Dossier pedagògic Cançó d’amor i de guerra” Dossier ... · composició són una bona mostra...
24
Dossier pedagògic La Simfònica per a joves Assaig obert de la preparació del concert Cançó d’amor i de guerra Auditori de Girona
Transcript of Dossier pedagògic Cançó d’amor i de guerra” Dossier ... · composició són una bona mostra...
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
Dossier pedagògic
La Simfònica per a jovesAssaig obert de la preparació del concert Cançó d’amor i de guerra
Auditori de Girona
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 2
Índex
— Auditori Obert. Porta l’escola a l’Auditori— La Simfònica per a joves— Fitxa artística: els artistes que veurem assajar amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya
— Obra a treballar: Cançó d’amor i de guerra, teatre líric català • Dadespersituarl’obra • Descripciógeneral • Argumenticontexthistòric • Aspectesmusicals • ElTractatdelsPirineus
— Activitat participativa: Muntanyes del Canigó
— La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya: una formació orquestral única i singular
— Repassant conceptes: l’orquestra i el director de l’orquestra
— Els Instruments de la SCCC • Lacordafregadailacordapinçada • Elventfusta • Elventmetall • Lapercussió
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 3
“Porta l’escola a l’Auditori”
Auditori Obert éslapropostaeducativaquel’AuditorideGironaposaadisposiciódelesescoles.Unrecurseducatiuquetéperobjectiuintroduirelsalumnesalmóndelamúsicaenviu,despertarlasevainquietudisensibilitatenverslamúsicaipotenciareldesenvolupamentdelsinfantsijovesatravésdevivènciesiexperiènciesartístiques.
Ambaquestapropostad’AuditoriObert,lesescolesdescobreixenl’equipamentmusicaldelaciutat,ambunaofertamoltdiversa,treballadaperadiferentsetapeseducativesqueinclouconcerts,tallersiassajosoberts;unrecurseducatiuperalsmestresiunaexperiènciaperalsalumnesfentqueelgaudidelamúsicaenviutambésiguipartformativaialhoraelsajudiades-pertarelgustperlamúsicailacultura.
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 4
LaSimfònicadeCoblaiCordadeCata-lunya,SCCC,esposaadisposiciódelesescolesperoferirunassaigobertabansdel’estrenadelseunouprojecte,quepresentaràenconcertelsdies24i25denovembre.Elsalumnestindranelprivilegideserelsprimersenescoltaraquesttastetmusical,enformatd’assaigobert,iambunaselecciódelespecesques’interpreta-ranenelconcert
L’assaigtindràunaduradade50minuts,iestàpensaticreatespecialmentperalsalumnes.AlcostatdelaSimfònicadeCo-blaiCordaactuaranelssegüentsartistesconvidats:MartaMathéu,RogerPadullés(quejavaparticiparl’anyanteriorenelprojecteTossudament Llach)iToniMarsol.TotsellssotaladireccióescènicadeDavidCuspineraideFrancescaMasclans.
Un assaig formatiu i atractiuperescol-tar,veureiviuredeproplacreaciód’un espectacle singular.
Una sessió especial per a alumnes d’ESO i Batxillerat, una oportuni-tat per veure de ben a prop, com treballa una orquestra
La Simfònica per a joves: assaig obert del concert Cançó d’amor i de guerra
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 5
Els músics
Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya AmbelsartistesMarta Mathéu,Roger PadullésiToni MarsolFrancesc Cassú,directorFrancesca MasclansiDavid Cuspinera,direccióescènicaJaume Lleixà,presentadordel’AssaigObert
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 6
Obra a treballar: Cançó d’amor i de guerra, de Rafael Martínez Valls
Títol:Cançó d’amor i de guerra(estrenal’any1926alTeatreNoudeBarcelona)
Tipologia:teatrelíriccatalà–sarsuelaen2actes
Compositor:RafaelMartínezValls(1887-1946)
AdaptaciómusicaldelaSCCC:FrancescCassúiJordi
LlibretdeLluísCapdevilaiVíctorMora
Protagonistes:Francina,Eloiil’aviCastellet
Onesdesenvolupa/contexthistòric:l’acciótéllocenunpobledelVallespir,comarcadelaCatalunyaNord,annexionadaaFrançaarrandelTractatdelsPirineus.L’obrasesitual’any1793,enplenarevoluciófrancesa.
