TREBALL EDUCACI FISICA

TEMA: L'APARELL LOCOMOTOR, LA VELOCITAT,

L'EQUILIBRI I EL HOQUE.

Vocabulari bsic....................................................................................... pg. 2-3Sobre l'aparell locomotor.......................................................................... pg. 4-7Sobre la velocitat...................................................................................... pg. 8-10Sobre l'equilibri......................................................................................... pg. 11-12Sobre l'hoquei........................................................................................... pg. 13-16

MAGDA RAHHAL 3B

1. VOCABULARI BSIC:

APARELL LOCOMOTOR: s l'aparell del cos que s'encarrega de totes les funcions relatives al moviment.ESQUELET: vestiment ossi del cos de l'home o qualsevol altre vertebrat.OSSOS: pees que formen l'esquelet. Formades per fosfat de cali i altres sustncies inorgniques. Presenten formes diferents que els classifica en amples, curts i llargs. Les seves funcions sn protegir els rgans y fabricar elements de la sang (glbuls vermells).ARTICULACIONS: punts on es troben dos ossos. Grcies a les articulacions, l'esquelet no s una pea rgida impossible de moure.LLIGAMENTS: cord fibrs que uneix els ossos de les articulacions o plec membrs que sost en la deguda posici cualsevol rgan.MSCULS: rgan o massa de teixit composta de fibres contrctils que serveix per produir el moviment en l'home y en els animals.CONTRACCI MUSCULAR: capacitat que tenen els msculs de comprimir-se i moure els ossos a qu estan enganxats.TENDONS: conjunt de fibres conjuctives que uneixen els msculs amb els ossos.VELOCITAT: relaci entre l'espai recorregut i el tems transcurregut.VELOCITAT DE REACCI: capacitat de respondre el ms rpid possible a un estmul determinat.VELOCITAT GESTUAL: capacitat que permet realitzar un gest amb la mxima velocitat possible.VELOCITAT DE DESPLAAMENT: capacitat de recrrer una distncia en el mnim de temps possible.EQUILIBRI: s una de les nostres capacitats motrius ms importans, ja que ens permet mantenir la posici.EQUILIBRI ESTTIC: es produeix quan no hi ha un desplaament apreciable del centre de gravetat.EQUILIBRI DINMIC: es produeix quan hi ha un desplament considerable del centre de gravetat per l'espai.ESTIC: instrument de plstic, fibra de vidre o fusta que s'utilitza en la prctica dels diferents tipus d'hoquei.PUSH: gest tcnic d'atac que consisteix a impulsar al bola per fer una passada o un llanament a porteria.TAKLE: acci defensiva que consisteix a llanar sobre la bola quan s en posci de l'atacant.

1.- Quins elements formen l'esquelet hum?Els ossos.2.- Intenta explicar per a qu serveixen els ossos, les articulacions i els msculs.

Els ossos: Ens serveixen per protegir els nostres rgans i per la fabrica d'elements en la sang. Les articulacions: Son les que ens permeten que l'esquelet pugui tenir movilitat, aquestes sn els punts de trobada dos ossos. I son les que ens fan accedir als doblegaments, estiraments i girs. Els msculs: Aquets son el motor del cos, ja que son els elements actius de l'aparell locomotor i els que ens origina el moviment del nostre cos.3.- Posa nom als ossos i articulacions que t'assenyalem en el dibuix de la illustraci.

4.- Posa noms als msculs que hem dibuixat en l'esquema de la illustraci.

5.- Cada component del grup, per a conixer millor el vostre propi cos, preneu-vos les mesures que indica la i.lustraci i anteu-les al quadre segent:

Mesures del teu cos:

A Alada 153cm

B Envergadura 157

C Cintura: 71cm

D Malucs: 90

E Pit 90

F Longitud de cames: 77cm

2) Pes en dej: 53

6.- Esmenta els sistemes o aparells que ajuden a funcionar l'aparell locomotor. Aparell respiratori Aparell circulatori Aparell digestiu Sistema nervis7.- Com actua el sistema nervis per mobilitzar l'aparell locomotor? Explica-ho breument.Els rgans sensors capten informaci concreta, que es desplaa fins els centres nerviosos amb l'ajuda dels nervis. El centre nervis demana una indicaci fins als msculs mitjanant nervis, i aquests es posen en moviment i compleixen les ordres. 8.- Trobar paraules que es refereixen a l'aparell locomotor.

9.- Mots encruats:

10.- Dibuixar amb un esquema els moviments segents del cos hum: crrer, saltar, reptar i fer una tombarella.

