Director general de Turisme del Departament d’Empresa i ...DEL 6 aL 19 DE ju LioL DE 2017 l...

DEL 6 aL 19 DE juLioL DE 2017 l NÚMERo 289 l 15.000 EXEMPLaRS

Entrevista a Octavi Bono

FREQÜÈNCIADirector general de Turisme del Departament d’Empresa

i Coneixement de la Generalitat de Catalunya PÀGINA 24

151 terrasses autoritzadesL’Ajuntament de Manresa ha concedit llicència aquest estiu (fins al 30 de setembre) a 151 sol·licituds per instal·lar terrasses autoritzades al municipi. En canvi, durant l’hivern se’n van autoritzar 104, però, segons el regidor responsable, l’única diferència entre estiu i hivern és l’horari d’obertura al públic. PÀGINES 3 i 4

Contràriament al que podria tenir una certa lògica, els atemptats dels darrers mesos en zones fins fa poc segures d’Europa no han castigat el

turisme tant com podria semblar. Les agències continuen despatxant paquets i viatges a Londres, París, Brussel·les i Berlín. En canvi, a zones

de conflicte permanent ningú no hi va a fer turisme. El que sí es constata és que les amenaces pels darrers atacs terroristes poden haver-hi

influït en alguns casos, però no a la majoria, perquè el moviment de viatges es manté si fa no fa com el darrer estiu. PÀGINES CENTRALS

SOCIETAT

El primer ensurt pel foc calcina 100 hectàrees a Sant Fruitós de BagesPÀGINA 14

MANRESA

Tret de sortida a les rebaixes sense calendari d’estiuPÀGINA 8

BAGES

Garantits els àpats per a un centenar de nens i nenes de la comarca PÀGINA 10

ESPORTS

Gerard Farrés, escollit el millor de la Nit de l’EsportistaPÀGINA 22

ECONOMIA

Iberpotash podrà continuarabocant un any més al Cogulló PÀGINA 20

L’amenaça terrorista no frena les ganes de viatjar

2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 6 aL 19 DE juLioL DE 2017

LA SEGONA

FRQ Publicació setmanal de distribuciógratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.taronjadigital.cat

TARONjA I LLIMONAAmb el suport:

EditorialFRQ

PILAR GOÑI

Tot i que es preveu un cent per cent d’ocupació a les

platges catalanes, preocupa el destí que volen canviar moltes persones a l’hora de viatjar a Londres, París o Brussel·les. Els covards que provoquen atemp-tats terroristes compten amb la prudència dels ciutadans que, moltes vegades, no se la volen jugar i prefereixen no viatjar a segons quins punts “calents” i en alerta vermella d’alt risc.

Crec que no ha de ser així. De fet, no fa gaires dies vaig ser a París i en cap moment vaig pen-sar mentre visitava la “cuitat de la llum” que podia ser atacada. Crec que cal viure el que estàs sentint i gaudint en aquell mo-ment. Per tant, a què treu cap patir innecessàriament? El pe-rill és on és la persona, això ja ho sabem, però, d’aquí que ha-guem d’estar esporuguits pen-sant en tot moment que pot ocórrer una desgràcia hi va un abisme.

No sóc ningú per recomanar el que heu o voleu fer, però, si te-niu una il·lusió posada en un punt determinat, porteu-la a terme. Cal saber aprofitar les ocasions i, si us és possible, compliu el vostre somni. Això, no us ho traurà ningú.

AGENDA del 6 al 19 de juliol

No ens deixem vèncer

PER Què?

FoC PRoVoCaT

una cigarreta provoca un incendi el 22 de

juny de 100 hectàrees al terme de Sant

Fruitós. El foc va mobilitzar 48 dotacions

terrestres dels Bombers i deu

d’aèries.

Els centres oberts del Consell Comarcal

garanteixen els àpats d’estiu a més de 90

infants. Esmorzar i dinar durant els mesos de

vacances a infants d’avinyó,

Callús, Sant joan i Súria.

antoni Bassas serà el pregoner de la Festa

Major de Manresa 2017. L’elecció s’ha

fet conjuntament entre l’ajuntament i la

demarcació de la Catalunya Central

del Col·legi de Periodistes.

La depuradora de Manresa estrena una

planta per generar productes de valor afegit.

El sistema instal·lat recupera el 50 %

del fòsfor, útil com a fertilitzant, una

joia per a aquest segle XXi.

COLPITS

NENS QuE PaSSEN GaNa

PERIODISTES D’ELIT

a PRiMERa LÍNia

L’AIGuA, L’OR DEL SEGLE XXI

uN BÉ PREuaT

Farm

àcie

s de

guàr

dia

22:

00h

nit –

9:0

0h m

atí

JULI

OL

2017

DiRECCiÓ: Pilar Goñi • MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • PROJECTE GRÀFIC: Wedomedia/Llargués-Lorente • REDACCIÓ: Eduard Font, Eli Pagan, Pilar Goñi, Francesc Serrat • CoRRECCiÓ LiNGÜÍSTiCa: Mariona Barrera • PuBLiCiTaT: Tere Solé • CooRDiNaCiÓ: Òscar Bolancell • EMPRESa EDiToRa: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • GESTIÓ D’IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18• IMPRIMEIX: imprintsa. Núm. de dipòsit: L-561-1998. Fre-qüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.FRQFRQ

se en el gòtic, passant per tota la basílica, el claustre, el baptisteri, la cripta i, com a novetat principal, el

Museu Històric de la Seu.

DIuMENGE 9Sortida a la Maternitat d’Elna

Sortida bus de plaça Espanya amb parada al carrer de la Pau (davant

La Salle). De 7.30 a 19 h Sortida i visita guiada a càrrec de la historiadora i escriptora

assumpta Montellà.Cost de la sortida: 26 euros

(menors de 12 anys, 24 euros). opció de dinar amb increment de 16 euros (12 per als menors de

12 anys). Més informació i inscripcions:

Servei d’informació i atenció a les Dones Montserrat Roig. c/ Canal, 6, 1r pis, de dilluns a divendres de 9 a 14 h i dilluns i dijous de 15 a 19 h

Tel.: 97 875 23 10

Diumenges medievalsCarrer del Balç. D’11 h a 13.30 h

Combina la visita al centre d’interpretació del carrer del Balç

amb una visita guiada a la Seu i les seves cobertes amb una copa de vi i passa un matí de diumenge

complet.La Seu i el carrer del Balç s’uneixen per acostar-te a l’època medieval amb la combinació de la visita al carrer medieval i el guiatge per la basílica amb la pujada a les

cobertes i la degustació d’una copa de vi de la Do Pla de Bages.

aquest mes ens acompanyarà El

Mas de Sant iscle. El recorregut s’inicia al carrer del Balç a les 11 h del matí amb la visita complerta. a les 12 h ens traslladem a la Seu per fer la visita amb aquest final

des de les altures del temple.

Paco Candela‘Directo al corazón’

18.30 h - Kursaal - Sala GranEl concert de Paco Candela

Directo al corazón començarà amb una breu actuació del

cantant Leo Rubio.

DILLuNS 10Celebració de Sant Cristòfol,

patró dels conductors al Montepio de Conductors

19 h. Benedicció de vehicles a l’entorn de la plaça Sant jordi

DILLuNS 17ajuntament de Manresa

20.00 h.Saló de sessions. Liurament de la medalla de la ciutat a l’activista

veïnal, josep Rueda.

Del 14 al 17 Festa Major de Súria. Tot un

seguit d’activitats pensades per a petits i grans. Consulta el web de

l’ajuntament surienc.

TOT L’ESTIuDe dilluns a diumenge segueix de

18 a 20 h a Canal Taronja TV el programa ‘País Km. 0’ i coneix les meravelles,

paissatges i curiositats dels pobles del nostre país.

DIVENDRES 7Wonderland. Quin parell de 2

Kursaal - Sala Petita20.30 h

WoNDERLaND: obra de teatre musical amb temàtica d’alícia en el país de les meravelles, adaptació pròpia dels llibres de LEWiS CaRRoLL: alice in

Wonderland i alice thought the looking glass and what alice

found there.

DISSABTE 86a Festa Intercultural de

ManresaPlaça Sant Domènec.

Tot el diaMostra festiva de diverses associacions de la ciutat

representatives de la gran diversitat d’orígens de la població

de Manresa, amb música, ball, gastronomia, artesania i coneixement directe de les

activitats que es duen a terme al llarg de l’any.

Visites guiades a la SeuBasílica de la Seu.

D’11 h a 14 h Visita guiada a la basílica de la Seu d’una hora de durada. un recorregut parant atenció a

l’exterior i l’interior del temple, el claustre, la cripta, els retaules

gòtics i les millors peces del Museu.

Recorregut per conèixer a fons un dels espais patrimonials

més excel·lents de la ciutat de Manresa. una hora per endinsar-

DEL 6 aL 19 DE juLioL DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 3

EL TEMA DEL DIA

“Hem de buscar una bona harmonia entre els horaris dels locals i les necessitats d’oci”

Diego Sánchez, president del Gremi d’Hostaleria i Restauració del Bages, recorda que el creixement més important de terrasses va ser fa uns anys

Francesc SerratManresa

Torna l’estiu i un dels te-mes recurrents és el de les terrasses d’estiu. Al marc habitual de fa anys,

el Passeig, s’ha passat a una dis-persió de terrasses que inclouen diferents indrets de la ciutat.Amb una climatologia força ex-trema —molt fred a l’hivern i molta calor a l’estiu—, Manresa es converteix en una de les ciu-tats que valora espais o circums-tàncies que suavitzin aquestes si-tuacions extremes.

Entre les alternatives, la de les terrasses a la fresca és una de les més acceptades a l’estiu. Fa anys, les terrasses del Passeig s’emportaven gairebé l’exclu-sivitat. Avui dia, en part gràcies també a la llei del tabac i a la gene-ralització en la ubicació de terras-ses durant tot l’any, també a l’estiu se’n poden trobar arreu. I el Pas-seig, al capvespre i especialment de nit, està ple, però també omplen altres punts de la ciutat. El sector de la restauració es reforça a l’es-tiu, ja saben el que toca. En parlem amb Diego Sánchez, president del Gremi d’Hoteleria i Restauració de Manresa i comarca.

Com es presenta la temporada de terrasses d’estiu?En línies generals, he de dir que la temporada es presenta bé. Tot-hom sap que hi ha moltes varia-bles que poden influir en l’acti-vitat dels bars i dels restaurants a l’estiu, a l’aire lliure. En bona part del mes de juny, la climato-logia ha jugat a favor de l’activitat de les terrasses. La calor sempre convida a beure i a sortir de casa. Un factor que ens ajudar a ser un xic més optimistes és l’evolució econòmica, que, en general, pre-senta alguns indicadors millors

que en exercicis anteriors. Hi ha més gent que treballa, tot i que la capacitat de consum és limitada.

L’avançament de les altes tem-peratures ha enxampat a con-trapeu alguns empresaris del sector o no?És cert que hi ha hagut unes set-manes de temperatures altes, pe-rò els locals estan preparats. Ja sabem que cada estiu hem de re-forçar els nostres equips de pro-fessionals per atendre les terras-ses. El que no sabem nosaltres ni ningú són les setmanes més caloroses. Les empreses agremi-ades coneixen el sector i difícil-ment la climatologia ens agafa a contrapeu.

L’oferta d’enguany s’ha ampliat amb relació a l’any passat?El creixement més important del nombre de terrasses es va produ-ir uns anys enrere i va coincidir amb el canvi de normativa deri-vada de la prohibició de fumar a l’interior dels locals. A banda d’aquest fet, sí que es nota que cada any hi ha noves propostes a qualsevol barri de Manresa o a qualsevol poble de la comarca.

A part dels punts habituals, s’in-corpora un nou espai de lleure, a la plaça Milcentenari. Com ho veieu?El nostre Gremi sempre ha volgut i ha incentivat que hi hagués no-ves propostes. Ens agrada que hi hagi més dinamisme i que Man-resa sigui una ciutat viva i plena

d’energia. Els locals de restaura-ció comporten vida social i justa-ment volem que el centre històric de Manresa bategui amb força. Si aquest estiu fem un recorregut per molts carrers i places, veurem que hi ha terrasses que donen co-lor i que ajuden a fer una Manre-sa més alegre i amb més colors.

Hi ha bona entesa entre el Gre-mi i l’Ajuntament respecte del tema de les terrasses?L’entesa sempre hi ha de ser. Lò-gicament, el Gremi representa els interessos d’un ampli col·lectiu d’empreses que genera molts llocs de treball i que té capacitat per organitzar moltes activitats que donen vida a la ciutat. Ente-nem perfectament que l’Ajunta-ment té l’obligació de fer complir la normativa que s’aplica sobre les terrasses, tant pel que fa a horaris, com a característiques.

Parlant la gent ens entenem i és bo que les administracions cone-guin bé els nostre sector.

Hi ha algun sector saturat o ar-reu n’hi caben més?Normalment és el mateix mercat el que regula l’activitat. És evident que anys enrere bona part de l’acti-vitat de les terrasses es concentra-va al Passeig. Des de fa uns quants anys, hi ha hagut un efecte taca d’oli que arriba a pràcticament tots els racons de la ciutat.

Les limitacions horàries són massa restrictives?Malgrat sigui estiu, la ciutada-nia necessita descansar i poc o molt les terrasses generen soroll. Per això, hem de buscar una bona harmonia entre els horaris dels locals i les necessitats d’oci noc-turn. En general, Manresa és una ciutat força tranquil·la i les inci-

dències no són pas la norma.

