DINER I SISTEMA FINANCER
description
Transcript of DINER I SISTEMA FINANCER
![Page 1: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/1.jpg)
DINER I SISTEMA FINANCER
![Page 2: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/2.jpg)
CAPITAL i DINER
• Cal diferenciar entre aquests dos termes. • El capital és l’eix de la relació social del
capitalisme, que es basa en valoritzar valor mitjançant un procés productiu, que es dona, gràcies a l’explotació d’una classe social (capitalistes) sobre una altra (treballadors).
![Page 3: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/3.jpg)
DINER
• Origen: necessitat d’intercanvi• Diner: tot allò que és acceptat per un grup de
persones com a mitjà de pagament en els intercanvis desenvolupament del comerç
• Funcions Diner-Diner: Mitjà de canvi: M - D - M Diner-capital: per comprar mitjans de producció i
generar plusvàlua M – D – M’ – D’Dipòsit de valor
![Page 4: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/4.jpg)
EVOLUCIÓ DEL DINER
Diner Mercaderia Diner Fiduciari-paper: Diner electrònic(Sal, espècies,or) dipòsits orfebres (s. IX d.C)
Monedes Diner Bancari(s. VII a.C) (neix dels préstecs. Control Governs)
![Page 5: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/5.jpg)
El Finançament
• En tota economia hi ha subjectes econòmics que no gasten en consum tots els recursos que tenen estalviadors
• Ara bé, hi ha d’altres que necessiten més recursos dels que tenen i que per tant necessiten finançament
• En tota economia és necessari un mecanisme que posi en contacte els oferents i demandants de recursos
![Page 6: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/6.jpg)
El Finançament
• De vegades els recursos financers van directament dels oferents als demandants
• Però habitualment, no ho ocorre aparició dels intermediaris financers
![Page 7: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/7.jpg)
Origen dels Diners• Diners: podem definir com tot allò que és acceptat per
un grup de persones com a mitjà de pagament i que, per tant, facilita l’intercanvi
• El diner, però, ha sofert una evolució històrica que ha passat per diferents etapes– Economia de subsistència– El bescanvi– Diners-mercaderia– Diner paper o diner fiduciari– Diner paper nominalment convertible– Diner paper-bancari
![Page 8: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/8.jpg)
L’economia de subsistència
• Origen humanitat: les persones només consumien allò que produïen per elles mateixes, és a dir no hi havia intercanvi.
• Per això s’anomena economia de subsistència• Els primers intercanvis es produeixen quan les
persones se n’adonen que mitjançant l’intercanvi podien obtenir més beneficis
![Page 9: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/9.jpg)
El Bescanvi
• Bescanvi: intercanvi d’un objecte per un altre...
• Però tenia alguns inconvenients:– Necessitat de trobar una persona que vulgui allò que tu
produeixes i que ella volgués el que tu li podies oferir– Productes que no són divisibles– Dificultat d’establir un preu o relació d’intercanvi per a tots
![Page 10: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/10.jpg)
Diners-Mercaderia• Objectes que s’utilitzaven com a mitjà de pagament, però que
també es compraven i venien per ells mateixos. És a dir tenien el mateix valor com a unitat monetària i com a mercaderia (Sal, plata, Oli, Or) Relacions comercials
• Havia de tenir els següents requisits1. Acceptat per grup de persones2. Divisible: pagaments de diferent valor3. Transportable4. Durador5. Oferta limitada6. Valor estable7. Homogènia
![Page 11: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/11.jpg)
Diners Fiduciaris o diners paper
• El que representen no és realment el que valen per ells mateixos
• És tot aquell bé amb poc valor però que s’utilitza com a mitjà de pagament, perquè la gent te confiança en que l’emissor respondrà per ell i vigilarà que la quantitat emesa sigui limitada.
• Origen: orfebres a l’edat mitjana. S’encarregaven de guardar la plata i l’or a la gent i a canvi entregaven un rebut pel dipòsit que guardàven.
![Page 12: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/12.jpg)
Diners Fiduciaris o diners paper
• Primer els rebuts eren nominatius, però amb el pas del temps els rebuts es van fer al portador (la persona que el tenia) i les compres i vendes es feien mitjançant aquest rebut.
