DOSSIER D’INFORMACIÓ CIUTADANA

ORIENTACIONS, ARGUMENTS I DADES PER A L’ACCIÓ ANTIRUMORS

Versió abril 2013

Part I

Amb la col·laboració de:

*Amb la col·laboració del Servei d’Assessorament Lingüístic del CNL L’Heura. Consorci per a la Normalització Lingüística.

ORIENTACIONS, ARGUMENTS I DADES PER A L’ACCIÓ ANTIRUMORS. Part I. Abril 2013. 2

Presentació

La Xarxa de Transmissió de Valors i Missatges Positius de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet impulsa una estratègia per contrarestar els tòpics i rumors que circulen entre la població referits a la diversitat cultural i al fet migratori, elements estructurals de la nostra ciutat. Aquest dossier s’emmarca dins d’aquesta iniciativa per oferir informacions, arguments i orientacions, per actuar sobre els principals rumors que han recollit els serveis municipals i la població colomenca. Volem agrair l’interès i la col·laboració de tothom, ja que sense aquesta cooperació interdepartamental i sense la ciutadania seria impossible tirar endavant la proposta. El document s’adreça principalment a responsables i professionals de recursos públics, mitjans de comunicació, entitats, empreses i a persones que, tant a títol individual com col·lectiu, treballen per millorar la convivència ciutadana. A partir d’aquest dossier es crearan materials i es duran a terme accions per treballar amb el conjunt de la població. Cal anar-nos adaptant als canvis que viu la societat. Per tant, necessitem un document obert que s’ha d’anar actualitzant -i per tant, enriquint- en funció de les necessitats i de les aportacions que hi feu. Així doncs, us convidem a enriquir-lo. Necessitem que ens feu arribar tots aquells rumors, prejudicis i estereotips que circulen per la nostra ciutat, com també tots aquells dubtes i preguntes que teniu sobre diferents temes vinculats a la vida del barri. Així mateix, també volem saber les iniciatives i experiències que es desenvolupen a la ciutat per poder contrarestar-les. Esperem les vostres aportacions. Ens les podeu comunicar al següent correu de la Xarxa: xarxavalors@gramenet.cat També podeu consultar els materials generats per la Xarxa a: http://www.gramenet.cat/xarxavalors Aquest document s’estructura en 4 parts:

I. Els rumors i els efectes que comporten II. Anàlisi dels rumors: arguments i dades per a la gestió antirumors III. Material de suport: publicacions, audiovisuals, webs i experiències IV. Orientacions per actuar

ORIENTACIONS, ARGUMENTS I DADES PER A L’ACCIÓ ANTIRUMORS. Part I. Abril 2013. 3

Part I ELS RUMORS I ELS EFECTES QUE COMPORTEN

1.1 DEFINICIONS: ���� Un rumor és una “notícia que corre de boca en boca” (Diccionari de la Llengua Catalana, Institut d’Estudis Catalans, segona edició, Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana Barcelona, 2007) . ����Un rumor està basat en “declaracions sobre persones, grups, fets o institucions, que es difonen d’una persona a una altra, sense que se’n demostri la veracitat; que tenen credibilitat, no perquè hi hagi proves directes que els sostinguin, sinó perquè hi ha gent que se’ls creu”1 Els factors que afavoreixen la circulació de rumors són diversos: desconeixement, desinformació i la cadena prejudici-estereotip-rumor. Les conseqüències que genera aquesta cadena són diversos conflictes i la divisió entre el veïnat; consegüentment, afecta negativament la convivència i la cohesió social. Així doncs, el treball antirumors cal interrelacionar-ho amb el tractament dels prejudicis i els estereotips, ja que d’altra manera només estaríem incidint en la punta de l’iceberg, és a dir, en els efectes i no en les causes.

ESTEREOTIPS: “Atribució generalitzada de determinades característiques d’alguns membres d’un grup al seu conjunt. S’atribueixen qualitats a una persona com a membre d’un grup i no

se’l jutja des de la seva individualitat.”(Myers,1995)

PREJUDICI: “Actitud hostil i desconfiada envers alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement a causa de la seva pertinença a aquest grup.” (Allport, 1954)

RUMOR- DISCRIMINACIÓ: Tracte desfavorable pel qual s’atorga un estatus d’inferioritat o exclusió dins d’un grup a algun dels seus membres o a un altre grup, per la seva condició de

“diferent”.

