DIVENDRES · 26 de juny del 2020. Any XLV. Núm. 15402 - AVUI / Any XLII. Núm. 14272 - EL PUNT

1,20€

1688

50-1

1470

70®

C/ Montserrat, 41 · 08302 Mataró

Tel. 93 741 00 44www.bigimmobles.com

“Ha triomfat la repressió”SUPLICATORI · Nova divisióentre l’independentisme el diaque el Congrés deixa LauraBorràs en mans del Suprem

El PP dona suporta Sánchez en elnou decret

NACIONAL. Planes 6 i 7

Millet i Osàcar,entre reixespel cas Palau

L’ambulància que portava Millet, a l’entrada de la presó de Brians 2 ■ POL SOLÀ / ACNNACIONAL. Plana 18

Ahir a la tarda van ingressara Brians 2, Millet en

ambulància, per començara complir la condemna

Núria Esponellà, premi Prudenci Bertrana CULTURA-ESPECTACLES. Plana 25

Entrevista Juan Carlos Unzué Exjugador del Barça i exentrenador del Girona

“Que la gent no esperi a serfeliç, que pensi en el present”

Tornen les estrenes de cinema

Jové i Salvadóaporten els 1,6milions defiançaLa fiscalia vol presóper als escortes dePuigdemont

Plana 9

Acord perallargar elsERTO fins al 30de setembreNova ajuda per alsautònoms, que lapoden rebre i treballar

Plana 15

Un any delgran incendide la Riberad’EbreL’entitat Rebrotemha recaptat fins ara130.000 euros en ajuts

Plana 20

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 DE JUNY DEL 2020

Estat ha debilitatel lideratge de

l’independentismeamb presó, exili i espolieconòmic, però la ma-quinària de la repressió

continua funcionant a ple rendiment per-què no aspira a res més que a imposar asang i fetge la seva idea d’Espanya. I enaquest objectiu ara és el torn de LauraBorràs, exconsellera de Cultura, cap defiles de JxCat a Madrid o, si ho preferei-xen, la veu al Congreso de Carles Puigde-mont, el president exiliat, el dimoni deJorge Fernández Díaz i enemic número ude l’espanyolisme. Així doncs, dels autorsde “la violència tumultuària” dels mani-festants del 20 de setembre del 2017, deles “mirades d’odi” dels votants de l’1-O odels “murs humans” abraonant-se con-tra policies “horroritzats”, emana ara unaacusació de malversació de fons, false-dat documental i prevaricació quan Bor-ràs era la directora de la Institució de lesLletres Catalanes.

Li retreuen uns contractes per importde 18.000 euros que haurien beneficiatun “amic”. La qüestió és que els Mossosd’Esquadra van investigar el cas i no hivan trobar cap irregularitat susceptiblede retret penal. La Sindicatura de Comp-tes també va investigar la presumpta ir-regularitat i va concloure que no hi haviacap actuació perseguible administrativa-ment, ni penal. La mateixa diputada vadonar la cara des del dia 1 d’aquest aferdefensant la seva innocència amb totamena de detalls i explicacions. Però, ohsorpresa, la jutgessa del cas va decidirque no n’hi havia prou i que necessitavaun dels famosos informes de la GuàrdiaCivil. I, d’oca a oca..., judici servit en safa-ta a la sala penal del Suprem, amb el fis-cal Zaragoza i el jutge Marchena, totauna garantia.

El sí del Congreso al suplicatori esta-va garantit pel mateix trident que ha im-pedit investigar la implicació de FelipeGonzález com a “Señor X” dels GAL:PSOE-PP-Vox. El que resulta surrealista iprofundament decebedor és que els al-tres partits independentistes del Con-greso, ERC i la CUP, hagin donat méscrèdit a la Guàrdia Civil i al fiscal Zarago-za que a la diputada, als Mossos i a laSindicatura de Comptes, que haginblanquejat la mateixa conxorxa que vacondemnar injustament Junqueras, For-cadell, Romeva, Bassa, Cuixart, Sàn-chez, Forn, Turull i Rull, que hagin estatincapaços de discrepar com han fet elPNB, Podem i altres diputats espanyols,perquè prefereixen debilitar política-ment Laura Borràs i JxCat de cara al’horitzó electoral a Catalunya.

L’

Keep calmToni Brosa

Les clavegueresde la política

e deixat penjada la lectura deLa cartoixa de Parma perquèdurant aquestes últimes setma-

nes he hagut de llegir centenars detreballs d’alumnes, de manera quel’extensió total dels seus textos deuser superior al de les pàgines de Guer-ra i pau. És part de la meva feina, aixíque no és cap queixa, sinó una simpleexplicació. El cas és que, amb tot, tincavançada la lectura de la novel·la deStendhal en relació amb el que finsara n’he comentat. Entre les mevesnotes, n’hi ha una que fa referència alfet que, interrogat per la seva idolatra-da Gina pel fet que s’hagi convertit enministre d’un príncep de l’Ancien Ré-gime després d’haver lluitat amb elsexèrcits napoleònics que suposada-ment propagaven les noves idees libe-rals, el comte Mosca argumenta: “Araem vesteixo com un personatge de co-mèdia per tal de guanyar una gran po-sició i uns quants milers de francs. Uncop he entrat en aquesta mena de jocd’escacs, empipat per les insolènciesdels meus superiors, he volgut ocuparun dels primers llocs; hi he reeixit.”

No caldria dir que n’hi ha hagut

H

molts, de comtes Mosca, i que el mónencara n’està ple. Homes que potserhavien mig cregut en idees una micadesajustades a l’ordre establert, peròque s’han convertit conscientment enpersonatges de comèdia que, llestos ihàbils, es mouen com anguiles encorts, governs, aparells d’estat, direc-cions d’empreses i consells de granscorporacions. Sempre hi saben actuarde forma convenient. Ho viuen comun joc en el qual no creuen (o almenysaixí ho diuen) en el fons, de maneraque potser fins i tot pensen que la seva

identitat (i ves a saber si la seva mo-ral) no hi està compromesa. Enamoratde Gina, aquesta hi percep una miradabella i benvolent essent conscient deljoc pèrfid al qual juga en una cort ambun príncep tirànic: “M’imagino que aParma, enmig dels vostres esclaus, notindreu pas aquesta mirada amable;això ho espatllaria tot i els donariauna mica d’esperança de no ser pen-jats.”

