DIVENDRES · 8 de novembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15174 - AVUI / Any XLI. Núm. 14044 - EL PUNT

1,20€

3828

33-1

2089

35L

8294

30-1

2043

26Q

Els exconsellers Toni Comín, en primer terme, i Lluís Puig, a la sortida dels jutjats ■ EFE

PREVIST · El jutge deixa enllibertat sense fiança, com en les anteriors euroordres, elsexconsellers Comín i Puig

Tot en ordreUNIFICACIÓ · La justícia belgaté pendent de decidir si integra elcas d’ells dos al de Puigdemont isi els cita pel 16 de desembre

Torra qüestiona elsinterrogatoris als CDR

Junqueras reclamatornar a ser candidat

P6,19

“Amb aquestPedro Sánchezpoc hi tenim

a negociar”

Oriol Junqueras. Exvicepresident delgovern. Pres polític

“El 155 i la DUIsón dos fulls deruta fracassats”

Jaume Asens. Cap de llista per Barcelonad’En Comú Podem

La Comissió redueix en quatre dècimesel creixement previst per aquest any

Europa-Món P24,25

Pierre Moscovici, comissari d’Economia, ahir ■ EFE

Clatellada de la UEal govern espanyol

Les famílies paguen 148milions en quotes escolars

Nacional P21

La Fapac denuncia que Educaciós’estalvia aquests diners irregularment

Actor

“El cinema fantàsticparla molt de larealitat”

Entrevista Iván Massagué P28

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 2019

ra que demà pas-sat tenim elec-

cions d’aquestes queen diuen generals,potser convindria feruna mica de memòria.

Fa gairebé vint anys, en les votacionsdel març del 2000 per al Congrés, l’in-dependentisme català va obtenir-hi unsol diputat. Era el ripollès Puigcercós,que me l’imagino sol com un mussolpujant i baixant la Carrera de San Jeró-nimo amb una carpeta sota el braç.Aproximadament una dècada després,als comicis del 2011, n’hi havia tot justtres, d’independentistes, a la cambrabaixa de les Corts de Madrid. Saltantels anys més o menys de deu en deu,el 28 d’abril passat l’estat de la qüestiója havia canviat prou: per primera ve-gada una formació política indepen-dentista guanyava les votacions esta-tals a Catalunya, quedant com a pri-mera força en tres de les quatre cir-cumscripcions catalanes i un total de22 dels diputats escollits van ser-hoamb un programa que incloïa la inde-pendència. Per a aquest diumenge, les

enquestes ens indiquen que encara espodria anar més enllà. La presència detres llistes independentistes d’espec-tres ideològics diferents podria perme-tre la incorporació de nous votants ipossibilitar l’obtenció d’una majoriaabsoluta independentista en el totaldels diputats catalans. Alhora, semblaque es podria repetir l’escenari del’abril passat, i ERC quedaria en la pri-mera posició de les urnes catalanes.Entre l’abril i el novembre: un governespanyol evidenciant la seva intransi-gència davant d’un independentismemajoritari que li allargava la mà perdialogar i arribar a acords, una sentèn-cia vergonyosa contra uns líders polí-tics pacífics, unes protestes indigna-des al carrer. No sé si esperaven que lasentència tingués alguna utilitat, peròdesprés de repartir un centenar d’anysde presó com qui no vol la cosa –ambels tretze d’Oriol Junqueras al capda-vant com a capitost de les urnes i lespaperetes–, res fa pensar que l’Estatpugui tancar la carpeta del nostre as-sumpte. Potser és que no acaba defuncionar això de la duresa.

A

Keep calmAndreu Pujol

Il·lusosenterradors

El 2000 hi havia un diputatindependentista al Congrés;el 2011 n’eren 3, l’abril del2019 n’eren 22 i diumengeencara en poden ser més

m permetran que els retorni al’hospital de Mataró on vaig ferestada uns dies. Seré breu. En

principi, els pacients no poden sortirde l’establiment. Alguns contravenenla restricció. Parlo dels que es trobenbé o raonablement bé i es poden valdreper ells mateixos. No van gaire lluny.La sortida es limita a l’extensa espla-nada pavimentada que hi ha davantl’entrada. Com que s’han vestit amb laroba que duien quan van ingressar noés possible, si no és que fan mala cara,de distingir-los dels visitants. Cami-nen, prenen el sol, miren el paisatge,s’asseuen en els bancs que hi ha... Al-guns fumen, tot i els avisos i els se-nyals enormes pintats a terra que res-tringeixen l’activitat. Com que es donaper fet que tant els malalts com els vi-sitants en faran cas i per aquest motiuno hi ha cendrers, l’entrada de l’hospi-tal deu ser el lloc del terme municipalon hi ha més burilles a terra. Jo vaigsortir algunes vegades. L’hospital deMataró es troba en una situació eleva-da, cap a la mitja muntanya. Asseguten un banc, vaig fer contemplació delpaisatge, amb el mar brillant al fons.

E

Tot d’una, l’airet em va conduir unaolor al nas. La vaig tenir aviat identifi-cada: era de garrofer. Feia anys que noen sentia el perfum. A banda de mi iquatre provectes, hi ha entre els jovesi jovenassos gaire gent que pugui re-cordar l’olor entre dolça i seca delsgarrofers? Aquests arbres van ser su-primits quan els cavalls, principalsconsumidors dels seus fruits, van sersubstituïts per la tracció que s’alimen-ta de gasolina. Una mica més avall del’hospital hi ha una gasolinera. Unamica més amunt, on jo em trobava,han persistit uns garrofers. No els vaigveure, no em vaig atrevir a fer una ex-

cursioneta per localitzar-los. En elmeu estat, potser hauria estat massa.Tinc un vague record de l’arbre. Noera gaire bonic. Si hagués presentatbona fesomia hauria decorat jardins.La tala va ser gairebé total.

Quan no hi havia l’hospital i la car-retera que hi condueix era un camí demuntanya que gairebé arrencava delnucli urbà, havia vingut aquí d’excur-sió. Ens hi portaven els capellans el di-jous llarder, i algun cop el pare, ambels germans. Era tota una ascensió.Encara ho és, a peu, només que aras’ha de resseguir l’asfalt de la pobladís-sima Via Europa, el complex comer-cial del Mataró Parc... Els cotxes van ivenen. Llavors m’impregnava tot el ca-mí de l’olor dels garrofers i d’altres es-pècies botàniques. El cavall d’un pagèsmenjava amb un sac lligat al coll.

Els constructors de l’hospital vantenir una inspiració poètica: van po-blar de plantes remeieres i oloroses lescobertes horitzontals de l’edifici. Elsingressats les contemplen darrere lesfinestres hermètiques. No n’arriba capperfum. Tampoc tenen utilitat. Tot ésfarmacopea. Entro, que toca injecció.

“Tot d’una l’airetem du al nas elperfum d’aquestarbre oblidat

Vuits i nous

El garroferManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 2019

La decisió de les autoritatspolicials de la Gran Bretanya

de desestimar ara com ara –en es-pera de més informació– l’euroor-dre cursada pel Tribunal Supremcontra l’exconsellera d’Ensenya-ment Clara Ponsatí és un nou revésen tota regla a la justícia espanyola.Fet que posa de manifest la dificul-tat per encaixar a la resta d’Europales acusacions, ara ja convertides enesperpèntica sentència, contra elsdirigents independentistes cata-lans. Cal ser prudents mentre s’es-pera les decisions definitives a Es-còcia i a Bèlgica respecte de la restad’exiliats reclamats: el presidentPuigdemont i els exconsellers Co-mín i Puig –que també ahir vanmantenir la llibertat per decisió deles autoritats judicials belgues–. Pe-rò resulta evident que fora de l’Estatespanyol es veu la causa contra elsdirigents independentistes ambgran desconfiança, especialmentdavant un delicte com el de sedicióque es veu com una tipologia penalarcaica i democràticament inassu-mible en actuacions de caire políticcom les de l’1-O. Una desconfiançainternacional que s’incrementa perla polèmica generada per PedroSánchez després d’atribuir-se elcontrol de la fiscalia des del govern, ique s’ha vist obligat a rectificar.

Si es consolida el rebuig a leseuroordres, tal com ja va passar aAlemanya, l’Estat espanyol queda-ria en una situació complicadíssima,amb una part dels dirigents inde-pendentistes condemnats a fortespenes de presó per uns fets que al-tres països de la UE no considera-rien delictius, si més no amb la ma-teixa gravetat. I el deixaria fora delconsens democràtic europeu pelque fa a la garantia de drets fona-mentals i al rebuig a utilitzar la justí-cia de forma partidista per afrontarpenalment conflictes de naturalesapolítica com és el cas català.

La justíciaespanyola,en evidència

EDITORIAL

aig sentir ahir, en diferents oca-sions al llarg del dia, les queixesdels sindicats policials en rela-

ció amb l’operación Ícaro, que ésaquesta operació que ha fet desplaçarmilers i milers d’agents cap a Catalu-nya. Tenen raó. Els han traslladat pre-cipitadament i ara no podran votar niper correu, alguns mitjans explicavenahir que dormen fins a set agents enuna habitació, i es veu que alguns famés de tres setmanes que no han tin-gut cap dia de festa. La pregunta, pe-rò, més enllà de les condicions en quèes troben (que suposo que els va ambel sou), és: calia, enviar tots aquestsefectius? Cal que a Catalunya s’hi des-placin 4.500 agents de la Policía Na-cional i de la Guàrdia Civil? O és que sino ho fan no poden justificar el relataquest que estan fabricant en el sentitque l’independentisme és violent? Laministra de Justícia, Dolores Delgado,advertia a mitjan setmana que els inci-

V “Què passa? Queja han decidit que el9-N i el 10-N hihaurà incidents?

dents que es puguin produir el 10-Npoden ser considerats “un delicte elec-toral molt greu”, i el ministre Borrellho barrejava poc després parlant de“violència inusitada” i de “desordresinacceptables”. Però què passa? Que jahan decidit que el 9-N (curiosa data) iel 10-N hi haurà incidents? I que si noens envien milers i milers de policiesl’advertència no serà creïble? Llegei-xin alguns mitjans de comunicació es-panyols (he dit de comunicació?) ipràcticament fan riure. Que si la orga-

nización terrorista Tsunami vol boi-cotejar l’obertura de col·legis electo-rals, que si han planejat bloquejar l’ar-ribada de les urnes i les paperetes alscentres, que si els CDR impediran quees voti... Mare de Déu. Quin malbara-tament de diners públics tot plegatpels actes convocats pel dia de reflexióque no tenen res d’il·legals. Que nose’n recorden quan el 13-M del 2004,després dels atemptats de l’11-M, a to-tes les seus del PP hi havia milers demanifestants i no va passar res? O dequan el 2011, tot i la prohibició de laJunta Electoral, hi va haver un muntde concentracions convocades pel Mo-viment 15-M i tampoc no va passarres? Què ha de passar ara? Ni l’inde-pendentisme és violent ni la jornadade reflexió (dia en què, tot sigui dit,continuarem rebent mems i vídeoselectorals al mòbil) té cap sentit. Eldesplegament se’l podien haver estal-viat. Però temo que això ja ho saben.

I per què els envien, tants?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

La ministra d’Economia espanyola, Nadia Calviño,va rebre ahir una clatellada de la Comissió Euro-pea, que va rebaixar en quatre dècimes, fins al’1,9%, el creixement de l’economia espanyolaaquest 2019. Ràpidament es va afanyar a culpabi-litzar Catalunya de la situació. Quina barra.

ACTOR A ‘EL HOYO’, GRAN TRIOMFADORA A SITGES

Rebaixes europees

Des de la discreció, l’actor català ja té una carreraamb una vintena de pel·lícules i una cinquantenade títols, entre sèries de televisió i altres produc-cions. Ara és el protagonista total d’El hoyo, lapel·lícula que va triomfar en el Festival de Sitges ique s’estrena aquest cap de setmana.

-+=

-+=

Els caganers més popularsMarc Alòs

Estrena de pel·lículaIvan Massagué

-+=

Nadia Calviño

La cantant Rosalia, la sèrie La casa de papel, elprimer ministre britànic Boris Johnson o la joveactivista pel clima Greta Thunberg són algunsdels nous caganers que ha posat al mercat l’em-presa gironina Caganer.com, preludi de les festesde Nadal que ja són a la cantonada.

DISSENYADOR DELS CAGANERS DE CAGANER.COM

MINISTRA D’ECONOMIA ESPANYOLA

http://epa.cat/c/2ryr5m

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllMarta Monedero

Vells i nousmurs

i no hagués caigut el mur de Berlín, Merkel asseguraque faria 5 anys que estaria jubilada perquè a

l’Alemanya de l’Est les dones deixaven de treballar als60. Però les distopies sovint no coincideixen amb larealitat. Que li ho diguin a l’aleshores president de l’RDA,Erich Honecker, que el gener del 1989 afirmava que elmur no es demoliria en un segle. El traç de la geografiapolítica és mòbil. Les fronteres dansen i, avui, els estatseuropeus són el doble que cent anys enrere. També laUnió Europea veurà aviat com s’encongeix amb la

sortida d’un membre capdavantercom el Regne Unit i, probablement,s’ampliarà a mitjà termini ambl’entrada de nous socis.Els límits fronterers no són rígids nisón per sempre. Tres dècades méstard, altres murs s’han alçat. Mursvisibles o invisibles, físics osimbòlics. Amb el canvi de perímetre,la desconfiança i les desigualtats sóngairebé inevitables. La gran cicatriu a

l’Alemanya recent demostra com de ràpid s’altera unperfil tot i que avui prop de la meitat dels alemanys del’Oest se senten encara desafavorits per la història.Aquest malestar explica, en part, l’enlairament del’extrema dreta i una certa nostàlgia comunista. El queestà clar és que la caiguda del Mur i el daltabaix sovièticvan dibuixar la nova fesomia d’una Europa que, mésenllà de les fronteres, cerca un espai propi en una arenainternacional cada cop més polaritzada.

S

La grancicatriu deBerlíndemostracom de ràpidcanvien lesfronteres

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Sánchez topa amb el Supremper l’impost de les hipoteques.El president espanyol corregiràl’alt tribunal amb un decretperquè paguin els bancs.