S’observa un excés de zel per part d’alguns guàrdies a l’ho-ra de fer complir puntualment aquest horari?La policia fa la seva feina i, en ge-neral, crec que la fa bé. Sempre hi ha situacions concretes en què penses que ha pogut faltar una mica de tacte o de flexibilitat, pe-rò segurament és inherent a la condició humana.

De cara a futurs estius, alguna proposta des del Gremi en ma-tèria de terrasses a la via públi-ca durant l’estiu?Som un país mediterrani, on ens agrada gaudir de l’aire lliure i ai-xò no s’ha de perdre. La nostra aposta és la de mantenir l’acti-vitat a les terrasses, amb un alt nivell de professionalitat i qua-litat. Això és el més important. n

A mig matí de qualsevol dia de la setmana ja hi ha gent a alguna terrassa, però a partir del capvespre es fa ple

FoToS: CESC

Cadires ‘gratis’ entre

terrasses

un dels trams centrals del Passeig, davant del Casino, ja disposa aquest any de les tradicionals cadires de la Rosita. aquest any, ja són propietat de l’ajuntament i són gratis (vegeu la informació, pàgina 6)La imatge tan habitual al Passeig de Manresa comparteix espai a costat i costat amb l’estol de terrasses dels diferents establiments.aquelles persones que no gosen seure davant d’una taula perquè saben que han de consumir i pot-ser no s’ho poden permetre, tenen la solució al costat, sempre que hi hagi places disponibles.ara per ara són més de 272 cadi-res lliures de pagament de com-promís. n

L’ornamentació destaca en les diferents terrasses del Passeig

Diego Sánchez

aj DE MaNRESa


EL TEMA DEL DIA

L’Ajuntament ha concedit llicències per a 151 terrasses aquesta temporada d’estiu

A les terrasses d’estiu hi ha, generalment, més taules i cadires que a les terrases d’hivern, però això i els horaris són l’única diferència

Cada any s’incrementa la petició de llicències per ocupar la via públi-ca amb les anomena-

des terrasses d’estiu. És un ne-goci emergent, i no cal dir que, ja fa anys, la llei antitabac va col-laborar en l’expansió d’aquesta pràctica. El regidor Josep M. Sa-la, regidor d’Hisenda i Governa-ció i Seguretat Ciutadana, és el responsable de la concessió de llicències de terrasses a l’Ajun-tament de Manresa.

Quantes llicències específi-cament per a terrasses d’es-tiu s’han concedit aquest any a Manresa?Per a la temporada d’estiu (de l’1


d’abril al 30 de setembre) hi ha, de moment, 151 terrasses auto-ritzades.

Quines diferències hi ha entre aquestes i les llicències per ope-rar tot l’any?La darrera temporada d’hivern (del 21 d’octubre al 30 de març) va haver-hi 104 terrasses autorit-

zades. Entre les llicències d’estiu i les d’hivern, l’única diferència és en l’horari i en la possibilitat de col·locar (després que se’n re-bi l’autorització i en determinats indrets) paravents durant la tem-porada d’hivern. L’horari gene-ral és de 8 h del matí a 12 h de la nit, de dilluns a dijous, i fins a la 1 h, els divendres, els dissab-tes i les vigílies de festiu. I del 23 de juny a l’11 de setembre, l’ho-rari es pot allargar fins a la 1.30 h, els divendres, els dissabtes i les vigílies de festius.

Aquest any s’estrena un nou mo-del de terrassa com el de la pla-ça Milcentenari. N’hi ha més d’aquest estil i com es valora in-corporar espai com aquest per a l’esbarjo?No hi ha un nou model de ter-

Les terrasses s’han erigit com una part important del mobiliari urbà de Manresa durant l’estiu

CESC

rassa. En aquest cas concret, és una ocupació temporal de la via pública, per a aquesta tempora-da d’estiu.

Quines són les principals exi-gències a l’hora de concedir unallicència de terrassa d’estiu?Són les mateixes que per a les ter-rasses d’hivern, amb la diferència de l’horari i que, generalment, hi ha més taules i cadires per terras-sa que no pas a l’hivern.

Manresa és ciutat de terrasses d’estiu?A la vista de les dades, Manresa és ciutat de terrasses a l’estiu i a

l’hivern. Els darrers anys ha aug-mentat el nombre de terrasses que es mantenen tot l’any (70 % apro-ximadament el 2016). S’ha de tenir en compte que la llei antitabac, vigent des del 2011, va multipli-car la xifra de terrasses.

Es controlen els horaris de tan-cament i l’excés de sorolls?Sí, es controlen. L’any passat no hi va haver cap expedient sanci-onador.

Es preveu alguna campanya en aquest sentit per a aquest estiu?No, pel fet que l’any passat no hi va haver problemes. n

una rulot i la seva terrassa, novetat d’aquest estiu a la

plaça Milcentenari

La caravana, que té per nom La Ru-lot Clandestina, amb taules, cadires i para-sols, està situada just al sos-tre de l’antiga caserna, a l’entra-da de la plaça Milcentenari, amb accessos des del mercat de Puig-

mercadal, des de les escales de la Muralla o des del Carmne. Es una de les novetats d’aquest estiu. En principi només obrirà aquests me-sos i en horaris restringits a tardes i vespres. n

Josep Maria Sala

aj MaNRESa

CESC


PUBLICITAT


MANRESA

Comença la millora de la carretera de ViladordisRedaccióManresa

nnn El Departament de Territori i Sostenibilitat va iniciar el 26 de juny les obres de condicionament de la carretera de Viladordis, a Manresa. El projecte consisteix en l’adequa-ció de la carretera de Viladordis, vial municipal de Manresa, en el tram que va des de l’enllaç amb la C-55 fins a l’enllaç amb l’autopista C-16, on se situa el nucli de Vilador-dis. Aquestes obres complemen-ten l’eixamplament de la ronda de Manresa a quatre carrils finalitzat el 2015 i que va incloure la creació d’un nou ramal des de la carretera de Viladordis cap a la ronda de la C-55 en sentit Barcelona.L’obra que ara comença comprèn un tram de 900 metres, en el qual es formarà una calçada de 10 me-tres d’amplada amb dos carrils de 3,5 metres. En la zona d’enllaç amb la ronda de Manresa, es construi-ran dues rotondes de 48 metres de diàmetre que milloraran les dues interseccions ara existents a banda i banda de la ronda, formades per girs a l’esquerra. Aquests giratoris afavoriran la seguretat i la fluïdesa del trànsit i resoldran, també, mo-viments de la xarxa local de Man-

resa que actualment no es poden fer, tant venint de Viladordis com del camí dels Tubots.En un costat de la calçada, es crearà una via verda de 2,5 metres d’am-plada, separada per una barrera mixta de fusta i acer i una filera d’arbrat i enllumenat. D’aquesta manera, quedarà connectada la xarxa urbana de Manresa i el nu-cli de Viladordis amb un itinerari de vianants i bicicletes. S’instal·larà un semàfor per garantir l’encreua-ment de la via verda en direcció als

camins existents al costat nord, en especial la ruta que condueix pel marge del riu Llobregat fins al mo-nestir de Sant Benet de Bages.Durant l’execució de les rotondes, es garantirà en tot moment el tràn-sit en els dos sentits de la circulació i l’accés a les propietats adjacents. A partir del novembre, quan finalit-zi la campanya de reg, s’executarà un nou calaix al Torrent de Vilador-dis, operació en què s’estudiarà la minimització de les afectacions al trànsit. n

El túnel del carrer Indústria, tallat per obres dos mesos

nnn Ferrocarrils de la Generali-tat de Catalunya (FGC) i l’Ajunta-ment de Manresa van iniciar les obres d’impermeabilització del pas inferior de les vies de FGC al carrer Indústria, sota el triangle ferroviari de l’Estació Manresa-Alta, una actuació que té una du-rada prevista de dos mesos i un pressupost total de 239.552,12 eu-ros. L’objectiu dels treballs és resol-dre l’estat d’aquest túnel, que pateix importants patologies a causa de les nombroses filtracions d’aigua que es produeixen per les juntes de l’estructura. L’actuació previs-ta consisteix en la impermeabilit-zació de les juntes de la part supe-rior de l’estructura (zona de vies) i la reparació de patologies i el sa-nejament de l’estructura, des de la zona inferior del pas. Pel que fa a l’actuació a la part inferior del tú-nel, que va ser construït el 1986, l’Ajuntament de Manresa retirarà

l’enllumenat i la instal·lació elèctri-ca associada per permetre els tre-balls de sanejament de l’estructu-ra interior i es compromet, un cop acabats els treballs, a millorar, si escau, l’enllumenat, l’aspecte dels paraments interns, els elements de la urbanització, i també la neteja i la pintura. El túnel té una longitud de 132 metres, i una amplada de 8,7 metres (i un metre de vorera).Amb motiu d’aquest treball, es ta-llarà al trànsit de vehicles i vianants el túnel, entre el carrer Sant Anto-ni Maria Claret i l’avinguda Bases de Manresa, així com la sortida de vehicles de transport públic de vi-atgers de l’estació d’autobusos en direcció túnel.Serracanta ha explicat que es refor-çarà la senyalització al carrer Sant Cristòfol, a la carretera de Vic i a les zones properes per alertar els con-ductors del tall de trànsit al túnel, i ha afegit que s’han compactat els treballs en dos mesos per tal que “abans de tornar de la vacances ja ho tinguem resolt”. n

RedaccióManresa

Les cadires de la Rosita, d’ús gratuït per primera vegada

nnn Les populars “cadires de la Ro-sita” del passeig de Pere III de Man-resa han iniciat una nova etapa .El regidor Joan Calmet ha infor-mat que, després de la mort de Rosa Cases, el seu hereu va presentar a l’Ajuntament de Manresa, un escrit en el qual manifestava, mitjançant testament, la darrera voluntat de la propietària de les cadires. Les ca-dires són un patrimoni de la ciutat i a partir d’ara el seu ús serà gratuït. De la col·locació i del manteniment de les cadires, se n’encarregarà la Fundació Turisme i Fires de Man-

resa. Les cadires seran a la via pú-blica fins al 30 de setembre i durant l’hivern seran dipositades al ma-gatzem de l’Ajuntament de Man-resa. El llegat cedit per Rosa Cases a l’Ajuntament és de 435 cadires. Del total de cadires existents, els darrers anys se n’instal·laven no-més les que estaven en millor es-tat, prop de 380. Ara, un cop rede-finits els nous espais, l’Ajuntament ha instal·lat 272 cadires, un 28 % menys que anys enrere. Aquesta reducció té l’objectiu d’esponjar i millorar la mobilitat d’aquest tram del Passeig i donar resposta a la de-manda de servei de terrassa de lo-cals de restauració del sector. n

RedaccióManresa

Conveni amb els veïns pel Pla de desenvolupament

RedaccióManresa

nnn L’Ajuntament de Manresa i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Manresa (FAVM) han sig-nat el conveni del Pla de desenvo-lupament comunitari de la FAVM per a l’any 2017.L’objecte del conveni és regular la col·laboració entre l’Ajuntament de Manresa i la FAVM —amb l’ator-gament d’una subvenció de 72.000 euros— per portar a terme els ob-

jectius fixats en la Regidoria de Bar-ris i Acció Comunitària, així com el desenvolupament del plans de desenvolupament comunitari de la FAVM, amb la finalitat de do-nar suport a les polítiques inclusi-ves de la ciutat. Els plans de desenvolupament comunitari són estratègies d’in-tervenció social que des de la participació de diferents agents territorials, entitats, agents soci-als i serveis donen resposta a les necessitats d’una comunitat des de

la proximitat i que permeten desen-volupar l’acció comunitària.Amb aquest conveni, la Regidoria de Barris i Acció Comunitària té la voluntat d’impulsar la partici-pació ciutadana en els programes de ciutat des de la proximitat; pro-mocionar l’associacionisme com a eina bàsica de formació de capital social i cohesió social, i donar su-port a programes i projectes que lluitin de manera activa contra les causes d’exclusió social, des d’una perspectiva comunitària.La FAVM té establerts diversos ob-jectius, com són millorar la con-vivència veïnal, amb accions di-rigides a promoure el civisme; impulsar les accions preventives i d’inclusió social des d’una òpti-ca comunitària i territorial; lluitar contra les causes d’exclusió, amb relació als infants que no tenen les necessitats bàsiques cobertes, i im-plementar i desenvolupar accions que ajudin a evitar l’aïllament so-cial de les persones. n

Moment de la presentació de les obres de millora

aj MaNRESa

Signatura del conveni entre la Federació d’AAVV i l’Ajuntament

aj MaNRESa

El regidor Joan Calmet i el gerent de Fira Manresa, Albert Tulleuda

aj MaNRESa


PUBLICITAT

Inscripció: Anticipada (fins el 12 de juliol): 3 €El mateix dia al punt de sortida (de 18.30 a 19.00 h): 5 €

Com fer la inscripció?- Per internet: www.cecb.cat- Presencialment: Oficina de Turisme de Manresa, Museu de la Tècnica, Centre de Visitants Parc de l’Agulla (Infosèquia).

La inscripció dóna dret a assegurança, avituallaments i un obsequi de record.

Divendres, 14 de juliol / 18.30 hRecorda la visita a Sant Benet dels delegats de les Bases de Manresa el 1892.

