Caracterització del concepte de Diversitat Funcional.

JOAN MARTÍNEZ ABELLÁN Educador Social

Estudiant de Psicopedagogia a la UOC Educador ocupacional a Fundació Tallers

El terme “Diversitat” fa referència a “varietat”, però alhora a “diferència”. És clar que

des d’una consideració genèrica del concepte tots i totes som diversos y diverses. La

diversitat caracteritza a la natura humana. Però a efectes sociològics aquesta

consideració no és més que una altra manera d’homogeneïtzar (tots i totes som

diferents).

Però en el sentit que ens ocupa, fem referència a la singularitat funcional. És a dir, a allò

que és distintiu de la semblança i, per tant, a allò que és alternatiu a l’ús comú, al fet

habitual, típic i estadísticament normativitzat.

Funcional fa referència a les funcions, i a com aquestes es porten a terme recolzades en

suports diversos (percebre, raonar, desplaçar-se, aprendre, sentir, comunicar-se,...)

Així, Diversitat Funcional entenem que explicita les maneres alternatives de funcionar

adaptativament amb suports diferents als comuns i habituals donada la pròpia

singularitat.

Cal ser conscients que no parlem d’una categoria diagnòstica o d’un constructe

científic en el sentit estricte, sinó d’una opció ideològica escollida intencionalment

prenent com referència els valors que explicitem i que orienten la nostra acció. Es

tracta, en definitiva, d’una resposta específica a les característiques individuals i

diferencials.

Per altra banda, pesem que aporta un principi de normalització, tant en la mateixa

concepció dels processos i procediments d’assessorament, orientació i intervenció

psicopedagògica, com en la provisió d’aquests.

Cal recordar, que aquest és el terme que les mateixes persones amb Diversitat

Funcional prefereixen.

Una explicació complementària

El concepte de discapacitat que hem utilitzat tradicionalment, és només una categoria

diagnòstica, una classificació operativa, que posa l’èmfasi en les limitacions, mentre

que allò que ens preocupa i ocupa són les possibilitats de les persones i els suports que

cal dissenyar i establir per afavorir el seu màxim desenvolupament possible. No ens

preocupa (o no hauria) “què és” la persona, sinó quines oportunitats li oferim, com de

variats i rics són els contextos on establim relació, com la persona participa activament

en el seu progrés, com ajudem a desenvolupar les seves habilitats funcionals, quines

són les seves necessitats i els ajuts que requereix, o com podem facilitar que accedeixi

als estàndards de qualitat de vida habituals en el seu context sòcio-cultural.

La categoria diagnòstica no identifica res de valuós en aquest sentit. Això no treu que

identifiquem quines són les seves limitacions en el seu funcionament en el context

concret on intervenim o accedim, donat que tal circumstància li ha de representar

determinats desavantatges en el funcionament en àrees específiques o en algunes

habilitats concretes de la seva conducta adaptativa. Però saber-ho i ja està tampoc

serveix de res. Ho volem saber per oferir-li els suports ajustats a les seves necessitats i

interessos.

El concepte de Diversitat Funcional situa les limitacions del funcionament de cada

persona en relació al context social on això li pot suposar un desavantatge, i que

s’expressa en alguna de les habilitats de la conducta adaptativa que s’adquireixen en el

desenvolupament personal i social per tal de funcionar en els diferents entorns socials.

Es tracta, doncs, de diversitat en relació a la conducta adaptativa típica i en la

manifestació comú d’aquestes habilitats.

Tal diversitat funcional entenem que cal ser considerada dins els entorns laborals i

comunitaris típics en relació als iguals en edat i variables culturals. Suposa considerar

que aquesta diversitat inclou punt forts que cal promocionar i punts febles

susceptibles de ser desenvolupats amb els suports individualitzats necessaris i

sostinguts durant el temps que es requereixi.

D’aquesta manera, considerem que la persona no és el resultat exclusiu de les

característiques pròpies, sinó el resultat de la interacció de tals característiques amb

els contextos on es desenvolupa la seva vida. El desenvolupament d’aquesta persona

depèn, per tant, de la vàlua de les experiències que se li facilitin i de la riquesa dels

contextos on es desenvolupi, més que no pas de les seves limitacions. Aquest impacte

és el que entenem determina el funcionament adaptatiu de la persona.

Les seves limitacions no són un atribut, sinó el resultat del seu funcionament variable

en funció de les exigències del context i dels suports que rebi.

REFERÈNCIES.

American Association on Mental Retardation (2002). Mental Retardation. Definition, Classification, and Systems of Supports. Washington, DC: AAMR.

M. Ángel Verdugo, (1992). Calidad de vida y educación especial. Aportaciones de la nueva definición de retraso mental de la Asociación Americana sobre Retraso Mental Aula de Innovación educativa.Barcelona. Ed. Graó.

Romanach, J., Lobato, M. (2005). Diversidad funcional.Nuevo término para la lucha por la dignidad en la diversidad del ser humano. Foro de Vida Independiente. Disponible a: http://centrodocumentaciondown.com/uploads/documentos/1dcb1a899435d2b2806acdf5dbcf17aa941abd8d.pdf [data de consulta: setembre de 2012]