El comte Mosca li escriu belles car-tes, a Gina, en què imagina deixar-hotot i viure d’acord amb una pensió mo-desta. Tanmateix, si bé Stendhal liconcedeix la passió, no fa que aquestal’aparti dels seus interessos. Així que,de fet, Mosca té un altre pla. Com queell està casat, per mantenir càrrec iaparences, proposa a la seva estimadaque es casi amb “un vellet bufó de sei-xanta-vuit anys, ben cortès, ben net,immensament ric, però no pas prounoble”. És el duc Sanseverina-Taxis,que vol ser ambaixador i així obteniruna banda ampla. Amb aquest casa-ment de conveniència que inclou untràfic d’influències, Gina es converteixen La Sanseverina.

“No caldria dirque n’hi ha hagutmolts, de comtesMosca, i que el mónencara n’està ple

Imma MerinoOmbres d’estiu

Un personatge de comèdia

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor: Joan Vall Clara.Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, Eduard Villacé iJosep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas (director) i JoanSarola (Sistemes). Recursos Humans: Miquel Fuentes.Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París.

Consell de lectors: Feu-nos arribar lesopinions, els suggeriments i les consultesque desitgeu sobre el nostre projecteeditorial i els nostres productes aconselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 DE JUNY DEL 2020

Ja han entrat en vigor les no-ves mesures del govern cata-

là per a la fase de la represa, la queel govern espanyol anomena “novanormalitat”, segons el decret que vavalidar ahir el Congrés dels Dipu-tats, amb els vots en contra de totsels grups catalans. Amb les compe-tències de nou en mans de la Gene-ralitat hem passat d’una situació enquè rebíem una allau d’instruccionssobre com ens hem de comportarper evitar o controlar l’expansió dela pandèmia a rebre’n només tres,això sí, amb insistència de gota ma-laia. El govern ha simplificat el mis-satge i l’ha reduït a tres mesuresbàsiques: mascareta, rentat demans i distància de seguretat.

La gestió de la nova fase enquè hem entrat no és gens senzilla irequereix el compromís de la ciuta-dania. No és que no fos necessarien les fases anteriors; simplement,ara és imprescindible perquè el go-vern posa l’èmfasi en la recomana-ció al davant de la imposició, de lasanció. La dificultat rau a compagi-nar una certa consciència col·lecti-va que el perill de contagi s’ha esva-ït amb la certesa que el virus no hadesaparegut i que, de fet, no handeixat de produir-se rebrots que, enalguns casos, han suposat passesenrere i nous confinaments.

El govern treballa amb la hipòte-si que hi haurà una nova onada d’in-feccions a la tardor que es podràgestionar millor atesa l’experiènciad’aquests mesos. Una experiènciaque hauria de servir, entre altres co-ses, perquè no es repeteixin els pro-blemes que hi ha hagut a les resi-dències de gent gran i perquès’abordi amb decisió –i, si pot ser,amb consens– la represa del cursescolar. El compromís ineludible dela ciutadania s’ha d’alimentar d’unaactuació coherent i transparent del’administració.

Poquesinstruccionsi compromís

EDITORIAL

om que ahir, amb la votació delsuplicatori a Laura Borràs, và-rem tenir un capítol més

d’aquesta famosa no unitat estratègi-ca del món independentista, em vanvenir al cap les reflexions que la presi-denta de l’ANC, Elisenda Paluzie, feiaaquest dilluns passat en una entrevis-ta de Francesc Espiga a les planesd’aquest diari. Espiga preguntava aPaluzie si tenia sentit, vistes les rela-cions entre JxCat i ERC, la idea de “re-fer la unitat entre l’independentisme”.La resposta de la reelegida presidentade l’ANC va ser contundent: “En reali-tat, aquesta unitat mai ha existit. Ésun concepte que hem idealitzat, per-què, fins i tot en l’època en què van ferla candidatura col·lectiva de Junts pelSí, al darrere hi havia moltes batallesque no es veien. Tot i això, hem de ferque s’alineïn, tot i que sempre hi ha eldubte de fins a quin punt és bo que lapressió popular forci a fer una cosa

C “Deia Paluziedilluns en aquestdiari que, en realitat,la unitat mai haexistit i que és unconcepte que hemidealitzat

que els seus protagonistes no volenfer.” A banda del bany de realitat de laresposta de Paluzie (“En realitat,aquesta unitat mai ha existit”), potsersí que algun dia haurem d’admetreque aquest, el de la unitat, és un con-cepte que tenim idealitzat. Probable-ment, tot i que a molts ens agradaria

que es veiés una unitat de les forma-cions independentistes (encara queens enganyessin una mica, vaja), ca-minem (si és que no hi hem caminatsempre) cap a una unió estratègica del’independentisme que l’únic que té encomú és el suposat objectiu final. I quepel camí hi ha tants matisos que fins itot pot semblar que alguns han fetmarxa enrere. No sé tampoc, com lideia Paluzie a l’Espiga, fins a quinpunt és bo que la pressió popular forciels seus protagonistes a fer coses queno volen fer. A mi em sembla que no. Ipotser l’avantatge que ara en traurem,de tot plegat, és que a canvi d’admetreque teníem la unitat idealitzada –i quesempre pot tornar, i que caldrà que hofaci per a algunes coses– ara hauríemd’exigir-los a tots que parlin clar, persaber cadascú on és, on vol anar i com.La Pascal i els seus ja ho han comen-çat a fer, i se’ls hi ha entès tot. La res-ta, doncs, que accelerin.

La unitat estratègicaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat / @xevi_xirgo

A la tres

Les cares de la notícia

El que havia estat president del Palau de la Músi-ca, autor confés de l’espoli de la institució catala-na, va entrar ahir a la presó de Brians 2, on des dedilluns l’esperava el que havia estat la seva màdreta, Jordi Montull. Ahir també hi va entrar l’ex-tresorer de CDC, Daniel Osàcar.

ESCRIPTORA

Empresonats

Ànima de tramuntana és el títol de la novel·la ambquè l’escriptora i filòloga nascuda a Celrà i esta-blerta a l’Empordà ha guanyat el 53è Premi Pru-denci Bertrana. L’obra presenta dues dones dedues èpoques diferents que s’enfronten al sentitde la vida.

-+=

-+=

Aposta per la dansaÀngels Margarit

Premi Prudenci BertranaNúria Esponellà

-+=

Fèlix Milet

Aposta valenta de la directora del Mercat de lesFlors, que ha afegit, ha integrat, a la programacióde la temporada vinent propostes que s’havienhagut d’ajornar per la Covid-19. Al setembre esposaran a la venda les entrades, per assegurarquin serà l’aforament.

