DE/ CRROA//AR DESEMBRE DE 1988 * N° 145
Transcript of DOT LLOREnç DE/ CRROA//AR DESEMBRE DE 1988 * N°...
/DOT LLOREnç DE/ CRROA//ARDESEMBRE DE 1988 * N° 145
Editorial FLOR DE CARD -2- (242)
Quan l'any està per acabar sol esser untòpic el fer balanç dels aconteixements quehan marcat el ritme de l'any, fets que re-marcam perquè creim que han ajudat a es-criure un poc de la història llorencina queens'ha tocat viure. I aquests són els que des-tacam:
Gener. La compra de Ca Ses Monges ésun dels fets més importants quant a despe-ses de les arques públiques. És de remarcarque a hores d'ara encara no han consultatels grups culturals per demanar-los la sevaopinió.
Febrer. El tema que més comentaris vamotivar fou l'hepatitis, degut al gran nom-bre d'afectats que hi va haver. Creim queels poli'tics no han après gaire la lliçó, i enaquests moments seguim amb la mateixaindeferïsióien què ens trobàvem abans. Lacanalització de les aigües i el seu control se-gueixen essent tasques prioritàries que nos'han duit a terme.
Març. Es va privatitzar el servei de l'ofi-cina de turisme de Cala Millor i es quedarenenlaire molts d'interrogants que ningú no varespondre.Abril. Pere Rosselló Bover va publicar unatesi sobre la vida i l'obra de Salvador Calmés.La vaga dels mestres es veié agreujada aSant Llorenç per l'hepidèmia d'hepatitis imolts de nins perderen mesos de classe.
Maig. S'organitzaren setmanes monogràfi-ques sobre ecologia i música, amb diferentsgraus de participació i deficient publicitat.
Juliol i Agost. S'inaugurà la Unitat Sanità-ria, amb el que això suposa de millora social.En Rafel Duran va ésser el primer llorenci'que estrena una obra de teatre.
Setembre. Després de molts d'anys es bes-llumen les Normes Subsidiàries. Seria impor-tant que es respectassin.
Octubre. Cansament, pèrdua d'il.lusió idesinterès dels pares en l'educació dels fills.A una assemblea per triar nous represen-tants hi assistiren 30 pares d'un totals de 400.
Novembre. Excés de despeses de les ar-ques públiques i presentació de la campanyade la Costa Llorencina.
^Aquests fets són els que ens han semblatmés importants, més greus o més deplora-bles, però depenen, és clar, de l'òptica ambquè es mirin.
Revista d'informació general de Sant Llo-renç des Cardassar.Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: 569509Número 145. Desembre de 1988Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza
Guillem PontGuillem QuinaAntònia ServeraGuillem SolerMiquel Sureda
COL·LABOREN
SantandreuGuillem Pont
Simonet/UmbertPere-GilJosep Cortès
Soler/Umbert
F. de B. MollMaria Galmés
F. UmbertA. F. ArnauF. ClapésLlorenç ArtiguesNosaltresBel Nicolau
Any Nou PortadaCosta llorencina 3Sant Llorenç, ahir 24Bet Busca 4Molts d'anys 6Espipellades 7Batec 12Tal dia com avui 18índex del 88 20Comerç a les Illes 8Arbres 15Editorial Moll 11Demografia 14índex del 88 20Si lleu... 22ComptabilitatEl temps 14Infern Vell 16Mllts d'anys 18El còmic 19Deixalles 23Distribució
TELÈFONS D'INTERES
Ajuntament 569003Policia Nacional (Manacor) 550044Guàrdia Civil (Son Servera) 567020Joan Ramis (metge) 567020Bombers 550080Creu Roja (ambulància) 200102Jutge^ 569046Funerària , 526053GESA 554111Grua 585680Policia Municipal (Cala Millor) 585716
Opini• fo FLOR DE CARD -3- (243)
COSTA LLORENCINA: la meva visió
Alguns ho atribueixen a l'edat, altres al'experiència, una minoria al generalitzat des-encant, i potser els més atrevits ho situen so-ta la denominació d'aquell mot tan abstracteanomenat cultura.
No es tracta tampoc d'esbrinar raons perreconèixer que, de cada dia que passa, esticmés sotmès a una certa relativitat a l'horade valorar sentències, opinions, pensaments ifets.
I tampoc per reconèixer l'enorme diferèn-cia que normalment s'estableix entre el dir iel fer, entre l'opinar i l'actuar, entre el cór-rer i el valorar els corredors des de la barre-ra estant.
Conseqüent amb la idea exposada anterior-ment ni lloaré ni criticaré -ni obertament nide forma soterrada- la campanya promogudaper n'Ignasi a l'entorn de la "Costa Lloren-cina".
Des d'una perspectiva personal, és clarque representa força, il·lusió i ganes de tre-ball el que, a totes totes, és d'agrair.
Amb tot i amb això, i malgrat la conside-ració de que hi ha moltes pitjors maneresd'invertir els duros del pressupost, se'm plan-tegen certs dubtes d'efectivitat real car enaquest llarg carni' d'identificació de la costallorencina amb el poble de Sant Llorenç (aler-ta! tractar la conveniència o no d'aquestaidentificació és una -altra qüestió) es trobentres entrebancs, en principi difícils de supe-rar: comunicació, "Correos" i CTNE.
També val a dir que els lleons mai no re-sulten tan ferotges com diuen. Es a dir, si estreballen amb intel·ligència camins burocrà-tics, potser no resulten entrebancs "insalva-bles".
Potser no seria massa demanar una comu-nicació directa de la vila amb la costa. Unacarretera Sant Llorenç-Sa Coma en condi-cions resultaria una llarga passa per deixard'identificar'Cala Millor amb Son Servera is'Illot/Sa Coma amb Portocristo.
Un altre aspecte fonamental és Correus.Que per trametre una carta, un telegrama aCala Millor o Sa Coma, hagués de "passar"per 1' oficina de correus de Sant Llorenç enlloc de passar per la de Son Servera o Porto-
.cristo.I també que tots els telèfons del terme fi-
gurassin en el llisté sota el rètol de Sant Llo-renç/Son Carrió, amb independència d'ontransitin els filets soterrats.
Tres mesures fonamentals que, sens dubte,facilitarien la identificació de la costa ambla vila, a més de revitalitzar el nucli urbà deSon Carrió.
És una opinió. La realització de la qualimplica una gestió paral·lela complementària ala campanya en curs del Consistori.
Guillem Pont
LO MAS BELLOES RESISTIR
i£&:
i-.»»»
*<;?y V^£' :;;r*Vi:K¿;..:
Esta es la gama GROSF1LLEX Boutique.Muebles bellos, atractivos. Pero su mayor belleza es su resistencia.Los muebles de jardín GROSFILLEX son sólidos, inalterables
al sol y al apua resistentes al paso del tiempo.Muebles de jardín GROSFILLEX.
Lo más belloes resistir. Grosfillex
. M U E B L E S D E J A R D Í N
U. OBRADORtolder d'Artà
DISTRIBUÏDOR OFICIAL T. 562366
Entrevista FLOR DE CARD -fr- (2W)
Aina Simonet i Rafel UmbertMAPD BÉT BUSCA
Aqueóí datineji me¿ de, ¿'any kmvoÍQut pie¿e.nt<vi-vo¿ na. Be£ Pont ¿HieJia, mado Bit Boóca, que, ha de.d¿-co¿ ana bona pant de, ¿a ¿èva vidaa ¿et de comet-C-tan-ta, un o¿¿cx. nogoxc/ie cow.e.nt en e¿¿ any¿ de -¿a 4e-va jove.ntut. Ata en -té S6 de ¿e¿á-e enò pània. amb enyorança de£-temp-á que va ded-tca/i a aquenta ¿e-ó-na, ana ¿e¿na que. han continuâte£ó'.áeaá <J-òtòó e.ngtiandLnt e£ nego-ci a/cx-c com e£á -temp^ no nan ana¿demanant.
-¿Què trobau si començam xerrantun poc d'aixi' com vàreu començaramb aquest ofici? .
-Jo vos diré, en aquell temps, quanlo que més hi havia era misèria, qual-sevol feina s'agafava i si podies anar ajornal encara duies sort, i això que noguanyaves una pesseta rnaldament t'es-clatassis fent feina. A l'any 36, quanva esclatar es Moviment, ses coses en-cara empitjoraren i ja no se llogavapersonal. Perquè vos faceu una ideavos diré que hi havia un d'es pocs co-merciants grossos de Mallorca que ve-via ous ben baratos, a 10 cèntims, iaixf i tot, essent una de ses coses quecostaven més poc, tan sols no els hicompràvem!
