Institut 08 la Comunicació

, , ,.. :. .,

•

INFORME DE LA COMUNICACIÓ A CATALUNYA 2000

Maria CorominasMiquel de Moragas Spa(editors)

Institut de la ComunicacióUniversitat Autónoma de Barcelona

Amb el suport de:Generahtat de Catalunya

Amb el patrocini de:al-piGas Natural SDGEl Periódico de Catalunya

Amb la col-Iaboració de:Diputació de BarcelonaFundació Jaume BofiilInfoadex

Informe de la cornurucacró a Catalunya 2000 / Mana Cororrunas. Mlquel deMoragas Spa (eds.). -- Bellaterra : lnstrtut de la Cornurucacró de la universrtatAutónoma de Barcelona, 2000ISBN 84-699-2574-1

I Cororrunas, Mana II Moragas Spa. Mlquel de 1. Comunicació -- Catalunya --Anuans -- 2000 2 MltJans de cornurucaoó -- Catalunya -- Anuans -- 2000 3.Cornurucauó -- Catalunya -- aspectes socrals 4. Cornurucació -- Catalunya -- aspec-tes polítrcs 4 Cornurucacró -- Catalunya -- enes I morals 5. Cornurucacró i Cultura-- Catalunya 6 intorrnaoó -- Iecnoloqra -- Catalunya

301.153 (467.1)"2000"

Coordinació generalMana Corominas

Director de 1'lnComMlquel de Moragas Spa

Consell de redaccióMana CorominasMlquel de Moragas SpaDaniel E. JonesBernat LópezGemma Larrégola

Secretaria de redaccióJosep Angel Guimera I OrtsMarta CivilAna Belén Moreno

Correcció i assessorament lingüísticOriol GrbertGemma CasamajóJosep Saurí

Edició i dissenyMlquel Gómezxavier Martínez ChicoNando SalvaEduardo RamosMano Moya

Impressió i encuadernacióNovopnnt

Dipósit legalB-26.558-2000

AutorsSalvador AlsiusLaura BergésMontse BonetLluís Bonet i AgustíHéctor BorratLluís de Carreras i SerraMarta CivilMaria CorominasMatilde DelgadoDavid DomingoAnna FaJulaXavier Ferrandiz BofillRosa FranquetPhilipp FürstM. Antonia GalceranNúria GarcíaJosep GifreuJosep Lluís Gómez MompartRomán GubernJosep Angel Guunera i OrtsDaniel E. JonesGemma Larreqola

Bernat LópezJoan MajóXavier MarcetEnric Marín I OttoJosep M. MartíRosario de MateoMiquel de Moragas SpaLlúcia OlivaEmili PradoNúria PuigJ. vicenc RabadanNatividad RamajoEsteve RiambauJosé M. RlcarteDavid RocaMarta SabaterJordi SanchezMaite SotoCasimiro TorreiroJoan Manuel TresserrasDavid Vidal CastellPere Vila i Fumas

INFORME DE LA COMUNICACIÓ A CATALUNYA 2000

Presentació 6Miquel de Moragas Spa, Mana Cororrunas

Introducció 9Miquel de Moragas Spá, Maria Corominas

Part ILA SITUACIÓ DELS MITJANS(Informes, estadístiques, interpretacions)

1. La premsa 17Josep Lluís Gómez Mompart, David Vidal Castell

2. La radio 43Josep M. Martí, Montse Bonet

3. La televisió 67Emili Prado, Matilde Delgado,Núria García, Gemma l.arreqola

4. La publicitat 91José M. Ricarte, David Roca,Anna Fajula, Philipp Fürst

5. El sector cinematografic 113Esteve Rlambau, Casi miro Torreiro

6. Grups de comunicació 125Rosario de Mateo, Laura Bergés,Núna Puig, Marta Sabater

7. Tres indústries culturalsd'edició discontínua: editorial,fonografica, videografica 145Daniel E. Jones

8. Multimedia i Internet 167Rosa Franquet, Matllde Delgado,Natividad Ramajo, Maite Soto ,,

/

9. Les telecomunicacions 185Pere Vila i Fumas, xavier Ferrandiz Bofill

10. La comunicació local 213Observatori de la Cornunicaoó Local(J. vicenc Rabadan, Montse Bonet,Josep Angel Guirnera i Orts, Miquel de Moragas Spa.David Domingo, Bernat López)