DIRECTORA DEL MERCAT DE LES FLORS

EXPRESIDENT DEL PALAU DE LA MÚSICA

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal iXavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny),Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

http://epa.cat/c/pgy6d4

De reüllMarta Monedero

Anar-se’n aNova Zelanda

i els proposen fer un canvi de vida i fugir a NovaZelanda, el millor que podrien fer és anar-hi. Algú ja

ho insinuava fa temps, però amb la bona gestió delgovern de la primera ministra, Jacinda Ardern, no ensqueda cap dubte que el país dels kiwis i les ovelles, allàon es va rodar la trilogia d’El senyor dels anells i ballen elhaka abans dels partits de rugbi dels All Blacks, és undels millors llocs per viure-hi encara que quedi una micaallunyat de tot. Ardern encomana confiança ientusiasme, fins al punt que l’actor Russell Crowe va

demanar l’any passat que Austràliai Nova Zelanda s’unifiquessinperquè la líder laborista dirigís totsdos països. Després de l’atemptat ala mesquita de Christchurch,Ardern va ser capaç de llançar unmissatge integrador i empàtic. Noperd el somriure ni quan l’enxampaun terratrèmol enmig d’una

entrevista, i el vídeo en què explica, en dos minuts, quèha fet durant el mandat amb una picada d’ullet al seuequip suposa una autèntica lliçó de comunicaciópolítica. Hi enumera amb un somriure un reguitzelld’accions útils per a la gent, entenedores i pràctiques,com si estigués narrant el conte més apassionant delmón. Per rematar-ho, Nova Zelanda se situa com un delspaïsos menys corruptes del planeta, als antípodes (nonomés físics) de llocs del nostre entorn on les esferespolítica, judicial i monàrquica fan pudor de podrit. I jasaben que no estem parlant de Dinamarca.

S

El governd’Ardern facréixer labona famadel país delskiwis

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 DE JUNY DEL 20204 | Punt de Vista |

1any

Vox desvela el pacte secret ambels populars per fer governstripartits amb Ciutadans. El copd’efecte deixa en evidènciaPablo Casado i Albert Rivera.

10anys

20anys

Els experts avisen que elpronunciament del TribunalConstitucional sobre l’Estatutpot ser incoherent si es votaper blocs o articles.

EI conseller d’Interior creu queel cotxe bomba d’ETA a lalocalitat de Getxo vol“socialitzar el terror” entre elsempresaris del País Basc.

Pacte secret Un pedaç El terror d’ETATal diacomavui fa...

l confinament ens ha fet redesco-brir la centralitat de l’audiovi-sual en la cultura i l’imaginari de

la nova era digital. Les pantalles, entots els seus formats i usos, ens hanacompanyat, fidels, en les llargues ho-res de paciència i de meditació. I entrela immensitat d’ofertes i de recursosdisponibles en línia, les sèries de TVhan pujat al pòdium d’honor. Amb qui-na llengua d’accés? Podem deplorar lainexistència de sèries catalanes, des-comptades poques excepcions, en elscatàlegs de Netflix, HBO, Amazon, Mo-vistar, Filmin o Rakuten. Però el pro-blema inimaginable en les condicionsactuals de la traducció rau en la llenguaobligada d’accés als continguts. Que ésl’espanyol. O l’anglès. Al català, ni se’lbusca ni se l’espera.

EL FRACÀS de la política de normalitza-ció de la llengua catalana és fa evidentsobretot en alguns sectors. La Platafor-ma per la Llengua, en la seva novenaedició de l’InformeCAT, ho acaba de po-sar de manifest. Evident: no tot és undesastre. Mireu la Viquipèdia, escolteu

E la ràdio, etc. Però tot l’informe traspuaun aire de fatiga generalitzada, de des-concert i d’impotència. Com salvar elcatalà en la nova cultura audiovisual,que és la cultura primera de joves i in-fants? I la que també apassiona cadadia més tota la població?

LES DADES de presència del català en lesofertes de les plataformes són d’escàn-dol: zero! Se sol lamentar, per exemple,l’absència del català a l’administracióde justícia. La mateixa Plataforma de-nunciava que la mitjana de les sentèn-cies en català no passava del 8,5%. Po-dríem exultar si trobéssim aquest mi-grat percentatge a Netflix! Del total de2.092 pel·lícules que oferia a finals de2019 només quatre incorporaven laversió catalana. El menyspreu de lamultinacional pel català és imperdona-ble, perquè prescindeix de la versió dis-ponible de 331 films ja doblats o subti-tulats en català, la majoria amb finan-çament de la Generalitat i de la CCMA.I ara és a punt d’assaltar el mercat es-panyol la totpoderosa Disney, sensecap intenció de respectar el mercat del

català. Veurem si la campanya popularendegada fa revertir el seu propòsit.

L’ALLAU D’OFERTES de l’audiovisual mun-dial, bàsicament procedent dels EUA,fa urgent i prioritària una acció políticacoordinada entre totes les administra-cions de l’espai del català per aconse-guir quotes substancials de traduccióal català –en forma de doblatge i/o desubtitulat– dels catàlegs de les plata-formes. Una política lingüística enaquest sentit hauria de contemplarl’adopció d’un model de llengua estàn-dard acceptat i acceptable per a totesles grans varietats dialectals del català.Un model que facilités la incorporacióde la traducció al català de sèries, pel·lí-cules, documentals, dibuixos animatso videojocs, procedents d’arreu, i com-prensibles des de qualsevol punt delterritori de la llengua i del ciberespai.Així, doncs, ¿cal un nou model de cata-là estàndard, “pancatalà”, oral i escrit,per al doblatge de l’audiovisual? La me-va resposta és sí. Em sembla una neces-sitat normalitzadora prioritària i ur-gent.

Josep Gifreu. Periodista, professor emèrit de la UPF i membre de la SF de l’IEC

La llengua del doblatgeTribuna

i ha en la condi-ció humana una

atracció profunda pelfet de la mort. És sor-prenent que l’homese senti cridat per allò

que l’ha d’acabar destruint un dia o al-tre, però és així. Ho ha estat sempre, isempre ho serà, perquè la fascinacióper allò desconegut és incontenible.Com que fascina la mort, i tota la litúr-gia del misteri que l’envolta, fascinenels programes de televisió per on des-filen crims i assassinats, hipnotitzenles novel·les d’històries negres, capti-ven les rondalles de fantasmes; la se-nyora mort en totes les seves formes imaneres de regnar en aquesta terra.

La mort s’ha instal·lat al cap de tau-la aquest 2020, com s’hi asseuria undèspota un dia de festa major. S’ha fetparar les tovalles i ha devorat amb go-lafreria, sense descans, un gran festíd’ànimes. En són tants, els conegutsque han traspassat la ratlla, que es fadifícil sobreposar-se al dolor. Empesosper la Covid-19 o no, el memorial de di-funts dels últims mesos és massa ex-tens. Serveixin, doncs, els noms de Ro-ser Oller, mestra; Ana Alba, David Ca-minada o Manuel Cuyàs, periodistes,per posar identitat a la resta, perquètots tenien nom i rostre, tots mereixenun record en tinta impresa.