MANRESA > MONESTIR DE SANT BENET

Caminada popular de les Bases

Més informació: www.manresa.cat

GRATUÏTA

TO

RNADA EN BUS

TORNADA

EN B U S

Sortida 19.00 h: c/ Agustí Coll, 14 - Els Trullols (al costat del Viena).

Arribada: Monestir de Sant Benet (Sant Fruitós de Bages). En arribar, es podrà fer una visita gratuïta al Monestir.

Tornada en bus: A partir de les 21.30 h, fins al punt de sortida.

Recorregut: de 9 km amb molt poc desnivell i apte per a totes les edats.

Amb la col·laboració de:Organitzat per:

B

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anunci freqüència Caminada Bases.pdf 1 05/07/2017 12:39:46


MANRESA

Antoni Bassas serà el pregoner de la Festa Major de Manresa 17

nnn El periodista Antoni Bassas se-rà el pregoner de la Festa Major de Manresa d’enguany, en l’acte que tindrà lloc el dissabte 26 d’agost, a les 12.30 h, al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa. Profes-sional reputat i amb una amplís-sima trajectòria als mitjans de co-municació del país, la seva elecció s’ha fet juntament amb la demar-cació de la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalu-nya i s’emmarca en la commemo-ració de l’Any Josep Maria Planes, que té com a objectiu recuperar la figura i l’obra del periodista manre-sà assassinat durant la República. L’Ajuntament de Manresa i el Col-legi de Periodistes consideren que la participació d’un professional del periodisme amb una carrera professional tan sòlida i contrasta-da com la d’Antoni Bassas contri-

buirà a donar més relleu a aquesta commemoració.Antoni Bassas (Barcelona, 1961) va començar a col·laborar a Rà-dio Joventut als setze anys i, des d’aleshores, no ha parat. Ha gua-nyat el Premi Nacional de Perio-disme (2001), i el de Comunicació (2005), dos premis Ondas (1997 i 2014), entre molts d’altres. n

RedaccióManresa

Antoni Bassas

aRa

Joan Soler rep la medalla de la ciutat a títol pòstumRedaccióManresa

nnnEl Saló de Sessions de l’Ajunta-ment de Manresa es va omplir de gom a gom per acollir el 29 de juny l’acte de lliurament de la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural, a tí-tol pòstum, a Joan Soler Foyé. Un acte amb diversos passatges plens d’emotivitat com les paraules de la vídua, Teresa Gener, o la inter-venció al final de tot del fill petit, Eric, que va reproduir la redacció que havia fet per a l’escola sobre el seu pare. Amb la presència de re-presentants de tots els grups mu-nicipals, Joan Barbé va parlar en nom de les entitats promotores de la concessió; Manel Quinto va fer una glossa sobre el guardonat, la regidora de Cultura, Anna Crespo, va llegir l’acord de concessió de la medalla, i tot seguit es va procedir al lliurament de la medalla, que van recollir la vídua de Joan Soler, Te-

resa Gener, i els seus tres fills, Joan, Adriana i Eric. Teresa va agrair la concessió de la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural i, posteriorment, davant de càmera va explicar com hauria viscut l’acte l’homenatjat.L’alcalde de Manresa va cloure l’ac-te amb paraules de reconeixement a Soler, si bé el colofó definitiu va anar a càrrec d’Eric Soler, el fill pe-tit, que va llegir una carta al seu pa-

re amb l’acompanyament musical de Mariona Casado, que va inter-pretar “Viva la vida” de Coldplay.La concessió de la Medalla al Mè-rit Cultural a Joan Soler va néixer d’una iniciativa ciutadana encap-çalada per l’Associació Festival de Cinema de Manresa. A la petició s’hi van afegir diverses entitats. So-ler va morir el 8 de febrer de 2014 a causa d’una llarga malaltia. n

Les rebaixes continuen dividint el calendariRedaccióManresa

nnn Com està succeint els darrers anys, malgrat que oficialment les rebaixes d’estiu comencen l’1 de juliol, segons el calendari de la Ge-neralitat, diferents marques amb establiments a centres comercials i a diferents ciutats ja fa dies que s’hi han avançat.Ho van fer emparant-se en alguns casos en la Llei de comerç estatal o canviant la terminologia de rebai-xes per grans ofertes o grans des-comptes. El cas és que la situació

es repeteix, i només el petit comerç espera la data assenyalada per ini-ciar les rebaixes.De fet , el president d’U BIC Manresa+Comerç , Jaume Pont, apunta que “les grans marques ja tenen producte preparat per inici-ar les ofertes quan ho fan, antici-padament, i no s’hi pot competir”.Segons sembla, són conceptes di-ferents del que s’entén per rebai-xes. Uns teòricament rebaixen el producte sobrant de temporada i d’altres es proveeixen d’aquest pro-ducte expressament per satisfer la demanda del client de rebaixes.

Jaume Pont explica que al sector no li queda cap altra alternativa que “resignar-se” perquè les diferents actituds estan avalades legalment; tant de bo es pogués fer alguna co-sa per normalitzar les rebaixes. Sobre les rebaixes cal saber que ningú no està obligat a fer-ne, que el període és de l’1 de juliol al 31 d’agost. Els productes rebaixats han de mostrar el preu original, juntament amb el rebaixat, o bé el percentatge de la rebaixa. La qua-litat i la garantia han de ser les que tenia a preu no rebaixat. Tampoc no ha de tenir defectes. n

Manresa, reconeguda amb segell europeu de bones pràctiques

nnn La Xarxa el Perfil de la Ciu-tat - Indicadors Bàsics de Qualitat de Vida, constituïda per 14 ciutats mitjanes catalanes, entre les quals hi ha Manresa, ha estat reconegu-da amb el segell europeu URBACT Good Practice entre un conjunt de 97 exercicis de bones pràctiques d’arreu d’Europa.A la vegada han estat escollides d’entre 270 propostes presenta-des per 219 ciutats de 29 països diferents. n

RedaccióManresa

aj MaNRESa

La vídua i els tres fills de Joan Soler després de recollir la medalla

aj MaNRESa


PUBLICITAT

ORGÀNICA

FINS ARA,PELA DE PLÀTAN

El resultat és el compost, un adob per a fertilitzar els sòls de la comarca, el teujardinet, l’hort de l’avi o el regadiu de la comarca, on es produeixen verdures ihortalisses km 0.

Separa la matèria orgànica, així reciclaràs gairebé la meitat dels residus que fas cada dia a casa teva.

Aquests residus els reciclem 100% a la planta decompostatge del Parcambiental de Bufalvent.

www.consorcidelbages.cat

PLANTA DECOMPOSTATGE

HOLACOMPOST

PER AL MEUJARDÍ


BAGES

Millores a la sala del Consell que dóna servei als infantsRedaccióManresa

nnn La sala de jocs, exploració i vi-sites que el Consell Comarcal del Bages utilitza com a espai de joc per a infants i també per a visites i ses-sions conjuntes amb les seves famí-lies ha estat remodelada i equipada amb nous recursos, com llibres o joguines, que permetran treballar les emocions. Aquesta sala del Ser-vei d’Atenció a la Infància i l’Ado-lescència (SAIA) de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania del Consell Co-marcal del Bages ha fet una reno-vació i adequació importants del seu espai a través de la subvenció extraordinària del programa com-plementari de garantia de la cohe-sió social de la Diputació de Barce-lona. Aquesta aportació ha permès comprar joguines, contes, llibres i altre material per treballar amb els infants i adolescents. S’han ad-quirit joguines de diferents tipus que faciliten l’exploració de situa-cions familiars mitjançant el joc, com poden ser famílies d’animals, casetes de fusta, famílies de ninots,

etc. També s’ha comprat materi-al fungible per fer activitats i ta-llers i llibres i contes que faciliten la identificació d’emocions i situ-acions quotidianes que viuen els infants i adolescents. La sala és un espai on es duen a terme sessions de joc i exploració amb infants i també visites i sessions conjun-tes d’infants/adolescents amb els seus progenitors. Les visites i sessi-ons de joc poden ser guiades, i amb l’acompanyament i supervisió del tècnic del SAIA dins de la mateixa

sala, o també es poden fer sessions en les quals el tècnic observa des de la sala adjacent a través d’un mirall. L’objectiu de les activitats que s’hi duen a terme és generar pautes de relació familiar positives, facilitar la identificació de les emocions que les situacions familiars generen en els infants i adolescents i oferir un espai de visita i relació entre pares i infants en les situacions en què du-rant anys hi ha hagut una absència de contacte o s’han produït relaci-ons disfuncionals. n

Navarcles aporta 3.900 euros contra el càncer infantil

nnn Navarcles va engegar la Pas-qua passada l’acció de vendre ous de pasqua solidaris, el benefici dels quals era per a la campanya “Para los valientes”, per col·laborar en la construcció de la unitat de càncer

infantil de Sant Joan de Déu.El resultat d’aquesta campanya ha estat l’aportació de 3.902 euros.Així mateix, unes classes del CEIP Catalunya de Navarcles van fer una representació de la llegen-da de Sant Jordi, i van recollir 802 euros, que també van aportar a la campanya. n

RedaccióManresa

Els nens de l’escola fent l’aportació a l’Ajuntament de Navarcles

aj NaVaRCLES

Un joc per conscienciar sobre malbaratament alimentari, al Bages

nnn Les 24 dones contractades en el marc del programa Treball i For-mació del SOC per donar suport du-rant sis mesos al servei de menja-dor escolar que gestiona el Consell Comarcal del Bages estan a punt d’acabar temporada i deixar un lle-gat lúdic i educatiu de primer ordre. Han dissenyat i fet realitat un joc que, amb el títol “Toc-toc. Siguem ECOlògics”, simula un tradicional joc de l’oca adaptat a la temàtica del malbaratament alimentari.Han creat el tauler, les il·lustracions, les regles del joc, les preguntes i unes targetes d’informació, tot amb l’objectiu de conscienciar sobre el

consum responsable i la problemà-tica del malbaratament alimenta-ri. Jugant al “Toc-toc”, els infants i joves passen una estona diverti-da mentre esbrinen, per exemple, quants quilos d’aliments malbara-tem cada any, què és un producte km0 o què és un producte ecològic.El funcionament és molt sem-blant al joc de l’oca, en què els di-ferents jugadors avancen pel tauler i han de complir les normes de cada una de les caselles en què cauen: respondre una pregunta, perdre el torn perquè has caigut a la case-lla de la nevera, treure una targeta d’informació i aprendre nous con-ceptes, avançar o retrocedir a una casella nova, tornar a tirar perquè has caigut al tàper. n

RedaccióManresa

Espai de jocs del Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència

CC BaGES

Garanteixen poder menjar a 90 nens i nenes a l’estiuRedaccióManresa

nnn Més de 90 nens i nenes de fa-mílies amb pocs recursos del Bages tenen garantits l’esmorzar i el dinar durant tot l’estiu gràcies als cen-tres oberts d’Avinyó, Callús, Sant Joan de Vilatorrada i Súria. S’ini-cia l’activitat per evitar que els in-fants puguin quedar desatesos en temes d’alimentació un cop aca-

bat el curs i, quan ja no gaudeixen de les beques menjador. Aquest servei està gestionat pel Consell Comarcal del Bages. Durant els mesos d’estiu, els centres oberts —que durant el curs fan activitats fora de l’horari escolar— amplien l’horari per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques dels infants de famílies amb problemes socio-econòmics. Els usuaris d’aquest servei són valorats i escollits pels

serveis socials municipals seguint criteris de situacions de risc d’ex-clusió social i pobresa econòmica que dificulta la cobertura de ne-cessitats com l’alimentació.Els centres oberts són cofinançats pel Consell i la Generalitat en col-laboració amb els ajuntaments. Els recursos es dediquen a contractar professionals de l’educació social i al cost de dos àpats diaris, que pres-ta una empresa de càtering. n


REPORTATGE

Les platges de la demarcació de Barcelona comencen la temporada amb un 8,4 de valoració a Internet

La Diputació de Barcelo-na ha dut a terme l’in-novador Estudi de re-putació online de les

platges de la demarcació de Barcelona 2016, que ref lec-teix amb l’índex de 8,47 sobre 10 l’elevada satisfacció respecte a “l’experiència platja”. Els usu-aris on-line han posat un nota-ble alt a les platges dels muni-cipis del litoral barceloní, que com cada any reben el suport de la Diputació per garantir-ne la seguretat i la salubritat. Aquest 2017, la corporació ha destinat 830.000 € per a aquest suport, dins la campanya “Cuida les platges i Cuida’t tu”.

La bona valoració de les platges segons aquest estudi del Labo-ratori de Turisme de la Dipu-tació, realitzat dins de l’àrea d’innovació en intel·ligència tu-rística per a la millora de la com-petitivitat de les destinacions de la costa, es dóna a la major part del territori, tant entre turistes estrangers com entre visitants locals, i és menys elevada, tot i ser positiva, la puntuació emesa pel turista de la resta de l’Estat, molt especialment a la ciutat de Barcelona.

S’han analitzat més 270.000 continguts generats pels turis-tes i visitants amb relació a més de 120 platges de 26 destinaci-ons, i que han estat compartides pels usuaris en plataformes de referència a Internet, tant xarxes socials genèriques com especi-alitzades en turisme.

La reputació de les platges de la Destinació Barcelona està molt distribuïda entre les diferents plataformes online analitzades, cosa que és interessant per mul-tiplicar les opcions de captació de nous visitants, però que és també el principal desafiament per als gestors de les destina-cions que vulguin realitzar un seguiment de la seva imatge a Internet.