1 Sustein, Cass “Rumorologia”, Barcelona, Editorial Debate, 2010.

ORIENTACIONS, ARGUMENTS I DADES PER A L’ACCIÓ ANTIRUMORS. Part I. Abril 2013. 4

Cal tenir present que els rumors circulen entre tothom, independentment de l’origen cultural, edat, classe social, gènere, territori, etc. Per tant, els rumors es fonamenten en la complexitat de les relacions interpersonals i en les percepcions. Llavors,

� “CALDRIA EVITAR LES GENERALITZACIONS EN EL TREBALL ANTIRUMORS I A DIVIDIR LA SOCIETAT ENTRE BONS (els que no fan servir rumors) i DOLENTS (els tafaners), perquè nosaltres mateixos ens podem trobar en qualsevol dels dos costats, en moments diferents”. En la part final del dossier es presenten orientacions en aquest sentit.

Per això és fonamental no deixar-nos endur per les percepcions, ja que com va dir Anaïs Nin,

Posem un exemple. En ocasions anem a un servei públic (OIAC, centres de salut, atenció primària de Serveis Socials, etc.) i ens sembla que a la sala d’espera hi ha una majoria de persones de nacionalitat estrangera, a les quals popularment anomenem “immigrants”. A vegades, aquesta visió ens pot fer pensar que els serveis públics estan col·lapsats per la presència de persones de nacionalitat estrangera. Tanmateix, aquesta primera impressió ens pot dur a errors. La societat colomenca és diversa, per la qual cosa no podem saber de quina nacionalitat són, ni l’origen cultural que tenen pel seu aspecte físic (color de la pell, forma dels ulls...), com tampoc per la manera de vestir. I per a alguns de nosaltres, que estem poc acostumats a la diversitat, unes poques persones amb un perfil diferent al nostre sembla que omplin l’espai.

2 Un altre exemple en la mateixa línia : NO TOTHOM QUE HI HA A LA SALA D’ESPERA ÉS BENEFICIARI D’UNA PRESTACIÓ SOCIAL.

Hipòtesi explicativa de la “percepció de saturació de la sala d’espera”: cal diferenciar entre sol·licitants i beneficiaris. A la sala d’espera hi ha sobretot persones sol·licitants o beneficiàries que van a fer el seguiment del seu cas i sempre amb cita prèvia. La immensa majoria de beneficiaris són a casa seva o en altres llocs fent activitats (contraprestació)3.

2 Existe la percepción de que el número de inmigrantes es muy superior al real. La Vanguardia, 23-03-2011.

“No veiem les coses tal com són, les veiem tal com som”

Existe la percepción de que el número de inmigrantes es muy superior al real”. Un informe de la Fundació BBVA indica que en España, “se piensa que hay un 21,4 % de población inmigrante,

cuando es el 12,2 % ( a 1 de enero del 2010). Cuando se conoce la cifra real de inmigrantes y se pregunta si se cree que “hay demasiados” el porcentaje de respuestas administrativas se reduce

en relación con la misma cuestión sin conocer la estadística

ORIENTACIONS, ARGUMENTS I DADES PER A L’ACCIÓ ANTIRUMORS. Part I. Abril 2013. 5

Missatge: transmetre la idea de procés administratiu: Primer cal fer una sol·licitud d’ajut (calen unes condicions per presentar-la); després cal aconseguir ser-ne beneficiari (i per diferents raons, no tothom ho aconsegueix), i finalment hi ha un seguiment de l’acompliment que duu a terme l’administració.

I les xifres varien en cada fase: no tothom que ho sol·licita aconsegueix l’ajut, i aquest és sempre temporal. A més, sempre es fa el seguiment de la persona beneficiària de l’ajut, perquè aquest té un caràcter temporal en funció de l’evolució de la situació de la persona i la família.

PROCÉS ADMINISTRATIU DELS AJUTS

1r INFORMACIÓ DELS REQUISITS PER PRESENTAR LA SOL·LICITUD

2n PRESENTACIÓ DE LA SOL·LICITUD

3r VALORACIÓ PER PART DELS SERVEIS: APROVACIÓ O NEGACIÓ

4t ACCEDIR A LA CONDICIÓ DE BENEFICIARI (sempre temporal)

5è SEGUIMENT i AVALUACIÓ: MANTENIMENT O FINALITZACIÓ DE LA PRESTACIÓ

El mateix pot passar quan veiem una sala d’espera de l’Oficina d’Informació i Atenció Ciutadana (OIAC): els veïns i veïnes de nacionalitat estrangera estan obligats a presentar una sèrie de documentació relacionada amb el Padró (certificats de convivència, sol·licituds de permís de residència, de treball, de reagrupament, d’arrelament...), que els nacionals no necessiten, per la qual cosa han d’anar més vegades a l’OIAC. Per exemple, la legislació imposa que qualsevol persona sense permís de residència permanent ha de renovar l’empadronament cada dos anys. Si no es presenta i no justifica que continua vivint a Santa Coloma, per exemple, l’Ajuntament la dóna de baixa del Padró.