Dades que situen l’obra:
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 7
Descripció general de l’obra:
Aquestaés,sensdubte,l’obra lírica catalanaméspopularimésprogramadadeCatalunya.Vaserestrenada el dia 16 d’abril de 1926alTeatreNoudeBarce-lona,enaquelltemps,situatalParal·lel.Elsseusautorsnopensavenqueaquestainspiradapartituraentrariaaformarpartdelamemòriacol·lectivadelpoblecatalà.
LacensuradeladictaduradelgeneralPri-modeRiveravaferque,enunprincipi,esprohibíslasevaestrenasotal’excusaqueeltítoloriginalduiaunmissatgeconsideratrevolucionariperal’època:ElsSoldatsdel’Ideal.Desprésd’unarocambolescanego-ciacióentreLluísCapdevilaiVictorMora(coautorsdelllibret),l’empresariJosepLli-monaielsecretaridelGovernadorCivil,esvaaconseguirqueacceptessinregistrarl‘obrasotaeltítoldeCançó d’Amor i de Guerra.
Elseucompositor,Rafael Martínez Valls (1887-1946),d’origenvalencià,ensdonaunamostradelseuverismeoperístic,queensemocionaiensembolcallaambharmoniesimpactants,sotaundiscursmelòdicdeprimernivelligràciesaunainstrumentacióperfectamentequilibra-da;tantcoml’adaptacióquepresentalaSimfònicadeCoblaiCordadeCatalunya,signadapelcompositorFrancescCassú,directordelaCoblaLaPrincipaldelaBisbal.Elleitmotivieltemaprincipaldelacomposiciósónunabonamostradel’oficimusicalquetél’autor,quehaguanyatpermèritspropisunllocd’honordinslahis-tòriadelamúsicacultacatalana.
D’aquestapropostamusical,laSimfònica de Cobla i Corda de Catalunya n’ha fet un discenelquals’interpreta,perprime-ravegada,laromançacantadapelbarítonNo tingueu penaieltemadelduetcòmicQuina costa més feixuga!Duespartituresdel’obraoriginaliinèditesfinsara.Tambéperprimeravegadas’hagravatel“Recitai-re”,poemaqueensdescriulasituaciódeFrançaiParísdurantlarevolució.
Esmentarqueelsautorsdelllibret,Vic-torMoraAlsinellaiLluísCapdevila,vanmoriral’exilicomaconseqüènciadeladiàsporaquevaprovocarlaguerracivilde1936.
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 8
Argument i context històric
Elllibretsitual’acciódramàticadurantl’any1793,enplenaRevolucióFrancesa,enunpobledelVallespir,comarcadelaCa-talunyaNordannexionadaaFrançaarrandeltractatdelsPirineus.
Mésenllàdelcontextpolíticisocial,latramaesbasaenlahistòriad’amorentredosjoves,l’EloiilaFrancina,queveuencomelsseusdestinsseseparenacausad’unainesperadatrobadaambl’infortuni,jaqueelfilldelbatlleRidauvolcasar-seambFrancinacostielquecosti.Lapobranoiahaderenunciaral’homeques’estimai,perimposiciósocialifamiliar,esveuobligadaacasar-seambelcacicdelpoble.Alfinal,però,triomfal’amor:l’homericquedadesemmascarat,elpobledescobreixlasevaroïnesailanoiapotserpretesaperl’homequeestima.
D’aquestamanera,latrama principal descobreixlesdisputesicontrarietatsqueesprodueixendinsaquesttriplet amorós,almateixtempsqueil·lustral’agitatmo-menthistòricqueconvulsionavalaFrançadefinalsdelseglexviii.
Alcostatdeltemaamoróstambéespresentaeltemadelaguerra.Guerrad’interessossocials,econòmicsipolítics.Guerraentreelspretendentsdelapubilla.Guerraentrelesvellesideesdel’anticrè-gimielsnousidealsdellibertat,igualtatifraternitatsorgitsdelaRevoluciófrancesa.Guerraentreelsinteressosdelanoblesaterratinentpermantenirelsseusprivilegisielsdelaburgesiaquevolliberalitzarl’es-tructurasocioeconòmica.Guerraentrelesideesprovincianesilesideesurbanes.
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 9
Aspectes musicals
Eltractamentmusicaléselpropidelesobresd’aquestgènere:apartird’unllibretdeltotcostumista,jaquehaviadecon-nectarambelpúblic,lamúsicaagafaairespopularsitemesqueelpúblicnoavesatalamúsicasimfònicapotreconèixerfàcil-ment.
