DIMARTS · 22 de setembre del 2020. Any XLV. Núm. 15490 - AVUI / Any XLII. Núm. 14360 - EL PUNT

1,20€

NACIONAL, EUROPA - MÓN i CULTURA I ESPECTACLES P4, 5, 10, 11, 20, 21, 24 i 25

“No anem bé”A la recerca

d’acord si hi hainhabilitació

MÉS · S’estudien novesrestriccions, peròs’amplia l’aforament enequipaments culturals

AVÍS · Torra recomanano viatjar a Madrid ireclama més controlsals trens i a l’aeroport

Perseguit per un nas de pallassoJordi Pesarrodona, al centre, va rebre el suport popular i de dirigents de Junts abans d’entrar al jutjat ■ ACN

NACIONAL. Plana 8

Jordi Pesarrodona, jutjat a Manresa acusat de desobediència per l’1-O

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------NACIONAL. Planes 18 i 19

Protagonistes Antoní Martí Monterde Assagista

8168

04-1

1578

30®El 96%

dels centreseducatiusfuncionennormalmentAmb 300 grupsconfinats, els testsmassius començarana final de setmanaNACIONAL. Plana 11

La vacuna dela grip no esposarà alsCAP per nocol·lapsar-losSalut busca localsalternatius per fer lanova campanya devacunacióNACIONAL. Plana 12

Suárez deixael Barçai apunta al’Atlético deMadridL’uruguaià marxa ambtretze títols i com atercer màximgolejador de la història

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE SETEMBRE DEL 2020

El Punt Avui expressa la seva opinió únicamenten els editorials. Els articles firmats exposen lesopinions dels seus autors.

Conselldelectors:Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editoriali els nostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots els contactes rebran resposta de la direcció.PUNT DE VISTA

ls que vam tenir laresponsabilitat de

ser al govern de la Ge-neralitat durant la pre-sidència d’Artur Masno oblidarem mai la

seva insistència en impedir, sobretot, eltancament d’una empresa. Deia: “Tan-car una empresa és un moment, peròtornar-la a obrir podria ser impossible.”Amb una ciutat passa el mateix. Perdreel prestigi acumulat al llarg del temps–que és el que la fa atractiva– pot serqüestió de pocs anys, però recuperar-larequereix un gran esforç. Per exemple,la campanya Barcelona posa’t guapa, derehabilitació d’edificis, va durar 16 anys.La gran transformació de la ciutat va ve-nir per l’aposta olímpica. Que va tenirdeficiències, sí. Que hi ha aspectes criti-cables, sí. Que cal actualitzar-la, també.Però quan una ciutat perd l’atractiu, calun gran esforç per recuperar-lo. I ara, aBarcelona, s’imposa la lletjor. I a la lletjordel seu rostre, l’espai urbà, s’hi afegeix lalletjor de la seva actitud, gens construc-tiva en cap àmbit. L’urbanisme tambéés cultura i descuidar els parcs i jardins,façanes i monuments, habilitar taulesde bar enmig de contenidors i tanquesde ciment, no és neutre. Porta valors as-sociats. Valors negatius. I aquest és elterreny que s’està adobant de cara al fu-tur. No és bo veure com tanquen co-merços, no és bo veure patir els hotels,no és bo el discurs contra la propietatprivada ni l’estil amb què es vol reduir elvolum de vehicles. Barcelona és la capi-tal de Catalunya i una important capitalmundial. I és cert que la situació actualde la societat i el planeta requereix can-vis importants. Les ciutats són clau perliderar aquests canvis. Però es pot ferbé. Constructivament. En positiu. Barce-lona, posa’t guapa.

E

Keep calmJordi Cuminal

La lletjorde Colau

Després d’un cap de setmanade protestes plenament justi-

ficades, que encara continuen, i des-prés de setmanes en què les dadesexigien celeritat, tot just ahir van en-trar en vigor les mesures de restric-ció de l’activitat i la mobilitat en 37zones bàsiques de salut de la comu-nitat de Madrid, on viuen 850.000persones. És del tot evident que lesautoritats madrilenyes i les estatalshan actuat amb una gran irresponsa-bilitat, prenent mesures tard i mala-ment, amb una manca total de trans-parència, amagant o tergiversant lesdades respecte de l’evolució de lapandèmia, descontrolada a la capitalde l’Estat. Es fa difícil d’imaginar quela passivitat dels responsables polí-

tics madrilenys, amb Isabel DíazAyuso al capdavant, sigui nomésfruit de la seva ineptitud. La mancade reacció immediata a una situacióque havia de fer disparar totes lesalarmes semblaria que respon a unaoperació per “salvar” el sector delsserveis durant la temporada turísti-ca, que és clau per a l’economia deMadrid. És a dir, a la decisió de posarl’activitat econòmica al davant de lasalut pública, sense matisos. O, enqualsevol cas, donant-li tota la prefe-rència.

La irresponsabilitat de la deixa-desa amb què s’ha actuat és sobre-tot atribuïble a la presidenta de la co-munitat, que ens ha tornat a obse-

quiar amb perles impagables, peròtampoc n’és aliè el president del go-vern espanyol. Si el desgavell i el des-control que hi ha a la comunitat deMadrid s’hagués produït en la matei-xa mesura a Catalunya, hauria estattan contemplatiu l’executiu espa-nyol? Finalment, amb la pandèmiafora de control, ahir es van reunir Pe-dro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso i vanarribar a l’acord de crear un “grupCovid-19”, compost pels dos governs,que es reunirà cada setmana per ferel seguiment coordinat de l’evoluciódel coronavirus. Sembla una presade pèl. Una foto, la promesa de coor-dinació i els militars al carrer no sónl’antídot que es necessita per frenarl’expansió del virus.