10anys

20anys

Duran i Lleida demana serenitatper combatre la desafecció iavisa que “les grans proclamesde regeneracionisme” polític noresolen res.

El president de la Generalitat,Jordi Pujol, aposta per pactaramb ERC, però adverteix elconsell nacional de CDC que noserà fàcil.

Impost hipoteques Paraula de Duran Acord CiU-ERCTal diacomavui fa...

ue hi ha modes en alimentació ésun fet sabut i constatable. Darre-rament, està pujant molt la co-

tització de l’alvocat, al qual ja li adjudi-quen la condició de “superaliment”.Aquest terme, com explicava en un ar-ticle del juliol del 2016, respon a unamoda que pretén valorar, o sobrevalo-rar, uns aliments determinats, gene-ralment “exòtics”, enfront d’altres, nosempre amb prou base científica. Ali-ments que no són imprescindibles, iens poden fer oblidar que amb els nos-tres productes de proximitat ja en te-nim ben bé prou per nodrir-nos correc-tament. Entre aquests “superali-ments” n’hi ha de ben interessants, pe-rò molts s’han de transportar de lluny(cost ecològic) i són més cars.

EN UN ARTICLE D’AQUEST DIARI (“La dietade l’àvia”), de gener d’enguany, AdelaGenís esmentava alguns d’aquestsnous, o relativament nous, aliments,que es van fent lloc a la nostra dieta: al-vocats, quinoa, llavors de xia i infu-sions de cúrcuma i de gingebre, i con-cloïa, sàviament, que la cuina de les

Q àvies també tenia superaliments. AL’Econòmic del proppassat agost, Moi-ra Bortagaray esmentava l’alvocat coma font d’omega-3, i afirmava que per ai-xò ajuda a ser més creatiu, però indica-va que aquests àcids grassos es trobentambé en el peix blau, la fruita seca, lesllavors i l’oli d’oliva verge, i la relació po-dria ser més llarga. No hi ha nutrients“exclusius” d’un aliment determinat.El món científic també s’ocupa de l’al-vocat. El Journal of Nutrition ha publi-cat recentment un article de L. Wang icol·laboradors en el qual es constataque la presència d’alvocats en la dietaajuda a combatre el “colesterol dolent”gràcies al seu tipus de greix (preferent-ment insaturat, com els olis) i a unasubstància anomenada luteïna. Ja hemindicat que hi ha altres aliments amb elmateix tipus de greix. Afegim que al-tres fruites també porten luteïna, me-nys que l’alvocat, i que diverses horta-lisses (pebrots verds, espàrrecs, espi-nacs, mongeta tendra, api, bledes, brò-quil) en porten molta més.

L’ALVOCAT ÉS ORIGINARI d’Amèrica, com

la patata i el tomàquet, però la seva in-troducció en el nostre entorn és forçarecent. A la península Ibèrica es cultivaa la costa mediterrània andalusa i alPaís Valencià. El seu valor nutritiu ésinteressant (vitamines, minerals), pe-rò cal considerar que pel seu continguten greix, això sí, saludable, és una frui-ta oleaginosa, com les olives i, per tant,amb un cert valor calòric: 100 gramsaporten unes 140 quilocalories, men-tre que 100 grams d’una fruita fresca,com la poma, unes 50.

EN DEFINITIVA, menjar alvocats estàmolt bé, i són ben bons (també podemconsumir-los en forma de la salsaguacamole), però en el marc d’unadieta variada els hauríem d’alternaramb moltes altres fruites mediterrà-nies. No els mitifiquem ni ens obses-sionem amb un aliment determinatbuscant la salut d’una manera malal-tissa i restant diversitat a la dieta.Com molt bé diu Toni Massanés, di-rector de la Fundació Alicia (ALI-mentació i Cièn-CIA), “menjar nomésper salut no és sa”.

Abel Mariné. Professor emèrit de nutrició i bromatologia. Campus de l’Alimentació. UB

L’alvocatTribuna

assa una i altra vegada. Una mortremou els records, fa que aflorin a

la superfície capes antigues. També, ésclar, en el cas de persones que noméshem conegut a través d’imatges. És aixíque, tenint-la pràcticament oblidada,he recordat Marie Laforet en un cromod’un àlbum de cantants dels meus ger-mans, que deien que tenia uns ullsverds molt bonics. Jo era una nena i vanpassar uns anys abans que la veiés Àplein soleil, amb un Alain Delon de mira-da tèrbola que, interpretant el Ripley dela primera novel·la de Patricia Highs-mith que adapta aquesta pel·lícula diri-gida per René Clement amb un finalmoralista aliè a l’original, suplanta unhome al qual ha assassinat. Els ullsverds de Laforet hi resplendeixen en-mig del mar.

No recordo en cap altra pel·lículaMarie Laforet, que, de fet, va ser méscantant que actriu. En canvi, m’han re-vingut diverses pel·lícules en què va ac-tuar Omero Antonutti, que també hamort fa pocs dies. Sobretot, m’han re-vingut aquelles que vaig veure a l’ado-lescència i la primera joventut.

Deu ser cosa de l’edat i de les em-premtes que deixen a la memòria lesprimeres imatges d’algú. O potser ésperquè es tracta de pel·lícules especial-ment memorables, com és el cas dePadre, padrone, dels germans Taviani, id’El Sur, de Víctor Erice. En totes dues,hi interpreta la figura d’un pare, peròd’un caràcter i simbolisme molt dife-rents. A la primera, és un pastor (no sési per això també va interpretar el Pas-tor en l’adaptació que Romà Guardiet,rossellinià com els Taviani, va fer de So-litud, de Víctor Català) de Sardenya quetiranitza el seu fill, obligant-lo a treballaren condicions duríssimes i privant-lo detota educació, fins que aquest aconse-gueix escapar-ne a través del servei mi-litar. A la segona, és una presència eva-nescent, una mena de fantasma mitifi-cat per la seva filla, que anirà al Sudbuscant les empremtes de la vida queel pare no va acabar de viure.

Aniré veient Omero Antonutti i, en-cara que menys, Marie Laforet a travésdel cinema, aquest invent respecte delqual, tot just l’endemà de la seva pre-sentació en públic, el 28 de desembrede 1895, una nota apareguda al diariesquerrà Le Radical afirmava: “Ja vamrecollir i vam reproduir la paraula. Ararecollim i reproduïm la vida. Podrem,per exemple, veure com es mouenaquells que hem perdut fa temps.” Des-prés del cinema, han arribat altra menad’imatges en moviment, però no sé sitan perdurables.

P

Full de rutaImma Merino

Morts irecords

Violència

b Sento dir a algunes perso-nes que els recents aldarullsproduïts als carrers de Barce-lona danyen la imatge de laciutat i, per extensió, del con-junt del país. És molt probableque sigui així. Vagi per enda-vant, però, la meva condemnaa tot tipus de violència, com nopodia ser d’una altra manera.Tanmateix, m’estranya i m’en-tristeix que, en canvi, no diguinres dels abusos i de la violènciadesfermada per la policia.Tampoc no fan cap esment ales anomalies i a les proves pocclares que han portat a la pre-só diversos joves per aquestsfets. Aquestes mateixes perso-nes tampoc no condemnen nilamenten el tancament dewebs o les declaracions foras-senyades d’alguns polítics queno afavoreixen la concòrdia,més aviat al contrari.

A més, suposo que les desi-gualtats socials i la pobresaque afecten un sector no mi-

noritari de la nostra societattambé malmet la imatge d’unaciutat i d’un país, oi? O no ésviolència també quan hi hadesnonaments a dojo, talls dellum o altres situacions d’injus-tícia i d’abús?DAVID SERRADOR BALLESTERVic (Osona)

Trist

b Sempre que parla PedroSánchez tinc la impressió quesento un firaire que amb unaveu bonica i un aire popularpretén enganyar qui l’escoltaper vendre el seu producte iseduir el poble ingenu, igno-rant, crèdul, de bona fe, quesempre pensa: qui sap!

Ara, a part de tantes altrespromeses, n’ha fet una de granrelliscada, al meu entendre:prometre que si arriba a gover-nar portarà a cap la ingerènciasobre la justícia d’un altre país.

No sé si s’ha de qualificard’ignorància, de barra o deprepotència.

On aneu, PSOE, renegant demoltes coses que abans de-fensàveu? Què us separa ja deles altres formacions més dre-tanes? Per què no feu un solpartit que es digui: La Vox deCiutadans Populars i Socialis-tes, en lloc d’anar-vos matanten debats televisius, mirant aveure qui la diu més grossa peranar-se robant els vots l’un al’altre?ANNA MARIA FARRÀS OLIVERASBarcelona

La variant deVallirana oberta,un record pelsdamnificats

b Finalment l’Estat s’ha dignat,aquest dimarts 5 de novembre,a obrir els túnels de Vallirana.

Des que l’any 1988 el minis-tre socialista Sáenz de Coscu-lluela va escriure a l’alcaldia“imprimiré al tema (variant N-340) la mayor celeridad posi-ble”, han passat més de trenta

anys. Ara, quan abans del10-N, s’ha obert al trànsit, ésmoment de felicitar-nos per lanostra constància resilient al’hora de fer entendre, a travésde les accions de la Coordina-dora Prou Cues N-340, la ne-cessitat inapel·lable de tirar en-davant el projecte. I un agra-ïment a tots els que, des de laseva responsabilitat políticahan ajudat a superar tots elsentrebancs que, un rere l’altre,s’anaven inventant, sobretot enles diferents etapes de governssocialistes.

Encara tenen una mica devergonya, no han vingut a inau-gurar, i els túnels simplements’han obert al trànsit. I nosal-tres, els supervivents, devemun record a tots els damnifi-cats, més d’una dotzena d’atro-pellaments mortals al carrerMajor, i molts més que, desprésde batallar pel tema, no la po-dran disfrutar. Un parenostre itres avemaries.JOSEP ALEMANY I RIGOLVallirana (Baix Llobregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 2019

SísifJordiSoler

ls enemics méscorrosius d’Espa-

nya són els partits hi-pòcrites i els cínicsque fan proclames fa-nàtiques de naciona-

lisme radical espanyol i alhora defrau-den Hisenda, humilien el rei o des-obeeixen sentències judicials. Aquestsdies en què Hisenda ha capturat delscomptes corrents la part fraccionadade l’IRPF, és irritant veure que en la llis-ta de morosos a l’Estat que l’AgènciaTributària publicà el passat 27 de junyhi ha figures públiques de l’espanyolis-me més arrogant, com Rodrigo Rato,exministre d’Economia i expresidentde Bankia, o l’empresa familiar de Do-

lors Montserrat, eurodiputada i exmi-nistra. A més d’aquestes, hi ha altresaccions anti-Espanya que cal recordar.Poso per cas, aquella del Rajoy, llavorspresident del PP, que el 31 de juliol del2006, va dur al Tribunal Constitucionalun recurs que desautoritzava moral-ment i institucionalment el rei, que ha-via dictat l’aplicació de l’Estatut apro-vat per les Corts espanyoles i ratificatpels ciutadans de Catalunya. Un altreexemple de comportament deslleial ésla desobediència reincident, tossuda,insolent, practicada pel govern d’Espa-nya: no acata sentències –si més no,34!– del Tribunal Constitucional, delSuprem i de l’Audiència Nacional quedonen la raó a Catalunya respecte altraspàs en la gestió de beques i ajuts al’estudi. El Constitucional condemnacada any els governants de l’Estat atraspassar a la Generalitat aquestacompetència, tal com ordena el ReialDecret 2298/1983. L’espanyolisme tél’enemic a la seva panxa.

E

De set en setJosep Maria Casasús

Anti-Espanya

L’espanyolisme té l’enemica la seva panxa

QUIM TORRA, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Cal que s’aclareixi sota quines condicions s’han produïtles declaracions dels activistes dels CDR”

La frase del dia

“Prometre lademocràcia i noexercir-la i ignorarqui n’és la base, elsciutadans, noméspot portar al’enfrontament i elsjoves que se sentenofesos i enganyatsper les elitspolítiquesreaccionen

emà farà 30 anys de la caigudadel mur. L’edat de molts dels jo-ves catalans detinguts aquests

dies a Catalunya. Els joves catalans,com els joves xilens, els joves hongkon-guesos o els joves bolivians, defensenavui el mateix que defensaven els ciu-tadans de l’Alemanya de l’Est quan el 9de novembre de 1989 es van dirigir capa la zona del mur i sense cap oposicióvan escalar-lo per derruir-lo. En un tresi no res, el mur va caure. Només feia unmes –un mes!–, el 7 d’octubre del1989, que havia tingut lloc al BerlínOriental una magna parada militaramb batallons de soldats que desfila-ven davant la tribuna dels caps de par-tit i d’estat dels països del bloc soviètic.Hi destacaven, és clar, Erich Honec-ker, el totpoderós secretari general delPSUA i president de l’RDA, i MikhaïlGorbatxov, el secretari general delPCUS i president del Soviet Suprem del’URSS. Amb només trenta dies es vaconstatar que la magnificència de l’ac-te, la solemnitat militar, la multitudcongregada als carrers eren un mer de-corat. Com el que l’Alexander (DanielBrühl) munta dins del pis de la sevamare, la Christiane, per ressuscitarl’RDA a la pel·lícula Good bye, Lenin(2003). Una mentida alimentada pelque havia estat una altra mentida, laRepública “Democràtica” Alemanya. Elcomunisme realment existent no haestat mai democràtic.