11. Les polítiques de comunicació 243Miquel de Moragas Spa, Bernat López

12. La lIengua 259Maria Corominas, Llúcia Oliva

13. LaXarxa a la premsa, la premsa a la Xarxa 275Héetor Borrat

Part 11PROSPECTIVA EN COMUNICACIÓGrans tendencies

14. Comunicació i pensamentestrateqic a I'empresa 295Xavier Mareet

15. Dret a la informació i etica periodística 303Salvador Alsius

16. La Unió Europeai la Societat de la Informació 311Joan Majó

17. La imatge en la societatde la informació 321Román Gubern

18. L'impacte culturalde les noves tecnologies 329Enrie Marín i Otto, Joan Manuel Tresserras

19. L'espai cata la de comunicacióen I'era digital 339Josep Gifreu

20. Nous reptes per a les polítiquesculturals a Catalunya 347l.luís Bonet i Agustí

21. El control dernocratic de la televisió 359Lluís de Carreras i Serra

22. Comunicació política i noves tecnologies 371Jordi Sanchez

Part 111DOCUMENTAClÓ I ESTUDIS

23. Documentació i estudis 381

23.1. Selecció bibliografica (1999)M. Antonia Galeeran

382

23.2. Recull de tesis doctoralslIegides a Catalunya (1998 i 1999)Marta Civil

389

23.3. Estudis universitarisMarta Civil, Josep Angel Guimera i Orts

392

23.4. Webs d'interesMarta Civil, Josep Angel Guirnera i Orts

393

Capítol19

l'espai cata la de comunicacióen I'era digital

LIESPAI CATALADE COMUNICACIÓEN LlERA DIGITAL

Josep GifreuDega deis Estudis

de Comunicació Audiovisual(Universitat Pompeu Fabra)

Les tecnologies de la informació en l'era digitalconfiguren un nou entorn vital, el ciberespai, queimplica una nova xarxa de relació entre la maquinai l'home, pero també el manteniment d'una segonaxarxa antropologica, més tradicional, de relacióentre l'home i el món. Aquest nou marc obliga elsmitjans de comunicació a replantejar-se el seupaper, pero també a fer una reflexió més profundadel carácter públic del ciberespai i de la sevainfluencia en els processos socials i en la formaciód'opinió i de coneixement. Finalment, exigeix lareflexió i el disseny d'un espai catalá que haurá deconstruir-se a partir de la presencia de la !lenguacatalana i de la implantació de les noves tecnolo-gies al territori amb el suport indubtable de lesadministracions.

Part 11

Prospectiva en comunicació.Grans tendencias

Grácies alciberespai, elfactor huma

incorpora is 'incorpora a unespai no vinculat

al l/oc, el qualgenera unnou tipus

d'experienciamediada per la

telepreséncia

(1) CASTELLS, Manuel (1996, 1997,1998) The InlormatlOn Age Economy,Soaety and Culture Cambridge(Mass)/Malden (Mass )/Oxford Blaekwell

(2) Un apunt del debat entre actual sobreoberespar, qlobantzaoo I nous problemesd'rdenntat hauna de terur en comptealmenys les relerencres seguents Gregory,Derek (1994) Geograph/eallmaglnat/onsCambridge (Mass) Blaekwell, Lash, Seott &Urry, John (1994) Eccnotrues 01 S/gns andSpaee London Sage, Morley, Dav.d &Robms, Kevln (1995) Spaees 01 IdentltyLondon/New York Routledge, Turkle,Sherry (1995) Lile on the Screen Identl/yIn the Age 01 the Internet New YorkSrrnon & Sehuster, Mowlana, Harrud(1996) Global Commutuceuon In

Irsrmuor. The End 01 Diversuy? ThousandOaks (CA) Sage, Hall, Stuart & Gay, Paul de(eels ) (1996) Questlons 01 cultural/dentltyLondon Sage, Shrelds, Rob (ed) (1996)Cultures of Internet Virtual Spaces, RealHistories London Sage, Hanners, Ulf(1996) Transnatlonal ConnecuonsCulture, People, Plaees LondonRoutledge, Jones, Steven G (ed) (1997)vutoo! Culture Identlty andCommutuceuon In Cybersoaety LondonSage, Jordan, Tirn (1999) Cyberpower TheCulture and Potiucs 01 Clberspaee and theInternet London Routledge

1. Introducció: a la recerca de la comunitat perduda

El nou entorn vital del món del segle XXI té en la codificació digital elIlenguatge universal I basic de suport a la comunicació entre els humans.A través de la teranyina de xarxes de telecomunicacions, aquest entornpropicia una convergencia tecmca de tots els moments fonamentals de laproducuó d'mforrnació, de cornurucació i de sentrt: creació, emissió, trans-rrussió, recepció, emmagatzematge I recuperació. Vertebrat per la con-fluencia de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC),denominat preferentment societat de la informació (SI), el nou entorn potentendre's també com a nou espai en el sentit antropológic del terrne.