-¿I quin any va ésser que començà-reu a fer de comercianta?
-L'any 39, perquè quan va empitjorar tantsa cosa se va fer necessari cercar un medi devida rentable. Jo vaig començar a anar a cer-car ous per ses foranes d'es poble, els pagavai per cada dotzena que en compras jo hi gua-nyava 5 cèntims. Feis-vos una idea de quantsn'havia d'arreplegar només per comprar unquilo d'arròs que costava 30 cèntims!
-¿I tota sa volta la fèieu a peu?-Sí, però tampoc no em feia gaire enfora
d'es poble. Però a poc a poc, de cada dia, jomateixa me deia: "avui arribaré un poquetmés lluny", i així així vaig arribar a anar finsa Poca Farina, per ses Talaies...
Després l'amo en Llorenç de Ses Toltes vadir an es meu homo: "Compra-li una somera asa teva dona i no s'esclatarà caminant!", ila'm va comprar. I jo, com que tenia necessi-tat i ganes de fer feina, de cada vegada gua-nyava més, i si podia guanyar una pesseta erauna pesseta que podia gastar, i així vàremanar pujant sa casa entre jo i es meu homo,que feia de conrador.
tóárr Kfêò*?2
-Idò éreu casada quan començàreu amb totaixò...
-Sí, era casada i ja tenia dos fills, un nin iuna nina. I arnb tota sa feina que feia sols notenia temps per pastar, que en aquell tempses pastar sí que era cosa necessària! Lo quevaig fer va ésser ensenyar a pastar a sa ninades de ben petita, quan tan sols no arribava asa pastera. Figura't que li havia de posar unacadira perquè hi arribas!
-Així que es vostro homo vos va compraruna somera...
-Sí, primer una somereta i més tard com-pràrem un rnul i un carro i així hi vaig passaruna bona temporada, fins que d'es mul vaigpassar a un cavall. I amb això no vos cregueuque només era un mes o dos! Just vos diréque a vegades que només havia dormit dues otres hores, per anar més adelantada de fei-nes, quan em posava damunt es carro peranar a fer sa volta me quedava dormida, i escavall, tan acostumat hi estava que ell totsol prenia es camí i s'aturava allà on tocava.
FLOR DE CARD -5- (2fr3)
Més d'una vegada varen esser es mateixosamos de ses possessions es qui em desperta-ren de sa becadeta.
-I no teníeu cap ajudant que vos traginàsses coses?
-No en vaig tenir cap mai.-Idò vàreu esser ben valenta!-Tu diràs, per necessitat!-I canviant un poc de tema, ¿mos podríeu
xerrar un poc de sa botiga que tenim entèsque posàreu ja fa molts d'anys?
-Sa botiga la posàrem aquest rnes fa qua-ranta anys, quan ja en feia 13 que jo era co-mercianta. També compràrem un camionetper fer sa volta p'es poble, per ses posses-sions i a lo millor per qualque poble veihat,que a Sant Llorenç s'activitat comercial eramolta per lo petit que era es poble.
A sa botiga també tenguérem lo que en a-quell temps deien "cartilles de raccionament",que servien per anar a comprar una vegadacada 15 dies o un mes. Per fer-vos una ideadonaven 100 g. de sucre per tot un mes i elveníem a preu de tasa, que era molt més pocque si venien sense cartilla. Podien comprarsobretot oli, sucre, arròs, mongetes...
-Aquells anys varen ésser difícils, moltmals de passar i qui més qui manco amagavaalguna cosa a sa llei. Entre sa gent que haviade trescar per mor de sa seva feina suposamque era corrent que es fés una mica de con-trabàndol. ¿Vos hi trobàreu cap vegada?.. -Massa i tot!, perquè com bé deis, era cosaben normal fer estraperlo, que era aixi' com lidèiem. Una vegada era oli i s'altra una altracosa, però anàvem ben alerta!
-¿I qui se'n cuidava de que no n'hi hagués?¿Es carabiners?
-No, carabiners no ho eren. Per dir-hod'una rhanera senzilla eren policies de paisàperquè no els coneguessin i per ser rnés bo defer agafar-te.
-¿Vos varen agafar qualque vegada?-Com que noltros mos anàvem estenguent
de cada dia més, a força d'anar p'es voltantsd'es poble, p'es pobles veihats i qualque vega-da a Palma era bo de fer aglapir-mos i qual-que pic mos hi trobaren. Un dia que anavaamb so carro, entrada de fosca, vaig sentirque em pegaven uns crits d'"Alto! Alto!" "Re-nans!", vaig dir jo, "Què serà això?" i me vaiggirar i tot d'una m'acusaren de fer estraperlo.Però aquesta vegada jo només duia una bote-lla d'oli que havia comprat per tenir a ca-nos-tra i l'aguantava amb sos peus. Aixi'com vaigpoder la vaig. tapar amb sa falda i, mentresme feien un bon sermó sobre ses sancions queem podrien posar, jo el vaig anar amagant i
no em varen pillar.Una altra vegada a un comerciant de- Pal-
ma que també en feia li varen fer amollar esnoms de tots es proveïdors que tenia, i entreells hi estava jo. Tanta sort que rio va sebrees meu nom i no em pogueren acusar de res.Perquè això ho feien aixi': en trobaven un queduia estraperlo, li demanaven d'on el duia i jan'havien agafat dos. Havíem d'anar molt vius..
O sigui, que agafar-me no m'han agafatmai, però aquestes dues vegades vàrem tenirs'anima an es cor, perquè si mos haguessintrobat... bono!
-A Palma hi anàveu tota sola o amb qual-cúi més?
-Començàrem a anar-hi en so camió d'enLLavorim, el carregàvem de gènero i sempreérem set o vuit. Hi havia un "Tenjó" de SonGarrió, na "Busca", sa "Ferrerà" i un parellmés. Perquè mos n'endúiem tot es genero quese feia per Sant Llorenç i p'es seus voltants iarribava a ser molt. Partíem d'aqui' a les treso les quatre de sa matinada i a lo millor -samajoria de ses vegades- me n'havia anat ajeure a les 12 o la una. Mos posàvem damunt
FLOR DE CARD -6- (246)
es género aixi' com podíem, tant a s'hiver ncom a s'estiu, i arribàvem a Palma enredatsde fred.
-¿Heu passat gust de fer aquesta feina du-rant tants d'anys?
-Si', sí que m'ha agradat, i ara, quan m'heaturat de fer feina rn'ha fet falta. Però en-cara tene que fer i puc dedicar més temps alo meu, com fer randa, que això sempre m'hatengut ocupada fins i tot quan mos posàremp'es nostro compte amb un camió propi. Sianàvem o veníem de Palma i feia llum, jomai no estava fora fer sa meva randa; totasa família en té.
Quan mos posàrem p'es nostro compte, esdiumenges^ sense fallar, matàvem 4 o 5porcs, els desfeiem i li trèiem sobrassades,"jamons", "foiegras", carn... i un familiar te-nia una botiga a Palma i ho venia.
-¿Així és que aquest negoci que començà-reu vós anant a comprar ous amb un paner,s'ha arribat a estendre fins a Palma, i es vos-tros fills han seguit fent de comerciants?
-Sí, així és, fan de comerciants i es negocino s'ha aturat. Sempre ha anat sortint envantaixí com ha pogut i ara estam associats ambempreses de Palma- i València.
kqu¿ te.nÀjn, cioncò, nJL coo patáLculoAd'una peA&ona que. a gotica, de. ULüÁJLojí peAúeA-¿e. de. cada d¿a meó gian, ha pa&Aatd'anafL a peu a comptioA oui, peÂ. poblé., aconduÁA COMIÓ*, a pant de. &iobaA-&<L e.n unbon e.mbull peA &eA e¿tn.apeAlo, anant aPalma de. matinada tant ¿i. gelava com -á-t¿e¿a ¿oi .£<in& aconóeguxA te.niA un négoceentable, i. >ie.ntable..
Molten giàcceá peA haveA-mo¿ ne.but ¿haveA conveAAot am¿¿to¿ame.nt amb no¿a¿-tn<¿¿>. E¿peAom que. aquest e¿peA¿t jove. ¿d'an¿¿a de. tutboJUt vo¿ dusu. peA mottod'any¿.
Gloses
^ Içíl.s envií la missatgera
que simbolitza la PAU
i si tots la desi tjau
.facem-ne nostra senyera,
En les festes de Nadal
que també ho són d'amor
preguem per un món millor
i per la Pau Universal.