L’ANY SEGÜENT, EL 1990, l’RDA va ser ab-sorbida per la República Federal d’Ale-manya (RFA) amb el vistiplau de les anti-gues quatre potències ocupants (elsEUA, el Regne Unit, França i l’URSS).Encara que el pes d’aquests estats no erael mateix que el que tenien el 1949, quanva néixer l’RDA, ni tampoc el del 1961,quan es va alçar el mur, sobretot perquèllavors l’URSS ja donava mostres de de-cadència, l’absorció va seguir la lògicainstaurada amb el acords de Ialta de

D 1945. George H.W. Bush, Margaret That-cher, François Mitterrand i Mikhaïl Gor-batxov van desfer el que havien acordatRoosevelt, Churchill i Stalin. Se suposavaque naixia una nova era. Els més optimis-tes i idealistes, com el professor FrancisFukuyama, van gosar parlar de la fi de lahistòria, una metàfora hegeliana per as-senyalar el triomf del liberalisme sobre elcomunisme. Fukuyama va acabar rectifi-cant davant l’11-S i el “xoc de civilitza-cions” que ja havia anunciat un altre aca-dèmic, també molt criticat, el professorSamuel P. Huntington. Per a Hunting-ton, després de la caiguda del mur i el col-lapse del bloc comunista, la guerra fredaseria substituïda per les guerres entrecultures, en una mena de retorn a lesguerres de religió pròpies de l’època mo-derna. Huntington va morir el 2008 i, pertant, no sabem què hauria dit sobre elmón actual, que en una dècada s’ha acce-lerat molt. Fukuyama és viu i professa a

Stanford i enguany ha publicat un nou lli-bre, Identity, en el qual descarrega sobrel’esquerra els mals que avui assolen elmón: el populisme i el neofeixisme. L’es-querra –diu– s’ha lliurat a les polítiquesidentitàries donant suport als grupsmarginats, gais, negres, dones... i s’haequivocat perquè ha oblidat que la pausocial només s’aconsegueix amb políti-ques econòmiques per a tothom, sobre-tot per a unes classes mitjanes amb unaansietat enorme després de la gran crisieconòmica del 2008. Manuel Castells ha-via insinuat una cosa així en els seus lli-bres sobre la societat de la informació.

EM FA L’EFECTE QUE FUKUYAMA es torna aequivocar, perquè dona a la identitat unsentit negatiu. Fa com els columnistesd’alguns diaris unionistes que culpen l’in-dependentisme de l’auge de l’extremadreta a Espanya. Si Vox té èxit a Espanyadeu ser per alguna cosa. Deu haver-hi unaraó sociològica. La defensa de la democrà-cia és el que fa sortir al carrer els joves de-mòcrates d’arreu del món. Els motius sóndiferents, però la mar de fons és la matei-xa. El sistema instaurat el 1945 va co-mençar a col·lapsar el 1989 sense aportarcap projecte nou. Tot va continuar igual,llevat que a molts països –de l’est i del’oest– la corrupció ha degradat la demo-cràcia. Les Nacions Unides són ara un or-ganisme irrellevant i la UE té una crisi, noreconeguda, d’identitat, precisament. Nosón l’alternativa que havien sigut en lapostguerra. Prometre la democràcia i noexercir-la i ignorar qui n’és la base, els ciu-tadans, només pot portar a l’enfronta-ment. Els joves que se senten ofesos i en-ganyats per les elits polítiques reaccionencom reaccionaven els obrers del segleXIX: amb vagues i revoltes. Ho fan ambun mòbil a la mà i fent ús de les xarxes so-cials, que són com les internacionalsobreres de fa més de cent anys. Estemd’aniversari però queda molta feina perfer. La primera, i la més urgent, és recons-truir l’esquerra democràtica.

Agustí Colomines i Companys. Professor d’història contemporània de la UB

Trenta anys i el murTribuna

Els exconsellers a l’exiliToni Comín i Lluís Puigtambé van quedar ahir enllibertat després d’entre-gar-se a la justícia belgaper la petició d’extradicióde l’Estat espanyol. El tri-bunal de primera instàn-cia de la Cambra del Con-sell examinarà ara l’eu-roordre del jutge del Su-prem, Pablo Llarena, con-tra tots dos, que confien,però, a unificar el seu casamb el de l’expresidentCarles Puigdemont.Aquest ja està en una fasemés avançada del procedi-ment per les presses de lesautoritats espanyoles.

Sense gaires sorpreses,Comín i Puig es van entre-gar a les dotze del migdia ala policia, que els va tras-lladar al jutge d’instruccióde torn per afrontar l’eu-roordre. L’exconseller deSalut està acusat de delic-tes de sedició i malversa-ció i l’exresponsable deCultura de malversació i

desobediència.Després de cinc hores

compareixent davant delmagistrat belga, els excon-sellers van quedar en lli-bertat sense fiança i ambla possibilitat de sortir deBèlgica sempre que tin-guin autorització judicial.La mateixa decisió que enel cas de Puigdemont fadues setmanes.

IntegracióPerò a diferència del líderde Junts per Catalunya, lajustícia belga encara no hafixat una data per a la pri-mera vista del cas davantla Cambra del Consell is’està pensant si integraels casos dels tres cata-lans. La seva defensa espe-

ra comparèixer d’aquí a“pocs dies” i demanar l’a-jornament del judici perpresentar les seves al·lega-cions per escrit en les prò-ximes setmanes.

També preveuen recla-mar la integració dels ca-lendaris judicials de Co-mín, Puig i Puigdemont, siencara no s’ha fet.

L’advocat dels indepen-dentistes, Simon Bekaert,creu que la justícia belga“segurament” permetràque els tres casos es pu-guin portar “al mateixtemps”, ja que tant la fisca-lia com el jutge s’inclinenper aquesta opció. “Seriamolt més lògic perquè lesautoritats espanyoles hanfet un desastre no enviant

les euroordres al mateixtemps”, va criticar.

Ara bé, no tenen clar enquin moment es podriaprendre aquesta decisió ino descarten cap escenari.Veuen possible tant que eljutge els citi directament ala vista del 16 de desembreque ja té prevista Puigde-mont, com que els facicomparèixer en una au-diència preliminar en elspròxims dies i llavors con-vocar-los amb l’expresi-dent.

Immunitat denegadaCom a eurodiputat electede la llista de Junts amb uncas pendent als tribunalsde la Unió Europea pel seu

escó, Comín va al·legarahir que té immunitat, pe-rò el jutge d’instrucció esva negar a reconèixeraquesta protecció i no vaaturar el procediment. Elmateix va passar en el casde Puigdemont, però comllavors aquest estatus pottornar a ser avaluat peljutge de primera instàn-cia.

Per la seva banda, Puigva celebrar haver marxatde les dependències judi-cials “amb llibertat i tran-quil·litat” i va assegurarque tenen “ganes d’entraren el fons” del cas per de-mostrar les “incongruèn-cies i els errors” de les acu-sacions. En l’última eu-

roordre retirada per Llare-na, la Cambra del Consellno va examinar els fets, si-nó que va desestimar la pe-tició d’extradició per undefecte de forma.

Declaracions de SánchezDe cara a la nova batalla le-gal, Comín va insistir ahirque incorporaran a la sevadefensa les declaracionsdel president espanyol enfuncions, Pedro Sánchez,sobre el control de la fisca-lia per demostrar que a“l’Estat espanyol no hi hagaranties d’un judici just”.“Són unes declaracions in-acceptables en qualsevolestat de dret”, va recrimi-nar. ■

Comíni Puig,també enllibertat

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

PENDENT · La justícia belga decidirà si uneix el seu cas al deCarles Puigdemont LLARENA · L’advocat defensor delsindependentistes qualifica de “desastre” el fet que leseuroordres del jutge Llarena no s’hagin enviat juntes

“És un desastreque les autoritatsespanyoles no haginenviat les euroordresal mateix temps”Simon BekaertADVOCAT DE COMÍN I PUIG

Natàlia SeguraReventós — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Tenim ganesd’entrar en el fons delcas per demostrar (...)les incongruènciesi els errors”Lluís PuigEXCONSELLER DE CULTURA

Brussel·les

Els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig,després de declarar ahir davant del jutge belgaque instrueix l’euroordre ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 20196 |

L’edició mésglamurosa inclouenguany visites ales antiguesadoberies de pell

Torra negaqualsevol relacióamb els detingutsi en qüestiona elsinterrogatoris

El sumaridels CDRdetingutsel 23-S

Desena edicióde la setmanadel Reca IgualadaNacional

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 2019 | Nacional | 7

Maria del Mar Boneti els imbècils

L’APUNT món de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià(deliciosa la foto de Maria del Mar amb Ovidi Montllor aParís) s’entrecreuen fins a formar, com un puny, unaunitat cultural indestriable, sòlida, robusta, de primernivell. La parla comuna com a fonament d’una cultura id’una nació. Això és el que no toleren, per això ho ne-guen, per això ho persegueixen.Jordi Panyella

Ara que la campanya electoral fa possible que Catalu-nya sigui visitada cada dia per aquesta colla d’imbècils,ignorants, o també malànimes, que neguen la condiciónacional a Catalunya i els Països Catalans, fora bo queaprofitessin el viatge per fer un tomb per l’exposició delPalau Robert sobre Maria del Mar Bonet i les fotogra-fies que li va fer Toni Catany. En una passejada breu el

1866

12-1

2187

42Q

L’expresident Carles Puig-demont, l’exconseller To-ni Comín i l’exconselleraClara Ponsatí han propo-sat que ERC, JxCat i laCUP formin un “grangrup” al Congrés sota elnom de Grup Parlamenta-

ri de la República Catala-na. A través d’una carta,els dos eurodiputats elec-tes i l’extitular d’Ensenya-ment han secundat l’apos-ta de la cap de llista deJxCat, Laura Borràs, deformar un grup únic del’independentisme a lacambra baixa espanyoladesprés del 10-N. Puigde-

mont, Comín i Ponsatí as-seguren que així s’actua-ria des de la diversitat deperfils i sensibilitats. Totstres creuen que és una“oportunitat extraordinà-ria” que es pugui formaraquest grup únic, amb lli-bertat de vot, en quès’acordin els temps d’in-tervenció i de control, i te-

nir la visibilitat pròpia quees consideri.

Puigdemont, Comín iPonsatí han dirigit la pro-posta als grups “que vanfer possible l’1-O i la decla-ració d’independència”,perquè “considerin serio-sament l’oportunitat queexisteixi al Congrés, perprimera vegada, una re-presentació oficial en nomde la República Catalana”.

El no de la CUPBorràs va llançar aquestaidea en el debat de dimartsa TV3. La cap de llista de laCUP, Mireia Vehí, va re-butjar de seguida la pro-posta en considerar que alCongrés no hi ha “res afer”, i que l’estratègia delsanticapitalistes és desbor-dar l’Estat i interpel·lar lacomunitat internacional.ERC continua sense do-nar cap resposta. ■

a Es diria Grup Parlamentari de la República Catalana i hihauria llibertat de vot i temps d’intervenció pactats

RedaccióBARCELONA

Puigdemont proposa aERC, JxCat i la CUP ungrup únic al Congrés

Puigdemont, el 18 d’octubre, a la sortida de la fiscalia de Brussel·les ■ ACN

Vox va obtenir ahir un triomf al’Assemblea de Madrid en por-tar el PP i Cs a votar una pro-posta per instar el govern dePedro Sánchez a la “il·legalit-zació immediata dels partitsseparatistes que atemptincontra la unitat de la nació”.Amb la protesta del PSOE, Po-dem i Més Madrid, el text deVox aprovat insta també a ne-gociar amb la UE la inclusió enla llista de grups terroristesdels CDR. ■ D. PORTABELLA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

PP, Cs i Vox: sí a“il·legalitzar elsseparatistes”

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 20198 | Nacional |

1512

81-1

1141

53®

El president de la Genera-litat, Quim Torra, va eme-tre ahir un comunicat perdesvincular-se de qualse-vol relació amb una supo-sada ocupació del Parla-ment, extreta de conver-ses intervingudes judicial-ment a alguns dels set ve-ïns relacionats amb elsCDR del Vallès i empreso-nats, acusats de terroris-me per l’Audiencia Nacio-nal. I també qüestiona l’in-terrogatori de dos delsacusats, els únics que vandeclarar amb advocadesd’ofici tot i que les seves fa-mílies n’havien assignatde confiança. “De les infor-macions publicades, elpresident les desmenteix ino els dona cap mena decredibilitat, a més de nohaver tingut cap relacióamb els detinguts.” I, hiafegeix: “Demana ques’aclareixi sota quinescondicions s’han produïtles declaracions dels de-tinguts d’aquest cas i exi-geix que es preservi el seudret de defensa.”

Precisament, amb la di-fusió del sumari, XavierPellicer, portaveu d’AlertaSolidària, formació de l’es-querra independentistaque du la defensa de la ma-joria dels acusats, qualifi-cava ahir la investigació de“política i no pas jurídica”,

en la qual “els experts delTedax deixen clar que nohan trobat cap explosiu”.

Pellicer també va mani-festar que Ferran Jolis iJordi Ros, els dos únics de-tinguts que van declarardavant la Guàrdia Civil i eljutge Manuel García Cas-tellón, “han patit coac-cions ells i les seves famí-lies, no van poder dormir, ino van tenir els seus advo-cats” fins passats forçadies després, i continuenen règim aïllat a la presó deSoto del Real, a Madrid.Per tot això, hi va afegirque “les defenses no do-

nen valor a aquestes decla-racions, i si no són invali-dades es demostrarà queno estem en un estat dedret i democràtic”. La set-mana vinent s’iniciaranles vistes per revisar lespresons preventives delsset veïns, i el portaveud’Alerta Solidària va avan-çar que han contactatamb entitats de drets hu-mans, nacionals i interna-cionals perquè intervin-guin en la seva situació.

Jolis, malinterpretatEn els vídeos dels interro-gatoris davant del jutge,Jolis i Ros accepten man-tenir l’advocada d’ofici toti que no semblen estar gai-re lúcids ni se’ls defensa. Iel fiscal no recull els aclari-ments de Jolis. Un és l’ori-gen del nom Equip de Res-posta Tàctica (ERT), quela Guàrdia Civil sosté queés un grup violent escinditdels CDR. El veí de SantaPerpètua exposa que vanposar-se el nom “de bro-ma”, i quan en la protestaal parc de la Ciutadella vafuncionar bé, sense alda-rulls, el repartiment del’aigua. També indica queels codis de colors per la se-guretat són els que feiaservir a Creu Roja, i que ellposava targetes a mòbilsper guanyar-se uns diners.“No estava amb Puigde-mont: ell em va treure migsou a les ambulàncies”, ar-riba a dir.