Elpreludicomençaambunhimnebrillantconfiatalsmetallsqueesrepeteixenelsegonacteambelcoraixícomtambéalfinaldel’obra.Totselstemesquecom-posenaquestasarsuelasónoriginalsdelmateixcompositor.Nomésfaunaexcepcióenelpreludidelsegonacte,enquèutilitzalacançópopularMuntanyes del Canigó,laqualrevesteixambunarranjamentes-pectaculariunasensibilitatcolpidoraque,enunamostradevirtuosisme,elviolívadesgranant,notaanota,imitantl’inspirattema.
Endiferentsocasions,tambéutilitzaelsprimerscompassosde La Marsellesa perdescriureunaaccióbèl·licaouncantdejoiaperla...“victòriaques’apropa”.
Caldestacarlaforçaexpressivadelduet de la Francina i l’Eloi,aixícoml’escenafinaldelprimeracte,ambunadescripcióèpicadeldramaiunretornalleitmotivqueenscorprènl’ànima.RafaelMartínezVallsl’encertatambéeneldiscursmusicaldelarestadepersonatgescomL’Horaci,unpseudo-revolucionarienversiócòmica,oamblasimpàticaparellaCatrinaiBaldi-ri.Peròencaraenssorprendràmésamblasensibilitatqueimpregnaenelstemesmusicalsdelbaríton;l’AviCastellet.
Tambéhofapalèsenlaimpressionantro-mançadeFrancina,éscomun“lamento”delseudestí.Aquíelcompositorutilitzahàbilmentlesmodulacionsharmòniquesperreflectirl’estatd’ànimdelaprota-gonista.L’èxtasimusicalarribaquaneltenorentonaPirineu,unacançóques’haconvertitenundelstemesméspopularsdeCatalunyadesdelmateixdiadelasevaestrena.
Ambtot,MartínezVallsaconsegueixunaobradegranespectacularitatigrandes-càrregaemotivaambelsmínimselementsformalsisensegransdesenvolupamentstemàtics.Cançó d’amor i de guerraaconse-gueixelseupropòsitgràciesal’encertdelsllibretistesquesabendonarelsentimentnacionalistail’autodeterminaciód’unamanerasubtil,desplaçantl’accióaunpaísveíiaunaaltraèpoca,peròquenoespotdeixarderelacionarambunarealitatméspropera.
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 10
Breu apunt històric sobre el Tractat dels Pirineus
JaqueelVallespiréslazonageogràficaonesdesenvolupal’acció,vallapenacon-textualitzar-lahistòricament:elTractatdelsPirineus,jaqueenaquestmomentelcomtatdelRossellóipart de la Cer-danyapassenaformarpartdelterritorifrancès.
ElTractatdelsPirineus,oPaudelsPi-rineus,vasersignat el 7 de novembre del 1659entreEspanyaiFrança,enelsregnatsdeFelipIVdeCastellaiIIId’Ara-gó,perunabanda,iLluísXIVdeFrança,perl’altra,totposantfiallitigidelaGuerradelsTrentaAnys.
FelipIVvanegociaraquesttractatsenseconsultarlesCortsCatalanesnielsafec-tats.Defet,noelshovacomunicaroficial-mentfinsalesCortsdeBarcelonade1702,totiquevaserpúblicinotoridesde1660,talcomconstaalDietaridelaGeneralitat,ilaDiputacióvahaverdeferunaambaixa-daalvirreipera“donar-li l’enhorabona de la feliç nova de l’ajustament de les paus entre Espanya i França”.Elster-ritorisafectatsvanconspirardurantanyspertornaraunir-seambelPrincipat,ilesautoritatscatalanestambéesvanresistiraacceptarlapartició,quenovapoderfer-seefectivafinsal1720.
Aixídoncs,elterritoricatalàesdividiaencontradelavoluntatdelesinstitucionsca-talanes,contraelJuramentperlesIlles,pelquallesterresdel’anticRegnedeMallorcanopodienseparar-sedelesdelaCoronad’Aragó,perlavoluntatdelamonarquiahispànicadecedirelsterritorisdelnorddeCatalunya,acanvidemantenirlesposses-
sionsaFlandes.ElTractatincloïaconser-varvigentslesinstitucionscatalanesalnorddelsPirineus,peròaquestapartnovaserrespectadapelreifrancèsLluísXIV.UnanydesprésdelTractatvanserdissol-teslesinstitucionscatalanes(Generalitat,cònsols,etc.)totiqueelmateixtractatpreveiaconservar-les.
