Diputació de Tarragona | - Centenari Ramon Muntanyola · Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de...

Centenari Ramon MuntanyolaL’Espluga de Francolí

Presentació a la premsa dels actes commemoratius del centenari del naixement de Ramon Muntanyola i Llorach

Palau de la Diputació de Tarragona27 de març de 2017

1. Resum biogràfic

2. Programa d’actes

3. Exposició al Museu de la Vida Rural de l’Espluga

4. Publicacions

5. Música

6. Tres articles sobre la figura de Ramon Muntanyola


1. Resum biogràfic

Ramon Muntanyola i Llorach va néixer a l’Espluga de Francolí el 2 d’abril de1917. Va estudiar les primeres lletres al Col·legi de les Germanes CarmelitesVedrunes, a la seva vila natal, a partir dels 3 anys. El 1923 passava a l’escolapública que regentava el mestre Martí Poch i Gramunt. El 1927 ingressà com apostulant a l’escola dels Paüls de Bellpuig d’Urgell, on cursà els cinc anysd’Humanitats. El 1932 fou traslladat a Mallorca per a cursar el noviciat a laCasa que la Congregació de Sant Vicenç de Paül tenia a la capital de l’illa de lacalma.

Només hi cursà el primer any i decidí passar al clergat secular. La tardorde 1933 reprenia els seus estudis eclesiàstics al Seminari Pontifici deTarragona. Se li convalidaren els estudis d’Humanitats i ingressà a la facultatde Filosofia. En aquell Casal inicià la seva carrera poètica, també. El 1935 jaguanyava el primer premi en un certamen convocat pels fejocistes deTarragona.

L’estiu de 1935 era al Seminari de la Seu d’Urgell. Tornant a Tarragona,aquell curs, el darrer dels estudis de Filosofia, composà altres poesies, i aljuliol, des de l’Espluga, redactà Clavell. Amb els seus companys seminaristestarragonins, a l’estiu es desplaçaven al Seminari de la Seu d’Urgell. Allíseguiren les notícies dels esdeveniments a l’aixecament militar. El diumenge 26de juliol, un escamot de milicians els obligà a retornar a Tarragona. Els camionsque els transportaren foren interceptats i els seminaristes conduïts a Lleida, onforen empresonats algunes setmanes. Després els traslladaren al vaixell “RíoSegre” ancorat al port de Tarragona i convertit en presó.

En ser alliberat, conegué la desgràcia de l’assassinat del seu pare i delseu germà, a la carretera de Montblanc a Reus, al terme de la Selva del Camp.La mare, ell i la seva germana petita, junt amb la seva tia, viuda d’un altreafusellat a l’Espluga, es traslladaren a Barcelona, on pogueren refugiar-se acasa d’uns amics de la família. Els altres dos germans, Pere i Josep Maria,residien a Mallorca. Ramon Muntanyola decidí fer camí cap a l’illa.

Amb Manuel Morgades, compatrici seu i sacerdot paül, passaren lafrontera a França, i des de Marsella emprengueren el viatge a Mallorca. Elsetembre de 1937, continuava els seus estudis i inicià Teologia. Malgrat tot,continuà escrivint poesia, i d’aquesta etapa ens ha deixat diversos poemesrelacionats amb la Mare de Déu de Lluc.

Acabat el conflicte, retorna al Seminari de Tarragona per seguir elsestudis. Completà els cursos de Dogma, Moral i Cànons. Durant aquest


període rebé la tonsura clerical a l’Espluga, el juny de 1940, i les dues primeresordres menors. Seguiren la resta d’ordres, el diaconat i l’ordenació sacerdotal,rebuda a Tortosa de mans del Bisbe Félix Bilbao.