D’altra banda, es va in-formar que Èrik, el jove deTerrassa detingut dissab-te pels aldarulls del 18-O,va ser posat en llibertatper un jutjat de Barcelona,i també Francesc, per l’Au-diència de Barcelona, des-prés de 20 dies a la presó.Ara hi ha 22 persones enpresó preventiva i dues alCIE per accions contra lasentència. ■

Quim Torra qüestiona elsinterrogatoris als set CDR

Mayte PiulachsBARCELONA

a El president “desmenteix” que hagués acceptat l’ocupació del Parlament i exigeix que s’aclareixi“sota quines condicions” van declarar a “L’acusació de terrorisme no se sosté”, segons les defenses

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És una causapolítica. Van declararsense el seu advocat,amb coaccions i sensehaver dormit”Xavier PellicerPORTAVEU D’ALERTA SOLIDÀRIA

“El president negacap relació amb elsdetinguts i exigeix quees preservi el seu dretde defensa”Quim TorraPRESIDENT (COMUNICAT)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

La investigació contra els nouveïns és una peça separadad’una investigació principalcontra els CDR, que “s’hanconvertit en una organitzaciócriminal”, sosté la Guàrdia Ci-vil en un informe enviat al ti-tular del jutjat central d’ins-trucció 6. La causa contra elsCDR s’inicia el 2018 pels de-lictes de rebel·lió i sedició i el3 de setembre passat es creala peça, “amb la irregularitatque ho demana la Guàrdia Ci-vil” i pel delicte de terrorisme,

Acte de suport als nou detinguts el 23-S, celebrat a Sabadell en complir-se un mes de la seva detenció ■ ORIOL DURAN

denunciava Xavier Pellicer,En la peça no s’aclareix

per què s’investiga les noupersones i tenen les telèfonsintervinguts des d’almenys fi-nals del 2018. El 3 de setem-bre del 2019 el jutge acceptal’excepcional mesura que esposin dos dispositius electrò-nics dins dels pisos de JordiRos i Alexis Codina, perquèexperimenten amb materialquímic, i dins dels cotxes deRos, Codina, Germinal Tomàsi Eduard Garzón.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Espiats en 2 pisos i 4 cotxes

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 201910 | Nacional |

l president d’ERC i exvi-cepresident del govern,Oriol Junqueras, va sersentenciat a 13 anys de

presó el 14 d’octubre pel Tribu-nal Suprem, la pena més altadel total de 99 anys i mig a quèes va condemnar els principalslíders del procés sobiranista jut-jats pel referèndum de l’1-O.

És la primera entrevista que lipodem fer des que es va saberla sentència. S’esperava els 13anys de presó? Ho ha rebut pit-jor vostè o el seu entorn?Sí, coneixem perfectamentaquest Estat. Sabíem que no po-drien resistir la temptació d’em-presonar-nos i sabíem que tam-poc podrien resistir-se a fer unasentència venjativa com la quehan fet. Els he estudiat moltsanys, sé com han actuat sem-pre. Els gairebé dos anys de pre-só preventiva ja feien preveureaquest intent d’escarment con-tra l’independentisme. Volenfer por i ens volen utilitzar decaps de turc, però s’equivoquenamb nosaltres i amb aquest po-ble. Fa molt de temps que tenimclar que la presó és només unafase més d’aquest camí cap a lallibertat.

Per cert, Pedro Sánchez ha rec-tificat i diu que donarà suportara a reincorporar els “referèn-dums il·legals” al Codi Penal…És la millor prova que som inno-cents. Fer un referèndum no ésdelicte i, per això, ho volen in-corporar ara al Codi Penal. Elscanvis de discurs de Pedro Sán-

Echez són molt preocupants, gai-rebé no hi ha matisos entre elPSOE, la dreta i la ultradreta...Estan destruint el seu propi Es-tat i la seva democràcia per in-tentar mantenir Catalunya dinsl’Estat per imposició. No se’nsortiran.

La setmana postsentència esvan fer immenses manifesta-cions a Catalunya però també,ara sí, hi va haver greus aldarullsper primer cop. Quines sensa-cions li va produir tot plegat?No m’agraden, però sobretot elque no m’agrada són els exces-sos policials que també hem po-gut veure. Entenc la frustracióde tots aquests joves, perquè elnivell d’injustícia i de brutalitatés molt gran i creuen que noavancem, però cal entendre quevenim de molt lluny, quan éremmolt pocs, i que aquest procés jaés irreversible. Crec que la viaguanyadora és la via pacífica imassiva. Des de sempre, l’Estatha volgut vincular el movimentindependentista a la violència,aquest és el seu somni, perquèen aquest terreny guanya sem-pre. Nosaltres els podem desar-mar evidenciant la injustícia i eldesbordament democràtic imassiu. No caiguem en els seusparanys. El moviment és i ha es-tat sempre netament pacífic idemocràtic i aquesta és la viaper desmuntar aquest Estat re-pressiu i autoritari. És tambécom ho han fet l’Índia o els EUA.

Hi ha hagut moltes protestesper l’actuació dels Mossos, is’ha demanat des de molts sec-tors la dimissió del consellerMiquel Buch. Hi està d’acord?

Com valora vostè les actua-cions policials?No m’agraden gens moltes deles imatges que he vist, hi ha ha-gut excessos policials evidents,sobretot de la policia espanyola,però també dels Mossos d’Es-quadra. Sempre he defensatque l’independentisme ha deser exemplar sempre i a tot ar-reu i, si no ho som, cal actuaramb la màxima responsabilitati fermesa per corregir-ho. Arabé, crec que no es pot crimina-litzar tot el cos de Mossos d’Es-quadra perquè segur que la ma-joria d’ells fan una feina extra-ordinària.

Diu la presidenta de l’ANC, Eli-senda Paluzie, que, vist freda-ment, els disturbis han donatmés visibilitat al conflicte cata-là a l’exterior. Hi està d’acord?No acostumo a comentar les de-claracions d’altres persones. Entot cas, estic segur que el que in-ternacionalitza el conflicte ésaquesta sentència injusta i ven-jativa. Les democràcies avança-des no entenen com es pot sen-tenciar a un segle de presó de-mòcrates per haver posat ur-nes. I veuen clarament que noés la manera de solucionaraquest conflicte, la via triadaper l’Estat el portarà a la derro-ta definitiva.

Van empresonar set membresdels CDR perquè tenien “pre-cursors d’explosius” a casa i, ar-ran de les protestes, hi ha ha-gut desenes d’empresonatsmés... Creu que són presos polí-tics també tots?Desconec el cas, perquè la infor-mació és molt escassa. En tot

cas, tan veritat és que no hi hares que justifiqui la violència,com que no hi ha res del que fala justícia espanyola que siguigratuït, i en són exemples de-terminades filtracions en deter-minats moments. El mateix

president espanyol ha admèsque utilitza la fiscalia a la sevaconveniència.

ERC es va presentar el 28-Adient que no facilitaria un go-vern d’extrema dreta. O sigui,

“Amb aquestPedro Sánchezpoc hi tenima negociar”

Oriol Junqueras President d’ERC i exvicepresident de la Generalitat

Òscar PalauBARCELONA

10-N · “Gairebé no hi ha matisos entre el PSOE, la dreta i la ultradreta; aracal derrotar-lo a les urnes” FET · “L’Estat té molta por de l’independentisme”

❝Fa molt de tempsque tenim clar que lapresó és només unafase més d’aquestcamí cap a la llibertat

M’agrada més parlarde GPS que de full deruta perquè a voltescal recalcular la rutaper assolir l’objectiu

❝

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 2019

que en facilitaria un del PSOE.Ara, en canvi, sosté que “ambaquest PSOE no s’hi pot parlar”.Vol dir que ja no parteix del’abstenció, com fins ara, com apunt de partida? Amb qui espodrà parlar, doncs?

El Pedro Sánchez que atacatots els grans consensos de Ca-talunya, que dispara contra l’es-cola catalana, contra el referèn-dum, contra els mitjans públics,que clama pel compliment sen-cer de les penes… amb aquestPedro Sánchez poc hi tenim anegociar… El que cal ara és der-rotar-lo a les urnes. El volem dè-bil i derrotat.

Hem vist algunes accions coor-dinades de l’independentismedesprés de la sentència, peròno coneixem encara un full deruta consensuat. El veurem? Onrau el principal escull?M’agrada molt més parlar deGPS que de full de ruta, perquèa vegades has de recalcular laruta per arribar al mateix objec-tiu, que per a nosaltres és in-

amovible. En tot cas, malgratque hi ha qui es fixa més en lesdiferències, crec que hi hagrans consensos en l’indepen-dentisme. Tots estem d’acorden l’objectiu, que és aconseguirla independència de Catalunyaen forma de República catalana.Tots estem d’acord que el millorcamí és un referèndum d’auto-determinació. I tots sabem quenomés té sentit fer el referèn-dum si el podem implementar ique ho podrem fer si aconse-guim majories molt àmplies,plurals i transversals.

El president Quim Torra propo-sa tornar a exercir l’autodeter-minació aquesta legislatura. Hicoincideix?Jo i Esquerra Republicana vo-lem guanyar de debò. És evi-

dent que només podem tornar aexercir l’autodeterminacióquan realment hi hagi la possi-bilitat de fer-la efectiva. Qui pro-posi coses diferents, o no volguanyar de debò o té altres inte-ressos. I ja li puc garantir que nohi ha ningú que tingui més ga-nes d’aconseguir la independèn-cia que jo o el meu partit.

Hi ha qui sosté que si diumengeERC torna a tenir un gran resul-tat, forçarà perquè es convo-quin eleccions a Catalunya. Hofarà? Creu que convenen?No depèn d’Esquerra Republi-cana, és una decisió del presi-dent de la Generalitat de Cata-lunya i segur que no ho faràpensant en els interessos departit, sinó en allò que més con-vingui al poble de Catalunya.

Creu que els comuns donaransuport al pressupost de la Ge-neralitat? Si no, què passarà?Crec que la proposta de pressu-postos que ha preparat el vice-president, Pere Aragonès, ésmolt bona i se’m fa molt difícilque els comuns hi votin en con-tra, si no és per interessos parti-distes i electorals de fer caure elgovern. Estic segur que tothomactuarà amb la màxima respon-sabilitat.

Ja ho va contestar en la campa-nya del 28-A, però continua pas-sant que un sector de l’indepen-dentisme titlla ERC de botifleraper haver canviat les seves for-mes, la tàctica. Què li diu, a lagent que ara fins i tot ja va a pro-testar als seus mítings?Que segur que no hi ha ningúque tingui més pressa que jo peraconseguir la independència deCatalunya, ningú. Però jo vullguanyar de debò i que puguemser efectivament una Repúblicaindependent.

ERC ha sostingut, amb el presi-dent del Parlament, Roger Tor-rent, al capdavant, que no éspartidària de desobediènciessimbòliques. Amb l’última reso-lució del TC que prohibeix de-batre sobre la monarquia o l’au-todeterminació, ha arribat l’ho-ra de tornar a desobeir?Tot és veritat alhora. No és mo-ment de vendre fum o de fer vo-lar coloms. Cal que cada acciótingui un sentit i un objectiu…Però tan veritat és això com queno podem permetre que al Par-lament es neguin debats, que hientri la censura. Són debats quees feien el 1989 i que ara no espermeten. Segurament perquèel 1989 la moció tenia tres su-ports i ara setanta. L’Estat témolta por de l’independentis-me.

Vostè i Marta Rovira van seravalats al setembre per unaàmplia majoria de la militància,amb Pere Aragonès i Marta Vi-lalta com els seus ‘alter ego’ so-bre el terreny. Això vol dir queAragonès és qui té més puntsper ser el pròxim candidat a laGeneralitat?Aquesta és una decisió que hau-rà de prendre Esquerra Repu-blicana. I jo donaré la meva opi-nió quan me la demani el partit.

Per cert, no han emès euroor-dres contra Marta Rovira, tam-poc contra Meritxell Serret i al-tres líders perseguits, perquè jano els acusen dels delictes méscontundents. Creu que es po-drien plantejar la tornada a Ca-talunya?No. Que ningú es precipiti da-vant aquest Estat venjatiu. ■

DOS ANYS ALA PRESÓ.La imatge, no deltot nítida en serpresa d’una pan-talla, és del maig,d’una entrevistaper videoconfe-rència que a OriolJunqueras li vandeixar concedir aEl Punt Avui TVdes de la presó deSoto del Real, du-rant la campanyaper a les europees.Va guanyar l’actad’eurodiputat, pe-rò no el van deixarsortir a buscar-la ia exercir-ne, uncas sobre el qualencara ha de dic-taminar la justíciaeuropea i que, ahirho va anunciarERC, de retruc lihauria de tornar apermetre ser ele-git el 10-N. En totcas, aquest qües-tionari respost desde Lledoners, sen-se opció de repre-gunta, se li va pas-sar abans de sa-ber-se. Això sí,com tots, Junque-ras l’ha contestata consciència, jaque, un cop passa-des a net les res-postes a mà, les havolgut repassar iesmenar. Els dosanys a la presó,que es van complirdissabte, no li hanfet perdre ni un bride tenacitat i me-ticulositat.■ LLUÍS ROMERO

Només podemtornar a exercirl’autodeterminacióquan hi hagi l’opcióreal de fer-la efectiva

❝

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 201912 | Nacional |

1212

18-1

2189

69L

Oriol Junqueras no estàinhabilitat. El TribunalSuprem ha posposat l’ex-ecució de la “inhabilitacióabsoluta” del líder d’ERCfins que el Tribunal de Jus-tícia de la Unió Europea(TJUE), amb seu a Lu-xemburg, es pronunciï, lasetmana que ve, en relacióamb la seva immunitatcom a eurodiputat. El par-tit ha presentat un recursal Suprem per demanar-

ne la llibertat provisional,en considerar que si l’alttribunal espanyol ha dei-xat en suspens la inhabili-tació, hauria d’haver fet elmateix amb l’altra part dela pena, que és la presó. ElSuprem “hauria d’haversuspès l’inici de l’execucióde la pena de presó impo-sada de forma anàloga a lasuspensió, que sí que de-creta, de la pena d’inhabi-litació”, remarca el recursde la defensa de Junque-ras. “És totalment arbitra-ri que no se suspengui la

pena de presó pels matei-xos motius que el Supremha dit que el motiven a sus-pendre la pena d’inhabili-tació; per què no suspènl’execució de tota la sen-tència? Només mitja partde la sentència no es com-pleix i l’altra, sí”, qüestio-nen fonts jurídiques repu-blicanes, que recordenque tot això passa en unmoment en què la presóprovisional està esgotada(va caducar el dia 2), el Su-prem no la va allargar i araja no ho pot fer.