AmbelTractatdelsPirineuslacoronafrancesavaguanyarelsterritorisdelcom-tatdelRossellóqueincloïa:el Vallespir, el Conflent i el Capcir,aixícomtambémitjaCerdanya.Catalunyavaserlafrontissaentrelesduesgranspotènciesdel’època.ElsterritorisdelaCatalunyadelNordannexionatsaFrançapeltractathanromàssotadominifrancèsdesd’aleshores.
EltractattambépreveiaelcasamentdeLluísXIVdeFrançaiMariaTeresad’Àus-tria,filladeFelipIVdeCastella.MariaTeresavahaverderenunciaralsseusdretssuccessorisaltrond’Espanyaacanvid’unacompensacióeconòmicaquehaviadeformarpartdeldot.Aquestacompensa-ciónoesvapagarmaiifouundelsmúlti-plesfactorsquevanportaralaGuerradeSuccessióEspanyola,el1702.
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 11
***MapadeladivisiódelsanticscomtatsdelRossellóilaCerdanyaentrelesmo-narquieshispànicaifrancesa(sobremapapolíticactual)
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 12
Muntanyes del CanigóUs proposem cantar-la amb els artistes durant l’assaig obert
Aquestacançósurtalpreludidel2nacte.Sivoleu,elsprofessorspodeuanimaralsalum-nespercantarlesduesprimeresestrofes:
Muntanyes del Canigófresques són i regalades,sobretot ara a l’estiu,que les aigües són gelades
Sis mesos m’hi vaig estarsens veure persona nada,sinó un trist rossinyoletque en eixir del niu cantava.
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 13
La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, una formació orquestral única i singular
L’any2008vanéixerlaSimfònicadeCoblaiCordadeCatalunya(SCCC),impulsadaperl’empresaMetalquimiadeGirona,unaformació musical inèditaintegradapelsinstrumentsdecordatradicionalsd’unaorquestrasimfònicaunitsalpersonalíssimsodelsinstrumentsdeventdelacobla.
Oboès,flautes,clarinetsifagotssónsubstituïtsaixípertibles,tenores,fiscornsiflabiols,sotaelreconegutmestratgedeLaPrincipaldelaBisbal.Perarrodonirelscolorsielritme,laSCCCincloutambéenelseurepertoriinstrumentacionsperaarpa,pianoiguitarrasolistaaixícomlacorresponentsecciódepercussió.
Enlasevaprimeraetapa(2008-2011),vaestarconstituïdaperLaPrincipaldelaBis-bal,coblaoficialdelaGeneralitatdeCata-lunyaiCreudeSantJordi,iperl’OrquestradeCambradel’Empordà.ElrepertoridelaSCCCvaestardedicataquellsprimersanysalamúsicacatalanadetotselstemps,amborquestracionsdemúsicsreconegutsdelesnostresterres.Lespossibilitatsd’unaformaciócomaquesta,únicaalmón,sóninesgotablesi,sensdubte,lipermetenaportarelseugradesorraalaculturamusicalcatalana.Peraquestmotiu,desdelprimerdias’haencarregatlacompo-siciódenovesobresamúsicscatalanstanreconegutscomsónAlbert Guinovart,Salvador Brotons,Carles Cases,Enric Palomar,Francesc CassúomonsenyorValentí Miserachs.Aixíhannascutmag-
nífiquespeces,comSirenes, Companyonia universal, Arquivoltes, Introducció i Bailete, Perfum mediterrani, En els braços de la mare,aixícomCatalanitat,unaimpressio-nantobradecaràcterpatriotaques’hapo-gutsentirjaalesemissoresméssignificati-vesdelnostrepaís,especialmentendiadesbenassenyaladesperalpoblecatalà.
Lasegonaetapas’hacaracteritzatperlainternacionalitzaciódelrepertori.AixíhannascutelsdiscsLlegendes del Cine-ma(any2012),amblesprincipalsbandessonoresdelcinemadelseglexx,Llegen-des del Musical(any2013),ambalgunesdelespecesmésemblemàtiquesdelteatremusicaldeBroadwayarranjadesperFran-cescCassúiAdriàBarbosa,senseoblidarFlor de nit,delcompositorcatalàAlbertGuinovart,iLlegendes del Pop&Rock (any2014),unreculld’èxitsdegrupsdelpopielrockdelseglexx,ambelscantantsBethiManuGuix,ilaincorporaciódenousinstruments,comlaguitarraielbaixelèctrics.