\0>M4 fa fa kW 4, fofy
M4 ¿kk'r/,*, ¿/[¿n ¿>¿¿ £*o -^ tVrtM. u(^t^ ^ n
li^-
e¿¿m J'4»Uf Jf?S
I ARA, A MÉS...
PIZZERIAAMB UN AUTÈNTIC FORN DE LLENYA!
_.
Carrer d'en Sureda, 1 * Tel. 570624PORT DE MANACOR
Espioellades FLOR DE CARD -7- (247)
En es Consell Escolar d'es col·legi Guillem Calmés hi ha 11 dones i 2 ho-mos, mentres que a s'Ajuntament hi ha 11 hornos i cap dona.Estic embullat.¿És que es llorencins consideram que La Sala és cosa d'homos i s'Escolade dones?¿És que ets hornos llorencins passam olímpicament de s'educació d'es nos-tros fills i ses dones passen.olímpicament de sa política activa?¿O és que encara no hem aconseguit superar ses barreres d'es sexe quemos afiearen dins es capet s'Escola i l'Església?
Segons "El Dia 16" de dia 16 de desembre "Tres policías municipales dela localidad mallorquina de Sant Llorenç des Cardassar están al bordede un ataque de nervios, pues cada dia se tienen que ver con robos,atracos a mano armada, tirones y violaciones". 3o no és que hi hagi es-tat mai, però a la vista de lo que diven ets entesos, es Bronx, davoranoltros, deu parèixer Ca Ses Monges!Per si un cas ja he passat ordes a mumare i a sa meva dona que noprovin de sortir de canestra sense un bot garrot d'ullastre davall esbras.No sé corn li anirà sa campanya de promoció de sa "Costa llorencina" a n'Ignasi amb aquestapropaganda que mos fan es nostros municipals. No, i hem de reconèixer que ho saben dissimularbé, perquè un que els veu no ho diria que estassin tan nerviosos!
A força de punyir i punyir en Falera ha arribat a conseguir que facin undespatx per s'oposició.Veiam si endevinau a on l'han enteferrat es punyeteros de "s'equip de go-vern"... Idò dins sa presó!Ara lo que hauríem de mester sebre és si només hi romandran dos anys iun dia o si sa condemna serà a cadena perpètua!
Com que n'hi ha que diven -amb un sentit, de s'ètica que ben bé podrí-em qualificar de dubtós- que "la caritat ben entesa comença per unmateix", s'Il.lustríssima Corporació llorencina ha decidit, aprofitantque tanmateix n'havia de repartir devers 80, autoregalar-se una bonapanera de Nadal amb càrrec an es Pressuposts del 88, amb suplementde crèdit inclòs.I com que per aquestes festes tothom va massa enfeinat -maldamentno faci feina-, ha considerat que lo millor era que un municipal els lesdugués a ca-seva, que sempre queda com a més fi que passejar-les p'escarrer Major.Si no és massa demanar, jo els demanaria que almanco se les empassolassen a sa nostra salut,i, ja que no ho podem estalviar de sa butxaca, per ventura ho estalviaríem de xarops, pomades ibenes, cosa que sempre és d'agrair.
CU-,•Com sol ésser costum per ses festes de Nadal, Flor de Card ha rebut feli-citacions d'es Govern Balear, es Parlament, es Consell Insular, sa PIME i.es germà Clapés.I encara que no n'hàgim rebut cap de s'Ajuntament, noltros, que som mésxulos que ells, els volem donar es molts d'anys, arnb s'espe.rança de ques'any nou mos aprovi ses assignatures que fa tanta estona que tenim pen-dents: canalització de ses aigos, Normes Subsidiàries, presa, reforma, cir-culatòria, Sa Punta...O serà demanar 'massa?
I an els Reis què els demanam? Salut i dos dits de seny p'es nostros po-lítics, que ja se sap que valen més que una quarterada a sa vorera demar.M.olts d'anys a tots!
^teif(OX>0 §J
_ .. ^^
3osep Cortès
FLOR DE CARD -8- (248)
(Ve de là pàg. 21)
Llucalcari
MMallorca (taula rodona) NosaltresMediterrània, Cançons de laMesquida, Pere (entrev) Sim/UmbMolins d'aigua (report) CortèsMoll, Editorial MollMúsica, Setmana Cortès
NNadal, Guillem (exposic) VarisNarració GairnésNormalització VivesNormalització OCBNormes Subsidiàries CortèsNosaltres (presentació)
OO.C.B. (Premis)
Parrino, Mateu (entrev) Sim/UmbPascual, Catalina (entrev) Sim/UmbPérez, Biel (entrev) NosaltresPont, Bel (entrev) Sim/UmbPou Vell PontPremsa Forana Es SaigPremsa Forana PSOE-CIMPremsa Forana (carta) MollPremsa Forana (certificat) GiletPsicologia i ajuda Nosaltres
Ramis, Joan (exposició) GalinésRellotge de sol Soler
Salut i medi ambient SalasSancho, Antoni (entrev) Sim/UmbSansó, Antoni Cortès
Sapinya, Francesc (entrev) Sim/Umb233 Sis-Som
JOIERIA FEMENIflS
18690206132251116
2127394179119
193
1082216824417875119147147120
10314
41176225
LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL
Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072
Torrandell, El mestreTrapa, La (subscripció)TV3 (stèreo dual)
VVergesVuits i nous...
ZZòmitZona CosteraZona CosteraZona Costera
Varis
López
OCB
AmadesCortès
DuranCortèsPSMSevillano.
6063
417544
20410
172546115
Josep Cortès i Maria Calmés
Col·laboracióEL COMERÇ A LES ILLES
Es diu Comerç al conjunt d'activitats decompra, ¡venda i canvi de productes naturalso artificials, per tal de conectar els produc-tes amb els consumidors o els inversionistes.
Un poc d'història
El comerç a les Illes començà amb els po-bles més antics de l'Orient, i tengué gran ex-pansió amb els fenicis, grecs i romans.
A partir del segle XI els mercaders itali-ans idearen el crèdit i la societat per ac-cions.
Després del descobriment d'Amèrica, elscapdavanters del comerç colonial introduïrenel lliure canvi. Des de llavors el comerç hacobrat més i més importància.
Formes populars del comerç
A) Els mercatsEn temps antics era difícil traslladar-se
d'un poble a un altre perquè s'havia de fer eltrajecte en carro, diligència, cabriol o caval-cant.
I com que era necessari poder adquirir pro-ductes de consum immediat (olives, verdures,fruites, formatge, figues seques...) es vanidear els mercats.
Els venedors muntaven els seus tendereis
FLOR DE CARD -9- (249)
Cadena d'activitats comercials
Productor
Compra Sel.lecció NV Elaboració i paquetat tN
PTransport
Magatzematge
Publicitat
Finançament
Estudis de mercat
Venda al'engròs
i rVenda al
detall
5 r
Consumidor
uns dies determinats als pobles que pertocavai venien els productes.
Avui en dia molts de pobles i ciutats te-nen els seus dies de mercat.
Principals fires i mercats
Població Mercat Fira
ManacorAlcúdiaSineuIncaLlucmajorPalmaSóllerSa PoblaFelanitx
Fires
DillunsDimartsDimecresDijousDivendres
DissabteDiumengeDiumenge
Maig-setem.
Maig-agostOctubre-Nov.Setem.-oct.PasquaMaigNovembreMaig-octubre
Si els productes no eren per al consum im-mediat (maquinària, bfsties, ormejos, guarni-ments...) es venien a les fires que hi haviauna volta a l'any als pobles més importants.
S'acompanyaven de festes ben animades.Avui les fires han perdut el seu caràcter co-mercial.
Divisió de les Illes en àrees comercials
Dins cada illa es poden considerar unasèrie ^d'àrees i subàrees comercials.
En primer lloc la Ciutat de Mallorca és elcentre comercial insular on hi graviten totsels municipis de les Illes. .
En segon lloc es troben, a Mallorca, Inca iManacor; a Menorca, Maó i Ciutadella; i a Ei-vissa i Formentera, la vila d'Eivissa.
A cada centre correspon una subàrea co-mercial.
Dins aquestes subàrees es troben uns cen-tres subcomarcals que són Sóller, Pollença iSa Pobla, tots a Mallorca.