El tribunal va prendreaquesta decisió el mateixdia 14 d’octubre quan esva conèixer la sentència,però la defensa no va rebrela interlocutòria fins al 30.Aquell mateix dia 14 laJunta Electoral Central(JEC) va donar una hora aERC i Junts per Catalunyaper substituir els candi-dats condemnats i final-ment va fer córrer la llista“a partir d’un supòsit legalque és erroni, perquè hi hauna resolució del Supremque diu que aquesta pena

no es compleixi”, insistei-xen les mateixes fonts.“La JEC va fer córrer la llis-ta per un motiu que es vainventar”, resumeixen.Per això ERC també hapresentat un recurs a laJEC perquè Junqueras si-gui restituït com a candi-dat i número 1 per Barce-lona en les pròximes elec-cions espanyoles, a tresdies que se celebrin. Elpartit entén que en cap casfigurarà a les paperetes,perquè ja estan impreses idistribuïdes, però tot i així

volen que l’autoritat admi-nistrativa faci marxa en-rere, bo i sabent que si elSuprem no es pronunciaabans de diumenge,d’acord amb l’article 6 dela llei orgànica de règimelectoral general, Junque-ras és inelegible el 10-N entant que condemnat ambsentència ferma.

El pronunciament deLuxemburg podria fer tau-la rasa. Va ser el mateixSuprem qui va plantejar alTJUE una qüestió prejudi-cial per determinar si Jun-queras té immunitat, idesprés va tenir pressaper dictar la sentènciaabans que es comencés adebatre a Luxemburgaquest tema, sense espe-rar la resposta a la sevapregunta.

“El Suprem ordena queno es compleixi la penad’inhabilitació i ho vinculaa l’existència de la qüestióprejudicial de Luxemburgno sabem exactament perquè, quin és el motiu pelqual no han de compliruna pena que està en unasentència ferma, però larealitat és que fan això”,expliquen les fonts d’ERC.“Si la setmana que ve l’ad-vocat del tribunal de Lu-xemburg diu que Junque-ras ha d’estar en llibertat,es demostrarà que tot aixòha estat arbitrari”, avisen.S’espera que l’advocat ge-neral del TJUE es pronun-ciï dimarts. ■

Emili BellaBARCELONA

El Suprem deixa en suspensla inhabilitació de Junquerasa L’alt tribunal posposa l’execució d’aquesta part de la pena tot esperant que el TJUE resolgui sobre la immunitata ERC demana que també li aixequi la presó i presenta un recurs a la JEC perquè el restitueixi a la candidatura

L’advocat de Junqueras, Andreu van den Eynde, i el fiscal Fidel Cadena, al tribunal de Luxemburg el 14 d’octubre passat ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

12.11.19S’espera que l’advocat ge-neral del TJUE emeti dimartsla seva opinió sobre la immu-nitat d’Oriol Junqueras.

El mateix Pedro Sánchezque dimecres al matí esvantava que gràcies al seucontrol de la fiscalia gene-ral de l’Estat –“de qui de-pèn? Doncs ja està”– por-tarà Carles Puigdemont aMadrid, no es reconeixiaahir en les seves paraules ien culpava el cansament.“El nomenament de la fis-calia depèn del govern, pe-rò és autònoma. La veritatés que no vaig ser precís enl’afirmació que vaig fer.Són moltes entrevistes,moltes hores davant delsmicròfons i les panta-lles...”, es justificava el pre-sident espanyol, tot i queviu la campanya més curtade la seva vida, ja que durala meitat pel fet de ser unarepetició electoral, i el de larelliscada era tot just el si-sè dia de campanya. Sobreel seu compromís electoralde ser ell –i no l’euroordreen mans de la justícia bel-ga– qui portarà Puigde-mont a Madrid a ser jutjat,Sánchez no és ara tan ro-tund. “‘Portaré Puigde-mont’ és de les expres-sions que s’utilitzen en de-bats electorals”, afirma.

El cansament com amotiu de violar la separa-ció de poders emergia enuna entrevista a Atresme-dia. Tot i l’enuig dels fis-cals, Sánchez no va fer unadisculpa a iniciativa prò-pia, sinó que va ser en reac-ció a la pregunta de respos-ta induïda de l’entrevista-dor. “Està enviant un mis-satge de disculpa dient quees va equivocar i que hosent?” “Sí, cal ser humil”,responia.

Si bé Pablo Casado (PP)i Albert Rivera (Cs) l’acu-sen de danyar l’euroordre,Sánchez no creu que ajudil’advocat Gonzalo Boye.“Ajudem a l’extradició. Elque es compromet el poderexecutiu és a ajudar la fis-calia i el poder judicial queaquests líders indepen-

dentistes tornin a Espa-nya i retin comptes davantla justícia”, sosté.

“No rectifico Zapatero”Sobre el fet de revifar el Co-di Penal de José María Az-nar del 2003 per castigaramb presó els referèn-dums i que José Luis Ro-dríguez Zapatero deroga-va el 2005, Sánchez nocreu que trepitgi el llegatsocialista. “No és una recti-ficació a Zapatero. Cal serconscients de l’amenaçaque tenim”, va esgrimir.

L’endemà de relliscar,diaris europeus (entre ellsel belga L’Echo, el britànicThe Guardian i l’alemanyDer Tagesspiel) publica-ven un article de Sánchez–Catalunya, Espanya,Europa: millor units– enquè sosté que “el separatis-me a Catalunya és un des-afiament a Europa”. En lalluita internacional pel re-lat, el conseller d’AfersExteriors, Alfred Bosch,firmava ahir amb RaülRomeva l’article PedroSánchez, part del proble-ma a Euroactiv i Público.“No ha pogut ni ha volgutfer res pel desbloqueig”(...) Si hagués après algunacosa del procés entre elRegne Unit i Escòcia, hau-ria entès que l’única sorti-da possible a Catalunyapassa per les urnes”, avi-sen Bosch i Romeva. ■

Sánchez culpa elcansament de dirque guia la fiscalia

David PortabellaMADRID

a “‘Portaré Puigdemont’ és una expressió usada en debatelectoral” a Pugna en els mitjans internacionals amb Bosch

“No vaig ser precís enl’afirmació. Són moltesentrevistes, molteshores davant delsmicròfons...”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL EN FUNCIONS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Sánchez, ahir, a Los Alcázares, on fa dies no va arribar per un problema a l’avió ■ C. OSETE / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Ni pot ni vol fer respel desbloqueig. Siaprèn del Regne Unit iEscòcia veurà lesurnes com a solució”Alfred Bosch i R. RomevaCONSELLERS D’AFERS EXTERIORS

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 2019

1802

48-1

2188

51Q

1802

48-1

2135

27Q

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 201914 | Nacional |

ncapçala per segona ve-gada la llista d’En ComúPodem i a l’entrevista ex-plica algunes propostes

amb les quals es presenta perrecuperar alguns dels cinc es-cons que va perdre a l’abril.

Ja ha paït la participació al de-bat televisiu?Va ser un espectacle molt pocgratificant perquè va ser una es-cenificació més pròpia d’unabronca tavernària que d’un de-bat de propostes. Va ser més uncombat de boxa sense reglesque d’esgrima.

La seva proposta de desblo-queig basada en l’empatia i eldiàleg va quedar en els llimbs.No va recollir resposta.No la vam recollir i potser té aveure amb el fet que és campa-nya electoral i és més difícil en-tendre’s entre els partits perquètendeixen a sobreactuar i a visi-bilitzar més allò que els diferen-cia que no allò que tenen en co-mú. Hauria estat bé saber elspunts de discrepància, però laproposta és allà i esperem a des-prés del 10-N... És una propostaviable que intenta recollir uncert sentit comú que té a veureamb el perímetre que s’ha deconstruir perquè emergeixin elsconsensos interns de país, elsdel catalanisme que en els mo-ments excepcionals s’ha sabutunir i treballar amb un full deruta com es va fer als anys 30 oals anys 70 amb l’Assemblea deCatalunya. Hem d’abandonar lapolítica de trinxeres, els maxi-malismes i fer un esforç per fle-xibilitzar les nostres posicions apartir de l’empatia. Sense de-manar a ningú que renunciï alsseus principis i objectius, però

Eamb petites renúncies per arri-bar a acords. Nosaltres hem fetuna proposta que no és la quevam fer en el passat, però quecreiem que podria anar pel car-ril central on ERC i el PSC s’hipodrien sentir còmodes perquèen un moment o altre han ditcoses similars.

Tal com està Pedro Sánchez i elPSOE sembla difícil arribar aacords.El PSOE ara està obsessionat aaconseguir els vots de la dreta is’hi ha mimetitzat. A vegadessembla que sentim més Rajoyque Sánchez pel tipus de sobre-actuacions i el discurs populistade tipus punitiu, amb propostesque el seu partit ha criticat his-tòricament com la reforma delCodi Penal per introduir-hi eldelicte de convocatòria de refe-rèndums il·legals i que Zapaterova derogar. I el senyor Iceta sor-tia al pas dient que si s’apliquésaquest delicte no faria falta apli-car el de sedició, i això és fals,perquè estarien condemnatspels dos delictes ja que no tenenres a veure i protegeixen bénsjurídics diferents. El PSOE s’haallunyat molt de les seves posi-cions però també ha mostratuna gran capacitat per adaptar-se a les enquestes i circumstàn-cies concretes. I per això diem ala gent que hem de tenir un

gran resultat, per obligar elPSOE a recuperar la seva ànimafederalista, plurinacional i mésprogressista de quan PedroSánchez va guanyar les primà-ries. Va haver-hi un momentque Sánchez semblava estarmés a prop del “amb Rivera no”que del “amb Iglesias no” d’ara.

El PSOE d’ara és temporal perles circumstàncies electorals?Vull pensar que sí, que està co-metent la irresponsabilitat quepot guanyar les eleccions ambun discurs de dretes. I això noés innocu, quan fas aquest dis-curs estàs ajudant a modificarles percepcions, la cultura polí-tica de la societat i configurantuna realitat més conservadora.Pedro Sánchez s’està conver-tint en un piròman més.

Hi ha alguna cosa que li facipensar que canviarà?Ara mateix no. Si mirem les an-teriors eleccions el contrast ésmolt bèstia perquè va demanarel vot a les esquerres per impe-dir un govern de dretes i quanles va guanyar va demanar elvot a la dreta al debat d’investi-dura per impedir un governamb nosaltres. Ara descarta go-vernar amb nosaltres i la nove-tat és que el PP i Cs han obertuna porta al pacte. Per aixòdiem als socialistes de cor quevotar el PSOE és donar-li lesclaus de La Moncloa a Casado.

Quin escenari s’imagina des-prés del 10-N?Semblant a l’actual i que posaràde manifest la irresponsabilitatde convocar les eleccions. PedroSánchez pensa que la gent vavotar malament, no s’adapta alsdesitjos de la gent sinó ques’adaptin als seus. No acceptaque la societat ha canviat, queés diversa i multipartidista, i el

resultat tornarà a posar en evi-dència que hi ha una situacióque ens obliga a buscar acords. Iaquest és el repte, perquè lesdretes es barallen molt, però te-nen una gran facilitat per posar-se d’acord per governar. Les es-querres a Espanya tenen unadificultat congènita que té Cata-lunya com un dels punts de re-ferència. És l’element centralque està desestabilitzant el sis-tema polític i Sánchez s’enfron-ta a una dificultat molt gran enla qüestió territorial que finsque no vulgui resoldre-la no po-drà assumir altres reptes del’Estat espanyol urgents enl’àmbit econòmic i social. Pot ta-par-se els ulls per no veure larealitat de la qüestió territorialcatalana, però quan els obri se-guirà allà. L’excusa per les pri-meres eleccions va ser la foto deColón pel tema de Catalunya i la

d’aquestes és Catalunya per lesdiscrepàncies amb nosaltres i,fins i tot em va utilitzar a mid’excusa principal per no enten-dre’s amb nosaltres. Es pensaque és un problema d’ordre pú-blic, però la política ha de tor-nar a recuperar la seva funció,la utilitat, i això per deixar desubcontractar la gestió de laqüestió territorial als tribunals ia la policia. El tema de Catalu-nya no es resoldrà amb cops deporra i amenaces del 155, sinóassumint la realitat i dient la ve-ritat a la gent.

I quina és la realitat?Que hi ha un conflicte territo-rial que té a veure amb el fet quela ciutadania de Catalunya vaanar a votar l’Estatut d’Autono-mia de Pasqual Maragall el2006 i aquella voluntat va serdistorsionada, es va trencar el

“El 155 i la DUIsón dos fulls deruta fracassats”REFERÈNDUM · “No sortirem d’aquest cercle viciós fins que no es resolguia les urnes” GOVERN · “O ens posem d’acord les esquerres o l’altra opcióés la barbàrie” SÁNCHEZ · “S’està convertint en un piròman més”

Jaume Asens Candidat d’En Comú Podem a la llista de Barcelona per al Congrés dels Diputats

Jordi AlemanyBARCELONA

Jaume Asens, durantl’entrevista que vaconcedir ahir a la seud’En ComúPodem ■ JUANMA RAMOS

Hem d’abandonar lapolítica de trinxeres,els maximalismes ifer un esforç perflexibilitzar lesnostres posicions

❝

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 2019

marc i el pacte constitucional.Es va trencar la constitució ter-ritorial i des d’aquell moment hiha desordre a Catalunya i a l’Es-tat. S’equivoquen aquells quepensen que Espanya podràavançar si Catalunya no avan-ça, si està en quarantena sota lal’amenaça del 155 i la llei de se-guretat nacional. I tambés’equivoquen els que pensenque Catalunya podrà avançard’esquena a Espanya. Per bé oper mal són dues realitats queestan interrelacionades i, compensava Lluís Companys, diemque perquè avanci una had’avançar l’altra.