Desdel’any2012finsal2015,laSCCChacomptatamblescol·laboracionsdelscan-tantsNina,Cris Juanico,BethiManu Guix,idelsaxofonistaPep Pobletenelsseusenregistramentsiconcerts.L’any2015actuaalGranTeatredelLiceuambJosep CarrerasilaPolifònicadePuig-Reig;alPalaudelaMúsicaCatalanainterpretantlesLlegendes del Cinema;i,ambmotiudelaDiadadel’11desetembre,laSCCC
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 14
vaoferirelconcertSeguem arranalBornCentreCultural.
L’any2015esvapresentarSCCC: The very Best,unreculldelsmillorsmomentsdelatrajectòriadel’orquestra,iel2016esvapresentarTossudament Llach,unare-copilaciódelespecesmésemblemàtiquesdelcantautorempordanèsalllargdelsseus50anysdaltdelsescenaris,amblesveusdeBeth,ElenaGadel,ManuGuixiRogerPadullés.EldiscTossudament LlachvaobtenirelPremiEnderrock2017almillordiscenlacategoriadeClàssica.
Ambaquestnouformat,elcamíquetéperrecórrerlaSimfònicadeCoblaiCordadeCatalunyaésd’allòmésengrescadorirepresentaunautènticrepte,tantpelseuvessant pedagogic-educatiucomperl’adaptaciód’obresjaconsagradesdelrepertoriinternacional,aixícompelsencàrrecsalsjovestalentscreadorscata-lans,quetenenalseuabastunaeinanova,ambempentaifarcidad’il·lusions,capaçd’oferirunaalternativadegranqualitatalpúblicqueestimalanostramúsica.Enstrobemdavantd’unfethistòric:laconso-lidaciód’unaformaciósimfònicaúnicai,pertant,incomparable.
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 15
Repassant conceptes:Què és una orquestra?
L’orquestraésunconjunt instrumen-tal.Deconjuntsinstrumentalsn’hihademoltstipusimides,depenentdelesnecessitatsdecadatipusdemúsicai,defet,elmateixpassaamblesorquestres.Lesnecessitatsdecadatipusderepertori determinaranlamidailacomposició (elsinstrumentsquelacomponen)decadaorquestra.
Segonslesdiferentsmaneresd’agruparelsinstrumentsdemúsica,lesunesdonennaixençaal’orquestrailesaltresacon-juntsinstrumentalsquecorresponenalamúsicadecambra.Esreservaelnomd’or-questraalsconjuntsquemobilitzenmoltsmúsicsperexecutarcertesparts(especial-mentdecorda,quanparlemdel’orquestrasimfònicatradicional).
Totilavarietatdeformacionsquearribematrobar,podemestablirunescaracterís-tiquesgeneralsqueenspermetendife-renciarentrediferentstipusd’orquestrasegonslamidaoeltipusd’instrumentació:
—Parlemd’Orquestra simfònica(ofilharmònica)davantd’unaformacióorquestraldegransdimensions(apartirde40-50músics,depenentdelscriteris)quecomptaambinstrumentsdelesquatrefamíliesinstrumentals,ésadir,ventfusta,ventmetall,cordaipercussió.L’orques-trasimfònicaesdesenvolupaapartirdel’apariciódelasimfoniaentantqueformamusicalieldesenvolupamentdelesfor-macionsorquestralsenprodel’explotaciódelsrecursosexpressiusqueofereixen,tantpelquèfaaltipusdesonoritatsqueexplotencomdesdelpuntdevistadelamida(com,perexempleenlafamosaSim-foniano.8enMibMdeGustavMahlerquerepelsobrenomde“lasimfoniadelsmil”acausadelgrannombredeparticipantsqueexigeix).
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 16
—L’Orquestra de cambra és,podríemdir,unaversióreduïdadel’orquestrasim-fònica.Conté,coml’anterior,instrumentspertanyentsalesquatrefamíliesd’instru-ments,sibéenmenornombreivarietati,engeneral,nosuperalatrentenadecom-ponents.Ambaquestaformaciósesoleninterpretarelsrepertorisorquestralsmésantics,comlesobresdeBach,HaendeloVivaldi.Comquecorresponal’esquematípicdelclassicismeenl’orquestradecam-braésonmilloresveulainstrumentacióperparellestípicad’aquestaèpoca,queenl’orquestrasimfònicasovintquedadesdi-buixadadegutalaquantitatd’instrumentsilavarietatdelesorquestracions.