Fascina la mort sobretot als mitjansde comunicació. La premsa sempretroba espai per deixar constància del’última víctima a la carretera o d’algu-na carnisseria en una guerra llunyana.Només de tant en tant els diaris arra-conen la mort per parlar de la flor de lavida, d’aquells que acaben de néixer. Aprincipis d’any hi desfilen els nadonsque han guanyat la cursa de ser els pri-mers a venir al món l’1 de gener, i oca-sionalment hi apareixen els nounatsque tenen com a mèrit ser fills d’algu-na celebritat. Alguna notícia sobre es-tadístiques de natalitat i alguna altrasobre les modes en els noms de lescriatures, poca cosa més.

També aquesta columna ha parlat jamassa de la mort i massa poc de la vi-da. Serveixi, doncs, l’últim paràgraf peresbandir amb lleixiu i molta aigua tan-ta tenebra. Siguin les penúltimes rat-lles com una galleda a raig i amb tota laforça damunt de la dama negra, comles que a primera hora del matí abo-quen a l’asfalt les porteres després defregar el marbre de l’entrada. S’alcinles darreres paraules com un pòrtic debenvinguda a tots els somriures queels últims mesos han vingut a portarllum en aquest món tan negre.

H

Full de rutaJordi Panyella

Els quehan nascut

El bosc i la naturab Si el sistema educatiu ésantivitalista per distanciar-nos de la vida, crec quehauríem de ser capaçosd’estimar tot allò que enspermet estar vius. Mai nohem d’oblidar que l’arbreés un ésser viu i que el verddels arbres no deixa de serpart del vermell de la nos-tra sang i que això és unaveritat científica.

Resulta certament dra-màtic viure allunyat de lanatura. Res no hauria deser anomenat creixement sino creixen també els ar-bres, ja que sense arbresno hi ha vida possible. Elbosc és qui més fa per lacontinuïtat de la vida enaquest planeta. Recordemque som com som perquèen el seu moment vam serbosc. Aquest planeta és viuperquè el 99% del que viués vegetal.

Ara hem viscut el més

bell dels espectacles del’univers, que és la primave-ra. Amb tots els colors pos-sibles i amb les infinitesflors, la natura és la natura ino deixa de ser la perma-nent recerca de la vida, iper aquesta mateixa raóhauríem de naturalitzar–valgui l’expressió– totesles nostres urbs. Caldria nooblidar que el bosc és elsistema immunitari del pla-neta Terra.ANNA MARIA MUNTADA BATLLEGranollers (Vallès Oriental)

Confinamentpermanentb A mesura que accedim ala “nova normalitat”, cente-nars de milers de bahá’ís al’Iran continuen vivint un“confinament permanent”.

El Comitè de Solidaritatamb la Comunitat Bahá’íllança una campanya ambla finalitat d’apropar a lanostra societat les restric-

cions que pateixen els ba-há’ís a l’Iran.

Els bahá’ís creiem en launitat i que totes les perso-nes tenen els mateixosdrets. Tot i així, aquesta co-munitat a l’Iran pateix desde fa més de quaranta anyslimitacions per accedir a lafunció pública, restriccionsal dret a l’educació supe-rior, així com la confiscacióde propietats, empresona-ments, arrestos i judicis to-talment arbitraris, a causade les seves creences reli-gioses.

En els darrers dies demaig, quinze bahá’ís de di-ferents ciutats de l’Iran vanser detinguts injustament icondemnats a llargues pe-nes de presó sota les ab-surdes acusacions que elsseus esforços en l’esferadel medi ambient o l’educa-ció dels infants constituïen“propaganda” o “formacióde grups contra el règim”.

Estem recollint firmes

per donar suport a aquestacampanya a travésd’aquest enllaç: www.soli-daridadbahai.com/firma.JULIET MOHABATEl Catllar (Tarragonès)

En record deManuel Cuyàsb Jo també he sentit la mortd’en Manuel Cuyàs.

El seu article era el primerque llegia i alguns els he guar-dat, entre els quals hi ha “Elniño sueña”.

Els meus pares també te-nien minyona, i recordo sobre-tot una que es deia Josefa ique parlava molt bé el català,perquè ella amb la seva famí-lia van anar a parar a un poblepetit on la gent no entenia elcastellà i va haver d’aprendreel català.

La recordaré sempre, ensl’estimàvem molt i ella ens es-timava.NÚRIA ROSELL I ROVIRABarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 DE JUNY DEL 2020

SísifJordiSoler

Jordi Sànchez, EXPRESIDENT DE L’ANC. PRES POLÍTIC

“Sánchez no controla la Fiscalia. Tampoc ho feia Rajoy.Fiscals com Zaragoza són els arquitectes del que tenim”

La frase del dia

Eva Garcia PagánL’entrevista

“La precarietat ésuna pandèmiatòxica que novolem canviar”

onvidat per CCOO, el professor Joan Be-nach ha participat en un seminari sobre laprecarietat laboral en temps de Covid-19.

La Covid-19 ha accentuat la precarietat laboral aCatalunya?A banda de professionals sanitaris i socials preca-ritzats i treballadores de residències mercantilit-zades, la pandèmia afecta una classe treballadoracada cop més explotada, vulnerable i amb menysdrets. Són molts treballadors pobres o que viuenal límit, sense poder cobrir cap imprevist, quehan anat a treballar posant en risc la seva salut ila de la seva família. La crisi subsegüent encaragenera més pobresa, atur i precarietat. Avui,quan parlem d’atur, cal parlar de precarietat.

Quins són els efectes de la precarietat en el nos-tre entorn? Sabem mesurar-la?La precarietat genera vulnerabilitat en la vidaquotidiana i la llar i augmenta el risc de tenir an-goixa, por, depressió, alcoholisme i accidents,emmalaltir i morir. És penós que no disposemd’un sistema d’informació amb la qualitat i latransparència adequades per mesurar integral-ment la precarietat, amb indicadors vàlids i com-parables. La precarietat és una pandèmia tòxicaque no volem analitzar ni canviar democratit-zant les relacions laborals.

I quina és la situació a la resta del món?Lamentable. Dues terceres parts de la poblaciómundial sobreviuen amb menys de 5 dòlars dia-ris sense una llar per viure en condicions. Als paï-sos pobres, el percentatge de persones amb unarelació laboral estable és mínim, i 5.200 milionsde persones no disposen d’un sistema de segure-tat social adequat. Si això ja passava abans de laCovid-19, imaginem-nos-ho ara amb la pandè-mia.