Deixadesa irresponsableEDITORIAL

La frase del dia

“Inhabilitar Quim Torraés una veritablesalvatjada democràtica.No donem per normalscoses que no ho són”

Carles Puigdemont

130È PRESIDENT DE LA GENERALITAT

ona somrient, en primeríssimterme. S’obre el pla: un nadósembla que li estigui retornant

el somriure. L’escena serveix peranunciar una crema antiestries o he-morroïdal, una botiga de patinets o uncurs d’enfortiment del sòl pelvià. Tantse val. Per vendre xocolata, una famí-lia esmorzant en perfecta harmonia.Mares esveltes amb fills ideals peranunciar protector solar. Mans sobrepanxes, en dolça espera, per desitjarBon Nadal. Nens que besen panxes.Homes que acaronen les panxes de lesdones que estan en dolça espera i quesón besades per nens... Ah, i avis quedisfruten d’una vellesa sense parangó

D envoltats de nets. Tot això que comen-to són impactes publicitaris a la retinai al cor. Tenen molt a veure amb elmanteniment dels rols i del trinomi:dona, mare, felicitat.

Estic contra la maternitat? Al con-trari. Sí que recelo dels missatges quelliguen el ser dona i el ser mare, per se.Perquè sí. I que implícitament supo-sen que qui no infanta és com si no foscompleta. Intueixo missatges queabans no percebia. Potser veig on nohi ha res... Per motius diversos, heparlat amb dones properes que volienser mares i no ho aconseguien. M’headonat que no se’n parla gaire, públi-cament. Ni de les que volen i no po-

den, ni de les que no volen. Quin paperjuga la pressió de la societat, el pa-triarcat, encara avui dia, en el com “hade ser” la maternitat? Per què el fet deno ser mare hi ha tants que ho veuencom un fracàs?

Que aixequin la mà les que a partirdels 30 –per posar una edat– han sen-tit: “Se’t passarà l’arròs...”; “El millordel món és ser mare, estem fetes per aaixò...”, “No en vols tenir? No pots?” Iuna de les millors: “De gran, qui et cui-darà?” Hi ha qui diu que no patimpressió. Que em perdonin, però em fal’efecte que sí. Prepareu-vos, a partirdels 45: “No tens fills? Quina pena [ca-ra de condol]!” Verídic.

De set en set

Mercè Miralles

Ser dona iser mare,depèn

La foto

Banderes contra el coronavirus. El president espanyol i la presidenta madrilenya es vanenvoltar de banderes de l’Estat i de la comunitat en la roda de premsa posterior a la reunió ■ EFE

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE SETEMBRE DEL 2020

HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor:Joan Vall Clara. Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, EduardVillacé i Josep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas. Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París.

Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.cat972 18 64 00. Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala. Caps de secció: ToniBrosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Xavier Castillón(Cultura i Espectacles), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins(Disseny), Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

é nassos, que les picabarallesd’aquests dies (bé, les discrepàn-cies, que sona més amable) entre

les formacions independentistes siguinper una possible inhabilitació del presi-dent Torra que encara no s’ha produït. Isi l’absolen? S’ho imaginen? Sí, ja séque no. Però era una manera de dir-losque coi, quina pressa a anar tots cap aeleccions, no? Si hi anem igualment,no? Si a Torra l’inhabiliten, no hi hacandidats alternatius i s’esgoten totsels terminis que diu la llei per negociar-ne un, calculo que les eleccions seran alfebrer. Si a Torra l’inhabiliten, Torrentfa un Torrent i posa ell mateix en mar-xa el calendari després d’una ronda rà-pida entre partits, ens n’anem, si fa nofa, cap a finals de novembre. Coi. Voleudir que és aquesta, la discussió? A miem sembla que els esforços els hauriende dedicar a veure com es posa en evi-dència, aquí i arreu del món, l’anormali-

T “Totes aquestesdiscussions són persi anem a eleccionsara o d’aquí a quatremesos? De veritat?

tat que representarà tenir un presidentinhabilitat per una pancarta, no? I nosé si convocar eleccions és cap gran res-posta. Potser les eleccions ens conve-nen, diuen alguns, perquè no hi hagicap període d’inestabilitat i estiguemsense president en plena pandèmia.Potser sí. Però, a banda del fet que quiel destitueix no és el Parlament, que ésen tot cas qui ho podria fer, no sé si ferfront a la pandèmia obrint un període

electoral i tots, vinga va, cap a fer mí-tings és cap gran alternativa. Partint dela base que el pecat original l’arrosse-guem des d’aquell dia de gener en què elmateix Torra va dir allò que “aquesta le-gislatura no té recorregut” (i han pas-sat vuit mesos), el cert és que em pre-ocupa poc, si les eleccions són d’aquí ados mesos o d’aquí a quatre. Si n’hi had’haver, que hi siguin. I hi seran. El quehaurien d’estar discutint és què faran,després d’unes eleccions que serand’aquí a dos, tres, cinc o set mesos, itorni a guanyar l’independentisme. Quèfaran? Què ens proposen? A mi emsembla que la resposta a la inhabilitacióde Torra té molt més a veure amb això,amb saber què passarà l’endemà de leseleccions, per a què hauran servit, queno pas amb quan seran. O és que totaaquesta discussió és només perquè unstenen pressa per guanyar-les i a uns al-tres els fa por perdre-les?

I l’endemà de les eleccions?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat / @xevi_xirgoA la tres.