Que Sánchez enviï un article ano sé quants mitjans interna-cionals què li sembla?Aquestes reaccions em recor-den a Borrell quan parlava dedesinfectar Catalunya. És una

mostra més del seu nerviosis-me, perdent els papers comquan va amenaçar una demo-cràcia consolidada com la belga,que té separació de poders, ambprendre represàlies si els seustribunals no accepten l’euroor-dre dels tribunals espanyols. Odimecres quan diu que la fisca-lia depèn d’ell i que aconseguiràportar Carles Puigdemont presa Espanya. No sé si és que no téels assessors jurídics adequats oquè li està passant... M’agrada-ria pensar que és desinformaciói que no hi ha una estratègia de-liberada de desinformació percaptar el vot de la dreta i l’extre-ma dreta.

I parlant de democràcies con-solidades, la d’Espanya ho és?És una democràcia que està ac-tuant de forma no democràticaen la qüestió territorial. No estic

d’acord amb els que comparenCatalunya amb una colòniaoprimida com l’Índia, però tam-poc amb els que diuen que ésuna democràcia exemplar. Téproblemes greus de legitimitaten qüestions com la separacióde poders i la prova evident ésque en les enquestes als jutgesespanyols són els de tot Europaque valoren pitjor la indepen-dència del poder judicial i aler-ten que la justícia espanyola ésla que està més contaminadaper la política. Hi ha un proble-ma de politització de la justícia ide judicialització de la políticaamb un Tribunal Constitucio-nal i un de Suprem molt deslegi-timats.

La seva proposta de solució delconflicte a Catalunya implica lallibertat dels presos polítics,crear taules de diàleg, acords i

votar-los, a més de millorar elfinançament i l’autogovern...Algú pot dir que això és la fór-mula del peix al cove de Pujol.Els contextos no són compara-bles. Ara hi ha presos polítics i laseva llibertat és un pilar fona-mental per a la solució. El fetque s’estiguin fent aquestes pro-postes tan de mínims posa enevidència que estem anant en-rere i que la correlació de forcesha canviat. I posa en evidènciaque aquells que ens volien por-tar a les majors quotes d’autogo-vern, per la seva acció i la delsseus adversaris, ens estan por-tant a les quotes més baixesd’autogovern. I no es pot pena-litzar la gran conquesta que re-presenta l’autogovern a Catalu-nya i la lluita dels nostres avis iàvies. Es tendeix a pensar queles autonomies són cartró pe-dra, i es menysprea bastant elque hem guanyat. És oblidarque a l’Estat espanyol els perío-des de democràcia han sigutmolt breus. I aquest és el mo-ment de democràcia més llargque hem tingut i en què hemtingut més autogovern i a vega-des s’actua de forma irresponsa-ble pensant que són conquestesirreversibles. En el procés hi hahagut una inflamació excessivaa partir d’una retòrica d’un vo-luntarisme impotent que hamarcat grans fites amb una dis-tància enorme entre les parau-les i els fets, entre les promeses ila realitat. I la prova ha sigut eljudici on s’ha posat en evidènciaque no s’han respectat les ga-ranties degudes d’un procés justi s’ha vist la inconsistència deles acusacions, però també ladel procés que, com diu el Su-prem, no hi havia una voluntatni una capacitat per doblegarl’Estat. La consellera Ponsatí jadeia que s’anava de catxa. I eldrama és que malgrat que nos’estava amenaçant l’ordreconstitucional l’Estat ha actuatal marc processista com si fosuna amenaça descomunal,quan amb els mecanismes ordi-naris, i no penals, es podia haverrespost a aquest desafiament.

Sembla que digui que hi ha partdels dos milions d’independen-tistes que ho són empesos per

discursos ‘incendiaris’ deJxCat, ERC, CUP o, en el seumoment, de Junts pel Sí.No qüestiono que siguin o no in-dependentistes, qüestiono quehi ha diferència entre el ques’ha dit i el que s’ha fet. S’hanaprovat lleis que no s’han dut aterme, o es va aprovar una DUIamb caràcter simbòlic i desprésse’n van a casa... Hi ha una dis-sociació entre el que fas veureque passa i el que està succeintde veritat, perquè en realitats’ha acatat tot el que diuen elstribunals: el 155 i no es va abai-xar ni la bandera. Cal no caureen la temptació de ser excessi-vament sever a l’hora de jutjarel comportament de personesque van actuar en una situaciómolt complexa, i que moltesd’elles estan a la presó. Han pas-sat més de dos anys i hauríemde fer un cert exercici d’autocrí-tica i començar a dir la veritat ala gent perquè sinó es generenfalses expectatives i la frustra-ció ja sabem on ens porta. I elque veiem aquests dies als car-rers de Barcelona té a veureamb la frustració d’una genera-ció que se sent traïda per tota laclasse política, inclosos nosal-tres, però en bona mesura peruns dirigents independentistesque els van prometre una cosaque no ha succeït.

Li deia allò del peix al cove, jaque s’ha arribat a aquesta si-tuació perquè a molta gent elmodel d’autonomia els semblainsuficient i la proposta quevostès fan els pot semblar tirarenrere.Darrere molts independentisteshi ha molta gent frustrada i des-enganyada amb els intents demodernitzar i transformar l’Es-tat espanyol en clau plurinacio-nal. Darrere molts independen-tistes hi ha molts federalistesfrustrats com és el cas d’AntoniComín. Té a veure amb les múl-tiples generacions de catalansque al llarg de la història han in-tentat avançar en aquesta clau.I moltes vegades s’ha avançat,altres s’ha retrocedit, però maide la forma desitjada i això ge-nera una frustració col·lectiva

passa a la plana següent

El vist als carrers deBarcelona té a veureamb la frustraciód’una generació quese sent traïda pertota la classe política

❝Hem de tenir un granresultat per obligarel PSOE a recuperarla seva ànimafederalista iplurinacional

❝

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 201916 | Nacional |

que històricament ha anat crei-xent. És veritat, però el proble-ma és pensar en dreceres o viesunilaterals... Una cosa és l’1-O il’altra la declaració unilaterald’independència. Sempre hemdit que cal recuperar l’esperit del’1-O perquè allà es va crear unperímetre, que després es vaempetitir amb la DUI, de des-afiament desvinculat de la lleide desconnexió que té moltaforça política. No n’hi ha proud’acumular forces per guanyarsobirania, i és cert que en certsmoments s’han de fer estratè-gies de cops de puny sobre lataula, però a vegades pot sercontraproduent. I així com el9-N tenia un element disruptiuinteressant que ens podriaapropar més al nostre somnid’un referèndum, i l’1-O ens vapermetre acumular forces peraconseguir-lo, quan certs sec-tors van acusar Puigdemont detraïdor i el van empènyer a ferla DUI es va perdre el que s’ha-via guanyat i es va cometre l’er-ror de donar un pretext a l’Estatper elaborar una resposta queens porta a una posició més en-darrerida de la que estàvem.

Li molesta que li recordin queva ser l’advocat que va aconse-llar a Toni Comín?No, em sento orgullós del quevaig fer, però sí que em molestaque s’utilitzi per atacar-me.Quan s’ataca un gest que té aveure amb el meu ofici, que és eld’advocat, s’ataca un dels pilarsde l’estat de dret i em recorda ladegradació del PSOE. LluísCompanys tenia un advocat delpartit socialista, que era el seuadversari a les urnes, però queel va defensar. Que lluny quedaaquell PSOE del de Pedro Sán-chez que utilitza que algú facid’advocat com un elementd’atac.

I què li molesta més, que els di-guin equidistants, còmplices del’independentisme o còmplicesde l’‘statu quo’ espanyol?Són etiquetes. I les etiquetes re-dueixen la complexitat, que ésel que passa en els contextos depolarització on els matisos ten-deixen a reduir-se i la gent veules coses amb molta més emoti-vitat, fa binarismes i mani-queismes. Creiem que la res-ponsabilitat que tenen els par-tits dels 155 és molt més gran iper això els nostres esforços perdenunciar la vulneració dedrets dels nostres adversaris delbloc de la DUI és el que molestaal bloc del 155. Són dos fulls deruta que han fracassat: el del te-nim pressa, irrealitzable i queno va calcular bé la correlació de

forces deixant mig Catalunyaenrere; i el que es pensa que ai-xò es resoldrà amb cops de por-ra, amenaces i que és el de l’im-mobilisme, la incomprensió i elno a tot. Però uns estan a la pre-só, i s’estan vulnerant els seusdrets, quan reclamen més de-mocràcia i un referèndum. Aquíno hi ha equidistància. Compar-tim amb el bloc de la DUI la de-manda que això es resolgui ambun referèndum, tot i no com-partir l’estratègia. Som tots so-biranistes que creiem que Cata-lunya és un subjecte polític queté dret a autodeterminar-se. Ladiferència amb el PSC d’ara ésmés profunda perquè considera

que Catalunya no és un subjectepolític i no té dret a autodeter-minar-se.

És simplista dir que tot s’aca-baria amb un referèndum legal iacordat?La qüestió territorial és intrín-seca a l’Estat espanyol. Hi haproblemes amb els quals un had’aprendre a conviure-hi, queen la seva essència no els arri-bes a resoldre mai del tot, peròhas d’intentar que no t’invalidinper continuar avançant. No co-mençarem a sortir d’aquest cer-cle viciós fins que això no es re-solgui a les urnes. Què s’hi ha deportar? Nosaltres creiem que lavia escocesa seria el desitjable,però no és una posició inamovi-ble. En política un ha d’apren-dre a adaptar-se a la realitat i alsdesitjos de la gent. I és el que vo-len les majories socials a Catalu-nya i hem d’intentar articularuna solució al voltant d’aquestaposició i si no ens en sortim,n’haurem de buscar una altra.No podem seguir permanent-ment en un empat infinit.

Amb l’experiència que tenen denegociar amb el PSOE, i segu-int amb l’argument de saber ce-dir en la política, què estariendisposats a cedir vostès?

Un no es presenta a les elec-cions pensant en el que està dis-posat a cedir, sinó que aspiraque la gent li doni la força sufi-cient per convertir les sevespropostes en posicions de força.Seria irresponsable per partmeva dir en què estaríem dispo-sats a cedir i, a més, és un exer-cici intel·lectual que no ens hemplantejat. Dependrà de la corre-lació de forces.

I què els diu l’experiència queno han de tornar a plantejar?No caure en la ingenuïtat comquan ens vam creure la propos-ta de Pedro Sánchez. Ens hemtornat més desconfiats i exigi-rem més garanties en qualsevolacord a què arribem. Les parau-les se les emporta el vent. Hi hapartits que diuen moltes cosesen campanya que després no estradueixen en fets.I Sánchez haincomplert moltes promesescom la derogació de la reformalaboral, la regulació dels preusde lloguer o la publicació de lallista d’amnistiats fiscals.

És bon senyal començar nego-ciant amb desconfiança?Això és com les relacions huma-nes, per tenir confiança has deconstruir una relació i nosaltreshi estem disposats, i la confian-

ça s’ha de renovar també. I elpunt de partida ara és més llu-nyà perquè el Pedro Sánchezd’ara no és el d’abans de les an-teriors eleccions. Però o ens po-sem d’acord les esquerres o l’al-tra opció és la barbàrie. Faremel possible per rescatar el millordel PSOE i el nostre soci estatal,amb Pablo Iglesias, és l’únic queparla de diàleg, de presos polí-tics, de llibertat i que diu queCatalunya és un subjecte políticque té dret a autodeterminar-se. I per fer aquesta pedagogia al’Estat paga un preu polític moltalt, és un discurs valent i des deCatalunya s’ha de valorar que al’altra banda hi ha algú que estàdisposat a preguntar i a escol-tar. És l’únic candidat que en-tén Catalunya i no es pot gover-nar Espanya sense entendre-la.

Més País creu que els farà mal?Sempre vam dir que no ens pre-ocupava gaire perquè la intencióde Més Madrid de presentar-se aBarcelona era una operació deparacaigudisme polític sensecap vincle ni arrelament al terri-tori. No han trobat cap pistad’aterratge, no s’han aliat ambningú i la prova evident és queaixò es tradueix en les enques-tes amb un resultat pírric que noels donaria cap representació. ■

Jaume Asens Candidat d’En Comú Podem a la llista de Barcelona per al Congrés dels Diputats

ve de la plana anterior De l’ordreal fangVe d’un mónd’ordre com ésel del dret on vadefensar unmunt de causesde movimentssocials. Reco-neix que hi hamés “honeste-dat” que en lapolítica, un mónamb “un com-ponent de fang”,que “degrada” ion hi ha el riscd’acabar “de-fensant més elsinteressos per-sonals que elssocials”. Per aixòté clar que éstemporal i que sino marxa, “m’hiobliguin”. El2015 va entrarde regidor al’Ajuntament dela capital i ara,amb 47 anys, re-peteix de candi-dat d’En ComúPodem als co-micis espanyols■ J. RAMOS

S’equivoquenaquells que pensenque Espanya podràavançar si Catalunyano avança

❝

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 2019 | Nacional | 17

1293

93-1

2115

21L

1863

57-1

2169

24L

186186-1218448L

L’excònsol espanyol aEdimburg Miguel ÁngelVecino acusa, en un correuelectrònic, el ministred’Exteriors socialista, Jo-sep Borrell, d’haver-lo obli-gat a executar ordres in-constitucionals. Segonsl’exresponsable diplomà-tic a Escòcia, Borrell li vaexigir que fes el possibleperquè no es portés a ter-me una visita de parlamen-taris catalans al Parlamentescocès per no perjudicarel govern de Pedro Sán-chez. Això era just abansde les eleccions en quèSánchez va guanyar, l’abril

passat.Segons el digital VozPó-

puli, Vecino també hauriaestat pressionat per Bor-rell perquè evités una altravisita, aquesta de la Cam-

bra de Comerç d’Edimburga Barcelona i el viatged’una delegació d’empre-saris catalans a Escòcia.“Això va ser més injustifi-cat i perjudicial”, admet

l’excònsol al correu elec-trònic.