On actua la precarietat laboral? És un fenomentransversal? Hi ha una desigualtat per gènere?La precarietat prové de decisions polítiques que,en l’àmbit productiu, afecten les condicionsd’ocupació i treball i, en el reproductiu, la protec-ció, els drets socials i la qualitat de vida. És un fe-nomen molt transversal, però sobretot afecta laclasse treballadora, immigrants, joves i donescom les netejadores, cambreres de pis, caixeres,treballadores de cures... A més, les dones són lesque majoritàriament tenen cura i atenen a lallar. S’ha dit que són “essencials”, però semprehan estat treballs estigmatitzats i menyspreats.

C Corre la brama que la Covid-19 és una malaltiacausada per un virus “igualitari”. És cert?La Covid-19 és una pandèmia global però tambéés una crisi de desigualtat. El virus no genera de-sigualtats de salut, però les desigualtats socialsgenerades per polítiques neoliberals mercantilit-zadores sí que ho fan. Donat que amplifica i in-tensifica necessitats i desigualtats prèvies, calparlar doncs d’una “pandèmia de desigualtat”.

Què hem après de la pandèmia actual?La pandèmia ens deixa moltes lliçons: la fragili-tat humana, reconèixer que també som part dela natura, la imprescindible producció de bénsbàsics per alimentar-nos, la importància cabdaldels serveis públics i de treballadors socials i sa-nitaris precaritzats, i que darrere la pandèmia hiha la crisi climàtica i ecosocial del capitalismefossilista. No se’n parla, però quan aviat es pro-dueixi una progressiva crisi energètica i de mate-rials, haurem d’aprendre a consumir menys i mi-llor, viure més solidàriament, produir béns deconsum necessaris i propers, i crear una econo-mia veritablement homeostàtica amb la natura.

En un seminari organitzat per CCOO, vostè aler-tava del creixement dels autoritarismes i del’existència de psicòpates. En quin sentit?La pandèmia plou sobre el “sòl ja mullat” deixatper la sortida en fals de la crisi prèvia, la qual co-sa augmenta la precarietat i facilita la influènciad’una extrema dreta ben organitzada i finança-da. Les elits, grans empreses, estats majors mili-tars i polítics amb poder, coneixen però ama-guen la crisi sistèmica que vivim. Les classes ben-estants no renunciaran als seus privilegis i ru-mien una sortida neofeixista que ens apropa aun règim autoritari de control orwellià, com pas-sa a la Xina. Avui, això es reforça amb dirigentspsicòpates (autoritaris, narcisistes, manipula-dors, sense empatia) com Trump i Bolsonaro.

Un lema del govern diu que d’aquesta crisi ensortirem més forts. Ho creu així?M’agradaria, però perquè així sigui caldrà un can-vi de rumb radical. Si tornem a la vella normali-tat, amb desigualtats, mercantilitzacions, preca-rietat i destrucció ecològica, anem cap a un ecoge-nocidi. Només la ciutadania i els grups socials crí-tics, amb plena consciència de la greu situació ac-tual, pressionant de manera contínua els podero-sos i dirigents a fer polítiques radicalment dife-rents, trobarem una sortida democràtica, am-bientalment sostenible i justa al món que vivim.

Joan BenachCatedràtic a la UPF i director del Grup d’Investigacióen Desigualtats en Salut (Greds-Emconet)

“La Covid-19 no genera desigualtats desalut, però les desigualtats socialsgenerades per polítiques neoliberalsmercantilitzadores sí que ho fan”

Arx

iu /

EPA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 DE JUNY DEL 20206 |

L’expresident delPalau ingressa alcentre penitenciari,11 anys després desaber-se els fets

Catalunya ja no fixalímits d’aforament,només distància, il’Estat retorna lescompetències

Millet i Osàcarentren a lapresó

Comença la‘novanormalitat’Nacional

A les 11.02 h, la uixera quevigila la tribuna de premsadel Congrés avisa: “Ja sapque quan acabi aquestpunt ha d’abandonar latribuna.” A les 11.05 h aca-ba el primer punt a debat ila presidenta del Congrés,Meritxell Batet, ja és mésdirecta. “Continua la ses-sió amb caràcter secret.Prego que tanquin les por-tes i desallotgin les tribu-nes”, ordena Batet perquèels uixers expulsin qualse-vol testimoni in situ i per-què el senyal televisiu ofi-cial enfoqui el sostre senseso. Sota aquesta censuraque dicta el reglamentamb els suplicatoris, elCongrés va aprovar ahirdesposseir la portaveu deJxCat, Laura Borràs, de laimmunitat i enviar-la alTribunal Suprem per serinvestigada i jutjada perpresumptes delictes entreel 2013 i el 2017 a la Insti-tució de les Lletres Catala-nes. El fet que ERC i laCUP es limitessin a no vo-tar en lloc de votar no vaser el catalitzador de latrencadissa amb JxCat.“Espero que la seva cons-ciència ho resisteixi”, vaetzibar Borràs a tots.

El debat era censurat iel Congrés només oferiaen viu el marcador final de

la votació sense identificarquè havia votat cadascú:293 vots a favor (el PSOE,Unides Podem, el PP, Voxi Ciutadans), 14 vots encontra (JxCat i el PNB) icinc abstencions. “Una pe-tició de 15 anys de presó imolts dels diputats no de-fensen els meus dretsquan són també els seusdrets, perquè avui soc joperò demà pot ser qualse-vol senyoria. Els diputatsja coneixen les meves cir-cumstàncies i atropellenels meus drets i ho fan aconsciència”, va denun-ciar Borràs.

Votar sense saber quèConscient que tant ERCcom la CUP esgrimien queel seu vot era irrellevantperquè la majoria que vadel PSOE a Vox passant pelPP s’imposaria sí o sí, Bor-ràs va fer un retret als inde-

pendentistes: “L’únic quetriomfa és la repressió. Larepressió, se la combat, nose li permet vèncer per in-compareixença del rival,encara que el debat estiguiperdut d’entrada. Fer el

correcte mai, mai, mai potser irrellevant.” Tot i quemolts companys de Borràsja recordaven els usos i cos-tums del suplicatori per-què el 2016 van viure el deFrancesc Homs pel judicidel 9-N, una circumstànciaels va semblar escandalo-sa: quan Batet va ordenartancar les portes i fer forala premsa, a l’hemicicle nohi havia ni la meitat dels350 diputats, així que lamajoria van votar sense es-coltar l’al·legat en defensapròpia de Borràs ahir en elple i també sense conèixerel dictamen de la comissió,que és secret.