ORIENTACIONS, ARGUMENTS I DADES PER A L’ACCIÓ ANTIRUMORS. Part I. Abril 2013. 6

Les percepcions i els prejudicis ens poden dur a crear i difondre rumors no contrastats en qualsevol tema.

Veiem una mostra relacionada amb la violència de gènere: “los que se sienten amenazados por los avances de la mujer al considerar que eso merma sus derechos, arremeten contra ella tergiversando los datos, como que más del 30 % de la denuncias por maltrato son falsas. De nada sirve que el Consejo General del Poder Judicial realizara un minucioso estudio en el que sólo detectó en el primer semestre del 2010 tres sentencias relativas a denuncias falsas de un total de 23.762 fallos dictados en las audiencias provinciales”4. 1.2 ELS RUMORS AFECTEN TOTS ELS COL·LECTIUS I, PER TANT, AFECTEN A TOTHOM Només cal recordar expressions referides als joves com a una generació que ni estudia, ni treballa, ni ho vol (NININI). Una bona resposta és el projecte de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, GENERACIÓ SÍ-SÍ. 5

* Cal tenir present que els rumors actuals són molt semblants als que s’han dit en altres temps. Per a exemplificar-ho us plantegem un joc d’endevinalles:

- Pregunta 1 : Qui són aquests comerciants de què parla Pons? Resposta: Els catalans, que també obrien festius i fins tard –considerant que en el segle XIX les nou del vespre ja era molt tard-. - Pregunta 2 : De quin país està parlant? Resposta: de Cuba. De fet, a l’illa caribenya l’expressió “el catalán de la esquina”6 o “meterse a catalán”7significava, respectivament, un petit comerç d’alimentació o algú que n’obria un.

4 “Amenazas falsas. La crisis provoca temores que se sustentan más en los prejucios que en los datos reales”, La Vanguardia, 23-3-2011. 5 http://www.grame.net/es/principal/repositorio-de-noticias/actualidad-y-noticias/article/3827.html?cHash=53bcf6d32075966a7b98e1a2e0ad25bd

“Una descripció de principis del segle XIX, del viatger francès F. de Pons, ens aproxima a les característiques dels comerços dels ‘x’ i apunta una de les claus de l'origen de la fortuna de molts

X, sustentada en la seva capacitat de treball i d'estalvi: “Les seves existències consisteixen en ceràmica, vaixelles, bijuteria, quincalla, eines, vins, sucre, pernils, greixos, fruits secs, formatges,

etc. Tenen, sobre la resta de tendes, l'avantatge de no estar tancades els dies festius ni els diumenges. La seva utilitat les fa estar obertes des de la punta del dia fins a les nou del vespre.”

(1). Efectivament, les petites o grans fortunes fetes pels x van tenir el seu origen, excepte en rares excepcions, en la seva incommensurable capacitat de treball d'uns homes que havien fixat una data de caducitat a la seva aventura i, per tant, no concebien la possibilitat d'eternitzar la seva

estada a l’illa”.

ORIENTACIONS, ARGUMENTS I DADES PER A L’ACCIÓ ANTIRUMORS. Part I. Abril 2013. 7

1.3 LA DEFENSA DE LA UNIVERSALITAT DE DRETS I DEURES, FONAMENT DE LA LLUITA ANTIRUMOR Un dels efectes negatius dels rumors és la divisió entre la població en funció dels orígens i la condició social. Aquesta separació es fonamenta en el fet de qüestionar-se el sistema democràtic i la universalitat de drets i deures com un dels principis del sistema de benestar: dret a l’educació, a la sanitat... Com va demostrar Hanna Arendt (2006), els tòpics i rumors, vinculats a prejudicis i estereotips, són una de les eines que fan servir els grups totalitaris. Així, el fet que els nazis convertissin els jueus en el principal enemic i causants de tot el que anava malament, va ser un truc demagògic. Amb aquest antisemitisme pretenien captar les masses, ja que els jueus, en termes de política mundial, amb prou feines tenien importància. Un acudit fa una bona referència d’aquest fet, i diu així: “Un antisemita afirmava que els jueus havien provocat la guerra i un altre li replicava: ‘Sí, els jueus i els ciclistes’. El primer li preguntà: ‘Per què els ciclistes?’, a la qual cosa l'altre respongué: ‘I per què els jueus?’ Els jueus, doncs, eren simplement la víctima propiciatòria.”.8