Miguel Ángel Vecino vaser destituït per Borrell ar-ran d’unes manifestacionsen què deia que Espanyano vetaria l’entrada d’Es-còcia a la Unió Europea sifos independent. Per Bor-rell, s’havia extralimitat.En declaracions al diariThe National, Vecino vaexplicar que un jutge ha dedeterminar si la seva desti-tució va ser legal. Tanma-teix, va dir que “tot allò quevaig fer a Escòcia ho vaigfer sota control i vaig fer totallò que [Borrell] volia. Novaig fer mai res que no fosordenat pel ministeri”.

De cap a la fiscaliaLa cap de llista de JxCat,Laura Borràs, ja ha anun-ciat que durà el cas a la fis-calia. Al seu parer, la fisca-lia hauria d’actuar d’oficidavant les greus acusa-cions de l’excònsol sobreles instruccions que va re-bre de Borrell. “Donarem ala fiscalia l’oportunitat dedesmentir Pedro Sánchezi evidenciar que no estàcontrolada pel govern del’Estat”, va dir ■

a Sosté que el ministre li donava ordres inconstitucionalscontra interessos catalans a JxCat durà el cas a la fiscalia

RedaccióBARCELONA

L’excònsol a Escòciaacusa Borrell de fer-loperjudicar Catalunya

Vecino i la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon ■ TW

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 201918 | Nacional |

8713

77-1

2045

99L

La Junta Electoral Central(JEC) va respondre ahir ala petició del sindicat depolicies UFPOL que no po-drà evitar que els 2.000agents desplaçats a Cata-lunya el 10 de novembreno votin en les eleccionsperquè, assegura, no té lesfacultats necessàries. Enla resolució, la JEC especi-fica que l’única mitjà per-què els agents poguessinvotar consistiria, tal comdemanaven els sindicats,a modificar el procedi-ment del vot per correu,per a la qual cosa la JEC noté, diu, “habilitació legal”.La junta destaca que, tot iles “circumstàncies ex-cepcionals”, allargar el ter-mini de sol·licitud del votfaria “inviable” que elsvots arribessin a tempsper ser escrutats. ■

Els policiesmobilitzats aCatalunya nopodran votar

N.S.GIRONA

La CUP no anirà al Con-grés dels Diputats a nego-ciar res amb un futur go-vern del PSOE investit pelPP i Cs o per Podem per-què, en qualsevol cas, per ala formació anticapitalistaserà un pacte de “supervi-vència del règim”. Tampochi anirà amb cap intenciólegislativa. Per la CUP, ésimpossible canviar l’Estatespanyol ni pensar que uninici de diàleg amb el futur

govern permetrà d’exercirl’autodeterminació, de po-sar fi als desnonaments oals acomiadaments labo-rals ni d’aconseguir l’alli-berament dels presos polí-tics. Al Congrés noméss’hi ha d’anar per aixecarla veu crítica i pública con-tra el règim en la seva prò-pia cambra parlamentà-ria, segons van defensarahir a Barcelona en l’actecentral de campanya elscandidats de la CUP d’ar-reu del territori. La cap dellista per Barcelona, l’ex-

diputada Mireia Vehí, vaadvertir a ERC, JxCat i EnComú Podem que “garan-tir la governabilitat del’Estat i investir al PSOEés assegurar la monar-quia i l’Íbex 35” i els va feruna crida a convertir el10-N en “un plebiscit des-tituent del règim”.

Molt crítica amb ERC iJxCat durant l’acte al bar-ri de Sant Antoni, Vehí varetreure als republicansen referència al vicepresi-dent Aragonès que “unconseller d’ERC es perme-ti anar a un casament

amb representants del’Íbex, amb aquells que ta-llen la llum i l’aigua i ensfan fora de casa”. A la cri-da a la unitat d’acció dePuigdemont, Comín, Pon-satí i JxCat, Vehí va res-pondre que no hi pot ha-ver unitat “de plató de te-levisió” mentre “ens en-vien els Mossos i vostès l’únic que fan és retallardrets”.

En darrer terme, va ex-posar les condicions per aun acord estratègic ambERC, JxCat i En Comú Po-dem: autodeterminació,aturar els desnonaments,limitar el preu dels llo-guers, apujar els salaris,aturar les externalitza-cions i les privatitzacionsdels serveis públics, nocol·laborar amb cap me-sura repressiva i no fercap pacte amb “els partitsdel règim” ■

Xavier MiróBARCELONA

La CUP reclama ser veucontra el règim davant undiàleg inútil amb l’Estata Nega la unitat quan s’envien els Mossos a protestes i desnonaments a InstaERC, JxCat i els Comuns a pactar autodeterminació, drets socials i presos al carrer

Vehí i Botran, ahir al vespre, en l’acte central de campanya de la CUP, al barri barceloní de Sant Antoni ■ ACN

El número dos per Barcelona,l’exdiputat Albert Botran, vaadvertir a les bases indepen-dentistes que, després del10-N, hi haurà un “pacte desupervivència del règim” en-tre els seus partits, tant si elPSOE forma govern gràcies alPP i Cs com si ho fa gràcies aPodem. Botran va instar l’es-querra espanyola a fer “auto-crítica” per dir que la prioritatera fer fora el PP perquè el

PSOE seria “una versió dialo-gant, una possibilitat no re-pressiva”. El número quatrede la llista, Aleix Auber, va de-fensar l’objectiu electoral dela CUP i va advertir contra elfet que “els vots s’aprofitincom una cortina de fum perun fals diàleg”. “L’Estat no voloferir res. No poden conti-nuar enganyant la gent. Dinsde l’Estat no hi ha lloc per ales nostres demandes.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Pacte de supervivència” del 78

“Garantir lagovernabilitat, investirel PSOE, és assegurarla monarquia il’Íbex 35”Mireia VehíCAP DE LLISTA DE LA CUP PERBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

L’ambaixadora espanyolaa Bèlgica, Beatriz Larrot-cha, ha accedit a reunir-seamb el ministre presidentde la regió de Flandes, elnacionalista flamenc JanJambon, després que elParlament de Flandescondemnés la sentènciadel Suprem contra els lí-ders del procés. ■

Reunió entrel’Estat espanyoli FlandesRedaccióBARCELONA

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 2019

INFORMACIÓ ESPECIAL

Dins el projecte Gira Mu-jeres, Coca-Cola i Esadevan organitzar dimecresuna jornada per formar iempoderar les dones. Ambel títol Inspira, compar-teix i connecta, l’acte vaconnectar dones refe-rents del món empresariali social amb dones quebusquen inspiració peremprendre un nou negocio reinventar-se professio-nalment.

Durant la jornada, diri-gida per Andrea Vilallon-ga, les participants van po-der assistir a diverses po-nències i posteriormentvan poder compartir ambles ponents preguntes idubtes professionals mit-jançant petites trobades.Entre les ponents hi haviaMaria Teixidor, secretàriade la junta directiva del FC

Barcelona i responsabledel futbol femení; Sor Lu-cía Caram, monja contem-plativa; Paula Bonet, pin-tora; Laura Freixas, es-criptora i periodista; Es-ther Sánchez, directorade persones a Esade; OlgaRovira, dependenta i crea-dora del “sushi català”;Adriana Chia, directoracreativa de Solange Cock-tails & Luxury Spirits iCEO de Bespoke MixologyArt; Diana Nicorescu, le-gal intern a Uría Menén-dez i guanyadora de la be-ca Coca-Cola EuropeanPartners, i Silvia Martí-nez, directora de vendesÀrea Est a Coca-Cola Eu-ropean Partners Iberia.

“En els 882 tallers deGira Mujeres que s’hanimpartit des de 2016, enshem adonat que moltes

vegades la capacitat deconnexió i inspiració deles dones dona origen aprojectes fantàstics i hemvolgut dedicar aquestatrobada a conèixer de pri-mera mà projectes moltinspiradors per a donesque estan pensant a crearel seu propi negoci”, vaafirmar Ana Callol, VPd’afers públics, comunica-ció i sostenibilitat de Coca-Cola European PartnersIberia.

Per la seva banda, Es-ther Sánchez, directorade persones d’Esade, vadestacar que “des de la se-va fundació, Esade ha pro-mogut la igualtat de gène-re mitjançant nombrosesiniciatives, que s’han in-tensificat al llarg dels úl-tims anys en els camps dela recerca, el debat social i

també en la formació”.Gira Mujeres és un pro-

grama de capacitació deCoca-Cola, cofinançat perThe Coca-Cola Founda-tion, dirigit a dones quevolen desenvolupar unaidea de negoci vinculada

amb el sector de l’alimen-tació i les begudes. El pro-jecte s’emmarca en elcompromís “5by20”, pelqual Coca-Cola es compro-met a donar poder a cincmilions de dones el 2020 atot el món. Gira Mujeres

constitueix, doncs, unaoportunitat per desenvo-lupar el talent i les capaci-tats de treball de les donesa través d’un programa deformació i mentoria quecontribueixi al seu avençprofessional.

‘Gira Mujeres’, una eina d’inspiració iformació per a dones emprenedores

a En la jornada hi van participar nou dones dereferència en el món empresarial com MariaTeixidor o Paula Bonet

a Coca-Cola i Esade van reunir aquestdimecres 100 assistents en una jornadapensada per inspirar i empoderar les dones

a Pretén inspirar, connectar i compartirexperiències de dones líders en el seu sectoramb les assistents amb ponències i xerrades

Un moment de l’acte celebrat dimecres passat a Barcelona ■ REDACCIÓ

l col·lectiu Avis i Àvies deReus per la Llibertat vacomplir ahir dos anys demanifestacions diàries

per reclamar la llibertat delspresos polítics. Es tracta d’unmoviment de protesta, en con-tra de la persecució a l’indepen-dentisme, que va començaramb setze persones concentra-des a la plaça Mercadal de Reus,i que ja encadena 602 dies deprotesta i més de 100.000 per-sones mobilitzades.

Els avis es coneixen de cadadia i, quan arriben a la plaça, sesaluden i s’expliquen les darre-res novetats de l’actualitat polí-tica i judicial. Porten mocadorsgrocs, llaços, pancartes i un sis-tema de megafonia per esbom-bar la seva indignació. Ja no potvisitar el Mercadal Àngels Ollé,

Eque va ser l’ànima del movi-ment i que va traspassar re-centment.

Els concentrats la recorden i,ahir, la van voler homenatjar,coincidint amb el segon aniver-sari d’una acció de protesta quel’Àngels va impulsar entre lesseves amistats a partir d’ungrup de Whatsapp. L’embrió vaser la detenció de Jordi Sànchezi Jordi Cuixart. “Havíem coinci-dit en un viatge a Roma i ella vaenviar-nos un missatge per pro-posar-nos que calia fer algunacosa”, recorda Coia Anguera,membre d’aquell pinyol inicial ivisiblement consternada per-què, quan van decidir organit-zar-se per mostrar el seu rebuiga l’empresonament dels lídersdel procés, “vam pensar que po-dia anar per llarg, però no tant.Malauradament, ja són dosanys”. Bartolomé Pluma, undels coordinadors del grup, afir-

ma que els avis es reuneixen ca-da migdia, excepte els diumen-ges, i no solen baixar mai de les200 persones.

La rutina és sempre idèntica.Es troben una mica abans del

migdia, als peus de l’ajunta-ment, i fan tres tombs a la plaçaMercadal. La capacitat de coor-dinació que han desenvolupatels permet organitzar una grandiversitat d’actes, com per ex-

emple les visites setmanals a lapresó de Mas d’Enric o el dinarque havien preparat per ahir ique, amb només un parell dedies, va aconseguir aplegar 130persones. També ahir tracta-ven, a contrarellotge, de lligarun autocar per poder acudir,avui, a l’enterrament del pare deCarles Puigdemont. Els dinersque recullen amb les iniciativesque realitzen serveixen per fi-nançar la caixa de resistència.

La Taca d’OliBartolomé Pluma també presu-meix del fet que Reus va ser elpunt de partida del que es co-neix com la Taca d’Oli, un movi-ment que agrupa col·lectius in-dependentistes d’arreu del paísi que ja engloba 26 municipis.La mobilització és permanent.“Això no té data final, no para-rem fins que no siguin tots a ca-sa”, assegura Coia Anguera. ■

Marc RoviraREUS

Dos anys d’avis al carrerREUS · El col·lectiu d’Avis i Àvies per la Llibertat encadena més de 600 dies mobilitzant-se per reclamar la llibertat dels presospolítics EXPANSIÓ · Les seves manifestacions van ser l’espurna de la Taca d’Oli, un moviment que s’ha estès per tot el país

El col·lectiu d’avis i d’àvies es reuneix cada migdia al Mercadal ■ M.R.

| Nacional | 23EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 2019

Seat llançarà al mercat el2020 una motocicleta 100%elèctrica, el primer vehicle dedues rodes de la marca queestarà disponible tant per aparticulars com per a serveiscompartits i amb el qual com-plementa la seva oferta enl’àmbit de la mobilitat urbana,segons ha informat la compa-nyia. La motocicleta, equiva-lent a una 125cc, es desenvo-

ECONOMIA

Seat llançarà al mercat la sevaprimera motocicleta elèctrica

luparà en col·laboració amb elfabricant barceloní de ciclo-motors elèctrics Silence, diuEfe. El nou model es presenta-rà durant el congrés SmartCity Expo World Congress,que tindrà lloc aquest mes denovembre a Barcelona. Lamarca ja té un patinet elèctric,l’eXS Kick Scooter, i el proto-tip Seat Minimó, un quadrici-cle elèctric.