—EnunaOrquestra de cordaveiemlamínimaexpressiódel’orquestracomatalielquèenconformaelseunucliessencial:elgrupdecorda.Bàsicamentl’orquestradecordaésunaversióaugmentadadelquartetdecordaclàssicalquèafegimunasecciódecontrabaixos.
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 17
La Simfònica de Cobla i CordaEls instruments i famílies d’instrumentsLasingularitatd’aquestaformació,con-sisteixenfusionarelsinstrumentsd’unaorquestrasimfònicaambelsinstrumentstradicionalsd’unaformaciódecobla.Agrupatsperfamílies,laSimfònicadeCoblaiCordaestàformadapelssegüentsinstruments:
Cordafregada:violí, viola, violoncel, contrabaixCordapinçada: arpaVentfusta: flabiol, tible, tenoraVentmetall:trompeta, trombó de pis-tons, fiscornPercussió:timbales, caixa, plat, bombo, xilòfon
La Corda fregada
LaCordafregadaés,sensecapmenadedubte,lafamíliamésbenrepresentadaalapaletaorquestraldesd’unpuntdevistaquantitatiu.Elsinstrumentsdecordafre-gada,enconcretelsdelafamíliadelviolí,formenelnuclidurdelconjuntorquestralihiestanrepresentatsenquantitatperqüestionsd’equilibritímbricid’intensitatsonora.
Enl’orquestraclàssicaelsinstrumentssesolendistribuir,d’esquerraadreta,d’agutagreui,perqüestionshistòriques,lestessituresdelsinstrumentsesbasenenlestessitureshumanesessencials–asaber:
Soprano,Contralt,TenoriBaix-,demane-raqueseguiremaquestalògicaal’horadellistarl’instrumentari.
El Violíés,debontros,l’instrumentmésnombrósdel’orquestra.Aixòésdegut,sobretot,aunaqüestiódetessituraidevolumdesoquefaquesesubdivideixinenviolinsprimersisegons.Elsviolinspri-merssónlesveusinstrumentalssopranodelrepartimentielssegonssón,doncs,lesveusinstrumentalscontralt.Elviolí,comtotselsinstrumentsdelasevafamíliaésuninstrumentambquatrecordesques’afi-nenperintervalsdequinta,essentlamésgreusol2,seguidadere3,la3imi4.Elseunomenitalià(violino)significapetita viola iéselmésagutdelafamília.
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 18
Lespartsessencialsdelviolí,quesóncomunsatotalafamília,sónlesquepodeuveureenaquestail·lustració:
EnelcasdelViolíilaViola,L’apèndixinferiordel’instrument,ques’anomenapica,noésnecessariisesolsubstituirperlacostella,quefacilital’encaixdel’instru-mententrel’espatllaielcoll.
LaViolaés,alseutorn,l’instrumentcontraltitenordelafamíliadelviolí.ElseunomprovédeViola da braccio,encontraposicióalaViola da gamba,quesesostéentrelescamesiestàdotadadetrasts(comlaguitarra),amésdetenir6cordesenllocde4.DetallamésgranqueelViolí,estàafinadaunaquintapersotadelViolí,essentl’afinaciódelescordesobertescomsegueix:Do2,Sol2,Re2iLa3.
ElVioloncelésl’instrumentbaixdelgrup.Degutalasevamida,janoespotsostenirentrel’espatllaielcolli,enèpoquespretè-rites,estocavatotaguantant-loentrelescames.Lainvenciódelapicavaserclauperaugmentar-nelacapacitatderessonànciai,pertant,lapotènciasonora.EstàafinatunaoctavapersotadelaViola,ésadir:Do1,Sol1,Re2,La2.
El Contrabaix és,apartdel’instrumentdemajorsdimensionsdelafamília,elméscuriósdetotsentermesevolutius.Ésl’únicdelsquatredelgrupqueconservacertesca-racterístiquesdelesantiguesviolesdegam-ba:latapaposteriorésplana,noconvexacomenelsaltrestres;lesespatllestenenlaformaméscaigudaqueladelsaltrestres(queéspràcticamentigual);i,finalment,l’afinaciódelescordesésperquartes(inopasperquintescomelsaltrestres)(Mi-1,La-1,Re1,Sol1,quanlescordessónquatre).