El 5 de març de 1942 celebrava la missa nova a Cervià de les Garrigues,on residia encara la seva àvia paterna. Es reincorporà al Seminari deTarragona i inicià la seva carrera sacerdotal que el va portar primer a Montbriódel Camp, com a vicari dominical. El juliol era nomenat vicari de Guimerà iencarregat de Ciutadilla. El 1944 era vicari a Santa Maria de Montblanc.Seguiren els destins de rector a Farena, encarregat de Rojals i de Mont-ral. Elseu vessant poètic continuava desenvolupant-se, i es començaren a publicarels primers poemaris seus.

El 1946 publicava Ànima endins. L’octubre d’aquell any fou nomenatecònom dels Omells de na Gaia. Els anys de permanència en aquella parròquiamarquen definitivament els aspectes més singulars de la personalitat demossèn Ramon Muntanyola. Inicià la publicació de La Veu de la Parròquia, queper ordre episcopal fou substituïda per Hoja diocesana, creada per l’arquebisbeArriba y Castro.

Durant aquells anys començà el seu pelegrinatge de missioner, pelspobles propers o llunyans a la seva parròquia. El 1950 edita la revista Ressò,que l’arquebisbe li prohibeix després de dotze números publicats. L’arquebisbe,descontent i contrariat amb Muntanyola, el destina com a capellà adjunt a lacasa d’exercicis de la Selva del Camp.

La seva estada als Omells també és prolífica en activitats literàries: JocsFlorals de Vallfogona, per exemple. Inicià la composició poètica de goigs.Publicà Infants, Ocells i Nadales. La segona edició d’Ànima endins. L’etapaselvatana, com se l’anomena, li permeté contactar amb els nuclis culturalsactius a Reus. Era cridat des dels indrets més insospitats per tal que hi anés apredicar la Santa Missió.

Un grup d’amics, el 1957, obsequiaren a mossèn Ramon amb un calze,conegut com el Calze de Catalunya, per portar gravat el vers del poema PauClaris de Ventura Gassol: “El tinc alt per Catalunya i per tots els catalans”. Dosanys més tard publicava Romiatge per la terra.

El diumenge 28 de febrer rebia a l’Espluga, on devia ser casualment, elnomenament de rector de Santa Maria del Mar de Salou. El dimarts dia 1 d’abrilescriu des del mateix poble al seu amic Enric Prats, músic reusenc, i li hocomunica: vol que ho sàpiga per ell mateix quan el nomenament encara no ésde domini públic.


La tasca pastoral i social feta a Salou,així com l’activitat literària duta a terme finsa la seva mort, ultrapassen el que ésaconsellable de relatar en aquest breu iocasional resum biogràfic. L’estimació queva repartir li fou resposta amb entranyableamistat per tothom a qui va tractar. La frase“no tenia un no per a ningú” és tant repetidaentre els seus coneguts, que poc farem,només amb la celebració d'aquestaefemèride del centenari del naixement, si nosom capaços de deixar rastre per poderseguir les seves petjades.

2. Programa d’actes

ABRIL

Dissabte, 1L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

A les 18:30. Museu de la Vida Rural. Presentació dels actes commemoratius del Centenari del naixement de mossèn Ramon Muntanyola.

Diumenge, 2L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Església Vella. Missa concelebrada per monsenyor Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, i ofrena de corona a la casa on va néixer Ramon Muntanyola. Col·laboració de la Coral Espluguina i cor infantil del Col·legi Vedruna. En acabar la missa, tall de veu de mossèn Ramon Muntanyola: “Commemoració espluguina de mossèn Serret, rector”

L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ A les 18 h. Casalet. Concurs de rapsodes Font Baixa. Poesia obligada La llum del meu Camp, de Ramon Muntanyola


LA SELVA DEL CAMP A les 19 h. Espai Santa Llúcia. Conferència a càrrec de l'historiador Josep M. Grau i Pujol: L’etapa selvatana en la biografia de mossèn Ramon Muntanyola

Divendres, 21L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Residència Jaume I. Departament de Cultura de la Generalitat. La Veu em frisa. Lectures especialment de mossèn Ramon Muntanyola.

MAIG

Diumenge, 7SENAN – MONTBLANQUET

Diversos actes.