La denominació de ciberespai al nou entorn vital originat per les TICpermet de situar aquesta nova dimensió de l'experiencia humana en estre-ta imbricació amb l'experiencia Iligada a la condició del nostre cos ocupantun Iloc en l'espai físic i social, En altres paraules, el ciberespai no deixa deser un nou espai de possibilitats de realització qraoes a l'existencia de duesxarxes: la (nova) xarxa de l'experiencia mediada telematicament i la (anti-ga) xarxa de l'experiencra directa de I'altre i del món.

El nou entorn permet la connexió i la combinació infinita entre la xarxa(electrónica) de terrninals-maquina i la xarxa (antropológica) de terminals-humans. Gracies al ciberespai, el factor huma incorpora I s'incorpora a unespai no vinculat al l/oc, el qual genera un nou ti pus d'experiencia media-da per la telepresencia.

La creació de noves xarxes de relació humana ha estat consubstancial ala histona de la humanitat i de les cultures, tal com ha examinat a basta-ment l'antropoloqia cultural, La novetat de tmals del segle XX rau precisa-ment en I'efectiva globalització de la Xarxa i en la uruversalització deiscodis bastes de transrmssió síqruca. La xarxa digital universal, ja es diguiInternet I o Internet 111, no resol ni elimina els problemes seculars de les rela-cions entre individus, pobles i cultures, Més avrat els aquditza. Com assen-yala per exemple Manuel Castells', la "lógica de la xarxa" transforma totsels arnbits de I'activitat social i económica; i també el de la formació d'i-dentitats: sigui les de tipus "legitimador" (propia de les identitats dorni-nants). sigui les de "resistencia" o de "projecte".

De forma similar, els problemes de la comunicació I la intercornurucacióhumanes (rnediades tecnicarnent) ni desapareixen ni se solucionen de cop.En tot cas es replantegen sota modalitats noves i amb nous reptes perafrontar, La vinculació deis tenornens comunicatius als processos socialsfonamentals (rnrnviduaoó. socialització, transmissió cultural, supervivenciai convivencia) continua, no sois viva com mai, sinó molt més determinantque mal en la histona de les cultures i de les identitats, personal i colIecti-va.

Tanmateix, un cert discurs neoliberal canta l'aparicró i el desplegamentdel ciberespai com l'estadi final de l'ernancrpació de l'mdividu huma,reconvertit en internauta universal, ciutada del ciberespai, indiferent i/oalhberat de les servituds de la cultura de l'espai i del temps viscut en comu-nitat. Un nou cosmopolinsme made in Internet permetria als ciutadans delciberespai d'assohr les maximes cotes de Ilibertat. Pero el perill més imme-diat, detectat arnpharnent pels anahstes crrncs. és justament la perdua d'i-dentitat en la Xarxa i la dificultat de constitució d' identitats alternatives.Aquest debat és al centre de les preocupacions humanistes derivades de lacibercultura'. Les tendenues a l'atornrtzacró deis individus, a la superficiali-

tat deis vincles interpersonals, a I'homogene'ftzació deis gustos o a la frag-mentació de la informació i deis coneixements, susciten alta inseguretat enla reconfiguració de les identitats personals. I de retop, provoquen reac-C10nsen cadena que malden per la constitució de comunitats virtuals o perla reinvenció de les comunitats tradrdonals en o a través del ciberespai.

2. La comunicació d'interes públic en el nou entorn

El nou marc del ciberespai obliga a resituar el paper i I'abast deis mit-jans de comunicació tradicionals. 1,segurament, també una de les sevesfuncions basiques: la producció d'espai públic per al debat social i la for-mació d'opinió sobre els afers d'interes públic.