Des d’un punt de vista qualitatiu, en general les platges de l’entorn de Barcelona són comentades en termes de tranquil·litat i de qua-litat de la sorra i de l’aigua.

CAMpANyA DE pLATGES 2017 DE LA DIpuTACIó

Salut Pública de la Diputació dó-na suport, cada any, als municipis costaners de la demarcació —ex-cepte a la ciutat de Barcelona— per garantir-hi el servei de salva-ment i socorrisme, per al lloguer i el manteniment del material sani-tari i de les infraestructures de vi-gilància, salvament i socorrisme, i per a campanyes d’educació i in-formació relacionades amb la pro-tecció i la promoció de la salut en les platges. Aquest any, s’han des-tinat 830.000 € per a aquest suport.

A més, se’ls facilita retolació i bande-roles per a la identificació dels llocs de socors; para-sols per als llocs de socors per a la protecció del personal de salvament i socorrisme; polseres per identificar els infants i facilitar la seva trobada en cas de pèrdua,

Roca Grossa a Calella (Maresme). autor: Gonzalo Sanguinetti / Diputació de Barcelona

que es poden sol·licitar en els llocs de socors, i cartells informatius de l’estat de la mar i de la radiació ul-traviolada, per a informació de les persones usuàries.

També s’ofereix material de sen-sibilització i educació sobre l’ús

responsable d’aquests espais, com són el desplegable amb informació sobre mesures de protecció solar, de bany segur i de tractament per picada de medusa i el conte Els pi-rates de la platja que permet que els infants coneguin, de mane-ra lúdica, els riscos que hi ha a la

La Diputació de Barcelona aposta pel big data on-line per millorar la competitivitat de les platges de la demarcació. La corporació aporta als municipis del litoral barceloní 840.000 € per garantir la seguretat i

la salubritat de les platges

platja i els aprenguin a minimit-zar. Els ajuntaments ofereixen un servei de salvament i socor-risme durant la temporada de bany amb l’objectiu de prevenir accidents tant a la zona immedi-atament limítrofa a la sorra com a l’aigua. n

Platja del Varador a Mataró. autor: osep Cano / Diputació de Barcelona


EL REPORTATGE

El turisme planta cara a l’amenaça

terrorista en països europeus

Les vacances d’estiu s’acostumen a preparar amb temps, entre altres coses, perquè així es poden contrastar preus i aprofitar les ofertes que hi ha al mercat. L’inconvenient és si amb el temps el destí triat no és tan segur com ho era a l’hora de reservar

A les portes de les vacan-ces, qui més qui menys que pensa viatjar ja té el viatge reservat. Sempre

hi ha qui espera a darrera hora, pe-rò ja se sap que, llevat d’algunes oportunitats, no és massa recoma-nable per a la butxaca. Les opor-tunitats surten quan surten i si es poden preveure amb temps millor.Enguany, com ha passat les darre-res temporades, l’amenaça terro-rista condiciona algunes destina-cions. El problema és que el cercle cada cop s’estreny més. Ara hi ha una part d’Europa amb més risc que d’altres països pels precedents recents. Segons alguns operadors, en molts casos el turisme planta cara a l’amenaça, però tot té uns límits. No tothom està disposat a córrer riscos malgrat se’ns assegu-ri que cada cop es despleguen més mitjans. La síntesi de la situació se-ria que els turistes planten cara al terrorisme, però fins a cert punt.

pere Masanés és director de Viatges Masanés

L’amenaça terrorista condiciona gaire l’elecció del destíi de les vacances?És clar que les vacances han de con-jugar amb tranquil·litat; tot i això, malauradament, és difícil trobar

un lloc on aquesta lacra no hi tin-gui l’ombra. Si anys enrere podrí-em treure dels aparadors els viat-ges a Egipte, Iemen, etc., avui dia hauríem de treure Londres, París, Brussel·les? Com diu la dita: “On hi ha la persona hi ha el perill”, i no podem obsessionar-nos a marxar amb por per gaudir de les nostres vacances. Qui vol marxar de vacan-ces ho fa i tria les destinacions que més li atrauen. El factor risc crec que és secundari.

Els darrers atemptats a Europa fan perillar destinacions com Londres o parís?Els més sensibilitzats en aquest sentit potser són els turistes ame-ricans, però, per desgràcia, a Euro-pa i a Espanya hem estat testimonis d’actes d’aquest tipus i potser som més conscients de l’abast que re-alment té un atemptat. La reacció que prenem és plantar cara a qui vol que no sigui així.

La gent té més tendència a mar, muntanya o a conèixer món?Depèn del perfil de cada persona i les seves circumstàncies. Les va-cances familiars amb nens són més aviat de platja/muntanya, però les persones de mitjana edat i els joves són més d’anar a descobrir món. Cada època té el seu tipus de viat-ge i és important saber gaudir-ne a temps.Estem tips de veure gent que no vi-


FoToS: PiXaBay


EL REPORTATGELes vacances d’estiu s’acostumen a preparar amb temps, entre altres coses, perquè així es poden contrastar preus i aprofitar les ofertes que hi ha al mercat. L’inconvenient és si amb el temps el destí triat no és tan segur com ho era a l’hora de reservar

El sector turístic de la Catalunya Central afronta

l’estiu amb optimisme

El sector hoteler de la Catalunya Central encara amb optimisme els mesos d’estiu i preveu ocupacions d’entre el 60 i el 80 %, tot i que con-fia que les reserves d’última hora segurament faran créixer aquestes xifres. El turisme rural està posicio-nat com un dels punts forts del ter-ritori i en algunes comarques com el Berguedà, amb un alt nombre d’establiments, a l’agost ja es fre-ga el 80 % i s’espera que s’acabi d’omplir amb el temps que queda. un altre dels enclavaments turístics per excel·lència és Montserrat, on, a hores d’ara, l’ocupació arriba al 70 % al juliol i al 80 % a l’agost. a osona, l’alta anoia i el Solsonès les perspectives també són positives i el sector hoteler constata un repunt de les reserves, en alguns casos grà-cies a les estades que farà el turis-me estranger, que ha reservat amb molta antelació, majoritàriament provinents de França, Holanda, an-glaterra i alemanya.

El Berguedà és una de les comar-ques amb més cases rurals del país, i aquest tipus de turisme, jun-tament amb els càmpings, és el que té més demanda al territori. L’ocu-pació és desigual i el juliol sol ser més fluix que l’agost. En aquest sen-tit, l’ocupació durant el juliol és, a hores d’ara, del 60-65 %, mentre que, per a l’agost, que és el mes més fort, ja se situa entre el 75 i el 80 %

i s’espera que s’acabi d’omplir amb el temps que queda.

Pel que fa al perfil del turista, el 50 % són d’origen català mentre que la resta són estrangers i, so-bretot, de l’Europa central: alema-nya, anglaterra, Bèlgica, Holanda i França. El president de l’associa-ció de Turisme Rural del Berguedà, jordi Pellicer, ha explicat que, a di-ferència dels catalans, els estran-gers fan les reserves amb molt més temps d’antelació. Pellicer ha expli-cat que les principals demandes són cases grans, amb piscina i amb es-pais oberts i coberts del sol a fora.

MONTSERRAT, PRINCIPAL ATRACTIu DEL BAGES

Pel que fa al Bages, les previsions hoteleres se situen entre el 30 i el 40 %, ja que la comarca no sol ser destí turístic durant els mesos d’es-tiu i és una de les èpoques més flui-xes de l’any.

En canvi, Montserrat és, com sem-pre, un dels llocs que rep més turis-tes a la comarca. En aquest indret, les xifres són bastant semblants a les de l’any passat. L’Hotel abat Cisneros té una ocupació prevista al juliol del 70 %, i de prop de 80 % a l’agost, i les cel·les abat Marcet es-tan entre un 60-65 % per al juliol i al 75 % a l’agost. (informa aCN.) n

atja perquè ha de cuidar els néts o els pares i, quan poden fer-ho, els falta salut, o bé quan tenen els es-talvis, els falta temps i, quan tenen temps, la salut falla. És important gaudir de cada moment.

Quina tendència domina per al turisme familiar aquest estiu?Entre els viatges en família, des-taca la platja, ja siguin les Balears, les Canàries, les costes, Sardenya, etc. Els creuers també s’han con-vertit en una destinació de turisme familiar. És fàcil que el “patriarca” de la família convidi fills i néts a una setmana de creuer, on tothom tro-ba el seu espai i es gaudeix en famí-lia dels avantatges de viatjar junts.

Ofertes a bon preu per conèixer països exòtics

Hi ha països exòtics de moda?Sempre hi ha alts i baixos. Et diria que, com a exòtics, el que està ti-rant amb força és el Japó. És una destinació que fa uns anys era pro-hibitiva i ara és assequible per a les nostres butxaques. Bhutan, pel seu hermetisme, ha conservat els cos-tums i les tradicions i això fa que ca-da cop més sigui un punt atractiu per als que s’ho poden permetre. Les Maldives també s’han conver-tit en una destinació important. Els safaris també tenen el seu públic —també és un viatge adequat per fer en família.

Han pujat gaire els preus amb re-lació a l’any passat?Jo diria que els preus van baixant o es mantenen. Els viatgers empe-dreïts, ja saben que reservar amb temps vol dir estalviar. També cada cop hi ha més oferta i això fa que la competència sigui forta. Tot i que a vegades això va en detriment de la qualitat. Per això la nostra feina és orientar el client perquè el seu viatge sigui el millor en la relació qualitat-preu.

Qu i nes dest i nacions esta n “d’oferta” si es pot anomenar ai-xí? Hi ha països “econòmics”?Podem trobar molts bons preus a l’Índia, un país ben exòtic i a uns preus espectaculars. Sri Lanka també està al seu nivell. Àsia, en general, ofereix destinacions amb l’ajuda de tarifes molt ajustades de vols, que fan que els preus siguin molt assequibles.

Es nota certa recuperació de po-der adquisitiu?Es nota que hi ha menys por de fer despesa. Crec que ens hem adap-tat a la nova situació i que la millo-ra de l’activitat ajuda que tothom tingui més confiança a l’hora de fer despeses.

El “plus” de les agències: “el client és el rei”

Quin és el plus que aporta l’agèn-cia de viatges a l’hora de preparar una sortida quan gairebé tot es pot contractar per Internet?La nostra feina és assessorar i per això tenim professionals formats per poder organitzar unes vacan-ces o un viatge sense ensurts. Es-talviem molt de temps als que pas-sen hores i hores buscant a la Xarxa les opinions dels millors hotels, res-sorts, etc. El nostre know how ens dirigeix a proveïdors de confian-ça que ens garanteixen l’èxit del viatge.

Per a nosaltres, el client és el “rei” i, com a tal, es mereix que el trac-tin bé. Ens cuidem que el seu viat-ge sigui inoblidable i que gaudei-xi com es mereix, ja sigui a prop o lluny. A més, tots els nostres viatges queden garantits per les obligaci-ons que l’Administració ens ma-na envers els consumidors. Com a agències de viatges, tenim l’ex-periència de poder recomanar als clients amb la seguretat que el vi-atge no els decebrà.

Els Estats units, el Canadà i Àsia, destinacions preferides, segons

Caditravel

Jordi Puigarnau és director de Ca-ditravel i ens ajuda amb les seves respostes a conèixer com es plante-

ja la temporada d’estiu amb l’ame-naça terrorista de fons, les tendèn-cies i els preus.

L’amenaça terrorista a Europa condiciona l’elecció dels viatges de vacances? Sí. Aquest any és difícil que la gent viatgi a Londres per tot el que ha passat. I si hi van, és per feina.

Quins països, que fins ara no s’as-sociaven al risc, han passat a for-mar-ne part?Londres. També per atemptats ter-roristes, Turquia, perquè a Egipte ja fa anys que la gent no hi va... per conflictes del país.

Quina és la tendència més gene-ralitzada a l’hora de fer reserves aquest estiu?Nosaltres, que som una agència especialitzada en llargs viatges, aquest estiu podríem dir que els Estats Units, el Canadà i Àsia són destins estrella.

Quines destinacions s’han en-carit i quines han baixat de preu amb relació a l’any passat? Aquest any les illes Balears, les Ca-nàries i platges nacional són des-tins que s’han encarit, i potser destins que han baixat de preu són països de l’est de les illes gregues.

Hi ha prou confiança en les com-panyies low cost després d’algu-nes experiències que han causat força enrenou? Depèn dels destins, perquè n’hi ha on sí o sí només volen compa-nyies de baix cost, per tant hi hem d’anar amb baix cost. Tot i que po-den afegir serveis que no les fan ser tan baix cost, com ara reservar fast track, prioritat d’embarcament, un bon seient, etc. També serveix sa-ber-ho oferir. Aquí ens toca a l’agent de viatges treure els nostres dons de bon agent de viatges.

“Quan passa alguna cosa, l’agència de viatges ho

soluciona”

El client té memòria i penalitza les companyies que han prota-gonitzat escàndols com l’over-booking de Vueling l’any passat o altres circumstàncies desagra-dables? Sí, costa molt. Tot i que intentem treure les pors, ja que Vueling, per exemple, ja funciona amb tota nor-malitat...

