Dosislluís maicas

gincrònics

Dosis

lluís maicas

gincrònicsInca

El cas insòlit de l’home que posseïa ronyons que l’enriquien

Insòlit i extraordinari fou el cas d’aquell home perseguit de mal de pedra. Diagnosticat per l’uròleg, i confirmat per les eco-grafies, als ronyons d’aquell pacient no s’hi formaven pedres de pedra, com és freqüent entre el afectats d’aquesta alteració, sinó que els ronyons d’aquell home produïen arenes d’or, càlculs d’or, pedres d’or, d’una grandària no gens negligible, la qual sovint ex-cedia l’amplària del conducte urinari per on havien d’eixir. No és de plànyer, al nostre entendre, l’anomalia d’aquell qui, amb gran esforç i dolor, orina la seva pròpia fortuna.

5

Suïcides d’estiu

Adesiara, les marees del Sena dipositen un cadàver a les platges de París. Atès que només durant l’estiu a les ribes del riu s’hi formen arenals artificials, cal deduir que es tracta de suïcides que no temen pas la mort, ans la fredor de les aigües a l’hivern. Pensen, com és natural pensar, que si fracassen en l’intent de mo-rir, car potser algun dels ciutadans que habiten sota els ponts els salvi d’ofegar-se, a més de fer el ridícul, hauran d’esperar metges i gendarmes banyats de cap a peus. Aquesta deu ser la causa per la qual alguns suïcides ajusten el seu objectiu de finir a l’arribada d’un clima més benigne, com és ara l’estiu.

6

7

Cites consecutives

Del seu despatx estant, mirà per la finestra i els veié allà baix, sota el balcó, dempeus sobre la voravia del carrer, besant-se furtivament, apassionadament. Després, s’acomiadaren. Ell marxà, asfalt avall, vers el centre de la ciutat. Ella pujà a les oficines. Entrà al despatx i el besà a la galta. La seva esposa l’anava a cercar al treball cada horabaixa. Junts salvarien els esculls de fosca de la nit.

8

Nota mínima per a una autobiografia

Els homes calbs som propensos a tenir goteres.

9

Mirada retrospectiva

Sobre la tauleta, ran del capçal del llit, un aristocràtic ull de cristall de Murano mira passar la nit, submergit en la transparència de l’aigua d’un tassó d’aigua. Dins la nineta, com un escarràs de memòria, un fragment, cristal·litzat i compacte, de mirada del segle setze.

10

L’humor romà d’un romà

Més d’una hora esperant l’equipatge a l’aeroport de Fiu-micino. Tots els passatgers del vol, i encara uns altres d’un vol que ens ha precedit, ens amunteguem envoltant la cinta número deu. La banda metàl·lica transportadora es posa a girar, buida, grinyolant davant la mirada esbalaïda del passatge, frisós d’arribar al nostre destí. Tothom observa la boca per on haurien de sortir les nostres maletes, però d’allí dins només surten sorolls confusos, com ara ecos de cops, veus i rialles. De sobte, se m’acosta un romà de Roma i, sorneguer, em diu a cau d’orella: tranquil, mestre, només escalfen motors.

11

Declaració de renda

Tot el que deu ho ha guanyat fent feina.

12

Un altre exercici de despoblació

En aquella societat tribal prohibien, als qui agonitzaven, morir-se abans que el Consell d’Ancians els concedís permís. Lenta com és la burocràcia, fins i tot a les tribus de l’Àfrica més profunda, alguns optaven per no néixer, atès que el més jove dels vius tenia no menys de cent anys.

13

Soledat & company

Cap imatge més trista i desoladora que veure’l, entotsolat i capcop, els ulls dins el plat, sopar d’un entrepà de pernil, una nit de dissabte, mentre tothom es diverteix embriagant-se en companyia, a l’única taula ocupada d’un local de Pans & Company d’un carrer de la ciutat de Barcelona.

14

Pregària d’un home abstemi penedit de ser-ho

On podem esperar la mort, Senyor, si tots els bars estan tancats?

15

Amonestacions d’un amant virtuós

Podria entendre, àdhuc excusar, estimada, que per necessitat m’enganyessis amb el teu marit. No podria perdonar-te, però, la humiliació que m’hi fossis infidel per depravació o vici.

16

Sota la pastera

A recer de les gelades negres del sostre blanc, sota la pe-nombra seca de la fusta d’olivera, amarada d’olis i llevats, aroma-da d’anissos, farines i saïms, descobrí un fet prodigiós que hauria d’enemistar cap i cos: l’erecció de la carn, que tan a deshora, amb impertinència, l’hauria de desassossegar. El més discret dels seus membres hauria de ser, de jove i de vell, per raons contràries, el més desobedient.