Aquesta estratègia difon rumors com ara “ Els estrangers tenen més drets que els espanyols” o “Un espanyol ha de tenir més drets perquè és d’aquí i cotitza durant tota la vida”. Cal tenir present que els drets i les llibertats públiques de les persones estrangeres no queden limitats per la normativa d'estrangeria9, sinó que estan fonamentats en la pròpia Constitució espanyola, article 13.1, que remet al compliment d'allò que estableixen les lleis i els tractats internacionals, com la Declaració Universal dels Drets Humans o la Carta europea de salvaguarda dels drets humans (1998) -signada per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet- que estableix en l’art. II el ‘PRINCIPI D'IGUALTAT DE DRETS I DE NO-DISCRIMINACIÓ':

6 EL 'CATALÁN DE LA ESQUINA' Los inmigrantes de Catal unya dejaron en Cuba su huella en los ámbitos cultural y económico El Periódico de Cataluña,2006-08-08 XAVIER Febrés 7 12/21/04 - Expansion (Madrid) - CUBA, LA ANTIGUA ISLA 'ANZUELO' PARA EL COMERCIANTE CATALAN. Un libro recoge los historicos vinculos comerciales y culturales del siglo XIX entre Catalunya y la isla caribeña. 8 Aquesta frase (atribuïda erròniament a Goebbels, ministre de propaganda de Hitler) està arrelada en la cultura popular. En el capítol 4t del Llibre I de les Obres orals, Plutarco diu de Medion de Larisa, conseller d’Alexandre Magno, que “ordenava als seus seguidors que sembressin confiadament la calúmnia, que la fessin servir per mossegar, i els afirmava que quan la gent hagués curat la ferida, sempre en quedaria la cicatriu” . 9 Llei orgànica 4/2000, de drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, conforme a la redacció donada en les reformes introduïdes mitjançant les Lleis orgàniques 8/2000, 11/2003, 14/2003 i 2/2009. Article 2 bis. La política immigratòria (afegit per la Llei orgànica 2/2009) article 68. Coordinació de les administracions públiques. (Redactat conforme a la Llei orgànica 2/2009). I Reial decret 557/2011, de 20 d'abril (Reglament d'estrangeria).

Si una mentida la repetim 1.000 vegades s’acaba tornant en una certesa

ORIENTACIONS, ARGUMENTS I DADES PER A L’ACCIÓ ANTIRUMORS. Part I. Abril 2013. 8

10 I a partir d’aquest fonaments, la llei és clara: la política de les administracions públiques és afavorir la plena igualtat entre tota la ciutadania. Igualtat en drets i deures, en oportunitats i obligacions que tenen per llei tots els ciutadans, independentment del seu lloc de “naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social” (article 14 de la Constitució). Tanmateix, cal recordar que les persones de nacionalitat estrangera tenen un règim de drets més restringit que la resta de la població, ja que estan sotmeses a la legislació d’estrangeria que defineix i aplica l’Estat espanyol. L’anomenada Llei d’estrangeria, així com els reglaments que la despleguen, són un compendi d’obligacions i tràmits que s’han de complir per residir i treballar de forma regular a l’Estat espanyol. En cas d’incompliment, poden ser objecte de multes o rebre una ordre d’expulsió, ingressar en un centre d’internament d’estrangers (CIE) i, finalment, ser expulsats al seu país d’origen. A més a més, el fet de no disposar de nacionalitat espanyola o comunitària els priva del dret a la participació política: estan exclosos de participar en les eleccions al Parlament europeu, al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya. Només alguns col·lectius, en virtut de convenis bilaterals signats amb els països d’origen, poden votar en els comicis municipals i sempre que compleixin un procés previ d’inscripció al Cens electoral. Un altre exemple d’aquesta restricció en els drets és l’ampli llistat d’ajuts, subvencions o llocs de treball de titularitat pública on cal acreditar un mínim d’anys de residència o, fins i tot, disposar de la nacionalitat espanyola.

Així doncs, el primer pas per a la lluita antirumor és defensar la universalitat dels drets i deures.