Quin plus aporta l’agència de vi-atges al client quan gairebé tot es pot contractar per Internet? Servei. Si tot funciona bé, Internet és perfecte. Però si passa alguna cosa és quan nosaltres solucionem el que pugui passar, donem solu-cions als problemes. n


SOCIETAT

Cremen 100 hectàrees en el primer ensurt de l’estiu RedaccióManresa

nnn Una burilla es considera la cau-sa més probable de l’incendi que el 22 de juny va cremar 100 hectàre-es, la majoria agrícoles, a la zona de Sant Fruitós de Bages. A les 19 h, el foc es donava per encerclat i esta-bilitzat. Fins a 48 dotacions terres-tres i 10 mitjans aeris dels Bombers de la Generalitat van treballar en aquest incendi que havia comen-çat pels volts de les 16 h a la zona del Grau de Manresa, en un camp agrícola, ja segat, i es va propagar-ràpidament per la palla segada a la zona. Els agents rurals van in-formar que testimonis presencials van veure com començava l’incen-di després del pas d’un vehicle, i apunten a una burilla com el fac-tor que hauria provocat l’incendi. La llengua del foc va avançar a uns 6 km/h, a causa sobretot del fort vent i de les temperatures eleva-des. El Cos de Mossos d’Esquadra va evacuar preventivament fins a les 19 h la urbanització de la Rosale-da. Les flames del foc van arribar a pocs metres d’aquesta urbanització

i la vintena de veïns evacuats han estat traslladat al pavelló poliespor-tiu de Sant Fruitós de Bages. La Po-licia Local de Manresa també va haver de desplaçar els usuaris del càmping que hi ha a tocar del po-lígon industrial El Grau a una zona més segura dins de la instal·lació, per evitar problemes amb la fumera de l’incendi. L’incendi va obligar a tallar tres carreteres durant bona part de la tarda, l’N-141c, la C-25, i la C-16c, i el foc fins i tot ha travessat

carreteres. Aquests talls de trànsit han provocat retencions greus al municipi, però també als diferents accessos de Manresa. Aquestes cu-es van fer que la C-16 obrís barreres. En l’incendi no hi va haver ferits. El Sistema d’Emergències Mèdi-ques, però, hi va desplaçar quatre ambulàncies de reforç, i, ajudant els Bombers en l’extinció, hi havia vuit vehicles de quatre agrupacions de la Federació d’ADF del Bages-Moianès. n

La Fundació ‘la Caixa’ dóna suportal Bàsquet Manresa

nnn La Fundació Bancària ”la Cai-xa” i el Bàsquet Manresa han tan-cat un acord pel qual la Fundació col·laborarà amb el club durant la propera temporada. L’acord va ser presentat a Manresa en una reu-nió a la qual van assistir el director territorial de CaixaBank a Catalu-nya, Jaume Masana, i els membres del Consell Executiu del club Fèlix Salido, Josep Sáez, Montse Seubas, Jordi Singla i Albert Cots. També hi van estar presents, per part del Bàsquet Manresa, el gerent Carles Sixto i, per part de CaixaBank, el di-rector d’Institucions a Catalunya,

Joaquim Macià. Durant la trobada, Jaume Masana ha destacat l’apos-ta pel club que fa la Fundació Ban-cària ”la Caixa” i ha reiterat que ”la Caixa” fa anys que dóna suport a l’entitat manresana.Per la seva banda, els membres del Consell Executiu van agrair la col-laboració de la Fundació Bancària ”la Caixa” i el treball conjunt que s’està duent a terme també en l’àm-bit de l’esport base. L’Obra Social ”la Caixa” dóna suport des de fa anys a l’activitat formativa de l’esport a la Catalunya Central per la tasca de formació dels joves i de difusió dels valors de l’esport com l’esforç, la superació i el treball en equip, que duen a terme. n

RedaccióManresa

El desplegament de mitjans va resultar efectiu en l’extinció de l’incendi

aCN

Encaixada de mans després de l’acord de col·laboració entre les parts

CaiXaBaNK

Planta pilot per al tractament d’aigües amb valor afegit

nnn El grup de recerca GENOCOV de la Universitat Autònoma de Bar-celona i Aigües de Manresa, SA, empresa municipal, van inaugurar el dijous 16 de juny les instal·lacions de l’estació depuradora d’aigües residuals de Manresa - Sant Joan una planta pilot de tractament d’ai-gües que genera productes de va-lor afegit simultàniament al procés de depuració. Aquesta planta pilot, construïda en el marc del projecte europeu SMART-Plant, demostrarà

una nova tecnologia desenvolupa-da pels investigadors de la UAB que permet tractar de manera més efi-cient les aigües residuals urbanes al mateix temps que pot concentrar el fòsfor present i extreure’n fins al 50 %, i recuperar part de la matè-ria orgànica en forma de matèria primera per a la fabricació de bio-plàstics.La tecnologia emprada és pionera en el món i pot transformar les estacions depuradores d’aigües residuals en petites biorefineries, i impulsar d’aquesta manera el sec-tor cap a un escenari d’economia circular. n

RedaccióManresa

És un treball conjunt del grup de recerca de la uAB i Aigües de Manresa

aj MaNRESa


Penses que la gestió dels teus equips d’impressió està ocupant massa recursos? Estem convençuts que podem ajudar-te a aconseguir la gestió de la impressió que desitges.

Si t’agradaria incorporar algun dels aspectes anteriors a la gestió de la teva impressió, és que podem ajudar-te

AQUESTS SÓN ELS BENEFICIS QUE ACONSEGUIRÀS

REDUÏR COSTOSAccés clar i transparent a tots els costos associats d’impressió. Cost

ALLIBERAR ELS TUS RECURSOSLa gestió del parc d’impressió no aporta valor al meu negoci i vull externalitzar-la per rendibilitzar els meus recursos interns.

CONTROLAR DELEGACIONSCobertura en totes les delegacions de la teva empresa independentment

ENTORN ADAPTABLEConsultoria constant, personalitzada i adaptada a les teves

satisfacció del client intern.

DOCUMENTS SEGURSEls dispositius HP disposen de les tecnologies més segures del mercat, oferint total seguretat en els teus dispositius d’impressió.

INFORMES DE SEGUIMENTReunions de seguiment i presentació d’informes per realitzar accions correctives necessàries per optimitzar el teu entorn.

SOCI DE CONFIANÇA

personalitzat a les necessitats de la teva companyia.

DADES DELS USUARISImplementació de solucions de programari que permeten el control sobre els teus usuaris i la seva relació amb els dispositius d’impressió, accés al control total per a la millora de gestió dels costos.

Vull el CONTROL total sobre els COSTOS

Costos per departament - Costos per

usuari - Costos per equip - Costos per

color - Desviacions de la mitjana

M’agradaria CONÈIXER el que imprimeixen els meus

USUARIS

Què imprimeixo? - Quant imprimeixo? -

Perquè imprimeixo? - Qui imprimeix? - On

imprimeix?...

NO vull que cap treballador PERDI TEMPS gestionant equips d’impressió

INFORMACIÓ

EXTERNALITZACIÓ

SIMPLICITAT

FLEXIBILITAT

SEGURETAT

PLANIFICACIÓ

PROXIMITAT

PRESA DE DECISIONS

VULL UNA VISIÓ COMPLETA DE LA MEVA IMPRESSIÓ

Contacta’ns: 93.877.03.03 | [email protected]

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anunci frequencia impresió .pdf 1 09/06/2017 14:14:48 PUBLICITAT


La pàgina del Passeig

L'estiu és viu...i el Passeig, encara més!

Ja tenim aquí una nova temporada Quin Pas-seig! Després de 21 estius, el Passeig de Man-resa torna a ser l'epicentre de les activitats es-tiuenques a la nostra ciutat. Tallers per als més menuts, propostes gastronòmiques per a tots els gustos, jocs, sortejos... Us posem al dia de les principals novetats de Quin Passeig 2017!

Un estiu ple de regalsAquest estiu podreu guanyar regals cada vega-da que us refresqueu al Passeig. Cada setmana sortejarem maletes de viatge i caps de setma-na entre els clients de les terrasses i, amb el Joc del Passi, repartirem milers de premis durant

tot l'estiu: bosses de platja, gorres, gots... No us quedeu sense el vostre regal!

El Passeig dels xicsCada dimarts, el bar Plaça tornarà a acollir els tallers infantils per a nens i nenes a partir de 4 anys, un espai educatiu per passar les tardes d'estiu aprenent i gaudint del Passeig.

Gastronomia per a tots els gustosA les propostes gastronòmiques de l'Atenes, aquest any s'hi suma el Plaça amb les seves BBQ, que cada divendres us oferirà un sopar de barbacoa diferent. No us ho perdeu!

facebook.com/quinpasseig.manresa

Els descomptes del Passeig

2x1 ensmoothies

Vàlid al Quiosc del Mig, de

dilluns a dijous de 16 a 19 h.

2x1 enfrappés

Vàlid al Quiosc del

Mig, de dilluns a dijous

de 16 a 19 h.

L'agendaQuin Passeig

Els dimarts, tallers infantils al PlaçaJugarem en anglès, farem ma-nualitats amb materials reci-clats... Els tallers infantils del Passeig combinen diversió i educació en un ambient d'allò més estiuenc. T'esperem al Plaça!

Retalla aquests vals i porta'ls a l'establiment corresponent. Descomptes vàlids fins el 31/7/2017. No acumulables.

Quin Passeig et porta de vacances!

Els divendres, BBQ al PlaçaVine a fer un sopar de barba-coa, cada setmana amb una carn diferent. Amb opció de menú infantil (mini BBQ) amb regals i diversió per a tota la família!

Els dijous, gastropasseig a l'AtenesSardinada, pernilada, clos-cada... Propostes gastronò-miques per gaudir de les nits d'estiu a la terrassa de l'Atenes. Cada setmana una activitat diferent, sempre amb el millor producte com a pro-tagonista.

Més informació a [email protected].

Cada setmana sortegem trolleys i caps de setmana a Andorra, amb la col·laboració de Viatges Massanés. Vine

al Passeig i participa!

PUBLICITAT


SOCIETATMiriam Ponsa presenta nova col·lecció a la 080 amb gust de mar

nnn La dissenyadora manresana Miriam Ponsa ha presentat la se-va nova col·lecció a la passarel·la 080 Barcelona Fashion amb una desfilada que viatja des del passat a l’actualitat. Amb el títol “Les do-nes del Mar”, Ponsa reivindica la dona dels pobles mariners del nord de Portugal.Es tracta d’una col·lecció de formes orgàniques, repetitives i arrodoni-des que donen pas a peces oversize per aconseguir moviment. El pa-tronatge parteix de peces de roba de treball i busca la sinuositat a tra-vés de les peces més voluminoses de denim.Les matèries com la cinta i el cordó representen les xarxes i les cordes de les barques, i s’ha treballat la tèc-nica del macramé i el baix llis amb teler manual. Els teixits més suaus els ha treballat amb cordó elàstic per aconseguir moviment. Els ma-terials més presents a la col·lecció són el cotó, el lli i la seda. La ràfia es teixeix manualment mitjançant la tècnica de la mitja i el ganxet.

Els colors predominants són el blanc, el negre, el blau marí, el turquesa i el gris clar, aplicats amb tintura artesanal per aconse-guir l’efecte degradat en els grisos.Amb aquestes “dones del mar”, Ponsa ha volgut apostar per peces més experimentals i creatives com-binades amb peces més comerci-als, com camises de lli o vestits de seda. n

RedaccióManresa

La dissenyadora i un dels models

WWW.MiRiaMPoNSa.CoM

El Geoparc engega un programa per formar el sector turístic

nnn La primera sessió tindrà lloc el proper 10 de juliol i forma part de la formació que han de rebre les empreses que vulguin acreditar-se com a col·laboradores del Geoparc.El Geoparc de la Catalunya Cen-tral posa en marxa un programa anual de formació amb l’objectiu de facilitar que els agents turístics del territori aprofundeixin en el co-neixement del Geoparc i adquirei-xin les eines necessàries per inte-grar-lo en la seva oferta d’activitats. Es tracta d’una proposta formativa

oberta a tothom, però que resulta especialment interessant per a to-tes les entitats públiques i empre-ses privades .La primera sessió es titularà “Cre-ació de producte Geoparc”. En aquesta sessió es posaran sobre la taula diferents exemples d’èxit duts a terme en altres geoparcs pel que fa a la creació d’un producte turís-tic basat en la geologia del territori. També es coneixerà l’experiència d’una empresa local i s’explicarà el procediment d’avaluació per tal que les empreses puguin acre-ditar-se com a establiments col-laboradors del Geoparc. n

RedaccióManresa

La primera sessió, titulada “Creacció de producte Geoparc”

GEoPaRC

Ajornat el judici contra quatre membres de la PAHCnnn El judici previst per al dia 22 de juny, en què quatre membres de la PAHC estaven acusats per la Fisca-lia per les destrosses a caixers auto-màtics del Bages i per pertinença a “banda criminal”, s’ha anul·lat fins al proper 28 de setembre. La fisca-lia n’ha demanat la nul·litat en vis-ta que els dos agents dels Mossos d’Esquadra que van identificar els quatre membres no s’han presentat davant la citació, un perquè estava de vacances i l’altre per incapacitat laboral. Tot i que la defensa dels acu-sats ha demanat que se celebrés el judici, perquè consideren que amb les imatges recollides d’una de les accions de la PAHC ja és suficient, el jutge ha acceptat la nul·litat, da-vant la qual s’ha fet constar la pro-testa de la defensa dels acusats. El jutge també ha posat en constàn-cia la renúncia del BBVA sobre les responsabilitats civils i penals que demanava per als acusats, tot i que no ha assegurat si aquesta re-núncia implica també la renúncia de la sanció administrativa. Els qua-tre encausats van fer pintades a les oficines i als caixers automàtics. n