17

...explorant la voluptuosa geomorfologia del pecat

Aquell hivern entrava en una adolescència primerenca i no sospitava que l’aparell que feia servir per orinar tingués la capa-citat d’una seqüència tan sorprenent: engrandir, endurir-se i en-congir. Una dilatació extraordinària canviava la fesomia natural de l’apèndix. Podia passar, per una exigència sense causa, de musti a ufanós. I també a l’inrevés, però amb més dificultat. Fou aleshores que la curiositat el va empènyer a la dèria de consultar enciclopè-dies de la biblioteca pública, de robar il·lustracions de dones nues dels llibres d’història natural, de col·leccionar paraules brutes dels diccionaris. El trajecte vers la independència del suplement urinari havia començat un vespre sota l’ombra de la taula de pastar. Tres veï-nes, instal·lades en la pubertat, amb l’excusa d’un joc d’aparença innocent, car bé coneix el mal totes les obagues del camuflatge, li proposaren explorar les geografies respectives. I així ho feren. Els seus dits ja han oblidat els itineraris que resseguiren, els precipicis que vorejaren, els mugrons on feren cim, els avencs dins els quals s’endinsaren. Només recorda, clarament, que fou sota la pastera on per primer cop explorà els plecs deliciosos del pecat.

18

Migració estètica vers l’abstracció

Esdevingué pintor abstracte, no pas per conversió o evo-lució estètica, ans per necessitat. Quan s’aplicava a l’art figuratiu, ningú no sap si per al·lèrgia als dissolvents dels olis, al format de les teles o a les esguerrades formes de les figures, homes i bèsties abandonaven, passat un temps, els seus quadres.

19

Danys col·laterals de la crisi editorial

La família que, d’ençà de la primera edició, i en règim de lloguer amb opció a compra, habitava el segon paràgraf del tercer capítol, ha estat desnonada, per l’autor, del paràgraf, del capítol i del llibre.

20

Nàpols

De bon matí, Nàpols entra per les finestres com una tarantel·la.

21

Comunicat oficial

En una actitud sense precedents, que ha causat estupor, àdhuc irritació, entre les forces econòmiques i financeres del país, el Gabinet de Crisi, indignat, es declara a favor de la crisi.

22

Concert de piano per a pianista manc

El pianista austríac Paul Wittgenstein, germà del filòsof Ludwig, va perdre el braç dret durant la Primera Guerra Mundial. El compositor Maurice Ravel va compondre per a ell el Concert per a la mà esquerra en re major, que executà no poques vegades amb gran èxit. Així mateix, el compositor Serguei Prokofiev li va escriure el Concert per a piano número 4 en si bemoll major, que Wittgens-tein mai no interpretà. Quan li ho preguntaven, responia que la causa era que no entenia l’obra. En cercles restringits, Paul assegu-rava que Serguei, de forma deliberada o innocent, en realitat havia compost una peça per a la mà dreta.

23

Conseqüència electoral

Dins l’hemicicle s’hi concentren gran part de les intel·ligències més disminuïdes del país. Són els representants de la majoria més disminuïda de la societat.

24

Paradoxa entre magnituds dissemblants

Com més gran és l’empresa, més petit és l’empresari.

25

Cans de Pompeia

Pels carrers de Pompeia hi vagaregen cans escanyolits d’antigues races extingides sota el pes de la pedra tosca. Pertanyen a una nissaga de supervivents. L’erupció del Vesuvi sepultà de lava els seus avantpassats. Ells són allí, esmaperduts dins les llars deshabitades, buscant, entre les runes, la memòria dels seus besavis, la clemència dels seus besdéus.

26

Succés marítim en una paret

Sotsobra la nau, dins la taca d’aigua blava d’oli, quan la dona de la neteja, amb un gest involuntari de la mà que agita el pedaç d’espolsar, desnivella la paret d’on penja la marina. Jo hi havia de viatjar, en l’embarcació que s’enfonsa en aquest quadre, amarrat al clauganxo de la paret de la sala, que ha sucumbit al naufragi. Però el pinzell em deixà al moll, dins la pintura del pot de pintura.

27

Consell de franc a un executiu novell

Augmentar la burocràcia, per atardar o diferir la presa de decisions, ens fa menys àgils, més ineficaços i dóna tot el poder als funcionaris de l’empresa, que mai no han estat bons comercials, excepte per vendre protocols, estadístiques, reglaments i ortodòxies de demora, no gens rendibles al negoci. Estigues bo.

28

Jurar en fals

Malgrat que jurin amb la mà sobre la Bíblia, molts d’ells mai no foren creients o, si més no, ja fa temps que apostataren de la fe democràtica.

29

Divorci

Dormen al mateix llit, però no comparteixen somnis.

De Dosis,se n’ha fet una edició

limitada de vint-i-set exemplars, numerats i signats.

Exemplar número

gincrònicsmaig 2012