D'entrada, sembla prudent pensar que els mitjans de comunicació con-vencionals no desapareixen de cop i volta en el nou entorno Més aviat ten-deixen a adequar-se al nou medi i al nou espai. De fet, els grans mitjans hotenen assumit: s'imposa la reconversió. Els darrers anys hem comprovatcom la majoria deis nous pioners mediatícs del ciberespai són els mateixosvells poders mediatics en fase de reconversió, amb alguna reestructuracióempresarial motivada per la convergencia entre els tres grans sectors (el deles telecomurucacions. el de la inforrnat.ca i el de I'audiovisual).

Podem observar, d'altra banda, que els antics mass medía, els mitjansde comunicació de masses, van perdent part del mass que els ha caracte-ritzat al Ilarg del segle XX. Pero, per contra, continuen mantenint, si noreforcant, el seu carácter de medía. La pantalla connectada tot el dia --acasa, al despatx o al local de Ileure-- pot simbolitzar la necessitat de con-tacte permanent deis ciutadans i outadanes amb les fonts de la comunica-ció mediada. La pantalla connectada --en oposició al telefon rnobil, símbolde la cornurucació íntima i privada-- representa la progressiva domesticaciód'un espai púbhc, com també un procés d'indiferenciació entre teletreball itelelleure, entre producció i consum, entre aceró i interacció mediades en laXarxa.

A més a més, enmig deis oceans d'lnforrnaoo i de comunicacions quesobreocuparan les xarxes, la funció de mediació --sigui desenvolupada enel sentit vell deis medía o en el nou deis navegadors o cercadors-- es fa i estara més imprescindible. I imprescindible no sois per localitzar la informaciópertinent, sinó sobretot per poder ubicar-la en uns esquemes de compren-sió i de valoració d'acord amb uns interessos predeterminats. Aquí rau unade les bases fonamentals del nou mteres públic de la Xarxa i de I'accés alscontinguts.

Fins ara, la mateixa Xarxa i les novetats del nou entorn digital han cen-trat I'atenció deis diferents actors socials. Pero, en un futur próxim, quanI'accés a la Xarxa sigui generalitzat, el ciberespai i la Xarxa deixaran de sernotícia i tornaran a centrar I'atenció els grans problemes de les societats ide les cultures humanes, aixo sí, ara mediades en i per la Xarxa. Problemescom la transmissió de valors, la preservació del pluralisme o I'expressió deles tdentitats continuaran capficant els homes i dones, les institucions edu-catives, les adrnirustracions o les associacions polítiques i cívrques, en lesseves actuacions a través del oberespai.

Una visió neotecnocratica de la SI tendeix sovint a reduir la implantacióde les TIC als irnperatrus de la productivitat i de la competitivitat en un rner-cat global. L'acompanya un discurs optimista i euforic, com si qracies a la

Capítol19

l'espai cata la de comunicacióen I'era digital

D' entrada, semblaprudent pensarque els mitjans decomunicacióconvencionals nodesapareixen decop i volta en elnou entorno Mésaviat tendeixen aadequar-se al noumedi i al nouespai

Enmig dels oceansd'informaciá i decomunicacions quesobreocuparan lesxarxes, la funció demediació es fai es fará mésimprescindible

Part 11Prospectiva en comunicació.Grans tendencias

Salta a la vistaque el primer imés primordialproblema que

té la culturacatalana en elnou entorn és

la quota depresencia del

catalá en elciberespai

(3) Vegeu els ultirns Informes de la Unes-eo Unesco (1998) Rapport mondral sur laculture culture, créatlV/té et marchés PansÉdiuonsUnesco, Pérezde Cuéllar, Javier (ed )(1996) Notre dlverslté créatnee rapport dela Ccmrtnsstot: mondlafe de la culture el dudéveloppement Pans Édruons Uneseo

Edroons en eatalá Unesco (1998) Infor-me MundIal de fa Cultura cultura, creeuvi-tat I mercats Barcelona Centre Unesco deCatalunya, Pérez de Cuéllar, Javier (ed )(1997) La nostra oversne: creativa Informede la Ccrmssto MundIal sobre Cultura t De-senvolupament Barcelona Centre Unescode Catalunya/Medrterránra

liberalització mundial de xarxes i continguts, els individus de qualsevolindret I condició poguessin accedir al saber/poder I tenir les mateixes opor-tunitats d'emancipació. La realitat empírica de I'actual implantació de lesTIC i del ciberespai demostra la fal-lada d'aquest discurso Només una mos-tra: mentre que nou de cada deu usuaris d'lnternet resideixen als países deI'OCDE, la meitat de la població mundial no ha fet mai ni una sola truca-da per telefon'.