El català als mitjans

b El tema Drama palesa el dramaque arrossega TV3 amb la llenguades de sempre. Gràcies que la tenim,però cada cop claudica més. La ca-verna espanyola no en té mai prou ihi vol més castellà, quota pagadaamb, sobretot, programes d’aquestsque volen fer gràcia. Hi ha doblatgesforça bons. A les produccions prò-pies, pèrdua dels pronoms febles en ihi, mal ús del verb estar on hi va elverb ser, etcètera, etcètera, i el voca-bulari cada cop més castellanitzat.No sé si reben ordres o no tenen elnivell. Segur que entre els lectorspreocupats per aquest fet hi troba-rien millors assessors lingüístics queels col·legues del “tot està bé”. Pen-sem que a les aules s’hi deixa d’anar,però la TV entra tota la vida a les llarsi, per tant, és una mena d’escola queha de dominar la llengua. La llenguadel carrer ja es reflecteix en entrevis-tes, concursos... A la programació,pròpia o encarregada, que qui pagamana, ha de ser modèlica, no acadè-mica en el sentit que li donen els fansdel català aigualit. El català té tots elsregistres: groller, vulgar, jocós, de car-rer, finet, pompós... El que cal és norecórrer al castellà en tants casos.Qui no els troba ensenya la llauna dela seva ignorància, no de la manca derecursos de la pròpia llengua.Aquests professionals també hau-rien de crear, no calcar els neologis-mes castellans. I fer cas dels consellsque els puguin donar persones comJ.M. Virgili (a FAQS) en comptes desemblar que li havien muntat un pa-rany, una veritable ratera (quina ver-gonya!), quan els podia alliçonar atots amb una sola mà.

Què farem, si som independents?Matar la llengua nosaltres mateixos?Perquè, ves per on, els de l’IEC vandescodificant allò tan ben codificat.PERE MADURELL I FERRÉAlcover (Alt Camp)

Tot esperant la targeta

b El proppassat 7 de juliol vaig ferarribar la meva sol·licitud d’inscrip-ció al Registre de catalans i catala-nes residents a l’exterior acompa-nyada de la petició de la correspo-nent targeta sanitària. Passats mésde dos mesos de l’enviament de lameva sol·licitud de targeta sanitària,encara no he rebut cap documentdel Departament d’Afers, RelacionsInstitucionals i Exteriors i Transpa-rència. Quant de temps considera elRegistre de catalans i catalanes resi-dents a l’exterior que cal esperar perrebre una targeta sanitària en unasituació de pandèmia?FRANCESC XAVIER LUCIO GONZÁLEZPequín

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dadespersonals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número detelèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix,cal que no superin els mil caràcters d’extensió. El Punt Avui esreserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicarancartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textoss’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

Les cares de la notícia

El davanter uruguaià ha arribat a un acord amb elBarça per deixar el club, atès que Koeman, l’entrena-dor, no compta amb ell. El balanç de sis anys a Barce-lona és altament positiu. Se’n va com a tercer màximgolejador de la història del club i amb tretze títols.

CAP D’EPIDEMIOLOGIA DE L’HOSPITAL CLÍNIC

Títols i gols

El comitè d’experts designat al mes de juliol pel presi-dent de la Generalitat, encapçalat per Antoni Trilla, haelaborat i ja ha lliurat l’estudi que els havia estat en-carregat, amb un guió de 30 mesures a prendre perenfortir el sistema sanitari posterior a la Covid-19.

-+=

-+=

Tot el suportJordi Pesarrodona

Després de la Covid-19Antoni Trilla

-+=

Luis Suárez

Ens sumem a les mostres de solidaritat que va rebreahir l’exregidor d’ERC a Sant Joan de Vilatorrada (Ba-ges), a les portes dels jutjats de Manresa, on ha derespondre a l’acusació de desobediència greu per ha-ver donat suport al referèndum de l’1 d’octubre.

ACTIVISTA

FUTBOLISTA

SísifJordiSoler

De reüll.Anna Puig

Estimat amicodiat

i ha persones amb qui, irremeiablement, encaraque ho odiïs, t’hi has d’entendre. Per motius

laborals, per motius familiars, pel bé de la pau social delteu entorn... Sempre hi ha aquell de qui et voldriesdesempallegar, però amb el qual has d’intentar buscarun equilibri de cordialitat, encara que sigui artificial. Noem diguin que no els ha passat mai. Haver d’aguantaraquella persona que és un pol oposat–per caràcter, perfilosofia de vida, per mètodes laborals o perquè et cau

malament directament–, però ambqui hi ha algun nexe que t’hi uneixforçosament. I, malgrat que ésimpossible dissimular i mantenir unambient zen a tota hora, fas l’esforçd’arribar a una entesa, obligada perles circumstàncies, pels objectiusque es comparteixen o per fer unfavor a una tercera persona. Enviara fer punyetes el que jo anomeno

l’estimat amic odiat és poc pràctic, tot i que és el quetens més ganes de fer. I t’adaptes, no més del necessariperò sí l’imprescindible.

Doncs això és el que haurien de tenir clar els partitsindependentistes. Que són estimats amics odiats. Quehi ha una circumstància prou important que els uneix,que és el procés d’autodeterminació d’aquest país. I ques’han d’aguantar i treballar braç a braç fins a arribar al’objectiu. I després, si volen, a fer punyetes!