Totsicadascundelsinstrumentsdecordafregadaestoquenambunelementque,persimilitud,anomenemArcoArquet.Estractad’unavaradefusta–normalmentgairebécilíndrica–alsextremsdelaquals’hansubjectatunescerresoalgunaltrematerialquetinguiprouadherènciaperfervibrarlescordesquanesfreguen.Lafricciódelescerresamblacordadel’instrumentéselquegeneraelso.Durantsegles,endi-ferentscultureslescerreshanestatdecuadecavall.Ésunestriindispensableentotselsinstrumentsdecordafregada.
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 19
La Corda pinçada: l’Arpa
L’arpaésuninstrumentdecordapinçadacompostperunmarcressonantiunasèrievariabledecordestensadesentrelaseccióinferiorilasuperior.Lescordespodenserpinçadesambelsdits,lesunglesoambunplectre.
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 20
El Vent fusta
LasingularitatdelaSimfònicaradicaenelsinstrumentsd’aquestafamília.Elstra-dicionalsinstrumentsdeventfustad’unaformacióorquestralclàssica(Oboè,FagotoFlauta)quedaransubstituïtsperinstru-mentsmoltpropisdelacobla,comsónelflabiol,tipleitenora.
ElFlabiolpertanyalafamíliadelesflautes,ambembocaduradebisell,idelesfamíliesdeflautestocadesambunasolamà.Faentre20i25centímetresdellarga-daiacostumaatenircincosisforatsdaltitresasota.Enlamúsicadecobla,elqueduuelflabioltambéportauntamboríalcolzeesquerrequepicaamblamàdreta.LasevazonageogràficatradicionalaniriadesdelsuddeCatalunyafinsalaCatalun-yaNord,idesdelaFranjadePonentfinsalesIllesBalerars,onesfaservircomainstrumentsolistaenmelodiespròpies.Elflabioldelsflabiolairesésl’instrumentmésanticirepresentatiudelamúsicapopularcatalana.
ElTiblepertanyalafamíliadelesxere-miesambembocaduradecanyadoblecreatamitjanssegleXIX.Eltibletéunsoagutipunyent,iésundelsinstruments,conjuntamentamblatenora,delacobla.Elnomdetibleesdevédelaclassificació
delaveuhumana:“tible”corresponalaveuaguda.Estàformatpertrespartsdife-renciades:cap,cosicampana.
LaTenoraésdelafamíliadelesxeremies,ambembocaduradecanyadoblecreatamitjansdesegleXIX.Conjuntamentambeltible,formenlaparellad’instrumentsméscaracterísticsdelacobla.Téunpaperdinsdelaformaciódesolista(moltesvegadesésl’instrumentencarregatderealitzarelssolosdelessardanes).Elnomdetenoraesdevédelaparaulatenorques’utilitzaperadesignarlaveumasculina.Antigament,afinalsdelsegleXIXiprincipisdelXX,algu-nesdelessardanesques’escrivienestaveninspiradesenàriesd’òperaconegudes.Enaquestessardanes,latenoraeralaprotago-nistaambelssolosmusicals,quecorrespo-nienalssolosdeltenorsdelesàries.
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 21
El Vent metall
Sónuninstrumentsmusicaldeventambunaembocaduradebroquet.Així,doncs,malgratladenominació,elmaterialambquèesconstrueixennoéselmésadequatperdistingir-lo.Laflautatravesseraoelsaxòfon,malgratqueestanconstruïtsambmetall,notenenembocaduradebroquetiperaixòsónconsideratsinstrumentsdefusta.Elsdiferentssonss’obtenenperlacombinaciódelesdiferentspressionsqueelsllavisfanenvibrardinsdelbroqueti-enelsinstrumentsmoderns,apartirdelsegleXVI,d’algunmecanismequepermetmodificarlallargadatotaldeltub.Aques-tesmecanismeshanestat,essencialment,tres:
— Forats practicatseneltub,alamaneradelsinstrumentsdefustacomenelcasdelacorneta renaixentista ibarroca.
—Unacolissalliscant,comenelcasdels sacabutxosideltrombó de co-lissa(devares).
— Vàlvules,normalmenttres,quetantpodensergiratòriescom-majoritària-ment-depistons.
Laprogressivaincorporaciód’aquestsme-canismesalsinstrumentsd’aquestgrupvapermetreampliarenormementlessevespossibilitats,especialmentpermetrequefossincompletamentcromàtics,iampliarlasevatessitura.