Dijous, 11L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

A les 18 h. Auditori Carulla-Font del Casal de l’Espluga. Conferència a càrrec de Jordi Llavina: El poeta Ramon Muntanyola. Dins el cicle de primavera de la Formació Permanent.

Setmana del 15 al 19L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

IES Joan Amigó. Xerrada sobre mossèn Ramon i lectura de poemes per part de l'alumnat.

Data a determinarLA SELVA DEL CAMP

Semblança biogràfica de Mossèn Ramon Muntanyola. Lectura de poemes a càrrec de Josep M. Puig i Baiget i Montserrat Masdeu.

Divendres 19.L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

A les 19 h. Església Vella. Conferència a càrrec de mossèn Manuel M. Fuentes: Ramon Muntanyola. L’home d’església.


A les 18 h. Sala Folch i Torres del Casalet. 40 Certamen Literari del Casal de l'Espluga de Francolí. 36 premide poesia "Mossèn Ramon Muntanyola". Premi especial poesia infantil i juvenil "Mossèn Ramon Muntanyola"amb motiu del centenari del naixement.


JUNY

Dissabte, 3MONTBLANC

Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. Exposició i acte acadèmic: “Mossèn Ramon Muntanyola a Montblanc”. Josep M. Porta, Josep Gomis i Josep M. Vallès. Coral de l’Escola Municipal de Música de Montblanc.

Dimarts, 6REUS

Centre de Lectura. A les 19.30 h. Taula rodona amb representants destacats de la societat i la cultura del territori.

Dimecres,7TARRAGONA

A les 18 h. Seminari Pontifici Conferència a càrrec de mossèn Manuel M. Fuentes: Ramon Muntanyola, l’home d’església


A les 12 h. Auditori Carulla Font del Casal de l’Espluga. Presentació de Dia vindrà.Antologia poètica de Ramon Muntanyola. A càrrec de l'escriptor i exconseller de la Generalitat Joan Maria Pujals.

Dimarts, 13REUS

Centre de Lectura. A les 19.30 h. Lectura de poemes de Ramon Muntanyola a càrrec del col·lectiu En veu alta.

Dimecres, 14TARRAGONA

A les 19 h. Claustre de Sant Pau. Seminari Pontifici. Presentacio de Dia vindrà.Antologia poètica de mossènRamon Muntanyola. Joan M. Pujals: Introducció i presentació dels poemes. Lectura: Pere Navarro i Josep M.Vallès.

Data a determinar


SALOU Conferència.

JULIOL

Data a determinarL’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Concert: Jordi Francolí. Jardins del Francolí. Plaça d’en Canós.

Data a determinarVILA-SECA

Auditori Josep Carreras. Concert per a orquestra, cor i solistes. Peces de Sebastià Rué, Albert Sanahuja i Valentí Miserachs sobre poemes de mossèn Ramon Muntanyola


Hora a determinar. Església Vella. Presentació del llibre Els goigs i els cants religiosos populars de Mn Ramon Muntanyola. Selecció i comentaris de Mn. Joan Roig i Montserrat. Presentació a càrrec de l’Associació Gogistes Tarragonins.

Data a determinarTARRAGONA

Presentació del llibre Els goigs i els cants religiosos populars de Mn Ramon Muntanyola. Selecció i comentaris de Mn. Joan Roig i Montserrat. Presentació a càrrec de l’Associació Gogistes Tarragonins.

Dijous, 28L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Museu de la Vida Rural. A les 12 h. Inauguració Exposició commemorativa del centenari. Comissari: Jordi Roca.

AGOST

Dissabte,12L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

A les 19 h. Auditori Carulla Font. Conferencia a càrrec d’Andreu Morta: Els darrers dies en la vida de mossèn Ramon, i els Jocs Florals de Mèxic de 1973.