H

Sempre hi haaquell ambqui has debuscar unacordialitatartificial

EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE SETEMBRE DEL 20204 |

La vaga al grupcristaller de l’Arboçes desconvoca pel preacord assolit per a l’ERO

El president avançaque la Generalitatestudia novesrestriccions perfrenar la Covid-19

Torrarecomana no viatjara Madrid

La plantilla deSaint-Gobainratifica el pacteNacional

Un cop descartat que elpresident de la Generali-tat, Quim Torra, sigui quiconvoqui les eleccionsabans que el Tribunal Su-prem es pronunciï sobrela seva inhabilitació –des-cartat per ell mateix i des-cartat per Junts per Cata-lunya, ja que ho conside-raria una “autoinhabilita-ció”–, la negociació a lesfiles independentistes secentra a fixar com cal pro-cedir a partir de la comu-nicació de l’alt tribunal.En la línia de la petició del’ANC el cap de setmanaperquè es reuneixin partitsi entitats independentistesper aclarir l’horitzó, CarlesPuigdemont va reclamarahir pactar una “respostade país” i, per primera ve-gada, la formació del pre-sident a l’exili es va obrir aconsensuar amb ERC “unrecorregut” que inclogui lapreuada data electoral.

En la presentació vir-tual del seu llibre Torna-rem a vèncer, la secretàriageneral d’ERC, Marta Ro-vira, recollia el guant a latarda, però remarcava queja s’està “en temps afegit”,ja que, arribats a aquestpunt, ja s’hauria d’haverassolit un acord polític.Per això instava a dedi-car-hi “moltes hores mésde debat si cal” per aproxi-mar unes posicions que,malgrat els intents d’ente-sa, encara són lluny, ja queERC manté que el millorés que Torra convoqui leseleccions mentre pugui.

Més conciliadora en pú-blic que fa uns dies amb els

republicans, la vicepresi-denta de JxCat, Elsa Arta-di, va assegurar que acor-dar un calendari per alscomicis “no és un meca-nisme automàtic” i que ladecisió “passarà pel Par-lament”. “Hi ha marge sihi ha voluntat política perfer-ho”, hi afegia. Aquestavoluntat política, Artadil’espera del president dela cambra, Roger Torrent,que ja ha dit que obriràuna ronda de contactesamb tots els grups per bus-car un nou candidat, talcom preveu la llei de la pre-

sidència. Ara bé, el presi-dent Torra va ser el primerque va demanar que l’inde-pendentisme no presenticap presidenciable alter-natiu, de manera que cal-drà veure si l’oposició enllança un. En aquest cas,JxCat espera que, si no tépossibilitat aritmètica deprosperar, Torrent activiel rellotge de les eleccionssense haver de celebrar unple per tombar-lo.

En qualsevol cas, JxCati ERC estan en espera d’in-formes dels lletrats de laGeneralitat i dels dos par-

tits per estudiar els esce-naris que s’obren i el mar-ge de maniobra que tenenperquè l’interinatge nos’allargui quatre mesos,sobretot en un moment depandèmia de coronavirus.

El que deixa molt clarJxCat és que Torra no tévoluntat d’esdevenir unpresident simbòlic o fi-guratiu i que Pere Ara-gonès no passaria a serpresident, sinó que conti-nuaria sent vicepresidentamb algunes atribucionssuplementàries.

La petició que va fer

ahir Puigdemont, a Cata-lunya Ràdio, és que la res-posta vagi més enllà del’independentisme: “Si lapersona inhabilitada fos elpresident Montilla, jo se-ria al seu costat. El presi-dent de la Generalitat és elpresident de tots.”

Encara llunyL’ANC va exigir dissabteuna cimera urgent entrepartits i entitats indepen-dentistes per cercar puntsen comú. Artadi va recor-dar que ja s’han anat re-unint durant les darreres

setmanes i que s’està bus-cant data per a una novatrobada aquesta setmana.També la secretària gene-ral adjunta dels republi-cans, Marta Vilalta, con-firmava al migdia que con-tinuen treballant per obte-nir una “resposta de país”–la mateixa expressió quehavia fet servir Puigde-mont–, i que ho seguiranfent “fins a l’últim minut”abans d’una eventual in-habilitació. “Un no acordés el que vol l’unionisme,i no serveix per ajudar lagent”, resumia Vilalta,

Emili Bella / Òscar PalauBARCELONA

CONTACTES JxCat s’obre a pactar la data electoral, perònomés després de l’eventual inhabilitació del president perpart del Suprem PETICIÓ ERC insisteix que ha de ser Torraqui convoqui les eleccions per tal d’escurçar la provisionalitat

En el cantó de l’unionismetambé hi ha contactes. El capde files del partit que va ob-tenir més diputats a les elec-cions, Ciutadans, Carlos Car-rizosa, es va moure ahir perbuscar consensos amb els lí-ders del PSC, Catalunya enComú-Podem i el PP, a qui vaenviar una carta per instar-los a “desbloquejar” la situa-ció, és a dir, a buscar suportsa una eventual candidatura ala presidència per substituirTorra. Segons el diputat ta-ronja David Mejía, ja hi ha ha-gut converses entre els lídersd’aquests partits i han acor-dat reunir-se després de laconfirmació de la inhabilita-ció per cercar “possibles so-lucions”. “Ciutadans no ésaquí per fer cap tripijoc, sinóper desbloquejar la situació”,va replicar Mejía a la presi-denta del grup dels comuns,Jéssica Albiach, que al matíva demanar, en una entrevis-ta a TV3, que no busquin pro-tagonisme presentant un

candidat sense tenir lligatsels suports necessaris.

En tot cas, en la missiva,Carrizosa diu que és de “vitalimportància” una actuació“guiada per la unitat i la res-ponsabilitat” i els proposauna “trobada formal” perabordar “totes les fórmulespolítiques que puguin evitaraquest possible bloqueig en-mig de la pandèmia”. “Teninten compte que la probableinhabilitació pot donar-se enqualsevol moment, us propo-so que aquesta reunió se ce-lebri durant la setmana queve. Estic convençut que la im-mensa majoria dels catalansdesitgen que explorem solu-cions per tirar endavant mésenllà de les nostres diferèn-cies polítiques”, continua.