Ara podeu observar el mapa de la pàginasegüent:
Joana Maria SolerRafel Umbert
El Comerç Interior Al detall Fires rProductes del campIRßct i ar
-ExteriorA l'engròs
Bestiar• Mercats Productes de consum immediat•Botigues
{D.importaci6 (ContradeS) regions...)LD'exportacio•Internacional
FLOR DE CARD -10- (250)
ÀREES COMERCIALSsoiufl
4Í
D
ClVrADÊUA
Centre comercial* insu lar. sobre el que graviten tots elsmunicipis de les illes
Centre comercial comarcal
0 Centre comercial sub-comarcal
y • •. ___ Límit àrea comercial comarcal
«•••••• Lfmit àrea comercial sub-comarcal
CANÇONS(§obre el pas del temps)
Es temps de roses, cui roses;i es temps de clavells, clavells,i es temps de nius, caç aucells,i es temps de tords, par lloves.
Se perden naus i galeres,se perden enteniments,se perden ciutats i terres:no és res que jo perdi es temps.
Temps hi ha que mai arribai temps que arriba i no passai temps que maten sa caçai temps que l'agafen viva.
Una setmana cesseraté molt mals arrambaments,com un ca que té ses dentsgirades a la xisclera.
Melcionet, en tornar,no vengués tan horabaixa.Persona que vetla massano és bona per l'endemà.
Com he sentit, Margalida,es rellotge d'es convent!Cada pic que toca tenemitja hora menos de vida!
Com més rellotges hi ha, ^manco sabem quina hora és.¿No sabeu la causa que és?Que no les saben trempar.
Un pobre passa serenarompent mànecs, d'acalat;també les passa un soldatsi els hi rompen dalt s'esquena.
(Del "Cançoner Popular")
editorial
ÍltlOlLFLOR DE CARD -11- (251)
Carta oberta als amics de l'Editorial Moll ció i consum) s'incrementa considerablement
Benvolgut amic,
Aquests tres darrers anys, el Govern de laComunitat Autònoma de les Illes Balears hanegat a l'Editorial Moll el suport genèric al'edició de llibres en llengua catalana. Aquestsuport, que existeix, amb característiques si-milars, tant a Catalunya com a València i ales Illes Balears, consisteix en la compra d'uncert nombre d1exemplars dels llibres publicatsen català pels editors de cada una de les co-munitats autònomes.
El Govern Balear ens ha negat el suportbasant-se en el fet que un membre de la fa-mi'lia Moll és diputat al Parlament de les - Ba-lears, i existeix un decret que els fa incompa-tibles, a ells i als seus parents, per a contrac-tar amb l'Administració.
Contra aquest decret va recórrer l'Edito-rial Moll, en la convicció que la condició deparlamentari no ha de suposar cap privilegiper als seus familiars, però tampoc no els hade comportar cap perjudici; i menys en uncas com aquest, on la concessió del suportgenèric es basa en criteris totalment objec-tius. El dia 17 d'octubre passat, l'AudiènciaTerritorial de Palma ens va donar la raó ambtota contundencia, afirmant clarament que eldecret era inconstitucional, perquè limitavaarbitràriament els drets del ciutadans.
Malgrat la claredat d'aquesta sentència, elGovern Balear ha cregut convenient recórreral Tribunal Suprem, cosa que suposa mantenirdurant dos anys més, com a mínim, la denega-ció del suport a l'Editorial Moll.
No és el moment, per part nostra, de jut-jar aquesta actitud del Govern de les Balears.Tampoc no podem dir que aquesta sigui unasituació insòlita per a nosaltres. D'ençà quel'Editorial va publicar el seu primer llibrel'any 1934, hem passat per situacions molt du-res, i hem hagut d'anar molt sovint contracorrent. Però no podem deixar de declararque la manca d'aquest suport genèric ens cau-sa un greu perjudici, ja que la dificultat queimplica el fet d'editar a Mallorca (no és percasualitat que la indústria editorial es trobaconcentrada en els grans centres de produc-
si els altres editors reben de la seva Adrni_•nistració unes ajudes que a nosaltres ens sónnegades.
Per això, hem d'acudir una vegada més alpúblic lector, que és el suport més autèntic, il'únic que no ens ha mancat mai al llarg d'a-quests 54 anys. Si vostè creu que és necessarique perduri a Mallorca una empresa que man-té el seu compromís indefugible amb el pro-grés de la nostra cultura, compri un o més lli-bres dels que li oferim. Ajudarà a suplir lamanca de suport institucional a la nostra tas-ca, i ens donarà el millor estímul per a perse-verar en el camf que vàrem emprendre fatant de temps.
Esperant ésser mereixedors de la seva soli-daritat, el saluda ben cordialment,
Francesc de B. Moll Marqugs
UnmTUCIOHAL
Col toado d'obra d« proee Inerii» l dinileectò cultural de precióla
K* 140. Pe» Verdarnier LA GOSSETA DE SlRlUSN* 141. Jo.,1 C.it.U.t O...OI LA CONXORXA AMERICANAN* 142. Joeep M. Peleu I Cunpe. PAISATGE DE DUNESN- 143. JOMP Albenell XEFUS I MARRINXESH* 144. JOMP M. Palau I Cunpe L'INSPECTOR ENSOPEGA
N* 141. Joui Mu B.Ui* CAVALLET QUAN ERES JOVEN* 143. Menue! Pico SES MEMÒRIES D'UN RECLAMN* 144. Pere Many. RONDALLES PELS QUI ELS AGRADEN BLANQUESN* 146. Victorià Ruste d'AvreOor CENDRES AL VENT
Coll«Col leccio de texto« poètic« d'autora OBtalen« contempoteníe.
N* 38. Miojuol Fen». A MIG CAMfH* 3». Antoni Vidu Furando. RACÓ DE H'AULETN* 40. Miquel Àngel Lleuger L'ARENA DE L'AMORN* 41. J«ume Pom«. CARISMA DEL DESERTN* 42 Jaume M«eu. BOTONS DE FOCN* 43. Xavier Pére« I Torlo ETERI COS D'INTRIGAN" 44. Joaep Aubareda ESPILL DE POPAN° 46. David Jou. TRANSFIGURACIONSN° 46 Antoni Vidu Feirando A L'ALBA LILA DELS ALOCS
Tlptora contemporani«
TOO'-pteeTOO'-ptee.TOO1 oteaTOO'-pteeTOO'-ptee.
480-ptes480-pies.480 plet480 ptes
•SO'-ptee.476'-ptee400'-ptes.480'-ptee.400'-pte«:400'-ptei400'-ptes.400'-plea.400'-pte«
Col·lecció CU TREBALLS I ELS DIES V,N* 27. Bartomeu Torre« Goet. EPISTOLARI DE MIQUEL COSTA I LLOBERA I
ANTONI RUBIÓ I LLUCH A JOAN ESTELRICHN* 28. Sebeaüá Tita*. HISTÒRIA DEL PENSAMENT A MALLORCAN* 29. Pere Xamena 1 Franceec JUera. HISTORIA DE L'ESGLÉSIA A MALLORCAN* 30. Miquel Gaya HISTÒRIES I MEMÒRIES
N* 9. Joan laaacert. LLÀNTIES DE FOC DE LES ESCRIPTURES- I SAVIESADEL MÓN
N* 10. Suiei Morell. ARA QUE JA NO ÉS AMB MIN* 11. Antoni Riera. CENT I TANTES TONADES TRADICIONALS DE MALLORCA
MANUALS D1NTRODIJCC1O A LA NATURALESAN° 6. Joan Uayol RÈPTILS I AMFIBIS DE LES BALEARSN* 7 Bartomeu Boech INICIACIÓ A L'APICULTURA
N* 4. Xavier Belle«. FAUNA CAVERNÍCOLA I INTERSTICIAL DE LA PENÍNSULAIBÈRICA I LES n.ljnj BALEARS
^Col·lecció TITELLESTexto« de narrativa i teatre, destinats al públic infantil
N* 6. EUaabet Abeya EL NANET COLORAINA I MÉS SORPRESES. Dlultracion«de Lui« Jover
3 «XT ptes,2.726'-pte«3.900'-ptee.l.TSO'-pcee
1.9001 ptes796'-pte«.
1.100'-pte«.
1.400' -pte«.700'-ptes
3650 ptes
Batec FLOR DE CARD -12- (252)
SANTA CECÍLIA
Vet-aquf el programa del tradicional con-cert de Santa Cecilia, patrona de la Músicai, per tant, de la Banda de Sant Llorenç.L'Església estava plena i el públic va aplau-dir intensament després de cada interpreta-ció. La Banda i els amants de la música es-tan d'enhorabona.