Dissabte,19L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

A les 20 h. Teatre del Casal de l’Espluga. Concert per a orquestra, cor i solistes. Obres de Sebastià Rué, Albert Sanahuja i Valentí Miserachs sobre poemes de mossèn Ramon Muntanyola

SETEMBRE


A les 10 h. Cementiri Municipal. Ofrena floral a la tomba de mossèn Ramon Muntanyola. Oració fúnebre i Interpretació musical i lectura del poema El Salm de Javé. Escola Municipal de Música de l’Espluga i Coral Espluguina.

SALOU Hora a determinar. Celebració eucarística. Ballada de sardanes. Ofrena floral al monument dedicat a Mn Ramon Muntanyola. Exposició. Presentació reedició revisada de la Biografia de Ramon Muntanyola.

DESEMBRE

Data a determinarREUS

Associació Amics de Reus. Conferència a càrrec de Francesc Roig. Recital de poemes nadalencs a càrrec del Grup de Lectura i declamació de l’Associació.

Data a determinarL’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Associació Amics de Reus. Recital de poemes nadalencs a càrrec del Grup de Lectura i declamació de l’Associació.

ACTE CLOENDA COMMEMORACIÓ CENTENARI A POBLET

Data i hora a determinar. Celebració eucarística. Acte Acadèmic. Presentació reedició biografia del Cardenal Vidal iBarraquer escrita per mossèn Ramon Muntanyola. Inici dels actes: 47 anys de la publicació de la biografia. 75 anys dela mort, 150 anys del naixement del Cardenal Francesc d’A. Vidal i Barraquer.


3. Exposició al Museu de la Vida Rural

PLAFONS 1. CARTELL DEL CENTENARI2. FOTOGRAFIA DE MOSSÈN RAMON3. FETS D’UNA VIDA. 1 1917-19424. RELAT DE L’EXILI5. FETS D’UNA VIDA. 2 1942- 19606. FETS D’UNA VIDA. 3 1960-19737. EL MINISTERI PARROQUIAL I LES MISSIONS POPULARS8. L’OBRA. 19. L’OBRA. 210. L’AMOR A LA LLENGUA I AL PAÍS. 11. LA BIOGRAFIA DEL CARDENAL VIDAL I BARRAQUER12. ACTES EN HOMENATGE I RECORDANÇA13. DARRER: AGRAÏMENTS


VITRINES1. OBRES DE MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA2. CALZE DE CATALUNYA3. OBRES I REVISTES SOBRE MOSSÈN MUNTANYOLA4. UN PESSEBRE. DARRERE SEU, PLAFÓ AMB ELS 3 POEMES.

PROJECCIÓ EN PANTALLA (PUNT FOSC)PEL·LÍCULA AMB FRAGMENTS D’INTERVENCIONS DE MOSSÈN MUNTANYOLA I ÀUDIO


4. Publicacions

Els goigs i els cants religiosos populars de mn. Ramon Muntanyola iLlorac. Selecció i comentaris de Mn. Joan Roig i Montserrat.

Dia vindrà. Antologia poètica de mossèn Ramon Muntanyola. JoanM. Pujals: Introducció i presentació poemes.

Ramon Muntanyola. Testimoni de reconciliació. Biografia escrita perEufemià Fort i Cogul i revisada.

El Cardenal de la Pau. Biografia del Cardenal Francesc d’A. Vidal iBarraquer, escrita per Ramon Muntanyola i revisada.


5. Música

Obra musicada dels poemes de Ramon Muntanyola

MISERACHS, VALENTÍTríptic sobre el poema El Cardenal proscrit.

SANAHUJA, ALBERT.Aigua (1948). Estrenada a l’església arxiprestal de Valls.El Cardenal de la Pau, Vidal i Barraquer (1970). Oratori per a Cor i orquestra.Estrenada a la Casa Municipal de Cultura de Valls.

RUÉ, SEBASTIÀ.Ànima endins. Tots els poemes.Infants, ocells i nadales. Tots els poemes.

COLOMER, EDMON (pare) El pare era Pau Colomer.El Cardenal Proscrit. Estrenada al palau de la Música Catalana. Barcelona.