El primer secretari delPSC, Miquel Iceta, va suggerirla setmana passada la possi-bilitat de presentar un candi-dat a la presidència amb laconvocatòria d’eleccions coma únic punt en el programa.

El president Torra,Artadi i Vilalta,conversant alParlament. Al costat,Carrizosa amb ladiputada del PSC EvaGranados ■ ACN / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Carrizosa mou peça

EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE SETEMBRE DEL 2020 | Nacional | 5

Candidats apresident

L’APUNT del PSC a la presidència del Senat també ho hemviscut, i va acabar amb humiliació de Miquel Iceta.Sembla mentida que l’unionisme pugui tenir encaraganes de rebre una última derrota parlamentàriasonada en aquesta legislatura abans d’anar a lesurnes i deixar que sigui la ciutadania qui els posi alloc. I això d’un candidat del PP... fa riure.Emili Bella

Això d’un candidat de Ciutadans a la presidència de laGeneralitat ja ho vam viure amb la fallida moció decensura de Lorena Roldán, defenestrada ara pel seumateix partit. L’oposició demana a Quim Torra que esdeixi de simbolismes i d’operacions de màrqueting po-lític, que és justament el que seria una candidatura deCarlos Carrizosa per substituir-lo. Això d’un candidat

que, això sí, també adme-tia que fins ara no s’haavançat gaire: “Està cos-tant més del compte.”

En sintonia amb el quevol la CUP, i ahir JxCat s’hiva començar a obrir, ERCdemana pactar una datai un calendari electorals,per poder centrar-se des-prés, segons Rovira, a par-lar de la revalidació depossibles pactes postelec-torals. “Preferiríem treba-llar en això que treballar sismesos en un govern provi-sional”, destacava, un go-vern que segons ella hauria

de poder fer decrets legis-latius i que requerirà “lide-ratge polític” davant qües-tions clau com ara esgarra-par fons europeus en la llui-ta contra la Covid-19. Lanúmero 2 d’ERC es queixa-va que fa deu dies “es vagirar la truita en el contextpolític”, i els republicansno saben “ben bé per què”,quan Torra va suggerirper primer cop que no pen-sava convocar eleccions, ifins i tot va remodelar elgovern “sense cap explica-ció” als socis. “No ens agra-daria que ningú utilitzés

les institucions per ferelectoralisme i estar mésben preparats per a leseleccions”, advertia.

Al matí, Vilalta havia dei-xat clar que el dilema ara“no és «eleccions sí» o «elec-cions no», perquè hi serande totes maneres”, sinócom s’hi arriba. I en aquestcas, només hi veu dos es-cenaris. El primer, donaruna resposta “política” enquè sigui el president quiles convoqui abans que si-gui inhabilitat, permetriamantenir un “govern cohe-sionat, fort i útil”, controlar

el calendari i escurçar almàxim, a 54 dies, el períoded’interinitat, una de les fi-xacions d’ERC. El segonescenari, “no fer res”, supo-saria segons ella abocar-seigualment a eleccions, pe-rò com a mínim 124 diesdesprés, amb un govern“dèbil” i sense president,fet que l’“incapacitaria” perdonar les millors respostes.“No podem abocar el paísa una situació de provi-sionalitat tant de temps”,sentenciava.

Els republicans fins i totcreuen que Torra encara

podria convocar eleccionsen l’interval, que pot serd’uns dies, entre que el Su-prem eventualment ratifi-qui la sentència inculpatò-ria i el Tribunal Superiorde Justícia de Catalunyala hi notifiqui oficialment.“Fins a l’últim minut te-nim temps de posar-nosd’acord i que sigui el presi-dent qui les convoqui, i ai-xò vol dir fins a l’últim mo-ment en què pugui exercirles seves funcions i es faciefectiva la inhabilitació”,subratllava Vilalta, que enuna cosa sí que admetiaque s’han posat d’acord en

les converses “constants”que mantenen: està “des-cartat” l’escenari, comTorra volia, que es presen-ti un candidat indepen-dentista alternatiu en unple d’investidura en casque sigui inhabilitat. I ésque una opció que s’haviaplantejat en les conversesera triar un nou president,de JxCat, que convoquésal moment els comicis, fetque permetria almenys te-nir un president durant elperíode de provisionalitat.

Arribats a aquest punt,Vilalta donava per fet ahir,sense entrar gaire en de-talls, que, al cap de deu diesde la inhabilitació, Torrentconvocaria un ple que acti-varia el rellotge de dos me-sos abans de la convocatò-

ria automàtica d’eleccions.I que si no hi hagués uncandidat amb possibilitatsde ser elegit, el rellotge l’ac-tivaria igualment.

Entretant, els encarasocis dels republicans alParlament, Demòcrates–ahir deien que no es plan-tegen abandonar el grupa la cambra, però no des-carten constituir un “sub-grup demòcrata” amb elsseus dos diputats–, feienuna crida a “no acceptar”una eventual inhabilitacióde Torra, que no es propo-si cap candidat alternatiu ique ell continuï com a pre-sident i no es convoquineleccions fins que ho con-sideri oportú. A més, pres-sionaven els altres partitsindependentistes per res-pondre a la crida de l’ANC iconvocar una reunió con-junta per consensuar l’es-tratègia a mitjà i a llarg ter-mini, ja que, si no s’arribaa les eleccions amb un fullde ruta pactat, “no hi hau-rà més remei” que decidir-lo a les urnes, segons elportaveu d’estratègia polí-tica, Jordi Pou.