SOCIETAT

Del 9 al 15 de juliol hi ha una nova convocatòria del Dog Camp Junior

DoGCaMP

Llancen un SOS per l’església de la Bauma

nnn L’Ajuntament de Castellbell i el Vilar demana ajuda a la Genera-litat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona per evitar la degrada-ció de l’església de la Sagrada Família de la Bauma. La construcció, d’ori-gen modernista, es troba en un estat delicat actualment i, per això, des del consistori es demana su-port institucional per evitar-ne el deteriorament. L’Ajuntament vol posar en valor l’únic bé cultural d’interès Local existent per ara al municipi. n

RedaccióManresa

CaTPRESS

Aspecte frontal del temple

Campaments per als infants i els seus gossosRedaccióManresa

nnn L’Associació Catalana d’Ex-cursionisme Caní ACEC 4 Turons organitza la tercera edició del Dog Camp Junior, els campaments per a infants d’entre 7 i 14 anys i els seusgossos, que se celebren a Castellcir en dos torns, el primer del 2 al 8 de juliol i el segon, del 9 al 15 de juliol. A cada torn hi ha 17 infants inscrits juntament amb els seus gossos.Enguany és la tercera edició d’aquesta iniciativa pionera a Ca-talunya, uns campaments o convi-vències pensats i estructurats per a nens i nenes que vulguin saber més sobre el món del gos. Durant uns dies podran conviure amb les seves mascotes, entendre el llen-guatge del gos per poder establir-hi una bona comunicació, un bon vin-cle i, en un futur, una millor convi-vència infant, gos i societat. Els nens aprendran a integrar el gos com un més a la societat, que no comporti molèsties a la resta, per fer que, en un futur a curt termini, tots els pos-sibles problemes puguin ser resolts. Amb el Dog Camp Junior pretenem

sensibilitzar i ensenyar els infants a entendre aquest gran company que és el gos. A més de treballar el vincle entre l’infant i el seu gos, els proble-mes de conducta de l’animal, el seu llenguatge..., també es treballen els valors com el respecte, l’empatia, la confiança o la tolerància cap al gos i també cap als mateixos infants. Des de l’ACEC es vol contribuir a que els nens creixin amb bons va-lors coneixent com han d’educar el seu gos. Eliminant així problemes de comportament incívics (com les femtes al carrer), o l’agressivitat de

la mascota. L’objectiu dels campa-ments és fer que els nens i nenes pu-guin entendre la seva mascota, i la dels altres, i que puguin tenir una bona convivència amb la resta de la comunitat. Durant els campa-ments els nens aprenen diverses metodologies d’educació canina, sobretot la positiva o cognitiva. La millor manera d’aprendre per a un gos és el joc i per als infants és una metodologia que també funciona amb molts bons resultats, així que s’estimulen els aprenentatges amb aquest sistema. n

Una manresana entre les notes més altes

nnn La manresana Maria Torres, estudiant del Pius Font i Quer, ha tret una de les quatre millors no-tes de selectivitat a Catalunya: un 9,8 sobre 10. Tot i que el sorprenent resultat que va treure a les PAU no va ser una sorpresa per a la Maria,

ja que ha explicat que no es va pre-parar de cap manera especial per a la selectivitat, només tenia com a prioritat començar a estudiar un cop acabat el curs. De moment no té clar quina carrera vol fer, encara que, pròximament, haurà de triar el seu futur. Gràcies a la nota en la selectivitat, res no li serà cap impe-diment per estudiar el que vulgui. n

RedaccióManresa


PUBLICITAT

Som #PackagingStrategists, aconseguim resultats.

Per què hauria de ser el packaging una prioritat a la teva agenda?

Un bon disseny d'embalatge t'ajudarà a incrementar les vendes, reduir els costos i �ns i tot a fer el teu negoci més sostenible.

Visita dssmith.com/prioridades per entendre com el nostre enfocament PackRight t'ajudarà a aconseguir les solucions de packaging adequades, generant valor pel teu negoci.


ECONOMIA

Manresa entre les ciutats on l’habitatge és més baratRedaccióManresa

nnn Hi ha ciutats a Espanya on la relació entre renda i preu d’habi-tatge obliga a destinar setze anys de sou de diferència entre les unes i les altres; Manresa forma part del grup on en menys temps s’aconse-gueix tenir l’habitatge pagat.Concretament, s’assenyala que es pot pagar en 3,9 anys d’acord amb la renda mitjana. Són dades del por-tal immobiliari Idealista.com, que analitza en quines ciutats s’ha de treballar més anys per comprar una casa. Els habitants de Marbe-lla, Alcobendas i Castelldefels han de dedicar vint anys de salari (sen-se destinar un euro a res més) per pagar un habitatge. En contrast, els habitants del Ferrol o Manresa en tenen prou amb 4 anys. Per calcular l’esforç, un estudi del portal Idealis-ta.com ha analitzat 125 municipis de més de 50.000 habitants. L’anà-

lisi es basa en la renda mitjana des-prés d’impostos i la compara amb la mitjana dels preus dels habitatges oferts pel mateix portal.I amb relació a l’habitatge, però, de lloguer, Manresa i també Igualada formen part del grup de 27 muni-cipis catalans que tindran fixat un índex de referència de preus de llo-guer. El Govern de la Generalitat va posar en marxa dimecres, 28 de

juny aquest índex, amb l’objectiu d’aportar transparència al mercat de lloguer i donar eines per frenar alguns increments desproporcio-nats que s’han produït els últims mesos en algunes ciutats de Catalu-nya. L’índex de referència assenyala uns barems de preu que varien en funció de la localització de l’habi-tatge, la superfície, l’estat i els ser-veis addicionals, com els mobles, la plaça d’aparcament o la disponi-bilitat d’ascensor a la finca. L’índex pot consultar-se en una pà-gina web en la qual es poden intro-duir les característiques de l’habi-tatge i acabar de saber-ne el preu de referència. D’altra banda, la Ge-neralitat prepara incentius fiscals, entre els quals la rebaixa del tram autonòmic de l’impost de la ren-da (IRPF) per als propietaris que lloguin pisos per sota de l’índex de referència de la seva zona. Aquesta mesura entraria en vigor després de l’estiu. n

La Generalitat formarà personal en mobilitat elèctrica

nnn La Generalitat, a t ravés de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), formarà en mobilitat elèctrica els tècnics de mobilitat i els responsables i conductors de les flotes públiques de les diferents administracions de la Catalunya Central. L’objectiu del curs, a més de familiaritzar els treballadors públics amb el funcionament del vehicle elèctric, és dotar les dife-rents administracions del conei-xement i de les eines perquè con-tribueixin al desenvolupament del vehicle elèctric a Catalunya. La ses-sió formativa inclou una aproxi-mació al funcionament tant dels vehicles elèctrics com dels punts de recàrrega, i aprofundeix en els diferents instruments que té cada administració a l’abast per incen-tivar i fomentar la mobilitat elèc-trica. També s’expliquen les polí-tiques de la Generalitat en matèria de mobilitat elèctrica, i es posa una atenció especial en les línies d’ajuts per a punts de recàrrega posades en marxa per l’ICAEN i en els ob-jectius del desplegament territorial de la xarxa de recàrrega ràpida pú-blica per als anys 2017 i 2018. La for-mació es completa amb una sessió pràctica de conducció de vehicles elèctrics. La sessió formativa per al personal de les administracions

de la Catalunya Central s’emmarca en el Pla estratègic per al desplega-ment d’infraestructura de recàr-rega per al vehicle elèctric a Cata-lunya 2016-2019 (PIRVEC), que la Generalitat va posar en marxa el 2016. En aquest any, s’ha fet créixer la xarxa ràpida de recàrrega públi-ca dels 19 emplaçaments i 39 punts de recàrrega fins als 42 emplaça-ments i 126 punts de recàrrega a tot el territori, als quals cal afegir 8 emplaçaments privats més. Des del PIRVEC, també s’ha avançat en altres aspectes per fomentar la mo-bilitat elèctrica al nostre país. Així, per exemple, el PIRVEC ha estat el marc per posar d’acord distribuï-dores d’energia, gestors de les esta-cions i fabricants per avançar cap a un model més còmode i senzill per a l’usuari, i que evolucionarà perquè es pugui accedir als punts de recàrrega des del telèfon mòbil. Aquesta tecnologia ja s’està provant en un punt de recàrrega a Sant Cu-gat. A més, les més de 70 instituci-ons, empreses i administracions que formen part del PIRVEC han identificat les diferents barreres que dificulten el desplegament d’una xarxa de recàrrega ràpida vi-able i competitiva i que impedeixen que la iniciativa privada se’n faci càrrec. Es va elaborar una propo-sició de llei al Congrés per eliminar aquestes barreres administratives i econòmiques. n

RedaccióManresa

PiXaBay

Iberpotash podrà continuar abocant al Cogulló un anyRedaccióManresa

nnn El Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó, en part, a ICL Iberia i po-drà continuar abocant runam al Cogulló fins al 30 de juny del 2018. L’empresa minera demanava una pròrroga d’abocament de dos anys però el jutge , a través de la sentèn-cia feta pública el 30 de juny, només va estimatr un any, aquest però po-dria estendre’s un any més, fins al 2019. La sentència del TSJC dóna, per tant, la raó a ICL, que s’ha com-

promès a aportar un aval de 3,98 milions d’euros i a cessar «immedi-atament» els abocaments si el 30 de juny del 2019 no ha complert amb el termini requerit. La sentència, que es pot recórrer, davant del tribunal de cassació o del Suprem, arriba després que, el jutge hagi escoltat les parts i els seus arguments per defensar o no la continuïtat tem-poral dels abocaments al Cogulló. L’empresa minera demanava una pròrroga fins al 30 de juny del 2019 per tal que la rampa de Súria esti-gui llesta i poder, així, fer un trasllat de tots els treballadors de Sallent

a Súria. En canvi, l’associació de veïns de la Rampinya va instar a aturar els abocaments per donar compliment a la sentència ferma que fixava divendres com a data límit per cessar l’activitat. Per la seva banda, Ajuntament i Gene-ralitat estaven d’acord amb la pròr-roga, però amb garanties.Les mos-tres de satisfacció per la decisió del Tribunal no s’han fet esperar. ICL Iberia, mintus després de donar-se a conèixer la decisió, ha penjat en el seu compte de twiter una foto-grafia dels treballadors celebrant la prórroga. n

GENCaT


CULTURA

Sessions golfes els dissabtes. Sessions matinals els diumenges • Programació i horaris subjectes a canvis de darrera hora. Disculpeu les molèsties. Estrena C Català 3D VO Versió original subtitulada

Per fer el mos a Bages Centre

entra al futur amb

La guerra del planeta de los simiosDimecres 12 i Dijous 13, estrenasessions a les 4.20 - 5.20 - 7.15 - 8 - 10.10

12 anys. Aventures. 140 min. laguerradelplanetadelossimios.esEl César, el líder dels simis, ha de portar la seva jove comunitat a una nova llar, mentre al seu interior es des-ferma una guerra entre la família, l’honor i la venjança.

El bebé jefazo4.15Diumenge matinal 12

Apta. Animació. 97 min. Un nadó peculiar, que porta vestit, corbata i maletí, i el seu germà Tim, de 7 anys, intenten aturar els perversos plans del director de l’empresa Puppy Corporation.

Piratas del Caribe: la venganza de Salazar5.20 - 7.50Dissabte golfa 0.35 Diumenge matinal 11.5012 anys. Aventures. 129 min. disney.es/lavenganzadesalazarA Jack Sparrow el persegueix el capità Salazar i la seva tripulació de pirates fantasma, escapats del Triangle del Diable i obstinats a acabar amb tots els pirates.

La momia4 - 6.10 - 8.20 - 10.40Dissabte golfa 0.40 Diumenge matinal 1212 anys. Aventures. 110 min. lamomia-lapelicula.esTot i estar enterrada en la profunditat del desert, una anti-ga princesa, que posseeix una maldat oculta, es desper-ta a la nostra època i provoca un gran caos.

Capità Calçotets4.15Diumenge matinal 12.10

Apta. Animació. 89 min. CatalàDos alumnes entremaliats hipnotitzen el director de l’ecola fent-li creure que és un superheroi entusiasta i bastant beneit anomenat Capità Calçotets.

Señor, dame paciencia4.30 - 6.25 - 8.20 - 10.40Dissabte golfa 0.40 Diumenge matinal 1212 anys. Comèdia. 91 min. Un banquer conservador i rondinaire viatja a Sanlúcar de Barrameda amb els seus fills i les seves parelles, que no suporta, per escampar les cendres de la seva dona.

Batwatch. Los vigilantes de la playa6.10 - 8.25 - 10.35Dissabte golfa 0.45

16 anys. Aventures. 116 min.Un socorrista professional i el seu insolent company deixen les seves diferències de banda quan descobre-ixen una trama delictiva que amenaça el futur de la badia.

La casa de la esperanza10.20

12 anys. Drama. 127 min. Durant la invasió alemanya de Polònia, el guardià del zoo de Varsòvia i la seva dona arrisquen la seva vida utilitzant el zoo com a tapadora per ajudar jueus a escapar.