COLOMER; EDMON (fill).AL·LELUIA DEL SAGRAMENT (Ivor Green) per a Cor, soprano solista iorquestra.

PRATS I MARTÍ, ENRICSalm del servent de Jahvè (1973).

BONASTRE, FRANCECAl·leluia a la Mare de Déu de la Serra. Música coral.

JORDI FRANCOLÍ (Jordi Francesch Deutú)Sense pressa. (13 poemes de Mn. Ramon Muntanyola) CD.

CARDONA, IGNACIONadala del port de Salou.


Obra musicada (AHT)

SACERDOTALS (1950-1952) Filomena Comellas – Manresa. (Top. 662. FonsAHT).

ANTÍFONA DE LA MARE DE DÉU D’AGOST (1951). Lluís Sansa (663).

HIMNE A LA FUNDADORA DE L’INSTIUTUT DE LA CONSOLACIÓ (1953,novembre). Mossèn Salvador Ritort i Faust –Tarragona (664).

ESTABLIA (1955, desembre) Mossèn Joan Baptista Rebull – Vilassar de Mar(665).

TRANSPARENT TORNA'NS LA NIT (1956, agost). Mossèn Joan BaptistaRebull – Vilassar de Mar (666).

INFANT DE BETLEM (1956, desembre). L. Torres – Arbúcies (667).

CANÇÓ DE BRESOL (1957, desembre). Mossèn Sebastià Rué – Valls (668).

LA LLIBERTAT (1964, desembre). Mossèn Sebastià Rué – Valls (669).

ESCENES NADALENQUES (670).

PREGARIA A LA IMMACULADA (671).


6.Tres articles sobre la figura de Ramon Muntanyola

Manent, Albert. Mossèn Ramon Muntanyola. Un peoner encès (pp 107-119). Dins El solc deles Hores. Retrats d’escriptors i de polítics. Premi Josep Pla 1987. Edicions Destino.Barcelona, 1988.

Pujals, Joan M. L’Obra poètica de Ramon Muntanyola (pp 431-438). Dins La Cultura catalanaen projecció de futur. Homenatge a Josep Massot i Muntaner. (Germà Colon, Tomàs Martínez,M. Pilar Perea, eds). Publicacions de la Universitat Jaume I. Castelló de la Plana, 2004.

Massot i Muntaner, Josep. Ramon Muntanyola, home d’Església, home de país (pp 165-181).Dins Escriptors i erudits contemporanis. Primera sèrie. Biblioteca “Serra d’Or”. Publicacions del’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1996.


Manent, Albert. Mossèn Ramon Muntanyola. Un peoner encès. Dins El solc de les Hores. Retrats d’escriptors i de polítics. Premi Josep Pla 1987. Edicions Destino. Barcelona, 1988. (pp 107-119).

Després d’uns paràgraf dedicats a contextualitzar el patiment i la desfeta religiosa de1936 i la voluntat de l’església durant els primers anys de la postguerra, Albert Manentens va recordar el paper d’algunes figures de l’Església catalana en la recuperaciódels temples i el contacte amb els feligresos.

“La vida religiosa es va reprendre dissortadament en castellà”, i els clergues i elsreligiosos van anar omplint els buits que havien quedat en els pobles i ciutats del país.Cita primer el cas del grup de la Masó, a l’Alt Camp. Uns religiosos van començar aensenyar a llegir en català a feligresos i seminaristes. “... van convertir-se en el primerfogar no estrictament clandestí de la llengua catalana.”

Justifica el preàmbul del seu article com a “imprescindible per traçar el context ifornir les raons que expliquen com va néixer i créixer la figura excepcional de mossènMuntanyola, un del tres clergues, il·lustrats i nacionalistes, més joves.” D'una bandamossèn Josep Armengou actuant des de Berga. Mossèn Pere Ribot des de Riells delMontseny. El tercer, Ramon Muntanyola i Llorach.