Mentrestant, en el lliu-rament de Creus de SantJordi a trenta personali-tats i quinze entitats pelsseus serveis al país al SalóSant Jordi, Torra reitera-va un missatge transver-sal de la seva presidència:“Sense llibertat no hi hacultura, no hi ha talent, isense cultura no hi ha lli-bertat. La cultura ens faser presents al món i enspermet participar en laconstrucció de la humani-tat amb la nostra veu.” ■

“Pactar el calendariinclou pactar la dataelectoral; no és unmecanisme automàtic,hi ha marge”

Elsa ArtadiVICEPRESIDENTA DE JXCAT

“El ‘tempo’ de l’agendapolítica se’ns escapa deles mans. A hores d’araja ens hauríem d’haverposat d’acord”

Marta RoviraSECRETÀRIA GENERAL D’ERC

“Ja que estemabocats a eleccions,escurcem al màximla provisionalitat, i queles convoqui Torra”

Marta VilaltaSECRETÀRIA GENERAL ADJUNTA D’ERC

“El president de laGeneralitat represental’independentisme i totel país. Hauria de seruna resposta de país”

Carles PuigdemontPRESIDENT A L’EXILI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ERC vol retallarde 124 a 54 diesl’interinatge a laGeneralitat

EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE SETEMBRE DEL 20206 | Nacional |

a classe política s’hau-ria de posar d’acord alvoltant de la gestió de

la pandèmia. És lamentablehaver de donar importàn-cia a fets que haurien d’és-ser quotidians. Encara avuila política situa com un fetexcepcional que el presi-dent del govern espanyol,Pedro Sánchez, i la presi-denta de la comunitat deMadrid, Isabel Díaz Ayuso–tots dos amb les pitjorsdades respectives de Co-vid-19 de tot Europa–, s’ha-gin reunit per prendre me-sures conjuntes. Quina im-portància té que un siguidel PSOE i l’altra, del PP. Laciutadania, quan paga im-postos a l’Estat, no pregun-ta si els paga al PSOE o alPP. No és d’estranyar quemilers de madrilenys mar-xin a llocs mes segurs quela capital i els seus voltants.Marxen quan veuen elsseus representants tirar-seels plats pel cap i no resol-dre res. Fins i tot el Centred’Investigacions Sociològi-ques afirma que els políticsestan desprestigiats.

Hi ha un abans i un des-prés de la pandèmia i, uncop hem escoltat PedroSánchez i Díaz Ayuso, noho sembla. El seu to i elsseus arguments són elsmateixos que abans del vi-rus, quan encara les lluitesentre partits polítics forma-ven part del divertiment ge-neral. Ara, les corbes del’Estat del coronavirus, lesde l’atur, les dels ERTO id’altres són motiu suficientperquè hi hagi acords sen-se haver d’esperar ni un mi-nut més, com els que ahirvan assolir a Madrid. Unacord per a la comunitat deMadrid que ha arribat tarden espera de la picabarallapolítica que avui no té capsentit.

Els habitants de Madridestan molt preocupats, inosaltres també, per la se-va salut, la qual pot depen-dre de la gestió política i deles possibles repercussionsde la pandèmia. Ben segurque aquest cop més queper la sentència que ha dedictar el Suprem perquè elpresident no va despenjaruna pancarta que deia: “Lli-bertat presos polítics i exi-liats.”

L

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Preocupacióa Madrid

Lluís Falgàs

er si a Tornarem a vèncer(i com ho farem), d’AraLlibres, no queda ja prouclar, els dirigents d’ERC

ho van repetir ahir: “El projecteindependentista no té un suportheterogeni al país, i hem d’anar atreballar les grans ciutats. Volemser l’alternativa claríssima alPSC”, raonava la secretària gene-ral, Marta Rovira, i coautora delllibret amb el president a la presó,Oriol Junqueras, en la presenta-ció que es va fer a la Llibreria Onade Barcelona. La líder exiliada en-toma el repte, ja que reivindicaque no són “sucursalistes” de cappartit espanyol, i són una forçaprogressista que pot i vol impul-

Psar polítiques d’esquerres en“feus” històrics del socialismecom ara l’Hospitalet, on creu queja són alternativa i “per higienedemocràtica hi cal un canvi”.

Rovira refusava l’acusació queERC s’ha “rendit”; ans al contrari:pretén més que mai “sortir a tre-ballar per ser una majoria imbati-ble” i “estar molt ben preparats”,les dues condicions que creu quecalen per guanyar en el pròximintent. Els líders d’ERC volencontrarestar tots els factors que,a partir del 3-O, valoren que “vananar clarament a la contra” de laculminació del procés, i posen totun seguit de deures al moviment.D’entrada, créixer fins a sobre-passar el 50% dels vots, assolint lamàxima participació a cada cita apartir d’ara, per crear “la sensació

en l’agenda política que estem de-cidint permanentment”. A més,per evitar ser vistos com una“amenaça” per la societat, creuenque cal “rebaixar l’hostilitat i sor-

tir de l’escenari de blocs”, permostrar que l’independentisme“és un projecte integrador”. Rovi-ra es mostra partidària d’explorarel diàleg per assolir un referèn-dum pactat, “un dels grans con-sensos” de la societat catalana,però alhora, si no dona els fruitsesperats, preparar un altre “em-bat democràtic”, que pot arribaren forma de desobediència civil.Per reforçar-se, en el mentres-tant ERC proposa treballar moltsfronts, com ara explicar-se més al’exterior, assumir una agenda degovern arreu on es pugui per “go-vernar bé” per tothom, crearcomplicitats en les “lluites com-partides” i recuperar el consensestratègic de l’independentisme.“No em sembla que això sigui ren-dir-se”, cloïa Rovira ■