“Votar és legitimar-lo”L’opció que es va imposar aERC, la CUP i EH Bildu vaser la de ser present en elmoment de la votació, noprémer el botó de presèn-cia a l’escó i no votar. Si béen el tràmit previ a la co-missió de l’Estatut del Di-putat el republicà Joan Jo-sep Nuet es va alçar i vaabandonar la sala abans devotar, ahir els diputatsd’ERC i els cupaires MireiaVehí i Albert Botran vancontinuar a l’escó i no vanfer res com a via de des-marcar-se’n. “No reconei-xem aquest suplicatori.Està viciat, és tòxic i injust.Prémer el botó, sigui pel sí,pel no o per l’abstenció, éslegitimar-lo. I no el volem

legitimar, igual que ha fetla CUP i que ha fet l’esquer-ra abertzale”, va esgrimirRufián. “La CUP no parti-ciparà en la votació del su-plicatori per posar de ma-nifest la manca de garan-ties del procés judicial”,van adduir els cupaires.Vehí va justificar que laCUP va entrar a les institu-cions per “aixecar catifes” iva recordar que van perse-guir el 3%, Jordi Pujol i elcas Palau. “Però ni avala-rem la corrupció com aguerra bruta ni la guerra

bruta de l’Estat amb la cor-rupció”, hi va afegir Vehí.

Enuig pel to de RufiánA porta tancada, Rufián vafer enfadar i molt JxCat,tant pel to com pel fetd’alliçonar-los dient que laporta a la qual “Conver-gència” havia de trucarper derrotar el suplicatoriera la del PSOE. “Si depe-nia d’algú era del vot delPSOE. JxCat o Conver-gència governa a la Dipu-tació de Barcelona amb elPSOE, i tenia camp per

córrer aquí i no ho ha fet. Iés respectable, però és in-just voler fer veure que ai-xò depèn d’ERC o de laCUP. Les matemàtiquesestan fetes i culpar ERC ésun insult, no ja a ERC, sinóa la intel·ligència col·lecti-va”, va etzibar el portaveurepublicà. I el vicepresi-dent Pere Aragonès vaafermar l’aposta de no vo-tar, perquè el Suprem “noés un tribunal imparcial”però alhora “cal investigarqualsevol irregularitat,també en aquest cas”.

PLE · La portaveu de JxCat perd la immunitat i és entregadapel Congrés al Suprem en ple xoc amb ERC i la CUP pel fet delimitar-se a no votar PAS · Hi veu un triomf repressiu i Rufiánli retreu que no busqués el suport del PSOE com a la Diputació

David PortabellaMADRID

Suplicatoride Borràs itrencadissa

“No reconeixemaquest suplicatori.Està viciat, és tòxic iinjust. Prémer el botó,sigui pel sí, pel no oper l’abstenció, éslegitimar-lo”

“Triomfa la repressió.I, la repressió, se lacombat, no se lipermet vèncer perincompareixença. Ferel correcte mai, mai,mai és irrellevant”

“Em demanen 15anys i els diputatsatropellen els meusdrets, que són elsseus, i a consciència”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases de Laura Borràs

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Tanquin portes idesallotgin”, diuBatet. Ni la meitatdels diputats hi és

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 DE JUNY DEL 2020 | Nacional | 7

‘Win-win’, i cap alSuprem

L’APUNT presidir contra l’1-O està fixant jurisprudència, no no-més contra l’independentisme, sinó contra tot aquellqui qüestioni les institucions intocables de l’Estat quemanen més que el mateix govern, es digui Borràs, esdigui Grande-Marlaska. El presumpte trossejament decontractes que practicaven totes les institucions ésl’excusa.Carles Sabaté

El suplicatori per jutjar Laura Borràs és un ‘win-win’per a la justícia de l’Estat i la seva repressió contra l’in-dependentisme. Frena la carrera política d’una líder deJxCat disposada a encapçalar el camí cap a la sobira-nia, esbomba l’ombra del dubte sobre l’independentis-me i hi aprofundeix en la divisió. Marchena ja l’esperaa la seva sala del Suprem sabedor que el judici que va

Tant ERC com la CUPpreferien que Borràs fes elpas de dimitir i el seu cassaltés de la taula del jutgeManuel Marchena a la jus-tícia ordinària amb la pèr-dua de l’aforament. “Tot-hom sap què hauria passatsi Borràs fos càrrec públicd’ERC, no hauríem arribata certs debats”, va dir Ru-fián. “Vam proposar quedeixés l’acta, perquè sa-bem que no tindrà un judi-ci just al Suprem”, hi vancoincidir fonts de la CUP.La paradoxa és que ERC i

la CUP sostenen que “hiha hagut bastanta unitat”amb “l’excepció” de JxCat.

El contrast del no en el PNBSi bé ERC i la CUP no ente-nen per què la via de no vo-tar que en un inici avalavaBorràs és menystingudaara, JxCat no comprèncom és que el PNB és méscomprensiu amb Borràsque el soci de govern a Ca-talunya. Aitor Esteban vadefensar sense embuts elvot en contra del PNB alsuplicatori –al preu de ser

atacat des de Ciutadansper Miguel Gutiérrez–, iels diputats de JxCat vantenir el regal de consolacióque els de Rufián i els deVehí “no sabien on mirar”davant “un PNB sensecomplexos”, segons el seurelat. En clau interna, perJxCat té un gran valorsimbòlic rebre el suportdel PNB ara que és el nouPNC de Marta Pascal elque es vanta de la sintoniaplena amb Sabin Etxea.“Agraïment infinit”, va ferarribar Borràs al PNB. ■

“El Suprem no ésun tribunal imparcialperò cal investigarqualsevol irregularitat,també en aquest cas”Pere AragonèsVICEPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“La CUP ni avalala corrupció com aguerra bruta ni laguerra bruta de l’Estatamb la corrupció”Mireia VehíPORTAVEU DE LA CUP AL CONGRÉS

“Si depenia d’algúera del vot del PSOE iConvergència governaa la Diputació deBarcelona amb ells”Gabriel RufiánPORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les reaccions

Laura Borràs, amb el grup parlamentaride JxCat al Congrés, ahir ■ ACN

“Qui ha fet que ERC i elPDeCAT, no perquè no sonel PDeCAT, són JxCat, notinguin líders perquè estanescapçats? Mariano Rajoyi el PP”, va dir el 16 de de-sembre del 2017 l’alesho-res vicepresidenta SorayaSáenz de Santamaría, im-putant el PP en l’acció delstribunals. Tres anys des-prés, ERC i JxCat paguenel preu de la presó i de l’exi-li, i l’arribada de Laura Bor-ràs al Congrés i el fet de serl’única independentistaque visita Felip VI en lesconsultes li han donat unanotorietat que ella creuque –junt amb l’afinitatamb Carles Puigdemont–paga en forma de persecu-ció judicial. Sumant els su-posats delictes de frau al’administració, falsedatdocumental, prevaricació imalversació per havertrossejat contractes a laInstitució de les Lletres Ca-talanes, la petició és de 15anys de presó.