Una breu semblança biogràfica precedeix la definició que fa de Muntanyola: “Nova ser mai una persona marcada pel ferro roent de la Guerra Civil.” Mossèn Ramon va“esdevenir un empestat, pels franquistes. La seva voluntat era predicar l’Evangeli, novenjar-se seguint el camí dels guanyadors.

El 1942, el seu recordatori de missa nova és editat en català. Va continuar la sevadèria d’escriure poesia. Va publicar diversos poemaris i goigs. El 1956, amb JaumeNualart van publicar Lletra oberta als Excel·lentíssims i Reverendíssims prelats de lesvuit diócessis de Catalunya. “El text ─diu Manent─ era una requisitòria, amb unabrillant fonamentació doctrinal, sobre la castellanització de l’Església de Catalunya i elseu infeudament polític.”

El 1958 s’imprimia a Reus, promoguda per ell, la Carta abierta a losExcelentísimos Señores Obispos Procuradores en Corte. La seva tasca pastoralarribava al poble. Les seves innombrables prèdiques, fent missions arreu, feia estrallsentre el poder, que les qualificava d’inoportunes. Predicava un Evangeli ques’acostava als no creients, construint ponts i apartant-se del llenguatge delspoderosos, a qui encetava nafres.

El pas per poblets en procés de despoblació no li impedí de ser reconegut com unpunt de referència imprescindible en el panorama nacional català. El full eclesial: LaVeu de la Parròquia (1947-1950) i després Ressò (1951-1952), ambdues publicacionsprohibides per l’autoritat eclesiàstica tarragonina, en son un claríssim exemple.

Un capellà ecumènic que va trobar els seus arguments avalats en el Concili VaticàII i un home que amb la seva oratòria i els seus poemes va arribar al poble. La seva


acció cultural i cívica el van convertir en una figura rellevant, a qui la Pàtria ha d’estaragraïda.

Pujals, Joan M. L’Obra poètica de Ramon Muntanyola. Dins La Culturacatalana en projecció de futur. Homenatge a Josep Massot iMuntaner. (Germà Colon, Tomàs Martínez, M. Pilar Perea, eds).Publicacions de la Universitat Jaume I. Castelló de la Plana, 2004 (pp 431-438).

“L’Obra poètica de Ramon Muntanyola (Biblioteca Serra d’Or; Publicacions de l'Abadiade Montserrat, 1998), recull el seu pas intens pel món de la lírica; un món, [...] on ensfa indestriable l'home creient i l'home de país que coneixem des d'altres caires, peròque aquí, en l'àmbit dels versos, troba una cristal·lització única, jo diria que essencial.”

Joan Maria Pujals descriu en el seu article el corpus poètic: “analitzar-ne lesprincipals línies temàtiques i anotar-ne alguns dels elements compositius i estilístics.”Els cinc llibres de poemes publicats, de mossèn Muntanyola, estudiats, són: Ànimaendins. Poemes, publicat el 1946 per Torrell de Reus i reeditat dos anys més tard perla Impremta Cuscó de la mateixa ciutat. El 1948 apareixia també a Torrell el seu segonllibre: Infants, ocells i nadales.“La irrupció, doncs, de mossèn Muntanyola com a poeta es produeix a les acaballes dela dècada dels quaranta, quan defineix el seu quefer líric com una reflexió espiritualcompromesa amb l'ésser humà des de la llum i la joia de la fe catòlica.”

El 1959, l’Editorial Estela publicava Romiatge per la terra. “Es tracta d'una obraimportant. En primer lloc, perquè constitueix un bell homenatge a la terra catalanaentesa com la pàtria de la llengua catalana i, en segon lloc, perquè aquest ésser catalàes concreta en la realitat viva del seu paisatge originari: l'Espluga de Francolí (Concade Barberà) i el Camp de Tarragona.”

Les dues obres que seguiren, Eixàrcia i Antífones, són reculls fets per Josep MariaArnavat i mossèn Josep Martorell i Cornudella, respectivament, i publicades el 1963 laprimera i després de traspassat mossèn Ramon, l’altra, el 1976.