1.- De quines tres meneres pot manifestar-se la velocitat? Posar tres exemples d'accions esportives que necessiten la velocitat.Es manifesta a travs de tres maneres diferents: Velocitat de reaccio: Aquella on es centra anar el ms rpid possible. EX: Sortida en una cursa curta, on els corredors reaccionen d manera molt rpida. Velocitat de desplaament: Capacitat de recrrer una distncia el temps mes curt possible. EX: el rugbi, ja que els jugadors han de crrer molt rpid per agafar la pilota en un mnim de temps.2.- Anomenar tres animals dels ms rpids del mn i explicar les caracterstiques ms importants de cadascun. El guepard: El podem trobar a l'frica, a l'Iran o b a zones d'Afganistan. Te un pes generalment rondant pels 50 o 60. I la mida es d'entre 1'1m i 1'5m. Te unes pates llargues, primes i sobretot rpides, doncs arribar a crrer a una velocitat de 110km/h. L'astru: Es un au gran, no vola, que es troba a varies zones del frica. Son les aus mes grans i forts, compten amb una estrctura que rona als 2'4 i un pes que arriba fins i tot als 116 kg. Com carectersticas fsicas destaca el seu coll llarg i cap petit, amb ulls grans i un bec curt i ample. Son super rpids i poden arriba als 65km/h. La lleona: Amb un pelatje castany clar, mancat de melena. Garres provedes d'ungles i mandbules fortes. Poden alcaar una velocitat de 50-60km/h.3.- Com es millora la velocitat de desplaament? Posar sis exemples. Amb prctica, de un seguit de exemples, on interve el sobrepassament de barrera que poden ser: Ciclisme Baixada i pujada d'escales Millorant la fora muscular. Exemples: Pujar pendents, a peu, patins, bicicleta...etc Amb l'oposici de resistencia amb un company subjectant-lo amb una corda per la cintura. Millorant la cordinaci dels moviments. Exemples: Llenar una pilota i agafar-la sense que caigui. (consecutivament) Fer un circuit amb una pilota de futbol i una altra de bsquet.4.- Assenyalar si sn veritat o mentida les afirmacions segents: La velocitat de reacci s fonamental en un corredor de fons. Mentida Per millorar la velocitat de desplaament poden realitzar-se excercicis en qu se superi la barrera de la velocitat. Veritat Encara que millorem la nostra tcnica esportiva, aix no ens ajudar a ser ms rpids. Mentida La velocitat de reacci est condicionada de manera fonamental pel sistema nervis. Veritat

5.- Explicar per qu necessiten velocitat els esportistes segents. Indica, tamb, de quin tipus de velocitat es tracta.

Un corredor de tanques de 110m tanques: Velocitat de gestual: per saltar les tanques. Velocitat de reacci per a la sortida. Velocitat de desplaament per fer el recorregut en el menor temps possible. Un porter d'hanbol : Es necessita la velocitat de reacci, per poder reaccionar rapidament junt els moviments de la pilota i laelocitat gestual, per fer la parada i llenar-la a un altre persona o a porteria. Un saltador de llargada: Velocitat de desplaament per agafar molta velocitat abans de saltar. Velocitat de reacci per a saltar. Un jugador de tennis taula: Velocitat de reacci, per intentar tallar la trajectria de la pilota. Velocitat gestual, per realitzar els cops amb destressa i velocitat. Un jugador de tennis: Velocitat de reacci per poder aturar amb la raqueta el cop. Velocitat gestual per fer el cop de tornada d'una manera ms eficaz. Velocitat de desplaament per arribar-hi rpidament all on va la pilota.4. SOBRE L'EQUILIBRI 1.- Explicar com influeix en l'equilibri la posici del cap. L'equilibri es determinat per un lquid situat a l'orella mitjana, la posici del cap s decisiva de manera que si movem el cap d'una manera molt brusca i el lquid resulta perturbat, l'equilibri tamb es perturba. 2.- Qu s el centre de gravetat? Explca-ho.El centre de gravetat s el punt trobat al 55% de l'alada del cos. Varia segons la posici del cos i la base, de manera que si ens pujem sobre una cadira variara a diferencia de si ens mantenim al terra. 3.- Quins sn els factors ms importants de l'equilibri? L'amplitud de la base que sost el nostre cos. 4. Jugueu amb l'alria del vostre centre de gravetat: Camina per una vorada, endavant i enrere. Camina per una vorada, endavant i enrere, inclinant el cos endavant. Camina per una vorada, endavant i enrere, a la gatzoneta. Camina per una vorada, de puntetes.En quina postura t'ha costat ms aguantar l'equilibiri? En quina t'ha estat ms fcil? Expliqueu totes les vostres sensacions en l'experincia:Sens dubte la que m'ha dificultat una mica el treball a sigut caminat a la gatzoneta, i la mes fil la de caminar normalment. He sentit un canvi de gravetat alhora de caminar de manera normal per alhora inclinant una mica el nostre cos. 1.- Explicar i diferenciar l'origen del hoquei sala, herba, patins i sobre gel:HOQUEI SALA: Un esport creat a principi del sigle encara que els egpcis ho van practicar molt mes aviat. Encara que al comenament, no tenia unes regles concretes, es van crear amb els anys. HOQUEI HERBA: Aquest model va surgir al s. XIX, Anglaterra. Per el primer reglament escrit no apareix fins al 1852. Poc a poc aquest esport es va estendre arreu de tot el mn, i es va fer servir como esport olimpic. Va ser introduit a Espanya a prinipis del segle XX.HOQUEI PATINS: El hoquei amb patins no surgeix fin finals del segle XIX A Anglaterra, i despres de una extensi al sud-oest d'Europa es va crear la Federaci Internacional de Patinatge (FIP) el 1924.A Espanya, tamb es va introduir cap aquest any, creant-se mltiples federacions de patinatge i hoqueiHOQUEI GEL: Va ser creat al Canad a l'any 1860, aproximadament. Aviat es va extendre pel psos nrdic com Sucia, Finlndia, Rssia, etc. Avui dia pot jugar tant en llocs oberts com en instal-lacions cobertes. Als jocs Olmpics d'Anvers (1920) va ser esport olmpic.2.- Dibuixar amb les seves dimensions els camps se hoquei sala, herba, patins i gel. Quines diferencies observe