Un cop aprovat en el pledel Congrés el suplicatoride Borràs, aquest serà co-municat abans de vuit diesper la presidenta del Con-grés, Meritxell Batet, alpresident del Suprem,Carlos Lesmes, que és quiexigia retirar-li l’afora-ment. El Suprem estaràobligat a comunicar alCongrés les interlocutò-ries i sentències que es dic-tin i que afectin Borràs. Lasala segona del Suprem,presidida per Manuel Mar-chena, jutge del procés iautor de la condemna persedició, podria citar Borràscom a investigada pels de-lictes que li imputi i obriruna causa penal que acabi

en judici.Després d’apartar els

Mossos d’Esquadra i de dei-xar el cas a la Guàrdia Civil,la fiscalia conclou a partirdels informes d’aquest cosque Borràs “va abusar” dela posició de directora de laInstitució de les Lletres Ca-talanes del 2013 al 2017per haver adjudicat “direc-tament o indirectament demanera arbitrària tots elscontractes de programacióinformàtica” –per un im-port total de 259.283 eurossense IVA– a favor del’“amic” Isaías Herrero. “LaGuàrdia Civil és la queconstrueix un mòbil, que ésque jo tinc un amic, i el mas-clisme que està incrustaten la societat fa diferent dirque Laura Borràs tingui unamic o que sigui un home elque tingui un amic. LaGuàrdia Civil insinua quetinc una relació que elsMossos ja han deixat clarque és laboral. Però la Guàr-dia Civil crea el mòbil de«Laura Borràs té un amic iel vol afavorir»”, denunciala diputada. ■

a Borràs se sent perseguida perquè és afí a Puigdemont i perla notorietat de visitar el rei a Marchena valora obrir la causa

Afronta 15 anys depresó per trossejarcontractes a la ILC

David PortabellaMADRID

8dies té la presidenta del Con-grés per enviar el sí al suplica-tori de Borràs a Carlos Les-mes, president del Suprem.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Borràs compareixia ahir al pati del Congrés després de l’aval al suplicatori ■ CHEMA MOYA / EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 DE JUNY DEL 20208 | Nacional |

“No hem estat ni estaremmai sols. Som milers plensde solidaritat i determina-ció. Seguim sense renún-cies per la llibertat, la de-mocràcia, la justícia i la Re-pública catalana. Moltesgràcies per ser-hi sempreincondicionalment! Ambvosaltres fins a la victò-ria!”, piulava ahir el dipu-tat d’ERC i exsecretari ge-neral de la Vicepresidèn-cia i Economia, Josep Ma-ria Jové, per agrair als ciu-tadans de Catalunya quehagin col·laborat en apor-tacions per recollir 1,6 mi-lions d’euros que el Tribu-nal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) li exigia,a ell i a l’exsecretari d’Hi-senda i també diputatd’ERC, Lluís Salvadó, perhaver organitzat l’1-O. ElTSJC va informar que laCaixa de Solidaritat i l’as-sociació Amnistia i Lliber-tat havien dipositat els 1,6milions d’euros ahir, queés quan finalitzava el ter-mini per fer-ho.

L’alt tribunal també vadetallar que pel que fa als2.888.881 euros de fiançaexigits nomes a Jové perl’1-O, la magistrada ins-tructora, Maria EugèniaAlegret, “està pendent deconèixer” si el Tribunal deComptes considera que jaestà abonada en haver re-

but la fiança de la causa del’1-O del Suprem. Així hova al·legar al TSJC l’advo-cada de l’exsecretari d’E-conomia perquè no es re-clamés dos cops pels ma-teixos conceptes.

A finals de febrer pas-sat, la magistrada del

TSJC va processar Jové iSalvadó pels delictes dedesobediència, prevarica-ció, malversació de fons, irevelació de secrets, queimpliquen penes de presó id’inhabilitació per a càrrecpúblic. I, un cop aportadala fiança, ara la fiscalia

hauria de presentar el seuescrit d’acusació i les pe-nes que demana per alsdos diputats d’ERC, com aimpulsors del referèndumd’autodeterminació. Des-prés ho han de fer les advo-cades defensores, i final-ment el TSJC ha de fixar la

data del judici.Paral·lelament, el jutjat

d’instrucció 13 de Barcelo-na també ha acabat la ins-trucció contra una trente-na de funcionaris i d’em-presaris pels mateixos fetsde l’1-O, on inicialmenteren Jové i Salvadó, però

en obtenir l’acta de dipu-tats la seva causa va ser de-rivada a l’alt tribunal cata-là en ser aforats. Aquí tam-bé resta que la fiscalia i lesdefenses presentin els es-crits, i que es fixi data dejudici, que se celebrarà al’Audiència de Barcelona.

Al jutjat de Barcelonatambé hi ha dipositada unafiança de 5,8 milions d’eu-ros pels mateixos concep-tes de l’1-O, pel que fa alsquals la Caixa de Solidari-tat ha reclamat el seu re-torn, en estar ja consigna-da al Tribunal de Comptes.

La nounada associacióAmnistia i Llibertat, quees defineix com una enti-tat que “vetlla pel compli-

ment dels drets humans ique denuncia la causa ge-neral contra l’independen-tisme”, va explicar, en uncomunicat, que ha aportat“dues terceres parts de lafiança d’1.634.785,49 eu-ros a través de bons solida-ris”. Hi afegeix que són“petits préstecs solidarisque es retornaran en unmàxim de tres anys” i aixícomparteix la tasca de laCaixa de Solidaritat, de laqual va destacar que “la se-va ajuda ha arribat a mésde 300 persones represa-liades, moltes d’anòni-mes”. ERC també va agrairals ciutadans el seu esforçen col·laborar amb les do-nacions als encausats. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

Jové i Salvadó aporten al TSJCels 1,6 milions amb donacionsa La Caixa de Solidaritat i Amnistia i Llibertat entreguen aquesta part de la fiança a La jutgessa esperaque el Tribunal de Comptes indiqui que té els 2,8 milions de l’1-O reclamats a l’exsecretari d’Economia

Salvadó i Jové, en sortir de declarar com a investigats per haver organitzat l’1-O, al TSJC, el març passat ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

4són els delictes relacionatsamb l’1-O dels quals s’acusaJové i Salvadó: desobediència,prevaricació, malversació defons i revelació de secrets.