L'any 1982 va aparèixer, pòstumament, un altre poemari Llocs i focs, del qual vatenir cura el mateix Joan Maria Pujals. “Aplega un voluminós conjunt de poemes que lihavien valgut el títol de Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Mèxic. Finalment, elvolum d'Obra poètica dóna a conèixer per primer cop un conjunt de catorze poemesesparsos que mai no havien estat publicats.”

Segueix l’article amb l’anàlisi de cada una de les publicacions, extraient delspropis versos el bell significat de cada metàfora. Expert com n’és, Pujals va comparantels poemes de Muntanyola amb la poesia d’altres èpoques i posa de manifest lainfluència que mestres com Joan Maragall, exerciren sobre el poeta espluguí. “


“Malgrat tot, Muntanyola s'estima més seguir els models de la poesia popular, imolt significativament del valor de la cançó. I amb això mostra una gran saviesa. L'èxitd'un escriptor és saber harmonitzar allò que pretén dir amb el registre estilísticadequat. El nostre poeta vol arribar, a través d'una poesia clara, al cor del màxim depersones.”

En destaca al llarg de l’article l’intent “d’ingenuïtat i puresa que és tota la poesia deMuntanyola”. Desenvolupa ─diu Pujals─ imatges i continguts dels Evangelis, temesmorals, gestos senzills de la vida...

Massot i Muntaner, Josep. Ramon Muntanyola, home d’Església, home depaís. Dins Escriptors i erudits contemporanis. Primera sèrie. BibliotecaSerra d’Or. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1996 (pp165-181).

El pare Massot va dedicar un article a la figura de Ramon Muntanyola, dins el seuvolum Escriptors i erudits contemporanis que recollia la seva conferència a Tarragona,en l’acte de lliurament de l’arxiu del poeta, per part de la Fundació Jaume I ─avuiFundació Carulla─ a l’Arxiu Històric de Tarragona. Era l’abril de 1995 i el setembred’aquell any el publicava a la revista Serra d’Or.

Tot i que era un treball prou acurat, el rigor històric amb que acostuma a treballaraquest incansable autor, ens adverteix que hi afegia encara algunes dades sobreMuntanyola que no havia recollit en la conferència. Parteix d’una semblança biogràficadocumentada i menciona el seu treball Deu cartes de Maria-Antònia Salvà a RamonMuntanyola, publicat en la Miscel·lània Joan Triadú (Barcelona, 1993).

“Calgué molt de coratge i molta paciència ─escriu Massot─ per a anar superantentrebancs i per a no deixar-se aclaparar per la maltempsada. Malgrat la pocacol·laboració de l’episcopat del moment, en general foraster i desconnectat del país.”És així com Muntanyola i altres sacerdots s’esforçaren en “continuar la tascaevangelitzadora i cultural d’abans de la guerra i a poc a poc s’anaren fent passosnormalitzadors, que culminaren el 1946 i el 1947 amb les festes de l’Entronització de laMare de Déu de Montserrat.”

Destaca, Massot, el caràcter dialogant de Muntanyola poc addicte al cairenacional-catòlic espanyolista. L’altre tret definitori de Muntanyola com a sacerdot,prenia carta de naturalesa en el seu sentiment aliè al rancor. N’és un exemple l’ajutque procurà a Joan Comorera i Rosa Santacana en cercar-los un allotjament refugi aLes Masies de l’Espluga de Francolí, l’any 1951, quan eren perseguits. Citant EsteveAlbert dóna testimoni de “la grandesa d’ànim que mostrà en hores difícils mossènRamon, per al qual no existia enemic...”


El seu esperit evangèlic que destil·lava en cada predicació, amb risc evident, elduien a practicar obres de misericòrdia “tant corporals com espirituals.” Allò, però, quemés reconeixement li portà a la seva trajectòria, a criteri del pare Massot, fou la “sevadecidida col·laboració a la represa de les revistes religioses en català.” Primer La Veude la Parròquia, que quan fou prohibida, els seus 6.000 exemplars de tiratge arribavena 46 parròquies o centres de Catalunya, el País Valencià i les Illes. El Cardenal Arribay Castro ordenà la substitució d’aquella publicació per un full en castellà.