Església ParroquialDIUMENGE DIA 27 DE NOVEMBRE A LES 20 fiOfíES
CONCERTE X T R A O R D I N A R IBRODA DE mÚ/ICfl
DE SANT LLORENÇ
DIRECTOR: FRANCESC SAPIÑA
I Part
LAS UOKSAHIAS
(PA3DOULE)
BALADA GALLICA
LA HUM-milA
(TANCO-FOXTROT)
J£SUS CHRIST SUPERSTAH
II P»rt
HAN OF KAMI PARTS
(OUERTUKA)
BOLERO
AMB EL
SUPORT DE
K.ALONSO
J.HONTES
J.GUERRERO
A.LLOÏD WEBER
P.SHEFFEH
-K "kCaixa"+f ^ eUBAMHMNONI
CONSELL ESCOLAR
Baix del signe de l'abstenció i la indiferèn-cia van ten'ir lloc, el dia 30 de novembre, leseleccions dels pares que integraran el futurConsell Escolar. Només 111 votants d'un to-tal de 391 -el que representa un 28'38%- acu-diren a les urnes per donar la seva confiançaals qui hauran de regir l'escola els vinentsdos anys. I a punt vàrem estar de no poderfer les votacions, ja que dels sis pares convo-cats per sorteix que havien de formar la tau-la electoral només va comparèixer un su-
plent. Si no hagués estat per ell avui els pa-res no tendriem representació a l'òrgan direc-tiu de l'escola.
Realitzat l'escrutini resultaren guanyadorsn'Antònia Adrover Santandreu, n'Hermínia Sa-las Villar i n'Aina Simonet Ballester.
D'aquesta manera, el Consell Escolar esta-rà format per les següents persones:DirectorCap d'EstudisSecretàriaMestres
Pares
Alumnes
Ajuntament
Jaume Mayol. Antònia AmerMaria HernándezMagdalena BibiloniIsabel LlullMariana SuredaAsumpció VieteAntònia AdroverHermi'nia SalasAina SimonetMaria CaldenteyAina SantandreuAntoni Sansó
PERSONES DEL POBLE
Patrocinada pel Consell Insular de Mallor-ca i organitzada per l'Associació de la Prem-sa Forana, va tenir lloc, el dia 16 de desem-bre, l'entrega de premis i diplomes de la "IIConvocatòria de Persones del Poble".
A l'acte, que es va fer a Sant Joan en eldecurs d'un sopar, hi assistiren els represen-tants de les distintes revistes i les personesque aquestes havien suggerit per rebre el me-rescut homenatge.
Flor de Card va presentar en Pere Mesqui-da, en reconeixement de la tasca que duu aterme a l'APA, el futbol, el Card en Festa,l'Església i la companyia local de teatre.
FLOR DE CARD -13- (253)
ZÖMIT
En el marc del "Memorial Llorenç Moya"que es duu a terme a la sala Mozart de l'Au-ditorium, els dies 14 i 15 de desembre elsCapsigranys representaren l'obra Zòrnit, delllorencf Rafel Duran.
Segons la crítica de la premsa provinciall'obra va agradar molt i s'augura un promete-dor futur al nou director i autor. Fins i totsembla que hi ha fundades esperances d'acon-seguir algun dels premis que s'atorguen.'
Enhorabona.
G.E.M.
En el segon fascicle de la nounada GranEnciclopèdia de Mallorca hi figura un lloren-cf, en Miquel Adrover, "Cuc". Diu textual-ment: "Ciclista. Preseleccionat diverses vega-des per córrer els campionats mundials de ci-clisme en pista, fou campió d'Espanya el 1980a l'especialitat Stayer de curses rera moto".
"EL PRECIO JUSTO"
Aquest mes el nom de Sant Llorenç desCardassar ha traspassat les barreres nacionalsi s'ha aficat dins les cases del caramull deinilions d'espectadors que miren "El preciojusto".
N'Antoni de Sa Cova -don Antonio Melis,per Joanquíh Prat*' va consursar en el progra-ma i se'n va dur cap a ca-seva dos quadresd'allò més vistós, després d'haver estat elque va fer més aprop del seu preu exacte:una partida decents de milsde pessetes.
Enhorabona!
vistós r fou visitat per un bon grapat de fami-liars dels alumnes.
POSSESSIONS
Organitzada pel Museu Arqueològic Munici-pal i patrocinada per l'Ajuntament, aquestesfestes de Nadal la sala d'exposicions de laUnitat Sanitària va ésser escenari d'una mos-tra de fotografíesele diverses possessions i ca-ses de foravila del terme de Sant Llorenç.
L'exposició estava complementada per unasèrie de conferències i col·loquis sobre conser-vació i restauració del patrimoni arqueològic,a cura dels arqueòlegs Biel Porcel i Biel Ponsi la licenciada en Història de l'Art, Bel Riera.
EXPOSICIÓ
Del 18 de desembre al 8 de gener i a "laCaixa" de Manacor va restar oberta al públicla darrera exposició de bodegons de MiquelRosselló.
Va ésser molt visitada i es va vendre unelevat nombre de pintures. L'Ajuntament deSant Llorenç, amb la lloable intenció d'anarformant un patrimoni artístic local, en va ad-quirir una.
VAGAEl dia 14 de desembre -el 14D- gairebé la
totalitat de l'Estat Espanyol va quedar para-litzat per mor de la vaga general que els sin-
* » • /• » *
3UGUETES
Per tancar elprimer trimes-tre de l'any, elsal·lots de l'esco-la muntaren unaexposició ambles juguetes itreballs manualsque ells matei-xos havien fet.
El conjunt varesultar molt
Pio XII, 26 - Tel. 551109
NovostylVISILLOS, RASOS,
MALLAS, GUIPOURS, YACCESORIOS MONTAJE
07500 MANACOR (Baleares)
FLOR DE CARD -1»- (254)
tempsNOVEMBRE:
per XESC UMBERT
2
Í£¿< f*L ._J> 24V/ / '/ / '¿g; ' "•- ' ' 5,
<—- — - — -^ i*?«io»
8
Jf^\ WCTT-T^ 2¿°
(p
^rS nr^ 3 m. . • ' ' '* '< ' ' // 32°
o'*/. /*•x ' - • ' l i t^C^—^l ^3/£
e/vI22
^ ' -> 17/J-^ ?06¿
¿_ i> g_2<j.
• <?'
( f V» / 20© ? 2 %
• tivx 5»
FVec/ o-j
*O í 55&|o '75«
^ , •*^/^~\- m
A"
Ux-v 29
© , §0°¿, (t*
^
3Í^A
r^"^"^^ 'J5°
6r -"^ §o^Vjin,,,'/" ¿i/^\tfrl 10°
x¿r-^ ¿- —<j •??"•/// / » / / *'
O'/ ÍV
^ 1^> 12j5-=V i w%
• y 535l£
/ 15
© >0%\ -Í/Ï
ir
V-S^ 18&^\^%
2ZX
/>21/r-^A^OÏ
IM 5
£
x / , 2^/^~~-^\ 73 ^
- !?>'7»
\ , 27
©^ 1 ? "v ^/
^"T^V 30
r^\6;^/ T7?^ !VM.
- ' , »jCS\ 805
í J « n n<jj>
ir'' 4
_/ lm/--~^ / 'SA ^ S 09"44«fetr/>T "/v
7
r^^n ^r 'S ..1 ->. 2(7*lá;
x 10
(^F^- *57°w'
"^//^s" w i'ift¡,i?n>' ¿o
3'8-P. Í3'5'
,16
^v ^r5^ ^'^
/i-. 19
í ^x 25 ^C ,~^ i f7775 « " '0'3/. 1 0 >
-£E^_ 22^¿à>J$%
7a
•VGeJaJ* 25
'XAV' ^/%
« — 0'5"
/ 28
/^ ^ ô ' !g».r; ' ^'5-
31
dicats havien convocat per tal de protestarcontra la política laboral del govern.
A Sant Llorenç, en canvi, pràcticament noes va notar, ja que únicament tancaren lesempreses del bâtie,: la fàbrica de begudes, eltaller de brodats i l'Ajuntament.
Segons rumors en Ramir Leal, el metge,tambe s'hi va solidaritzar i tan sols va aten-dre les urgències.
DemografìaNAIXAMENTS
Na Sonia Mira Flanagan, filla d'en Jeronii na Cristina, neix a Sa Coma el dia 18 denovembre. Enhorabona!
Na Francesca Ferrer López neix el dar-rer de novembre a Sant Llorenç, filla d'en
. Joan i na Manuela. Salut!En Joan Marqueño Sureda neix el primer
de desembre a Sant Llorenç. És fill d'en Jo-sé Miguel i na Francesca. Enhorabona.