HOQUEI SALA:

HOQUEI HERBA:

HOQUEI PATINS I GEL:

El camp de hoquei sala i hoquei patins son de extensions petites en comparaci amb els camps de hoquei herba i hoquei gel. Els de hoquei sala i herba comparteixen moletes semblanes, ja que ambds son dividits en 4 parts per 3 lnies, el camp d'herba, pot ser natural o b artificial. El terreny de joc de hoquei patins i de hoquei sobre gel sn fora similars, pero es diferencien per les zones marcades de les circumferncies.

3.- Enumera els gestos tcnics ms importants del hoquei en general.

Presa de l'estic Conducci de la bola Rebre o aturar la bola Empenyeri colpejar la bola Bloqueig Takle4.- Busqueu similituds i diferncies a cada modalitat de hoquei. (Excloents el gestos tcnics i tctics). Noms sobre qestions generals del reglament.

Varien les seves dimensions i caracterstiques de cada camp. L'objectiu del joc sempre es la introducci de la bola o be del dic a la porteria del bandol contrri. El guanyador es qui fa mes gols, en totes les modalitats. Per la conducci la bola o el disc s'utilitza l' estic, un instrument de plstic, fibra de vidre o fusta, amb el qual es condueix la bola o disc. Generalment la porteria es en forma de prisma. A el hoquei patins i herba aquesta porteria t la part dorsal inclinada. Excepcionant la del hoquei gel, amb forma bicilndrica. Els jugadors varien depenen de la modalitat que si juga, al hoquei sala hi son sis jugadors. Al hoquei herba n'hi han once. I al hoquei patins n'hi ha cinc jugadors, finalitzant per el hoquei gel on similarment al hoquei sala tamb son sis jugadors. La durada del partit tambe depen de la modalitat. AL hoquei sala el partit es de quranta minuts (dividit en dues parts) igualitariament al hoquei patins. A l'hoquei sobre gel n'hi ha tres temps de 20 minuts amb dos descansos de 10 minuts. I a l'hoquei herba, dos temps de 35 minuts amb un descans de 5 minuts. A l'hoquei patins es fa servir una bola negra de goma prensada i a l'hoquei sobre gel es fa servir un disc (tamb anomenat puck), que s de cautx negre i pesa uns 160g. A l'hoquei sala s'utilitza una bola petita de plstic que pot ser de diversos colors. I a l'hoquei herba la bola s esfrica i blanca, recoverta de cuir o plstic i que pesa uns 160g. Els partits sn dirigits per un o ms rbitres. A l'hoquei sala els jugadors fan servir unes vambes especials per aquest esport. A l'hoquei herba, unes vambes amb una sola especial per no relliscar. A l'hoquei patins, porten patins de quatre rodes. I a l'hoquei sobre gel, uns patins especfics per al gel.