El president de Seat, Lucade Meo, ha destacat que ambla motocicleta cent per centelèctrica fan “un pas més” enla seve “estratègia de micro-mobilitat urbana”. És la prime-ra eScooter en la història de lamarca. La filial del grup Volks-wagen ha recordat que Barce-lona és la ciutat europea ambmés motocicletes per habi-tant. ■ REDACCIÓ

SOCIETAT

Rosalía tancarà, amb el seucaganer, l’any de guardonsLa cantant catalana Rosalía ésuna de les grans novetats dela firma d’artesania emporda-nesa Caganer.com, que cadatemporada de Nadal immor-talitza personatges d’actuali-tat en forma de la figura mésnostrada del pessebre. MarcAlòs, escultor i responsable del’empresa familiar, va destacarahir que enguany han apostatper començar a “fomentar laparitat” en un catàleg fins aramolt masculí. A més de la del’artista, que després delsGrammy llatins i altres guar-dons internacionals ara té unaltre reconeixement més sen-

timental, també estrenen al-tres figures femenines, comara la de la jove activista con-tra la crisi climàtica GretaThünberg, les superheroïnesWonder Woman i HarleyQuinn i la icònica pintora FridaKahlo. En aquests darrers ca-sos, combinen famosos i per-sonatges populars aquí i al’estranger que alimenten lesvendes entre els turistes i perla seva botiga virtual.

En aquest sentit, una altrade les novetats pel que fa al’esfera política mundial és elprimer ministre britànic, BorisJohnson, unit a les actualitza-

cions dels motlles de la can-cellera alemanya Angela Mer-kel i del 10 blaugrana, LionelMessi, amb barba, pentinat iPilota d’Or actualitzats.

Caganer.com va reproduirl’any passat tots els presospolítics i manté referènciesd’èxit, com ara els presidentsPuigdemont i Torra, peròaquest cop només han provatsort amb la figura de PabloCasado. Han aparcat el pro-cés i esperaran que el panora-ma polític s’aclareixi per es-trenar nous motlles, a mésd’Iceta, Rufian, Arrimadas iColau. ■ EMILI AGULLÓ

El ‘Bella Ciao’ de ‘La Casa de Papel’, Greta, Johnson, Rosalía i el nou Messi, a primera fila E.A.

1076

31-1

2190

86L

Generalitat de CatalunyaDepartament de Territori i SostenibilitatSecretaria GeneralServeis Territorials a TarragonaServei Territorial d’Urbanisme de Tarragona

EDICTEDe 24 d’octubre de 2019, sobre un acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme del Campde Tarragona referent al municipi de Reus, i la Canonja.La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona, en la sessió de 23 d’octubrede 2019, va adoptar, entre d’altres, l’acord la part dispositiva del qual es reprodueix a con-tinuació:Exp.: 2019 / 070017 / TModificació del Pla director urbanístic de delimitació per a la implantació d’una terminal in-termodal de mercaderies al Camp de Tarragona, al terme municipal de Reus, i la Canon-ja.Vista la proposta dels Serveis Tècnics i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen,aquesta Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona acorda:-1 Aprovar inicialment la Modificació del Pla director urbanístic de delimitació per a la im-plantació d’una terminal intermodal de mercaderies al Camp de Tarragona, en els munici-pis de Reus i la Canonja, instada per la societat BASF Española, SL i promoguda per laSecretaria d’Hàbitat Urbà i Territori del Departament de Territori i Sostenibilitat.-2 Suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i projectes de gestió ur-banística i d’urbanització complementària, com també en l’atorgament de llicències deparcel·lació de terrenys, edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construc-cions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions munici-pals connexes establertes per la legislació sectorial, en els terrenys que s’incorporen enl’àmbit del Pla urbanístic, durant el termini d’un any, d’acord amb l’article 73 del Text refósde la Llei d’urbanisme. Tanmateix, d’acord amb l’article 102.4 del Reglament de la Lleid’urbanisme, mentre estigui suspesa la tramitació de procediments i l’atorgament dellicències en aplicació de l’article 73.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme, es poden tra-mitar els instruments o atorgar les llicències fonamentats en el règim vigent que siguincompatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat, en el casque, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l’aplicació del nou planeja-ment, una vegada definitivament aprovat.-3 Exposar l’expedient de Modificació del Pla director urbanístic de delimitació per a la im-plantació d’una terminal intermodal de mercaderies al Camp de Tarragona, en els munici-pis de Reus i la Canonja, a informació pública pel termini d’un mes, comptat des de l’en-demà de la darrera publicació obligatòria, d’acord amb el que disposa l’article 83.2 delText refós de la Llei d’urbanisme, mitjançant la publicació de la part dispositiva d’aquestacord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i la inserció d’un anunci en un diari depremsa periòdica dels de més divulgació en l’àmbit municipal o supramunicipal, a fi ques’hi puguin presentar les al·legacions oportunes.-4 Donar coneixement per mitjans telemàtics de la convocatòria d’informació pública aixícom garantir la consulta del Pla director per aquests mitjans, atès el contingut de l’article8.5 del Text refós de la Llei d’urbanisme, mitjançant el web del Departament de Territori iSostenibilitat i l’e-Tauler de la Generalitat de Catalunya.-5 Sol·licitar, simultàniament al tràmit d’informació pública, en compliment de l’article 83,els informes als organismes sectorials i administracions públiques afectades següents,que l’hauran d’emetre en el termini d’un mes:Departament de Territori i Sostenibilitat-Agència Catalana de l’Aigua-Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona-Direcció General de Polítiques AmbientalsDepartament de CulturaDepartament d’Interior-Direcció General de Protecció Civil-Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i SalvamentsDepartament d’Empresa i Ocupació-Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat IndustrialMinisteri de Foment-Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya-Direcció General de Ferrocarrils-Adif (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries)Diputació de Tarragona-Servei d’Assistència al Territori-6 Posteriorment al tràmit d’informació pública del Pla director aprovat de nou inicialment,donar audiència a l’Ajuntament de Reus i a l’Ajuntament de la Canonja, per un terminid’un mes, d’acord amb el que determina l’article 83.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme,aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, de 22 defebrer.-7 Comunicar aquest acord a l’Ajuntament de Reus, a l’Ajuntament de la Canonja i a l’em-presa BASF.Contra l’acord anterior, en tant que es tracta d’un simple acte de tràmit que no decideix di-rectament ni indirectament el fons de l’assumpte, ni impedeix la continuació del procedi-ment, ni produeix indefensió o perjudici irreparable a drets o interessos legítims, no es potinterposar cap recurs, sense perjudici que pugueu al·legar oposició a l’esmentat acord pera la seva consideració en la resolució que posi fi al procediment, de conformitat amb elque disposa l’article 112. 1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiucomú de les administracions públiques.L’expedient estarà, per a la consulta i la informació que preveu l’article 107 del Text refósde la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, als locals de la Co-missió Territorial d’Urbanisme de Tarragona, carrer Anselm Clavé, 1 ‘Casa Gasset’, de9:30 h a 13:30 h, de dilluns a divendres feiners, a la pàgina web del Departament de Terri-tori i Sostenibilitat (http://www.gencat.cat/territori) i al Tauler electrònic (e_Tauler).Tarragona, 24 d’octubre de 2019Natàlia Hidalgo GarcíaSecretària de la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona

1515

27-1

2190

58L

EDICTEEl Ple del Consell Comarcal del PallarsJussà, reunit en sessió extraordinària el dia5 de novembre de 2019, va adoptar l’acordd’aprovació inicial de la modificació de l’Or-denança fiscal núm. 1, reguladora de la taxadel servei de recepció obligatòria de recolli-da, transport, tractament i eliminació de resi-dus municipals i altres residus domiciliaris,residus comercials i recollida selectiva depaper-cartró, vidre, envasos i matèria orgà-nica, per a l’exercici 2020 (Exp. 380/2019).

De conformitat amb la normativa prevista enels articles 49 b i 70.2 de la Llei 7/1985 re-guladora de les bases de règim local; l’arti-cle 17.1 i 17.2 del Text refós de la Llei39/1988, de 28 de desembre, reguladora deles hisendes locals, i l’article 178.1b del Textrefós de la Llei 8/87 municipal i de règim lo-cal de Catalunya, aquest acord i el text de lamodificació de l’Ordenança fiscal aprovadaestaran exposats al públic a la secretaria delConsell Comarcal durant el període de 30dies, comptats a partir de l’endemà de ladarrera publicació d’aquest anunci en elBOPL o en el diari El Punt Avui, diari de mà-xima difusió de la província, perquè els inte-ressats puguin examinar l’expedient i pre-sentar-hi les al·legacions que considerinconvenients.

Si en aquest termini no se’n presenta cap,aquest acord esdevindrà definitiu sense ne-cessitat d’un nou acord i es procedirà a lapublicació del text íntegre de la modificacióde l’ordenança.

Tremp, Pallars Jussà, 6 de novembre de2019El presidentSr. Josep M. Mullol Miret

1550

24-1

2190

59L

EDICTE

Per decret del regidor delegat d’Hisenda iGestió Econòmica, s’aprova el padró del’ impost d’activitats econòmiques del’exercici 2019, que consta de les següentsdades: n. de rebuts: 430, impor t IAE:661.526,84 euros i recàrrec provincial de107.034,12 euros, essent el total 768.560,96euros.

El període de cobrament voluntari serà del16 de setembre al 18 de novembre del 2019(ambdós inclosos), i s’ampliarà el termini deforma excepcional fins al 17 de desembre.

Un cop passat el termini assenyalat per alpagament voluntari i iniciat el procedimentde constrenyiment, les quotes tributàriesimpagades s’exigiran amb el recàrrec deconstrenyiment, interessos de demora i, sis’escau, les costes que es produeixin.

El present anunci té caràcter de notificaciócol·lectiva a l’empara del que estableixenl’article 102.3 de la Llei 58/2003, de 28 dedesembre, general tributària, i els articles 23i 24 del RD 939/2005, de 29 de juliol, pelqual s’aprova el Reglament general derecaptació.

Si es vol impugnar la present resolució, queno posa fi a la via administrativa, procedeixinterposar recurs de reposició davant elmateix òrgan que l’ha dictat, en el terminid’un mes comptat des del dia següent al dela seva publicació.

Salou, 22 d’octubre de 2019.L’alcaldePere Granados Carrillo

135018-1219082L

Ajuntament deCaldes d’Estrac

ANUNCI D’APROVACIÓ INICIALAprovada inicialment l’Ordenança municipal reguladora de transparència i administració electròni-ca, per Acord del Ple de data 28 d’octubre de 2019, de conformitat amb els articles 22.2.d) i 49de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local; 178 del Decret legislatiu2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Cata-lunya, i 63 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats iserveis de les entitats locals, se sotmet l’expedient a informació pública pel termini de trenta dies,comptat des de l’endemà de la seva publicació mitjançant anunci en el Butlletí Oficial de la Pro-víncia, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un dels mitjans de comunicació escri-ta diària i en el tauler d’anuncis de la Corporació, perquè els interessats puguin examinar l’expe-dient i formular-hi les reclamacions i els suggeriments que estimin pertinents.Durant aquest termini podrà ser examinat per qualsevol interessat en les dependències munici-pals perquè s’hi formulin les al·legacions que s’estimin pertinents. Així mateix, estarà a disposiciódels interessats a la seu electrònica d’aquest Ajuntament https://caldetes.eadministracio.cat/board/97521486-f59b-11de-b600-00237da12c6a/.En el cas que no es presentin reclamacions o suggeriments contra l’aprovació inicial d’aquestaOrdenança en el termini d’informació pública i audiència dels interessats, s’entendrà aprovat defi-nitivament aquest Acord.Es fa públic per a coneixement general, en compliment del que preceptuen els articles 178 delText refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003,de 28 d’abril, i 63 del Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals aprovat pel De-cret 179/1995, de 13 de juny.14

0732

-121

9097

Q

ANUNCILa Junta de Govern Local, en data 4 denovembre de 2019, va acordar aprovarinicialment el Pla de millora urbana delPAU-12 (Pati del Gall) que comprèn elsterrenys de sòl urbà no consolidat situatsa l’illa compresa entre el c/ Pati del Gall,c/ del Nord i c/ Mas i Jornet (Exp.1/2018/URB_PMU) i sotmetre’ls al tràmitd’informació pública pel termini d’un mes,als efectes de formulació de les al·lega-cions i reclamacions que es considerinconvenients. El seu contingut pot ser ob-jecte de consulta pública a les dependèn-cies d’urbanisme i serveis tècnics de l’A-juntament (pl. de Jaume I, 8), en horari de12 a 14 h, a més de trobar-se accessibleper mitjans telemàtics a través del web del’ajuntament(http://www.vilafranca.cat/html/infoiactualitat/anuncis.html).

Vilafranca del Penedès, 6 de novembrede 2019

L’alcalde, Pere Regull i Riba

AJUNTAMENT VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Fainé espera que després del10-N s’obrin més espais pera la negociació

ECONOMIA

La 28a trobada de la Confederació Espanyolade Directius i Executius (CEDE) va cloure’s ahiramb una crida del seu president, Isidre Fainé, aunir esforços polítics i econòmics per pactarsortides a les necessitats socials de l’Estat des-prés de les eleccions generals. “M’afegeixo alsqui desitgen que després del 10-N s’obrin elsoportuns espais de negociació amb la intencióde consensuar les reformes estructurals que elpaís necessita..” La CEDE assenyala com A mi-llores necessàries les que afecten els àmbitseducatiu, el correcte funcionament del mercatlaboral i el sistema impositiu. Fainé va recoma-nar a les empreses fidelitzar el client, buscar elcompromís dels treballadors, satisfer els accio-nistes i també la societat. ■ REDACCIÓ

El TSJC tomba el reglamentde multiconsultesciutadanes a Barcelona

POLÍTICA

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya(TSJC) va declarar nul el reglament de partici-pació ciutadana de Barcelona que preveu la ce-lebració de consultes ciutadanes. El text, que vaser aprovat pel ple l’octubre del 2017, inclou or-ganitzar una multiconsulta un cop l’any sobreqüestions proposades pel consistori o entitatsde la ciutat, i de fet el govern municipal teniaprevist celebrar-ne una la primavera del 2020.Fonts municipals van anunciar que l’Ajunta-ment de Barcelona presentarà un recurs decassació contra la sentència, i sostenen que elreglament romandrà vigent fins que no hi hagiuna sentència ferma. El regidor de Participació,Marc Serra, va declarar per Twitter que la sen-tència és “un atac a la sobirania local”.