DEFUNCIONS
Na Isabel Salas Pascual, casada, mor aSant Llorenç el dia 6 de desembre a l'edatde 69 anys. Al Cel sia.
NOCES
En Francisco Javier Alvarez-Ossorio Ros-selló i na Maria Mascaró Martorell es casa-ren dia <4 de desembre a Son Garrió. Salut!
El dia 10 es casaren a Sant Llorenç en Si-món Rodriguez Llull i na Francesca LlullMestre. Que tot els sigui enhorabona!
En Joan Vallespir Coll i n'Aina Melis Co-rnila es casaren també el dia 10 a SonCar r ió. Salut!
I també es casaren el dia 10 en MiquelBennassar Corró i na Isabel Maria de la Sa-lut Tous Vidal.
En Jaume Grimait Riera i n'Antònia Do-menge Muntaner es casaren el dia l l a SantLlorenç. Enhorabona!
1988
Durant l'any 1988, si no anam errats, aSant Llorenç s'han registrat 29 naixements:14 nines i 15 nins, s'han mort 33 persones i16 colles han fet l'esclafit.
Maria Calmés
Fora vila l FLOR DE CARD -15- (255)
ARBRES (II)
EI garballó
El garballó és una palmera nana que creixa zones molt determinades del Mediterrani,en concrec a Espanya, Itàlia i les illes d'en-tremig A les Balears té una distribició cu-riosa a Mallorca en 3 àrees separades; a Ei-vissa i Formentera pels penyals de la costa ia Menorca escassament.
El garballó es caracteritza per ésser unaplanta que varia molt de tamany, des d'exem-plars amb fulles que semblen sortir directa-ment de la terra fins a altres més vells quearriben als 2 m d'alçada (Canyamel i For men-tor).
Els seus ulls tendres, els garbellons, sóncomestibles i de color carabassa.
L'artesania de la palma
Antigament a Mallorca el garballó teniagran importància en la indústria casolana.Les fulles eren assecades al sol, laciniades itrenades per a fer corda, que era empradaper a cordar cadires o senalles de tota casta.Això passava sobretot a una zona molt con-creta de Mallorca: Artà i Capdepera.
La feina començava pel juliol amb la reco-llida de les palmes, que posteriorment s'enso-
m
] Arbutus uncdo Arbocera
fraven i s'estenien al sol. Després d'això s'es-brinaven, és a dir, s'esqueixaven les fulles,s'aprimaven i les separaven del tronc. D.'aquíse'n treien els brins. Trenant els brins s'obte-nia la llatra, de configuracip diferent segonsel fi a què s'havia de destinar: bressos, sena-lles, senallons, capells,.. De les deixalles delsbrins se'n feien graneres i graneretes.
Queden ja poques llatreres i la majoriad'elles són d'edat superior als 50 anys, peraixò podem dir que l'artesania de la llatra téels dies comptats!
L'arbocera«
Es un arbust d'escorça rugosa i rames ten-dres , vermellenques i peludes. Presenta.fu-lles grans i lluentes que contrasten amb lesbranques vermelloses.
És vistós, sobretot a l'octubre i al novem-bre, quan les flors blanques, petites i acam-panades van acompanyades dels fruits, pri-mer verds, després grocs i finalment d'uncarmí fosc.
Els trobam així, junts, pel fet curiós deque el fruit tarda gairebé exactament un anya madurar, així que el fruit d'enguany corres-pon a la flor de l'any passat.
L'arboça és comestible, però sense gransabor.
Anau amb compte perquè encara que notenen molt sabor, preses en gran quantitatfan el mateix efecte que un parell de tassonsde vi!
Joana Maria SolerRafel Umbert
Col laborado FLOR DE CARD -16- (256)
Cova dUNFERN VELL
MGIM 21-6-dIMPP-02-C-1200INV - 13PC - 07
Situació.- La covad'Infern Vell es troba si-tuada aí- nord del poblede Sant Llorenç, just aldarrera de les cases dela possessió d'Infern Velli dins la tanca de l'era. ,
Accés.- L'accés nopresenta cap dificultat.Una vegada arribats aInfern, darrera les -casesi a unes cinquanta pas-ses d'aquestes trobam elmonument que avui ensocupa..
L l-.loo
£•• -i- ¿ Ljfe» ¿KH - Í 5 xr"?
Descripció.- Es tracta d'una cova artificialde dimensions reduïdes i de forma quadrangu-lar, orientada cap al sud.
L'accés a la cova es fa mirjançant un petitcorralet excavat a la roca que té una parttancada de paret. L'entrada a la cova és moltampla i reacondicionada per menesters agrico-les.
La cambra té una fondària de 5 m per unaamplària de 8 m a la zona més ampla i 7 a lamés estreta, aproximadament. Aquesta cam-
bra està excavada a la roca, que és de mares,i fa una altària aproximada de l'5 m.
El seu estat de conservació avui en dia ésregular, degut a que fou emprada com a pais-sa de cabres i per a guardar-hi conills. Aques-ta circumstància ha fet que el pis es trobiple de fems d'aquests animals.
En el seu primer estat la cova degué éssermés grossa, probablement part del que avuiés el corralet devia ésser cova, fins i tot aun lateral es pot veure una mena de "cambrì1'avui totalment destrui't. Es possible que el
passadís a la co-va fos l'actualcorral.
Aquest monu-ment forma partde les coves se-pulcrals del bron-ze mallorqui'. A-quests rites fune-raris són comunsa tots els enterra-ments que es tro-ben, adoptant lessegüents modali-tats:
1. Inhumacionssimples:Adults i adoles-cents inhumaismitjançant la sim-ple disposició delcadàver damuntel pis de la cova,entre els quals
FLOR DE CARD -17- (237)
[ lilao 0..,r_,„J_„
6nm ¡6. Lyfcwií/?
•&« ":• :/«•-?»
s'han pogut trobar diverses postures., com po-den ésser:a) Posició "decúbito supino", amb les camesfortament flexionades damunt el pit.b) En posició fetal, posats damunt el costatdret.c) En postura fetal, però amb la boca abaix.
2. Inhumacions damunt fusta.a) adults inhumais a baüls de fusta, que con-sisteixen en un simple tronc d'arbre buidat iacondicionai per aquest fi. Molts d'aquestscadàvers trobats en baüls tenen und post uru.forçada amb lescames molt fle-xionades damuntel pit i posatsde costat.b) Adults posatsdamunt fustaque pareixen su-perposats un da-munt l'altre, se-parats per unapost de fusta depocs cm de grui-xa. També tenenles cames flexio-nades pel genolli arreplegades dumunt el pit.
3. Inhuma-cions dintre urnes:Corresponen anins molt petits,presentant -duesvarietats:
a) Urnes de mares,simplement un bloc ro-cós buidat grossera-ment de forma quasirectangular i amb elscantells arrodonits.b) Urnes també de ma-res molt ben fetes,amb els cantells xam-flanats i fent una for-,ma arrodonida a l'inte-rior.
j c) Altres restes d'inhu-macions infantils espresenten en urnes deceràmica molt panxu-
| des, sense coll i ambuna petita vora tomba-da. Solen tenir quatremunyons, anses o ane-lles i .es tapaven ambla meitat inferior d'un
altre vas.Respecte a la cova d'Infern Vell cal dir
que fou profanada fa moltissims d'anys iacondicionada, com hem dit abans, per a me-nesters agricoles.
Troballes.- Foren molt poques, gairebé nul-les, tret d'un petit fragment de ceràmica in-digena, cosa que no ens estranyà gens deguta la utilització que s'ha fet de la cova finsfa molt poc temps.
FLOR DE CARD -18- (258)
Y ' j . . expressar el meu agraïment a la madoHO. ú' if er n Vell, que ens donà tota mena def..ei tcitsj-ens acompanyà a la cova i ens ser-vi -n bon berenar. I també molt especialment
na Jerònia i en Rafel, sense l'ajut delsquals no hagués estat possible fer el presentestudi. Moltes gràcies a tots.
Textes i planimetries: Alfred F. ArnauFotografies: Tomeu Vaquer
Poesia
Tal dia com avui
Per felicitar a tots els col·laboradors isubscriptors de Flor de Card vos envií a-questa poesia dedicada al Nin Jesús de Bet-lem. ÉS pobra i senzilla, però ha sortit delo més profund del meu cor.
La cova és estretaper un Nin Divf.Plorava de fred dins la pobresa,Josep i Maria el consolaveni els àngels del Gelcantaven la glòria de Déu.