Com que els rumors sobre minories tenen l’objectiu de controlar el conjunt de la població, indirectament –i com ja hem dit- afecten a tothom. Els rumors creen tensions horitzontals que desvien l’atenció. Per exemple, “la culpa que jo no tingui feina no és la crisi, sinó els estrangers que són treballadors com jo mateix”. 10 http://www.idhc.org/cat/131_ceuropea.asp

1. Els drets enunciats en aquesta Carta s’han de reconèixer a totes les persones que viuen a les

ciutats signatàries del document, independentment de la seva nacionalitat.

2. Aquests drets els han de garantir les autoritats municipals, sense cap discriminació per raó de

color, edat, sexe o opció sexual, llengua, religió, opinió política, origen nacional o social o nivell

d'ingressos.”

ORIENTACIONS, ARGUMENTS I DADES PER A L’ACCIÓ ANTIRUMORS. Part I. Abril 2013. 9

Per tal de promoure la universalitat de drets i deures és fonamental “trencar el fals debat sobre solidaritat interna versus la solidaritat externa i creiem que cal fer incís en l’articulació amb els actors de la cooperació catalana i la seva eficàcia(...)Considerem que aquest moment de crisi ens ajuda a trobar millors eines per fomentar les accions de solidaritat i és especialment en aquest moment quan la solidaritat del poble català esdevé una resposta obligada en la cooperació en temps de crisi, entesa com un valor transversal.”11 1.4 INTERNET I L’EXTENSIÓ DELS RUMORS Involuntàriament, tots nosaltres podem estar contribuint a fer més gran un rumor, a expandir una informació construïda maliciosament per distorsionar la convivència. Internet amplifica i “beneeix” d’alguna manera alguns rumors (“És cert, ho he vist a Internet”). Les cadenes d’errors i mentides que es van copiant i multiplicant a la xarxa reben el nom d’HOAX o falses alarmes.. 12 Si reps qualsevol informació procedent de la xarxa verifica les fonts. I si vols ser proactiu, quan t’arribi un missatge d’aquestes característiques, pots fer arribar aquesta la que t’oferim a continuació.

� Segur que algú s’ho repensa abans de continuar difonent missatges no verificats.

11 “Catalunya, terra solidària”, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, 31 Assemblea General del Fons Català, el 7 de juny de 2012 http://www.fonscatala.org/recursosDocumentals/index.php?id_pagina=88&idRegi=233&tp=12&c=10 12 Per a més informació, vegeu: http://hoax-falsesnoticies.blogspot.com.es/

ORIENTACIONS, ARGUMENTS I DADES PER A L’ACCIÓ ANTIRUMORS. Part I. Abril 2013. 10

JO CONSTRASTO LA INFORMACIÓ, I TU? Company/a, Habitualment deus rebre correus electrònics, amb informacions poc contrastades, que fan referència a col·lectius o persones i que proliferen impunement per la xarxa. La Xarxa de Transmissió de Valors hem preparat un model de resposta per a aquest tipus de missatge. Amb un gest senzill (talla i enganxa la resposta) tu també pots contribuir a frenar enormes cadenes de desinformació. Actuar a petita escala és molt important. Moltes gràcies per la teva col·laboració. ADVERTIMENT! Per la xarxa circulen molts correus de desinformació que corresponen a muntatges i rumors, fets per ignorància, per interessos obscurs o per distorsionar la convivència. Si els reenvies sense contrastar-ne la veracitat estàs contribuint a generar confusió o a fer créixer determinats prejudicis. L’enviament massiu d'aquest tipus de correus sense verificar-ne la informació pot perjudicar seriosament altres persones, però també a nosaltres mateixos; contrasta-la si us plau! Dedica-hi 5 minuts, verifica les fonts, informa-te’n. Internet pot ser una gran eina d’informació. Ajuda’ns que sigui millor. GRÀCIES. ¡¡¡ADVERTENCIA!!! Por la red circulan muchos correos de desinformación que corresponden a montajes y rumores, que se hacen por ignorancia, por oscuros intereses o para distorsionar la convivencia. Si los renvías sin contrastar su veracidad estas contribuyendo a generar confusión o a hacer más grandes determinados prejuicios. El envío masivo de este tipo de correos sin verificar la información puede perjudicar seriamente a otros y a nosotros mismos, ¡contrástala por favor!. Dedica 5 minutos, verifica las fuentes, infórmate. Internet puede ser una gran herramienta de información. Ayúdanos a que sea mejor. GRACIAS .”

Internet pot ser una gran eina d’informació, comunicació i relació social; però cal navegar-hi amb precaució i coneixement. Precisament, el treball en xarxa facilitarà que entre tots i totes aconseguim millorar-lo.