• Aquest diner-paper era plenament convertible, és a dir, hi havia la mateixa quantitat en valor que en rebuts.
![Page 13: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/13.jpg)
Diner Paper nominalment convertible en or
• Per comoditat la gent va començar a pagar amb rebuts, és a dir no ho canviava per or.
• Els orfebres es van aprofitar i van començar a emetre rebuts per les seves transaccions més rebuts que or
• Per això el concepte: no hi ha equivalència de convertibilitat es creaven diners
![Page 14: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/14.jpg)
Diner - Bancari• El que feien els orfebres van come´nçar a fer-ho els bancs
en compte de rebuts comencen a emetre els certificats de dipòsits nominatiu i se li entregava a qui feia el dipòsit.
• Més tard es van fer al portador• Els governs per controlar l’emissió de diner dels bancs van
monopolitzar l’emissió de diner bancari.• Ara s’anomena diner-pagaré (xecs): cal tenir en compte que
un xec no crea diners, simplement els intercanvia.• Els diners bancaris són aquells creats per les entitats de crèdit
i són els diposits que manté la gent en aquestes institucions
![Page 15: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/15.jpg)
Diner Electrònic• Extraordinari desenvolupament del comerç i les finances• Diner electrònic– Targetes de dèbit: paguem mentre en el nostre compte
tinguem un saldo positiuç– Targetes de crèdit: pagaments a crèdit fins una
determinada quantitat– Targeta monedes: paguem fins que s’acaba el que hem
posat de saldo
![Page 16: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/16.jpg)
Les funcions dels diners
1. Dipòsit de valor: permeten mantenir patrimoni als subjectes malgrat la inflació
2. Unitat de compte: mesuren el valor de béns i serveis
3. Mitjà de canvi o pagament acceptat per grup de persones
![Page 17: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/17.jpg)
Diner legal vs. Diner Bancari• Els diners legals són els bitllets i monedes emeses per
institucions (El Banc Central Europeu) que monopolitzen l’emissió.
• Els diners bancaris éstan formats pels diners legals (efectiu = monedes i bitllets) més els dipòsits que tenen les institucions financeres.
• De dipòsits hi ha– A la vista: comptes corrents disponibilitat immediata– D’estalvi: una mica menys de disponibilitat– A termini: termini fix si els treus abans d’allò pactat et
penalitzen
![Page 18: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/18.jpg)
TIPUS DE DINER• Diner Físic : Bitllets i monedes que hi ha en circulació + el que
tenen bancs en caixes fortes + el que tenen en el BCE. – Aquest diner és emès pels Bancs Centrals dels Estats
• Diner Creat o diner bancari: a partir de dipòsits bancaris.
Com?
A partir de l’activitat dels bancs comercials
![Page 19: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/19.jpg)
Com i qui crea els diners?
• Vegem primer quins són els intermediaris que poden crear diners i de quina manera.
• Abans de veure el procés caldrà distingir quins són els protagonistes del nostre sistema finacer.
• Per tant caldrà definir els intermediaris bancaris.
![Page 20: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/20.jpg)
ELS INTERMEDIARIS FINANCERS Són institucions que s’encarreguen de canalitzar recursos monetaris
dels oferents als demandants. Els podem classificar en Bancaris
Banc Central Banca Privada Caixes d’estalvi i caixes rurals Cooperatives de crèdit
No bancaris Companyies d’assegurança: cobreixen riscos Institut Crèdit Oficial (ICO) Fons d’inversió: gestionen patrimoni dels seus clients i col·loquen el seu
estalvi en diferents llocs Fons de pensió: aportacions per completar la pensió. Fins que no es cobra la
pensió aquests intermediaris disposen de diners Empreses de lísing: proporcionen béns en lloguer Societats d’inversió immobiliària: captes recursos emetents accions
![Page 21: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/21.jpg)
DIFERÈNCIA ENTRE INTERMEDIARIS BANCARIS I NO BANCARIS Bancaris:
per obtenir recursos emeten actius financers que són acceptats com a mitjà de pagament.