Wonder Woman5 - 7.40 - 10.20Dissabte golfa 0.30 Diumenge matinal 11.5012 anys. Aventures. 141 min. wonderwoman-pelicula.comLa Diana, princesa de les amazones, abandona casa seva per lluitar en un gran conflicte que sacseja el món. Allà descobreix el seu potencial i el seu veritable destí.

C Despido procedente10.20Dissabte golfa 0.40

12 anys. Thriller. 86 min. Un executiu d’una multinacional comet una petita errada que es transformarà en el seu pitjor malson quan un des-conegut comenci a reclamar-li una indemnització.

Un don excepcional8.20 - 10.45Dissabte golfa 0.40

7 anys. Drama. 101 min. undonexcepcionalpelicula.esEl Frank és un solter que cria la seva espavilada neboda. La vida de tots dos canvia quan fa familia s’assabenta del domini de les matemàtiques de la nena.

Estiu 19934.20 - 6.20Diumenge matinal 12

Apta. Drama. 97 min. Català La Frida, una nena de sis anys, afronta el primer estiu amb la seva nova família després de la mort de la seva mare. S’obre un nou món per a ella.

C

Gru 3, el meu dolent preferit4 - 6 - 8Diumenge matinal 11.50

Apta. Animació. 90 min. CatalàDesprés de ser acomiadat per no haver atrapat el dolent que amenaça la humanitat, el Gru descobreix que té un germà bessó que l’anima a seguir com a dolent.

C

Gru 3, mi villano favorito4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.40Diumenge matinal 12.10

Apta. Animació. 90 min.Després de ser acomiadat per no haver atrapat el dolent que amenaça la humanitat, el Gru descobreix que té un germà bessó que l’anima a seguir com a dolent.

Baby Driver4 - 6.10 - 8.20 - 10.40Dissabte golfa 0.50 Diumenge matinal 1216 anys. Comèdia. 112 min. Un jove conductor especialitzat en fugues coneix una noia i decideix abandonar la vida criminal, però un darrer encàrrec amenaça la seva vida, l’amor i la seva llibertat.

El hombre del corazón de hierro6 - 8.15 - 10.30Dissabte golfa 0.40

16 anys. Drama bèl·lic. 119 min. 1942. La resistència txeca a Londres decideix assassinar a Praga el líder nazi Reinhard Heydrick, cap de les SS, la Gestapo i arquitecte de la “solució final”.

Llega de noche4.25 - 6.25 - 8.25 - 10.45Dissabte golfa 0.45 Diumenge matinal 1216 anys. Terror. 92 min. El Travis té 17 anys i viu en una casa tan segura com de-soladora amb els pares que són molt protectors fins que una jove parella hi arriba amb el seu fill buscant refugi.

Día de patriotas5.10 - 7.45 - 10.20Dissabte golfa 0.20 Diumenge matinal 11.5016 anys. Thriller. 133 min. Un comissari de la policia de Boston investiga els esde-veniments de la Marató de Boston, el 2013, quan l’ex-plosió de diverses bombes va provocar moltes víctimes.

Montserrat, escenari de la nova novel·la de Dan BrownRedaccióManresa

nnn La Pedrera i la Sagrada Família de Barcelona i el monestir de Mont-serrat són alguns dels escenaris on transcorre la nova novel·la de Dan Brown, Origen (Columna Edicions), que arribarà a les llibreries en cata-là i en castellà el pròxim 5 d’octu-bre. A més de Barcelona o Montser-rat, les noves aventures de Robert Langdon tenen lloc a Bilbao, Ma-drid i Sevilla, a espais com el Mu-seu Guggenheim, el Palau Reial o la Catedral sevillana. “Sempre he considerat Espanya una terra de boniques paradoxes; un lloc amb una rica tradició i història que, al mateix temps, no deixa de llaurar el futur innovant en ciència i tecnolo-gia. Per això, quan em vaig propo-sar escriure una novel·la que mes-clés coses antigues i modernes, vaig saber que només podia escollir un lloc per ambientar-la”, ha assenya-lat Brown en un comunicat de l’Edi-torial Planeta. L’escriptor ha destacat que és “una novel·la que celebra la riquesa de les tradicions i història d’Espanya

i la seva il·lusionant visió de futur”. En la novel·la, Robert Langdon, el conegut professor de simbologia i iconografia de Harvard, viatja al Guggenheim per assistir a un anunci que canviarà la ciència per sempre. L’amfitrió de la vetllada és Edmond Kirsch, un jove multimi-lionari que ha desenvolupat grans invents tecnològics i que va ser un dels alumnes més brillants del ma-teix Langdon. Es disposa a revelar un gran des-cobriment que respondrà a dues preguntes: d’on venim i a on anem. Quan es disposa a fer l’anunci, ex-

plota el caos davant la sorpresa dels convidats i de milions d’especta-dors de tot el món. Davant l’amenaça que la troballa es perdi, la directora del museu, Am-bra Vidal, i Langdon hauran de fu-gir desesperadament a Barcelona i iniciar una cursa a contrarellotge per localitzar la críptica contrase-nya que els donarà accés al revo-lucionari secret de Kirsch, mentre són perseguits per un enemic tur-mentat i perillós. En el viatge descobriran els epi-sodis més foscos de la història i de l’extremisme religiós. n

En Peyu actuarà a Manresa amb el seu nou show d’humor

nnn La programació de la propera temporada del Teatre Conservatori ja està a punt. El 7 de setembre ar-rencarà la programació amb l’obra de teatre 4 minuts i 12 segons, de Ja-mes Fritz, un muntatge per reflexi-onar sobre la influència de les xar-xes socials en l’entorn escolar i que servirà per inaugurar el nou curs escolar. La Gala de Màgia del 3r Festival Màgic de Manresa tornarà un any més al Teatre Conservatori, el 23 de setembre, amb un espec-tacle en el qual podrem veure els millors mags d’arreu de Catalunya. Qui també serà al Teatre Conser-vatori serà en Peyu amb el seu nou show d’humor iTime, un muntatge en el qual en Peyu es transforma en un Steve Jobs a la catalana per fer-nos viatjar a través del temps. El 4 de novembre pujarà dalt l’escenari la família “inestable” de pallassos i músics excepcionals que són Jordi Martínez, Joan Arqué, Roger Julià, Pep Pascual, Mauro Paganini amb Rhümia, la segona part de la bio-logia clownesca que va començar

amb Rhum i que va tenir una gran acollida al Teatre Lliure de Barce-lona. Un obús al cor, de Wajdi Mo-uawad, del mateix autor del qual ja vam poder veure Incendis i Cels al Kursaal, es podrà veure al Conser-vatori el 18 de novembre amb la in-terpretació brillant d’Ernest Ville-gas i sota la direcció d’Oriol Broggi. El Teatre Conservatori acollirà tam-bé dos grans concerts de música. El primer serà el 22 de setembre dins del Cicle d’Arrel amb el concert de folk del grup italià Bella Ciao, acom-panyat en aquesta ocasió per Jau-me Arnella i Carles Belda, i el segon concert serà el de Guillem Roma, el 28 d’octubre. n

RedaccióManresa

PLaNETa KuRSaaL


ESPORTSL’Associació La Salle compleix 75 anys tornant a organitzar la Nit de l’Esportista, que enguany ha arribat a la 47a edició

El motorista Gerard Farrés s’erigeix com el millor esportista absolut a ManresaVICENç COMAS. El desaparegut periodista rep l’homenatge de tots els esportistes i de la ciutat amb un reconeixement molt emotiu

Gerard Farrés va rebre el 27 de juny de mans de l’al-calde de Manresa, Valen-tí Junyent, el premi al mi-

llor esportista absolut de la 47 Nit de l’Esportista celebrada al Teatre Kursaal de Manresa.Una gala molt llarga però impe-cablement conduïda per l’actor i presentador Quim Masferrer, el conegut Foraster, que va destacar els mèrits de Farrés en assolir la ter-cera posició en l’apartat de motos, el seu millor resultat en una de les ca-tegories més difícils del ral·li Dakar.Darrere es va classificar el jove gim-nasta Kevin Traid, que forma part de la selecció estatal absoluta i té possibilitats de ser als Jocs Olím-pics de Tòquio 2020. La tercera po-sició va ser per a la parella de ball esportiu del Royal Dance Guillem Pascual i Rosa Carné, quarts en el Campionat del món d’Hongria en llatins i en la categoria d’adults.

RedaccióManresa

L’exjugador de bàsquet, amb 19 temporades a l’ACB, i ara amb el càrrec de director esportiu del Bàs-quet Manresa, Román Montañez, va rebre el Premi Bages - Trofeu Ma-nel Estiarte. La dedicació a l’esport, el Premi Josep Maria Pintó, va ser per al directiu del CA Manresa, Ma-nel Molera. El premi a l’esportista jove va correspondre enguany a la gimnasta Andrea Carmona, mem-bre de l’equip estatal júnior, segui-da per Izan Cubillas (natació) i Pol López (judo), com a segons, i per Pol Vila (atletisme) i Toni Naspler (bàsquet). Amand Redondo, tri-atleta de la categoria de 50 a 55 anys, i tercer al Campionat d’Eu-ropa d’aquatló, del CN Minorisa, va ser reconegut com a millor ve-terà. Altres reconeixements van ser per a Joan Lleonart (millor entrena-dor), Tomàs Bellès (patrocinador), equip prebenjamí del CF La Salle Manresa (escolar), Alexandre Gost, Amaia Valentín, Carles Calavera, Julie Olivé i Tania Cordón (Special Olympics), Ignasi Ávila (paralím-

pics), Gimnàstic de Manresa (en-titat) —entregat al seu president, Miquel Sebastià, i a l’entrenador del juvenil A, Carles López—, el femení de l’Avinent CA Manresa (millor equip), Mercè Rosich (di-rectiu) i Eduardo Romero (àrbitre).Durant dues hores i mitja i sota l’organització de l’Associació La Salle, que enguany compleix 75 anys, es van repartir un llarg nom-bre de guardons, entre els quals cal destacar l’In memoriam al nostre company desaparegut el desem-bre passat Vicenç Comas en un dels moments més emotius de la Nit, quan la seva filla Montse va re-collir el premi Vila Valldaura, espe-cial del jurat, que va rebre de mans de l’alcalde Junyent i de la directora del Grup Taelus, Pilar Goñi. També, a partir d’ara, el premi als jutges i àrbitres portarà el nom del desa-paregut àrbitre i col·laborador de Canal Taronja, Rafel Vilaseca. Els mèrits de Comas, així com un am-pli resum del que ha estat la Nit, va anar a càrrec del pregoner, Ton

Perarnau, de l’Associació La Salle, i creador de la Nit, junt amb Vicenç Comas, el qual durant 47 anys ha format part del jurat. Durant l’ac-te també va parlar el president del Consell Català de l’Esport, Antoni Reig, que va adreçar “unes parau-les de felicitació per la bona salut de l’esport manresà, com s’ha de-mostrat aquesta nit”.Cal destacar que la propera Nit serà

organitzada pel Beisbol Club Man-resa, que aprofitarà la celebració del seu 25è aniversari i que Man-resa serà el 2018 la ciutat catalana del beisbol. I una anècdota que va voler explicar l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, és que el presen-tador, Quim Masferrer, fa 19 anys, quan el Bàsquet Manresa va gua-nyar la lliga, era seguidor del club i venia a veure tots els partits. n

Gerard Farrés rebent de mans de Valentí Junyent el premi al millor esportista absolut de la Nit de l’Esportista 2017

Gruix de premiats d’una de les categories guardonades de la Nit de l’Esportista al Teatre Kursaal de Manresa

Montse Comas rep de mans de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i de la directora de Grup Taelus, Pilar Goñi, el reconeixement pel seu pare, Vicenç Comas, per la seva trajectòria i implicació en la Nit de l’Esportista

FoToS: aj MaNRESa


ENTRETENIMENT

938 720 205

FREQÜÈNCIA

Anuncia’t a

HORITZONTALS: 1. Exclamació d’enveja pels mira-ments dels altres (dos mots) / 2. Paquistanesos xerraires. Silenciar el nom del cap de sala franco-ga-llec / 3. Crida al mal temps. Motlle bàsic per fer criatures. S’acaben la carn / 4. Crea abstractament cera fosa. Quatre reformats per una llima de ferro / 5. Peix que no es porta l’oli però la sal sí. Reduí el cap de l’Edu per educció / 6. Un i gràcies. Bigoti amb majúscules (i un esquitx de mostassa). Cinc-cents, i de res / 7. Sembla un acu-dit, però és un instrument basc. La mare dels ous, de les galines i de la vida en general / 8. Duu el tren a l’altra banda. Distribuiré el terreny / 9. Entretinguda com una amanida. La Bolena, pel cap de se-mana / 10. Aturen abans que arri-bi tota la parentela. Viu de carpac-cios i sushi / 11. Al mig del carrer. Són assumptes de carn. La meitat de molt / 12. Irritat pels diez lla-tins. Revoltós com un fatxa italià / 13. De l’alçada d’un campanar a l’Orient Mitjà. Violenta topada per una ruta equivocada.