Bon Nadal, molts d'anys i felicitats a tots.
Germà Francesc Clapés
ARA FA 15 ANYS
Que en Miquel Vaquer Melis i en Joan Ge-novart Riera foren nomenats Socis d'Honordel Club Card.
ARA FA 10 ANYS
•Que es va fer el Referèndum Constitucio-i'.'-.i; amb els següents resultats:
Si 62'46*No ['06%Blancs/nuls 4'26%Abstencions 3249%
*Que va començar a funcionar la benzine-ì a c!el Pou Vell.
*Que el Centre d'Esplai va muntar un bet-}••- n baix dels porxets de la plaça a base de
; figures fetes pels al·lots. L'endemà estava; destrossat a pedrades.
*Que n'Ignasi Humbert va publicar un es-cr:í sobre la UGT a Flor de Card. Respectanti defensant sempre el dret de canviar d'opi-nió enfront de les postures immobilistes, con-sider interessant reproduir alguns fragmentsde l'esmentat escrit. Vet-los aci":
"Lcu> propuuta& de. ta. Patronal ¿on r¿-diculaò e. ¿nace,ptable¿ ; e¿e. ]Q\ de. tope,¿alarmai que. oire.ce. u una butta a ¿acta&e, trabajadora y con zito io único que.
coni>e.gu¿rán &ó e.char a ¿a cla&e. obreAa a¿a calle...."
"Cre.e.mo¿ que. e.1 queAeA relanzar la e.co-nomla nacional a co¿ta de. loé trabajado-res <t¿> muy pe.ligro¿o y &¿ queAejnoA e.v¿-tar ute. peJUgro la¿ ce.ntrale¿ ¿<Lnd¿cale¿de. cloÁe. te.ndtLejno¿ que. bie.QOA mucho, de.lo conttiafu.0 nue¿tno podeA. adquÁÁ-itivo ¿e.ve.ndsu.a pon lo& ¿ueJto*. BÁ. e¿ ne.ce¿atu.o¿aldtiejfío¿ a la calle., de.mo¿tJiasiejnoA lapoca ¿nte.lAQe.ncAa y la ¿nueAponAab-ilidadde. la Patronal, que. ¿>omo& lo Au^¿c¿e.nte.£ueAte¿ pata danle¿ la batalla, y que. yala cla&e. trabajadora uta harta de. &eAí>Lwpn<¿. la cabeza de. tunco".
"Por e¿o, compañero*, no olv¿dejnoé que.la lucha ¿¿ndical continua y de.be. conti-nuar ha&ta que. fanatice, la e.x.plotac¿ónde.1 hombre, por e.1 hombre."
" ¡ Salud, compañeA.a¿ ! "
ARA FA 5 ANYS
*Que es va fundar la Unió Ciclista SantLlorenç. Enhorabona per l'aniversari i que du-ri una teringa més d'anys!
*Que en Guillem Pont va publicar el seuprimer llibre: "Jaume Fornaris i Taltavull,mestre", dins la col·lecció "Els nostres educa-dors", de la Universitat de Palma de Mallorca.
Josep Cortès
El còmic FLOR DE CARD -19- (259)
(T
•WV s-v^V**»-
v
(T
i
índex 88 FLOR DE CARD -20- (260)
SECCIONS FIXES
APA33, 49, 59, 83, 107, 131,
BATEC24, 40, 92, 110, 140, 158
CÖMIC, ELSense títolEl caValler SolerEn ColàuEl capita TroEn TomassetTo'màs contra TomassaPapá Noel
CRONICA INFORMAL16, 99, 107, 144, 226
DEMOGRAFIA25, 41, 62, 93, 110, 138,254
EDITORIALFestaHepatitisL'oficina de turisrheLa vaga dels mestresSetmanes monogràfiquesAniversari del ConsistoriLa unitat sanitàriaNormes SubsidiàriesAPALa despesa públicaResum de l'any
EL TEMPS21, 49, 71, 83, 111, 121,234, 254
L'ESCOLAPep Bauza (entrev)Circular hepatitisDarrers dies
Cortès199Cortès
, 184, 212, 230, 252Artigues
17, 45, 77, 226101
125, 146160191213259
Cortès
Calmés159, 185, 207, 231,
2305882
106130154174198218242
Umbert143, 167, 192, 208,
Al.lots 5èDireccióVaris
83244
Visita a BarcelonaNotícies de MarçArribada de la primaveraPadrinetaNines amb kawàsakisKonga, Kingo i TomassetRoyal Mediterrani
ESPIPELLADES9, 55, 66, 89, 114, 139,247
ESPORTS27, 79, 127
HISTÒRIANoticiari sexualNotes històriquesNotes eclesiàstiques
POESIABoiraDesolacióA contra llumGlosesPoema esfilagarsatHieronymusVents pels caminsVàriesDos cigarretsTreballar cansaMolts d'anysMolts d'anys
PORTADESTalaiot Camp GranSa RuaSetmana SantaVaga a l'escolaParedadorFoc
64707098
142162220
UmbertCortèsAl.lots 3erPontVarisVarisMesquidaCortes
155, 183, 202, 224,
Galmés
Rosselló13, 39, 67, 91, 113
137, 161, 181205, 219
OlivaComadiraOr pi'CarbóGalmésGalrnésVidalFelipePavesePavesePere-GilClapés
MesquidaCortèsMatamalasCortèsGir artGovern
727272100124124159179232232246258
1295781105129
CONSULTA DE GINECOLOGIADr. Gil
- CONTROL DE EMBARAZO- REVISIONES GINECOLÓGICAS- PLANIFICACIÓN FAMILIAR- ESTERILIDADCONSULTA TODAS LAS TARDES
A PARTIR DE LAS 16 HORASPREVIA CITA
C/ d'Es Cali, 17tel. 55 59 81 (particular -mañanas-)
58 34 41 ( consulta -tardes-)
FELANITX
Bretones -colegiado 1.9O2-- SEXOLOGIA: Juana M" Pascual -C.B. 289-(psicóloga diplomada en sexologia)
-PATOLOGIA MAMARIA- ECOGRAFIA
^Jï <
CONSULTAGINECOLOGIA
FLOR DE CARD -21- (261)
Festes Santandreu 153Cabrera Cortès 173Normalització Consell 197Costa llorencina Cortès 217Any nou Santandreu 241
PREHISTORIA F. ArnauCamp Gran 18Llucamar 59Pa de Nadal 68Na Pol 96Puig de ses Esquerdes 122Son Cabrer Vell 148Cova d'es Fum 164Ca'n Pujades 188Cova de na Bartomeva 210Cala Morlanda 222Infern Vell 256
SANT LLORENÇ, AHIR PontFerrers 28Sa Central 56La primavera 80Anar a la mar 104Francesca Rigo 128Messes 152Les Verges 196Cinematògraf 216Ses matances 240Taller de la ràfia 264
SI LLEU... Calmés26 ,54 ,78 ,102 , 126, 151, 170, 194, .214,235, 262
TAL DIA COM AVUI Cortès72, 93, 141, 182, 234
Pont 84, 258
ARTICLES
A l'entorn de la vellesaAjuntament (S.A.S.)Amnesty InternationalArbresArqueologia (Exposició)
BBanda (eleccions)Blau, Pep (entrev)Bolets
CCanova, Sa
CatalàComerç a les IllesCosta llorencinaCosta llorencina
Pont 6Cortès 69Crida 175Sol/Umb 236, 248Cortès 69
MelisSirn/UmbSol/Umb
GOBFloritSol/UmbHumbertPont
13886
209
7327
250228243
DDades de les Balears-86 CortèsDarrers Dies CortèsDeixalles NosaltresDomenge, Maria (entrev) Sim/Umb
Escoles mallorquines (trob) Alberti'Esports (enquesta) Sol/UmbEstatut, Parlament... Alberti'
Festes de Son CarrióFoners F. ArnauFullana, Margalida (entrev) Sim/Umb
GCalmés, Salvador (llibre) Cortès
HHepatitis (informe)
IImatge (enquesta)INEM (cursos)
Varis
18242
263134
75238
74
953, 76
156
95
31
Sol/Umb 20065
(Passa a la pàg. 8)
VORA EL "BIERGARTEN"
I DAVANT LA DESAPAREGUDA
DISCOTECA "ODYSSEY TROPICAL"
MILLOR
4 BARS A 4 PISOS
D'AMBIENT FUTURISTA
LA SUPER-DISCO
QUE TOT CALA MIULOR ESPERAVA!