Quan ofereixen dipòsits estant oferint diners bancaris (xecs i targetes)
Poden o bé captar recursos o invertir-los Guanyen diners amb la diferència entre els tipus d’interès que
cobren i donen i amb les comissions. No bancaris
Els actius financers que emeten no són diners, no estan acceptats com a mitjà de pagament (una assegurança)
![Page 22: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/22.jpg)
INTERMEDIARIS BANCARIS Banc d’Espanya: és un banc central que forma part del
Sistema Europeu de Bancs Centrals. Presta diners a la resta del món, al sector públic i altres intermediaris.
Banca Privada: mantenen un part de fons en efectiu i concedeix finançament a Sector Privat i Públic.
Caixes d’estalvi: teòricament són entitats sense ànim de lucre i destinen part dels seus beneficis a obres social. No cotitzen en borsa.
Cooperatives de crèdit: són com les caixes però en forma de cooperativa. Presten a sector públic, públic en general i projectes de cooperatives.
![Page 23: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/23.jpg)
INTERMEDIARIS NO BANCARIS ICO: organisme públic que completa els intermediaris
financers privats i finança sectors prioritaris de l’economia Asseguradores: cobreixen riscos indemnitzacions quan es
produeix esdeveniment assegurat Fons de pensió: aportacions per completar la pensió. Fins
que no es cobra la pensió aquests intermediaris disposen de diners
Empreses de lísing: proporcionen béns en lloguer Societats d’inversió immobiliària: captes recursos emetent
accions
![Page 24: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/24.jpg)
PEL QUE FA ALS INTERMEDIARIS BANCARIS I LA CREACIÓ DE DINERS... Hem de distingir entre:
BANCS CENTRALS
BANCA PRIVADA
![Page 25: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/25.jpg)
EL BANC CENTRAL Institució Estatal o supraestatal que controla el diner que hi ha a
l’economia i te les següents funcions:
Emissió de bitllets legals i posar en circulació la moneda Establir els fins de la política monetària i canviària Centralitzar les reserves de divises i d’or d’un país (compra-venda de
monera estrangera necessària) Tresorer del Sector Públic: fa cobraments i pagaments Supervisar el sistema financer per al seu bon funcionament i la solvència
de les entitats financeres Fer de Banc per als bancs: crèdits i dipòsits
El Banc d’Espanya forma part del Sistema Europeru de Bancs Centrals que juntament amb BCE defineixen la política monetària
El seu principal objectiu és el control de la inflació
![Page 26: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/26.jpg)
DISTINGIREM
• Encarregats de regular el sistema financer
• Emeten monedes i bitllets• Establir els fins de la política
monetària i canviària BCE Controla la política dels Estats Membres
• El BCE persegueix la inflació• Centralitzar les reserves de divises i
d’or d’un país (compra-venda de monera estrangera necessària)
• Tresorer del Sector Públic: fa cobraments i pagaments
• Fan préstecs als bancs
• Empreses privades• Fan préstecs i reben
dipòsits• Creen diners bancaris• Financen empreses,
famílies i Sector Públic a canvi d’interessos
• Especulen per lucrar-se• Presten a partit polítics
Tenen molt de poder sobre els governs
BANCS CENTRALS BANCA PRIVADA
![Page 27: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/27.jpg)
EL BALANÇ És un document comptable que registra allò que tenim
(drets) i allò que devem (obligacions). Es divideix en l’actiu (els nostre drets) i el passiu ( les
nostres obligacions). L’actiu i el passiu sempre han de quadrar, ser la mateixa
quantitat.
S’anoten els diferents elements i el seu valor
ACTIU PASSIU
![Page 28: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/28.jpg)
EL BALANÇ DEL BANC CENTRAL
Reserves Or i altres divises Títols Sector Públic Títols sector privat
(accions) Crèdits Altres actius
Dipòsits dels seus clients Crèdits del Banc Central a
la banca comercial Altres Passius
ACTIU PASSIU
![Page 29: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/29.jpg)
Així doncs…
• Mentre que els Bancs Centrals són els creadors del diner legal…
• La Banca privada, les caixes i cooperatives de crèdit poden crear l’anomenat diner bancari
![Page 30: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/30.jpg)
La Creació de DINER: la banca privada
• Ja podem intuir que els diners es creen per l’activitat dels Bancs en els diners que rep en depòsits i presta en crèdits.