A part d'aquesta situació de partida, una visió més crítica de la SI ha deposar al centre de les preocupacions =teóriques, polítiques i estrateqiques-- la qüestió de l'interes públic del nou escenari i en el nou escenario I I'in-teres públic de la comunicació en el ciberespai deriva de i ha de respondrea imperatius com: el respecte deis drets humans, I'acceptació de l'altre. I'a-profundiment de la democracia o I'afirmació de les cultures particulars.

Si el ciberespai esdevé progressivament l'arnbit central de formació delsentit (social), de l'opinió (política), del coneixement i del plaer, el seucarácter d'espai públic no pot ser marginal ni pot quedar marginat. Ben alcontrari, adquireix una influencia decisiva en la conformació no sois de lesidentitats, de les cultures o de les Ilengües, sinó fins i tot de les majonespolítiques en els diferents arnbits de sobirania.

3. Un espai catala també al ciberespai

Els territoris d'un ciberespai de marca catalana s'han de dissenyar i ocu-par en els proxims anys. El gran repte és com delimitar els nous campsd'acció simbólica. comunicativa, interactiva i creativa en la Xarxa.Presumiblement són els actuals habitants deis territoris histories del catalaels qui han i hauran d'emprendre la iniciativa i ser els protagonistes d'a-questa nova fase de reconstrucció d'un país també en el ciberespai.

En aquests nous camps d'acció i d'interacció (comunicatives), la Ilengua--1 els Ilenguatges derivats, reductibles en últim terme al Ilenguatge ordi-nari-- h: adquireix un protagonisme central. A mesura que les relacionshumanes més habituals es van desplacant de les relacions de presencia ales de telepresencia, la Ilengua natural i els altres Ilenguatges van assumintmés centralitat a tots els efectes. D'aquí l'interes específic que té per atotes les Ilengües altres que l'anqles assegurar una presencia significativaen el ciberespai. Per tant, salta a la vista que el primer i més primordial pro-blema que té la cultura catalana en el nou entorn és la quota de presenciadel catala en el ciberespai en general i en les concretes oportunitats d'úsque pugui oferir als pocs milions d'usuaris potencials.

Per als habitants de I'espai catala hauria d'arribar a ser normal de tras-passar el Ilindar de les relacions de presencia a les de telepresencia sensenecessitat de fer cap estere suplementan. Per aixo, caldria un període d'im-plementació d'estrateqies ambicioses, sisternatiques i coherents, per tal deposar les bases d'una societat de la informació en catala i d'arrel inqües-tionablernent catalana. Un període que aglutinés la máxima concertació derecursos i d'interessos --privats i públics, amb la coordinació de les diversesadministracions deis territoris histories del catala- per fer front a la impla-cable I vorac ocupació del ciberespai per part de les grans Ilengües i cultu-res (i els seus respectius mercats).

En aquest sentit, s'ha detectat entre les classes diriqents deis diversosterrrtoris del dornmi linqüísüc un cert nivell de sensibllització davant deis

reptes de la SI. Durant els darrers anys 90, s'han ernpres accions significa-tives tant des del sector públic com des del privat. En alguns casos, la pre-ocupació per aportar marques inequívoques de presencia catalana i encatala ha estat manifesta o latent. En d'altres, la preocupació es limitava ameres acomodacions a les noves necessitats productives i de comercralit-zació imposades pel nou entorno El nivell de sensibilitat deis partits políttcses va posar de manifest, per exemple, en ocasió de la campanya alParlament de Catalunya del 17-0 de 1999: tots éls programes dedicavenuna atenció important a les exiqencies de la SI.

A Catalunya, el Govern de la Generalitat va crear el 1998 el Comissio-nat per a la Societat de la lnforrnació", que va impulsar un pla estrateqicd'implantació de les noves tecnologies de la informació i comunicació. Elsuport deis ajuntaments a les iniciatives d'implementació de les TIC s'ha fetpatent a través de la creació de múltiples intranets municipals i de consor-cis com tocalret' a Catalunya o Infoville Plus" al País Valencia. Aquest darrerconsorci pretenia tenir interconnectats el 2001 tots els ajuntaments de lacomunitat autónoma.