LaSimfònicadeCoblaiCorda,estàformadapertresinstrumentsd’aquestafamília:latrompeta,eltrombódepistonsielfiscorn.LaTrompetaestàconstituïda
peruntubmetàl·licllargiestret,gairebécilíndricexceptealapartfinalidoblegatduesvegades,ambunaembocadurademetallonesposenelsllavisenunextremiunpavellóobertobertal’altre.
Elseuorigenésmoltantic,egipcis,he-breus,grecsiromansjalesutilitzaven,sobretotlestrompetesmilitars,perorga-nitzarlesbatalles.
Durantl’EdatMitjanas’utilitzavenunsinstrumentsdeventmetallsemblantsaunatrompetarectaillarga(clarins, anafil, trombetta...)peròpercomoditat,jaqueerendifícilsdetraslladar,als.XVesvacomençaradoblegareltub,primerenformadeessaicapals.XVItalicomésactualment.
Durantelss.XVIIiXVIIIesvanconstruirdiversostipusdetrompetesdetonsdife-rents(trompetes naturals).Finalment,l’any1815elsalemanysStölzeliBlühmelinventarenlesvàlvulesdepistonsiapare-guélatrompetamoderna.
Elseusoésneticlar,esclatant.Téuntim-brebrillantiricenharmònics.Aquestespotmodificarincorporantalpavellódiver-sostipusdesordines,quepodenconvertirelsoenmésvellutat,suauoobscur.
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 22
El trombó de pistons ésuninstrumentque,d’acordamblaclassificaciódeHor-nbostel-Sachs,ésaeròfonipertanyalafamíliadelestrompetescromàtiques.Elsistemapelquallallargadatotaldeltubespotregularésdevàlvulesdepistons,exactamentigualqueenlatrompeta,iadiferènciadeltrombódecolissa.Defet,éspràcticamentigualqueunatrompeta,peròafinatunaoctavamésgreu,ambunsosemblantaltrombódevares.Ésuninstru-mentnotranspositor,afinatenDo.Elseuúspràcticamentestrobarestringitalmóndelacobla.Engeneral,elsinstrumentistesquetoqueneltrombódecolissa,tambétoqueneldepistons.
Elfiscorntéembocaduradebroquet,comlatrompetaperò,adiferènciad’aques-ta,notépistonssinóvàlvules.Ésdelafamíliadelsflugelhorns.Elseuorigenéslazonaestd’Europaiintroduïtalacobla.Actualmentnoméseltrobemenaques-taformacióienalgunsgrupsdemúsicatradicional.
Dossier pedagògic “Cançó d’amor i de guerra”
— 23
La Percussió
Elsinstrumentsdepercussióformenungrangrupenquètenencabudaelementsvariadíssimstantpelquèfaal’origencomalatipologia.Anivelletnogràficelsinstrumentsdepercussióhanevolucionatentoteslesculturesdelmón,totdonantunllargcatàlegd’instruments.Enelreper-toriclàssiclapercussióhatingutunpapermenysdestacatqueend’altres,sibéal-gunsinstrumentshanentrataformarpartindefectibledelapaletaorquestral.
Sibél’instrumentariquepodemtrobarenunaorquestrasimfònicaadiad’avuiésva-riadíssim(Claus,Plats,Triangle,Caixa,Marimba,Xilòfon,iunllargetcètera)l’instrumentestrellad’aquestasecciósón,sensdubte,lesTimbales.EnelcasdelaSimfònicadeCoblaiCorda,lapercussióesconformadetimbales,caixa,plat,bomboixilòfon.
DestacaremlaTimbalaésuninstrumentmembranòfon.Enshireferimnormalmentenpluraljaquesesolentocarhabitual-mentengrupsdedues-avoltesmés-,enquècadascunadelestimbaless’afinaenunanotadel’escalamusical.
Laparaulatimbalprovédelgrectympa-numquesignificamembranaquevibra,peròelveritableorigend’aquestsinstru-mentsnoésgrecsinóàrabiprovenend’unadenominaciógeneralqueesdonenalsinstrumentsenformadetambor(petitsograns)iconegutsambelnomdenaqqara.
Elcontroldelsos’exerceixperpartdelpercussionistaatravésdelesmaces,elspedalsi,convenientment,utilitzantlamàpercontrolarlavibraciódelamembranal’instrument.
www.auditorigirona.orgTel: 872 08 07 09
Segueix l’Auditori de Girona a:
AUDITORIOBERT