Òscar PalauBARCELONA

“Volem ser l’alternativa al PSC”PLA · Els líders d’ERC refermen en presentar el seu llibre que l’independentisme ha de créixer a les gransciutats i defugir els blocs 50% · Rovira nega cap rendició i proposa “decidir permanentment” a les urnes

La presentació ahir del llibre ■ ACN

Ni JxCat ni ERC van ava-lar ahir la reforma del de-licte de sedició en el CodiPenal com a solució alconflicte polític entre Ca-talunya i l’Estat. La por-taveu del partit de Puig-demont, Elsa Artadi, as-socia la proposta del go-vern espanyol a la tècnicadel pal i la pastanaga permirar d’aconseguir el su-port de l’independentis-me al pressupost. De fet,JxCat directament supri-miria aquest delicte, enlloc de reformar el CodiPenal. Artadi va rebutjartot el que no sigui negociaruna amnistia per als pre-sos polítics i exiliats i vaacusar La Moncloa de“bombardejar” contínua-ment la taula de diàleg perveure si provoca que lapart catalana se n’aixequi.

Des d’ERC, la secretà-ria general, Marta Rovira,deixava clar també quenomés hi ha una “solucióantirepressiva”: l’amnis-tia, ja que la causa general

actual “conté molts altresdelictes” pels quals s’estàperseguint l’independen-tisme –ella mateixa enca-ra està investigada per re-bel·lió– i, per tant, la re-forma “no garanteix po-sar fi al conflicte”. Una re-forma, a més, que podriadurar mesos, recordava, ique qualsevol grup amb

més de 50 diputats, comVox, pot impugnar al TC,que després podria “estaranys dirimint-ho”. “I uncop tinguem nova llei, quiens garanteix que el Su-prem la interpretarà demanera vàlida, quan jaho hauria pogut fer quantocava?”, es preguntava.“No ens cal una reforma

del Codi Penal, sinó unajustícia amb totes les ga-ranties”, sentenciava. Toti això, més enllà dels “glo-bus sonda” que arribenaquests dies, espera que elgovern espanyol els expo-si properament la mesuraper poder-la estudiar ambmés deteniment. Al matí,la secretària general ad-

junta, Marta Vilalta, va-lorava que el delicte de se-dició “atempta” contradrets humans com el demanifestació i la llibertatd’expressió, i reformar-lopodria “ser necessari i finsi tot imprescindible”, per-què, recorda, de fet “noexisteix enlloc més d’Euro-pa”. Vilalta, d’altra banda,avisava que una inhabili-tació de Torra “no ajudaràgens” a tirar endavant lavia del diàleg, ja que “calenrespostes polítiques i nojudicials”. Si el Suprem laconfirma, Catalunya “notindrà president”, i no téclar què passarà amb lataula de diàleg. “Hauremde parlar de les possibilitatsque tenim per abordar-laconjuntament amb el pre-sident Torra i la resta depersones que hi ha”, cloïa.

La portaveu parlamen-tària del PSC, Eva Gra-nados, va subratllar quela reforma del Codi Penal“forma part del programalegislatiu” del govern so-cialista, tal com ja va asse-nyalar Pedro Sánchez enel debat d’investidura. ■

JxCat i ERC relativitzen la reformade la sedició i exigeixen l’amnistiaa Artadi l’associa a la tècnica “del pal i la pastanaga” perquè l’independentisme avali els comptesde l’Estat a Rovira alerta que el canvi legislatiu es podria allargar i no resoldria la causa general actual

E. Bella / Ò. PalauBARCELONA

La portaveu i vicepresidenta de JxCat, Elsa Artadi ■ ACN

El Consell per la República vaacordar divendres en sessióordinària celebrar la primeraassemblea de representantsfundacional el dia 31 d’octu-bre a la Catalunya del Nord,on, si les condicions ho per-meten, convocarà presencial-ment tots els diputats inde-pendentistes de la legislaturaactual. El consell de governs’ha ampliat amb la incorpo-ració de Josep Serra, del Mo-viment d’Esquerres (MES), iEnric Folch, de Solidaritat perla Independència (SI).

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Convocatòriadel Consell perla República

EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE SETEMBRE DEL 20208 | Nacional |

El que va ser regidor perERC de Sant Joan de Vila-torrada Jordi Pesarrodona,la imatge més famosa delqual és la imatge en què se’lveu amb un nas de pallassoal costat d’un agent de laGuàrdia Civil que partici-pava en un escorcoll d’unaseu de la Generalitat el2017, va ser jutjat ahir aManresa per un presumptedelicte de desobediènciagreu per la seva partici-pació en el referèndum del’1-O. Unes 300 persones,entre altres els diputats deJxCat Laura Borràs iEduard Pujol, van expres-sar-li el seu suport a l’entra-da dels jutjats, on Pesarro-dona va mostrar el seu con-venciment que el cas “estàguanyat abans d’entrar, jaque ells l’han perdut encara

que em condemnin”, va dir,en una més que probablereferència a la suposada in-consistència de les acusa-cions que li formulen, i perles quals s’enfronta a unapetició de dos anys d’inha-bilitació.

El judici va ser llarg, unescinc hores, ja que les defen-ses van plantejar primeruna suspensió, atès que eltambé pallasso ja es va en-frontar a un procedimentpenal anterior per desobe-diència que va acabar arxi-vat, i una nul·litat desprésdels problemes que van sor-gir amb la traducció de lesdeclaracions del català alcastellà.