La fiscalia de l’AudienciaNacional demana una con-demna de tres anys de pre-só pel delicte d’encobri-ment per a cadascun delsdos agents dels Mossosd’Esquadra que acompa-nyaven l’expresident de laGeneralitat Carles Puigde-

mont quan va ser detinguta Alemanya el març del2018.

El febrer passat la fisca-lia va demanar l’arxiva-ment de la causa contra elsenador Josep Maria Ma-tamala i l’historiador i capde l’oficina de Puigde-mont, Josep Lluís Alay,que també acompanyavenl’expresident. Per contra,

el representat del ministe-ri públic va sol·licitar quecontinués la causa contraels agents Carlos de PedroLópez i Xavier Goicoe-chea, malgrat que van rea-litzar aquest servei d’es-corta, quan eren de vacan-ces. Paral·lelament, la fis-calia de Barcelona va pre-sentar una querella contraAlay per suposadament

haver malversat 4.580 eu-ros de fons públics en unviatge a Nova Caledòniaper assistir com a observa-dor al referèndum d’inde-pendència celebrat el2018.

El cas contra els dosmossos es remunta a quanl’expresident Puigdemontera a Finlàndia en una con-ferència, un fet que vaaprofitar el jutge del Su-prem Pablo Llarena peremetre una euroordre enquè demanava la seva de-tenció. En la resolució deprocessament, el titulardel jutjat central d’instruc-ció 6 considera que els dos

agents haurien ajudat l’ex-president a sortir de l’Estatespanyol en direcció a Bèl-gica, tot i que sabien que te-nia una causa judicial ober-ta al Suprem. Segons l’es-crit d’acusació de la fisca-lia, la intenció dels dosmossos era ajudar l’expre-sident a arribar a Bèlgica iaixí “evitar la seva identifi-cació en algun lloc on es po-gués executar la seva ordrede detenció”. El tribunalalemany va aprovar l’en-trega de l’expresident peruna suposada malversacióperò no per rebel·lió, i eljutge Llarena va refusar-nel’extradició. ■

Demanen presó per alsescortes de PuigdemontRedaccióBARCELONA

L’expresident Puigdemont,dimarts passat ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 DE JUNY DEL 2020 | Nacional | 9

841123-1229597L

La comissió d’Acció Exte-rior del Parlament va apro-var ahir una proposta deresolució conjunta deJxCat i ERC, amb els votstambé de la CUP, els co-muns i el PSC, que insta elgovern a demanar a l’exe-cutiu espanyol que sol·licitial Consell de la Unió Euro-pea el reconeixement del’oficialitat del català a lesinstitucions comunitàries“i la consegüent incorpora-ció” al seu règim lingüístic.Els socialistes, això sí, esvan abstenir en l’altre puntaprovat, que insta a dema-nar que “arran d’una prò-xima conferència intergo-vernamental de revisiódels tractats constitutius

de la UE” se’n modifiquil’article 55.1 per incorpo-rar el català a la relació dellengües en què està redac-tat. “Intentar obrir el textés poc realista i fins i totcontraproduent, ja que hipodria haver el vet d’altrespaïsos que estan molt en-rere en qüestions de reco-neixement lingüístic in-tern”, justificava el diputatdel PSC Ferran Pedret,que va recordar que el de-sembre del 2004 el minis-tre d’Exteriors Miguel Án-gel Moratinos ja va presen-tar un memoràndum per al’oficialitat del català, l’eus-kara i el gallec, que, des-prés d’haver-hi d’insistiranys més tard, va acabaren una votació al Parla-ment Europeu, presiditper Josep Borrell, on no va

prosperar la petició. Elsgrups impulsors, en canvi,van recordar ahir que “nohi ha cap impediment encap tractat ni en cap llei”,segons Josep Costa(JxCat) perquè el català si-gui oficial, i que és potestatde l’Estat demanar-ho. Cs iel PP, en canvi, ho van re-

butjar en recordar que unacord del 2005 ja permetdirigir-se i rebre respostesen català d’ens europeus, iacusaven el govern d’“hi-pòcrita” per instaurar elmonolingüisme en l’admi-nistració catalana.

La comissió també vatombar, amb els vots sobi-

ranistes, dues mocions deCs. Una pretenia reprovar iposar fi als viatges del pre-sident Torra perquè bus-quen “la promoció del mis-satge separatista”, un puntque fins i tot va criticar elPSC en al·legar la seva lli-bertat d’expressió. L’altramoció volia que es fes pú-blica l’agenda de JosepLluís Alay, cap de l’oficinade l’expresident Puigde-mont, i que compareguésal Parlament cada any, tot ique és un càrrec eventual ino en té l’obligació. Els in-dependentistes van la-mentar la “persecució deles idees” contínua de Cs iel PP, als quals en realitat“molesta” que s’expliqui afora el que passa al país.

Els vots de JxCat, ERC ila CUP vam tombar altrespeticions de Cs de sessióinformativa amb el conse-ller Bernat Soler sobre lesdelegacions a l’exterior,però sí que se’n va aprovarla compareixença –que ellja havia demanat– per lainvestigació dels casosd’assetjament de l’excapde gabinet que van dur a ladimissió del seu anteces-sor, Alfred Bosch. ■

Òscar PalauBARCELONA

Obren una nova ofensiva perfer el català oficial a la UEa La comissió d’Exteriors insta el govern espanyol a insistir-hi, amb el vot delPSC a Tomben l’intent de Cs de reprovar els viatges de Torra i fiscalitzar Alay

La majoria independentista es va imposar en la comissió ■ ACN

Jordi Xuclà tambéestripa el carnetdel PDeCATL’exdiputat del PDeCAT alCongrés Jordi Xuclà ha estri-pat el carnet del partit, segonsva anunciar ahir a Twitter. Se-gueix així les passes de l’ex-coordinadora general delPDeCAT Marta Pascal i delseu company a la cambra bai-xa Carles Campuzano, quetambé s’han donat de baixadel PDeCAT. La baixa arribados dies abans de la fundaciódel Partit Nacionalista de Ca-talunya. ■ REDACCIÓ

La JEC veu“possible” unafiltració a CasadoLa JEC va reconèixer ahir que“és possible” que es produísuna filtració i el líder del PP,Pablo Casado, conegués la in-habilitació de Junqueras coma eurodiputat abans que escomuniqués formalment. Tot iaixò, la JEC ha resolt la de-núncia de Més País concloentque no s’ha pogut determinar“l’origen de la filtració” publi-cada al digital de La Razón irecollida en una piulada perCasado.■ REDACCIÓ