• Els beneficis que obtenen venen per la diferència de tipus d’interès entre els depòsits i els crèdits.
• Però els bancs han de mantenir una quantitat de diners per:1. Fer front a les retirades de dipòsits inesperada per part dels
seus clients2. Perquè les autoritats monetàries ho exigeixen.
![Page 31: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/31.jpg)
La Creació de Diner: conceptes
• Reserves: és l’efectiu que manté cada banc i els dipòsits que aquest banc té en el BCE
Reserves = Efect que manté cada banc + Dipòsits al BC• El manteniment de reserves de cada banc és una exigència del
banc central
El BCE estableix un percentatge de reserves que han de mantenir els bancs privat: El coeficient legal de caixa: marca la quantitat de diners que haurà de mantenir un banc en forma de reserva i dependrà del nº de dipòsits que tingui el BC.Coef. Legal Caixa = % de Reserves/ Total de dipòsits que té un banc
![Page 32: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/32.jpg)
El Procés de Creació de diner
• Recordem • Reserves = Efect. que manté cada banca +
Dipòsits al BC• Base Monetària = BM = Emp + Reserves• Oferta Monetària = M = Emp + Dipòsits dels
clients als bancs
![Page 33: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/33.jpg)
CREACIÓ DE DINER BANCARIJo tinc 100€ estalviats i vaig a dipositar-los al banc comercial. Dels meus 100€ el banc està obligat a quedar-se’n una part per si jo vaig a reclamar-los, que li diem reserves. Suposem que és d’un 10%. Per tant el Banc posarà 10 euros de reserves i en tindrà 90 per a prestar a algun client.
BALANÇ BANCACTIU ( béns i drets) PASSIU (obligacions)Reserves 10 El meu Dipòsit 100Préstec 90TOTAL 100 TOTAL 100
![Page 34: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/34.jpg)
CREACIÓ DE DINER BANCARI• Ara imaginem que el banc dona un préstec de 90€ a una persona – Pep- que es
vol comprar un ordinador.• Per tant de diner físics hi ha els 100€ inicials, però a l’economia hi ha 190: els
meus del dipòsit + els que utilitza en Pep per comprar l’ordinador.• A continuació, l’empresa que ha venut l’ordinador, diposita els 90 euros al banc
i el banc torna a fer el mateix. Presta 81€ a Maria, empresària, perquè es compri una màquina per la producció de pa. Dels meu 100€ s’han creat (271€)
BALANÇ BANC
ACTIU (béns i drets) PASSIU (Obligacions)
Reserves 10 El meu Dipòsit 100
Reserves 9 Dipòsit Emp Ordinadors 90
Prèstec Pep 90
Préstec Pep 81
TOTAL 190 TOTAL 190
![Page 35: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/35.jpg)
PODEM OBSERVAR• Com a partir de 100€ es creen molts més diners• Què els bancs poden prestar:
– Projectes productius, finançament d’inversions – A persones que volen consumir ara i no poden – Projectes especulatius
• Com els bancs NO es limiten a canalitzar recursos estalviat dels estalviadors als demandants de crèdit, sinó que són creadors monetaris. I això els dóna molt de poder.
![Page 36: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/36.jpg)
EL PREU DEL DINER• Com qualsevol altra mercaderia el diner té un preu, perquè
també s’intercanvia.
- Quan nosaltres deixem/oferim diners a una entitat financera,
aquesta ens paga (poc) per poder disposar d’aquests diners.
- Quan nosaltres demanem diners, hem de pagar nosaltres (molt).
• El preu que paguem o ens paguen quan demanem o prestem diners, és el tipus d’interès.
![Page 37: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/37.jpg)
El Preu dels diners
• L’interès o preus dels diners és el pagament dels serveis de capital que es reben en concepte de prèstec.