Votar, i prouJa entrant en matèria, Pe-sarrodona va reconèixerque l’1 d’octubre del 2017va ser a l’escola Joncadellade Sant Joan de Vilatorra-

da però com “a ciutadà” iamb la voluntat d’exercir el“dret democràtic” de votar.Va negar, per tant, tenircap vinculació amb l’orga-nització del referèndum, latesi que fonamenta les acu-sacions que li fa el fiscal.També va declarar el co-mandament de la GuàrdiaCivil que va dirigir l’opera-ció que es va desplegar alcentre educatiu. Va reco-nèixer que tenien perfecta-ment identificat el pallassoarran de la foto que el va fercèlebre, i que el seu com-portament a les portes del’escola era el característicd’algú que exercia “un lide-ratge carismàtic”. El co-mandament també va afir-mar que van fer servir laforça “de forma proporcio-nal i sense ànim de venjan-ça”, i va qualificar l’actuacióque van tenir “de perfilbaix”. ■

“Encara que emcondemnin jahan perdut”

F. EspigaBARCELONA

a Jordi Pesarrodona, l’ex-edil d’ERC i pallasso, és jutjat perl’1-O a La Guàrdia Civil reconeix que el tenien identificat

La secció 21 de l’Audiència deBarcelona va començar a jut-jar quatre acusats de desor-dres públics per haver partici-pat en un tall de trànsit a laRonda durant l’aturada gene-ral que va tenir lloc el 8 de no-vembre del 2017, pocs diesdesprés que l’Audiencia Na-cional ordenés l’ingrés a lapresó d’una part dels lídersindependentistes. En la sevaintervenció en la vista, els en-causats, per a qui el ministerifiscal demana entre tres icinc anys de presó, van esgri-mir que van participar en

Jordi Pesarrodona abans d’entrar a declarar ahir als jutjats de Manresa ■ ACN

aquella protesta emparant-se en el seu legítim dret devaga i manifestació, van re-cordar que la concentracióera legal i van negar que fos-sin integrants d’un CDR, talcom argumenta el ministeripúblic. En concret, tots qua-tre van coincidir a explicarque van acudir a primera ho-ra del matí a una cita convo-cada per diversos col·lectius ientitats a la marquesina de laVia Júlia, al districte de NouBarris, per participar en un pi-quet informatiu. Van negar,això sí, que formessin part del

nucli organitzatiu de la mobi-lització, en què van participarunes 200 persones, i tambévan desmentir que llancessinoli a la calçada de la ronda deDalt per dificultar el trànsit. Elfiscal, però, sosté que són elsresponsables d’aquest sabo-tatge, que va originar unes re-tencions de 15 quilòmetresque van afectar 40.000 vehi-cles i 750 camions i, alhora,van generar “nombroses si-tuacions de conflicte” ambconductors i usuaris de la via,càrrecs que els acusats tam-bé van rebutjar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Quatre acusats de tallar la Ronda neguen ser CDR

Una de freda i una altra decalenta. Així va gestionarahir la Comissió Europeales insistents demandesde la dreta espanyola perreformar el sistema d’eu-roordres. En un debat en-cès a l’Eurocambra perl’afer català, l’executiu eu-ropeu es va mostrar reti-cent a ampliar la llista dedelictes que permeten

l’extradició automàtica,com reclamaven el PP,Ciutadans i Vox.

“No arreglarà els pro-blemes”, va defensar l’eu-rocomissari de Justícia,Didier Reynders. El liberalbelga va recordar als euro-diputats presents que noes poden impulsar refor-mes d’aquest tipus nomésper “casos mediàtics” comel de Carles Puigdemont.La CE es va mostrar méspartidària de vigilar queels estats apliquin bé lesnormes d’extradició, queno pas d’engrescar-se aobrir el meló que suposareformar les euroordres.

Una galleda d’aigua fre-

da que Reynders va com-pensar amb un gest cap alsespanyols. L’eurocomissa-ri de Justícia va prometreque tindrà en compte elcas de Puigdemont a l’ho-ra de revisar l’aplicació deles euroordres a Bèlgica iAlemanya.

“Estem revisant latransposició completa iconforme de la normativaeuropea a Bèlgica i Alema-nya, i posarem particularatenció en aquest tipus decasos individuals”, va as-segurar davant la insistèn-cia dels eurodiputats delPP, Cs i Vox, però tambéd’un eurodiputat delPSOE. Reynders va avisar

que no dubtaran a obrirexpedient a un estat quanles euroordres no s’imple-mentin “adequadament”.

Debat encèsTotes aquestes promesesles va fer per intentarcalmar els ànims d’un de-bat en què els exiliats cata-lans van tenir un fort pro-

tagonisme. El PP i Ciuta-dans van dissimular el re-refons de les seves deman-des, mentre que Vox vaparlar obertament dePuigdemont. Més inespe-rada va ser la intervencióde l’eurodiputat del PSOEDomènec Ruiz Devesa,protestant per la “valo-ració de fons” que va fer

Alemanya i exigint a laCE que es pronunciï enaquest sentit. “És inaccep-table la instrumentalitza-ció que en fa la dreta espa-nyola”, va denunciar l’eu-rodiputada d’ERC DianaRiba, reclamant un debatsobre les euroordres “allu-nyat d’interessos políticsdomèstics”. ■

a Galleda d’aiguafreda de Brussel·les ales demandes de PP,Cs i Vox

La CE tindrà en compteel cas Puigdemont perrevisar les euroordres

Natàlia SeguraBRUSSEL·LES

Didier Reynders, eurocomissari de Justícia, en una compareixença el 4 de setembre ■ EFE