Muntanyola respongué amb una revista de més volada, ens diu Massot: Ressòque qualifica de “digne precedent de Germinabit i Serra d’Or. En sortiren 16 númerosentre el juny de 1950 i el febrer de 1952. Muntanyola acollí a Ressò plomesdestacades de la vida cultural barcelonina, catalana i antifranquista. El darrer númerofou segrestat per la policia i pràcticament no arribà a distribuir-se entre els prop de6.000 subscriptors que havia assolit.

Muntanyola era desterrat, pel seu atreviment a plantar cara, a la Casa d’Exercicisespirituals de la Selva del Camp. Acusat de “rojo separatista”, denunciat per uncompany seu, predicador de missions, també, “arribà a ser objecte de greus sancionsper part del seu bisbe.” No podia sortir de la diòcesi sense l’autorització del seu prelat.Muntanyola expressà el seus sentiments i exigí justícia. No estava disposat al’acotament de la seva llibertat d’actuació. Mediaren en el conflicte sacerdots amicsd’ell, i els darrers de febrer de 1960, el cardenal, en un gest dissimulat dereconeixement del seu error, el nomenà ecònom de Salou.

L’anàlisi de la trajectòria de Ramon Muntanyola que fa en el seu text el pareMassot, recull les amargors i els desitjos de l’home d’església, lluitador per aconseguirla catalanització de l’Església a Catalunya. Acaba el seu text, el pare Massot, amb lesargumentacions que forniren el document Lletra oberta al Excel·lentíssims iReverendíssims Prelats de les Diòcesis de Catalunya, que es publicà a Barcelona perla festa de la Candelera de 1956.

“També devia sortir de mossèn Muntanyola ─diu Massot─ una Carta oberta al’Eminentíssim Sr. Cardenal DR. D. Benjamín de Arriba y Castro, Arquebisbe deTarragona, de l’any 1957, que l’abat Escarré va fer arribar a la Secretaria d’Estat delVaticà.” Li retreien la seva falta de catalanitat i la seva actitud envers Montserrat.Reivindicaven l’ús de la llengua catalana en les cerimònies religioses i li reclamavenque ningú fos sancionat per això. Encara l’any següent, el 1958, es publicaria un altredocument, que ningú que parla de mossèn Ramon oblida: la Carta abierta a losExcelentísimos Señores Obispos Procuradores en Cortes, impresa a Reus, onMuntanyola trobava ampli ressò i acolliment en els cenacles culturals de la capital delBaix Camp. Els amics que encara hi resten en donen ferm testimoni.


Altres articles:

SALCEDA CASTELLS, Josep. “Mossèn Ramon Muntanyola” a Revista Cambrils,núm. 313, Cambrils, agost 1997.

MIRÓ BALDRICH, Ramon. “Mossèn Muntanyola i la revista Ressò” a Urtx, núm.20, Tàrrega, 2007.

FERRER TRILL, Xavier. “Originals de Ressò no publicats” a Urtx, núm. 23,Tàrrega, 2009.

Contacte:

Ajuntament de l’Espluga de Francolí. Pilar Garrell. 977 870 227 [email protected]

Josep M. Vallès i Martí. 609 301 311 [email protected]

Carles Baches. 626 299 138 [email protected]

https://centenarimossenramonmuntanyola.wordpress.com

mailto:[email protected]




Organitza:

Amb el suport de:

Vila-seca

Salou

La Selva del Camp

Reus

Tarragona

Senan

Ajuntament de l'Espluga de Francolí

Diputació de Tarragona | - Centenari Ramon Muntanyola · Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de...

Documents

Transcript of Diputació de Tarragona | - Centenari Ramon Muntanyola · Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de...