VERTICALS: 1. Roca plena de quars i afecte per Llatinoamèrica. Mort de gana com el general / 2. És cosa de l’orina, que altera tota la cúria. Cridòria, xisclam i desori / 3. Una vida sen-se limitacions. Dolç embolcall del préssec llescat. En plena mani / 4. Quan es fan rojos tenen problemas amb els bancs. Línia que es presen-ta corrent al final / 5. Enemics del Segon Any. És com la droga que es porta als ossos. Marxa de Vilaller / 6. I entra a Súria. Fica al túrmix qualsevol cosa, sobretot verdura. Fre en mal estat / 7. De bolets com aquest l’altre general en tenia un fum. O lliurat o rendit, tal insecte / 8. Estimis en Martin l’escriptor. No es refereix a tal o qual amic sinó al tàlem / 9. Aixequen per sota. Un tall com una mala cosa / 10. El mig de la meitat. No és un mseurador d’udols ans de quantitat de pluja. Abans de decapitar-lo era viu / 11. Vagaregeu gairebé per tot arreu. Us quedeu immòbils fent la ver-tical / 12. Quin mal, de cop, quan m’ha arribat la seva veu! D’aquí a mig any, quan farem negoci.

MOTS ENCREUATS, per Pau Vidal

URGÈNCIESTot tipus d’urgències 112Bombers i Ambulàncies 112Urg. Primària Bages 93 875 79 67Mossos Bages 93 875 98 00Policia L. Manresa 93 875 29 99HOSPITALSSant Joan de Déu 93 874 21 12Centre Hospitalri 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50SERVEISInformació Municipal 010Renfe 902 24 02 02FGC 93 205 15 15Julià 93 431 11 00Alsina Graells 902 42 22 42Castellà 93 874 68 00Eix Bus 93 874 66 66Costa Calsina 93 873 84 54Hispano Igualadina 902 44 77 26Masats 93 804 12 13Radio Taxi 93 874 40 00Taxis Manresa 93 877 08 77Ajunt. Manresa 93 878 23 00TE

LÈFO

NS

D’IN

TERÈ

S

MOTS ENCREUATS, per Pau VidalÀRIES - 21 / 03 - 20 / 04Et pots trobar que has de treure temps per a la parella, ja que la fei-na et té massa absorbit. Moment de fer activitats en col·laboració i d’aju-dar els qui ho necessiten.

TAURE - 21 / 04 - 20 / 05Moments tensos amb els germans per diferències d’opinions o perquè sents que s’involucren en qüestions molt personals. Estarà bé posar-hi límits, sempre de manera assertiva.

BESSONS - 21 / 05 - 21 / 06Aquests dies estàs encisador i aug-menten els pretendents o pretenden-tes. Si has acabat una relació, potser ho podeu convertir en amistat, però valora si això és convenient.

CRANC - 22 / 06 - 22 / 07Pot ser que et reafirmis de manera una mica agressiva o que perdis els estreps per tal de sortir-te amb la te-va. No renunciïs a l’ètica, si ho fas, després et pots penedir.

LLEÓ - 23 / 07 - 23 / 08Pots ocultar les teves veritables in-tencions però no podràs evitar par-lar de més. T’agrada massa parlar de tu per mantenir-te en silenci. Atrac-ció per una persona amiga.VERGE - 24 / 08 - 22 / 09Vius amb ansietat la teva por de no tenir-ho tot lligat per a les vacances. Relaxa’t i deixa més espai a la impro-visació. Si ho controles tot, ja no que-da espai per a la sorpresa.

BALANÇA - 23 / 09 - 20 / 10Recuperes el to vital i valores el teu temps lliure. Vols invertir en futur, ja sigui un pla de pensions, un viatge per a aquest estiu o t’interesses per un nou aprenentatge.

ESCORPÍ - 21 / 10 - 22 / 11T’acostes al final d’un llarg període en què has viscut situacions difícils. Cercant alliberar-te i obrint horit-zons. I si no ho cercaves, la vida t’ha donat oportunitats.

SAGITARI - 23 / 11 - 21 / 12Pots enamorar-te en un viatge o bé conèixer algú d’origen estranger. Pe-rò la teva preocupació està en el ter-reny material. Et mous entre el viure sense límits o estalviar.

CAPRICORN - 22 / 12 - 21 / 01Entres en un període de bonança pel que fa a salut, com a mínim una mi-llora es pot donar. També les coses poden anar més bé en el terreny la-boral. Un nou contracte o més sou.

AQUARI - 22 / 01 - 19 / 02Fer més exercici físic pot equili-brar-te. Estrès, nerviosisme... tot el que acumules i que es torna perju-dicial. Si tens possibilitat d’anar a la muntanya, t’anirà molt bé.

PEIXOS - 20 / 02 - 20 / 03T’agradaria alliberar-te d’una feina que no et satisfà prou però no saps molt bé per on tirar. Abans d’em-prendre una acció arriscada, sos-pesa si pots reduir la jornada.

Zodíac’17 MOTS ENCREUATS, per Pau Vidal

Ban

c d

e co

nti

ngu

ts. D

han

na

Ast

ròlo

ga

deL 7/07 AL 13/07

Octavi Bono és CONTRAPORTADA com a ...24 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 6 aL 19 DE juLioL DE 2017

Director general de Turisme del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

L’ENTREVISTA

Aquest mes de juliol es compleix el primer any que Octavi Bono va ser nomenat director general de Turisme del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. Amb més de 20 anys d’experiència de gestió pública turística a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre, Bono va ser convidat recentment al programa de Canal Taronja “Anem per feina” dedicat exclusivament al sector turístic.

Des del punt de vista turístic, ha començat la temporada l’estiu?S’ha de parlar d’exercici, no de temporada. S’ha de pensar que el sector és un àmbit d’activitat important i, per tant, mereix una atenció continuada al llarg de 12 mesos, i sí que és cert que el valor que tenim dels primers 4 mesos de l’any és satisfactori. Estem creixent al voltant del 8 % en el nombre de visitants, en el conjunt del país, però encara millor que això, perquè al final els visitants, si no generen valor afegit, tampoc no hi hem d’estar fixant l’atenció. Hem crescut un 12 % en ingressos en aquest mateix període per a turisme internacional, respecte d’aquests mateixos 4 mesos de l’any anterior. Per tant, això ens fa pensar que hi ha una dinàmica creixent que l’hem vista ja en aquesta primera part de l’any, en la qual hi ha un component més de turisme de neu, de turisme urbà als primers moviments de Setmana Santa, però que també l’augurem per al que queda d’exercici.

Què representa el turisme de la temporada d’estiu respecte al turisme de tot l’any?Bona pregunta, perquè a vegades no tenim consciència del que significa l’activitat al litoral. Si féssim només una anàlisi del que són el nombre de places ubicades al país, veuríem que de nord a sud, o de sud a nord, el nostre litoral acull aproximadament al voltant del 80 % de l’oferta del conjunt del país. També és veritat que podríem treure d’aquest espai tot un entorn metropolità al voltant de Barcelona o el conjunt del Barcelonès, i la xifra llavors és una mica més baixa,

perquè és clar que aquest espai no té el mateix comportament; té una activitat de caràcter més urbà, que és diferent de la vacacional que tots podem tenir ara al cap. Per tant, ens podríem estar movent segurament per sobre del 70 %. Però després, si ho analitzem per demarcacions, veuríem que el pes és, en alguns casos, fins i tot més elevat a la demarcació de Tarragona, ja que el turisme del litoral en 21 municipis genera el 90 % de l’activitat, quasi bé el 91, o a la demarcació de Barcelona potser afecta el 86 %.

pel que fa a l’exercici 2017, quina xifra percentual pot representar el turisme respecte al que va haver-hi el 2016?Caldrà veure-ho, però, és cert que tindrem una tendència a l’alça que potser es mourà per sota d’aquest 10 % que ja hem anat veient a l’inici d’aquests primers 4 mesos, però, en general, esperem. L’estat d’ànim i el volum de reserves i els inputs que ens van traslladar els diferents gestors ens porten a veure que tindrem segurament un exercici certament positiu i superior al d’ara fa un any. A mi els balanços m’agrada fer-los ja no tant sobre la previsió, sinó sobre un resultat final, i això ja tindrem oportunitat de fer-ho més endavant.

I aquest augment de nivell d’activitat, quines repercussions té?

jordi Cuadras

D’entrada, en ingressos, que és la part que més ens agrada veure. Ens agrada créixer més en ingressos que no pas en nombre de persones. Als responsables de la gestió de l’activitat turística, sobretot en l’àmbit públic, encara ens costa no parlar del creixement en tant d’un increment percentual en nombre de persones, és un hàbit des de fa desenes d’anys, però això té un valor relatiu. El que té significació, el que és important, és que succeeix en un sector de l’activitat econòmica, quina riquesa genera en el territori que l’acull i per tant què implica, que és el punt de vista de valor afegit. Aquesta tendència creixent per sobre dels ingressos de les persones ens fa pensar que també aquell objectiu que tenim, que és incrementar la despesa diària dels nostres visitants, es va complint. De fet, l’any passat quasi bé vam fregar un 13 % en increment de despesa diària, i això ens fa veure, doncs, que el camí en aquest moment és l’adequat.

Quina ocupació genera el turisme a Catalunya? Sovint es diu que és una ocupació de baixa qualitat, és així?A Catalunya genera al voltant del 13 % del que seria el gruix de persones ocupades. Segurament tenim camp per córrer i hi ha la possibilitat de corregir situacions que, des del punt de vista de les

remuneracions i de les condicions, requereixen ser corregides. Però em sap greu que de vegades fem exercicis simplificadors. És a dir, jo crec, no que el turisme sigui un sector que tingui una necessitat de corregir determinats aspectes vinculats a la gestió dels seus recursos humans, és que potser el té el conjunt de l’economia catalana o què succeeix en el món del comerç? O què succeeix en l’àmbit precisament de la producció del sector primari? I parlem habitualment de com viu la gent de la mar i de la pesca? Per tant, situar només en el focus d’atenció el turisme com si la resta de sectors productius visquessin una altra realitat em sembla que és una mirada que no és completa. I quin és el perfil dels visitants que vénen a Catalunya?És molt plural, perquè també el país respon a aquesta pluralitat. Cada vegada ens és més difícil fer un disseny que pugui explicar el conjunt i estandarditzar un perfil que expliqui la totalitat. Per què? Perquè la totalitat és molt variada i fins i tot el mateix turista acaba tenint comportaments diferents al llarg de l’any en el mateix país si ve diverses vegades.

I pel que fa a destinacions, on va aquest turisme a Catalunya?La distribució es produeix en funció també d’on hi ha l’oferta. Si parlem de turisme, si parlem d’excursionisme, els moviments són molt més variats perquè la gent, un cop és a la seva destinació final, es mou i fa visites d’hores a determinades zones del conjunt del país. Abans fèiem una reflexió de com es distribuïa l’oferta en el conjunt del litoral, i estem dient que un 70 % de l’activitat queda concentrada al litoral en diferents intensitats. Hi ha una dinàmica també molt important en l’entorn metropolità i Barcelona ha anat esdevenint cada vegada més un espai turístic molt potent. Tenim també una zona a l’alta muntanya on en determinats moments de l’any el nivell d’activitat és força intens i la distribució cap a la resta d’aquest espai d’interior entre el litoral i aquesta zona d’alta muntanya potser és lleugerament inferior a la de la mateixa alta muntanya. Cadascun també té perfils de

turisme diferents. Segurament, l’oferta més internacionalitzada és la que trobem en aquesta franja del litoral, on el percentatge de client internacional és molt elevat. Ho és menys en aquest espai interior i d’alta muntanya.

És un bon país Catalunya per atraure turisme? perquè té una gran capital internacional com és Barcelona, platja i muntanya. per tant, Catalunya ho té tot?Per mi, Catalunya és un bon país per moltes coses, també pel turisme. Però sí, des del punt de vista d’activitat turística, jo crec que podem estar satisfets d’allò que estem portant a terme sent conscients que hi ha coses per corregir, sent conscients que hi ha coses per millorar. Però només prenent com a referència els valors d’aquest volum d’ingressos, d’aquests més de 17.000 milions que tindríem en turisme internacional o també dels 18 milions de turistes internacionals, estaríem situant el nostre país en el conjunt del continent europeu en el top 10. Segurament, ens mouríem en el 8è pel que fa a ingressos, comparant-nos fins i tot amb el que significaria països com la mateixa Espanya o França o el Regne Unit o Itàlia, i en el número 9, pel que fa al nombre de visitants. Tenim reptes i hem de treballar per la innovació i hem d’aprofitar bé el coneixement. Hi ha unes quantes coses per fer, però la veritat és que sí que som un país que té vocació de ser turístic.

Com és el turisme en comarques com les de la Catalunya Central?Està molt orientat al mercat català. Està menys orientat encara al mercat espanyol, i menys del que voldríem i necessitaríem segurament al mercat interna-cional. Necessitaríem generar més volum, introduir també una millor xarxa de la relació entre tots aquests sectors que hi intervenen. Avançar en temes de coneixement i d’innovació. Però potser el gran repte, per situar-ne un, seria anar afrontant cada vegada més aquesta diversificació de mercats que permeti que l’activitat s’estengui d’una manera més àmplia en el conjunt de l’any perquè l’estacionalitat és més baixa i treballem força i treballem amb alguns dels sectors que avui són aquí. n

“El perfil del visitant de Catalunya és plural, com ho és el país”

La XaRXa

Director general de Turisme del Departament d’Empresa i ...DEL 6 aL 19 DE ju LioL DE 2017 l...

Documents

Transcript of Director general de Turisme del Departament d’Empresa i ...DEL 6 aL 19 DE ju LioL DE 2017 l...