Si lleu. FLOR DE CARD -22- (262)
MOTS ENCREUATS
1 2 3
HORITZONTALS.- 1.- Cautxú. Fig. no suau. 2.-En plu.ditdel cos o dH0ia part del cos on hom sent dolor. 3.-Ramatde vaques. Nom de lletra. ^.-Símbol del iode. Vcfcal. Con-sonant. Forme prefixada del mot gr. "cata" sota. 5.-Quenodreix. Símbol del hidrogen. 6.-Nom de lletra. Sïrnboldeloxigen..Funcionari públic autoritzat per a donar fe delscontractes i altres actes extrajudicials, conforme amb leslleis. 7.-El planeta en què vivim, el tercer en ordre dedistància al Sol. Estimar.VERTICALS.- 1.-Gavina de mar. 2.-Composició poètica delgènere li'ric que sol dividr-se en estrofes o parts iguals.Nom de lletra. Vocal. 3.-Peça cuadrada de roba de lli,cotó o seda, feta amb lligat de plana, destinada a mocar-se, o eixugar-se la suor. 4.-Cadascuna de les extremitats
toràciques dels ocells, les quals els serveixen generalment per a volar. Consonant. 5.-pell debou cosida en forma de bot. 6.-altar. Nota musical. /.-Afirmació. Nombre en els plans topo-gràfics indica l'altura d'un punt sobre un pla pres per base. 8.-Consonants. Coure traballai enplanxa. 9.-Obligació a la pena que correspon al pecat àdhuc després de perdonat. Al rev. ter-minació verbal. lO.-Pronom. En el dia que precedeix immediatament aquell en què som.
SOPA DE LLETRES
A L BC M;&A O XR N GA G Y
ET
S AS T
BA
NZNE
O E N
SEPNC
EC
SFA
DTI
E R GC»,$.,J.A-.íi í NL , C .UO S
MA BI UT NI A
G K LG K LM R T
I NA ED TL OR - TA OL TR OB EM RM ZI O
G B
I AL SL AE GN IT TI AA MR OI TÇ Rp ac o
Apa! a cercar dins a-quest embull de lletresels noms de nou hortalis-ses% y llegums.
AUTOESCOLACARDASSAR
ENDEVINALLA
Tothom amb mi està .content;jo don valor an el covardi dobleg és més valent;jo som tant fi i admetentque en tota festa prenc part.
Tmajor, 22
FUGA DE VOCALS
_S M_LT B_ M_N3_R F_D S
P_R _N H_M_ PR_M D_ B_RRA.
N_ H_ H_ C_M _S S_C D_ P_RR_
P R F R F G R S F R D D P S
•TA sa sq3
VnVNIA3QN3
•snad ap pajj sa Jianj jaj jadpjjçd ap Dns sa UJOD pq iq ou
. -sjjpq ap Luud ouioq un jadsnapij jpíuaui oq ijoui sj
S1VDOA 3d VOnj
HIHV
Sa
Vy
Iv3y
w vV I Oy O QV D
Va i Hd S V
v y HN 0i H aH Va v DO 1 0
V VM
3 1o
O NI
V Aa vO D
10wv1IDV
v
vIIN311I
SlVn3*ÏDN3 S1OW
W V3
yg
oy
n
N I D
i
w
}
y$3*11311
3
d3S01
33
N 3 OS
V SI V3 gD V
D N yO VVi D
g i v3d VdOS
Col·laboració FLOR DE CARD -23- (263)
ESGLÉSIA DE MALLORCA
ominica••í/v·Vflfu'íi'Sv-J·'·ír'^·i^f'; -•;• • W1'*!¡í'íií;fcá-«r!.i¿:tó¿ tftÙiAHfc.«•;.*;'.«.->!'sí
- *:r£!íf!teï I ANY *ll H:ÍÜ$A 1988 - NUM- 15;lr^***^
DEIXALLES, un provecto colectivo
NOTA
A Nosaltres ens causa molestia el deixard'ajudar-vos, i al mateix temps volem donarles gracies d'una manera especial als bars itallers i a tota la gent que ha fet possiblela nostra ajuda.
Convidam a persones o grups a dur enda-vant, si ell poden, la tasca començada perNosaltres. A lo millor ells no tendrán proble-mes de local.
(Aquesta nota ens ha estat donada per és-ser publicada juntament amb el Full Do-minical).
Seguramente muchas de las personas que lean esta página ya nos conocen. DEIXALLES es unaFundación creada por la Delegación Diocesana de Acción Social y la Pequeña y Mediana Empresade Mallorca '(PIMEM).
Nos asomamos al Full para explicarnuestro Objetivo: La reinserción social depersona» marginadas, ello supone un es-fuerzo de solidaridad y apoyo.
Para la consecución de este objetivonuestra Fundación plantea diversas tareas,en las que es fácil colaborar.
Normalmente existen en nuestras casasnumerosos objetos (muebles, electrodomésti-cos, ropa usada, revistas, botellas etc.) rele-gados al olvido por las nuevas modas y enperfecto estado de conservación. Para Deixa-lles pueden ser útiles y creadores de ;rabajo.
El traslado de los objetos que queráisdarnos, sí tenéis vehículo podéis hacerlo di-rectamente a DEIXALLES. .
Pero DEIXALLES es algo más que un in-tento progresivo de reinserción a través deltrabajo. Es un proyecto de participación so-lidaría de todas las personas que deseencomprometerse en la reinserción social desectores marginados.
Cada acto de solidaridad con DEIXALLESposibilita un pequeño avance en la construc-ción de un proyecto colectivo.
Deseamos dar a conocer al máximo la ta-rea de DEIXALLES de forma que aumentenlas colaboraciones y se amplíen las redes derecogida.
DEIXALLES es un proyecto en perma-mente ampliación, actualmente trabajan en el20 personas, de las cuales 5 son monitores y15 están en proceso de normalización laboral.
Desde su inicio (aproximadamente año ymedio) han pasado más de cincuenta perso-nas, doce de ellas hoy ocupan un puesto detrabajo normal. Son pequeños resultados,pero estamos convencidos que con vuestracolaboración y apoyo serán mayores.
Ça Ses MarillesMaria del Roser Vidal
Corn pram i venem mobles usatsi objectes antics
(Diumenges dematf, obert)
Carrer de la Mar, 24Telèfons 582165 i 580363 FELANITX
$ii&?&ft&íflN<*y«K:Ã%-íSfc*f'PHf&WJftt-évo) r»tA*q .;(^rWiitf.- '•'••''"V^v'iiti.^'
Horas de Oficina: 9 a *1 mañaqa_yji .... •' •¡,'. -•••- •.-.;..„i.;-.'.-'. Y-V"'- 3.a VA tarde 0;.K>**5,i'*U
DEIXALLES : VifWfa85 ^Camino Salari(cerca del Seminif ! Tei. '27 22'
• -. V •-..V Tjfcj* ,-.\4 * Equipo de DEIXALLES
Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -24- (264)
EL TALLER DE LA RAFIA
No té res a veure amb les passades festesde Nadal, malgrat hi hagi un minyonet ros iblanquet en braços d'una al·lota llavors -iara encara- coneguda per "na Castella".
És una altra fotografia entranyable.Reflecteix una altra activitat perduda: la
labor de la ràfia.La fotografia és de l'entorn de l'any 37 i
el taller era dirigit per "madò Bet de Sa Tor-re", situada al bell mig del grup.
En primer terme, una de les activitats querealitzaven les al·lotes: l'ornamentació ambràfia de senalletes, senallons, covonets i al-tres recipients de pauma.
la ràfia, no fa encara gaires anys, s'obra-va a Son Macià, però actualment és substitui-da per un material més barat, més vistós ide més fàcil maneig: el plàstic.
La ràfia que empraven les llorencines dela fotografia eren fibres tenyides extretesd'una planta tropical palmàcia del gènere Ra-phia. Fibres de color de palla que es caracte-ritzaven per la seva resistència i per aixòs'empraven per a fer cordes, per a fermallsi, sobretot, en els empelts de vinya.
La fotografia també representa un altre
exemple de fidelitat de la transmissió genè-tica: ¿Quantes d'aquestes fadrines d'ahir co-neixeu perquè s'assemblen als seus fills/fillesd'avui?
Apa. A comptar s'ha dit!
(Fotografia de la "I Exposició de fotogra-fies antigues")
Guillem Pont
_#¿t/í¿,ULTRAMILLCDR SA
AGENCIA OE VIAJES GRUPO A TITULO 99»
CATALINA SALAS BONETC/. Sol. 19-Tel 5857 MCALA MILLOR (Milloro«)