És inqüestionable que les administracions poden facilitar la implantacióde les infraestructures basiques per a la SI a cada Iloc. Pero també és evi-dent que el sector privat i, més en general, la societat civil, han estat i seranactors clau en aquesta transició cap a la societat digital. Les iniciatives par-ticulars de creació o d'adequació de les propies activitats al nou entorn dela SI han crescut de forma exponencial. Els mitjans de comunicació con-vencionals han hagut de fer o preveure la seva transició específica. El nouentorn és fonamentalment un entorn multimediatic i interactiu: per aixoels mitjans convencionals perden quotes de mercat i d'influenda, peropoden guanyar noves oportunitats de difusió si saben adaptar-se al ci-berespai. Per exemple, una emissora com Catalunya Radio' pot escoltar-seper Internet arreu del món (i en canvi no pot sintonitzar-se a Madrid o aValencia); les pagines de la majoria de diaris poden ser consultades perInternet, etc. Al costat deis mitjans convencionals, han sorgit nous mitjanssituats exclusivament en la Xarxa. És el cas singular de VilaWeb", diarielectronic en cata la, en creixement continu des de 1995 (segons dadesd'OJD i d'EGM), que va incorporar, a partir de 1998, el directori i cercadorNosaltres.Com per facilitar la navegació en el barrí de Ilengua catalana a la

9xarxa.

4. Un marc d'acció i un debat a perseguir

Pensant en un escenari a rnitja termini (5-8 anys), voldria resumir lestendencias generals que poden orientar la reubicació en el ciberespai deisproblemes de la comunicació d'interes públic en les sis següents:

a. Progressiva convergencia tecnolóqica en la distribució i l'accés de lainformació en qualsevol format (qracies a la implantació d'lnternet II i 111,que perrnetra la distribució audiovisual en xarxa).

b. Substitució lenta pero continuada deis formats tradicionals deis mit-jans de comunicació per nous formats en xarxa, amb una reestructuraciódeis operadors i de les seves funcions de mediació.

Capítol19

L'espai cata la de comunicacióen l'era digital

Pero també ésevident que elsector privat i,més en general,la societat civil,han estat i seranactors clau enaquesta transiciócap a la societatdigital

(4) Corrussionat per a la Socretat de la ln-íormaoo Catalunya en Xarxa Barcelona,1999 -chttp //www gencat eslc5l/>

(5) Localret <http://www.localret es>

(6) Infoville Plus <httpJ/www,nfoville nets

(7) (atalunya R~dlochttp //wwwcatradlo corre-

(8) Vllaweb -chttp //wwwvllaweb corre-

(9) Partal/Maresma & Associats, Nasal·tres.com -chttpz/www.vrlaweb comlnosaltres/qursorn.htmb-

Part 11Prospectiva en comunicació.Grans tendencias

Predomini dela dimensiá

cultural ilingüística enla redefiniciá

de les identitatsnacionals en elnou marc de lasocietat global

Internet possibilitala configuració

d'un barri cataládins de l'aldea

global delciberespai.

La Xarxa estadisponible i noméscal estructurar-hi

els nous centresvertebradors

c. Predorruni progressiu de la pantalla (plana I táctil) com a interfície detota mforrnació entre subministradors i usuaris.

d. Redefinició de la separació tradicional entre continguts d'interes pri-vat i continguts d'interes públic, amb nous requeriments de regulació perpart deis estats (tendencia a I'autoregulació regulada).

e. Predomini de la dimensió cultural i lingüística en la redefinició de lesrdentitats nacionals en el nou marc de la societat global.

f. Predorniru del factor huma i del potencial creatru en els mercats delciberespai i. d'aquí. creixent importancia de I'educació, la recerca i la for-mació permanent.

En aquest quadre sintetic de grans tendencies, com queda situada lavindicació d'un espai catala de comunicació també en el ciberespai? Enconsonancia amb I'escenari dibuixat. apuntaré algunes propostes per a unmarc dacoó deis diversos actors i per sostenir un debat obert entre col-lec-tIUS, grups dirigents i territoris:

1. En un primer moment, la convergencia de les tecnologies facilita unprocés de descentralització i/o deslocahtzació. Així, els moviments i accionsd'implantació de la SI a I'espai cata la permeten --i obliguen a-- desbordarles diverses fronteres convencionals (provincials, autonómiques, esta-tals ... ). Qualsevol punt d'accés a la Xarxa pot esdevenir un centre de laXarxa. El ciberespai acosta totes les zones habitables a un punt virtual equi-distant entre totes elles (sobretot si s' implanta la tarifa plana de la conne-xió telefónica).