• Els factors que es tenen en compte quan es fixa un tipus d’interès són:– Risc de l’operació. Com més risc, interès més alt– Liquiditat: capacitat dels actius per convertir-se en
diners com més líquid, menys interès– Durada del prèstec: com més temps, més interès
![Page 38: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/38.jpg)
EL PREU DEL DINER
![Page 39: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/39.jpg)
ALGUNS EFECTES DEL PREU DEL DINER
En principi, com més barat és el diner, menys costós és demanar-ne prestat i per tant més facilitats per invertir (empreses) i consumir (les persones)
![Page 40: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/40.jpg)
EL PREU DEL DINER• Segons les teories neoclàssiques alguns dels factors que
es tenen en compte quan es fixa un tipus d’interès són:• Risc de l’operació. Com més risc, interès més alt• Liquiditat: capacitat dels actius per convertir-se en diners com
més líquid, menys interès• Durada del préstec: com + temps, + interès
• Però des de teories marxistes, s’esbossen altres factors…Interès no determinat per cap llei natural: l’oferta i demanda de diners
• Nombre de «rentistes» i el seu poder• Factors institucionals• Desenvolupament i poder entitats financeres
![Page 41: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/41.jpg)
ELS TIPUS d’INTERÈS MÉS «FAMOSOS»
Cal tenir en compte que existeixen diferents tipus d’interès – per a famílies, empreses, per a bancs- i que no tots paguem el mateix.
• Tipus d’interès oficial del diner: tipus mínim de referència que fixen els bancs centrals per a que la resta de bancs comenci a demanar diner (subasta).
• Euríbor: índex que s’utilitza com a referència de molts prèstecs entre els principals bancs europeus entre ells i és la referència de les hipoteques.
• El que ens paguen els bancs: diferències entre gent que demana
![Page 42: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/42.jpg)
QUI CONTROLA EL DINER?
• Els Bancs Centrals poden expandir o contraure la quantitat de diners que hi ha en una economia
• Són els encarregats d’imprimir monedes i bitllets, establir política monetària, controlar les reserves d’or d’un país i prestar diners als bancs privats
![Page 43: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/43.jpg)
QUI CONTROLA EL DINER?
• Però cada cop el BCE té menys poder sobre l’aixeta dels diners, en detriment d’altres institucions financeres.
![Page 44: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/44.jpg)
COM HO FA?
• Baixa Tipus interès• Emetre monedes i bitllets• Reduir coeficients de
reserves• Augmentar préstecs als
bancs• Fer operacions de
compra de títols per injectar liquiditat
• Donar més facilitats als bancs
• Augmentar tipus• Retirar monedes i bitllets• Augmentar coeficients
de reserves dels bancs• Reduir préstecs• Fer operacions de venda
al mercat obert• Donar menys facilitats
Augmentar diners Reduir Diners
![Page 45: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/45.jpg)
L’oferta monetària• L’OM: És la quantitat de diners que hi ha a una ecocnomia i es defineix
com la suma de l’efectiu en mans del públic –bitllets i monedes- i els diòsits del públic a la banca
• OM=Emp + Dipòsits als bancs• El que passa és que segons quins depòsits considerem tindrem diferents
tipus d’OM– M1= Emp(bitllets i monedes) dipòsits a la vista (c. Corrents)– M2= M1 + dipòsits d’estalvi– M3= M2+ dipòsits a termini (plazo fijo)
• L’M3 és el més estable, per això és el triat per l’Eurosistema per definir el valor de referència de creixement del diner.
• La Base Monetària és l’efectiu en mans del públic més les Reserves bancàries (or, divises). És sempre menor a l’OM, ja que sempre hi ha menys reserves que dipòsits
![Page 46: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/46.jpg)
OFERTA I DEMANDA DE DINERS• L’oferta (OM) la fixa el BC i tant sols depèn d’allò que
vulgui fer el BC: Utilitzarà per modificar-la els instruments que hem vist abans. LA corba serà fixa.
• La demanda de diners depèn del tipus d’interès com més alt, menys demanda de diners i a l'inrevés. Però si en el mercat de bens la demanda de béns feia pujar el preu d’aquest, la demanda de diners fa pujar el tipus d’interès.