2. En un segon moment, la Xarxa permet una determinada ocupaciódel ciberespai: permet la constitució d'espais virtuals conformats per deter-minats vectors (per exemple: una lIengua, una historia compartida, unsreferents comuns, etc.). En realitat, són aquests vectors que actuen de noucentre vertebrador de les noves comunitats d'internautes. Internet, dones.possibilita la configuració d'un barrí cata/a dins de I'aldea global del ciber-espai. La Xarxa esta disponible i només cal estructurar-hi els nous centresvertebradors. Polítrques públiques com el Pla Estrateqic de la Generalitat deCatalunya o miciatives privades com VilaWeb marquen aquesta direcció.

3. En un tercer estadi, la dinámica altament competitiva del mercat glo-bal provoca un procés de recentralització. La concentració empresarial ifinancera deis operadors decisius de la Xarxa --tant en el control de les xar-xes com del programan d'accés i deis continguts més rendibles-- sembla unfenomen imparable, ja heretat de I'etapa anterior. Aquest procés obliga elspetits operadors a la satel·lització o a la desaparició. Les polítiques antitrustatenuen aquest procés sota l'mteres de salvar la competencia, per bé ques'aphquen seriosament només als grans mercats. En conseqüencia, el casdel mercat deis productes i serveis SI del ciberespai catala, pel seu volumredurt, no disposa de grans operadors ni es beneficia d'aquestes polítiquesrespecte de tercers.

4. L'estructura actual deis operadors mediatics --vells i nous mitjans decomunicació-- que desenvolupen les seves activitats als territoris de l'espatcata la, no variara substancialment a mitja termini, per bé que s'adaptara ala nova fase de digitalització. Avancaran probablement la concentracród'empreses i la internacionalització de capitals. El predomini actual deisgrups rnediátics espanyols es consolidara. També avancará la disponibilitatde productes i serveis SI en espanyol si no hi ha cap mesura política de con-tenció (com en el cas de les quotes de música catalana a la radio o deldoblatge de cinema al cata la). Pot avancar la separació entre una comuni-cació de proximitat en catala i de referents locals, i els fluxos de la grancomunicació oferta en castella pels grups rnediatics espanyols.

5. La presentació de qualsevol producte i servei cultural I informatiutendira a adoptar el format multimedia i interactiu en pantalla (de televi-sor i/o d'ordinador, que a la !larga confluiran). Aquesta tendencia requereixque els processos de producció de la informació i de la cultura a I'espaicata la també s'adeqüin a les exiqencies de la nova escriptura multimedia iinteractiva. Aixo comportara un canvi profund de mentalitats i de l'apre-nentatge. Significa que cal revisar a fons tots els processos i gramatiquesde I'escriptura i de la creació, des de I'escola básica fins a la universitat.

6. Els continguts deis fluxos i deis serveis a través de la Xarxa constituí-ran el valor central deis operadors mediatics. En aquest sentit, la culturacatalana i els nous rnrtjans d'informació de I'espai estala necessitaran unimpuls continuat i sistematic per fer-se presents a la Xarxa. I fer-s'hi pre-sents amb unes marques propies inequívoques si hom pretén mantenir, no5015 els valors de la identitat particular entre les cultures historiques delmón, sinó també un imprescindible grau de competitivrtat per als propis iper als estranys. Quins signes seran inequívocs de la marca catalana en elciberespai? Ésun debat obert. Pero, només fins a un cert punt: fins al puntque ens marquen les altres cultures del vell entorn históric i del nou digi-tal. En qualsevol cas, la Ilengua, la historia particular, l' art o els territoris vis-cuts, són trets que caracteritzen la diferencia i que poden resultar algunsdeis pocs vectors fonamentals de construcció d'un espai virtual catala alcrberespai del segle XXI.

Capítol19

l'espai cata la de comunicacióen I'era digital

La culturacatalana i elsnous mitjansd'informaciá del'espai catalánecessitaran unimpuls continuati sistemátic perfer-se presentsa laXarxa