![Page 47: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/47.jpg)
Política Monetària Expansiva
• Podem variar1. El tipus d’interès (baixar-lo)2. l’OM (augmentar diners de l’economia) Això es pot fer:
– Emetent diners– Prestant més als bancs i interès menor– Comprant a mercat obert (el + important)– Baixant el coeficient de reserves
Així es baixen els interessos que s’ofereixen a particular, i per tant augmenta la renda i possibilitat de tenir diners més baratsAixò augmenta el Consum, la Inversió i per tant la Demanda Agregada Això ja vam veure que augmentava Producció, Ocupació i Preus
![Page 48: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/48.jpg)
Política Monetària Expansiva
AugmentOferta Monetària
Renda Disponible
Consum
Inversió
DemandaAgregada
Producció
Ocupació
Preus
Reducció Tipus d’interès(finançament més barat)
![Page 49: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/49.jpg)
Política monetària Restrictiva• Podem variar1. El tipus d’interès2. l’OM (reduir diners de l’economia) Això es pot fer:
– Retirant diners– Prestant ménys als bancs i a interès major– Venent a mercat obert (el + important)– Augmentant el coeficient de reserves
Així es pugen els interessos que s’ofereixen a particular, i per tant finançar-se és més car, no es donen tants prèstecs.Això disminueix el Consum, la Inversió i per tant la Demanda Agregada Això ja vam veure que disminuÏa Producció, Ocupació i Preus
![Page 50: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/50.jpg)
Política Monetària Restrictiva
Disminució OM
Renda Disponible
Consum
Inversió
DemandaAgregada
Producció
Ocupació
PreusAugment tipus d’interès(finançament més car)
![Page 51: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/51.jpg)
La demanda monetària
• Necessitat dels subjectes econòmics de poseir diners en efectiu (bitllets, monedes i dipòsits d’alta liquiditat i escassa rendibilitat).
• Causes de perquè es demanden diners: perquè són mitjà de canvi, dipòsit de valor i unitat de compte.
• Factors que condicionen la demanda de diners– Inflació: quan pugen els preus, els individus necessiten més
diners– Renda: més renda més béns de luxe més diners– Tipus d’interès: com més elevat, menys es demandes– Risc: com més risc els actius alternatius als diners (accions) més
diners demandarem– Cost d’oportunitat: els interessos als quals renunciem
![Page 52: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/52.jpg)
Per tant tot subjecte econòmic demandarà diners perquè...
1. Per les transaccions: compra de béns i serveis2. Per precaució: imprevistos que puguin sorgir3. Per especular: no adquirir títols i mantenir
diners en efectiu ja que pensa que els títols li oferiran una major rendibilitat que en el moment en present.
![Page 53: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/53.jpg)
I a nivell Macroeconòmic els factors que influeixen en la demanda de diners són
• El tipus d’interès: com major sigui el tipus d’interès dels títols que hi ha al mercat ( que són substitutius dels diners), menor quantitat de diners líquids es demandarà l’economia.
• La inflació: com més inflació, menor demanda de diners líquids.
• El nivell d’activitat: major nivell d’activitat (Més PNB), major quantitat de diners en efectiu es cdemandarà
![Page 54: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/54.jpg)
LA BORSA
• Mercat (privat) on és compren i venen actius financers• El més conegut són la compra-venda d’accions (títols que
representen una part alícuota de les S.A)• L a teoria convencional diu que les accions pugen i baixen
de preu segons l’oferta i la demanda.• Però realment és molt difícil dir què és el que fa baixar
i pujar les accions
![Page 55: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/55.jpg)
L’IBEX 35
• El formen 35 empreses – les que tenen major capitalització- i el valor de les accions d’aquestes empreses té un pes diferent en aquest índex.
• És l’índex de referència de la borsa espanyola.• Tracta de reflectir el valor nominal de les accions
que el composen i serveix per veure com va la borsa.
• Però no ens informen de l’evolució de la capacitat real de produir de les empreses
![Page 56: DINER I SISTEMA FINANCER](https://reader036.fdocuments.mx/reader036/viewer/2022062323/5681672e550346895ddbd3b2/html5/thumbnails/56.jpg)
ELS BONS, LLETRES i OBLIGACIONS
• Els bons, lletres i les obligacions són uns títols de crèdit que poden emetre les empreses o els estats. (Representen una part alíquota d’una crèdit)
• Els inversors poden comprar una part d’aquest crèdit i l’emissor (bé sigui empresa o Estat) es compromet a tornar aquesta part més uns interessos fixats prèviament.